isa mp criera aigua oct10 v2 per imprimir€¦ · Àrea d’entorn bruc, 26 08470 sant celoni tel....

Àrea d’Entorn Bruc, 26 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 15 - Fax 93 867 15 71 [email protected]

1

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS ............................................................................................................ 1

2. OBJECTE I ABAST DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ................. 4

3. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I DE LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ ........................................... 5

4. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE ES PODEN VEURE AFECTADES SIGNIFICATIVAMENT ........................................................................... 9

4.1. Informació de base ............................................................................................... 9 4.2. Estat actual, estructura i usos del sòl ................................................................. 11

4.2.1. Estat actual i usos del sòl ........................................................................... 11 4.2.2. Servitud del TAV ......................................................................................... 12

4.3. Mobilitat .............................................................................................................. 13 4.4. Infraestructures de serveis ................................................................................. 14 4.5. Entorn socioeconòmic ........................................................................................ 15 4.6. Geomorfologia i sòls ........................................................................................... 15 4.7. Cicle de l’aigua ................................................................................................... 16

4.7.1. Hidrologia subterrània ................................................................................. 16 4.7.2. Hidrologia superficial .................................................................................. 16

4.8. Qualitat de l’aire ................................................................................................. 16 4.9. Contaminació acústica ....................................................................................... 17 4.10. Contaminació lluminosa i electromagnètica ....................................................... 19

4.10.1. Contaminació lluminosa .............................................................................. 19 4.10.2. Contaminació electromagnètica ................................................................. 20

4.11. Gestió de materials i residus .............................................................................. 20 4.12. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació ............................... 21 4.13. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural ..................... 21 4.14. Qualitat del paisatge ........................................................................................... 24 4.15. Patrimoni històric i arquitectònic ......................................................................... 25 4.16. Riscos................................................................................................................. 25

4.16.1. Risc d’inundabilitat ...................................................................................... 25 4.16.2. Risc d’incendi forestal ................................................................................. 26 4.16.3. Risc químic ................................................................................................. 27 4.16.4. Risc de sòls contaminats ............................................................................ 27

5. DIAGNOSI SOBRE ELS ASPECTES AMBIENTALS QUE ES PODEN VEURE AFECTATS SIGNIFICATIVAMENT ............................................................................ 28

6. PLANS I PROGRAMES QUE AFECTEN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL .................................................................................................................................... 30

6.1. El Pla General d’Ordenació del Municipi de Sant Celoni .................................... 30 6.2. Agenda 21 Local ................................................................................................ 32 6.3. Programa de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sant Celoni ............................... 33 6.4. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona ......................................................... 33 6.5. PDU de les ARE’s de l’àmbit del Vallès Oriental. Projecte d’urbanització de l’ARE

“Plans de Pertegàs” (Sant Celoni) ..................................................................... 36

7. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES ...................................... 37


2

8. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS PROPOSATS EN L’ELABORACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL .......................................................................................... 43

9. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES SELECCIONADES. JUSTIFICACIÓ DE LA IDONEÏTAT AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL .................................................................................................................................... 48

9.1. Descripció de l’alternativa zero ........................................................................... 48 9.2. Anàlisi dels possibles emplaçaments ................................................................. 48

9.2.1. Alternativa 1: emplaçament d’un nou hospital al sector de Can Riera de l’Aigua ......................................................................................................... 50

9.2.2. Alternativa 2: emplaçament d’un nou hospital a l’UASU 44 (Sot de les Granotes) .................................................................................................... 53

9.3. Verificació del compliment dels criteris i els objectius ambientals ...................... 56 9.4. Justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa 1 ....................................... 61

10. DESCRIPCIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL ....................................................... 62 10.1. Àmbit de la modificació ...................................................................................... 62 10.2. Proposta de modificació ..................................................................................... 63 10.3. Estructura de la propietat ................................................................................... 64 10.4. Proposta d’ordenació .......................................................................................... 65 10.5. Mobilitat .............................................................................................................. 66

11. DESCRIPCIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE LA PROPOSTA .................................................................................................................................... 69

12. MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ................................................................ 72 12.1. Ocupació de sòl .................................................................................................. 72 12.2. Eficiència de l’ús energètic ................................................................................. 72 12.3. Mobilitat .............................................................................................................. 72 12.4. Protecció en front de la contaminació atmosfèrica ............................................. 73 12.5. Protecció de la qualitat del medi acústic ............................................................ 74 12.6. Protecció de la qualitat del medi lumínic ............................................................ 74 12.7. Protecció des recursos hídrics i hidrogeològics, la seva qualitat i el seu cicle

natural ................................................................................................................ 74 12.8. Protecció dels habitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars

........................................................................................................................... 75 12.9. Integració paisatgística en l’àmbit dels espais afectats ...................................... 76 12.10. Protecció davant el risc d’inundabilitat ............................................................... 76 12.11. Protecció davant el risc d’incendi forestal........................................................... 76 12.12. Protecció davant el risc químic ........................................................................... 76 12.13. Gestió dels residus ............................................................................................. 76

13. AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS ........................... 77

13.1. Verificació i justificació detallades de la congruència de la proposta amb els requeriments ambientals .................................................................................... 77

13.2. Avaluació global de la proposta .......................................................................... 77

14. MESURES DE SUPERVISIÓ I CONTROL AMBIENTAL ........................................... 80

15. DOCUMENT DE SÍNTESI ........................................................................................... 81


1

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL MUNICIPAL

D’ORDENACIÓ DE SANT CELONI

SECTOR CAN RIERA DE L’AIGUA

1. ANTECEDENTS

En data de 17 de desembre de 2007 l’Ajuntament de Sant Celoni sol·licita a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental del DMAH de la Generalitat de Catalunya el document de referència previst a l’Article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme, per a la tramitació de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Sant Celoni relativa al Sector Can Riera de l’Aigua per a l’emplaçament d’un nou Hospital.

En data de 11 de febrer de 2008 es renuncia a la petició esmentada i es sol·licita que s’arxivi sense cap més tràmit.

En data 8 d’octubre de 2007 el Govern de Catalunya i diverses organitzacions van signar el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, que incloïa mesures urgents en matèria urbanística i definia la figura de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE’s).

L’Edicte de 13 d’octubre de 2008 aprova inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de les ARE’s del Vallès Oriental que contempla, entre d’altres, la localització de l’ARE “Plans del Pertegàs” a Sant Celoni. L’edicte també fa esment a la suspensió dins l’àmbit de la tramitació dels plans urbanístics derivats, dels projectes de gestió urbanística, dels projectes d’urbanització i de l’atorgament de llicències per a obres i usos.

Durant l’exposició pública, un dels requeriments mínims que manifesta l’Ajuntament de Sant Celoni és la obtenció, entre d’altres, del sòl necessari per a un hospital comarcal.

Un cop esgotat el termini d’un any a comptar des de l’endemà de la publicació de l’aprovació inicial de l’edicte al DOGC, s’estén l’aixecament de la suspensió.

L’Ajuntament de Sant Celoni inicia la tramitació d’una modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sant Celoni, relativa a un canvi en la classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà. Aquesta modificació afecta a sòl no urbanitzable en règim ordinari, Tipus II, Zona 18: sòl de valor agrícola, Tipus III, Zona 19.I: sòl de valor forestal i Tipus Zona 22.I: Àrea de Ribera, juntament amb una franja de sòl urbà qualificat com a P, Espais lliures públics.

Aquesta modificació haurà de permetre posar a disposició del CatSalut els terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni en un emplaçament que reuneixi una superfície mínima per a la ubicació del cos principal de l’equipament i els seus serveis annexes, alhora que possibiliti una ampliació futura de l’equipament i la disponibilitat de bones comunicacions per garantir el fàcil accés dels usuaris, dels subministraments i evacuació dels residus i sobretot dels transports sanitaris urbans.


2

En data 14 de desembre de 2009 l’Ajuntament de Sant Celoni, en compliment del que disposa la Llei 6/2009, de 24 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, tramet a la Secretaria de Planificació Territorial del DPTOP i a la Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental del DMAH, l’avanç del planejament i l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar de la modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sant Celoni, relativa a un canvi en la classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà, a l’àmbit de Can Riera de l’Aigua.

En data 8 de febrer de 2010, els Serveis Territorials de Barcelona del DMAH de la Generalitat de Catalunya, emeten el document de referència (DR) 359-09 i l’informe realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua de 11 de gener de 2010, de la modificació de referència.

De la valoració ambiental dels objectius i criteris, de la justificació de les alternatives i de la proposta a que fa referència el DR emès pels Serveis Territorials del DMAH, es desprenen les consideracions següents:

1. Cal una anàlisi d’alternatives viables d’ubicació a partir dels objectius i criteris ambientals establerts de manera que es pugui justificar l’elecció de la proposta des del punt de vista mediambiental.

2. Cal que s’incloguin en els objectius i criteris ambientals els aspectes ambientals de les directrius del Pla territorials metropolità per a l’àmbit que ens ocupa, les quals recullen aspectes com ara l’establiment d’un coeficient d’edificabilitat mínim de 0,6, a més de la cohesió amb l’urbà existent, així com la compatibilitat dels usos.

3. La proposta d’ordenació haurà d’incloure els aspectes ambientals que la condicionen:

Compliment de les zones de servei ferroviari Compliment dels usos permesos a cada una de les eventuals zones

inundables Salvaguarda dels terrenys amb pendents superiors al 20% Salvaguarda dels HIC’s presents en l’àmbit Adopció de mesures de prevenció contra incendis forestals

En aquest sentit, cal destacar la necessitat de conjuminar la salvaguarda de l’HIC amb les mesures de prevenció front els incendis forestals. A més, caldrà donar compliment dels nivells d’immissió sonora, les mesures de prevenció de la contaminació lumínica, el paisatge, els residus, el sanejament i l’abastament d’aigua, i d’ecoeficiència.

En data 26 de febrer de 2010, la Secretaria de Planificació Territorial del DPTOP de la Generalitat de Catalunya, emet informe sobre la modificació puntual del Pla general d’ordenació del sector de can Riera de l’Aigua a Sant Celoni.

En base a la resposta emesa pels Serveis Territorials de Barcelona del DMAH de la Generalitat de Catalunya, es redactà l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA) de data 25/03/2010, d’acord amb el DR emès a fi de permetre prosseguir la tramitació d’aquesta figura de planejament.


3

En data 4 de maig de 2010 el Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni aprovà inicialment la modificació puntual del pla general municipal d’ordenació relativa al canvi de classificació del sector de can Riera de l’Aigua a Sant Celoni. D’acord amb l’article 23 de la Llei 6/2009, la documentació d’aquesta modificació fou sotmesa a consulta de les administracions públiques afectades i del públic interessat i a un tràmit d’informació publica durant 45 dies.

En sessió de 30/09/2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona acordà l’aprovació provisional de l’ARE Plans de Pertegàs.

Un cop transcorregut el període de consultes i d’informació pública anteriorment referit, s’escau la modificació de l’ISA anteriorment emès a 25/03/2010 per tal que, bàsicament:

Integri adequadament el resultat de les consultes i de la informació pública.

Incorpori els aspectes rellevants del territori que es deriven de l’aprovació definitiva del Pla territorial metropolità a 20/04/2010.

Consideri el contingut de l’acord de 30/09/2010 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona d’aprovació provisional de l’ARE Plans de Pertegàs.


4

2. OBJECTE I ABAST DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present informe s’emmarca en un procediment de modificació d’una figura del planejament vigent al municipi de Sant Celoni, i forma part de la documentació que ha de contenir aquesta modificació.

En relació a aquesta modificació resulta d’aplicació l’article 94 de la LU que estableix que: La modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. Així, doncs, d’acord amb l’assenyalat a l’apartat 1.f) de l’article 59 de la LU la present modificació ha d’incorporar:

f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental.

La modificació referida es troba definida a l’apartat c de l’article 5 de la Llei 6/2009, de 24 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, com una modificació del pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Celoni, supòsit inclòs a l’apartat 2a del llistat de l’Annex 1, i amb les condicions que especifica l’apartat c de l’article 7, com a modificació del planejament urbanístic general que comporta l’alteració de la classificació del sòl no urbanitzable, juntament amb el canvi de qualificació d’una franja de sòl urbà qualificat com espais lliures públics. Per tant, la modificació referida ha de ser objecte d’un procediment d’avaluació ambiental.

El contingut i estructura del present informe de sostenibilitat es basen en aquells aspectes assenyalats a l’article 21 de la Llei 6/2009, de 24 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, i que venen descrits a l’Annex 3.


5

3. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I DE LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ

Geogràficament, l’actual Hospital de Sant Celoni, es troba situat al nord-est del Vallès Oriental, tot tocant les comarques de la Selva (Girona) i el Maresme (Barcelona). L’àmbit natural d’influència comprèn la subcomarca del Baix Montseny. Administrativament, l’Hospital pertany a la recentment reestructurada Regió Sanitària de Barcelona.

Situació geogràfica de l’actual Hospital de Sant Celoni

L’any 2008 l’Hospital de Sant Celoni donà servei a una població de 50.900 habitants, entre els quals 380 habitants de Campins, 459 habitants de Fogars de Montclús, 1.126 habitants de Gualba, 8.839 habitants de Llinars del Vallès, 320 habitants del Montseny, 5.332 habitants de Sant Antoni de Vilamajor, 16.586 habitants de Sant Celoni, 2.364 habitants de Sant Esteve de Palautordera, 3.891 habitants de Sant Pere de Vilamajor, 8.614 habitants de Sant Maria de Palautordera, 2.404 habitants de Vallgorguina i 585 habitants de Vilalba Sasserra.


6

Situació de l’actual Hospital de Sant Celoni

L’actual hospital de Sant Celoni es troba situat a l’Avinguda de l’Hospital número 19, en una finca de l’ordre de 4.280 m2 de superfície, i compte amb els recursos següents:

RECURSOS ESTRUCTURALS Llits d'aguts: 48 Llits d'Hospital de Dia aguts: 2 Llits de Convalescència: 10 Llits de Llarga Estada a l'Hospital de Sant Celoni: 30 Llits de Llarga Estada al Centre Sociosanitari Verge del Puig: 40 Places de Cirurgia Major Ambulatòria: 10 ALTRES RECURSOS: Places d'Hospital de Dia (Centre Sociosanitari Verge del Puig): 10 Places Unitat de Demències (Centre Sociosanitari Verge del Puig): 10 Quiròfans: 2 Quiròfan de Cirurgia menor: 1 Consultoris: 17 Sales d'ecografia: 2 Sales de radiologia: 2 Sala de mamografia: 1 Sala de TAC: 1

L’Hospital s’ha quedat petit per a donar servei a tota la població de l’àmbit d’influència i l’entorn urbanitzat de les instal·lacions no permet la seva ampliació. A tot això se li afegeix les dificultats d’accés al centre sanitari i els problemes per trobar aparcament.


7

A tals efectes, l’Ajuntament de Sant Celoni vol iniciar la tramitació d’una modificació puntual de la revisió del Pla General Municipal d’Ordenació de Sant Celoni, relativa a un canvi en la classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà, per tal de permetre posar a disposició del CatSalut els terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni, en un emplaçament que reuneixi una superfície mínima per a la ubicació del cos principal de l’equipament i els seus serveis annexes, alhora que possibiliti una ampliació futura de l’equipament i la disponibilitat de bones comunicacions per garantir el fàcil accés dels usuaris, dels subministraments i evacuació dels residus i sobretot dels transports sanitaris urbans.

Situació de l’actual Hospital de Sant Celoni i de la proposta de nou Hospital

La proposta situada en el sector de Can Riera de l’Aigual reuneix les característiques següents:

▪ Qualificació del sòl d’acord amb la destinació prevista per tal d’admetre l’ús d’equipament sanitari.

PROPOSTA NOU HOSPITAL

ACTUAL HOSPITAL DE SANT CELONI


8

▪ Superfície mínima de 15.000 m2sl per a la ubicació del cos principal de l’equipament i l’aparcament al servei del mateix.

▪ Situació de superfícies contigües de menor valor que possibilitin l’ampliació futura de l’equipament.

▪ Emplaçament que garanteixi unes condicions de mobilitat idònies d’accés als equipaments, tant per a vehicles privats com de serveis públics, vianants i especialment dels transports sanitaris urbans.

▪ Possibilitat de garantir la dotació de serveis per als subministraments bàsics del sector, juntament amb l’evacuació de residus.

Les característiques de l’emplaçament proposat permetran implantar un equipament sanitari d’interès públic d’una superfície de 15.071,87 m2, amb uns estudis favorables d’accessibilitat i mobilitat, de manera que es garanteixi tant la comunicació peatonal i la proximitat al centre urbà i a la vegada la fluïdesa de passos de vehicles en dos pont alternatius sobre la riera de Pertegàs. La proposta del nou Hospital de Sant Celoni tindrà una àrea d'influència d'uns 70.000 habitants i donarà servei a les poblacions del Baix Montseny. A més a més, la proposta permetrà la possibilitat d’ampliació del Govern Territorial de Salut del Baix Montseny amb les poblacions de la comarca de la Selva: Riells i Viabrea, Breda i Hostalric. Sense la disponibilitat de terrenys adients per a la construcció del nou equipament, no es podrà dur a terme la proposta esmentada d’un nou Hospital de Sant Celoni, amb el dèficit de serveis sanitaris que això implica.

Ara per ara, l’àmbit de la modificació està constituït sobretot per terrenys agrícoles de conreu i pastura, una part dels quals han estat reblerts amb material procedent de les obres del TAV. El traçat de la nova línia ferroviària li ha conferit a aquest espai un efecte barrera i delimitador que diferencia el caràcter pròpiament urbà del nucli de Sant Celoni d’àrees menys humanitzades. Dins d’aquest espai de transició situat entre el nucli urbà i la vessant muntanyenca al nord de TAV, s’insereix actualment el CEIP Pallerola, una illa de sòl urbà amb classificació d’equipament educatiu inconnexa amb la resta de sòl urbà.

En el cas de no dur a terme la proposta, els terrenys on es proposa el nou equipament mantindran la seva classificació de sòl rústec i donada la proximitat del nucli urbà i de la línia del TAV, així com el CEIP Pallerola, és probable que quedin com a terrenys erms i improductius.


9

4. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES QUE ES PODEN VEURE AFECTADES SIGNIFICATIVAMENT

4.1. Informació de base

L’estudi de les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades significativament en l’àmbit de la modificació ambiental que en ocupa es basa en l’anàlisi de les informacions següents:

• Auditoria Ambiental Municipal de Sant Celoni. Minuartia Estudis Ambientals , SL. Diputació de Barcelona. Febrer de 1996.

• Revisió del Pla General Municipal d’Ordenació de Sant Celoni (aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 18 de juny de 1997, DOGC núm. 2442 de 28/07/1997) i text refós de les Normes Urbanístiques del Pla General Municipal d’Ordenació (DOGC núm. 4459 de 31/08/2005)

• Línea de Alta Velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa. Tramo: Barcelona-frontera francesa. Estudio informativo. Término municipal de Sant Celoni. Ministerio de Fomento. 1998.

• Informe sobre els nivells de COV, Compostos Orgànics Volàtils, al terme municipal de Sant Celoni. Diputació de Barcelona. Juliol de 1999.

• Delimitació de zones indundables per a la redacció de l’INUNCAT. Conques internes de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. Juny de 2001

• Mapa de soroll de Sant Celoni. Deplan, SL. Diputació de Barcelona. Desembre de 2001.

• Resolución de 25 de diciembre de 2001, de la Secretaria General de Medio Ambiente, por la que se formula Declaración de Impacto Ambiental sobre el estudio informativo de la “Línea de Alta Velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa. Tramo: Barcelona- frontera francesa. Subtramo Llinars del Vallès-frontera francesa” de la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento ( BOE núm. 231 de 26/09/2001).

• Planificació de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera. Diagnosi provisional. Agencia Catalana de l’Aigua. Octubre de 2002.

• Proyecto constructivo. Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Tramo:Llinars del Vallès - Sant Celoni. Tramo: Sant Celoni – Riells / Viabrea. GIF. Gestor de Infraestructuras Ferroviarias. Juny de 2003.

• Pla de Mobilitat i Aparcament al municipi de Sant Celoni. Consulting Formaplan, SL. Diputació de Barcelona. Desembre de 2003.

• Pla de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera. Estudi provisional. Agència Catalana de l’Aigua. Octubre de 2004.

• Arbres del massís del Montnegre. Terme municipal de Sant Celoni. M J. Broncano, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Ajuntament de Sant Celoni. 2004.

• Pla de d’Actuació Municipal d’Emergència per a incendis forestals. Ajuntament de Sant Celoni. Juliol de 2005.


10

• L’Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la Conca de la Tordera. Memòria 2001-2003.Memòria 2003-2005.

• Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• La qualitat de l’aire a Catalunya. Informes dels anys 2005 a 2009. Departament de Medi Ambient i Habitatge. 2005-2009.

• Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000. Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya 1:50.000. Departament de Medi Ambient i Habitatge. 2005.

• Mapa de sòls de pendent superior al 20% (1:5.000). Institut Cartogràfic de Catalunya.

• Documentació de l’aprovació inicial del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny. Direcció General d’Urbanisme. Maig de 2007.

• Documents de treball del Pla Especial de l’àrea de ribera de la Tordera en el terme municipal de Sant Celoni. 2007.

• Proposta de zonificació municipal segons la protecció a la contaminació lluminosa. Ajuntament de Sant Celoni. Ajuntament de Sant Celoni. Març de 2007

• Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Vallès Oriental, on s’inclou l’ARE Plans del Pertegàs (Sant Celoni). Agost 2008.

• Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Vallès Oriental. Llibre 6.8.2. Estudi d’inundabilitat de l’ARE de “Plans de Pertegàs”. Philae Enginyeria de projectes, SL. INCASOL. Agost 2008.

• Separata del Proyecto de Protección Acústica en el tramo: La Roca-Riudellots de la Línia de Alta Velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa. Extracto del proyecto. Término municipal de Sant Celoni. Subtramo II y III. GETINSA. ADIF. Octubre 2009.

• Avanç de planejament. Modificació Puntual Can Riera de l’Aigua, redactat per l’arquitecte municipal. Desembre 2009.

• MP PGMO Hospital. Can Riera de l’Aigua. Aprovació inicial. Memòria i documentació gràfica, redactat per l’arquitecte municipal. Març 2010.

• Estudi d’avaluació de la mobilitat generada per la MPG a “Can Riera de l’Aigua”, redactat per l’enginyer municipal. Març de 2010.

• Documentació del Pla Territorial Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat definitivament a 20/04/2010.

• Inspecció in situ de l’àmbit territorial.


11

4.2. Estat actual, estructura i usos del sòl

4.2.1. Estat actual i usos del sòl

L’àmbit de la modificació està constituït sobretot per terrenys agrícoles de conreu i pastura, una part dels quals han estat reblerts amb material procedent de les obres del TAV. Es tracta de terrenys força planers amb pendents majoritàriament de l’ordre del 2-3%, però amb presència de sòls de pendent superior al 20%, que constitueixen una superfície inferior al 6,7% de l’àmbit.

