Ciutadella de Menorca, 22 de juny de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.528

Ciutadella va viurela Vetlla des Be

Ciutadella inicia lesfestes de Sant Joan

Xisca Mas Serra, un bonexemple d’integració

a la festa

José Mª de Sintas:“Poc a poc ens en sortirem.

El 2016 les coses aniran millor”

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 22 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDissabte dia 23 PLAÇA NOVA Plaça NovaDiumenge dia 24 OLEO Federico Pareja, 54Dilluns dia 25 CAVALLER Plaça de la CatedralDimarts dia 26 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimecres dia 27 CASTANY Tres Alqueries, 3Dijous dia 28 MARCH Plaça Jaume II, 5Divendres dia 29 CAVALLER Plaça de la Catedral

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.528. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*08:4009:0509:35*09:50 10:05*10:3010:5011:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00*17:3018:0018:30*19:0019:3020:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:1010:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15*

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:30

22:30

22:30

23:001

24:301*

07:0008:0008:45*09:0009:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

3

Gestionar la misèriaEls governs municipals de Ciutadella s’estrenen per

Sant Joan. Ara fa un any que en José Mª de Sintas Zafor-teza, del Partit Popular, va assolir l’Alcaldia del seu pobledesprés de guanyar les eleccions municipals per majoriasimple. Des de llavors, governa en minoria un ajuntamentfortament endeutat, herència dels anys de bonança eco-nòmica i d’alegria gestora.

Per això, segurament, va voler deixar clar des del pri-mer dia que ell i el seu equip gestionarien diferent a comho van fer els equips de govern anteriors, especialment elsdarrers del PP, i es va aplicar en posar en marxa un programa dereducció de despesa que ningú sap encara on acabarà.

Ha de ser incòmode gestionar la misèria. La feina diària tedóna poques alegries i molts maldecaps. El batlle, en canvi, té as-sumit que és el paper que li ha tocat jugar i l’exerceix amb proudignitat. Quan passa balanç, només valora el dia a dia. No hi hagrans projectes executats, ni obres en marxa, ni possibilitats decontribuir a la tasca social dels grups i associacions de la ciutat.Qualsevol inversió que es planteja es veu ràpidament frenada peldeute punyetero.

Durant aquest primer any de gestió, José Mª de Sintas ha tin-gut temps de conèixer i de que el coneguin. El poble li valora l’ho-nestedat amb que actua, la sinceritat amb que s’explica i, sobretot, la contundència que utilitza quan es tracte de defensar els in-teressos de Ciutadella. Alguns companys i dirigents del seu par-tit li retreuen, justament, el contrari: que no s’avengui al pasteleig,al tripijoc.

En el moment de passar comptes, és obligat insistir en la ne-cessitat de l’acord. El PP governa en minoria i això recomana unesforç permanent de diàleg amb els altres grups municipals. I la si-tuació econòmica de la institució exigeix la implicació de tots.Treballin tots, cadascú des del lloc on l’han situat lesurnes, en benefici de tots.

S E T M A N A R I

Divendres vespre, 9 festers i3 festes de carrer

Un privilegi anar a casadel caixer fadrí

Dos sipiots, la revelaciómusical més jove

editorial

4

ció?- Jo crec que sí, estic

segur que ens en sortiremgoverni qui governi si somcapaços de mantenir la líniad’austeritat iniciada. Me de-manau una data? Abans de2016, no. El 2014 i el 2015seran dos anys molt compli-cats pel fet que seran els dosdarrers anys d’amortitza-cions de deutes d’inversionsfetes en el passat amb dos,tres i quatre anys de carèn-cia que s’amortitzen des defa un parell d’anys. Passard’una amortització de deutede quatre milions i migd’euros cada any –que ésuna autèntica animalada- auns dos milions el 2016, ensdonarà una liquidesa impor-tant. A partir de 2016 anirà

millor, si és que abans no hi ha unes do-tacions pressupostàries de l’Estat de ma-nera extraordinària que, sincerament, talcom està la cosa, no crec que hi siguin.

- Parlant de l’Estat. Sembla a serque l’Ajuntament de Ciutadella téuna amenaça d’intervenció de l’Estata partir de la no aprovació del Plad’Ajust Econòmic. Es produiràaquesta intervenció?

- Jo confio que si hem de ser inter-vinguts ens escoltin, que no sigui dictar-nos el que s’ha de fer per a quadrar elpressupost. En el Pla d’ajust hem demantenir l’increment de l’IBI imposatper l’Estat en els propers anys i arribar al’acord que a 2016 es davalli un mínimdel 10% . Desgraciadament és el que

tan complicada abans d’assumir elcàrrec?

- Quan vam arribar, crec que tots sa-bíem més o manco quina era la situació,però quan et posen davant els nombresdel deute no reconegut, d’obres o ex-ecucions que el polític de torn va apro-var sense partida pressupostàriaassignada, aquí comencen els problemesde veritat. A part d’això, hi ha moltes de-mandes presentades per expropiacionsrealitzades i el dia que hi hagi sentèn-cies, encara que algunes siguin favora-bles a l’Ajuntament, perjudicaran i moltles arques municipals. Esteim damuntd’una corda fluixa i qualsevol movimentimprevist ens desestabilitza.

- Si al ciutadà que llegeix aquestaentrevista li diu: “Serà difícil, però noes preocupi que ens en sortirem”, l’hipodem posar data a aquesta afirma-

TEXT: Bep Al·lès/Pere Bagur FOTOS: Bep Al·lès

José Mª de Sintas: “Poc a poc ens ensortirem. El 2016 les coses aniranmillor”

- Com es troba el batle de Ciutade-lla després d’un any de gestió?

- En general em trobo bé, lluitantcada dia en uns moments complicats idifícils. Hi ha hagut qualque moment unpoc extrem amb decisions que tal vegadasón difícils d’explicar o de fer entendrea la població, però que s’han hagut deprendre. El camí iniciat ja pel PSOE-PSM no ha estat suficient, ni moltmanco. El més difícil, les retallades a lessubvencions, ajudes a entitats socials iculturals, etc..., que és en sí el més com-plicat, s’hauria d’haver començat fa unsanys perquè sabien que arribaríem a lasituació actual. S’hi ha arribat tard, peròs’ha de seguir fent. Ens espera un pres-supost per a 2013 molt complicat, comtambé ho serà el del 2014, per desgracianostra.

- Vostè pensava que la situació era

El batlle de Ciutadella fa balanç del seu primer any de gestió. Parla de greus dificultats econòmiques, dedecisions difícils, d’incerteses...però assegura que el 2016, quan s’hagi acabat de pagar el deute anterior,l’Ajuntament de Ciutadella recuperarà liquiditat. Recorda també que si el Govern Balear pagués elsquasi 4 milions d’euros que deu a l’Ajuntament, la situació no seria tan complicada.

ment urba-nístic, encaraque dins elspropers 10 anyspossiblement noexistirà creixe-ment. Totssabem que hi hapisos, aparta-ment, xalets,adossats, queestan buits, peròsí que hem deplanificar cap aon s’ha de créi-xer si és neces-sari.

- Cap projecte importantprevist, com per exemple uncamp de golf?

- En aquests moments hi hadues possibilitats. Hem tingutdiferents reunions amb dospromotors. Un de Ciutadella,

la proposta del qual va lligada a una am-pliació d’una edificació en rústic, con-dicionada a una modificació del’articulat del PTI. Després en tenim unaltra, damunt la taula i sense discutir,que va lligat a noves edificacions i, pertant, no es tan fàcil. De moment hi hados projectes i esperem que les modifi-cacions del PTI els facilitin.

- De què es sent més orgullós o sa-tisfet en aquest darrer any?

- No puc dir que orgullós, perquè al-gunes de les decisions que s’estan pre-nent no són gens agradables i un no estàgens content de prendrer-les perquèafecten a funcionaris, a ciutadans, a en-titats...Com alcalde me sent satisfet dela solució dels petits problemes queplantegen els ciutadans i que després t’a-graeixen.... sincerament li dic queaquests agraïments, en la situació en queestam, són molt importants per a nosal-tres, resulten molt reconfortants...

- I alguna decepció?- Decepcions... Crec que sí que n’hi

ha hagudes. Més internes que exter-nes...Quan demanes una ajuda, bé siguia nivell insular o regional, veus que not’arriba o no t’atenen, he de dir que per-sonalment em fa mal. Em fa mal perquèes el mateix partit polític que tu ets es-talonat i a vegades, sobre tot quan no hiha una explicació, sí que te decepciona.M’agradaria que l’interactuació que hiha quan estàs en campanya, amb dades

5

entrevista

han de pagar els ciutadans per la malagestió de governs anteriors. Crec que laprimera intervenció serà de pressupos-tos, i més que intervenir serà fer-ne unavaloració per si quadren. També confioque puguin revisar el pla de reajustamentno aprovat i fet per l’equip de govern ique el Govern Balear acompleixi la sevaparaula d’ajudar a l’Ajuntament de Ciu-tadella. Si el Govern de les Illes Balearspagués el deute de 3.900.000 euros queté amb l’Ajuntament de Ciutadella, elpla de sanejament, o els dos anys en ques’ha mantenir l’actual l’IBI, no farienfalta i quadraríem els comptes. Crec queel Govern ha de liquidar el deute que téamb nosaltres.

- Té notícies que la intervenció espugui produir a curt termini?

- De moment no. Ho he vist perpremsa, però a hores d’ara ( dilluns, 18de juny), cap representant del Goven Ba-lear ni del Ministeri ens ha comunicat resen aquest sentit.

- Vostè governa en minoria a l’A-juntament de Ciutadella. Com és la re-lació amb la resta de partits?

