Ciutadella de Menorca, 21 de gener de 2011. Preu 2’10 e · Nº 3.458

TOTAL ABANDONAMENTDE LES MARQUES I

SENYALS VIALS DE TRÀNSITA DALT ES PENYALS

LA COL·LECCIÓARQUEOLÒGICA

D’HUMBERT FERRER ENMANS DEL CONSELL

J. CURIEL GUANYAEL TERCER TORNEIGIGA DE TENNIS

DIADA DEL POBLEDE MENORCA

Ciutadella va reviurela reconquesta

Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tels. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tels. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORNDivendres dia 21 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 22 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 23 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 24 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 25 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimecres dia 26 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 27 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 28 PLAÇA NOVA Plaça Nova

S E T M A N A R I

AUTOBUSOSCIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:40

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:1500:15*

De dilluns a divendresCIUTADELLA MAÓ

8:0010:0011:3014:30

16:0018:0020:0021:30

8:0010:0011:3013:00

16:0018:0020:0021:30

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:0010:0011:30

14:3016:3019:00

8:0010:0011:30

13:0016:3019:00

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Torres Allés Autocares)• Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:009:1011:1512:1014:15

15:1516:1518:1019:1021:15

7:008:009:4510:4512:4514:15

15:1516:4517:4519:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

• 2 • 21/1/2011

Núm. 3.458. Any LXVIII. Dipòsit legal ME 54-1958.DIRECTOR: José Manuel Al·lès SalvàREDACTORS: Carlos Marqués.ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de MenorcaTELÈFON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris

EDITA:

AGE NDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 3 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS

* EXCEPTE DIUMENGES

61CALAN BLANESDELFINES

CALAN FORCAT61

CALAN BLANESDELFINES

CALAN FORCAT

07:15

08:00

09:05

11:00

12:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA’N BOSCH

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA’N BOSCH

07:15

08:00

10:00

13:00

14:002

15:001

16:00

18:00

19:00

09:05

11:15

16:00

17:00

08:00

10:15

12:00

18:00

DISSABTES, DIUMENGESI FESTIUS

Horario NURA NOVAPER

VARADA TÉCNICA

SERVEI INTERROMPUT

DEL 10 AL 31 DE GENER

• 3 • 21/1/2011EDITOR IAL

Còmoda victòria delCarussa a Mallorca.

Un gran V. Allès passa aquarts de la CEV Cup.

Campionat de Balears de

veterans de Camp a Través.

S E T M A N A R I

Fitur 2011 i els reptes d’una

nova temporada turística

Avui acaba a Madrid una nova edició de Fitur, i totapunta cap a una recuperació del mercat britànic, elque fins fa uns anys era el primer mercat emissor aMenorca, com també es parla d’un increment dels mer-cats alemany i italià, a més del mercat nacional.

Tot apunta que tindrem una millor temporadaturística, i potser amb un parell de mesos més de turis-me a l’illa, però ens hem de preparar i molt.

És totalment essèncial que els menorquins creguemamb el turisme, que ens adonem que depenem d’ell, iper tant tenir turisme no dependrà de les promocionsque en facin els hotelers, ni del servei que els hi doninels restauradors, sinó de tot el conjunt de l’oferta com-plementària, de l’oferta cultural, de l’oferta d’oci i delleure, i també del tracte que els hi hem de donar la ciu-tadania.

El producte turístic no és un hotel o una platja, unnucli antic o una excursió pel Camí de Cavalls, el pro-ducte turístic el forma tota la comunitat illenca: els quehabiten, treballen i conviuen amb els turistes. Des delshotelers als petits botiguers, des dels restaurants a lesempreses de lloguer de cotxes, des dels tècnics en turis-me a la ciutadania. Per tant si volem ser una destina-ció turística competitiva ens hi hem d’involucrar tots itotes, i el més essèncial: “Hem de creure en el turisme”i si som capaços de fer-ho ens recuperarem. Hem desaber creure en noltros mateixos.