L’extrem nord és on presenta un major desnivell en constituir part del vessant muntanyenc amb bosc mixt de pi i alzina per on transcorre en desmunt el TAV.

Mapa de sòls de pendent superior al 20% (Institut Cartogràfic de Catalunya. 1:5.000)

El perímetre de la finca és envoltat a l’est i nord per camins, des d’on té els accessos. Aquest vial, que travessa la riera de Pertegàs mitjançant un pont d’uns 9 m d’amplada, serveix també d’accés al CEIP Pallerola, situat a la banda oposada de la finca.

Al límit sud de l’àmbit es troba la masia de Can Riera de l’Aigua.

En la zona pròpiament fluvial de la riera de Pertegàs el sòl és ocupat per arbrat de ribera (plàtan i robínia).

D’acord amb la informació del cadastre de rústica, l’àmbit de referència afecta les parcel·les de la 59 a la 62 del polígon 12, amb una extensió de 20.786,47 m2. Els usos d’aquests terrenys que consten al SIGPAC. Sistema de Información Geográfica de


12

Identificación de Parcelas Agrarias són: terres llaurables, pasturatges, pastures arbustives, forestal i improductiu.

D’aquests 20.786,47 m2, la major part, 20.457,59 m2 corresponen a la parcel·la 62 del polígon 12. Es tracta d’una subfinca agrícola clarament delimitada per camins i vials circumdants, estructurada en unes 6 unitats terrenys conreables a l’entorn de la masia de Can Riera de l’Aigua i amb una franja a la banda sud amb plantació de plàtans que s’insereix en la ribera del torrent de Pertegàs. Forma part de la finca agrícola-forestal major de Can Riera de l’Aigua, que abasta edificacions, conreus i forests situats a l’oest i al nord de l’àmbit.

L’àmbit de la modificació també afecta una part de camins públics en SNU juntament amb 251,32m2sl de SU corresponent a sistemes amb la qualificació de zona verda, de titularitat pública.

De manera més àmplia, l’àmbit de referència s’insereix enmig del territori no urbanitzable agroforestal emplaçat entre el nucli urbà de Sant Celoni i el traçat del TAV, que pren un cert caràcter periurbà sobretot vers l’est de l’àmbit de referència, a causa de la presència de l’equipament CEIP Pallerola, zones d’horts propers al Pertegàs i –ja a l’altra banda de la riera- les parcel·les i edificacions del barri de Penyes.

4.2.2. Servitud del TAV

El territori situat al nord de l’àmbit de referència resta dins la zona d’afectació del traçat del TAV, a l’altra banda de la qual s’inicia el sector urbanitzable P-16 que té continuïtat amb la trama urbana actual. D’acord amb el Real Decreto 2387/2004, de 30 de diciembre por el que se aprueba el Reglamento del Sector Ferroviario ( BOE núm. 315, de 31/12/2004), s’estableixen les següents zones d’afectació:

• Zona de domini públic: 8 m des de l’aresta exterior de l’explanació. Només s‘hi poden dur a terme obres i instal·lacions prèvia autorització de l’administrador d’infraestructures ferroviàries. Aquesta zona no afecta l’àmbit de referència.

• Zona de protecció: entre la zona de domini públic i la línia paral·lela situada a 70 m des de l’aresta exterior de l’explanació. Només s’hi poden dur a terme obres i usos que siguin compatibles amb la seguretat del trànsit viari, prèvia autorització. Aquesta zona afecta l’àmbit de referència en una amplada variable entre 21 i 26 m., per la qual cosa hi són d’aplicació les mesures de protecció i altres determinacions contingudes a la Sección IV del Real Decreto 2387/2004.

• Límit d’edificació: a 50 m de l’aresta exterior més pròxima a la plataforma. S’hi prohibeix fins la línia ferroviària qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació. Aquesta zona queda fora de l’àmbit de referència.


13

4.3. Mobilitat

L’accés a l’àmbit de referència es du a terme mitjançant un vial no pavimentat que discorre entre el límit est de la finca Can Riera de l’Aigua i el CEIP Pallerola. Aquest vial enllaça amb la xarxa viària urbana mitjançant un pont de 9 m d’amplada damunt la riera de Pertegàs, des d’on s’inicia un vial (C/ Roger de Flor) d’uns 24 m d’amplada i 80 m de longitud que connecta amb el carrer Bruc. El carrer Bruc forma part de la xarxa viària urbana principal en la seva funció d’eix connector/distribuïdor (ronda) de la mobilitat interior i vers les carreteres C-35 i BV-5114 (carretera de Campins). Té una secció transversal d’uns 18,4 m amb doble calçada de 9,7 m separada per mediana de 1,1 m; un carril de circulació i un d’estacionament en cordó per cada sentit de circulació. L’any 2002 presentava una IMD d’uns 7.900 vehicles/dia i un 2,2% de pesants.

Esquema accessibilitat àmbit

La mobilitat en bicicleta vers l’àmbit de referència és possible mitjançant el carril bici que discorre pel passeig del Pertegàs (marge dret la riera). Aquest passeig –junt amb el C/ Roger de Flor– s’inclou també en la xarxa principal per a vianants proposada pel Pla de Mobilitat.

L’itinerari del servei d’autobús urbà Sant Celoni Bus discorre pel C/ Bruc i enllaça amb l’estació de ferrocarril i l’actual CAP/Hospital.

L’àmbit de referència és afectat per la mobilitat associada a l’accés al centre escolar CEIP Josep Pallerola i Roca, que es du a terme mitjançant l’esmentat vial que discorre pel límit est de la finca. D’altra banda, aquest vial també té continuïtat amb el camí cadastral tradicionalment anomenat “la drecera de Campins” que voreja la finca pel


14

seu límit nord, travessa el traçat del TAV mitjançant pas inferior i segueix vers el nord pel vessant forestal del sot del torrent de l’Americano.

La implantació del nou equipament porta associada l’execució d’un nou pont de creuament de la riera de Pertegàs, restringit al pas de vianants i bicicletes, i alhora als serveis d’emergència. Aquest pont és indispensable per al compliment del requeriments en cas d’evacuació.

La mobilitat generada pel pla requereix la millora de l’accés de llevant amb la C-35 mitjançant un enllaç a diferent nivell segons el projecte, actualment en fase de redacció per GISA (clau MB-06076-A1).

En relació a l’anterior, tal i com s’indica a l’apartat 6.4, la xarxa viària proposada al Pla territorial metropolità de Barcelona defineix una nova via integrada que discorre pel límit nord de l’àmbit, consistent en una variant de connexió entre la C-35 i la Ctra. de Campins des de l’accés de llevant de Sant Celoni.

Finalment, l’àmbit de referència serà potencialment receptor dels efectes derivats de la mobilitat de pas associada a l’activitat de la línia del TAV, la plataforma de la qual se situa a una distància entre 64 i 69 m del límit nord de l’àmbit. En sentit oest-est, el traçat de la plataforma del TAV en aquesta zona discorre en desmunt fins l’inici del viaducte del torrent de Sellers (Tram Sant Celoni-Riells, pk 505+900).

4.4. Infraestructures de serveis

Pel que a les infraestructures de serveis en l’àmbit de referència i els seu entorn, cal indicar el següent:

• Línies elèctriques: línies d’alta i mitja tensió que discorren, respectivament pels límits nord i est/sud-est de la finca, i línia de baixa tensió que travessa la finca d’est a oest a l’alçada de la masia de Can Riera de l’Aigua.

• Xarxa pública d’abastament d’aigua potable: branca que abasteix al CEIP Pallerola (tub de polietilè de 63 mm) des del nucli de Sant Celoni a través del vial que discorre pel límit est de la finca, travessant el pont sobre la riera del Pertegàs.

• Línia telefònica: línia procedent del nucli urbà que dóna servei al CEIP Pallerola a través del vial que discorre pel límit est de la finca, i posteriorment s’allunya de l’àmbit en direcció est.

• Xarxa pública de sanejament: no existeix xarxa de clavegueram al marge esquerre de la riera de Pertegàs, on se situa la finca. Les aigües brutes generades en aquest espai haurien de travessar la riera de Pertegàs i connectar amb el col·lector que discorre per sota el carrer Bruc.


15

Infraestructures de serveis

4.5. Entorn socioeconòmic

El poblament i edificacions de l’àmbit de referència són constituïts únicament pels associats a la masia de Can Riera de l’Aigua. Tanmateix, l’àmbit limita a l’est amb l’equipament del CEIP Josep Pallerola (que compta amb 2 línies educatives), i a uns 50 m a l’oest s’hi emplacen altres edificacions de la finca major de Can Riera de l’Aigua.

L’activitat econòmica de l’àmbit de referència és bàsicament de tipus agrícola.

4.6. Geomorfologia i sòls

L’àmbit de referència és geològicament constituït pels materials següents:

• NMcg1: Conglomerats amb petites intercalacions de sorres i argiles sorrenques. Els conglomerats són compactes, tenen matriu argilosa i abundants estructures de corrent. Els clastes són molt heteromètrics i la seva litologia és la següent: granodiorites, leucogranits, quars, esquistos i quarsites. S’interpreten com a sediments dipositats en ambients de tipus ventall al·luvial procedents dels relleus positius adjacents. Passa lateralment de forma transicional a la unitat NMa i es disposa formant una inconformitat sobre els materials infrajacents. Potència de l’ordre de centenars de metres. Edat: Vallesià i Turolià i és possible que també Pliocè inferior. Ocupen la major part de l’àmbit de referència, des del límit nord fins a l’alçada de la masia de Can Riera de l’Aigua.


16

• Qt1: Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial. Edat: s’atribueix a l’holocè. Ocupen una banda d’entre 50-70 m d’amplada al sud dels conglomerats referits al punt anterior.

• Qt0-1: Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d’inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s’organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent. Ocupen una banda d’entre 15-30 m d’amplada al sud dels materials referits al punt anterior, en les ribes i riberes de la riera de Pertegàs.

Des del punt de vista edafològic, la proximitat dels terrenys a la zona fluvial riu comporta presumiblement la presència de sòls de notable valor agrícola.

4.7. Cicle de l’aigua

4.7.1. Hidrologia subterrània

L’àmbit de referència no s’inclou dins l’aqüífer protegit de l’al·luvial de la Tordera mitjana (Decret 328/88, d’11 d’octubre).

4.7.2. Hidrologia superficial

L’àmbit de referència limita al sud amb la riera de Pertegàs i el torrent de l’Americano (afluent de la riera de Pertegàs) discorre a uns 8 m del límit oest. L’ecotip fluvial de la zona és el de Rius mediterranis de cabal variable.

Si bé no hi ha estudis amb dades específiques de qualitat en aquests cursos d’aigua, és palès que es tracta d’aigües relativament netes, tant pel que fa a paràmetres biològics com fisico-químics. Cal destacar l’existència d’un punt proper d’abocament d’aigües residuals urbanes a la riera de Pertegàs, provinent del CEIP Pallerola.

4.8. Qualitat de l’aire

Les fonts antropogèniques d’emissió de contaminants a l’atmosfera més properes a l’àmbit de referència són:

• Emissions del focus de combustió gas natural per a calefacció al CEIP Pallerola.

• Emissions dels usos i activitats (emissions domèstiques i del trànsit urbà bàsicament) del nucli urbà de Sant Celoni, situat a una distància d’entre 25-35 m de l’àmbit de referència.

D’acord amb la informació de qualitat de l’aire continguda als Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori de la zona del Vallès Oriental elaborats pel Departament de


17

Medi Ambient i Habitatge, les capacitats en l’àmbit de referència quant al CO, NOx, PST i SO2 són totes altes.

Les anàlisis de COV realitzades per Diputació Barcelona a 18/05/99 en el punt de mostreig més assimilable a l’àmbit de referència (carretera de Campins) detecten la presència d’alguns compostos aromàtics (benzè, toluè, etilbenzè) i halogenats (triclormetà, 1,1,1-tricloretà, tetraclormetà, tricloretè, tetracloretè), però amb nivells de concentració molt per sota de valors de referència.

El municipi de Sant Celoni pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire 8 (Comarques de Girona) de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta xarxa disposa d’una estació fixa de mesurament situada al municipi (C/ Carles Damm) on s’enregistren els paràmetres següents: SO2, NOx, ozó, H2S, Benzè, PM10, i metalls pesants (Ni, Cd, Pb i As). La valoració de la qualitat de l’aire a la zona esmentada, a partir de les dades dels darrers 5 anys (2005-2009), es la següent:

• Els nivells mesurats pel diòxid de nitrogen, monòxid de carboni, diòxid de sofre, benzè, plom i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres, són inferiors als valors límit legislats establerts per la normativa vigent.

• Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel, no s’han superat els valors objectius establerts a la legislació.

• Pel que fa a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’ha superat el valor límit anual i el nombre de superacions del valor límit diari els anys 2005, 2006 i 2007.

• En relació als nivells d’ozó troposfèric, s’ha superat el llindar d’informació a la població en diverses ocasions durant tot el període, excepte l’any 2009, i no s’ha detectat cap superació del llindar d’alerta.

En qualsevol cas, a causa l’emplaçament a la perifèria urbana i sense proximitat de fonts d’emissió rellevants, s’entén que l’àmbit de referència no presenta problemes de qualitat pel que fa a substàncies contaminants de l’atmosfera.

4.9. Contaminació acústica

Si bé el municipi no disposa d’un mapa de capacitat acústica o zonificació acústica del territori aprovats en relació a l’aplicació de la Llei 16/2002, el destí proposat de l’àmbit de referència com a equipament hospitalari el qualificaria com a Zona de sensibilitat acústica alta (zona A) segons la Llei 16/2002 i el seu desplegament mitjançant el Decret 176/2009. Això implica que els límits d’immissió/objectius de qualitat acústica aplicables serien els següents:

AMBIENT Font d’emissió Paràmetreslímit Límit - dia Límit - nit

EXTERIOR Activitats / veïnat coexistent amb infraestructures de transport existents

Ld / Le (dia)

Ln (nit) 60 dBA 50 dBA


18

AMBIENT Font d’emissió Paràmetreslímit Límit - dia Límit - nit

EXTERIOR

Infraestructura ferroviària

Ld / Le (dia)

Ln (nit) 55 dBA 45 dBA

LAmax 80 dBA 80 dBA

INTERIOR Activitats / veïnat Ld / Le (dia)

Ln (nit)

35 dBA (Hospital: dormitoris)

40 dBA (Hospital: estances)

25 dBA + 3 dBA amb activitats

existents (Hospital: dormitoris)


- Ld / Le (dia)

Ln (nit)





La posada en funcionament de la línia del tren d’alta velocitat suposarà una nova font d’emissió acústica amb impacte a considerar, respecte la qual cal indicar el següent:

• L’estudi informatiu de la línia d’alta velocitat considera que aquesta produeix un impacte acústic inadmissible (LAeq superior a 65 dBA i 55 dBA per als períodes diürn i nocturn, respectivament) en edificacions situades a una distància de l’eix del traçat inferior a 220 m, quan aquest discorre al mateix nivell que el terreny natural; quan el traçat és en terraplè, la distància d’afectació és superior en 100 m, i quan discorre en desmunt, l’afectació és menor. En relació a això, cal posar de manifest que l’àmbit de referència (situat entre 64-69 m de distància respecte l’eix de la plataforma del TAV) està emplaçat dins la zona d’afectació acústica potencial. Si bé el traçat parcialment en desmunt del TAV (cota de la plataforma:145-148 m s.n.m.) i l’orografia natural en aquesta zona ofereixen cert apantallament acústic a cota del terreny en l’àmbit de referència, aquest efecte es reduiria amb l’alçada d’eventuals edificacions i en funció del seu emplaçament dins la finca. Aquesta potencial incidència acústica s’estima major vers el nord-est de la finca (l’àrea més exposada a la zona del traçat en viaducte del TAV) i per a edificacions d’alçada a partir de PB+3.

• La Declaración de Impacto Ambiental de la línia (Resolució de 25 de setembre de 2001) requereix la realització d’un estudi acústic –el qual ha d’abastar el tram que discorre al sud de l’àmbit de referència– per a predir els nivells sonors en la fase d’explotació i que haurà de determinar la necessitat de desenvolupar mesures de protecció necessàries per assolir els següents nivells de qualitat:

Valors LAeq guia i trams horaris establerts per la Resolució de 30 d’octubre de 1995.


19

LMax no superior a 85 dBA, mesurats en anàlogues condicions que les exposades per als valors de LAeq.

• La proximitat del traçat del TAV a l’àmbit de referència suposa l’existència d’una Zona de soroll i una Zona de servitud acústica que caldrà delimitar i que resta subjecta a normes/regulacions específiques quant als usos, activitats i edificacions o construccions que puguin implantar-s’hi. En relació a això cal destacar el següent:

La delimitació de la zona de servitud acústica del TAV i les limitacions derivades d’aquesta servitud correspon a l’administració de l’estat. La zona de servitud s’ha d’incloure en l’instrument de planejament urbanístic de l’àmbit de referència, que ha d’incloure també les determinacions necessàries per aconseguir l’efectivitat de la servitud. En la zona de servitud les immissions acústiques podran superar els objectius de qualitat acústica aplicables a l’àrea acústica.

En les noves construccions que se situïn dins la zona de soroll s’ha d’adoptar les mesures de protecció acústica en l’ordenació/construcció que assenyala l’article 13 de la Llei 16/2002.

S’adoptaran les especificacions que marca el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

4.10. Contaminació lluminosa i electromagnètica

4.10.1. Contaminació lluminosa

D’acord amb la proposta de zonificació municipal segons la protecció a la contaminació lluminosa, adreçada per l’Ajuntament de Sant Celoni al Departament de Medi Ambient i Habitatge a abril de 2007, cal indicar el següent:

• Els sectors del nucli urbà situats al sud de la riera de Pertegàs són qualificats com a Zona E3 (àrees que admeten una brillantor mitjana).

• El territori situat al nord de la riera de Pertegàs, que inclou l’àmbit de referència i tot el seu entorn, és qualificat com a Zona E2 (àrees que admeten una brillantor reduïda).

La qualificació de l’àmbit de referència com a zona E2 pot dificultar la seva compatibilitat amb l’emplaçament d’un equipament hospitalari.


20

4.10.2. Contaminació electromagnètica

Respecte a la contaminació electromagnètica, l’àmbit de referència és travessat per 3 línies elèctriques aèries, de les quals cal destacar quant a contaminació electromagnètica la línia d’alta tensió que discorre pel límit nord de la finca: (línia aèria 132 kV S.E. La Roca – S.E. Salt).

4.11. Gestió de materials i residus

L’àmbit de referència no és pròpiament generador de residus, tanmateix sí que ho és l’equipament educatiu proper, on s’hi du a terme recollida de residus urbans mitjançant contenidors de les fraccions de rebuig, orgànica, vidre, paper i cartró i envasos lleugers, segons els mateixos règims que la resta de zones urbanes del municipi.

L’any 2008 generació de residus municipals se situà en 1,39 kg per habitant i dia.

La implantació del nou equipament portarà associada una important generació de residus, dels quals una part seran residus especials.

Els residus sanitaris que es generarà l’equipament es classifiquen en:

a) Grup I. Residus assimilables a municipals

Són aquells que generats en els centres, no tenen res a veure amb l´activitat sanitària, per tant, no plantegen exigències especials en la seva gestió. En aquest grup s’inclouen els residus assimilables a urbans (cartró, paper, material d’oficines i despatxos, cuines , bars, menjadors, jardineria i d’altres); aquest grup suposa de l’ordre del 50% dels residus generats en un centre sanitari.

b) Grup II. Residus sanitaris no específics

ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ


21

Són aquells generats com a conseqüència de l’activitat sanitària i que no representen, més risc per a la salut i el medi ambient que els residus sòlids urbans. Aquests residus estan subjectes a requeriments addicionals exclusivament en l’àmbit del centre sanitari. Aquests residus inclouen material de cures, guixos, robes i material d’un sol ús contaminats amb sang, secrecions i/o excrecions. Aquests residus suposen de l’ordre del 40% dels generats en un centre sanitari.

c) Grup III. Residus sanitaris específics o de risc

Són residus vers els quals s’han d’observar mesures de prevenció en la manipulació, la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i la disposició tant dins com fora del centre generador. Aquests residus suposen menys del 10% de la totalitat dels residus generats en un centre sanitari. En aquest grup s’inclouen els residus sanitaris infecciosos, agulles i material punxant i tallant, cultius i reserves d’agents infecciosos, residus d’animals inoculats biològicament, vacunes vives i atenuades, sang i hemoderivats en forma líquida en recipients, residus anatòmics

d) Grup IV. Residus tipificats en normatives singulars, citotòxics

La gestió d’aquests residus és subjecte a requeriments especials des del punt de vista higiènic i medioambiental, tant dins com fora del centre generador. Aquest grup inclouen els residus citotòxics, residus químics, medicaments caducats, olis minerals i sintètics, residus de laboratoris radiològics, residus radioactius.

Tot aquest material de rebuig necessitarà una gestió adequada en base a la legislació vigent.

4.12. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació

L’àmbit de referència no és actualment urbanitzat, les úniques edificacions presents són les corresponents al cos edificatori de la masia de Can Riera de l’Aigua, que a causa de la seva antiguitat probablement presentin dèficits importants quant als nous paràmetres i criteris de sostenibilitat i ecoeficiència de l’edificació i urbanització.

4.13. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

D’acord amb la informació de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (DMAH, 2005), els hàbitats que conformen l’àmbit de referència són els següents:

• Conreus herbacis extensius de secà (codi: 82c). Ocupen la major part de l’àmbit de referència, a l’oest de l’àrea nord del camí Ral; la resta correspon a les tipologies definides als punts següents.

• Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana (codi: 42y). Ocupen una reduïda franja per sota el camí límit nord de la finca.


22

• Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i altres planifolis de sòls humits (codi: 83g). Es situen als extrems sud de la finca.

La riba i ribera esquerres de la riera de Pertegàs es troba inclosa dins la delimitació d’Espais d’Interès Natural que realitza la Planificació de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera, catalogada com a zona d’hàbitats d’interès comunitari no-prioritari. Així mateix, la riera de Pertegàs hi consta com a Espai catalogat: zona humida.

L’àmbit abasta zones definides com a hàbitat d’interès comunitari (HIC). El vessant muntanyenc del nord abasta una part d’un bosc mixt catalogat com a HIC no prioritari d’alzinars i carrascars (codi 9340) i de pinedes mediterrànies (codi 9540). Al sud, es localitza l’HIC d’alzinars i carrascars associat als cursos de la riera de Pertegàs i dels torrents de Maribaus i de l’Americano.