- És una relació bastant correcte ambtots. Hi ha grups amb els que tens mésafinitat perquè les idees polítiques s’a-traquen més i altres no tant, però el quesí vull destacar és que als plenaris la con-ducta és la correcte, no com en els man-dats passats. També és cordial la relaciófora del plenari, tan a nivell polític, compersonal.

- Té dificultats per a pactar lescoses?

- És clar que sí. Tu pots tenir la tevalínia política i el que has de decidir comequip de govern, a vegades per mancade temps, no es pot consensuar; però lescoses importants com ordenances, mo-dificacions de taxes, etc..., s’han de va-lorar entre els 21 regidors. Pel dia a diahas de tenir la teva iniciativa, encara quea vegades no agradin les teves decisions.El poble de Ciutadella va decidir que 10regidors governin en minoria. Si d’aquía tres anys el poble creu que no hem fetel que tocava, perdrem i governarà unaltre. El que no es pot fer és voler inter-venir a diari qualsevol decisió o inicia-tiva que vulgui portar a terme un equipde govern malgrat que estigui en mino-ria. Hi ha decisions que s’han de pren-dre en 24 h, perquè són urgent i s’han defer amb rapidesa. Miri, jo som conscientde que m’equivoc cada dia, però mai hofaré per a perjudicar als ciutadans.

- Una de les qüestions que vanmarcar la campanya electoral i unesde les promeses del PP va ser la revisiódel Pla General. Com està aquesttema?

- El mes de setembre es començaràla revisió d’una manera oficial. La nos-tra intenció, si pressupostàriamentpodem, és fer també la revisió del PlaEspecial del Nucli Antic, perquè crecque han d’anar molt lligades totes lesmodificacions que es facin de les nor-mes urbanístiques.

- Els criteris d’aquest nou PGOUpreveuen creixement urbanístic?

- Es plantejarà una zona de creixe-

6

Bar de tapes, cafeteria,pizzeria Es Truc

Horari de 6.30 a 24.30de Dilluns a Diumenge

ReservasTelf: 971 48 79 25

C/ Pere Cortes nº70 (Plaça L'Emporda)

· Sepia limpia grande ...........8’15 € Kg.· Boca y pecho (cranca) ........11’38 € Kg.· Sepia sucia K-6 .....................6’60 € Kg.· Gamba langostinera nº4 .......6’98 € Kg.· Calamar nacional nº3 ...........12’35 € Kg.· Raya pelada ............................3’97 € Kg.· Almeja marrón .......................5’90 € Kg.· Bogavante 400/500 ...........17’70 € Kg.· Rape nacional 250/500 ........11’60 € Kg.· Canelones carne grandes ......4’65 € Kg.

OFERTASA PARTIRDEL 20DE MAYO

Carrer Sant Isidre, 46 , 1er local - Tel.: 615 341 02207760 Ciutadella de Menorca

de tothom i bones relacions, es mantin-gués tota la legislatura. En campanya esdeia que els directors generals, conse-llers, etc..., havien d’estar al servei delsalcaldes. Aquesta afirmació s’hauria defer efectiva. Això no vol dir que hi hagimales relacions, perquè amb molta gentmantenc una relació esplèndida i me res-ponen via telefònica o correu electrònical moment o de manera rapidíssima. Peròn’hi ha d’altres dels que encara esper unaresposta d’una sol·licitud via correu elec-trònic. Arribar a fer una consulta via re-gistre d’entrada oficial ho trobo un pocfort, però gairebé t’obliguen. M’agrada-ria una millor atenció en aquests casos

que, insistesc, són una minoria.- Com definiria la relació de José

Maria de Sintas amb els responsablesdel Partit Popular a Ciutadella, a Me-norca i al Govern balear?

- Correcte.- I amb els càrrecs institucionals

com els presidents del Consell i delGovern Balear?

- Amb el president del Consell tencmés relació i més contacte, perquè a mésde les reunions de batles, coincidim amolts d’actes i podem conversar. Ambel president del Govern de contacte entenc poquíssim. El veus a prop teu talvegada cada quatre o cinc mesos i si en

tens oportunitat. Jo personalment elveig poc.

- I contacte telefònic?- És complicat rallar amb ell, si bé

és cert que quan he tingut qualque cosai l’hi he telefonat he pogut rallar ambell, però que després ell ho derivi cap auna altra persona que ho pugui solucio-nar... Açò ja és diferent. Tenim una re-lació correcte, cordial i no més... Nod’amistat.

- Aprofitant les dates en les que es-teim: Vostès enguany han aprovatuna ordenança per a intentar posarordre al comerç vinculat a les festesde Sant Joan. Està satisfet per la res-

Joan, sa nostra festa, elsentiment que teníemfins ara... No pot pri-mar el tema comercialper damunt de la festa.Hem d’anar donant pas-ses, com les d’aconseguirmés voluntariat l’any queve. Els desastres de l’anypassat no s’arranjaran ambun any.

- Que creu que haguanyat la ciutadaniaamb la normativa?

- Començar a recupe-rar el Sant Joan que totsvolem i estimam.

- Finalment, Sr. Batle: desempol-sarà els protocols, els treurà del calaixon es troben?

- Crec que s’ha de fer un document...Sigui desempolsar el que està dins un ca-laix, sigui revisar-lo, o redactar-lo denou, és igual... S’ha de fer un documentque el vegi bé la Junta de Caixers i s’hade mostrar. Vénen 30.000 visitants itenim uns protocols que ens contam unsals altres i no hi ha res més. Perquè noels podem publicar com Déu mana? EnBep Padet ho va fer, va ser un principi.Anem a fer una cosa que s’Ajuntamentpugui utilitzar per a donar a conèixer lesfestes tal i com són. És una proposta quem’agradaria presentar a la Junta de Cai-xers una vegada passades les festes, per-què si ells no van de la mà del’Ajuntament serà un problema. Totssabem que hi ha coses que no agraden,però ens hem d’asseure i xerrar, mirar deredactar-los bé, perquè és important quel’Ajuntament tengui aquest documentaprovat i el poble el pugui gaudir i sobretot a nivell educatiu, que arribi als joves.Això seria una bona eina.

7

BAR - CAFETERÍA

CAMÍ VELL, 5607760 CIUTADELLA

posta rebuda per part dels ciutadans?- En línies generals sí. Hi ha hagut

satisfacció per part d’aquells ciutadansque no estan implicats en un cert tipusde comerç. Potser no s’ha entès molt béallò que fa referència als festers. Potserno s’ha explicat bé per part de l’Ajunta-ment, perquè si una persona o col·lectiufa un fester i està ben preparat s’enterrano ha de tenir cap problema i en tres oquatre dies se li tornarà la fiança. Si com

equip de govern no hem sabut fer arri-bar aquest missatge, és culpa nostra i hohem d’acceptar. Tanmateix, però, hihaurà 10 festers i tres festes de carrers.L’ordenança no és la solució definitiva,però és un principi i passades les festeshem de fer una valoració de tot el queha passat, com ha anat, el que ha fun-cionat i el que no, i modificar en conse-qüència aquesta ordenança. Tenc moltclar que hem de recuperar el nostre Sant

entrevista

8

Ciutadella va viurela Vetlla des Be

S’homo des Be i el descarregador,en Tòfol Bosch i Ginès Ruíz. Foto: Bep Al·lès

El caixer pagès, Pau Bosch i la seva esposa rebent a lafamília del caixer senyor. Foto: Bep Al·lès

La posada del caixer pagès, al carrer Formentera, 48Foto: Itziar Lecea

Visquent el seu primer Sant Joan.Foto: Bep Al·lès

Pastissets i gin amb llimonada que no vanfaltar a la vetlla. Foto: Bep Al·lès

La Junta de Caixers amb els seus familiars.Foto: Bep Al·lès

9

La posada de Son Planeses va vestir de festa

Possant els flocs al be de Sant Joan.Foto: Bep Al·lès

El fabioler pintant ses creus a s’homo des be.Foto: Bep Al·lès

El caixer pagès rebent al caixer casat.Foto: Bep Al·lès

Na Susana Anglad cosint els darrers flocsa la posada de Son Planes. Foto: Bep Al·lès

Els dos caixers pagesos amb s’homo des be, el descarre-gador i l’anyell de Sant Joan. Foto: Bep Al·lès

Llàgrimes d’emoció al començament de la festa.Foto: Bep Al·lès

Junta de Caixers del bienni 2012-2013.Foto: Fotoborn

Una gernació omplia la Plaça de la Catedral.Foto: Ismael García Coll

La Junta de Caixers amb el batle.Foto: Bep Al·lès

Primer toc de fabiol.Foto: Fotoborn

Els més petits de cada casa acariciant el be.Foto: Bep Al·lès

Toc de dol en memòria del pare del caixer casat.Foto: Ismael García Coll

10

Ciutadella inicia les festesde Sant Joan

Passejant el be.Foto: Ismael García Coll

Beguda de cal caixer casat.Foto:Maria Casasnovas

Sortint del Geriàtric Municipal.Foto: Ismael García Coll

Mostrant el be desde la casa del caixer casat.Foto: Ismael García Coll

11

101 visites i 7 tocs de dolal Diumenge des Be

12

Ciutadella viura avui vespre la seva festadels festers de Sant Joan. Un total de 10 fo-gueres i tres festes de carrer es celebraran adiferents indrets del nucli urbà.