• 4 • 21/1/2011SANT ANTONI 2011

S’OFEREIX HOMO DE CIUTADELLA PER A FER FEINES:AIXECAR ENDERROSALLS I CANTONADES,

FEINES DE MANTENIMENT I JARDINERIA EN GENERALPER HORES O JORNADES. PREUS ECONÒMICS

DEMANI PRESSUPOST AL 615 994 894

Sebastià Taltavull:“Els joves són les primeres víctimes del’apostasia silenciosa

El bisbe auxiliar de Barcelona, SebastiàTaltavull, va alertar sobre l’espècie de “per-secució encoberta” que amenaça, en la nos-tra societat d’avui, “aspectes fonamentals”d’aquelles tradicions, com la celebració dela Diada, “que ens indentifiquen”, va dir,“amb el fet religiós”. En la xerrada que pro-nuncià aquest passat diumenge amb motiudel pregó institucional de Sant Antoni, queportà per títol “Identitat i transformaciósocial”, Taltavull parlà de la menad’“apostasia silenciosa” que s’ha estès avui,especialment entre el jovent, “des de la quales va apartant i silenciant la importància del’experiència religiosa”. “Els joves, hosabem bé, en són actualment les primeresvíctimes i hi cauen sense adonar-se, sensefer-ne fins i tot gens de problema. Per això–avisà-, quan es perd la vivència espiritualque constitueix un dels eixos claus de lesnostres tradicions, aquestes queden reduï-des a una pura escenificació o a quatre for-mes de compliment protocol·lari sense sen-tit o que toquen, fins algunes, el ridícul”.

CRISTIANISME IPERSECUCIÓEl capellà ciutadellenc cridà l’atenció

sobre el fet que, avui, “quasi 300 milions decristians són perseguits arreu del món pelsol fet de ser-ho. A la Xina –explicà, a talld’exemple- hi ha 30 bisbes a la presó i mésde 60 capellans en arrest docmiliari.Coneixem els fets recents de l’Irak ambl’assassinat d’un bisbe; la repressió que hiha a la Índia, a l’Afganistan, a nombrosospobles de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina, i

Carles Marquès

recentment a Egipte amb l’assassinat d’ungrup de cristians coptes”. En aquest sentit,recordà que el Papa Benet XVI ha dit no famolts dies que “els cristians són actualmentel grup religiós que pateix el nombre mésgran de persecucions a causa de la seva fe”.Les causes principals de la persecució queen aquests moments pateixen els cristianssón, per a Sebastià Taltavull, “la radicalitza-ció del món islàmic, la cristianofòbia o lafrivolitat amb què es ridiculitza l’Esglésiaen alguns països del nostre món desenvolu-pat”.

“La religió cristiana -explicà l’exvicarigeneral de Menorca- està en l’arrel de lanostra identitat humana i cultural i la festade Sant Antoni, pel que es celebra un esde-veniment històric que va suposar un enfron-

tament amb l’Islam. Avui demana un nouesforç de diàleg intereligiós i un replanteja-ment d’actituds”. “La nostra identitat –vadir- no pot construir-se sobre la lluita dereligions ni sobre el domini d’una culturasobre una altra”.

BUIT EXISTENCIALPer a Taltavull, “l’afirmació de la nostra

identitat històrica en els termes que l’estemanalitzant passa, però, per uns momentsdelicats. En aquests darrers deu anys sobre-tot s’està patint un buit que és existencial,cultural, espiritual. Com si les arrels o algu-nes arrels s’assequessin”. El sacerdotmenorquí afirmà, tanmateix, que “el que haaparegut” en aquest temps “es una novaforma d’existir basada sobretot en l’indivi-

El bisbe auxiliar de Barcelona, el ciutadellenc, Sebastià Taltavull

• 5 • 21/1/2011SAN T ANTON I 201 1

El bisbe auxiliar de Barcelona anima a posar en pràcticala “caritat social i política” com a eina d’educació de laconsciència social i de transformació de la comunitatdualisme”, una forma d’existir que –avisà-“està afectant a la nostra identitat: una novamoral adaptada als nous valors d’autonomiaindividualista, que està minant la lògicadels ideals de sacrifici interpersonals icol·lectius i que, a més, diuen que funcio-na”. Per a Taltavull, “hi ha qualque cosa queno acaba de funcionar en aquest model nos-tre de societat inaugurat pel postmaterialis-me i la postmoralitat. Estem davant unaprova irrebatible de que un individualismeperfectament irresponsable segueix ins-tal·lat en allò més profund del nostre siste-ma de viure”.