Hàbitats d'interès comunitari (Departament de Medi Ambient i Habitatge. 1:50.000)

En termes de vegetació, l’àmbit de referència i el seu entorn és constituït per les unitats següents:

• Zona antropitzada, amb terrenys amb absència de comunitats i/o espècies vegetals. Aquesta unitat abasta els accessos a la finca i l’entorn de la masia de Can Riera de l’Aigua.

• Zona de conreus.. Aquesta unitat abasta la major part dels terrenys. Es distribueix en uns 6 camps situats entorn de la masia. En els del sector sud hi creixen també alguns exemplars d’arbrat fruiter i de plàtan (Platanus hybrida); el marge entre el conreu més al nord i l’inferior és colonitzat per una massa arbustiva de mimosa (Acacia dealbata).


23

• Zona de plantacions de planifolis. Aquesta unitat abasta l’àrea amb plantació de plàtan i robínia (Robinia pseudacacia) annexa/amb continuïtat amb l’àmbit fluvial de la riera de Pertegàs.

En relació a la vegetació dels sector, cal destacar-hi també la presència d’un exemplar d’arbrat catalogat d’interès per l’estudi Arbres del massís del Montnegre (M J. Broncano, 2004), en concret:

• Lledoner de Can Riera de l'Aigua (Celtis australis). Es tracta d’un exemplar de 18 m d’alt, 19,2 m diàmetre de capçada i 4,4 m de volta de canó, situat a la vora del camí d’accés a la masia que hi ha a l’alçada de l’extrem sud-oest del CEIP Pallerola.

Pel que fa a la connectivitat ecològica, cal assenyalar:

• En un marc ampli:

El sector de territori no urbanitzable existent entre el nucli urbà de Sant Celoni i el traçat del TAV, dins del qual s’insereix l’àmbit de referència, exerceix una rellevant funció de connectivitat/permeabilitat ecològica entre els parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor. En un primer nivell aquesta funció se centra a l’entorn de l’eix de la riera Pertegàs (qualificat per la Planificació de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera com a Connector fluvial de 1r ordre) i la seva connexió amb la Tordera, travessant el sector territori esmentat en direcció oest-est. En un segon nivell aquesta funció s’exerceix en direcció nord-sud en relació a la barrera que suposa el traçat del TAV, mitjançant els viaductes i passos de fauna incorporats a aquesta infraestructura, a l’entorn dels eixos de la riera de Pertegàs, el torrent de Maribaus, el torrent de l’Americano i el torrent de Sellers. Per últim el caràcter agroforestal d’aquest territori reforça la seva funció connectora.

Més enllà del territori acabat d’esmentar, la connectivitat/permeabilitat ecològica entre parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor s’exerceix, a l’oest, mitjançant el curs principal de la Tordera, i a l’est, mitjançant el torrent de Palomeres i la riera de Gualba.

• De manera específica:

La franja sud de l’àmbit de referència és especialment rellevant per a la connectivitat ecològica, atesa la seva continuïtat i proximitat amb el curs de la riera de Pertegàs.

La franja sud-oest de l’àmbit de referència també és de rellevància per a la connectivitat, per la seva proximitat al torrent de l’Americano que aigües avall desemboca a la riera de Pertegàs i aigües amunt connecta amb el torrent de Maribaus. En aquest sentit cal destacar que el torrent de Maribaus i el de l’Americano actuen com a eixos de connectivitat ecològica entre els espais al nord i sud de la línia del TAV, mitjançant notables passos de fauna que aquesta infraestructura incorpora per a cadascun d’ells.


24

Pel que fa a la fauna en l’àmbit de referència, d’acord amb dades de L’Observatori (tram 3), cal assenyalar el següent:

• Amfibis. S’hi localitza un total de 7 espècies, totes elles protegides: salamandra (Salamandra salamandra), tritó verd (Triturus marmoratus), tòtil (Alytes obstetricans), gripau comú (Bufo bufo), gripau corredor (Bufo calamita), reineta (Hyla meridionalis), i granota verda (Rana perezi).

• Ictiofauna. Hi són presents 5 espècies, 3 autòctones i 2 al·lòctones: barb de muntanya (Barbus meridionalis), bagra (Squalius cephalus), anguila (Anguilla anguilla); carpa comú (Cyprinus carpio) i barb roig (Phoxinus phoxinus).

• Avifauna. Cal destacar-hi la presència de blauet (Alcedo atthis), de martinet de nit (Nycticorax nycticorax), picot garser petit (Dendrocopos minor), bernat pescaire (Ardea cinerea) i ànec collverd (Anas platyrhynchos), entre d’altres.

• Mamífers. Quant als micromamífers: hi són presents 7 espècies d’insectívors (Erinaceus europaeus, Talpa europaea, Sorex araneus, Sorex minutus, Neomys anomalus, Crocidura russula i Suncus etruscus) i 13 espècies de rosegadors: (Sciurus vulgaris, Apodemus flavicollis, Apodemus sylvaticus, Rattus rattus, Rattus norvegicus, Mus spretus, Mus domesticus, Glis glis, Eliomys quercinus, Clethrionomys glareolus, Microtus agrestis, Arvicola sapidus i Microtus duodecimcostatus). Quant als quiròpters (cal recordar que es troben protegits per la Directiva 92/43/CEE i la Llei 22/2003): hi són presents almenys 18 espècies, d’entre les quals cal destacar-ne 7 com a rares i/o vulnerables (R. ferrumequinum, R. hipposideros, R. euryale, M. capaccinii , M. schreibersii, M. myotis i M. Emarginatus). Quant als macromamífers: hi són presents 5 espècies: visó americà (Mustela vison), toixó (Meles meles), guilla (Vulpes vulpes), senglar (Sus scrofa) i conill de bosc (Oryctolagus cuniculus).

4.14. Qualitat del paisatge

L’àmbit de la proposta de modificació s’encaixa entre el límit nord de la trama urbana de Sant Celoni, el límit de la qual ve definida actualment per la riera del Pertegàs, i la línea del tren d’alta velocitat, colindant al CEIP Josep Pallerola.

Les unitats paisatgístiques en l’àmbit de referència i els seu entorn són les següents:

• Paisatge agrícola. Abasta gairebé tot l’àmbit de referència. Es tracta d’un paisatge obert, amb visuals força àmplies (abast màxim entre 250-450 m) de força amplitud visual, però amb vistes limitades a un curt abast (màxim uns 100


25

m) a causa de les altres unitats paisatgístiques que s’indiquen a continuació i que s’hi emplacen perimetralment. Es tracta d’un paisatge de qualitat mitjana amb tendència a una certa transformació i deteriorament per abandonament de l’activitat agrícola i el seu emplaçament periurbà.

• Paisatge fluvial. Aquesta unitat és delimitada per la vegetació arbòria de les ribes i riberes del Pertegàs i del torrent de l’Americano, que tanquen l’àmbit de referència, respecte del qual actua com tancament pel sud i l’oest. Es tracta d’un paisatge de qualitat elevada amb un fort component natural.

• Paisatge humanitzat. Aquesta unitat resta delimitada per l’àrea ocupades per CEIP Pallerola i les zones d’usos i perimetrals associats (estacionament de vehicles, vials d’accés, etc). Actua com a tancament est de l’àmbit de referència. Es tracta de la unitat paisatgística de menor qualitat.

4.15. Patrimoni històric i arquitectònic

Llindant a l’àmbit de referència s’inclou un element inclòs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Celoni:

• Can Riera de l’Aigua (element núm. 98 del Catàleg). És catalogada amb un nivell de protecció parcial (P), per la qual cosa li són d’aplicació les determinacions de l’article 234 de les Normes urbanístiques del PGMO.

4.16. Riscos

4.16.1. Risc d’inundabilitat

Els cursos fluvials propers són la Riera de Pertegàs, al sud de l’àmbit a la qual desguassen dos torrents, el torrent Americano situat en el límit Oest de l’àmbit i el torrent de Sellers situat a l’Est del sector, fora de l’àmbit de la Modificació puntual.

El sector disposa d’un estudi específic d’inundabilitat en l’àmbit de referència redactat amb motiu de la tramitació del PDU de les ARE del Vallès Oriental, en concret en l’àmbit de l’ARE Plans del Pertegàs de Sant Celoni, incorporat com a document annex 6.8 ESTUDIS JUSTIFICATIUS. ESTUDI D’INUNDABILITAT seguint les directrius marcades per l’Agència Catalana de l’Aigua, el qual constitueix un document públic informat per l’ACA en el procés de tramitació del PDU.

D’acord amb les conclusions de l’esmentat estudi es defineixen les zones corresponents a l’espai fluvial i es determina la cota de la làmina d’aigua associada als diferents períodes de retorn de la riera de Pertegàs i el torrent Americano.

Segons aquest, la inundabilitat del sector respecte de la riera no condiciona la implantació de l’equipament que no es veu afectat per la línia d’inundació. No obstant això, l’accés al sector està condicionat per el pas de la riera de Pertegàs que separa el sector de la resta del nucli urbà.


26

Pel que fa l’actual pont sobre el Pertegàs, aquesta infraestructura és qualifica com a inundable per a l’avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys, per la qual cosa es posa de manifest la necessitat de fer actuacions de millora davant la situació actual, implicant la construcció d’un nou pont en el punt on es situa l’actual pas de vianants de la riera en l’extrem Sud-oest de l’àmbit, que a banda de millorar la permeabilitat entre els dos marges de la riera, permeti l’alternança de pas, en cas de força major, ja sigui per efecte d’inundabilitat o altre fenomen de caràcter natural o no, que pugui esdevenir.

En aquest cas, serà prescriptiu l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Plànol d’inundabilitat.del PDU de l’ARE Plans del Pertegàs (Sant Celoni)

L’estudi d’inundabilitat de l’ARE preveu una actuació de reperfilament i rebaix del marge esquerre de la riera del Pertegàs amb una amplada aproximada a l’amplada total del pont i una longitud prevista des del pont fins la incorporació del torrent de Maribaus, es a dir la longitud entre els dos accessos previstos en la present Modificació puntual, juntament amb la substitució de l’obra de drenatge existent del torrent de Maribaus, actuacions que cal incorporar en el desenvolupament de les determinacions del present instrument d’acord amb les conclusions de l’informe de l’ACA de 07/10/2010, emès respecte del document aprovat inicialment, pel que fa a la inundabilitat i en relació l’estudi aportat.

4.16.2. Risc d’incendi forestal

L’àmbit de referència es troba inclòs en la zona de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals, anomenada Montseny. Així mateix, el municipi de Sant Celoni s’inclou en el llistat de municipis d’alt risc d’incendi segons el Decret 64/95.

El Pla d’Acció Municipal classifica el tipus de combustible dins l’àmbit de la modificació com a conreus. D’altra banda, s’hi assenyala la pista que discorre pel límit nord de la finca i que connecta amb els vessants forestals del nord del nucli urbà; aquesta pista és identificada com a 54-M i qualificada com a mitjà accés-vehicles pesants i tot terreny. Finalment també s’hi assenyala la pista que discorre pel límit sud de la finca, que permet accedir a un punt d’aigua (núm. d’ordre 17) apte per a helicòpters/camions.


27

4.16.3. Risc químic

L’àmbit de referència es troba en un dels tres àmbits de Catalunya, amb un nivell de risc més elevat, per l’existència de diverses empreses, amb un risc potencial sobre més de 5 municipis, entre ells Sant Celoni. Concretament l’àrea és l’anomenada Tordera, on es localitzen 6 indústries amb risc químic.

Totes aquestes indústries es troben a una distància superior a 500 metres de l’àmbit de la proposta, tot i que queda afectat per la zona d’intervenció per accident tipus 3C i 3B de Sociedad Española de Carburos Metálicos, S.A., i per la zona d’alerta per accident tipus 3B i 3C de Unión Químico Farmacéutica, S.A.

Així doncs, cal tenir en compte l’assenyalat a la Guia de criteris per la planificació del territori en l’entorn dels establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus (Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, octubre de 2007), així com la Instrucció 8/2007 SIE. Creixements urbans als voltants d’establiments afectats per la legislació d’accidents greus existents (Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, juliol de 2007).

Atenent a l’anterior i considerant l’assenyalat en l’acord de 30/09/2010 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, relatiu a l’aprovació provisional de l’ARE Plans de Pertegàs (veure apartat 6.5 del present ISA), cal disposar d’una l’Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) quant a la modificació urbanística proposada en l’àmbit de la referència per tal d’ incorporar les mesures correctores que se’n derivin .

Així mateix, el risc químic haurà de comportar les mesures específiques en l’àmbit de la modificació segons el protocol establert en el PLASEQTOR per a les zones definides.

4.16.4. Risc de sòls contaminats

No hi ha enregistrat cap punt amb sòl potencialment contaminant dins l’àmbit de la proposta ni a les seves immediacions.


28

5. DIAGNOSI SOBRE ELS ASPECTES AMBIENTALS QUE ES PODEN VEURE AFECTATS SIGNIFICATIVAMENT

De l’estudi de les característiques ambientals de l’àmbit de referència es desprèn que hi ha certs aspectes rellevants a considerar:

Vectors ambientals Aspectes rellevants

Situació i relleu

Àmbit enmig del territori no urbanitzable agroforestal emplaçat entre el nucli urbà de Sant Celoni i el traçat del TAV, que pren un cert caràcter periurbà.

Àmbit dins la zona d’afectació del traçat del TAV. Una part dels terrenys han estat reblerts amb terra procedent de les obres de TAV.

Els terrenys dins l’àmbit són planers amb pendents del 2-3% majoritàriament, a excepció de l’extrem nord on presenta un major desnivell en formar part d’un vessant muntanyenc. Presència de sòls de pendent superior al 20%.

Des del punt de vista edafològic, la proximitat dels terrenys a la zona fluvial del riu comporta la presència de sòls de notable valor agrícola.

Mobilitat Accés a l’àmbit mitjançant vial que enllaça amb la xarxa viària urbana a través d’un pont damunt la riera de Pertegàs, que requerirà d’adequació per tal de garantir les condicions d’accés de vianants i vehicles i atesa la seva inundabilitat per a un període de retorn de 500 anys.

Itinerari del servei d’autobús urbà proper a l’àmbit.

Implantació del nou equipament associada a l’execució d’un nou pont de creuament de la riera de Pertegàs, restringit al pas de vianants i bicicletes i als serveis d’emergència, indispensable per al compliment dels requeriments en cas d’evacuació.

La mobilitat generada pel pla requereix la millora de l’accés de llevant amb la C-35 mitjançant un enllaç a diferent nivell segons el projecte, actualment en fase de redacció per GISA.

La xarxa viària proposada al Pla territorial metropolità defineix una nova via integrada que discorre pel límit nord de l’àmbit, consistent en una variant de connexió entre la C-35 i la Ctra. de Campins des de l’accés de llevant de Sant Celoni.

Medi hídric i cicle de l’aigua

L’àmbit de referència pertany a la conca hidrogeològica de la Tordera, a tocar de la riera de Pertegàs i un afluent seu, el torrent de Maribaus (o de l’Americano), per on discorren aigües bastant netes. Cal destacar l’existència a prop de l’àmbit d’un punt d’abocament d’aigües residuals urbanes provinents del CEIP Pallerola.

Medi biòtic Situació limítrof a zones definides com a hàbitat d’interès comunitari (HIC). El vessant muntanyenc del nord abasta una part d’un bosc mixt catalogat com a HIC no prioritari d’alzinars i carrascars (codi 9340) i de pinedes mediterrànies (codi 9540). Al sud, es localitza l’HIC d’alzinars i carrascars associat als cursos de la riera de Pertegàs i dels torrents de Maribaus i de l’Americano.

Franja sud de l’àmbit rellevant per a la connectivitat ecològica, per continuïtat i proximitat amb el curs de la riera de Pertegàs (connector fluvial de 1r ordre).

Franja sud-oest de l’àmbit rellevant per a la connectivitat ecològica, per proximitat al torrent de l’Americano, que desemboca a la riera de Pertegàs i que aigües amunt connecta amb el torrent de Maribaus (aquests dos torrents actuen com a connectors ecològics entre els espais al nord i sud de la línia del TAV, mitjançant notables passos de fauna respectius).


29


Risc ambiental El municipi de Sant Celoni s’inclou en el llistat de municipis d’alt risc d’incendi segons el Decret 64/95

Tot i que l’àmbit de referència es troba en el sector químic de la Tordera, es troba a força allunyat de les zones de major risc. Tanmateix, no es disposa d’una Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) de l’àmbit.

Pel que fa l’actual pont sobre el Pertegàs, aquesta infraestructura és qualifica com a inundable per a l’avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys

Medi atmosfèric

La qualitat de l’aire en els darrers 5 anys a la ZQA on pertany el municipi presenta incidències quant als nivells de PM10, i d’ozó troposfèric.

L’àmbit de la modificació es troba entre 64 i 69 metres de distància respecte l’eix de la plataforma del TAV, per tant es troba a la zona d’afectació acústica d’aquesta infraestructura. La zona amb major influència és la part nord-est de la finca.

La proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH qualifica l`àmbit com a zona E2.

Residus La implantació del nou equipament portarà associada una important generació de residus, dels quals una part seran residus especials.

Paisatge Es distingeix el paisatge agrícola que abasta gairebé tot l’àmbit. Es tracta d’un paisatge obert de força amplitud visual però amb vistes limitades a curt abast (100 m), amb tendència a la transformació i al deteriorament per l’abandonament de l’activitat agrícola i pel seu emplaçament periurbà. Per altra banda, destaca el paisatge fluvial corresponent a l’àrea delimitada per la vegetació arbòria del Pertegàs i del torrent de l’Americano, que tanquen l’àmbit, i de qualitat elevada amb un fort component natural. Per últim destaca el paisatge urbà, corresponent a l’àrea ocupada pel CEIP Pallerola i les zones d’usos associats, que actuen com a tancament est de l’àmbit.


30

6. PLANS I PROGRAMES QUE AFECTEN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

6.1. El Pla General d’Ordenació del Municipi de Sant Celoni

L’àmbit objecte de la modificació està actualment regulat pel Text refós complet de la normativa urbanística del Pla General d’Ordenació del Municipi de Sant Celoni, aprovat definitivament el 15 de juny de 2005.

Classificació PGMO de Sant Celoni

Qualificació PGMO de Sant Celoni


31

La modificació afecta a una porció de sòl no urbanitzable en règim ordinari, Tipus II, Zona 18: sòl de valor agrícola, Tipus III, Zona 19.I: sòl de valor forestal i Tipus Zona 22.I: Àrea de Ribera, juntament amb una franja de sòl urbà qualificat com a P, Espais lliures públics.

Aquest tipus de sòl resta regulat de manera específica als capítols 3, 4 i 7 de les Normes Urbanístiques del Pla General (articles 203 a 209 i 215 a 217) on, entre d’altres, s’hi determina el següent:

Tipus II, Zona 18: sòl de valor agrícola

• Definició. Comprèn els terrenys aptes per a l’explotació agrícola que s’han de preservar per la seva funció de diversificació paisatgística, biològica i econòmica. En aquests espais s’haurà d’assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats agràries, tot admetent altres activitats complementàries o compatibles que assegurin la continuïtat de les explotacions.

• Usos. Ús dominant: Agrícola. Usos complementaris: Magatzem agropecuari i forestal, ramader, activitat artesana, turisme rural, habitatge en vivenda rural. Usos incompatibles: Activitats extractives, forestal

Tipus III, Zona 19.I: sòl de valor forestal • Definició. Comprèn els terrenys ocupats per espècies arbòries, arbustives, de matolls o

d’herbes, i que s’han de preservar pel manteniment del seus valors paisatgístics, biològics i econòmics En aquests espais s’haurà d’assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats forestals, tot admetent altres activitats complementàries o compatibles que no perjudiquin l’ús dominant.

• Usos. Ús dominant: Forestal. Usos complementaris: Agrícola, ramader extensiu, turisme rural. Usos incompatibles: Activitats extractives, magatzem agropecuari o forestal en instal·lacions permanents, ramader intensiu.

Tipus VI, Zona 22.I: Àrea de Ribera • Definició. Comprèn els terrenys ocupats per les lleres dels cursos principals i zones

al·luvials adjacents. Tenen un alt interès per la funció de corredors biològics que exerceixen i perquè són els llocs on es pot desenvolupar la vegetació de ribera. La regulació d’aquests espais es basa en la conservació i regeneració dels ecosistemes aquàtics i els boscos de ribera.

• Usos. Ús dominant: Manteniment dels ecosistemes fluvials. Usos complementaris: Agrícola, educatiu i cultural en edificis existents a l’aprovació del pla general. Usos incompatibles: Ramader intensiu, turisme rural, restauració, assistencial, habitatge, activitat artesana, petit comerç vinculat als usos permesos, activitats extractives.

Quant a les determinacions del planejament vigent pel que fa a la zona de la riera de Pertegàs (sòl Tipus VI, Zona 22.I: àrea de ribera ), cal destacar el següent:

En els marges dels rius s’haurà d’afavorir la recuperació de les comunitats naturals. Per aquest motiu, les plantacions fustaneres que en l’actualitat ocupen l’espai propi dels boscos en galeria hauran de ser progressivament substituïdes per les formacions autòctones de ribera. Per la seva protecció es procurarà regular l’existència, les característiques i la localització dels camins que circulen longitudinalment pel costat dels cursos i evitar els creuaments transversals per qualsevol punt del curs i la circulació sobre la pròpia llera. Amb aquest objectiu, s’hauran de definir els punts de pas i l’adequació de passeres i ponts.


32

El sòl no urbanitzable, d’acord amb l’article 193 del PGMO, té la consideració de paisatge obert als efectes de l’article 7 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, modificada per la Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient.

Pel que fa al sistema d’espais lliures el PGMO regula en el capítol 7, articles 124 a 126, el sòl classificat com a P, SISTEMA D’ESPAIS LLIURES, en concret defineix les obres i instal·lacions permeses i criteris de tractament relatius a cobertes vegetals, arbrat i mobiliari urbà.

6.2. Agenda 21 Local

L’Ajuntament de Sant Celoni va redactar l’Auditoria Ambiental municipal a Febrer de 1996, per tal que permetés encetar una línia d’actuacions destinada a optimitzar la qualitat ambiental del municipi. El programa d’actuacions recollit a l’auditoria s’anomena Pla d’Optimització Ambiental i està format per 8 línies estratègiques que expressen els objectius prioritaris. Aquestes línies es despleguen en 16 programes d’actuació específics i 69 accions o actuacions concretes.