La relació de festers de festa és la se-güent:

· Can Ruz, carrer Consolació

· Bar OAr, avinguda Negrete· Veïns Carrer General Morera· Calos, avinguda Constitució· Can Santi, placeta de Cas Duc· Bar Florida, Dalt sa Quintana· Bar Reno, Plaça d'Artrutx· Bar S'Oficina, carrer Bisbe Sever

· S'Olivera, carrer Mercadal

Les festes de carrer seran:· Carrer Bilbao· Casino 17 de Gener· Dormidor de Ses Monges

TEXT: Bep Al·lès FOTO: Bep Al·lès

Divendres vespre,9 festers i 3 festes de carrer noticies de festa

Restauración, pintura,decoración, impermeabilización

Para comunidades de vecinos, apartamentos,hoteles, aparthoteles, casas y chalets.

Pídanos presupuesto y le atenderemos los másecuánime posible.

c/ Alfonso V, 55 - Ciutadella de MenorcaTel. / Fax: 971 48 22 66

Festes de carrer

Festers de S. Joan

13

breus“Doblete” de Bep MarquèsAquest divendres, "doblete" del cantant de Ponent, a les 20

hores en Bep Marquès actuarà al Principal de Maó, a la gala de"Desafio Coca-Cola" i després a les 21:30 hores estarà en directeal fester del Bar Oar de Ciutadella, amb un repertori de cançonsmenorquines i santjoaneres i evidentment cançons del seu darrertreball, Sal.

El Consell adjudica el servei d'informadorscontroladors dels accessos a les platges de Calaen Turqueta, Son Saura, Macarella, La Vall iBinimel·là a la Fundació de Persones amb Discapacitat

El Consell Insular de Menorca ha adjuciat avui dia 20 de juny de 2012, per procediment obert i tramitació ordi-nària, el contracte reservat de servei d'informadors-controladors dels accessos a les platges de Cala en Turqueta, SonSaura, Macarella, La Vall i Binimel·là, per un import de 45.194 euros - iva inclòs- a la Fundació de Persones amb Dis-capacitat de d’Illa de Menorca, havemt obtingut una puntuació de 10 punts, sobre 10 possibles.

En aquest sentit es signarà el corresponent contracte, entre el CIM i la Fundació de Persones amb Discapacitat del’illa de Menorca, per a l’estiu 2012, seguint els procediments establerts, i amb un estalvi de 88.932,15 € respecte ala contractació realitzada en 2011, de juny a setembre per un import de 134.126,15 € iva inclòs. Per tant, l'estalvi quees produeix comparant amb l'any passat és del 66,30 %.

Aquest servei començarà ser efectiu a partir d'aquest divendres 22 de juny i acabarà el proper 9 de setembre. Estindrà el suport dels plafons indicatius d'ocupació com en els darrers anys.

L’actual equip de govern del CIM aprovarà per Consell Executiu el proper dilluns 25 de juny optar per l'opció decontracte reservat per tal d'afavorir la inserció soci laboral de col·lectius vulnerables, en el marc de polítiques activesde feina i del repte de facilitar la cohesió social, modalitat aquesta reconeguda en la disposició addicional cinquenadel TRLCSP, on s'estableix la possibilitat de reservar la contractació a Centres Especials de Treball o reservar-ne l'e-xecució en el marc de programes d'ocupació protegits quan, com a mínim, el 70% dels treballadors afectats siguin per-sones amb discapacitat que, atesa la índole o gravetat de les seves deficiències, no puguin exercir una activitatprofessional en condicions normals.

“El nostre objectiu és doble: per una banda, ajudar aquests col·lectius amb més dificultats per trobar feina, espe-cialment durant aquesta difícil conjuntura econòmica i, segon, facilitar l'accès dels turistes i residents a aquestes plat-ges”, explica el conseller de Mobilitat i Projectes, Luis Alejandre.

Operació de salvament d'una menorUn efectiu de la Policia Local de Ciutadella, Rubén Martínez, ha tingut una intervenció proverbial per salvar la

vida d'una menor de 2 anys d'edat que presentava símptomes aparents d'ofegament per immersió a la mar.Els fets han tingut lloc a la platja de Cala en Bosch, a mitjan matí del dia d'avui, on el policia local de Ciutadella

prestava els seus serveis de vigilància. En un moment determinat, una usuària de la platja s'ha presentat, a través d'un"playero", al policia i al socorrista que hi era destinat, tot portant als braços una menor en estat d'inconsciència que lihauria sobrevingut quan prenia banys. Vista la situació, el policia i el socorrista li han practicat de seguida les prime-res intervencions de reanimació. Entretant, s'ha demanat si en aquell paratge hi havia cap metge, amb la bona sort que,en efecte, n'hi havia dos. L'oportuna i experimentada capacitació del policia municipal, ajudat eficaçment pel socor-rista, ha servit per entrar-la en un primer estadi de reanimació. És així que, tot seguit, ha quedat en mans dels metgesque, com a simples banyistes, eren a la zona en el moment dels fets.

La filleta ha estat traslladada a l'hospital Mateu Orfila de Maó, on ara com ara roman en observació.

Noticies santoaneresSón 22 els voluntaris que ha aconseguit l'Ajuntament de Ciutadella per a obrir pas als jocs des Pla. La crida feta

per a implicar-se a la festa està donant els primers fruits, i no sols han estat ciutadellencs, sinó que també de forapoble. El batle confia que poc a poc anirà augmentat aquest número que ajudarà als voluntaris de Protecció Civil.

La banda de música no començarà a sonar fins gairebé arribats al Pla en dia de Sant Joan Capvespre. Per tal d'e-vitar situacions de perill, degut a l'aglomeració de gent i retardar la davallada al Pla, no sonarà al tram entre el pont ila colàrsega com venia sent habitual.

Avui vespre sortiran els Fru-Frus a animar els festers amb les seves cançons de crítica política i social. Les reta-llades, la crisi, la persecució de la llengua catalana, de ben segur que en seran els protagonistes de la cançó d'enguany,que diuen que serà una de les més llargues d'aquest col·lectiu de cançó de protesta, crítica i també de recuperació decançons de ca nostra.

14

temps, s’han d’escriure d’una vegada i elscaixers senyors, responsables del seu com-pliment, han de ser els primers interessatsen assumir-los, respectar-los i complir-los.

Sabem del malestar existent entremolts membres de la colcada. Sabem de lapreocupació existent entre alguns caixerssenyors. Sabem que el poble no accepta lesdecisions arbitràries i que aquest és un delsproblemes greus que pateix avui la festade Sant Joan. Pose’m-li remei

el més prest possible. Desenterri l’A-juntament l’estudi i adaptació dels proto-cols de les Festes de Sant Joan, convoquiels estaments implicats en la festa, aproviel resultat del treball històric i apliqui’l ja,l’any que ve, abans que haguem de tornara lamentar decisions incomprensibles.

cuidant un olivar i unes vinyes. I encara untercer: Un jove missatge de 21 anys, treba-lla cada dia de l’any al camp i ho compa-gina amb els estudis d’un grau de formacióprofessional. Tampoc ha estat acceptat.Quins criteris s’han seguit? Els criteris dela família del Caixer Senyor, una interpre-tació lliure dels protocols que, òbviament,no tenen en compte les realitats d’avui,sinó las del temps en que es van escriure.N’estic segur de la bona voluntat d’aquestafamília, vinculada a la festa des d’estona,però la inexistència d’una norma actualclara provoca greuges de difícil solució.

Aquestes decisions qüestionables, per-què ningú te la veritat absoluta, ni el poderabsolut, s’han d’acabar d’una vegada. Elsprotocols, revisats i adaptats als nous

TEXT: Pere Bagur FOTOS: Bep Al·lès

Llums i ombres d’un nou Sant Joantoc d’atenció

Diumenge vam viure el primerdia d’aquest nou Sant Joan.Un pagès vestit amb pells de

be, carregat amb un anyell ornamentat pera la ocasió, acompanyat per tots els mem-bres de la Junta de Caixers, va rodar perCiutadella tot el dia, de casa en casa, per aconvidar tothom a la festa. Va ser un diamolt polit. Tot va sortir bé. La comitiva vaser puntual quasi per tot, la banda de l’A-grupació Musical de Ciutadella va sonard’allò més bé al concert de Calós, i la gentva tirar avellanes “amb amor”. Què bé!

Però la realitat de les coses no ésnomés allò que es veu amb una simple mi-rada. El Diumenge des Be d’enguany s’havist enterbolit per una desagradable polè-mica sobre si el portador de l’animalacomplia o no les condicions que marcala tradició. Una polèmica viscuda en unàmbit reduït de persones, gent del camp ielements que coneixen el rerefons de laColcada de Sant Joan, ha saltat els mursdel silenci i ara és de domini públic grà-cies a la valentia d’un cavaller, en Tóbalde Santa Rosa, ex caixer pagès, que escriuuna carta als mitjans de comunicacióqüestionant la manera d’aplicar els proto-cols per part dels caixers senyors. Explicaque, quan ell va ser caixer pagès i va haverd’escollir qui seria s’Homo des Be, no vapoder nomenar un cunyat seu perquè eral’amo d’un lloc de fora terme. Era el bi-enni 2003-2004. Ara, només vuit anysmés tard, un caixer senyor permet ques’Homo des Be sigui un l’amo d’un llocde fora terme. Un altre exemple: un pagès,d’alta al camp a la Seguretat Social, no haestat acceptat a la Colcada perquè treballa

15

nos uns petits pasos de fandango(ball típic de les nostres Illes).Mentres disfrutavem d'aquestmoment na Juaniteta, na Mag-dalena, na Maria i n´Àngela ensservien perquè tots ens senti-guesim com a casa.