L’APORTACIÓ DE L’ESGLÉSIAA LA IDENTITAT HISTÒRICAFront aquesta situació, la “humil aporta-

ció” que pot fer l’Església a la identitat his-tòrica de Menorca com a poble és, tot just,aquella que Sant Antoni Abat, el pare delmonaquisme i patró de l’illa, va convertir envirtut: la proposta d’austeritat personal i elreclam per uns esquemes de vida més sen-zills. Aquestes actituds, va explicar el cape-llà, “són un crit que posa en qüestió moltsdels nostres plantejaments i fa que ens deci-dim a donar respostes de generositat enaquests moments tan dolorosos de crisi eco-nòmica”. “Treballar junts la nostra identitat–digué- demana fer un esforç per superarprejudicis, visions parcials, potser expe-riències negatives viscudes, o aquellsenquistaments que ens han paralitzat en unmoment determinat de la història o de lapròpia vida, i a vegades ha estat motiu demalentesos, d’enfrontaments,d’indiferències o absentismes”.

Conseqüentment, el servei quel’Església vol fer, segons Taltavull, “ésl’anunci de la veritat que és i porta la perso-na de Jesús i l’Evangeli. No té altra finalitata l’hora de treballar per la pròpia identitat ioferir-la”.

EDUCARLA CONSCIÈNCIA SOCIALPER TRANSFORMARLA SOCIETATL’exvicari general de la diòcesi de

Menorca i exmoderador de la Cúria es refe-rí, d’altra banda, a l’educació de la cons-ciència social com a eina imprescindibleper a la transformació social. “Començarper educar la consciència social és posar

Les autoritats i representants de la cultura van omplir el Saló Gòtic

una raó de ser i de viure a la nostra identitatciutadana; és mirar la societat –afegí- en laseva globalitat i no des de la visió esquifidadels interessos econòmics d’un grup o del’estreta visió que dóna el culte al poder,sigui pensat des de la persona individual,des d’una associació cultural, des d’un grupreligiós o des d’un partit polític”.

“CARITAT SOCIAL”I “CARITAT POLÍTICA”Perquè la persona humana visqui i par-

ticipi d’un desenvolupament humà integral,el bisbe auxiliar de Barcelona proposàposar en pràctica la “caritat social” i la“caritat política”. Quan a la primera, mani-festà, tot recordant el que diu al respecte ladoctrina social de l’Església, que “la caritatsocial ens fa estimar el bé comú i fa cercarefectivament el bé de totes les personesconsiderades no tan sols individualment,sinó també en la dimensió social que lesuneix”. Pel que fa a la caritat política, afir-mà que és “la sensibilitat i disposició deservei a la comunitat política”. “És l’actitudpròpia d’un bon governant que no mira elsseus propis interessos, sinó els del poble aqui servei”, va aclarir.

Per a Taltavull, a més, “la caritat sociali política no s’exhaureix en les relacionsentre les persones, sinó que es desplega enla xarxa en què s’insereixen aquestes rela-cions, que és justament la comunitat sociali política, i hi intervé, esguardant el bé pos-

sible per a la comunitat en el seu conjunt”.“És indubtablement un acte de caritat l’obrade misericòrdia amb què es respon aquí iara a una necessitat real i urgent del proïs-me –afegí-, però és un acte de caritat igual-ment indispensable el compromís adreçat aorganitzar i estructurar la societat de mane-ra que el proïsme no arribi a trobar-se en lamisèria”.

ELVALOR DE L’ACOLLIMENTEl bisbe auxiliar de Barcelona va con-

cloure que “la nostra identitat avui passaper ser extremadament acollidors, per sergent de bon tracte, per ser persones senzi-lles que escolten i per això saben dialogar,per ser persones profundes però molt asse-quibles, per ser persones que saben entraren raó i fins i tot canviar d’opinió, per serpersones que saben apostar el bé comú alspropis béns individuals o sectaris. La nostraidentitat mira el bé de la persona i del pobleper damunt de tot”.

Per al capellà, “una identitat que centratota l’atenció en ella mateixa i no s’obre anoves perspectives, fàcilment cau en unfixisme d’idees que acaben en posturesfonamentalistes. I els fonamentalistes–recordà- generen les dictadures, l’exclusiósocial, l’agressivitat i la violència. En canvi,una identitat humil, oberta, acollidora detothom i receptiva de vells i nous valorsautèntics és font de renovació personal i detransformació social”.