Línies estratègiques Programes

1. Garantir la disponibilitat dels recursos hídrics i millorar la qualitat de les aigües de la Tordera

1.1 Garantir l’autoabastament d’aigua de la pròpia conca i la seva potabilitat, evitant la importació d’aigua del Ter

1.2 Minimitzar l’aport de contaminants a la llera per recuperar la qualitat de les aigües superficials i dels aqüífers

2. Recuperar la qualitat de l’aire i evitar les molèsties causades per les olors d’origen industrial

2.1 Aplicar mesures correctores per disminuir l’aport de contaminants al medi atmosfèric

3. Millorar la gestió de residus desenvolupant-la de manera conjunta amb el municipis de l’àrea d’influència

3.1 Desenvolupar una estratègia de gestió dels residu municipals de manera conjunta amb les ajuntaments de l’àrea d’influència que permeti optimitzar els recursos i serveis mentre noi s’aprovi el Pla de Gestió Comarcal dels residus municipals

3.2 Fomentar la minimització, reutilització, reciclatge i l’aplicació del tractament adequat per a cada tipus de residus

4. Controlar les activitats i els seus impactes potencials

4.1 Aplicar els mecanismes de prevenció i control del risc ambiental per incrementar la seguretat i protecció de la població

4.2 Condicionar l’obtenció d eles llicències d’activitat que minimitzi les impactes sobre els vectors ambientals

5. Restablir les connexions biològiques entre el Montseny i el Montnegre i preservar les àrees d’interès ecològic

5.1 Recuperar els sistemes naturals de la Tordera i millorar la qualitat paisatgística i la funció connectora dels entorns fluvials

5.2 Reforçar la funció connectora entre el Montseny i el Montnegre del sector de la riera de Palomares restablint un “pont verd” entre els massissos


33

Línies estratègiques Programes

5.3 Preservar altres zones d’interès ecològic i garantir una gestió adequada dels aprofitaments forestals i cinegètics

6. Millorar l’espai urbà i reforçar àmbits d’identificació ciutadana

6.1 Moderar la circulació de vehicles del nucli urbà, optimitzar la xarxa d’infraestructures viàries i aplicar mesures específiques de reducció de nivells sonors

6.2 Elaborar i executar un projecte de revitalització del nucli antic i de dinamització del sector de serveis

6.3 Impulsar millores per fer més habitable tot l’àmbit urbà

7. Conservar i potenciar els elements que defineixen l’estructura territorial i paisatgística del municipi

7.1 Respectar les zones amb qualitat paisatgística elevada o amb paisatges poc representats en el terme, així com els elements singulars que formen part d’aquest

8. Realitzar un seguiment de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi fomentant la participació ciutadana del procés

8.1 Establir un sistema de promoció i coordinació de les actuacions del Pla

8.2 Establir un sistema de seguiment i divulgació de l’aplicació de les propostes

Uns anys més tard, al 2001, es van iniciar els treballs per l’elaboració d’un programa de sostenibilitat de l’Ajuntament de Sant Celoni. Dins aquest programa s’inclouen accions relacionades amb el planejament urbanístic i el medi ambient, entre altres.

6.3. Programa de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sant Celoni

El Programa de Sostenibilitat de l'Ajuntament, aprovat definitivament per Resolució d'Alcaldia de 5 de maig de 2003, pretén garantir la progressiva integració de criteris ambientals i de sostenibilitat en la gestió diària i en totes les actuacions i projectes que s'impulsin i es va elaborar com a procés previ a obrir el procés d'Agenda 21 a tots els ciutadans i ciutadanes del municipi. Els objectius específics plantejats en l'elaboració d'aquest programa han estat:

- Donar a conèixer els principis bàsics i els elements més significatius del procés d'Agenda 21 local i dels criteris de sostenibilitat.

- Analitzar l'activitat de cada àrea pels propis responsables (polítics i tècnics) dels serveis municipals i adquirir un mínims compromisos d'actuació basats en criteris de sostenibilitat.

- Determinar la metodologia d’implicació de les diferents àrees en el procés d'Agenda 21

6.4. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona

El municipi de Sant Celoni es troba englobat en el Pla territorial metropolità de Barcelona (en endavant, PTMB), aprovat definitivament per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 20 d'abril de 2010.


34

Pla territorial metropolità de Barcelona. Espais oberts. Proposta

El PTMB regula el territori de l’àmbit de referència dins el sistema d’espais oberts, amb la categoria normativa d’Espai de protecció preventiva (article 2.8 de les Normes d’ordenació territorial del PTMB). S’inclouen en aquesta tipologia els espais classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial, però als quals es reconeix, en conjunt, un valor ambiental o paisatgístic així com, sovint, la seva condició d’espai de transició entre els assentaments urbans i els espais oberts de protecció especial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquests espais, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau. Tanmateix, el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre en casos justificats implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient de la iniciativa.

L’article 2.9 estableix la regulació dels Espais de protecció preventiva, i assenyala que els plans d’ordenació urbanística municipal poden, si s’escau, classificar com a urbanitzables les peces d’espais de protecció preventiva que tinguin la localització i la

Sant Celoni


35

proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el Pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla i tenint present els valors naturals, ambientals i/o agraris a conservar.

Pla territorial metropolità de Barcelona. Infraestructures viàries. Xarxa proposada

La xarxa viària proposada al PTMB inclou una nova Via Integrada que discorre pel límit nord de l’àmbit de referència, amb traçat per definir, consistent en una variant de connexió entre la C-35 i la Ctra. de Campins des de l’accés de llevant de Sant Celoni. L’article 4.4 de les Normes del PTMB defineix que aquesta tipologia de via i assenyala que Són vies amb un paper estructurant bàsicament local i de connexió amb les vies de rang superior. Tenen un grau d’integració elevat amb la topografia i les activitats del territori. Comprenen la major part de les que es poden denominar locals o paisatgístiques. Són majoritàriament vies d’una calçada no segregades. Per sota d’aquesta categoria es troben la resta de vies locals, les vies específiques per a ciclistes i aquelles més específicament pròpies del medi rural, com els camins agrícoles, pistes forestals i vies pecuàries.

En relació a l’anterior, l’article 4.9 de les Normes del PTMB regula les condicions generals per a la implantació de noves infraestructures. L’article 4.13 fa referència a les reserves per a les infraestructures en el planejament urbanístic, i estableix que El planejament urbanístic ha d’incorporar les reserves per fer efectius els elements de xarxa viària i ferroviària proposats pel Pla. En cas de no existir projectes aprovats

Sant Celoni


36

d’una infraestructura s’incorporarà el traçat indicatiu recollit al PTMB. La seva definició a escala més concreta pot incorporar variacions a aquest traçat que han de ser convenientment justificades.

6.5. PDU de les ARE’s de l’àmbit del Vallès Oriental. Projecte d’urbanització de l’ARE “Plans de Pertegàs” (Sant Celoni)

En data 8 d’octubre de 2007 el Govern de Catalunya i diverses organitzacions van signar el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, que incloïa mesures urgents en matèria urbanística i definia la figura de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE’s).

L’Edicte de 13 d’octubre de 2008 aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de les ARE’s del Vallès Oriental que contempla, entre d’altres, la localització de l’ARE “Plans del Pertegàs” a Sant Celoni.

ARE Plans del Pertegàs

Durant l’exposició pública, un dels requeriments mínims que manifestà l’Ajuntament de Sant Celoni és la obtenció, entre d’altres, del sòl necessari per a un hospital comarcal.

En data 30/09/2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona acordà l’aprovació provisional de l’ARE Plans de Pertegàs, tot incorporant d’ofici a la normativa que aquesta ARE queda condicionada en el seu desenvolupament fins a disposar de l’Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) i incorporar les mesures correctores que se’n derivin.


37

7. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES

Com a principals objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables a l’àmbit de la modificació puntual de referència cal indicar els següents:

a) Normes internacionals i comunitàries • Conveni de Bonn sobre la conservació de les espècies migratòries d’animals

silvestres que viuen en el territori europeu. (23 de juny de 1979). • Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats

naturals d'Europa (29 de setembre de 1979). • Conveni sobre la Diversitat Biològica (Cimera de la Terra., 1992), ratificat per

l’estat espanyol i la Comunitat Europea (1993). • Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995). • Directiva 79/409/CEE (Directiva de les Aus), de 2 d’abril de 1979, relativa a

l’avifauna protegida. • Directiva 92/43/CEE (Directiva d’Hàbitats), 21 de maig de 1992, relativa a la

conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, modificada per la Directiva 97/62/CEE.

• Directiva 85/203/CE, de 7 de març de 1985, relativa a las normas de calidad del aire para el dióxido de nitrógeno.

• Directiva 96/62/CE, de 27 de setembre de 1996, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente.

• Directiva 1999/30/CE, de 22 d’abril de 1999, relativa a los valores límite de dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno y óxidos de nitrógeno, partículas y plomo en el aire ambiente.

• Directiva 2000/69/CE, de 16 de novembre de 2000, sobre los valores límite para el benceno y el monóxido de carbono en el aire ambiente.

• Directiva 2002/3/CE, de 12 de febrer de 2002, relativa al ozono en el aire ambiente.

• Directiva 2004/35/CE, de 21 d’abril de 2004 sobre responsabilitat mediambiental en relació a la prevenció i reparació de danys mediambientals.

• Directiva 2004/107/CE, de 15 de desembre de 2004, relativa al arsénico, el cadmio, el mercurio, el níquel y los hidrocarburos aromáticos policíclicos en el aire ambiente.

• Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig de 2008, relativa a la calidad del aire ambiente y a una atmósfera más limpia en Europa.

• Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

• Directiva 80/68/CEE, de 17 de desembre de 1979, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses.

• Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries.


38

• Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l’Aigua), de 23 d’octubre de 2000, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

• Directiva 94/62/CE, de 20 de desembre de 1994, relativa a los envases y residuos de envases. Modificada per la Directiva 2004/12/CE, de 11 de febrer de 2004.

• Directiva 2002/96/CE, de 27 de gener de 2003, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEE). Modificada per la Directiva 2003/108/CE, de 8 de desembre de 2003.

• Directiva 2006/12/CE, de 5 d’abril de 2006, relativa als residus.

b) Normativa estatal i autonòmica: b.1) Quant a protecció del medi natural:

• Llei 12/1985 de 13 de juny, d’espais naturals, modificada pel Decret legislatiu 11/1994.

• Ley 4/1989 de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres.

• Real Decreto 1997/95 de 7 de desembre, d’establiment de mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels habitats naturals i de la fauna i flora terrestres.

• Real Decreto 1997/95, de 7 de desembre, d’establiment de mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. (transposició de la Directiva 92/43/CEE). Modificat pel Real Decreto 1421/2006.

• Decret 328/1992 de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. Modificat pel Decret 213/1997, Decret 20/2000, Decret 226/2001 i Decret 171/2002.

• Llei 9/1995 de 27 de juliol, de regulació de l’accés rodat al medi natural. • Decret 166/1998 de 8 de juliol Reglament de la llei 9/1995 de 27 de juliol de

regulació de l’accés motoritzat al medi natural. • Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, aprovat el

20/07/1989. • Pla especial del Parc Natural del Montseny, aprovat el 26/07/1977. • Ordre de 5 de novembre de 1984, de la Generalitat de Catalunya, de

protecció de plantes de flora autòctona. • Real Decreto 439/1990, de 30 de març, pel que es regula el catàleg nacional

d’espècies amenaçades. • Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies

protegides a Catalunya. • Ordre de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la relació d’espècies

protegides a Catalunya. • Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, derogada parcialment per

la Llei 7/1999, de 30 de juliol. • Decret 175/1996, de 4 de juny, pel qual es regula el desarrelament d’arbres i

d’arbustos.


39

• Decret 241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionament urbanístic i protecció contra incendis.

• Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

• Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i seguretat de les instal·lacions.

• Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

• Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

• Llei 3/1988 de 4 de març, de protecció dels animals. • Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques,

científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. • Llei 18/1998, de modificació de la Llei 3/1998 de protecció dels animals,

modificada parcialment per la Llei 3/1994. b.2) Quant a l’atmosfera:

• Ley 38/1972 de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico. • Decreto 833/1975, de 6 de febrero, por el que se desarrolla la Ley 38/1972,

de 22 de diciembre, de Protección del Ambiente Atmosférico. • Real Decreto 1613/1985, de 1 de Agosto, que establece valores de calidad

para el dióxido de azufre y los humos negros. Modificat pel Real Decreto 1321/1992, de 30 d’octubre.

• Real Decreto 717/1987, de 27 de Mayo, que establece valores de calidad para el dióxido de nitrógeno y el plomo.

• Real Decreto 1321/1992, de 30 de Octubre, que establece valores de calidad para las partículas en suspensión y el dióxido de azufre.

• Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno, partículas, plomo, benzeno y monóxido de carbono.

• Real Decreto 1796/2003, de 26 de diciembre, relativo al ozono en el aire ambiente.

• Real Decreto 812/2007, de 22 de junio, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente en relación con el arsénico, el cadmio, el mercurio, el níquel y los hidrocarburos aromáticos policíclicos.

• Llei 6/1996, de modificació de la Llei 22/1983, de protecció del medi ambient atmosfèric.

• Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança tipus reguladora del soroll

• Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre.

• Llei 16/2002 de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica


40

• Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido. • Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley

37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental.

• Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley del Ruido 37/2003, de 17 de noviembre, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas.

• Real Decreto 1909/1981, de 24 de julio, por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE-CA-81 sobre condiciones acústicas en los edificios, modificada pel Real Decreto 2115/1982, de 12 d’agost, i per la Orden de 29 de septiembre de 1988, passant a anomenar-se NBE-CA-88.

• Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre, por el que se aprueba DB-HR Protección Frente al Ruido del Código Técnico de la Edificación y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el CTE.

• Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.

• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

• Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07

• Ley de economia sostenible, de 27 de novembre de 2009. b.3) Quant a l’aigua:

• Decret 328/1988 d’11 d’octubre, pel qual s‘estableixen normes de protecció dels aqüífers.

• Real Decreto 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries. (transposa la Directiva 91/676/CEE).

• Ordre de 22 d’octubre 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

• Real Decreto 849/1986, de 11 d’abril, pel que s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic; modificat pel Real Decreto 606/2003, de 23 de maig.

• Llei 6/1999 de 12 de juliol, d’ordenació i gestió de l’aigua. • Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós

de la Llei d’Aigües. • Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis

públics de sanejament. • Edicte de 26 de setembre de 2003, pel qual es dóna publicitat a l'Acord del

Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua 18 de setembre de 2003 que aprova el pla d’ordenació d’extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l'aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera.

• Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre, d’aprovació del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.


41

• Planificació de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera. Diagnosi provisional. Agencia Catalana de l’Aigua. Octubre de 2002.

b.4) Quant als residus: • Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Modificada per la Llei

15/2003, de 13 de juny. • Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de

la construcció, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny. • Ley 11/1997, de 24 d’abril, de envases y residuos de envases. • Ley 10/1998, de 21 d’abril, de Residuos. • Real Decreto 782/1998, de 30 d’abril, por el que se aprueba el Reglamento

para el desarrollo y ejecución de la Ley 11/1997, de 24 de abril, de Envases y Residuos de Envases.

• Decret 220/2001, de 1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes. Modificat pel Decret 50/2005, de 29 de març.

• Real Decreto 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparatos eléctricos y electrónicos y la gestión de sus residuos.

• Lllei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

• Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

b.5) Altres: • Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la

Llei d’urbanisme. • Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme. • Llei 6/2009, de 24 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes. • Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. • Resolución de 25 de diciembre de 2001, de la Secretaria General de Medio

Ambiente, por la que se formula Declaración de Impacto Ambiental sobre el estudio informativo de la “Línea de Alta Velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa. Tramo: Barcelona- frontera francesa. Subtramo Llinars del Vallès-frontera francesa” de la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento.

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

• Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer. Modificat pel Decret 143/2003, de 10 de juny.

• PLASEQCAT. Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil. Novembre de 2005

c) Normativa local:

• Revisió del Pla General Municipal d’Ordenació de Sant Celoni (aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 18 de juny de 1997,


42

DOGC núm. 2442 de 28/07/1997) i al text refós de les Normes Urbanístiques del Pla General Municipal d’Ordenació (DOGC núm. 4459 de 31/08/2005).

• Ordenança de Policia i Bon Govern del municipi de Sant Celoni. Aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni a 07/03/1991 (BOP de Barcelona núm. 118, de 17 de maig de 1991).

• Ordenança d’abocaments d’aigües residuals. Aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni a 28/04/1994 (BOP de Barcelona núm. 131, de 2 de juny de 1994). Modificació aprovada pel Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni a 06/07/1995 (BOP de Barcelona núm. 172, de 20 de juliol de 1995).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions. Aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni a 02/12/1999, per adhesió a l’ordenança tipus publicada pel Consell Comarcal del Vallès Oriental (BOP de Barcelona núm. 174, de 22 de juliol de 1999; BOP de Barcelona núm. 252, de 20 d’octubre de 2001 i DOGC núm. 3.497, de 22 d’octubre de 2001).

• Ordenança municipal per al tractament de runes i terres procedents de la construcció. Aprovada definitivament pel Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni a 19/07/2000 (BOP de Barcelona núm. 240, de 6 de juny de 2000, i DOGC núm. 3256, de 31 d’octubre de 2000).

• Pla d’Actuació Municipal d’Emergència per a incendis forestals. Ajuntament de Sant Celoni. Juliol de 2005.

• Pla d’Actuació Municipal d’Emergència per al risc químic (relacionat amb el PlaSeqtor). Ajuntament de Sant Celoni. Març de 2005.

• Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Celoni. Ajuntament de Sant Celoni, 1992. Revisió i ampliació, 1997.

• Proposta de Pla Especial de la ribera de la Tordera en el terme municipal de Sant Celoni. Ajuntament de Sant Celoni. Desembre de 2007.

A més a més, s’acompliran els objectius de qualitat paisatgística aplicables d’acord amb els catàlegs i les directrius del paisatge definits a Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.


43

8. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS PROPOSATS EN L’ELABORACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

La modificació puntual de referència té per objecte adequar el planejament urbanístic general a les previsions d’ordenació del sector que ha de permetre implantar el sector d’equipament. Aquesta modificació pretén, de manera específica, donar resposta al compromís de l’Ajuntament de Sant Celoni de posar en disposició del Servei Català de la Salut els terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni, en un emplaçament que ha de reunir unes característiques mínimes de superfície i possibilitats de bones comunicacions.

La modificació proposada compleix amb els requeriments mínims per a donar resposta a les necessitats de l’equipament sanitari i es planteja en els termes de millora de la qualitat de vida i del nivell de serveis a la població, dintre de termes de sostenibilitat. Es tracta de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible, mitjançant una utilització racional del territori i una gestió correcta i proporcionada dels recursos naturals.

A continuació figura una taula amb els criteris i objectius ambientals proposats per a l’elaboració de la modificació puntual de referència, referits als vectors ambientals afectats, acompanyats dels indicadors per a verificar-ne el compliment.

S’incorporen a la taula els objectius i criteris derivats del Document de Referència (DR 359/09).


44

Aspectes Objectius específics Criteris i objectius ambientals proposats Indicadors bàsics

A Model territorial i ocupació del sòl

A1 Cercar la cohesió amb l’urbà existent, la coexistència i compatibilitat dels usos i la densitat segons les directrius del Pla Territorial metropolità

A1.1 Tenir en compte que segons el Pla territorial caldrà establir una estructura urbana, integrada, permeable i accessible.

A2 Adequar l’ordenació i els usos a la matriu física

A2.1 Caldrà complir amb la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada de l’article 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, de manera que les zones de pendent superior al 20%, a la part nord de l’àmbit, no acullin cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del terreny.

Superfície de terrenys amb pendents superiors al 20% afectats

B Cicle de l’aigua

B1

Assegurar la depuració de la totalitat de les aigües residuals generades

B1.1. Analitzar la infraestructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi.

B2 Adoptar mesures per fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

B2.1 Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua.

B2.2 Afavorir l’aprofitament de l’aigua residual.

B3 Adequar el planejament a la disponibilitat de recursos hídrics

B3.1 Especificar les necessitats d’aigua de la proposta i justificar el grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos.

B4 Assegurar l’adopció de mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies


45


C Medi biòtic C1 Adequar l’ordenació a la matriu biòtica

C1.1 Definir les vores urbanes i el s nous espais de transició entre la ciutat i els espais oberts que significarà el nou àmbit planificat, de manera integrada en la matriu natural, tot salvaguardant els hàbitats d’interès comunitari no prioritari existents per tal de garantir la seva protecció i conservació, d’acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora silvestre, modificada per la 97/62/CEE.

Superfície de terrenys d’HIC’s afectats

D Risc ambiental

D1 Assegurar la presa de mesures front el risc d’incendi forestal

D1.1 Garantir que en el nou límit urbà establert per la Modificació puntual, situat en terrenys forestals amb règim de sòl no urbanitzable, es compleixi amb la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i desenvolupades pel Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

D2 Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions

D2.1 Respectar l’establert per la Directriu de preservació front als riscs d’inundació de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, per la qual cosa caldrà redactar un estudi d’inundabilitat que garanteixi la compatibilitat urbanística de la proposta d’ordenació del sector, incloent l’abast del nou pont previst d’accés a l’àmbit.


46


E Medi atmosfèric

E1 Prevenir la contaminació lumínica E1.1 D’acord amb l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i la proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH, pel qual s’estableixen zonificacions per a la protecció del territori de la contaminació lluminosa, el sòl urbà i urbanitzable amb la zona E3.

E2 Prevenir la contaminació sonora E2.1 Caldrà garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament.

E2.2 Caldrà garantir la zonificació acústica del territori objectes de la Modificació puntual que ha d’assegurar els valors límit d’immisió sonora a l’ambient exterior produïda per les infraestructures de transport ferroviari i viari, pels edificis d’ús sanitari-hospital, com a mínim, els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica alta A2 (exterior:55 dB durant ell dia, i 45 dB durant la nit; interior dormitoris: 40 dB al dia i 30 dB a la nit; i interior estances: 35 dB al dia i 25 dB la nit). La delimitació de zones de sensibilitat acústica o d’altres zones s’hauran d’incloure al mapa de capacitat acústica de Sant Celoni.

F Paisatge F1 Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic

F1.1 Dissenyar les actuacions en consonància amb el paisatge, adoptant les mesures adients de cara a la integració en l’entorn, tenint en compte les textures i colors, així com la seva alçada, la qual no hauria de transgredir la visual paisatgística de la zona.


47


G Gestió de materials i residus

G1 Preveure la correcta gestió dels residus

G1.1 Cal preveure la gestió dels residus generats per la seva activitat d’acord amb les prescripcions establertes pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

H Energia H1 Caldrà tenir en compte paràmetres d’ecoeficiència

H1.1 Es considera convenient tenir en compte el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i el Real decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.


48

9. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES SELECCIONADES. JUSTIFICACIÓ DE LA IDONEÏTAT AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

Tenint en compte les consideracions emeses en el DR (359-09) es realitza una anàlisi ambiental d’alternatives viables, considerant l’alternativa zero així com diferents emplaçaments per tal d’avaluar quina és l’alternativa menys impactant dels del punt de vista del medi ambient.

9.1. Descripció de l’alternativa zero

D’una banda es planteja l’alternativa 0 o no dur a terme cap actuació per tal de dotar les necessitats hospitalàries del municipi i el seu àmbit supramunicipal d’atenció sanitària. Aquesta opció no resol les necessitats socials i infraestructurals existents.