Des d'aquí vull recordar estatero tatum i es ti qui ti qui ti tiqui ti qui ti! a nes concu SitoCaules que segur avui ja no senrecorda i diguer-li a n'es Cialque record es seus botets quefeien sa festa més gran i donarles gràcies a nen Bep Ferro i a nen Joan Massa-net per les guiterres que han fet d´aquest dia unaltre record en el nostro cor.

Com a despedida voldria dedicar aquest es-crit a sa tia Magdalena, que aquest hivern ens vadeixar... Avui erem a casa teva, i hem fet aquestafesta. Sabem que tú des d'allà dalt ens miravesamb es concu en Diego agafats de sa mà i orgu-llosos estaveu de veurens a tots reunits.

Tia, vull dirte que t'he pensat en tot moment,inclus un moment mirant el cel i recordan-te sem´ha fet un nus al coll al sentir una cançó i dirtetambé que estic segura de que les teves filles,gendres i netes han pensat en tot moment i segurdins ells et dedicaven totes les cançons que ana-ven sonant i feien burinar el seu cor omplint-lo demil bons records que tu els hi vas deixar i recor-dant tot els moments de felicitat que tu els hi vasdonar.

Encara et recordam, t'apreciam i t'estimam.

sentiments de festa

TEXT: Imma Caules Benejam FOTO: Joan Capó

17 de juny, dia des Be,Ciutadella de Menorca

Avui dematí m'he aixecat a les vuit peranar a veure es primer toc de sesnostres festes, ses festes de Sant

Joan. He despertat el meu fill, hem berenat d'en-saïmada i xocolati calent i hem partit cap a la Ca-tedral de Ciutadella, davant a cas caixer senyor. Ales onze, després de seguir el be una estona heanat a cercar el meu avi enToni Caules (es can-tor) amb es papà i es concu en Sito i l'hem duit aca sa tia Magdalena, a ses escales de Baixamar(ses escales des hippies).

A ca sa tia Magdalena Coll -dona den DiegoCaules- hem trobat a sa portalada una gran pre-paració de cadires coca- rossa, una taula amb so-brasada, salsitxa, cuixot ,formatge, pa de llesca,avellanes, passtisets, confits i es nostro Gin Xo-riguer amb llimonada.

Allà hem trobat es “Cial” Moles, en Joan

Masanet, en Bep Ferro i en Fel Bagur..., tots ellsamb sa guitarra preparada per començar a cantarles nostres cançons menorquines, cançons queens omplen de records inoblidables i ens eixam-plen el cor.

Hem començat a cantar cançons com "CalaMongor", "Sa balada d´en Lucas", "Un senyordamunt un ruc", "Qui és aquella morena?", "Sonpeligrosas", "Mare vull ser pescador" a més d'ha-vaneres com "El meu avi".

Entre família i amics hem començat a ferbulla per celebrar l´inici de les nostres festes, il´alegria que teniem de estar de nou tots reunits.Així mentres anaven passant turistes, que s´atu-raven a veure el petit espectacle- ens feien fotosi demanant per la nostre festa, mentre d´altress´afegien a la nostre bulla com un grup que s´haincorporat i ens han afegit les castenyoles fent-

16

molt polit veure a una parella que visquinuna sensació nova i irrepetible. Per ells dosi més en Marc serà un dia únic en la sevavida i sempre ho portaran en la seva memò-ria.

Passada una hora ell ja estava preparat,tothom amb ganes del veure'l i fotografiar-l'ho vestit de " caixer fadrí". Tot s'ha de dirque ell anava ben polit amb al traje.

Jo que vinc de Girona i que aquest es el

TEXT I FOTOS: Soraya Romero Coll

Un privilegi anar a casa del caixer fadrí

Per a mi ha sigut un dia especial i séque aquesta experiència no és tor-nara a repetir.

He arribat a las sis del matí a casa del cai-xer fadrí, ens ha obert la porta el seu pare bentranquil, mentres en Marc -que és el caixerfadrí- s'ha anava preparant.

El pare ens explicava que va ser ell queho va demanar que el seu fill fos el caixerfadrí, i que es sentia molt orgullos i que era

un privilegi el paper que li ha tocat viureaquest bienni a n'en Marc.

La família d'en Marc anava arribant, totsben preparats per gravar el seu dia especialque tant esperavan, mentres els minuts pas-saven la tensio es notava més.

La família anava ajudant en Marc a ves-tir-se i jo mentres fotografiava els moments.

La novia d'en Marc i ell els notava unamica nirvioso, però a la vegada feliços. És

17

segon any que viuré les festas de SantJoan ha sigut un privilegi anar a casa delcaixer fadrí i compartir aquest momenttan especial. M'he sentit còmoda ambells..., mai m'ho hauria imaginat tot loque comporta fer de caixer, quan ho veusdes de fora i més quan no ets d'aquí, deMenorca, no penses que estan un anypreparant las festes. Em sembla increïblei preciós tota la il·lusio i ganes que hiposen perquè las festes vagin correcta-ment.

Encara que vagin passant als anys noperdran les seves arrels i que no nomèssón festes per passar-ho bé, sinó que ésun sentiment que es porta molt a dins ique és complicat explicar-ho amb parau-les, com m'ho han demostrat la familiad'en Marc.

sentiments de festa

18

arreplegar-ho tot i tornar ja en són 11. O elsdies entre es Be i el dissabte de Sant Joan nosón festa? O el fet que tu i jo parlem d’a-quest tema no és festa? O els preparatius,les visites a llocs dels fillets, la feina de lesmadones, els músics afinant els instruments,fer les trunyelles als cavalls, veure com pre-paren les cases, etc. no és festa? Des del pri-mer any que venc no m’he perdut mai elDiumenge des Be.

- I quan vas venir per primera ve-gada?

- Amb 18 anys, després vaig tornar unany amb el que va ser el meu home, desprésvaig tornar tota sola i des de llavors ja he re-petit sempre. Sant Joan és per venir-hi totasola, no has de venir amb parella perquèsempre es malinterpreten alguns actes o co-mentaris i la cosa sol acabar malament. - ria-lles-

- I fa temps que tens casa a Ciutade-lla?

- Als 32 anys vaig patir un càncer decolon i és una malaltia que t’obliga a tenirsempre un bany aprop i vaig pensar:“Aquesta tallada de rotllo no em pot fotreSant Joan”, així que vaig agafar a la mevafilla, paper, boli i la càmera de fotos i vaig

rístic en una empresa familiar i com tothomesteim patint la crisi en tots els àmbits. Peròni la crisi ni ningú em priva de venir a pas-sar els 11 dies de festes.

- Et deman per la teva vida abans deconèixer Sant Joan i ja em parles de lesfestes!! i em dius que duren 11 dies?

- Clar, entre la vetlla des Be i els focsartificials enguany hi van 10 dies i un per

TEXT I FOTOS: Silve Pons

Xisca Mas Serra,Un bon exemple d’integració a la festa

Abans de ser “santjoanera”només eres “mallorquina”,ubica’ns una mica a na Xisca

abans de topar-te amb Sant Joan.

- Jo vaig néixer a Palma, fa 30 anys quetenc 20 anys i en fa 28 que tenc una filla –que va festejar uns quants d’anys amb unciutadellenc- . Som empresària del sector tu-

La primera vegada que aquesta mallorquina va venir per Sant Joan tenia 18 anys i 2000 pessetes (12€) ala butxaca, en arribar les va perdre i es va passar els cinc dies de festa sense doblers. Després de comprovarla generositat i hospitalitat de la gent de Ciutadella va tenir clar que havia de tornar el favor a n’aquestpoble i des de llavors totes les grans compres les fa a Ciutadella: roba, sabates, gastronomia... tot el queella defineix com a “productes fets amb molt de gust i qualitat”. Ara hi té casa i amics i fa 18 anys conse-cutius que ve per Sant Joan i ni tan sols els dos càncers que ha patit li han privat d’un sol dia de festa. Avuiconeixerem a l’empresària i fotògrafa “santjoanera mallorquina” Xisca Mas serra.

sar les festes. Som sant-joaners mallorquins quellavors, a Mallorca, no ensveim mai, només aquí d’anyen any. Vull fer una menció

molt especial a na ClaraTorres Arguimbau, la

meva amiga de l’à-nima de Ciutade-lla que acaba deperdre a son pareen Diego, per

aquest fet, enguanyseran unes festes unamica tristes. Na Clarai la seva família sem-pre ens han acollittant a la meva filla com a jo ma-teixa. Estic emocionada en pensar

les famílies ciutadellenques que permotiu de dol no podran gaudir de les

festes i tanmateix hi ha milers d’estranysque res tenen a veure amb aquest poble queles gaudiran moltíssim. Són sensacions con-tradictòries. – na Xisca em parla de personesi circumstàncies de la societat ciutadellencacom si ella en fos part, amb un coneixementde les persones i fets tan gran que semblaque viu aquí tot l’any.

- Menorca i la fotografia.- Sempre m’ha agradat la fotografia,

tota, la submarina, els retrats, la de detalls,els paisatges, etc. de fet vaig ser a Ciutade-lla el 2002 durant el campionat d’Espanyade fotografia submarina i vaig fer bonsamics. Menorca té una lluminositat especialper a ser fotografiada. Ara estic amb ungrup de fotògrafs a Palma i els he convidata venir a Ciutadella a fer una estada i aconèixer el poble a l’hivern, que té una

claror especial. A més jo he fet el Camí deCavalls amb moto anys enrere abans queestigués senyalitzat, i conec racons vertade-rament impressionants.

muntat. - Però aquí hi tens amics, no estàs mai

tota sola...- Aquí hi tenc grans amics, però fixa’t

que per Sant Joan ens solem ajuntar un grupde mallorquins que, com jo, fa anys

que venen a pas-

venir a cercar casa. Era abans de l’entradade l’euro així que puc dir clarament que lesmeves darreres pessetes les vaig amollar aCiutadella i em vaig comprar una casa quesembla un museu de les festes. Hi tenc sem-pre el meu “betlem” de figu-retes de Sant Joan

19

entrevista

20

TAPAS · BOCADILLOSMENÚS DIARIOS

MENÚS ESPECIALESSALA DE JUEGOS

BAR O.A.R.Se alquila casa de campo en Camí deSant Joan de Missa, Ses Quarterades. 4 habitaciones dobles, cocina, 2 baños,

2 terrazas (1 cubierta), comedor,porche, piscina.

