itaca des de dins. article de martí vilagut tressera
DESCRIPTION
Explicació del motiu del rodatge a Itaca per al curtmetratge del concurs de Càritas sobre pobresa i exclusió social 2014.TRANSCRIPT
Itaca des de dins
Itaca no es pot viure si no és des de dins, perquè des de fora qualsevol persona pot fer-se una
idea massa llunyana del que representa el projecte que es desenvolupa a dins d’aquestes
quatre parets. Segurament el conjunt de sensacions és diferent a cadascú, i és d’allò més
complicat intentar transmetre el que Itaca et suggereix un cop l’has trepitjat. Pots fer
prejudicis, pots tenir una determinada idea del que pots trobar-te quan entris, però la realitat
és que quan entres tot canvia. Al creuar la porta d’Itaca te n’adones que allò que havies
imaginat va més enllà, que si associaves el nom d’Itaca amb un centre qualsevol de reinserció
social havies de canviar de idea ràpidament. Així que, Itaca, no construïa simplement una ajuda
humanitària a persones que ho necessitaven, sinó que al voltant del concepte ajuda havia
format el més important, una comunitat. Perquè òbviament, un projecte com aquest no tindria
el mateix valor si les relacions entre els integrants, els coordinadors o els mateixos voluntaris,
fossin més aviat fredes i distants i se centressin simplement en donar aquesta oportunitat que
tant els hi urgeix. No obstant, qualsevol que entri al pis Itaca podrà intuir que té un caràcter
especial, que el clima que es respira convida a tenir un vincle amb el projecte, que els propis
integrants se senten agraïts d’aquesta oportunitat, i sobretot, que a través de la confiança i la
sinceritat entre els que hi conviuen s’ha fet possible que sobresurti un dels conceptes de més
pes: família. És perceptible el sentiment de germanor que s’ha creat, i si a més visites el centre
Itaca de manera esporàdica, pots acabar sorprès dels hàbits i de la admirable cortesia dels seus
membres. Probablement sentiríem confusió al conèixer determinats comportaments o actituds
del passat d’aquestes persones, ja que en un present han estat corregides amb èxit i ara la
imatge que reflecteixen et pot deixar ben parat. Però no es pot deixar de banda un dels pilars
fonamentals d’Itaca, perquè darrera aquest projecte hi ha hagut algú que ha mostrat la seva
preocupació per unes persones i ha decidit construir una sortida per ells, i acompanyar-los
durant el camí. La coordinació, les educadores, el voluntariat, són la columna vertebral d’Itaca,
i sense la seva dedicació i convicció Itaca no hagués avançat tant. Així doncs, la imatge del pis
Itaca pot tenir moltes formes, però fins que no hi ets dins no ets capaç de respirar el vertader
oxigen que ha donat forces als seus integrants per tirar endavant.
Martí Vilagut Treserra
Alumne de Comunicació
Universitat Ramón Llull