Des del punt de vista de l’estat ambiental, l’alternativa zero manté l’àmbit en la situació actual, és a dir, manté la seva classificació com a sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic amb consideració de paisatge obert, i en la seva major part format per sòl de valor agrícola (zona 18), comprés per terrenys aptes per a l’explotació agrícola on s’ha d’assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats agràries.


Aquest aïllament espaial provocat pel traçat del TAV, la proximitat al nucli urbà i l’equipament educatiu del CEIP Pallerola, porta associat un cert risc de que aquests terrenys restin erms i improductius.

9.2. Anàlisi dels possibles emplaçaments

Com s’ha esmentat, la modificació de referència parteix de la necessitat/objectiu de disposar dels terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni, en un emplaçament que ha de reunir determinades característiques, segons el compromís de l’Ajuntament de Sant Celoni amb el Servei Català de la Salut.

L’Ajuntament de Sant Celoni va assumir l’obligació de posar a disposició del CatSalut els terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni en un emplaçament que ha de reunir les següents característiques:


49






A l’hora de plantejar les diferents opcions d’emplaçament del centre hospitalari s’han considerat primerament totes les zones d’equipament existents en el sòl urbà de Sant Celoni. D’aquestes, s’han desestimat tant les parcel·les ocupades per un equipament ja existent com les de menys de 15.000 m2, amb la qual cosa queden eliminades totes les opcions possibles d’equipament en sòl urbà. La següent opció ha estat considerar les parcel·les d’equipament en sòl urbà no consolidat amb superfície mínima de 15.000 m2, localitzant una única parcel·la d’equipament situada en l’àmbit de la UASU-44 Sot de les granotes. Finalment, es considera l’opció de situar l’equipament hospitalari dins l’àmbit de la present proposta de modificació, en sòl no urbà, plantejat com a una expansió del nucli urbà existent i cohesionat a aquest.


50

Opcions d’emplaçament

9.2.1. Alternativa 1: emplaçament d’un nou hospital al sector de Can Riera de l’Aigua

Correspon a l’opció d’emplaçament que és objecte de proposta de modificació puntual a què es refereix el present informe. ÀMBIT CAN RIERA DE L’AIGUA

▪ Planejament vigent

Les finca es troba emplaçada en SNU en règim ordinari, colindant amb la zona escolar del CEIP Josep Pallerola i la riera del Pertegàs.

L’emplaçament considerat correspon a la part nord de la finca de Can Riera de l’aigua. Situat al nord del nucli urbà forma part d’un sector de sòl no urbanitzable emplaçat entre el límit del sòl urbà definit per l’àmbit de la riera del Pertegàs i la línea del tren d’alta velocitat, afectant una franja de sòl urbà als efectes de garantir la connectivitat del sistema viari;

TOTAL ÀMBIT 22.591,86 m2sl SNU 22.340,54 m2sl

SU 251,32 m2sl

--------------------------------------------------------------------------------------

SNU Tipus II/ Zona 18 /sòl de valor agrícola 21.027,61 m2sl

SNU Tipus I / Zona 19/sòl de valor forestal 178,64 m2sl

SNU Tipus IV / Zona 22.I/àrea de ribera 1.134,29 m2sl

SU P sistema d’espais lliures 251,32 m2sl

▪ Condicions de l’emplaçament

L’emplaçament considerat pot completar un sector d’equipaments colindant amb teixit residencial del sector de la riera del Pertegàs.

Situat al nord del nucli urbà forma part d’un sector de sòl no urbanitzable emplaçat entre el límit del sòl urbà definit per l’àmbit de la riera del Pertegàs i el traçat del tren d’alta velocitat.


51

Ateses les característiques de l’emplaçament, cal considerar els següents aspectes en l’anàlisi:

SUPERFÍCIE

La superfície de l’àmbit considerat permet resoldre la implantació de l’hospital d’acord amb el programa funcional propi d’un centre sanitari d’abast comarcal situant-lo en l’extrem Sud de l’àmbit.

La superfície de la finca permet definir una zona edificable que compleixi la condició de superfície mínima per a la situació del cos principal, disposant de superfícies contigües que permetin una reserva de sòl per a futures ampliacions.

PREVISIÓ DE PARÀMETRES

EQUIPAMENT E1 15.071,87 m2sl IEN 1 m2st/m2sl AMR PB+4 Ocupació 30%

És possible la situació d’aparcaments en superfície en sòl qualificat com a equipament ateses les dimensions de la finca considerada.

MOBILITAT

L’emplaçament considerat es situa colindant amb el sector residencial del Pertegàs, proper a la porta de llevant amb accés a partir de l’eix viari constituït pels carrers Bruc i Esteve Cardelús. La situació permet garantir la mobilitat d’accés als equipaments, tant per al vehicles privats com de serveis públics.

A nivell peatonal els recorreguts existents tant pels actuals eixos viaris com els espais lliures del parc del Pertegàs constitueixen una xarxa adequada.

Pel que fa a la mobilitat de vehicles, la proposta d’implantació de l’equipament sanitari implica l’adequació del traçat existent i la disposició d’un segon pont que permeti garantir la mobilitat dels vehicles de serveis.

Caldrà considerar doncs l’adequació de l’actual pont d’accés al sector mitjançant la implantació d’una passera peatonal permetent ampliar el pas de vehicles del mateix en traslladar el pas peatonal a un nou element integrat en l’existent i una nova passera peatonal que permeti al mateix temps la circulació de vehicles de serveis connectant el sector a l’alçada de la prolongació del carrer Torres i Bages.

Per tal de garantir unes condicions òptimes cal considerar que la proposta de millora de la mobilitat del sector està supeditada a l’execució de la millora prevista de l’enllaç de Llevant del municipi, la qual preveu un nou enllaç a diferent nivell amb la C-35 d’acord amb la maqueta del projecte redactat per GISA.

URBANITZACIÓ


52

Les obres d’urbanització del sector no tenen condicionants topogràfics que impliquin dificultats tècniques rellevants. En principi es pot plantejar d’acord amb les necessitats fixades, la reserva de sòl per l’equipament, l’estructura viària i la configuració de l’espai lliure sense altres condicionants que el de fixar-ne les necessitats d’obtenció de sòl.

Cal preveure la dotació adequada de serveis del sector, mitjançant la implantació de les corresponents xarxes, que en el cas del sanejament puguin permetre la connexió del CEIP Pallerola, equipament que actualment no disposa de connexió a la xarxa.

CONDICIONS D’EDIFICACIÓ

La part est del sector, susceptible de permetre la implantació de l’equipament presenta un suau desnivell, considerant que tant la topografia del sector com la geometria de la zona edificable, no condicionen la solució tipològica de l’equipament.

L’esquema d’implantació proposat permet resoldre el programa de l’equipament en un edifici de PB+4, una de les quals pot ésser semisoterrada, amb l’objectiu de permetre una millor integració paisatgística i topogràfica del mateix, reduint considerablement l’impacte visual sobre el sector i especialment respecte l’edifici de Can Riera de l’Aigua, ateses les característiques d’aquest element inclòs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Celoni.

Es planteja una proposta d’acord amb les condicions actuals del terreny aprofitant el pendent natural per situar en diferents plans l’equipament i l’aparcament en superfície amb capacitat per a que ha de donar suport a les instal·lacions sanitàries.

L’edifici, d’acord amb la xarxa viària proposada pot disposar de diversos accessos de vianants, d’acord amb les necessitats funcionals del centre.

ASPECTES AMBIENTALS

L’emplaçament considerat es situa entre el camí existent i la línia del tren d’alta velocitat, en una àrea parcialment reblerta per material sobrant procedent de les obres del TAV. La parcel·la pràcticament no té arbrat i únicament compta amb alguna petita feixa aïllada de vegetació.

El sector s’integra, però, en un territori amb valors ambientals considerables. Al nord ens trobem amb la vessant contínua al Parc Natural de Montseny, formada per bosc mixt de pi i alzina. Pel sud discorre un corriol ocupat per arbrat de ribera (plàtan i robínia) en continuïtat amb la zona pròpiament fluvial de la riera de Pertegàs, que actua com a connector ecològic amb l’espai natural del Montnegre i Corredor. Al sud també es localitza la masia de Can Riera de l’Aigua, element inclòs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Celoni, acompanyat d’un lledoner de grans dimensions (Celtis australis) catalogat d’interès per l’estudi Arbres del massís del Montnegre.

Tot això li confereix un valor ambiental a l’emplaçament, que s’haurà de traslluir amb la preservació dels valors ambientals i patrimonials, així com en un acurat disseny arquitectònic i integració paisatgística del projecte urbanístic a l’entorn.

CONCLUSIONS


53

L’emplaçament considerat permet la implantació de l’equipament sanitari garantint unes condicions de superfície i mobilitat del mateix adients en el cas analitzat.

9.2.2. Alternativa 2: emplaçament d’un nou hospital a l’UASU 44 (Sot de les Granotes)

Es tracta d’un emplaçament situat a l’oest del nucli urbà de Sant Celoni, entre el sector urbà residencial Pla de Palau i els marges esquerres de la Tordera i el riu Sec.

UASU 44 / SOT DE LES GRANOTES

▪ Planejament vigent

La UASU 44 es troba emplaçada entre el sector residencial P3 Pla de Palau, pràcticament consolidat i el riu Tordera, just a continuació de la parcel·la destinada a equipament esportiu municipal on s’hi ha construït el Centre Esportiu amb piscina coberta i pavelló polivalent Sot de les Granotes.

ÀMBIT 40.216 m2 Equipament E 29.216 m2 Viari municipal Vm 4.425 m2 Espais lliures públics P 6.575 m2 Condicions d’edificació: Ocupació 20% Plantes PB+3

D’acord amb el pla general d’ordenació urbana de Sant Celoni l’objecte d’aquesta unitat és l’obtenció d’equipaments privats destinats a usos a l’aire lliure, bàsicament esportius, amb cessió d’espais lliures seguint el curs de riu Tordera.

▪ Inundabilitat

El sector disposa d’estudi d’inundabilitat, informat favorablement per l’Agència Catalana de l’Aigua de 26.01.2007, el qual estableix que pràcticament la totalitat d’aquest àmbit queda abastat per zones inundables, especialment la zona sud del sector situat dins el límit del sistema hídric corresponent a la part de la zona inundable amb l’avinguda per al QR 100, proposant una escullera per tal de les cotes definitives d’urbanització compleixin les condicions de risc d’inundació adequades.


54

D’acord amb l’article 6.3 del Decret 305/2006 “En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.”

El mateix article determina els usos compatibles i la possibilitat de modificació del perfil del terreny en determinats cassos amb informe favorable de l’ACA.

Zonificació segons l’estudi d’inundabilitat

ÀMBIT 40.224,30 m2 Equipament E 16.928,52 m2 Viari municipal Vm 3.947,28 m2 Espais lliures públics P 19.348,50 m2

Degut a les condicions d’inundabilitat del sector, la superfície de la zona susceptible d’ésser qualificada com a equipament es veu sensiblement reduïda.

▪ Condicions de l’emplaçament



SUPERFÍCIE

La zona edificable amb 16.928,52 m2, compleix la condició de superfície mínima per a la situació del cos principal, però no disposa de superfícies contigües que permetin una reserva de sòl per a futures ampliacions.

D’acord amb l’estudi d’inundabilitat i la zonificació proposada, les condicions d’inundabilitat del sector limiten la reserva de sòl addicional. Caldria descartar la possibilitat de situació d’aparcaments en superfície i estudiar detalladament el projecte d’urbanització per tal d’ajustar el límit de la zona inundable mitjançant la modificació topogràfica corresponent.

MOBILITAT

L’emplaçament considerat es situa en un sector residencial proper a l’accés de ponent. Aquesta proximitat però, ateses les característiques del sector, implica traslladar un volum de vehicles important per un teixit residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

La situació no permet garantir en condicions òptimes la mobilitat d’accés als equipaments, tant per al vehicles privats com de serveis públics. A nivell peatonal els recorreguts pels actuals eixos viaris garanteixen la seva connectivitat, tot i que es pot considerar que es tracta d’un emplaçament amb una situació excessivament perimetral respecte del centre.


55

URBANITZACIÓ

La proximitat amb el riu Tordera determina les característiques del futur projecte d’urbanització, atès que del condicionament topogràfic en depèn, la reserva de sòl per l’equipament, l’estructura viària, la configuració de l’espai lliure i el cost de la càrrega d’urbanització.

L’estudi proposa el desplaçament del viari que travessa el sector per ajustar-lo al límit del sistema hídric, mitjançant la construcció d’un mur d’escullera que garanteixi una rasant del viari superior a la cota d’inundabilitat prevista, així com la construcció de motes per a garantir que les cotes de coronació dels marges actuals de la zona nord del sector superin la cota d’inundabilitat.

Proposta de zonificació segons estudi d’inundabilitat

CONDICIONS D’EDIFICACIÓ

El sector presenta condicionants hidrogràfics i topogràfics que condicionen el seu desenvolupament i la solució tipològica de l’equipament.

L’estudi d’inundabilitat estableix que pràcticament la totalitat d’aquest àmbit queda abastat per zones inundables; la meitat sud com a zona de sistema hídric, amb un període de retorn de cada 100 anys, i la meitat nord com a zona inundable per a episodis extraordinaris, amb avingudes de període de retorn de 500 anys.

ASPECTES AMBIENTALS

L’àmbit considerat pot complir les condicions ambientals idònies per a un equipament sanitari si es resol una proposta de zonificació compatible amb la preservació front als riscs d’inundació.


56

També cal considerar que els nivells d’immissió acústica en l’àmbit de referència poden estar condicionats per la proximitat al traçat del ferrocarril.

CONCLUSIONS

L’àmbit és pràcticament inundable en la seva totalitat. L’estudi d’inundabilitat aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua restringeix la zona edificable a 16.928,52 m2.

La superfície de la parcel·la compleix els requeriments dimensionals considerats, però tot i que permet la implantació de l’equipament, l’emplaçament en el sector implica la situació de l’equipament integrat en un sector residencial, suposant la inclusió física de l’hospital un entorn amb densitat de població o d’activitats, situació que no s’ajusta als criteris i necessitats considerades respecte de les característiques de l’emplaçament.

Respecte de la mobilitat de l’emplaçament, les condicions d’accessibilitat en general són poc favorables, tenint en compte la connexió amb la resta del nucli urbà i amb les vies intercomarcals; les dimensions i traçat de les vies d’accés són insuficients en tractar-se d’un teixit residencial consolidat estructurat mitjançant vies secundaries, l’emplaçament implicaria traslladar un volum de vehicles important per un teixit urbà residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

La proximitat del riu Tordera determina les característiques d’un futur projecte d’urbanització. Cal considerar que degut a les condicions d’inundabilitat del sector la superfície de la zona susceptible d’ésser qualificada com a equipament es veu sensiblement reduïda. A banda de que les actuacions exigides per l’ACA per tal de poder implantar l’equipament prop de la Tordera representen un cost elevat.

9.3. Verificació del compliment dels criteris i els objectius ambientals

L’avaluació del compliment dels criteris i objectius ambientals de cadascuna de les alternatives considerades és la següent:


Grau de compliment: Complet Parcial Ø Nul No avaluable

57

COMPLIMENT DELS CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS

Objectius ambientals Alternativa 0

NO DUR A TERME LA PROPOSTA

Alternativa 1 PROPOSTA EMPLAÇAMENT

CAN RIERA DE L’AIGUA


UASU-44 SOT DE LES GRANOTES

Model territorial i ocupació del sòl

A-1. Cercar la cohesió amb l’urbà existent, la coexistència i compatibilitat dels usos i la densitat segons les directrius del Pla Territorial metropolità

Ø

L’aïllament espaial provocat pel traçat del TAV, la proximitat al nucli urbà i l’equipament educatiu del CEIP Pallerola, dificulten el desenvolupament de les activitats agràries

Les característiques de l’emplaçament considerat permet la implantació de l’equipament sanitari de forma integrada, permeable i accessible, seguint les directrius del PTMB.

L’accessibilitat de la proposta ve condicionada a la construcció d’un nou pont d’accés al sector.

L’ordenació del sector ve condicionada al compliment de les zones de servei ferroviari

Les condicions de mobilitat del sector no són les adequades. La mobilitat vers l’emplaçament implicaria traslladar un volum de vehicles important per un teixit urbà residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

A-2. Adequar l’ordenació i els usos a la matriu física

L’ús agrícola del planejament actual no implica cap modificació de la matriu física.

Com a conseqüència de les obres d’execució del TAV i afavorit perquè actualment no es fa l’ús agrícola d’aquests terrenys, s’ha reblert amb terres una part important de l’àmbit

El sector presenta una tipologia majoritàriament planera que facilita l’adaptació de la solució a la topografia existent

Ø El sector presenta condicionants hidrogràfics i topogràfics que condicionen el seu desenvolupament i la solució tipològica de l’equipament

Cicle de l’aigua

B-1. Assegurar la depuració de la totalitat de les aigües residuals generades

No es generen aigües residuals Comporta l’execució d’una nova branca de la xarxa de sanejament i facilita la connexió de les aigües residuals generades en el CEIP Palllerola (que actualment aboquen directament al Pertegàs) a fi de connectar amb la xarxa municipal

Connecta amb la xarxa d’aigües residuals municipals existent



58








B-2. Adoptar mesures per fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

No implica consum de la xarxa d’aigua potable

Permet garantir l’adopció de mesures de foment de l’estalvi i reutilització de l’aigua


B-3. Adequar el planejament a la disponibilitat de recursos hídrics

No hi ha demanda de recursos hídrics

Permet l’adequació a la disponibilitat de recursos hídrics del municipi


B-4. Assegurar l’adopció de mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies

No hi haurà afectació de les aigües subterrànies sempre i quan no es faci cap ús agrícola intensiu dels terrenys

L’emplaçament de les instal·lacions sanitàries no preveu afectar les aigües subterrànies

La reconstrucció i execució dels ponts previstos per a creuar la riera del Pertegàs ve condicionada a l’adopció de les mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies pertinents

No es preveu afectar les aigües subterrànies

Medi biòtic C-1. Adequar l’ordenació a la matriu biòtica

No s’afecta el medi biòtic La proposta d’ordenació del sector ve condicionada a la salvaguarda dels HIC’s presents a l’àmbit

La proposta de zonificació s’adequa a la matriu biòtica preservant tot l’àmbit de vegetació de ribera associat al curs de la Tordera

Risc ambiental

D-1. Assegurar la presa de mesures front el risc d’incendi forestal

S’emplaça proper a una massa forestal. El traçat del TAV actua com a franja de protecció front el risc d’incendi forestal


S’emplaça en una zona de baix risc d’incendi forestal



59








D-2. Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions

Ø

Actualment, el pont que travessa la riera de Pertegàs no compleix amb el dimensionament per a l’avinguda de 500 anys

L’àmbit de l’hospital està fora de la zona inundable.

Es preveu l’adequació de l’actual pont que travessa la riera de Pertegàs i l’execució d’una passera dimensionats per a l’avinguda de 500 anys

La proximitat amb el riu Tordera determina les característiques del futur projecte d’urbanització. Contempla la construcció d’un mur d’escullera que garanteixi una rasant del viari superior a la cota d’inundabilitat prevista, així com la construcció de motes per a garantir que les cotes de coronació dels marges actuals de la zona nord del sector superin la cota d’inundabilitat

Medi atmosfèric

E-1. Prevenir la contaminació lumínica

No es genera cap increment de la contaminació lumínica

La proposta ve condicionada a un canvi en la qualificació de l’àmbit de referència com a zona E3

Permet l’adopció de mesures de prevenció de la contaminació lumínica


E-2. Prevenir la contaminació sonora

No es genera cap increment de la contaminació sonora

L’àmbit es troba dins la zona d’influència del TAV, la qual cosa condiciona la proposta d’ordenació i l’adopció de mesures correctores en el projecte d’urbanització

Els nivells d’immissió acústica en l’àmbit de referència poden estar condicionats per la proximitat al traçat del ferrocarril



60








Paisatge F-1. Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic

Es manté el caràcter agrícola de l’àmbit

Permet un emplaçament integrat acorde amb l’entorn i la salvaguarda dels elements i espais de major representativitat i valor paisatgístic


Gestió de materials i residus

G-1. Preveure la correcta gestió dels residus

El caràcter periurbà de l’àmbit pot donar lloc a abocaments incontrolats

Permet assegurar una correcta gestió dels residus d’acord a la normativa vigent


Energia H-1. Caldrà tenir en compte paràmetres d’ecoeficiència

--- Permet la integració de paràmetres d’ecoeficiència

Permet la integració de paràmetres d’ecoeficiència


61

9.4. Justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa 1

En relació a allò referit al punt anterior s’entén que es justifica ambientalment l’elecció de l’alternativa 1, en base al següent: Alternativa 0: L’aïllament espaial provocat pel traçat del TAV, la proximitat al nucli

urbà i l’equipament educatiu del CEIP Pallerola, dificulten el desenvolupament de les activitats agràries conferint-li una caràcter de parcel·la residual.

Es manté l’actual accés pel pont que travessa la riera de Pertegàs i que no compleix amb el dimensionament per a l’avinguda de 500 anys.

Alternativa 1: Compleix amb els objectius ambientals establerts.

Alternativa 2: Les condicions de mobilitat del sector no són les adequades. La mobilitat vers l’emplaçament implicaria traslladar un volum de vehicles important per un teixit urbà residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

Atenent a l’expressat, la modificació puntual proposada respon a i satisfà adequadament als requeriments assenyalats, i en particular, els objectius i criteris de la seva elaboració.


62

10. DESCRIPCIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

10.1. Àmbit de la modificació

L’àmbit de la modificació correspon al sòl de la finca Can Riera de l’Aigua, que se situa a la banda nord del nucli urbà de Sant Celoni. Forma part del sector de sòls no urbanitzables -excepte una petita part de sòl urbà- emplaçats entre la línia del tren d’alta velocitat (en endavant, TAV) i l’àmbit de la riera de Pertegàs, que actua com a límit nord dels sòls urbans actuals (amb l’excepció de la zona del CEIP Pallerola).

Situació de l’àmbit de la modificació

La revisió del Pla General Municipal d’Ordenació de Sant Celoni i el text refós de les Normes Urbanístiques del Pla General Municipal d’Ordenació qualifiquen el sòl objecte de la present modificació puntual com a sòl no urbanitzable en règim ordinari, Tipus II, Zona 18: sòl de valor agrícola, Tipus III, Zona 19.I: sòl de valor forestal i Tipus Zona 22.I: Àrea de Ribera, i com a sòl urbà qualificat com a P, Espais lliures públics.