Sólo meses de verano.

Para más información llamar a:638 555 887 - 971 38 47 62 TEL.: 971 38 26 97

rona sa pell: el primer toc de fabiol davant cael Caixer Senyor en que m’agafa tremolor,les cames no em responen i el cor em bategaa mil. I un altre més íntim que és a principide juny, al moment de penjar la bandera deSant Joan a ca meva, a Palma. Llavors co-menç a pensar en cavalls i festa i estic un pa-rell de dies que em costa dormir.

- Què has arribat a fer per estima an’aquestes festes?

- Ui! Quan Ciutadella es va agermanaramb Oristano, vaig organitzar un viatge ambveler de mallorquins santjoaners per veureles festes d’allà. Imagina’t el mes de febrer

quan agaf la càmera no bec ni un gin, elsvaig dir que jo ja trepitjava es Pla abans queells haguessin nascut i que conec perfecta-ment els perills, mentre que ells amb 16 anysanaven ben beguts a les 11 del matí. Encarahi ha certs prejudicis en veure una dona ambuna càmera as Pla, i si té accent mallorquíencara més.

- Com a fotògrafa, quina imatge plàs-tica, estètica t’impacta més de les festes?

- A mi personalment s’homo des Be!- I quin és el moment més emotiu que

vius? - Tenc dos moments en que se m’esbor-

- I açò de viure les festes darrera l’ob-jectiu?

- Va ser fa 3 anys, arrel de patir un segoncàncer, aquest de cèrvix (a l’úter) que em vafrenar molt i vaig decidir viure la festa desd’un segon nivell, per açò vaig agafar la cà-mera i ara puc dir que disfrut Sant Joan moltmés. L’any passat vaig anar a’s Pla es matí ivaig fer fotos als cavalls des de davant men-tre corrien, imagina’t quina pujada d’adre-nalina. Jo era allà amb la càmera – unaCanon 5D Mark II- gaudint al màxim i unsbergantets que no devien tenir ni 16 anysm’increpaven i em volien fer fora. Jo, que

molt bé aquest senti-ment: fa un parell d’anysun poc abans de les duesdel 23 de juny davant ca elCaixer Senyor, feia tantacalor i jo estava tan emocio-nada que em costava respi-rar. Em vaig sentir atabaladai just vaig dir una vegada ien veu baixa: “No em trobbé”. La gent em va agafarenlaire i van començar a cri-dar “puestu, puestu...” i enpocs segons em vaig trobara la Creu Roja amb duespersones que em donavenaire i tenien cura de jo.Aquest és l’esperit santjoaner!

Na Xisca és una dona creativa i original,es passeja per Ciutadella amb el mocador deSant Joan dins la bossa com si fos el DNI oel passaport. Quan li explic que a El Iris es-teim col·laborant amb la campanya de cons-cienciació ciutadana sobre la importànciadel respecte a les festes em respon que ja hosap, que per les xarxes socials segueix tot elque fa referència a Sant Joan. Parlam de laintegració dels mallorquins que estimen lesnostres festes i ella em recorda com i quanens vam conèixer fa uns 3 anys a un bar dela seva propietat a Palma que té llogat a unmatrimoni de Bòsnia i em dona la notícia:“Han tingut un fill i li han posat de nomJaume, fixa’t quin exemple d’integració cul-tural i social”. I jo pens que ella és un bonexemple d’integració a la festa. Del seuamor per Sant Joan en podem gaudir tambémirant les seves fotografies, ben plenes desentiment de festa i de respecte. La bellesaque trasmeten les seves fotos només pot serfruit de la seva estimació cap a la nostrafesta. Que en podem gaudir molts d’anys!

el beure ni en el comportament social. Jo hearribat a treure gent de ca meva que jo ma-teixa havia convidat, perquè el seu com-portament no em va semblar adequat nirespectuós amb la festa i els vaig demanarque no tornessin a dormir a ca meva. Aver-gonyits, el dia de Sant Joan matí em van te-lefonar des de Cala Ratjada, havien agafatel primer barco. Però consider que hi faltainformació. Si al jovent ningú els explica elsignificat de tirar avellanes, no els podemdemanar que facin el correcte. Ara semblaquè hi ha una campanya potent i esper quevagi millor. IB3 hauria d’explicar què sig-nifiquen les festes per als ciutadellencs i elsque venen de fora entendrien la importànciadel respecte cap a la festa.

- Per acabar vull què em defineixisquè són per tu les festes i no em val allòde “Sant Joan no es pot explicar amb pa-raules, s’ha de viure!”

- Sentiment de poble! Açò vol dir fer lescoses units, tots junts. Les tradicions sóncompartides o no són. Només la unitat detot un poble pot aconseguir una festa tanben feta, tan perfecta com és Sant Joan.Aquest és el mèrit de la gent de Ciutadella,i és un valor que no es troba a massa llocs.Vull acabar amb una anècdota que defineix

amb un temporal de mil dimonis i un fredterrible. Allà no et pots posar enmig, no potstocar els cavalls, hi ha grades, és tot mésfred, no es sol beure...fins que vam trobaruns habitants de Sardenya habituals a SantJoan i vam fer colla. Nosaltres vam treureels mocadors i capells i el gin que dúiem iamb ells vam fer més festa rememorant his-tòries santjoaneres que mirant les corregu-des d’allà.

- Tornem a Ciutadella, si davant teucaigués un cavaller i tinguessis la càmeraarmada, li faries una foto?

- No m’ha passat mai però crec que sí lifaria, sempre i quant no fos necessària lameva ajuda, però tenc clar que no la publi-caria. Només tindria sentit publicar la fotosi me la demanessin per una campanya deconscienciació sobre els perills de la festa.Crec que tots hem de ser responsables perSant Joan, no val eludir responsabilitats.Em semblen molt necessàries les campa-nyes de conscienciació que enguany per fies duen a terme.

- Creus què hi sobra gent? - Hi sobra determinat tipus de gent!

Aquells que venen a beure i prou, aquellsque són irresponsables i no saben calibrarel perill, aquells que no tenen mesura ni en 21

entrevista

22

23

cultura

D’herois i fans“Per nosaltres, els Ja t’ho diré eren un

referent, els herois als que havíem de seguir.De fet, fèiem versions dels seus temes. Alprincipi, quan assajàvem, i després als con-certs que fèiem a sopars i festes. En Cris(Juanico) ens va començar a seguir.” En Poli n’Óscar, als quals es van unir n’Hugo Nin–bateria- i més tard en Joan Ribot -saxo-, re-corden quan el músic menorquí els va pro-posar de gravar temes al seu estudi. “No ensho podíem creure, perquè va ser ell qui ensho va proposar. Era un somni fet realitat!”.La il·lusió dels nois es reflexa en l’alegriaque transmeten en xerrar d’aquelles primerscançons, les que componen Mos amollam(2011) i en la que hi van deixar tots els seusesforços. A banda de l’ajuda inestimabled’en Juanico, Dos Sipiots també van gravartemes en directe per incloure en aquest pri-mer disc.

A banda de la música, van editar ells ma-

rant des de la cala de Santandria cap a la mar,sonant les notes, va sorgir el seu primertema, No fumis bonsais. D’aquest i altrestemes van formar la primera maqueta, quevan gravar amb el músic Cris Juanico.

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

Dos Sipiots, la revelació musicalmés jove

Regal de reis“Tot va començar un 6 de gener, quan

fèiem unes copes i ens vam trobar pes port.N’Óscar em va dir que li havien regalat unaguitarra com a regal de reis, i jo en tenia unade quan era petit”, conta en Pol Mercadal,l’actual guitarrista de la banda. “Quasi noens coneixíem però ens havíem vist algunavegada. I va ser dit i fet. Durant el mes defebrer ens vam apuntar a un curs de guitarraamb un amic, en Quel Menorca, i allà vamaprendre lo bàsic per seguir endavant nosal-tres mateixos”, relata n’Óscar Sierra, ara bai-xista, qui assegura que des d’un primermoment van començar a ser autodidactes.“Tocàvem cançons conegudes i fèiem ver-sions de grups coneguts com Maná o Elcanto del loco. Però el que real-ment ens estirava era fer les nos-tres pròpies cançons”.

Així es remunten a uncapvespre quan, mi-

Amb prou feina superen la vintena. Son en Pol, n’Hugo, n’Óscar i en Joan, quatre ciutadellencsque amb unes poques notes, moltes ganes i sense gens de vergonya, van començar a fer mú-sica fa dos anys. Ara no hi ha jove de Ciutadella que no els conegui. El músic Cris Juanico elsha donat l’empenta tècnica i musical que els mancava i ja tenen dues maquetes gravades. Ladarrera, Llàgrima Viva, no fa tant sols ni mig any. I ja pensen en la tercera.