• 6 • 21/1/2011

• 7 • 21/1/2011TAUL A DE RE DACCIÓ

HHHHOOOORRRRAAAARRRRIIII HHHHIIIIVVVVEEEERRRRNNNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 17’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Interessant mostra de fotografies per part dels membres delFoto Club del Casino 17 de Gener

Des de divendres passat es pot veure a Saló d’Actes del Casino 17 de Gener de Ciutadella la pri-mera exposició col·lectiva dels membres del Foto Club on hi participen: Juan Capó Florit, CristóbalHernandez. Sergio Llufriu, Bep Moll, José María Bauzá, Bep Al·lès Salvà, Antonio Juan Ramón,Lucas Juan, Esperanza Vinent Galmés, Caterina Frau Anglada i Bartolomé Frau Pons.

A l’acte d’inauguració hi van assistir un centenar llarg de persones, entre elles el president delConsell de Menorca, la consellera de Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, Joana Barceló;la tinent de batle de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, Maite Salord i el president del Casino 17de Gener, Antoni Pons Torres, a més del president del Foto Club Casino 17 de Gener, Tolo Frau, queva ser l’encarregat de presentar l’exposició als presents.

La mostra romandrà oberta fins a diumenge que ve dia 30, i pot ser visitada tots els dies de 19 a21 h, on es poden contemplar mig centenar de fotografies de temàtica diversa.

Caminant fins LithicaUn matí esplèndid, més propi de la primavera que de la vigília de Sant Antoni, va acollir els 150

caminants que van prendre part de la darrera excursió organitzada pel GOB.Concentrats a la Platja Gran, a les 10 h. s'iniciava el camí, que va anar remuntant l'antic barrancó

del Canal Salat, avui ja engolit pel creixement urbanístic de la ciutat i transformat en una atractiva zonaverda que fa de molt bon passejar.

Creuant la ronda sud pel pas subterrani habilitat, s'arribà al Camí de la Trinitat, que va anar endin-sant la serp humana cap a la perifèria i el rústic proper. Tanques amb cavalls, vestigis de patrimonietnològic o fites històriques, com la creu de terme, adornaven un itinerari que ja es mostrava tenyit deles flors grogues de la vinagrella, una planta invasora que va conquerint les voreres de molts camins il'interior de moltes tanques.

La drecera -prèviament gestionada per l'organització- a través d'un dels llocs situats a la voreranord, va permetre l'enllaç amb el Camí Vell, per apropar-se així al destí principal de la caminada: lespedreres de s'Hostal.

El Conseller de Cultura, la presidenta de Lithica i els monitors d'aquesta entitat, van rebre els visi-tants arribats a peu i també la vintena llarga de persones vingudes en cotxe. Distribuïts en grups reduïts,es va poder fer una visita comentada del magnífic recinte. Un espai que fa uns anys era una zona aban-donada i usada com abocador, que s'ha sabut transformar, gràcies a la visió i bon fer de la gent lidera-da per Laetitia Lara, en un dels indrets més originals de l'illa.

Les formes sinuoses de les pedreres tallades a mà, es combinen avui amb el tractament de jardine-ria amb planta autòctona, les intervencions per a facilitar l'hàbitat de diferents espècies de rèptils iamfibis, o amb la creació d'ambients adequats per acollir manifestacions artístiques i activitats de dife-rents tipus. Menció especial mereix el jardí medieval, amb les fonts i la meditada combinació de plan-tes que simbolitzen la connexió de l'espècie humana amb el planeta.

També la part de les pedreres modernes, de tall rectilini i major profunditat, presenta així mateixuns atractius que fan imprescindible la visita. El laberint, el tòtem o l'especial sonoritat de la granpedrera que sol acollir els concerts de la lluna plena, són elements que sorprenen molt agradablement.

Acabada la passejada i assabentats de les possibilitats de prestar ajuda participant en les activitatsde voluntariat de Lithica, un servei de bus de retorn aportat pel Consell Insular en el marc del progra-ma d'actes de Sant Antoni, va retornar la gent al punt de partida.

• 8 • 21/1/2011 SANT ANTONI 2011

Montserrat Casas:“El binomi Ciència-Universitat explica lapervivència de la institució universitària”

La rectora de la Universitat de les IllesBalears (UIB), Montserrat Casas, va feraquest dilluns una crida a la societat menor-quina i balear a “fomentar la necessitat delconeixement, la creativitat, i impulsar l’edu-cació com a via de transmissió dels valors iactituds que afavoreixin una cultura de lapau basada en el respecte i la solidaritat”.