63

10.2. Proposta de modificació

La Modificació puntual de PGMO proposada té per objecte adequar el planejament urbanístic general a les previsions d’ordenació del sector que ha de permetre implantar un equipament d’abast supramunicipal considerat d’interès públic, en una reserva de 15.071,87m2sl, d’una superfície construïda prevista de 11.000 m2st, per un equipament sanitari d’abast comarcal, mitjançant el canvi de classificació del sòl a SU i la qualificació d’un nou sector d’equipaments que permeti la definició d’una proposta de zonificació i l’ordenació del sòl previst per a l’equipament.

Superfícies de proposta de modificació del PGMO de Sant Celoni

A la taula següent figuren les superfícies subjectes a modificació:

P.G.M.O. ACTUAL PROPOSTA DE MODIFICACIÓ

Classificació Superfície Classificació Superfície

Clau 18 Sòl de valor agrícola 21.027,61 m2 Sòl urbà 21.027,61

m2

Clau 19.I Sòl de valor forestal 178,64 m2 Sòl urbà 178,64 m2

Clau 22.I Àrea de ribera 1.134,29 m2 Sòl urbà 1.134,29 m2

Sòl urbà (espais lliures) 251,32 m2 Sòl urbà (sistema viari) 251,32 m2

TOTAL 22.591,86 m2 22.591,86

m2


64

Proposta de classificació del sòl

10.3. Estructura de la propietat

L’àmbit de la modificació està constituït per una porció de la parcel·la 62 del polígon 12 del cadastre de rústica, en la finca anomenada Can Riera de l’Aigua, i una petita part de les parcel·les 59, 60 i 62 del polígon 12 del cadastre de rústica. Totes aquestes parcel·les pertanyen a una única propietat.

Polígon Parcel·la Superfície cadastral

Superfície inclosa dins l’àmbit de la modificació

12 59 3.576 m2sl 203,98 m2sl

12 60 1.733 m2sl 94,87 m2sl

12 61 1.691 m2sl 30,03 m2sl

12 62 39.829 m2sl 20.457,59 m2sl

TOTAL 20.786,47 m2sl

L’àmbit de la modificació també afecta una part de camins públics en SNU juntament amb 251,32m2sl de SU corresponent a sistemes amb la qualificació de zona verda, de titularitat pública.


65

Estructura de la propietat

10.4. Proposta d’ordenació

La proposta d’ordenació resultant implica un canvi en la qualificació del sòl corresponent al sector de Can Riera de l’Aigua suposant la introducció d’una nova configuració del teixit urbà. La proposta d’ordenació es planteja d’acord amb els següents criteris:

En l’àmbit considerat es concreta la titularitat i l’ús dels equipaments comunitaris, amb l’objectiu de implantar un equipament d’interès públic d’abast supramunicipal en l’àmbit determinat per la MP del PGMO de Can Riera de l’Aigua.

La Modificació puntual estableix l’ordenació i les condicions d’implantació dels equipaments proposats considerant els requeriment fixats per CatSalut per al futur Hospital de Sant Celoni.

La proposta defineix una ordenació tenint en compte els aspectes ambientals que la condicionen:

- Compliment de les Zones de servei ferroviari - Compliment dels usos permesos a cada una de les eventuals zones inundables - Salvaguarda dels terrenys amb pendents superiors al 20% - Salvaguarda dels HIC’s presents en l’àmbit - Adopció de mesures de prevenció contra incendis forestals

En aquest sentit, cal destacar la necessitat de conjuminar la salvaguarda de l’HIC amb les mesures de prevenció front els incendis forestals. A més, caldrà donar compliment dels nivells d’immissió sonora, les mesures de prevenció de la contaminació lumínica, el paisatge, els residus, el sanejament i l’abastament d’aigua, i d’ecoeficiència.


66

Ordenació proposada

A la taula següent figuren les superfícies de la proposta d’ordenació:

PROPOSTA D’ORDENACIÓ

Classificació Superfície

Equipament (E1) 15.071,87 m2

Sistema viari (V) 5.384,20 m2

Espais lliures (P) 2.135,79 m2

TOTAL 22.591,86 m2

10.5. Mobilitat

Sant Celoni disposa d’una connectivitat amb les diverses xarxes viàries força properes (AP-7 i C-35 com a principals, i carreteres locals de comunicació cap el litoral i també cap al Montseny), si be cal esmentar en aquest punt dos aspectes rellevants:

L’accés de ponent a la C-35 ha estat recentment objecte de remodelació i millora.

L’accés de llevant a la C-35 és molt precari i actualment es troba en fase se redacció d’un projecte d’enllaç a diferent nivell que ha de suposar una millora substancial pel que fa l’accessibilitat del municipi, no només en aquest punt,


67

sinó amb afectació a tot el municipi pels efectes de descongestió de l’accés de ponent que de ben segur suposarà.

Pel que fa l’accés del sector cal dir que es troba al marge esquerra de la riera del Pertegàs, que el separa de la resta de la trama urbana, i aquest és un fet determinant.

Actualment només existeix un accés, mitjançant un pont sobre el Pertegàs en la prolongació del carrer Roger de Flor, que dona accés al CEIP Pallerola i a la pista de la drecera de Campins. A banda cal dir que en la prolongació del C. Torres i Bages existeix el que s’anomena “pont de fusta”, que dona accés a la zona de Maribaus, només per a vianants, i en condicions molt precàries, tan pel que fa la seguretat, com d’avingudes de la riera, per la qual cosa la proposta de modificació de pla general ja preveu la necessitat de construir una nova passera en les condicions de seguretat i inundabilitat exigibles.

Pel que fa l’actual pont sobre el Pertegàs, cal dir que aquesta infraestructura és qualifica com a inundable per a l’avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys, per la qual cosa es posa de manifest la necessitat de fer actuacions de millora davant la situació actual, mitjançant la construcció d’un de nou.

A forma de resum, de l’avaluació de la mobilitat en relació la proposta de modificació es destaca el següent:

El nombre de desplaçaments generats pel nou equipament s’estima en 2.200, dels quals 1.267 són turismes.

Es destaca la bona connectivitat per als desplaçaments a peu i en bicicleta, tant per la seva proximitat al centre, com per fer-ho en un entorn molt agradable, el que fomenta l’ús d’aquests modes en front dels altres, com així promou la cultura de la mobilitat sostenible, el qual és un punt fort d’aquest emplaçament, per un equipament d’aquestes característiques, tot considerant la necessitat de construir un nou pont, on ara hi ha el pont de fusta.

Es perllonga l’actual circuit del bus urbà, amb nova parada davant el nou equipament, i la distància a l’estació de rodalies de RENFE de 900 m.

Pel que fa als accessos en vehicle motoritzat, ja sigui públic o privat, cal advertir que la connectivitat amb el nucli urbà es realitza mitjançant l’actual pont sobre el Pertegàs, si be els estudis d’inundabilitat de la zona en denoten la falta de capacitat de desguàs per al període de retorn de 500 anys per la qual cosa es planteja la reconstrucció d’un nou pont en el mateix emplaçament.

Els itineraris es connecten adequadament amb la xarxa actual, i l’increment de mobilitat no ocasiona problemes, sempre que es realitzin les millores proposades, en el sector, a més de la millora de l’accés de llevant amb la C-35 mitjançant un enllaç a diferent nivell segons el projecte, actualment en fase de redacció per GISA, clau MB-06076-A1, del qual es destaca, que a més de la millora que suposarà pel que fa l’accessibilitat, inclou la construcció d’un nou pont de la C-35 sobre el Pertegàs, atès que l’actual és inundable.

En la urbanització de la nova xarxa viària, atès que es compartida, cal segregar els modes (vianants, bicicleta i vehicle) i dotar de les proteccions necessàries


68

(baranes, diferents nivells, etc.); l’amplada mínima dels carrils bici serà de 1,5m. per cada sentit i només en carrers de zona 30 es pot projectar itineraris de bicicletes en cohabitació amb la resta dels vehicles.

Els itineraris, han de ser adaptades a les normes que es preveuen en el codi d’accessibilitat.

La dimensió dels carrils de circulació, així com les maniobres (girs, rotondes, canvis de sentit, etc.) han de ser dimensionats per al bus urbà; en aquest aspecte, cal advertir que donada la configuració de la resta de xarxa viària del municipi, aquest és de reduïdes dimensions (20 o 30 places).

La reserva de places per a vehicles fora de la via pública ha de ser de: 110 per a bicicletes a raó de 1 ut./100m2 de sostre, 110 per a turismes a raó de 1 ut./100 m2 de sostre i 55 per a motocicletes a raó de 1 ut./200 m2 de sostre.

Les mesures contingudes a l’estudi de la mobilitat generada per la proposta permeten gestionar de manera sostenible la nova mobilitat, posant especial èmfasi en la potenciació dels mitjans de transport amb baix o nul impacte sobre el medi.

Després de l’avaluació de la mobilitat generada i de la capacitat d’absorció dels serveis viaris i dels sistemes de transport es conclou que les solucions proposades s’ajusten als criteris i objectiu de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, així com als continguts al Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, tot i que com a resultat d’altres aspectes, no recollits en el Decret, com són la seguretat en front avingudes corresponents a períodes de retorn de 500 anys, o la necessitat de crear vies alternatives en cas de sinistre, pel qualsevol motiu, ja sigui natural o no, esdevé la necessitat de construir una nova infraestructura de pont sobre la riera del Pertegàs i la reconstrucció de l’actual pont d’accés al sector.

En relació a la millora de l’enllaç de llevant amb la C35, la xarxa viària proposada pel Pla territorial metropolità de Barcelona defineix una nova via integrada que discorre pel límit nord de l’àmbit, consistent en una variant de connexió entre la C-35 i la Ctra. de Campins des de l’accés de llevant de Sant Celoni. A aquest respecte cal considerar que el traçat definit pel PTMB no disposa de projecte aprovat i es situa fora de l’àmbit de la present modificació puntual, tot i això amb l’objectiu de donar compliment a les determinacions del Planejament Territorial vigent, la modificació puntual incorpora un informatiu on es grafia el traçat indicatiu recollit al PTMB.


69

11. DESCRIPCIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE LA PROPOSTA

Es caracteritzen i avaluen els possibles impactes significatius de la modificació puntual de referència sobre el medi ambient, considerant per a cada impacte els atributs següents: • Efecte mínim: és aquell que es pot demostrar que no és notable. • Efecte positiu: aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica

com per la població en general, en el context d'una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics de l'avaluació contemplada.

• Efecte negatiu: aquell que es tradueix en pèrdua de valor naturalístic, estètic-cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en l'augment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l'erosió o colmatació i demés riscos ambientals en discordança amb l'estructura ecològico-geogràfica, el caràcter i la personalitat d'una localitat determinada.

• Efecte directe: aquell que té una incidència immediata en qualsevol aspecte ambiental.

• Efecte indirecte o secundari: aquell que suposa incidència immediata respecte a la interdependència, o, en general, respecte a la relació d'un sector ambiental amb un altre.

• Efecte simple: aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental, o que la seva forma d'acció és individualitzada, sense conseqüències a la inducció de nous efectes, ni en la de la seva acumulació, ni en la de la seva sinèrgia.

• Efecte acumulatiu: aquell que al perllongar-se en el temps l'acció de l'agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, al mancar de mecanismes d'eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l'increment de l'agent causant del dany.

• Efecte sinergètic: aquell que es produeix quan l'efecte global de la presència simultània de diferents agents suposa una incidència ambiental major que l'efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Tanmateix, s'inclou en aquest tipus aquell efecte en el que la seva forma d'acció indueix en el temps l'aparició d'altres nous.

• Efecte a curt, mig i llarg termini: aquell en que la seva incidència pot manifestar-se respectivament, dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys, o en un període superior.

• Efecte permanent: aquell que suposa una alteració indefinida en el temps de factors d'acció predominant a l'estructura o a la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents en el lloc.

• Efecte temporal: aquell que suposa alteració no permanent en el temps, amb un termini temporal de manifestació que pugui estimar-se o determinar-se.

En funció d'aquesta caracterització, s'avaluaran els impactes definits d'acord amb els següents conceptes: - IMPACTE CRÍTIC: aquell de magnitud superior a l'acceptable i que suposa una

pèrdua permanent, sense recuperació possible de les condicions ambientals inicials, fins i tot amb l'adopció de mesures correctores.


70

- IMPACTE SEVER: aquell que la recuperació de les condicions ambientals del medi exigeix l'adequació de mesures protectores o correctores i en el que la recuperació del medi, tot i aquestes mesures, requereix un període de temps considerable.

- IMPACTE MODERAT: aquell en el que la recuperació del medi no precisa mesures

correctores intensives i en el que es requereix un cert temps per a la recuperació de les condicions ambientals inicials.

- IMPACTE COMPATIBLE: Quan la seva recuperació és immediata una vegada ha

finalitzat l’activitat que el produeix, i no precisa de mesures protectores o correctores. També s’aplica als impactes positius

Descripció dels probables efectes significatius Caracterització i valoració

Millora de la infraestructura/serveis sanitaris del municipi de Sant Celoni i el seu àmbit supramunicipal d’atenció

Positiu, directe, permanent

COMPATIBLE

Efectes derivats de la zona d’afectació del traçat del TAV Mínim, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Alteració de característiques de la mobilitat i necessitat d’executar un nou accés a través d’un pont sobre la riera de Pertegàs, indispensable per al compliment del requeriments en cas d’evacuació

Notable, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Variació local en les característiques d’emissions de contaminants a l’atmosfera (distribució, nivells, etc)

Mínim, negatiu, directe, acumulatiu, a curt i mig termini, permanent

MODERAT

Variació local en les característiques de la qualitat del medi acústic (distribució, nivells, etc)

Mínim, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Variació local en les característiques de la qualitat del medi lumínic Mínim, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Afecció potencial als recursos hídrics i hidrogeològics, la seva qualitat i el seu cicle natural

Mínim, negatiu, directe i indirecte, acumulatiu, a curt, mig i llarg termini, permanent

MODERAT


71


Connexió de les aigües brutes generades en el CEIP Pallerola, que actualment aboquen a llera, a la xarxa de sanejament municipal


COMPATIBLE

Afecció potencial als habitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars associats a la riba i ribera de la riera de Pertegàs i en menor grau al torrent de l’Americano.

Mínim, negatiu, directe indirecte, acumulatiu, a curt i mig termini, permanent

MODERAT

Modificació de la qualitat paisatgística en l’àmbit dels espais afectats Notable, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Compatibilitat de l’equipament amb la inundabilitat del sector Positiu, directe, permanent

COMPATIBLE

Adequació del pont actual que crea la riera de Pertegàs a l’avinguda de 500 anys


COMPATIBLE

Risc d’incendi forestal Mínim, negatiu, directe, a curt, mig i llarg termini, permanent

MODERAT

Risc químic Mínim, negatiu, directe, a curt, mig i llarg termini, permanent

MODERAT

Efectes derivats de la generació de residus pel funcionament de l’equipament, dels quals una part seran residus especials.

Mínim, negatiu, indirecte, acumulatiu, a curt termini, permanent

MODERAT

Efectes derivats de la generació de residus durant la construcció Mínim, negatiu, indirecte, acumulatiu, a curt termini, temporal

MODERAT

Caracteritzats i avaluats els impactes es defineixen les mesures concretes que poden minimitzar-los.


72

12. MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

En relació als possibles impactes significatius que s’identifiquen a l’apartat anterior, s’indica a continuació les mesures correctores que caldrà adoptar per tal de prevenir, reduir o, en la mesura del possible, contrarestar els seus efectes negatius sobre el medi ambient.

12.1. Ocupació de sòl

En les zones d’afectació del traçat del TAV incloses dins l’àmbit de referència, l’ordenació del sector proposada integrarà les mesures de protecció i altres determinacions contingudes al Real Decreto 2387/2004, de 30 de desembre por el que se aprueba el Reglamento del Sector Ferroviario.

En compliment de la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada (article 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, Decret 305/2006) les zones de pendent superior al 20%, a la part nord de l’àmbit, no acolliran cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del terreny.

Els projectes d’obres que afecten a les zones d’influència del ferrocarril (articles 15, i de 28 a 33 del Reglamento del Sector Ferroviario) resten condicionats a les prescripcions que s’estableixin per ADIF.

12.2. Eficiència de l’ús energètic

El projecte d’obres del centre hospitalari incorporarà tots els sistemes constructius, instal·lacions i tecnologies que permetin l’estalvi energètic i la utilització d’energies renovables.

Caldrà tenir en compte el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.

12.3. Mobilitat

Atès l’abast del servei de l’equipament sanitari, s’haurà d’assegurar l’accessibilitat a nivell supramunicipal, en quant a transport privat i transport públic, així com a nivell municipal en quant a transport privat, transport públic, a peu i amb bicicleta.

Els canvis en la mobilitat són conseqüència de la mobilitat generada pel nou centre hospitalari, tant per l’accés del personal que hi treballa, com dels usuaris del centre, com del servei d’ambulàncies associat. En aquest sentit, s’hauran d’aplicar mesures de regulació de la vialitat i trànsit. Aquestes mesures hauran de tenir en compte el següent:

Hauran de ser compatibles amb la mobilitat associada a l’accés al centre escolar CEIP Josep Pallerola i Roca.

Hauran de ser compatibles amb la mobilitat de pas associada a l’activitat de la línia del TAV.


73

Hauran de garantir el manteniment de la xarxa de camins d’accés en cas d’incendi forestal inclosos en el PAM de Sant Celoni.

A més a més, s’hauran d’integrar els requeriments en cas d’evacuació del centre hospitalari, que inclou la necessitat d’executar un nou accés a través d’un pont sobre la riera de Pertegàs.

Cal promoure l’execució de la millora de l’accés de llevant amb la C-35 mitjançant un enllaç a diferent nivell, segons el projecte actualment en fase de redacció per part de GISA (clau MB-06076-A1).

12.4. Protecció en front de la contaminació atmosfèrica

El Pla especial del sector ha d’incloure un estudi sobre el potencial impacte en l’aire, que ha de contenir:

Valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric durant la fase d’explotació de l’equipament hospitalari.

Mesures a adoptar per tal de minimitzar l’impacte sobre la qualitat de l’aire durant la fase d’explotació de l’equipament hospitalari; en aquest sentit, el Pla especial ha d’integrar les polítiques de desenvolupament urbà amb les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i la mobilitat obligada i ajudin a incorporar mesures per afavorir la utilització del transport públic i dels mitjans de transport amb menor impacte ambiental i ajudin a minimitzar la necessitat d’utilitzar els mitjans de transport individual motoritzat en els desplaçaments de mobilitat obligada.

El projecte d’urbanització del sector i el projecte d’edificació de l’equipament hospitalari han de:

a) Incloure un estudi sobre el potencial impacte en l’aire derivat de la fase de construcció, que ha de contenir:

Valoració de l’impacte dels contaminants que superin els valors límit permesos d’immissió a la Zona de Qualitat de l’Aire a causa dels contaminants emesos procedents de les activitat associades a aquesta fase.

Quantificació de les possibles emissions de partícules PST i PM10 segons metodologia descrita al document “Càlcul d’emissions fugitives de partícules en activitats extractives i similars”, elaborat per la Direcció General de Qualitat Ambiental.

b) Incloure les mesures correctores següents, per tal de reduir l’emissió de pols a l’atmosfera durant la fase de construcció:

Preveure el rec periòdic de la zona si les excavacions es realitzen durant èpoques seques.

Els moviments de terres s’hauran de paralitzar en cas de dies de vents forts.

El responsable de l’obra ha de tenir en compte quines mesures correctores aplicarà per reduir l’emissió de pols a l’atmosfera.

Les mesures correctores aplicades hauran de permetre mitigar els efectes dels moviments de terra, de la circulació de vehicles de l’obra, dels materials transportats pels vehicles, la resuspensió provocada pel trànsit, de la dispersió


74

de partícules en apilatges, de la manipulació de material pulverulent en tamisos i garbells, cintes transportadores i punts de transferència. També s’haurà de considerar les mesures correctores aplicables a les possibles plantes temporals de manipulació de material pulverulent que donen servei a l’obra.

c) El projecte d’edificació de l’equipament hospitalari adoptarà solucions no contaminants, o les menys contaminants disponibles, en totes aquelles instal·lacions susceptibles d’emetre CO2 o altres gasos causants o afavoridors de l’efecte hivernacle. La memòria del projecte donarà les justificacions corresponents especifiques en aquest aspecte.

12.5. Protecció de la qualitat del medi acústic

Es definirà i adequarà la delimitació corresponent a la zonificació acústica de la superfície de l’actuació dins l’àmbit del planejament urbanístic per tal de complir amb els objectius de qualitat acústica que determina la normativa.

S’avaluarà la incidència del trànsit de trens en la línia de TAV i la necessitat d’apantallament acústic.

Les sol·licituds de llicència d’obres d’edificacions destinades a usos residencial, equipaments i oficines en els sectors de planejament que inclouen el Sistema General Ferroviari o que són contigus a aquest, hauran d’aportar en la seva documentació un Estudi de Sorolls i Vibracions redactat per tècnic competent, així com les mesures a adoptar per a assegurar que l’índex de percepció de sorolls i vibracions en l’àmbit interior de les edificacions no supera els límits permesos per la normativa sectorial vigent.

12.6. Protecció de la qualitat del medi lumínic

La figura del planejament inclourà l’adequació de les determinacions i zonificació derivades de la transformació del sòl i de l’equipament previst. Així, la qualificació actual de l’àmbit de referència com la zona E2, de protecció alta, passarà a ser definida com a zona E3, de protecció moderada.

El projecte vetllarà per tal que els elements d’il·luminació del centre hospitalari produeixin la mínima contaminació lumínica, d’acord amb les determinacions de la normativa i zonificació vigents.

12.7. Protecció des recursos hídrics i hidrogeològics, la seva qualitat i el seu cicle natural

Pel que fa a l’abastament i al sanejament d’aigua, el Pla especial del sector incorporarà les determinacions següents:

Determinacions assenyalades als apartats “Abastament d’aigua” i “Sanejament d’aigües residuals” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.: INFURB201000125).

El projecte d’edificació de l’equipament hospitalari establirà els dispositius disponibles en matèria d’estalvi en el consum d’aigua.


75

El projecte d’urbanització del sector i el projecte d’edificació de l’equipament hospitalari inclouran la connexió amb xarxa de clavegueram municipal. Les aigües pluvials es recolliran en xarxa separativa i s’abocaran al torrent, previ permís de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Durant les obres es prohibeix la neteja de cubes de formigó i el seu abocament als torrents propers.

En cas de vessaments accidentals (olis, carburants, formigons, etc.) es comunicarà immediatament a la direcció d’obra, qui prendrà les mesures oportunes en funció de la magnitud de l’accident.

El projecte d’obres establirà el “modus operandi” per a les actuacions de millora del pont actual i la construcció del nou pont d’accés sobre la riera de Pertegàs, per tal de minimitzar l’efecte sobre el curs fluvial. Es tindrà en compte l’assenyalat al respecte en l’apartat “Domini públic hidràulic i Zona de policia” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.: INFURB201000125).