”“ Per nosaltres, elsJa t’ho diré eren un re-ferent, els herois alsque havíem de seguir

24

Divendres 22 de juny21.00 h: Festers de Sant Joan a diversos punts de Ciutadella. Gratuït.Dissabte 23 de juny14.00 h: Dissabte de Sant Joan: a cal caixer senyor, el fabioler demana permís per començar el replec de la qualcada. Gratuït.18.00 h: Entrada del caixer senyor al Caragol des Born. Plaça des Born. Després, diferents actes amb la qualcada de protagonista (vespres a l'ermita de Sant Joan deMissa, Corregudes a sa Plaça i Caragol de Santa Clara), que acaben, ja de matinada, amb la beguda de caixers i cavallers a cal caixer senyor. Quan són a Sant Joan deMissa, moment de tirar avellanes a la Contramurada. Gratuït.Diumenge 24 de juny08.00 h: Dia de Sant Joan: el fabioler demana permís al caixer senyor per tornar a començar el replec de la qualcada. Els actes del matí (proves dels Jocs as Pla, Corre-gudes a ses Voltes i Caragol de Santa Clara) acaben amb la beguda de caixers i cavallers a cal caixer capellà, després de la Missa dels Caixers a la Catedral. Gratuït.17.00 h (aproximadament): Nova petició de permís del fabioler al caixer senyor per començar el replec de la tanda del capvespre. Després, s'hi fan la Convidada a l'A-juntament (plaça des Born), els Jocs des Pla, les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Santa Clara. I acaba, ja de matinada i després de la beguda de caixers i cavallersa cal caixer senyor, amb el darrer toc de tambor i fabiol a cal caixer capellà. Gratuït.Dilluns 25 de juny23.00 h: Castell de focs artificials, llançats des de la Punta Prima de la urbanització de Son Oleo. Gratuït.Divendres 29 de juny20.30 h: Inauguració d'una exposició de pintures (pastels i olis) d'Eugenio Mayor. Galeria Retxa. Fins al 25 de juliol. Gratuït.21.30 h: Tribut a Pink Floyd, amb músics de Menorca, per rememorar els 40 anys del concert gravat per Pink Floyd en directe a Pompeia i de la gravació del discDark side of the moon. Sala Polivalent del Canal Salat.Dissabte 30 de juny21.00 h: Festival Folklòric, amb el Grup Folklòric Sant Isidre i el grup Sa Colla des Buscatell de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).Plaça des Pins. Gratuït.22.00 h: Espectacle de dansa oriental Més allà del temps, final de curs de Yemaya, dirigit per Emma Sastre. Palmerar de Cala en Blanes.Gratuït.

JJUUNNYY22001122

coses que estan passant aMenorca en aquests mo-ments”.

“La idea –explican’Hugo- és gravar-les ambaltres temes encara inèdits iun experiment que volem ferper Sant Joan. A la nostra pà-gina de facebook volem feruna crida a tothom que vul-gui participar i ens conti lessensacions que experimentadurant Sant Joan. D’aquestamanera tindrem, per l’anyque ve, una cançó de SantJoan feta per tota Ciutadella”.

També tenen la idea de fer un lip-dub“que pugui convocar a molta gent i puguemanar per tot es poble acabant al port!”, diu enPol, que apunta que el volen gravar aquestestiu.

Projectes, tots ells, carregats de ganes, toti el poc temps que tenen per estar junts “arafem feina tots a l’estiu i és complicat que-dar”, diu n’Hugo, que és el primer en partirde Sant Nicolau, on els quatre han improvi-sat una sessió de fotos per il·lustrar aquesteslínies. “El que tenim clar és que açò és unhobby, fem el que podem i el que realmentimporta és xalar”.

És un purificador!”, diu. Potser, pel fet queen Joan és l’únic que abans de tocar ambDos Sipiots ja sabia alguna cosa de música,havent triat la professió de luthier.

Noves cançons, nous reptesLlàgrima Viva, la segona maqueta, fa

tant sols uns mesos que va sortir de l’estudide gravació d’en Cris Juanico. Però Dos Si-piots ja pensen en nous temes, no tant solsmusicals. “Tenim ja algunes cançons fetesque tenim moltes ganes de presentar. Son sà-tires, visions de la situació social actual i de

cultura

teixos la maqueta de Mos amollam, amb l’a-juda en la maquetació de Lluís Juaneda, ivan fer camisetes per la gent que els seguiaals concerts. “Vam flipar amb la resposta dela gent, de cada vegada en venien més alsconcerts, els féssim on els féssim”, diu enPol. “A més, prest vam ampliar es grup. EnBià ens ajudava a la guitarra i en Tito a sacaixa.” “Però va ser quan va entrar en Joan(Ribot) que per nosaltres va ser un punt d’in-flexió”, apunta n’Óscar, “ell és qui posacalma i seny i musicalment fa sonar bé totallò que potser nosaltres no depurem tant.

DEL 22 AL 30 DE JUNY DE 2012DEL 22 AL 30 DE JUNY DE 2012

25

etc. Carnet de conducir y coche propio, inglés básico. 676 66 9597 - Ciutadella- Chica, trabajadora y responsable, se ofrece para trabajar delimpieza, camarera de pisos o ayudante de dependienta. Tel.616 919 213.- Busco trabajo de camarera de pisos, limpieza, friegaplatos,pinche de cocina o empleada de lavandería. Soy honesta y tra-bajadora. Tel. 673 69 49 49.- Chica joven y con experiencia se ofrece para cuidado de niños,limpieza y tareas domésticas en general. Disponibilidad inme-diata. Zona Ciutadella y alrededores. Tel.: 616919213.- AYUDANTE DE COCINA con amplia experiencia se ofrece paratrabajar. También como ayudante de camarero, pinche, limpiezao friegaplatos. Gracias por su atención. Tel: 627 63 52 45.- Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLA-TOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora enel trabajo. Tel 639 88 10 24.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36- Me ofrezco para cuidar personas mayores y limpieza porhoras. Buenas referencias y coche. Elena 679 287 699- Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera depisos y camarera de bar. Tel. 663 410 437TENGO 36 AÑOS , soy trabajador, honesto y me ofrezco paratrabajar de camarero, ayudante de camarero, friegaplatos, re-ponedor o peón de limpieza. con muy buena actitud en el tra-bajo. Tel: 675 13 25 33 - Ivan.- CAMARERA DE PISOS , con formación específica en esta ramay con amplia experiencia en hoteles de menorca, se ofrece paratrabajar. rápida, eficiente y eficaz. Tel: 637 24 64 92.- CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18- CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrecepara trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buencarácter. Tel: 628 66 27 83.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS

– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES- Se vende Suzuki GSR 600, año 2010. Nacked. 3.000 euros.Tel.: 669 208 714 - 971 48 14 68– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Cocinero con amplia experiencia se ofrece para trabajar. Tam-bién como ayudante de cocina. Tel. 650 09 47 05 - Ángel.- Chico serio, responsable, trabajador, limpio y ordenado seofrece para trabajos de jardineria y mantenimiento en general.Mucha experiencia en manejo de monocultor, cortacesped, mo-tosierra, cortasetos desbrozadora, dumper, tijeras podadoras,

26

27

¡Viva el ayuntamiento y sus mag-níficas ideas! Si de mi dependiera, notendría que haber ni una, ¿no es eso loque quieren nuestros políticos con susideas erradas?, pues he ahí el resul-tado, ¡solo tres hogueras! A mi se me

caería la cara de vergüenza, más valdríaque pensaran en hacer las cosas bien, ya que solo sabenfastidiar, se creen que lo saben todo, y por lo que veo nosaben nada. Ya he dicho en más de una ocasión, que lospolíticos están para servir al pueblo y no para fastidiar, si los políticos si-guen así, seguramente cosecharan muchos éxitos, sobre todo el éxito dela antipatía de casi todo el pueblo.

Lo que no acabo de entender, es que haya 9 bares que hayan optadopor pagar la desmesurada fianza, creo que ha sido una estupidez, mejorhubiera sido no poner las barras o haberlas colocado dentro del estable-cimiento, y si por desgracia se rompe algo, creo que con 1.500 € se puederestaurar cualquier objeto. Quisiera equivocarme, pero ¿se devolverán almomento o tendrán que sudar un poco, para recuperar la devolución deestos 1.500 €? Ustedes no se preocupen pero…..? De todos modos soloes un pensamiento que yo me hago a mi mismo, y como he dicho antesquisiera equivocarme.

Lo que no me cabe en la cabeza es que mi partido haga políticas queestán más en la línea de la política de la izquierda, ahora bien con la iz-quierda jamás vi algo parecido, ya que solo se metían con la feria, man-dando a los feriantes al otro lado de la ciudad, cosa que tampoco estababien, y jamás estuve de acuerdo con esa manera de actuar. Aquí en Me-norca tenemos una expresión que dice así “idees foradades” y veo queesta expresión se aplica con mucha frecuencia, y es una pena, tan fácilque sería hacer las cosas bien para todos, en vez de armar tanto revueloy poner más leña al fuego.

Quisiera aclarar una cosa, que no piense el Consistorio que todo estome lo saco de la manga. Yo me influyo por el clamor popular, como di-ríamos vulgarmente “radio calle” y como no, coincidiendo con mi formade pensar. Y que les parece este pensamiento.

“Nadie es tan perfecto que no necesite alguna vez un consejo. Es pro-pio del necio el no querer escuchar”

. José Mª Cleofe Estévez

Todo un record de 27 hogue-ras ¡¡sólo tres!!En uns dies més estarem celebrant el dia de

Sant Joan Baptista,la festa més gran de Ciutade-lla de Menorca l'origen d'aquesta festivitat tradi-cional es perd en la nit dels temps: és la festa delcavalls amb els homes i dones de tot un poble elstemps immemorials, la humanitat celebra festi-

vals en honor a un dels personatges més grans delcristianisme, el poder sempre va témer i respectar tot un pobleque fa festa en honor seu. Segons els graus de desenvolupamentcultural, els poble han anat polint aquests costums i una d'elles,sota la vestidura del cristianisme, va arribar a nosaltres a travésde les festes de Sant Joan.

