1

Components del grup: J. P .G S. S .V N. M A. P. N

Curs: 2010/11 Nivell: 4t

2

Primera part : Comarques d’interior pàgina 1. Quines són les comarques ? ......................................................... “ 1 2. Situació en el mapa. .................................................................... “ 1 3. Tipus de clima. .............................................................................. “ 2 4. Relleu més important ..................................................................... “ 2 5. Vegetació. ........................................................................................ “ 2 Segona part: El Gironès

1. Dades generals. ............................................................................. “ 3 2. Situació en el mapa...........................................................................” 3 3. Historia de la comarca.....................................................................” 4 4. Gastronomia........................................................................................” 4 5. Fauna i flora........................................................................................” 5 6. Clima......................................................................................................” 6 7. Monuments/Arquitectura................................................................” 6 i 7 8. Relleu ( muntanyes, turons, rius, llacs...) .....................................” 8 i 9 9. Activitats econòmiques....................................................................” 10

10. Imatges...............................................................................................” 11 11. Bibliografia .........................................................................................” 11

3

Primera part : Comarques d’interior

1. Quines són les comarques ?

Noguera:Balaguer Segarra:Cervera Bages:Manresa Osona :Vic Pla de l’Estany :Banyoles Segrià :Lleida Pla d’Urgell :Mollerussa Urgell :Tàrrega Anoia :Igualada Garrigues :les Borges Banques Conca de Barbera :Montblanc Alt Camp :Valls Alt Penedès :Vilafranca del Penedès Vallès Occidental :Terrasa i Sabadell Vallès Oriental :Granollers Terra Alta :Gandesa Ribera d’Ebre :Mora d´Ebre Priorat :Falset Solsonès:Solsona

2. Situació en el mapa.

4

3.Tipus de clima.

El clima és molt calorós a l’estiu i molt fred a l´hivern . La primavera i la tardor són suaus .La pluja hi és escassa i la boira , Molt habitual , sobretot a les planes.

4.El relleu.

El relleu d’aquestes comarques és variat:muntanyes baixes i mitjanes, grans planes i turons .Les travessen alguns rius importants com l´Ebre,el Segre, el Llobregat i el Ter. 5.La vegetació

La vegetació que hi predomina són els boscos d´alzines i de pi blanc i arbustos com ara el romaní i la farigola.

5

Segona part:

Comarca escollida: El Gironès

1. Dades generals. El gironès és una comarca d’interior de la província de Girona. El Gironès a mig camí entre mar i muntanya té una extinció de 575,40 Km i agrupa un total de 27 municipis. La capital del Gironès és la ciutat de Girona. El Gironès se situa en el curs mitjà del riu ter i comprenen els territoris del passadís prelitoral situats entre les Gavarres i el Puig Sant Roc. A la comarca del Gironès hi podem trobar recollides les virtuts de tota la demarcació de Girona i dóna bona mostra del seu esperit emperador. El visitant

2. Situació en el mapa.

El Gironès és una comarca de l'interior de la Costa Brava que envolta la ciutat de Girona. És una plana situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral, separada de la mar pel massís de les Gavarres i creuada pel riu Ter i els seus tres afluents, Fonyar, Galligants i Llémena. El seu sector Nord-oest és accidentat perla serra de Rocacorba, i destaquen com a poblacions importants. a més de Girona i el conjunt de pobles del voltant, que en els últims anys s’han convertit en barris o zones residencials de la ciutat Cassà de la Selva, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Salt i Llagostera.

6

3. Historia de la comarca

La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1822, el territori de l’antiga vegueria de Girona s’ampliava per l’oest fins al curs del riu Ter, mentre que l’Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l’ es de la Cerdanya. La tradicional capital de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjans de segle XIX. A més de la seva posició central , el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.

4. Gastronomia

El Gironès és terra de tradició gastronòmica i de bons aliments. La terra ofereix productes de reconeguda qualitat sense oblidar els dolços que, com el xuixo, fan les delícies de petits i grans. El xuixo de Girona La poma de Girona La vedella de Girona Els restaurants de la comarca són una bona oportunitat per tal de descobrir la cultura culinària del Gironès: 5. Fauna i flora

7

La vegetació autòctona està formada per alzinars ,suredes i rouredes.Els alzinars es localitzen als vessants de les muntanyes , en zones on els cultiusm són difícils o poc prductius iles sucredes abunden a la zona de les Gvarres i el Puig de les Cadiretes, on el seu aprofitament per a l´obtenció de suro ha afovorit la seva extenció , encara que actualmant

es presenten alternats amb matolls, màquines i pinedes de pi o de pi blanc.