12.8. Protecció dels habitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars

El Pla especial del sector ha de salvaguardar la totalitat de l’espai de matriu natural comprès en la part nord, en l’àmbit del sistema d’equipaments (clau E1), corresponent a terrenys amb pendents superiors al 20 %, i a un hàbitat d’interès comunitari d’alzinars i carrascars, tot especificant que aquesta salvaguarda caldrà conjuminar-la amb les actuacions silvícoles que calguin, com estassar la vegetació seca, i si s’escau, aclarir la massa arbòria.

L’ordenació del sector contemplarà la preservació específica de l’àmbit de la riera del Pertegàs del torrent de l’Americano per tal d’evitar qualsevol incidència en la seva funcionalitat com a connector ecològic.

El projecte definirà la revegetació dels espais mitjançant espècies autòctones, pròpies de l’espai i de baixes necessitats hídriques.

El projecte d’obres del nou Hospital no inclourà productes elaborats amb fustes tropicals que no disposin d’una garantia o certificació que la fusta ha estat obtinguda amb criteris de respecte cap a la conservació dels ecosistemes forestals tropicals.

El projecte d’obres preveurà una zona dins el seu perímetre per a l’apilonament de materials, terres i runes, correctament delimitada i suficientment allunyada de zones de vegetació.

Les actuacions que afectin al Domini Públic Hidràulic se subjectaran a les determinacions assenyalades a l’apartat “Afeccions mediambientals” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.: INFURB201000125).

El projecte d’obres establirà l’amplada màxima de treball per a la realització de les obres de millora del pont actual i la construcció del nou pont d’accés sobre la riera de Pertegàs, per tal de minimitzar l’efecte sobre la vegetació existent i definirà la revegetació específica en aquest espai.


76

12.9. Integració paisatgística en l’àmbit dels espais afectats

El Pla especial del sector i els projectes d’urbanització i d’edificació de l’equipament hospitalari hauran de contemplar les mesures d’integració paisatgística en l’àmbit afectat mitjançant un acurat disseny arquitectònic i una revegetació adequada a l’entorn.

12.10. Protecció davant el risc d’inundabilitat

El Pla especial del sector incorporarà les determinacions assenyalades a l’apartat “Hidrologia-Hidràulica. Inundabilitat” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.:INFURB201000125).

12.11. Protecció davant el risc d’incendi forestal

Tot i que la línia del TAV que discorre pel nord de l’àmbit de la proposta actua com a franja de protecció davant el risc d’incendi forestal, tant l’ordenació proposada com el projecte d’urbanització incorporarà tots aquells aspectes que assegurin el compliment de la normativa vigent per tal d’adoptar mesures de prevenció dels incendis forestals.

Les actuacions silvícoles necessàries per al compliment de la Llei 5/2003 –com estassar la vegetació seca, i si s’escau, aclarir la massa arbòria– s’han de conjuminar amb la salvaguarda de la totalitat de l’espai de matriu natural comprès en la part nord, en l’àmbit del sistema d’equipaments (clau E1), corresponent a terrenys amb pendents superiors al 20 %, i a un hàbitat d’interès comunitari d’alzinars i carrascars.

12.12. Protecció davant el risc químic

L’àmbit queda afectat per la zona d’intervenció per accident tipus 3C i 3B de Sociedad Española de Carburos Metálicos, S.A., i per la zona d’alerta per accident tipus 3B i 3C de Unión Químico Farmacéutica, S.A.

El desenvolupament de l’àmbit restarà condicionat a disposar de l’Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) i a incorporar les mesures correctores que se’n derivin.

S’adoptaran les mesures específiques en l’àmbit de la modificació segons el protocol establert en el PLASEQTOR per a les zones definides.

12.13. Gestió dels residus

El projecte d’obres del centre hospitalari no inclourà materials que no puguin reciclar-se, recuperar o eliminar de forma segura, i en especial el pvc i les substàncies organoclorades.

Els residus generats durant les obres es gestionaran d’acord amb les determinacions establertes al Decret 201/1994, de 26 de juliol, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Tots els residus produïts es gestionaran d’acord amb el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.


77

13. AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

13.1. Verificació i justificació detallades de la congruència de la proposta amb els requeriments ambientals

La proposta és coherent amb l’anàlisi dels aspectes més rellevants del medi i elements d’interès identificats: La seva situació continua al nucli urbà de Sant Celoni i la seva topografia planera

faciliten la implantació de l’equipament.

La proposta es coherent amb el PTMB i permet establir una estructura urbana integrada, permeable i accessible, complint amb les zones de servei ferroviari, tot i que per a garantir l’accessibilitat es indispensable la reconstrucció de l’actual pont d’accés a l’àmbit i l’execució d’un nou pont.

La proposta integra els paràmetres de prevenció de les emissions contaminants a l’atmosfera, la variació local en les característiques de la qualitat del medi acústic i la variació local en les característiques de la qualitat del medi lumínic, adaptant-los a la normativa existent en cadascuna de les matèries.

L’àmbit de l’equipament està fora de la línia d’inundabilitat segons l’estudi d’inundabilitat del PDU Plans del Pertegàs. La proposta incorpora millores en quant a l’adequació de l’actual pont d’accés a l’àmbit front l’avinguda de 500 anys.

La proposta garanteix que no s’afectarà l’aqüífer protegit de l’al·luvial del Tordera mitjà, garanteix l’abastament d’aigua de la forma més sostenible afavorint l’estalvi en el consum d’aigua, i defineix un sistema de sanejament separatiu d’aigües domèstiques i pluvials, garantint la no afecció a tercers; tot això donant compliment a la normativa vigent.

La proposta preserva els hàbitats d’interès comunitari, i concretament els lligats a la riera del Pertegàs i al torrent de l’Americano.

La proposta crea la configuració d’un nou paisatge, definint elements de contenció i transició que permetin una delimitació sense tensions entre el sòl urbà i el sòl rural.

13.2. Avaluació global de la proposta

D’acord amb l’expressat als apartats anteriors, es justifica a continuació la congruència en la proposta de modificació puntual amb els objectius ambientals i el seu compliment.

Objectius ambientals Compliment


78


Cercar la cohesió amb l’urbà existent, la coexistència i compatibilitat dels usos i la densitat segons les directrius del Pla Territorial metropolità




Adequar l’ordenació i els usos a la matriu física



Comporta l’execució d’una nova branca de la xarxa de sanejament i facilita la connexió de les aigües residuals generades en el CEIP Pallerola (que actualment aboquen directament al Pertegàs) a fi de connectar amb la xarxa municipal

Adoptar mesures per fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua


Adequar el planejament a la disponibilitat de recursos hídrics


Assegurar l’adopció de mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies



Adequar l’ordenació a la matriu biòtica La proposta d’ordenació del sector ve condicionada a la salvaguarda dels HIC’s presents a l’àmbit

Assegurar la presa de mesures front el risc d’incendi forestal


Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions



Prevenir la contaminació lumínica La proposta ve condicionada a un canvi en la qualificació de l’àmbit de referència com a zona E3

Prevenir la contaminació sonora L’àmbit es troba dins la zona d’influència del TAV, la qual cosa condiciona la proposta d’ordenació i l’adopció de mesures correctores en el projecte d’urbanització

Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic

Permet un emplaçament integrat d’acord amb l’entorn i la salvaguarda dels elements i espais de major representativitat i valor paisatgístic

Preveure la correcta gestió dels residus Permet assegurar una correcta gestió dels residus d’acord a la normativa vigent

Caldrà tenir en compte paràmetres d’ecoeficiència



79

Atenent a l’expressat als apartats precedents, l’avaluació global de la modificació puntual de referència és la següent:

a) La modificació proposada respon a i satisfà adequadament als requeriments assenyalats a l’apartat corresponent d’aquest informe, i en particular, els objectius i criteris de la seva elaboració

b) L’avaluació dels efectes significatius de la modificació puntual posa de manifest el caràcter compatible de la proposta en relació als conceptes i objectius de desenvolupament sostenible que defineix la Llei d’Urbanisme.


80

14. MESURES DE SUPERVISIÓ I CONTROL AMBIENTAL

Es descriuen com a mesures de supervisió i control ambiental de la proposta de modificació puntual i la seva ordenació, les següents: Obtenció de certificats de garantia tècnica i jurídica de subministrament d'aigua,

d'energia i de tractament d'aigües residuals: garantir, abans de l’entrada en funcionament del nou sector, la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics i de les infraestructures ambientals internes i externes, necessaris per satisfer adequadament les demandes generades, prenent com a referència els càlculs establerts en la documentació ambiental i en els projectes d'urbanització associats a la documentació urbanística del planejament derivat.

Seguiment dels indicadors ambientals:

Superfície de terrenys amb pendents superiors al 20% afectats Superfície de terreny d’HIC’s afectats

Comprovació del grau de compliment en la documentació del planejament derivat de les prescripcions de la normativa del PGO de Sant Celoni, així com de prescripcions complementàries que puguin fixar administracions competents al respecte.


81

15. DOCUMENT DE SÍNTESI

Actualment, Sant Celoni disposa d’un hospital que es troba situat a l’Avinguda de l’Hospital número 19, en una finca de l’ordre de 4.280 m2sl de superfície. Administrativament, l’Hospital pertany a la recentment reestructurada Regió Sanitària de Barcelona.

L’actual equipament hospitalari suposa una dotació insuficient per a donar servei a tota la població de l’àmbit d’influència, considerant al mateix temps que la seva situació en un entorn de sòl urbà consolidat no permet l’ampliació de les seves instal·lacions, a banda de la situació deficient en relació a la mobilitat juntament amb la manca d’aparcament públic vinculat a l’equipament.

L’objecte de la present modificació és permetre, mitjançant un canvi en la classificació i qualificació del sòl, l’emplaçament d’aquest nou equipament d’interès públic d’abast comarcal en el sector considerat. Aquesta modificació haurà de permetre posar a disposició del CatSalut els terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni en un emplaçament que reuneixi una superfície mínima per a la ubicació del cos principal de l’equipament i els seus serveis annexes, alhora que possibiliti una ampliació futura de l’equipament i la disponibilitat de bones comunicacions per garantir el fàcil accés dels usuaris, dels subministraments i evacuació dels residus i sobretot dels transports sanitaris urbans.

El canvi en la classificació del sòl proposat de SNU, sòl no urbanitzable, a SU, sòl urbà, vinculat al sistema d’equipament públic (E1), permet la definició del nou sector d’equipament sanitari d’interès general mitjançant una proposta de zonificació que compleixi els requeriments mínims fixats pel CatSalut.

Les característiques generals de la finca i del seu emplaçament són les següents:






L’àmbit de la present Modificació puntual es situa territorialment a Sant Celoni, i concretament a la zona més al nord del nucli urbà formant part d’un sector de sòl no urbanitzable emplaçat en el límit del sòl urbà definit per l’àmbit de la riera del Pertegàs i la línea del tren d’alta velocitat, a la finca de Can Riera de l’Aigua colindant al CEIP Josep Pallerola. L’àmbit té una superfície total de 22.591,86 m2sl.


82

Diagnosi sobre els aspectes ambientals que es poden veure afectades significativament De l’estudi de les característiques ambientals de l’àmbit de referència es desprèn que hi ha certs aspectes rellevants a considerar:


Situació i relleu

Àmbit enmig del territori no urbanitzable agroforestal emplaçat entre el nucli urbà de Sant Celoni i el traçat del TAV, que pren un cert caràcter periurbà.

Àmbit dins la zona d’afectació del traçat del TAV. Una part dels terrenys han estat reblerts amb terra procedent de les obres de TAV.

Els terrenys dins l’àmbit són planers amb pendents del 2-3% majoritàriament, a excepció de l’extrem nord on presenta un major desnivell en formar part d’un vessant muntanyenc. Presència de sòls de pendent superior al 20%.

Des del punt de vista edafològic, la proximitat dels terrenys a la zona fluvial del riu comporta la presència de sòls de notable valor agrícola.

Mobilitat Accés a l’àmbit mitjançant vial que enllaça amb la xarxa viària urbana a través d’un pont damunt la riera de Pertegàs, que requerirà d’adequació per tal de garantir les condicions d’accés de vianants i vehicles i atesa la seva inundabilitat per a un període de retorn de 500 anys.

Itinerari del servei d’autobús urbà proper a l’àmbit.

Implantació del nou equipament associada a l’execució d’un nou pont de creuament de la riera de Pertegàs, restringit al pas de vianants i bicicletes i als serveis d’emergència, indispensable per al compliment dels requeriments en cas d’evacuació.

La mobilitat generada pel pla requereix la millora de l’accés de llevant amb la C-35 mitjançant un enllaç a diferent nivell segons el projecte, actualment en fase de redacció per GISA.

La xarxa viària proposada al Pla territorial metropolità defineix una nova via integrada que discorre pel límit nord de l’àmbit, consistent en una variant de connexió entre la C-35 i la Ctra. de Campins des de l’accés de llevant de Sant Celoni.

Medi hídric i cicle de l’aigua

L’àmbit de referència pertany a la conca hidrogeològica de la Tordera, a tocar de la riera de Pertegàs i un afluent seu, el torrent de Maribaus (o de l’Americano), per on discorren aigües bastant netes. Cal destacar l’existència a prop de l’àmbit d’un punt d’abocament d’aigües residuals urbanes provinents del CEIP Pallerola.

Medi biòtic Situació limítrof a zones definides com a hàbitat d’interès comunitari (HIC). El vessant muntanyenc del nord abasta una part d’un bosc mixt catalogat com a HIC no prioritari d’alzinars i carrascars (codi 9340) i de pinedes mediterrànies (codi 9540). Al sud, es localitza l’HIC d’alzinars i carrascars associat als cursos de la riera de Pertegàs i dels torrents de Maribaus i de l’Americano.

Franja sud de l’àmbit rellevant per a la connectivitat ecològica, per continuïtat i proximitat amb el curs de la riera de Pertegàs (connector fluvial de 1r ordre).

Franja sud-oest de l’àmbit rellevant per a la connectivitat ecològica, per proximitat al torrent de l’Americano, que desemboca a la riera de Pertegàs i que aigües amunt connecta amb el torrent de Maribaus (aquests dos torrents actuen com a connectors ecològics entre els espais al nord i sud de la línia del TAV, mitjançant notables passos de fauna respectius).


83


Risc ambiental El municipi de Sant Celoni s’inclou en el llistat de municipis d’alt risc d’incendi segons el Decret 64/95

Tot i que l’àmbit de referència es troba en el sector químic de la Tordera, es troba a força allunyat de les zones de major risc. Tanmateix, no es disposa d’una Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) de l’àmbit.

Pel que fa l’actual pont sobre el Pertegàs, aquesta infraestructura és qualifica com a inundable per a l’avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys

Medi atmosfèric

La qualitat de l’aire en els darrers 5 anys a la ZQA on pertany el municipi presenta incidències quant als nivells de PM10, i d’ozó troposfèric.

L’àmbit de la modificació es troba entre 64 i 69 metres de distància respecte l’eix de la plataforma del TAV, per tant es troba a la zona d’afectació acústica d’aquesta infraestructura. La zona amb major influència és la part nord-est de la finca.

La proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH qualifica l`àmbit com a zona E2.

Residus La implantació del nou equipament portarà associada una important generació de residus, dels quals una part seran residus especials.

Paisatge Es distingeix el paisatge agrícola que abasta gairebé tot l’àmbit. Es tracta d’un paisatge obert de força amplitud visual però amb vistes limitades a curt abast (100 m), amb tendència a la transformació i al deteriorament per l’abandonament de l’activitat agrícola i pel seu emplaçament periurbà. Per altra banda, destaca el paisatge fluvial corresponent a l’àrea delimitada per la vegetació arbòria del Pertegàs i del torrent de l’Americano, que tanquen l’àmbit, i de qualitat elevada amb un fort component natural. Per últim destaca el paisatge urbà, corresponent a l’àrea ocupada pel CEIP Pallerola i les zones d’usos associats, que actuen com a tancament est de l’àmbit.

Criteris i objectius ambientals proposats per a la elaboració de la modificació puntual

S’ha establert els criteris i objectius ambientals proposats per a l’elaboració de la modificació puntual de referència, referits als vectors ambientals afectats, acompanyats dels indicadors per a verificar-ne el compliment, incorporant els objectius i criteris derivats del Document de Referència (DR 359/09), segons figura a la taula següent.


84


A Model territorial i ocupació del sòl

A1 Cercar la cohesió amb l’urbà existent, la coexistència i compatibilitat dels usos i la densitat segons les directrius del Pla Territorial metropolità

A1.1 Tenir en compte que segons el Pla territorial caldrà establir una estructura urbana, integrada, permeable i accessible.

A2 Adequar l’ordenació i els usos a la matriu física

A2.1 Caldrà complir amb la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada de l’article 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, de manera que les zones de pendent superior al 20%, a la part nord de l’àmbit, no acullin cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del terreny.

Superfície de terrenys amb pendents superiors al 20% afectats

B Cicle de l’aigua

B1


B1.1. Analitzar la infraestructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi.

B2 Adoptar mesures per fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

B2.1 Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua.

B2.2 Afavorir l’aprofitament de l’aigua residual.

B3 Adequar el planejament a la disponibilitat de recursos hídrics

B3.1 Especificar les necessitats d’aigua de la proposta i justificar el grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos.

B4 Assegurar l’adopció de mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies

C Medi biòtic C1 Adequar l’ordenació a la matriu biòtica

C1.1 Definir les vores urbanes i el s nous espais de transició entre la ciutat i els espais oberts que significarà el nou àmbit planificat, de manera integrada en la matriu natural, tot salvaguardant els hàbitats d’interès comunitari no

Superfície de terrenys d’HIC’s


85


prioritari existents per tal de garantir la seva protecció i conservació, d’acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora silvestre, modificada per la 97/62/CEE.

afectats

D Risc ambiental

D1 Assegurar la presa de mesures front el risc d’incendi forestal

D1.1 Garantir que en el nou límit urbà establert per la Modificació puntual, situat en terrenys forestals amb règim de sòl no urbanitzable, es compleixi amb la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i desenvolupades pel Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

D2 Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions

D2.1 Respectar l’establert per la Directriu de preservació front als riscs d’inundació de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, per la qual cosa caldrà redactar un estudi d’inundabilitat que garanteixi la compatibilitat urbanística de la proposta d’ordenació del sector, incloent l’abast del nou pont previst d’accés a l’àmbit.

E Medi atmosfèric

E1 Prevenir la contaminació lumínica E1.1 D’acord amb l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i la proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH, pel qual s’estableixen zonificacions per a la protecció del territori de la contaminació lluminosa, el sòl urbà i urbanitzable amb la zona E3.


86


E2 Prevenir la contaminació sonora E2.1 Caldrà garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament.

E2.2 Caldrà garantir la zonificació acústica del territori objectes de la Modificació puntual que ha d’assegurar els valors límit d’immissió sonora a l’ambient exterior produïda per les infraestructures de transport ferroviari i viari, pels edificis d’ús sanitari-hospital, com a mínim, els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica alta A2 (exterior:55 dB durant ell dia, i 45 dB durant la nit; interior dormitoris: 40 dB al dia i 30 dB a la nit; i interior estances: 35 dB al dia i 25 dB la nit). La delimitació de zones de sensibilitat acústica o d’altres zones s’hauran d’incloure al mapa de capacitat acústica de Sant Celoni.

F Paisatge F1 Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic

F1.1 Dissenyar les actuacions en consonància amb el paisatge, adoptant les mesures adients de cara a la integració en l’entorn, tenint en compte les textures i colors, així com la seva alçada, la qual no hauria de transgredir la visual paisatgística de la zona.

G Gestió de materials i residus

G1 Preveure la correcta gestió dels residus

G1.1 Cal preveure la gestió dels residus generats per la seva activitat d’acord amb les prescripcions establertes pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

H Energia H1 Caldrà tenir en compte paràmetres d’ecoeficiència

H1.1 Es considera convenient tenir en compte el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i el Real decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.


87

Justificació de la idoneïtat ambiental de la modificació puntual Tenint en compte les consideracions emeses en el DR (359-09) es realitza una anàlisi ambiental d’alternatives viables, considerant l’alternativa zero així com diferents emplaçaments per tal d’avaluar quina és l’alternativa menys impactant dels del punt de vista del medi ambient.

Alternativa zero D’una banda es planteja l’alternativa 0 o no dur a terme cap actuació per tal de dotar les necessitats hospitalàries del municipi i el seu àmbit supramunicipal d’atenció sanitària. Aquesta opció no resol les necessitats socials i infraestructurals existents.

Des del punt de vista de l’estat ambiental, l’alternativa zero manté l’àmbit en la situació actual, és a dir, manté la seva classificació com a sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic amb consideració de paisatge obert, i en la seva major part format per sòl de valor agrícola (zona 18), comprés per terrenys aptes per a l’explotació agrícola on s’ha d’assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats agràries.


Aquest aïllament espaial provocat pel traçat del TAV, la proximitat al nucli urbà i l’equipament educatiu del CEIP Pallerola, porta associat un cert risc de que aquests terrenys restin erms i improductius.

Anàlisi dels possibles emplaçaments

La modificació de referència parteix de la necessitat/objectiu de disposar dels terrenys necessaris per a la construcció d’un nou hospital de Sant Celoni, en un emplaçament que ha de reunir determinades característiques, segons el compromís de l’Ajuntament de Sant Celoni amb el Servei Català de la Salut.

A l’hora de plantejar les diferents opcions d’emplaçament del centre hospitalari s’han considerat primerament totes les zones d’equipament existents en el sòl urbà de Sant Celoni. D’aquestes, s’han desestimat tant les parcel·les ocupades per un equipament ja existent com les de menys de 15.000 m2, amb la qual cosa queden eliminades totes les opcions possibles d’equipament en sòl urbà. La següent opció ha estat considerar les parcel·les d’equipament en sòl urbà no consolidat amb superfície mínima de 15.000 m2, localitzant una única parcel·la d’equipament situada en l’àmbit de la UASU-44 Sot de les granotes.


88

Finalment, es considera l’opció de situar l’equipament hospitalari dins l’àmbit de la present proposta de modificació, en sòl no urbà, plantejat com a una expansió del nucli urbà existent i cohesionat a aquest.

Opcions d’emplaçament

a) Alternativa 1. Sector Can Riera de L’Aigua

L’emplaçament considerat permet la implantació de l’equipament sanitari garantint unes condicions de superfície i mobilitat del mateix adients en el cas analitzat.

b) Alternativa 2. UASU-44 Sot de les granotes

L’àmbit és pràcticament inundable en la seva totalitat. L’estudi d’inundabilitat aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua restringeix la zona edificable a 16.928,52 m2.

La superfície de la parcel·la compleix els requeriments dimensionals considerats, però tot i que permet la implantació de l’equipament, l’emplaçament en el sector implica la situació de l’equipament integrat en un sector residencial, suposant la inclusió física de l’hospital un entorn amb densitat de població o d’activitats, situació que no s’ajusta als criteris i necessitats considerades respecte de les característiques de l’emplaçament.