Als països europeus, des de l'Antiguitat s'han celebrat nom-broses festivitats en honor als cavalls i cavallers , és el dia abanso el dia del solstici d'estiu, d'hivern per a nosaltres, quan es in-crementen les festes. El dia del solstici, moment en què el Sol estroba més lluny del equador, va cridar l'atenció del home des queva observar i va ponderar el curs dels grans astres en el firma-ment. Possiblement l'origen de les festes de Sant Joan daten dequan l'home es va adonar que el Sol dequeia, aparentment, a par-tir del dia del solstici. Per sostenir-lo en les seves defallents pas-sos i encendre la seva flama moribunda, va realitzar conjurs ambels que va pretendre ajudar-lo. Segons autors medievals, la prin-cipal característica d'aquestes festes de Sant Joan a Ciutadella sónun conjunt entre cavalls,homes i un Be que representa L’AnyellPasqual .

Cap a la primera meitat del segle XVI, en les poblacions dediversos països europeus, s'encenien fogueres la vespra del diade Sant Joan, mentre nens i joves, reunits al voltant, cantaven iballaven demanant tenir bona sort en el futur. La vigília del sols-tici és considerada pel poble com nit màgica, com nit miraculosa.En aquest sentit, es duen a terme innombrables cerimònies perendevinar el provenir, i molt especialment es relacionen amb lesinquietuds sentimentals de els joves. És durant aquesta nit quanes realitzen els conjurs amorosos. Les dones joves, especialment,es diverteixen anotant noms d'altres joves en un paper, i de joveshomes en un altre, dipositant-los en algun recipient, els que, enser extrets, assenyalen les parelles resultants que con uns diesmés estarem celebrant el dia de Sant Joan Baptista.

Els dies de festa de Sant Joan de Ciutadella,un dels po-bles del món, l’ambient és extraordinari i màgic. Sant Joan re-presenta un punt de trobada, un espai de convivència i de diversiói un motiu d’alegria i orgull per a tots els ciutadellencs. Com mai,per Sant Joan, expressem la nostra forta identitat com a poble ex-hibint el nostre patrimoni cultural i les nostres tradicions cente-nàries. La nostra festa es converteix en una ocasió immillorableper revifar l’esperit obert i integrador de Ciutadella i és, sensdubte, una oportunitat magnífica per expressar les ganes de viureamb alegria i plenitud la festa més gran d’aquest gran poble ano-menat Ciutadella. La ciutat tota ella bull amb l’ardor on hi pre-nen part les diferents entitats socials destacant sobre tot l’entregadels homes del camp amb harmonia amb els cavalls, on es mes-cla la suor dels animals amb la de les persones que hi prenen partuna olor especial i única, on en tot moment està present el nostrepatró Sant Joan que va presidint cada acte de les festes amb laseva activa presencia i on tant fillets, joves, gent major i grans’uneixen en una sola identitat i l’amor entre tots fan honor a undels personatges més emblemàtics del cristianisme. Sant JoanBaptista

Un desig per a tots de pau,germanor, llibertat, on tota personapugui viure en dignitat.

Andreu Genestar Sabater i tota la seva família.

Sant Joan, la festa més gran

opinió

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLATEL: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

28

SALA 1 ¿Y SI VIVIMOS TODOS JUNTOS?

DURADA97 m.

DIRECTORSTÉPHANEROBELIN

7 anys

Annie, Jean, Claude, Albert i Jeanne sónamics des de fa més de 40 anys. Peròquan la memòria falla, el cor es descon-trola i apareix el fantasma de la residèn-cia d'avis, es rebel · len i decideixen anara viure junts. Sens dubte, una bogeria.Però encara que la falta d'espai molesti idesperti vells records, comença una ge-nial aventura Compartir casa als 75 anys.

DIMECRES 27: a les 22’00 h.DIJOUS 28: a les 20’00 h. DIVENDRES 29: a les 22’00 h.DISSABTE 30: a les 20’00 h.DIUMENGE 1: a les 22’00 h.DILLUNS 2: a les 20’00 h.DIMARTS 3: a les 22’00 h.DIMECRES 4: a les 20’00 h.DIJOUS 5: a les 22’00 h.

SALA 1 MIEL DE NARANJAS

DURADA102 m

DIRECTORIMANOLURIBE

7 ANYS

La història de "Mel de taronges" enstrasllada als anys 50 a Andalusia. Enaquella època, Enrique i Carmen sónuna jove parella de nuvis. Carmenaconsegueix, gràcies al seu oncle Ela-dio, que el seu nuvi es quedi a prestarel servei militar en un jutjat de la ciutat.Enrique, a la vista de les injustícies iexecucions que presència cada dia,s'adona que per canviar el rumb de lescoses ha d'actuar. Aviat es veurà invo-lucrat en arriscades accions que posa-ran en perill la seva vida i la dels seuscompanys.

DIMECRES 27: a les 20’00 h.DIJOUS 28: a les 22’00 h. DIVENDRES 29: a les 20’00 h.DISSABTE 30: a les 22’00 h.DIUMENGE 1: a les 20’00 h.DILLUNS 2: a les 22’00 h.DIMARTS 3: a les 20’00 h.DIMECRES 4: a les 22’00 h.DIJOUS 5: a les 20’00 h.

SALA 2 TENGO GANAS DE TI

DURADA130 m.

DIRECTORFERNANDOGONZÁLEZMOLINA

7 ANYS

Hache torna a casa després de passar dosanys a Londres. El record de Babi l'haacompanyat tot aquest temps i tem el mo-ment de retrobar amb ella. Les coses hancanviat, i haurà de reconstruir la seva vida:fer nous amics, aconseguir una feina, co-mençar una nova etapa ... Però és possiblereviure la màgia del primer amor?

DIMECRES 27: a les 19’45 i22’15 h.DIJOUS 28: a les 19’45 h. DIVENDRES 29: a les 19’45 i22’15 h.DISSABTE 30: a les 19’45 i22’15 h.DIUMENGE 1: a les 19’45 i22’15 h.DILLUNS 2: a les 19’45 i22’15 h.DIMARTS 3: a les 19’45 i22’15 h.DIMECRES 4: a les 19’45 i22’15 h.DIJOUS 5: a les 19’45 i 22’15 h.

La periodista Ada Castells haguanyat el premi Sant JoanUnnim, amb Pura sang, una

novel·la de misteri ambientada a Me-norca. Un total de 54 originals han optatal guardó, un dels millors dotats de leslletres catalanes: 35.000 euros lliuresd'impostos, drets d'autor a banda. Edi-cions 62 té previst publicar la novel·la elproper octubre.

La guanyadora defineix a la protago-nista de la novel·la, Sílvia, com una “he-roïna moderna que ha de treure la sevaheroïcitat dels seus errors”. Es tractad'una artista veïna de l'Eixample barce-loní que decideix anar-se’n a viure a Me-norca cercant la llum i la pau per pintar,després d'haver viscut una relació agi-tada. El que troba, en canvi, la protago-nista és “el terror i la claustrofòbia d'unailla que amaga un secret. Només podràtirar endavant gràcies a un nou amor quel'ajudarà a entendre que en aquesta vida

no cal tenir por de res”. L'autora ha dei-xat clar que “no es tracta d'una novel·lade policíes ni de detectius, sinó que pro-posa un joc amb els diferents gèneres:misteri, amor, gòtic...”.

El misteri no es resol fins a la meitatde l'obra. El llibre entrellaça diferents te-màtiques: “Silvia topa amb un gran reptevital. Aprèn al fet que ha de lluitar per serella mateixa i que la lluita és constant enuna societat aparentment lliure, però quet'indica què has de pensar i quines porsdeus tenir. Ella descobrirà que és única almón”. I per què Menorca? L’autora dónala resposta: “Aquesta illa és com un mite,una idea de paradís, amb paisatges pre-ciosos. La protagonista té la imatge deMenorca idealitzada i es deixa portar peraquest món idealitzat fins que aprendràque la gran obra es pot fer sent sinceramb un mateix”·, segons la guardonada.

L’autoraAda Castells (Barce-

lona, 1968) té una llargaexperiència com a perio-dista i escriptora. En 1998 va publicar Eldit de l'àngel (Empúries), una novel·lasobre els seus avantpassats protestants.En 2001 va publicar, a Empúries i Ana-grama, Mirada, una novel·la en contra dela dictadura de la imatge. Després deN'estem fins als fogons (Columna) i unrelat curt titulat La crida del mar (MòbilBooks) neix la seva filla Bruna. En 2005,escriu Tota la vida (Empúries), unanovel·la sobre la creació artística basadaen la vida del pintor alemany CasparDavid Friedrich. També ha publicat arti-cles sobre la maternitat en Sortir de mare

(Empúries) i actualment col·labora en elsuplement Cultura/s del diari La Vangu-

ardia.