Mapa de la flora i fauna del

Gironès

Pit roig

Perdiu Porc senglar

8

6. Clima

Al centre de la ciutat de Girona , la seva,la comarca té un clima mediterrani humit de muntanya mitjana, sent la seva estació mes plujosa la tardor, seguida de la primavera.,mentre que l’estació més seca és l´hivern. Els estius són habitualment calorosos.

Les Gavarres són com una muralla que dificulta l'entrada de l'aire humit i temperat que prové del mar cap a l'interior. Per això.Els sectors oberts a la plana de l'Empordà a la vall d'Aro tenen un clima mediterrani amb influència clarament marítima.

7. Arquitectura i Monuments

Passeig Arqueològic El casc antic de Girona està envoltat per grans zones emmurallades que envolten gran nombre d'edificis romànics i gòtics, que es poden recórrer pel Passeig Arqueològic, impressionant mirador de la ciutat. La seu de Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya té el seu origen en el Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fundat el 1846 per la Comissió Provincial de Monuments, i és per tant, un

9

Museu Arqueològic La seu de Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya té el seu origen en el Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fundat el 1846 per la Comissió Provincial de Monuments, i és per tant, un dels més antics de Catalunya. El museu està instal·lat a Sant Pere Galligans, una de les mostres més notables del romànic català. El museu ocupa el claustre i l'església romànics, i un sobre claustre construït a la segona meitat del segle XIX. Des de 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El museu està format per una gran varietat d'objectes d'excavacions de diversos jaciments de les comarques gironines, alguns procedents d'Empúries i de l'antiga Gerunda de l'època romana.

Museu d'Art El Museu d'Art de Girona neix com a resultat d'un conveni, l'any 1976, entre el Bisbat i la Diputació de Girona, i la posterior participació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992. Aquest museu és el resultat de la integració d'una part del fons de l'antic Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts i del fons del Museu Diocesà.

Recentment s'han incorporat fons procedents de la G eneralitat de Catalunya. El Museu d'Art està ubicat al Palau Episcopal, al Barri Vell de Girona. El fons del museu consta d'uns 8.500 objectes que abarquen des del preromànic fins l'actualitat, i estan agrupats en mobiliari, objectes de ceràmica, de vidre i d'art litúrgic.

8. Relleu

10

El Ter travessa el Gironès pel mig, tot obrint-se pas per les diferents serralades. Entra a la comarca una mica engorjat, al terme de Bescanó. Del marge dret del riu en surten la sèquia de Bescanó, que rega les terres de Bescanó i Salt i alimenta dues centrals elèctriques, i la sèquia de Monar, que va més enllà de Girona i que, passat Sarrià de Ter, forma la sèquia de Vinyals. Per l'esquerra rep les rieres d'Adri i de Llémena.

El Ter penetra ple pla de Girona, i després de travessar Salt passa fregant pel nord de Girona, on rep l'Onyar. A partir d'aquest punt gira cap al nord, per enfilar un pas estret entre Sarrià de Ter i Celrà. A partir d'aquest congosst ja sobre cap a la plana al·luvial i, poc després, ja en ple Empordà, a la plana litoral, fins a desguassar al mar.

L'Onyar afluent del Ter per la dreta, recull les aigües de la meitat sud del Gironès. Tota una densa xarxa de rieres discorre pel pla de Girona provinent de les Gavarres i Guilleries. Quan hi havia un aiguat a la Selva o al pla de Girona, l'Onyar es desbordava i inundava les planes al·luvials inferiors, i ocasiona danys elevats als cultius i construccions (cases, indústries, carreteres, ponts). Han tingut conseqüències catastròfiques en els barris baixos de Girona, avui dia (2010), ja han estat molt reduïdes per les noves canalitzacions de rieres i el mateix riu al seu pas per Girona.

A l'extrem sud-est hi ha un petit sector que pertany a la conca del Ridaura, riera que recorre la vall d'Aro.

11

9. Activitats econòmiques

L’activitat econòmica es troba molt diversificada ente l’agricultura,la ramaderia,la indústria,el comerç,i els serveis.

12

L’agricultura de secà destaca pel cultiu de cereals i farratges, mentre que entre els cultius de regadiu predominen els fruiters i els farratges. Quant a la ramaderia, destaca la bovina, destinada a la producció de carn i llet, i la porcina. Les indústries amb més presència a la comarca són la tèxtil, la de la construcció,l’alimentària, la paperera, l’elèctrica, la fusteria, les arts gràfiques i la química. Comunicacions

10. Imatges del Gironès

13

11. Bibliografia Pàgines web:

http://www.comarcalia.com/comarques/girones.asp?xxi=2 http://www.google.cat/imghp?hl=ca&tab=wi http://turisme.girones.cat/ http://extra.girones.cat/agenda21/I.DescripcioDiagnosiGirones.pdf Llibres:

Medi Natural I Social . Cicle mitjà 2. Editorial Barcanova.

14