89

Respecte de la mobilitat de l’emplaçament, les condicions d’accessibilitat en general són poc favorables, tenint en compte la connexió amb la resta del nucli urbà i amb les vies intercomarcals; les dimensions i traçat de les vies d’accés són insuficients en tractar-se d’un teixit residencial consolidat estructurat mitjançant vies secundaries, l’emplaçament implicaria traslladar un volum de vehicles important per un teixit urbà residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

La proximitat del riu Tordera determina les característiques d’un futur projecte d’urbanització. Cal considerar que degut a les condicions d’inundabilitat del sector la superfície de la zona susceptible d’ésser qualificada com a equipament es veu sensiblement reduïda. A banda de que les actuacions exigides per l’ACA per tal de poder implantar l’equipament prop de la Tordera representen un cost elevat.

Es valora el compliment dels criteris i objectius ambientals per a cada alternativa estudiada, inclosa l’alternativa zero.


90



Objectius ambientals Alternativa 0 Alternativa 1

Can Riera de l’Aigua Alternativa 2

Sot de les granotes

Model territorial i ocupació del sòl

A-1. Cercar la cohesió amb l’urbà existent, la coexistència i compatibilitat dels usos i la densitat segons les directrius del Pla Territorial metropolità

Ø

L’aïllament espaial provocat pel traçat del TAV, la proximitat al nucli urbà i l’equipament educatiu del CEIP Pallerola, dificulten el desenvolupament de les activitats agràries




Les condicions de mobilitat del sector no són les adequades. La mobilitat vers l’emplaçament implicaria traslladar un volum de vehicles important per un teixit urbà residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

A-2. Adequar l’ordenació i els usos a la matriu física

L’ús agrícola del planejament actual no implica cap modificació de la matriu física.

Com a conseqüència de les obres d’execució del TAV i afavorit perquè actualment no es fa l’ús agrícola d’aquests terrenys, s’ha reblert amb terres una part important de l’àmbit


Ø El sector presenta condicionants hidrogràfics i topogràfics que condicionen el seu desenvolupament i la solució tipològica de l’equipament


91





Sot de les granotes

Cicle de l’aigua

B-1. Assegurar la depuració de la totalitat de les aigües residuals generades

No es generen aigües residuals Comporta l’execució d’una nova branca de la xarxa de sanejament i facilita la connexió de les aigües residuals generades en el CEIP Palllerola (que actualment aboquen directament al Pertegàs) a fi de connectar amb la xarxa municipal

Connecta amb la xarxa d’aigües residuals municipals existent

B-2. Adoptar mesures per fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

No implica consum de la xarxa d’aigua potable



B-3. Adequar el planejament a la disponibilitat de recursos hídrics

No hi ha demanda de recursos hídrics



B-4. Assegurar l’adopció de mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies

No hi haurà afectació de les aigües subterrànies sempre i quan no es faci cap ús agrícola intensiu dels terrenys


La reconstruc. i execució dels ponts previstos per a creuar la riera del Pertegàs ve condicionada a l’adopció de les mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies pertinents

No es preveu afectar les aigües subterrànies


92





Sot de les granotes

Medi biòtic C-1. Adequar l’ordenació a la matriu biòtica

No s’afecta el medi biòtic La proposta d’ordenació del sector ve condicionada a la salvaguarda dels HIC’s presents a l’àmbit

La proposta de zonificació s’adequa a la matriu biòtica preservant tot l’àmbit de vegetació de ribera associat al curs de la Tordera

Risc ambiental

D-1. Assegurar la presa de mesures front el risc d’incendi forestal



S’emplaça en una zona de baix risc d’incendi forestal

D-2. Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions

Ø

Actualment, el pont que travessa la riera de Pertegàs no compleix amb el dimensionament per a l’avinguda de 500 anys



La proximitat amb el riu Tordera determina les característiques del futur projecte d’urbanització. Contempla la construcció d’un mur d’escullera que garanteixi una rasant del viari superior a la cota d’inundabilitat prevista, així com la construcció de motes per a garantir que les cotes de coronació dels marges actuals de la zona nord del sector superin la cota d’inundabilitat

Medi atmosfèric

E-1. Prevenir la contaminació lumínica

No es genera cap increment de la contaminació lumínica

La proposta ve condicionada a un canvi en la qualificació de l’àmbit de referència com a zona E3




93





Sot de les granotes

E-2. Prevenir la contaminació sonora

No es genera cap increment de la contaminació sonora

L’àmbit es troba dins la zona d’influència del TAV, la qual cosa condiciona la proposta d’ordenació i l’adopció de mesures correctores en el projecte d’urbanització

Els nivells d’immissió acústica en l’àmbit de referència poden estar condicionats per la proximitat al traçat del ferrocarril

Paisatge F-1. Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic

Es manté el caràcter agrícola de l’àmbit



Gestió de materials i residus

G-1. Preveure la correcta gestió dels residus

El caràcter periurbà de l’àmbit pot donar lloc a abocaments incontrolats



Energia H-1. Caldrà tenir en compte paràmetres d’ecoeficiència

--- Permet la integració de paràmetres d’ecoeficiència



94

Es justifica ambientalment l’elecció de l’alternativa 1, en base al següent: Alternativa 0: L’aïllament espaial provocat pel traçat del TAV, la proximitat al nucli

urbà i l’equipament educatiu del CEIP Pallerola, dificulten el desenvolupament de les activitats agràries conferint-li una caràcter de parcel·la residual.

Es manté l’actual accés pel pont que travessa la riera de Pertegàs i que no compleix amb el dimensionament per a l’avinguda de 500 anys.

Alternativa 1: Compleix amb els objectius ambientals establerts.

Alternativa 2: Les condicions de mobilitat del sector no són les adequades. La mobilitat vers l’emplaçament implicaria traslladar un volum de vehicles important per un teixit urbà residencial consolidat amb una estructura viària insuficient.

Atenent a l’expressat, la modificació puntual proposada respon a i satisfà adequadament als requeriments assenyalats, i en particular, els objectius i criteris de la seva elaboració.

Descripció dels probables efectes significatius de la proposta Es caracteritzen i avaluen els possibles impactes significatius de la modificació puntual sobre el medi ambient, considerant per a cada impacte els atributs següents:


Millora de la infraestructura/serveis sanitaris del municipi de Sant Celoni i el seu àmbit supramunicipal d’atenció


COMPATIBLE

Efectes derivats de la zona d’afectació del traçat del TAV Mínim, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Alteració de característiques de la mobilitat i necessitat d’executar un nou accés a través d’un pont sobre la riera de Pertegàs, indispensable per al compliment del requeriments en cas d’evacuació

Notable, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Variació local en les característiques d’emissions de contaminants a l’atmosfera (distribució, nivells, etc)

Mínim, negatiu, directe, acumulatiu, a curt i mig termini, permanent

MODERAT

Variació local en les característiques de la qualitat del medi acústic (distribució, nivells, etc)

Mínim, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT


95


Variació local en les característiques de la qualitat del medi lumínic Mínim, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Afecció potencial als recursos hídrics i hidrogeològics, la seva qualitat i el seu cicle natural

Mínim, negatiu, directe i indirecte, acumulatiu, a curt, mig i llarg termini, permanent

MODERAT

Connexió de les aigües brutes generades en el CEIP Pallerola, que actualment aboquen a llera, a la xarxa de sanejament municipal


COMPATIBLE

Afecció potencial als habitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars associats a la riba i ribera de la riera de Pertegàs i en menor grau al torrent de l’Americano.

Mínim, negatiu, directe indirecte, acumulatiu, a curt i mig termini, permanent

MODERAT

Modificació de la qualitat paisatgística en l’àmbit dels espais afectats Notable, negatiu, directe, a curt termini, permanent

MODERAT

Compatibilitat de l’equipament amb la inundabilitat del sector Positiu, directe, permanent

COMPATIBLE

Adequació del pont actual que crea la riera de Pertegàs a l’avinguda de 500 anys


COMPATIBLE

Risc d’incendi forestal Mínim, negatiu, directe, a curt, mig i llarg termini, permanent

MODERAT

Risc químic Mínim, negatiu, directe, a curt, mig i llarg termini, permanent

MODERAT

Efectes derivats de la generació de residus pel funcionament de l’equipament, dels quals una part seran residus especials.

Mínim, negatiu, indirecte, acumulatiu, a curt termini, permanent

MODERAT


96


Efectes derivats de la generació de residus durant la construcció Mínim, negatiu, indirecte, acumulatiu, a curt termini, temporal

MODERAT

Caracteritzats i avaluats els impactes es defineixen les mesures concretes que poden minimitzar-los. Mesures de protecció ambiental

En relació als possibles impactes significatius que s’identifiquen s’indica les mesures correctores que caldrà adoptar per tal de prevenir, reduir o, en la mesura del possible, contrarestar els seus efectes negatius sobre el medi ambient.

Ocupació de sòl

En les zones d’afectació del traçat del TAV incloses dins l’àmbit de referència, l’ordenació del sector proposada integrarà les mesures de protecció i altres determinacions contingudes al Real Decreto 2387/2004, de 30 de desembre por el que se aprueba el Reglamento del Sector Ferroviario.

En compliment de la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada (article 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, Decret 305/2006) les zones de pendent superior al 20%, a la part nord de l’àmbit, no acolliran cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del terreny.

Els projectes d’obres que afecten a les zones d’influència del ferrocarril (articles 15, i de 28 a 33 del Reglamento del Sector Ferroviario) resten condicionats a les prescripcions que s’estableixin per ADIF.

Eficiència de l’ús energètic

El projecte d’obres del centre hospitalari incorporarà tots els sistemes constructius, instal·lacions i tecnologies que permetin l’estalvi energètic i la utilització d’energies renovables.

Caldrà tenir en compte el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.

Mobilitat

Atès l’abast del servei de l’equipament sanitari, s’haurà d’assegurar l’accessibilitat a nivell supramunicipal en quant a transport privat i transport públic, així com a nivell municipal en quant a transport privat, transport públic, a peu i amb bicicleta.


97

Els canvis en la mobilitat són conseqüència de la mobilitat generada pel nou centre hospitalari, tant per l’accés del personal que hi treballa, com dels usuaris del centre, com del servei d’ambulàncies associat. En aquest sentit, s’hauran d’aplicar mesures de regulació de la vialitat i trànsit. Aquestes mesures hauran de tenir en compte el següent:

- Hauran de ser compatibles amb la mobilitat associada a l’accés al centre escolar CEIP Josep Pallerola i Roca.

- Hauran de ser compatibles amb la mobilitat de pas associada a l’activitat de la línia del TAV.

- Hauran de garantir el manteniment de la xarxa de camins d’accés en cas d’incendi forestal inclosos en el PAM de Sant Celoni.

A més a més, s’hauran d’integrar els requeriments en cas d’evacuació del centre hospitalari, que inclou la necessitat d’executar un nou accés a través d’un pont sobre la riera de Pertegàs.

Cal promoure l’execució de la millora de l’accés de llevant amb la C-35 mitjançant un enllaç a diferent nivell, segons el projecte actualment en fase de redacció per part de GISA (clau MB-06076-A1).

Protecció en front de la contaminació atmosfèrica

El Pla especial del sector ha d’incloure un estudi sobre el potencial impacte en l’aire, que ha de contenir:

Valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric durant la fase d’explotació de l’equipament hospitalari.

Mesures a adoptar per tal de minimitzar l’impacte sobre la qualitat de l’aire durant la fase d’explotació de l’equipament hospitalari; en aquest sentit, el Pla especial ha d’integrar les polítiques de desenvolupament urbà amb les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i la mobilitat obligada i ajudin a incorporar mesures per afavorir la utilització del transport públic i dels mitjans de transport amb menor impacte ambiental i ajudin a minimitzar la necessitat d’utilitzar els mitjans de transport individual motoritzat en els desplaçaments de mobilitat obligada.

El projecte d’urbanització del sector i el projecte d’edificació de l’equipament hospitalari han de:

a) Incloure un estudi sobre el potencial impacte en l’aire derivat de la fase de construcció, que ha de contenir:

Valoració de l’impacte dels contaminants que superin els valors límit permesos d’immissió a la Zona de Qualitat de l’Aire a causa dels contaminants emesos procedents de les activitat associades a aquesta fase.

Quantificació de les possibles emissions de partícules PST i PM10 segons metodologia descrita al document “Càlcul d’emissions fugitives de partícules en activitats extractives i similars”, elaborat per la Direcció General de Qualitat Ambiental.


98

b) Incloure les mesures correctores següents, per tal de reduir l’emissió de pols a l’atmosfera durant la fase de construcció:

Preveure el rec periòdic de la zona si les excavacions es realitzen durant èpoques seques.

Els moviments de terres s’hauran de paralitzar en cas de dies de vents forts.

El responsable de l’obra ha de tenir en compte quines mesures correctores aplicarà per reduir l’emissió de pols a l’atmosfera.

Les mesures correctores aplicades hauran de permetre mitigar els efectes dels moviments de terra, de la circulació de vehicles de l’obra, dels materials transportats pels vehicles, la resuspensió provocada pel trànsit, de la dispersió de partícules en apilatges, de la manipulació de material pulverulent en tamisos i garbells, cintes transportadores i punts de transferència. També s’haurà de considerar les mesures correctores aplicables a les possibles plantes temporals de manipulació de material pulverulent que donen servei a l’obra.

c) El projecte d’edificació de l’equipament hospitalari adoptarà solucions no contaminants, o les menys contaminants disponibles, en totes aquelles instal·lacions susceptibles d’emetre CO2 o altres gasos causants o afavoridors de l’efecte hivernacle. La memòria del projecte donarà les justificacions corresponents especifiques en aquest aspecte.

Protecció de la qualitat del medi acústic

Es definirà i adequarà la delimitació corresponent a la zonificació acústica de la superfície de l’actuació dins l’àmbit del planejament urbanístic per tal de complir amb els objectius de qualitat acústica que determina la normativa.

S’avaluarà la incidència del trànsit de trens en la línia de TAV i la necessitat d’apantallament acústic.

Les sol·licituds de llicència d’obres d’edificacions destinades a usos residencial, equipaments i oficines en els sectors de planejament que inclouen el Sistema General Ferroviari o que són contigus a aquest, hauran d’aportar en la seva documentació un Estudi de Sorolls i Vibracions redactat per tècnic competent, així com les mesures a adoptar per a assegurar que l’índex de percepció de sorolls i vibracions en l’àmbit interior de les edificacions no supera els límits permesos per la normativa sectorial vigent.

Protecció de la qualitat del medi lumínic

La figura del planejament inclourà l’adequació de les determinacions i zonificació derivades de la transformació del sòl i de l’equipament previst. Així, la qualificació actual de l’àmbit de referència com la zona E2, de protecció alta, passarà a ser definida com a zona E3, de protecció moderada.

El projecte vetllarà per tal que els elements d’il·luminació del centre hospitalari produeixin la mínima contaminació lumínica, d’acord amb les determinacions de la normativa i zonificació vigents.


99

Protecció des recursos hídrics i hidrogeològics, la seva qualitat i el seu cicle natural

Pel que fa a l’abastament i al sanejament d’aigua, el Pla especial del sector incorporarà les determinacions següents:

Determinacions assenyalades als apartats “Abastament d’aigua” i “Sanejament d’aigües residuals” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.: INFURB201000125).

El projecte d’edificació de l’equipament hospitalari establirà els dispositius disponibles en matèria d’estalvi en el consum d’aigua.

El projecte d’urbanització del sector i el projecte d’edificació de l’equipament hospitalari inclouran la connexió amb xarxa de clavegueram municipal. Les aigües pluvials es recolliran en xarxa separativa i s’abocaran al torrent, previ permís de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Durant les obres es prohibeix la neteja de cubes de formigó i el seu abocament als torrents propers.

En cas de vessaments accidentals (olis, carburants, formigons, etc.) es comunicarà immediatament a la direcció d’obra, qui prendrà les mesures oportunes en funció de la magnitud de l’accident.

El projecte d’obres establirà el “modus operandi” per a les actuacions de millora del pont actual i la construcció del nou pont d’accés sobre la riera de Pertegàs, per tal de minimitzar l’efecte sobre el curs fluvial. Es tindrà en compte l’assenyalat al respecte en l’apartat “Domini públic hidràulic i Zona de policia” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.: INFURB201000125).

Protecció dels habitats naturals, la biodiversitat i els elements naturals singulars

El Pla especial del sector ha de salvaguardar la totalitat de l’espai de matriu natural comprès en la part nord, en l’àmbit del sistema d’equipaments (clau E1), corresponent a terrenys amb pendents superiors al 20 %, i a un hàbitat d’interès comunitari d’alzinars i carrascars, tot especificant que aquesta salvaguarda caldrà conjuminar-la amb les actuacions silvícoles que calguin, com estassar la vegetació seca, i si s’escau, aclarir la massa arbòria.

L’ordenació del sector contemplarà la preservació específica de l’àmbit de la riera del Pertegàs del torrent de l’Americano per tal d’evitar qualsevol incidència en la seva funcionalitat com a connector ecològic.

El projecte definirà la revegetació dels espais mitjançant espècies autòctones, pròpies de l’espai i de baixes necessitats hídriques.

El projecte d’obres del nou Hospital no inclourà productes elaborats amb fustes tropicals que no disposin d’una garantia o certificació que la fusta ha estat obtinguda amb criteris de respecte cap a la conservació dels ecosistemes forestals tropicals.

El projecte d’obres preveurà una zona dins el seu perímetre per a l’apilonament de materials, terres i runes, correctament delimitada i suficientment allunyada de zones de vegetació.


100

Les actuacions que afectin al Domini Públic Hidràulic se subjectaran a les determinacions assenyalades a l’apartat “Afeccions mediambientals” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.: INFURB201000125).

El projecte d’obres establirà l’amplada màxima de treball per a la realització de les obres de millora del pont actual i la construcció del nou pont d’accés sobre la riera de Pertegàs, per tal de minimitzar l’efecte sobre la vegetació existent i definirà la revegetació específica en aquest espai.

Integració paisatgística en l’àmbit dels espais afectats

El Pla especial del sector i els projectes d’urbanització i d’edificació de l’equipament hospitalari hauran de contemplar les mesures d’integració paisatgística en l’àmbit afectat mitjançant un acurat disseny arquitectònic i una revegetació adequada a l’entorn.

Protecció davant el risc d’inundabilitat

El Pla especial del sector incorporarà les determinacions assenyalades a l’apartat “Hidrologia-Hidràulica. Inundabilitat” de l’informe de l’ACA de 07/10/2010 (expedient núm.:INFURB201000125).

Protecció davant el risc d’incendi forestal

Tot i que la línia del TAV que discorre pel nord de l’àmbit de la proposta actua com a franja de protecció davant el risc d’incendi forestal, tant l’ordenació proposada com el projecte d’urbanització incorporarà tots aquells aspectes que assegurin el compliment de la normativa vigent per tal d’adoptar mesures de prevenció dels incendis forestals.

Les actuacions silvícoles necessàries per al compliment de la Llei 5/2003 –com estassar la vegetació seca, i si s’escau, aclarir la massa arbòria– s’han de conjuminar amb la salvaguarda de la totalitat de l’espai de matriu natural comprès en la part nord, en l’àmbit del sistema d’equipaments (clau E1), corresponent a terrenys amb pendents superiors al 20 %, i a un hàbitat d’interès comunitari d’alzinars i carrascars.

Protecció davant el risc químic

L’àmbit queda afectat per la zona d’intervenció per accident tipus 3C i 3B de Sociedad Española de Carburos Metálicos, S.A., i per la zona d’alerta per accident tipus 3B i 3C de Unión Químico Farmacéutica, S.A.

El desenvolupament de l’àmbit restarà condicionat a disposar de l’Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) i a incorporar les mesures correctores que se’n derivin.

S’adoptaran les mesures específiques en l’àmbit de la modificació segons el protocol establert en el PLASEQTOR per a les zones definides.

Gestió dels residus

El projecte d’obres del centre hospitalari no inclourà materials que no puguin reciclar-se, recuperar o eliminar de forma segura, i en especial el pvc i les substàncies organoclorades.


101

Els residus generats durant les obres es gestionaran d’acord amb les determinacions establertes al Decret 201/1994, de 26 de juliol, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Tots els residus produïts es gestionaran d’acord amb el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. Avaluació global de la proposta Es justifica la congruència en la proposta de modificació amb els objectius ambientals i el seu compliment.


Cercar la cohesió amb l’urbà existent, la coexistència i compatibilitat dels usos i la densitat segons les directrius del Pla Territorial metropolità




Adequar l’ordenació i els usos a la matriu física



Comporta l’execució d’una nova branca de la xarxa de sanejament i facilita la connexió de les aigües residuals generades en el CEIP Pallerola (que actualment aboquen directament al Pertegàs) a fi de connectar amb la xarxa municipal

Adoptar mesures per fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua


Adequar el planejament a la disponibilitat de recursos hídrics


Assegurar l’adopció de mesures de prevenció i salvaguarda de les aigües subterrànies



Adequar l’ordenació a la matriu biòtica La proposta d’ordenació del sector ve condicionada a la salvaguarda dels HIC’s presents a l’àmbit

Assegurar la presa de mesures front el risc d’incendi forestal


Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions




102


Prevenir la contaminació lumínica La proposta ve condicionada a un canvi en la qualificació de l’àmbit de referència com a zona E3

Prevenir la contaminació sonora L’àmbit es troba dins la zona d’influència del TAV, la qual cosa condiciona la proposta d’ordenació i l’adopció de mesures correctores en el projecte d’urbanització

Protegir, millorar i recuperar l’entorn paisatgístic

Permet un emplaçament integrat d’acord amb l’entorn i la salvaguarda dels elements i espais de major representativitat i valor paisatgístic

Preveure la correcta gestió dels residus Permet assegurar una correcta gestió dels residus d’acord a la normativa vigent

Caldrà tenir en compte paràmetres d’ecoeficiència


Mesures de supervisió i control ambiental Es descriuen com a mesures de supervisió i control ambiental de la proposta de modificació puntual i la seva ordenació, les següents: Obtenció de certificats de garantia tècnica i jurídica de subministrament d'aigua,

d'energia i de tractament d'aigües residuals: garantir, abans de l’entrada en funcionament del nou sector, la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics i de les infraestructures ambientals internes i externes, necessaris per satisfer adequadament les demandes generades, prenent com a referència els càlculs establerts en la documentació ambiental i en els projectes d'urbanització associats a la documentació urbanística del planejament derivat.

Seguiment dels indicadors ambientals:

Superfície de terrenys amb pendents superiors al 20% afectats Superfície de terreny d’HIC’s afectats

Comprovació del grau de compliment en la documentació del planejament derivat de les prescripcions de la normativa del PGO de Sant Celoni, així com de prescripcions complementàries que puguin fixar administracions competents al respecte.

Jordi Viader Anfrons Tècnic de medi ambient Sant Celoni, 5 de novembre de 2010