◆ O P I N I Ó ◆ 3A V U I

dissabte

19 de juny de 1999

D E F I L D E V I N T

DE SALSES AGUARDAMAR...

◆

I s a b e l - C l a r a S i m ó

L’Europa futura –gairebé ja l’actual– es-tarà formada de lligams, pactes, relaci-ons, coordinacions i projectes comuns.Seguint aquest esperit, la vila d’Arbúci-es –amb l’infatigable Jaume Soler coma alcalde des del franquisme, per vo-luntat popular– celebra per Sant Joan

la Festa Nacional dels Països Catalans, després designar un Conveni de Col·laboració amb les viles deSalses (Catalunya del Nord), Vilafranca de Bonany(Mallorca), Torreblanca (País Valencià) i la mateixaArbúcies (Principat de Catalunya).

El conveni de col·laboració entre les quatre vilesparteix dels següents principis: La Declaració Uni-versal dels Drets Col·lectius dels Pobles, l’afirmaciódels Països Catalans com a realitat històrica, culturali política i la voluntat de consolidar lligams comunsen el marc de l’Europa dels pobles. I estableix lacol·laboració entre les quatre viles culturalment, es-portivament, políticament, etc. A aquest efecte secelebra anualment una festa trobada de les quatreviles, de manera rotatòria. Es proposen, a més, di-vulgar i promoure l’esperit d’aquest conveni entrealtres poblacions dels Països Catalans.

La idea és magnífica i el conveni impecable. Mal-grat el fatídic article 145 de la Constitució espanyola,que diu: “En cap cas s’admetrà la federació de co-munitats autònomes”, els municipis són ben lliuresde coordinar-se o pactar el que vulguin entre ells. I,a més, entra de ple en els propòsits d’una Europaunida, on no se sap com encaixa l’esmentat articleconstitucional d’un dels Estats membres de la Unió.

A part d’això, és una idea festiva i, com a tal, co-mença per una festa d’antiquíssimes arrels, com és ladiada de Sant Joan i les simbòliques fogueres, en lamateixa línia de la festa que, des de fa molts anys,realitza la ciutat de Badalona.

Però el més interessant a asenyalar són les ga-nes de la gent de col·laborar-hi. Les suspicàcies, elsrecels i les enemistats són de paper –i d’ones–, node realitats. Ja Acció Cultural va portar valenciansde cognom Benavent a la vila de Benavent, d’onsón originaris, i la idea va ser un èxit rotund. Sóngent que parla la mateixa llengua, que no sent capmena de suspicàcia i, que tot al contrari, té unsentit molt més viu de la realitat que la realitatmaquillada i imposada a 638 quilòmetres de dis-tància, comptats des d’on escric aquest article. Sino m’he descomptat...

P E L B R O C G R O S

‘GONELLES’ I ‘BLAVEROS’

◆

J o a n O l i v e r

Les eleccions de diumenge han creat una situació política completament nova a lesIlles. El Partit Popular ha perdut la majoria absoluta i ara la formació d’un governde dreta o d’esquerra està en mans d’Unió Mallorquina, que té també la clau de lamajoria al Consell Insular de Mallorca i, probablement, a l’Ajuntament de Palma.

A na Maria Antònia Munar li deien sa princesa, ara ja hi ha qui l’anomena reina perquèla sorprenent aritmètica electoral li permetrà, amb només 26.000 vots, fer i desfera les Illes. Els equilibris que faci la senyora Munar poden ser tot un espectacle però,pacti amb qui pacti, la protecció de la llengua sortirà reforçada.

A les Corts Valencianes, en canvi, el PP ha aconseguit per primer cop la majoriaabsoluta. Paradoxalment això també serà bo per al català. Unió Valenciana ja nopodrà condicionar la formació de majories ni a les Corts ni a l’Ajuntament de Va-lència i això permetrà al PP, com a mínim, reduir els atacs a la unitat de la llengua.

Els resultats no han estat massa bons per als nacionalistes mallorquins i valencians(pels pèls!), però han estat pitjors per als gonelles i els blaveros. És un consol.

T O T A C E N T

BEGUDA OFICIAL

◆

F r a n c e s c - M a r c À l v a r o

Mai cap imatge val mésque mil paraules, peròhi ha imatges que se-gresten i esclafen el

sentit. És el cas de la fotografia deldirector general de Salut Pública,Lluís Salleras, bevent d’una llauna deCoca-cola light durant la roda depremsa per minimitzar l’impacted’aquesta alarma. És una imatgeque, com a mínim, comporta treserrors: tracta els ciutadans consumi-dors d’imbècils als quals cal convèn-cer per la via de la pura imitació; téridícules reminiscències de populis-me franquista; i confon la responsa-

bilitat de l’administració públicaamb la de les empreses privades.Sorgeixen algunes preguntes: és laCoca-cola la beguda oficial de la Ge-neralitat i no ho sabíem? És el senyor

Salleras un empleat de la multinaci-onal a mitja jornada? ¿Qui li va dir aaquest càrrec públic que fes un espotque només correspon a la marca in-teressada? És el refresc mundial un

producte de primera necessitat comla llet? La política, molt abans queavorrida, ineficaç o corrupta és,massa cops, grotesca. Algunes acti-tuds dels nostres gestors passen des-apercebudes, però resulten ser moltgreus en el fons i en la forma. ¿No eraprou missió del director general deSalut Pública informar i esclarir elsdubtes? Calia muntar el número da-vant els pobrets súbdits? Deu ser mésfàcil fer aquests gags que explicar lescoses amb tots els ets i uts. El detallesotèric que remata la feina és que elsenyor Salleras es decanti, a més, perla versió light.