29

cultura

TEXT : Carles Marquès

‘Pura sang’, una novel·la de misteriambientada a Menorca guanya el premiSant Joan de literatura catalana

TEXT : Carles Marquès

Esperança Camps publica ‘Col·lecció Particular’,una novel·la breu sobre la corrupció i el menyspreude les ideologies

L’Editorial Moll, dins la col·lec-ció Les Illes d’Or, ha publicatCol·lecció Particular, la darrera

novel·la de l’escriptora ciutadellenca Es-perança Camps. Es tracta d’una novel·labreu, escrita en un sol paràgraf que brollacom una glopada de magma i retrata unainfimíssima part de totes les misèries queens han acompanyat durant els anys previsa l’arribada de la crisi econòmica: el me-nyspreu a les ideologies, la corrupció ur-banística, el tràfic de favors, l’especulacióferotge. El cagadubtes Xavier Moran n’ésel protagonista, però n’hi ha molts altresque pul·lulen com fantasmes dins les pàgi-nes del llibre. Moran conviu amb una donamolt més jove que ell de qui està profun-

dament enamorat, però dubta. Sempredubta. Sa mare ja li ho deia... Però aquestsinterrogants desapareixen quan Xavier esvesteix d’home de negocis. La mosquetamorta es transforma en tauró. És un gale-rista important i respectat i sap amb qui re-lacionar-se. Té accés a despatxos i aconverses confidencials i es mou per unsterritoris on res no és el que sembla.

L’autora. Esperança Camps (Ciutadella, 1964) és

periodista i escriptora. S’ha dedicat des deben jove a la retransmissió radiofònica, pri-mer a l’emissora Ràdio Sant Cugat i aRàdio Popular de Menorca, i posterior-ment, des de València, la seva ciutat adop-

tiva, com a redactora de Canal 9 Ràdio.Actualment, a de redactora de Canal 9 Te-levisió i combina aquesta feina amb l’artd’escriure novel·les, activitat que l’ha duitaa explorar el llenguatge literari a través deles diferents variants dialectals del català.

De la seva obra cal destacar Enllà de lamar (2004), premi Joanot Martorell 2003,i Quan la lluna escampa els morts (2005),premi Ciutat d’Alzira 2004. A més, per laprimera novel·la ha rebut el premi de laCrítica dels Escriptors Valencians 2005.

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

Ensaïmada de Sant JoanIngredients: 1 quilo de farina, 300 o 400 gmantega de la terra, 300 g de sucre, 5 ous, 2 patates bullides, 50 g de llevat deforn, aigua i sucre de floreti (sucre en pols).Elaboració: El capvespre o fosquet abans bullirem les patates amb la seva pell i uncop bullides les pelarem i les aixefarem amb una forquilla. Desferem el llevat enaigua teba i dins un ribell hi posarem la farina -al mig hi feim un clot- i desfem elllevat amb l'aigua que es begui. Tapam el ribell i ho deixam tovar de mitja hora atres quarts fins que la pasta hagi pujat.A continuació afegim la mantega, una mica més de farina i els ous; al final hi afe-gim el sucre, ja que no ha de tocar el llevat. Ho pastam ben bé i ho deixam reposartota la nit. També hi ha que dóna forme a les ensaïmades i les deixa damunt lallauna d'enfornar -untada de saïm-tota la nit. Ensoldemà per saber si la pasta hallevat, s'hi posa el dit i si no s‚hi enfonsa, és bona senyal.Per a fer les ensaïmades i donar-lis forma rodona i ben estufada, hem de fer unaespiral o caragol de pasta que hem d'enrotllar per a donar-li la forma típica del'ensaïmada de Sant Joan, que res té a veure amb l'ensaïmada mallorquina, i lesdeixau col·locades damunt la llauna d'enformar i les deixau que acabin de tovar.Per formar l'ensaïmada i també a l'hora de pastar és convenient tenir les mansuntades amb seu o amb mantega.Les posem al forn mitja i quan vegem que comencen a estufar-se i agafen aquellcolor daurat. Un cop tretes del forn i ja llestes les cobrim de sucre en pols o glaç. Nota:A la part de Maó a la ensaïmada de Sant Joan li diuen coca bamba. És el be-renar o bereneta típica de les festes de Sant Joan i també de les festes de poble su-cada amb xocolata desfeta (xiculati amb ensaïmada).

Els actes del Dia des Be 1962 omplien la portada d'aquella edi-ció de fa 50 anys. A les 9 en punt del matí sonaven des de CanSaura de sa placeta del Roser els primers sons del tambor i fabiolde les Festes de Sant Joan que presidia Juan Manuel Saura Mer-cadal, i que aquell dia va ser substituit per trobar-se fora estudiantpel seu germà Fernando. El caixer senyor titular es trobava estu-diant a Barcelona i va escoltar via telefònica el primer toc junta-ment amb els companys d'estudis. La comitiva va realitzar uncentenar de visites i arribaven a la casa del caixer casat, n'AntoniMarquès, a les 22,10 h on era penjada la bandera amb la Creu delsCavallers de Sant Joan de Malta i començar seguidament la Be-guda del Dia des Be.El capvespre del Diumenge des Be, mentres la comitica reco-

rria carrers i places de Ciutadella, a sa Contrurada es van tirar ave-llanes. "Una intensa pluja d'avellanes va caure entre l'alegria il'animació de tots", deia la crònica de l'Iris.Davant Calós es va celebrar la "Feria de la Golosina" en be-

nefici de Cas Padres. També es va sonar el típic Jaleo a càrrec dela Banda de Música.

El Iris 22 de junyde 1962

31

• L'expulsió del diputat Toni Pastor del PartitPopular per defensar la nostra llengua.• Que els diputats a Corts per Menorca no de-fensin els interessos dels menorquins i la seva

activitat al Parlament sigui nul·la.• Que les avellanes ja no siguin de Tarragona, sinóque enguany Sa Cooperativa les ha comprades delBrasil.• Els abusius preus de les fitxes dels "choques" i de lesatraccions dels firaires en temps de crisi.• Que hagi estat el pitjor mes de maig turístic de lesdarreres dècades.• Que l'anunci del Govern fet en castellà i només alsdiaris, no a la premsa local, ens parli de "Fiestas deSan Juan en Ciudadella". Es veu que ja ha començat lacastellanització de topònims.

• Que l'Ajuntament hagi autoritzat el mercadetdels artesans a la plaça de Se Palmeres que serà cadadilluns de 19 a 01 hores.• El compliment dels horaris del Diumenge des Be perpart de la Junta de Caixers.

• Que es comença a notar molta animació als carrers de Ciu-tadella.• Els 22 voluntaris per a les festes de Sant Joan.• L'ambient infantil viscut diumenge capvespre a sa Contramu-rada on els més petits de cada casa van gaudir d'avellanesamb molt d'amor.• La presència de la Guàrdia Civil als actes del Dia des Be, tal icom marca la tradició.

Dites i refranys...- De Sant Joan, els cavalls, fabiol i arena, curen ses sedes detota mena

PARENÒSTIC DEL MESDE JUNY DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,17 i es va pondre a les 21,07 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,19 i es pondrà a les 21,17 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 4 lluna plena en Sagitari.Dia 11 lluna minvant en Peixos.Dia 19 lluna nova en Bessons.Dia 27 lluna creixent en Balances.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

A finals de mes podem començar a collir els alls, que desprésd’assecar uns dies al sementer ja els podem guardar.Al jardí podem trasplantar les clavellines, begònies, balsà-

mies, dàlies i llevar les arrels i els bulbs de les tulipes i jacints.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que l’especial de El Iris de Sant Joan i el CD “La festazona així” den Bep Marquès, són els elements santjoa-ners més venuts a les principals llibreries de Ciutadella.• Que hi ha molts cavallers de Sant Joan que es dema-nen cóm és possible que els protocols de Sant Joan espuguin interpretar de manera tan diferent segons quisigui el caixer senyor que els aplica.• Que això està generant un notable malestar entre lapagesia i que, si no s’hi posa remei prest, afectarà nega-tivament la festa. • Que la golondrina “Amigo’s” den Darío Pons ha resca-tat els cinc ocupants d’una embarcació de lloguer ambproblemes a la costa sud de Menorca. • Que els representants sindicals de la policia local deCiutadella han aturat el temps en el 2007. Només aixís’entén que critiquin els sous dels polítics municipals,bastant més baixos que els seus.• Que Antoni Pastor, diputat no adscrit des de fa una set-mana, va ser ingressat dimecres passat a l’hospital deManacor, víctima d’un atac d’ansietat. • Que això no li ha impedit viure el diumenge des Be aCiutadella, però sí quedar-s’hi tota aquesta setmana comera, en principi, la seva intenció.

Ens demanam...• Quants bars de Ciutadella serviran les begudes en gotsde cartró?• Quants santjoaners diran en veu alta i públicament elque pensen sobre algunes decisions dels caixers senyors,tal com ha fet aquests dies l’amo de Santa Rosa?• L’amo d’un lloc dedicat a sembrar oliveres, és unpagès?• L’amo d’un lloc dedicat a fer pebres, tomàtigues, cebesi altres verdures, és pagès?• Un ciutadellenc, l’amo d’un lloc, que no dormi al lloc,pot ser caixer pagès?• L’amo d’un lloc de fora terme, ex caixer pagès, pot sers’homo des Be?• Quan hi haurà uns protocols actualitzats de les festesde Sant Joan on puguem trobar resposta a totes aquestespreguntes?

Divendres dia 22, Paulí, Tomàs.Dissabte dia 23, Agripina, Ethel.Diumenge dia 24, Joan el Baptista.Dilluns dia 25, Guillem, Eva.Dimarts dia 26, Pelai.Dimecres dia 27, Ciril d’Alexandria.Dijous dia 28, Alícia.

OFERTAS VÁLIDAS DEL 14 AL 23 DE JUNIOOFERTAS VÁLIDAS SALVO ERROR TIPOGRÁFICO O AGOTAMIENTO DE EXISTENCIAS

PROHIBIDA LA VENTA DE BEBIDAS ALCOHÓLICAS A MENORES DE 18 AÑOS