Casas, doctorada en Ciències Físiquesper la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB) i catedràtica de la UIB des de 1994,féu aquestes afirmacions durant la conferèn-cia institucional celebrada en el Consellinsular amb motiu del ple extraordinari de laDiada del Poble de Menorca, en la qual dis-sertà sobre “Ciència i Universitat”.

Casas realitzà un viatge per la història dela institució universitària. “Ciència iUniversitat -va dir- són dos conceptes quehan anat de la mà a través del temps, unbinomi que probablement explica la impor-tància i la pervivència de la institució univer-sitària”. Explicà que “històricament, la insti-tució universitària, no sols ha transmès elconeixement, sinó que ha actuat com a motorde progrés social, cultural i econòmic i coma referent indiscutible del pensament crític.Avui –va recalcar-, al segle XXI, laUniversitat té un paper essencial per verte-brar la societat moderna i per facilitar lainteracció entre ciència i tècnica”.

SABER I PODERLa rectora de la UIB es va aturar a ana-

litzar les relacions de la Universitat amb elpoder al llarg de la història, per a concloureque “massa vegades els que han comandathan tingut molt clar que saber és poder i o béno han mostrat cap tipus d’interès per formarels ciutadans o bé han volgut tenir un controltotal de qui es formava”.

Els elements essencials de la formació deles primeres universitats van ser, per a Casas,la formació de les ciutats, l’abandó delsespais rurals, la consolidació de la classeburgesa i el pas de l’ensenyament a les esco-les catedralícies.

La catedràtica de la Universitat de lesIlles Balears es va aturar breument en elpaper que va jugar la Universitat a Menorcai a les Illes. En el cas de la UIB, va ressaltarque “la nostra universitat és hereva d’unallarga tradició que es remunta a Mallorca al’any 1483, data en què fou creat l’EstudiGeneral Lul·lià com a centre d’ensenyamentsuperior, mitjançant un privilegi reial atorgatpel rei Ferran el Catòlic. El 1691, com aresultat de la reconversió de l’Estudi GeneralLul·lià, es crea la Universitat Lul·liana aMallorca, els estatuts de la qual varen ser

aprovats el 1697. El 1772 passarà a denomi-nar-se Universitat Literària de Mallorca, i el1829 queda adscrita a la Universitat catalanade Cervera”.

MENORCAI LA UNIVERSITAT GENERALPel que fa a Menorca, Casas explicà que,

durant el segle XVIII, l’anomenadaUniversitat General “va ser en realitat unaestructura administrativa que va regir la vidaadministrativa de l’illa. Hi havia també tresuniversitats més, la de Maó, la d’Alaior i lades Mercadal”. Relatà la rectora de la UIBque Menorca, “a diferència de la resta de lesnostres illes, entrà a la Il·lustració de la màde l’Imperi Britànic i almenys s’estalviàl’aplicació del Decret de Nova Planta, que síque afectà la Universitat Literària de

Carles Marquès

Montserrat Casas pronunciant la seva conferència

• 9 • 21/1/2011 SANT ANTO NI 2011

·· CCAALLEENNDDAARRIISS DDEE BBUUTTXXAACCAA II PPAARREETT PPEERRSSOONNAALLIITTZZAATTSS DDEESS DDEE 1155 UUNNIITTAATTSS

·· AAMMPPLLIIAA CCOOLL LLEECCCCIIÓÓ DD’’IIMMAATTGGEESS DDEE MMEENNOORRCCAA II DDEE LLEESS FFEESSTTEESS DDEE SS.. JJOOAANN

*de dilluns a dimecres per a calendaris de butxacai menys de 1.000 unitats

ENTREGA EN 48 H.*

CIÈNCIA I TECNOLOGIACasas subratllà, tanmateix, que “el segle

XX no es pot entendre sense tenir en comp-te el que la ciència i la tecnologia han posata la seva disposició”. “A més de l’accésd’una gran part de la població als mitjanselectrònics, també cal destacar l’accés altransport, que evidentment deu molt a latecnologia i a la ciència. La lluita contral’analfabetisme, les politiques culturals, elcontrol de la salut pública o la millora en lescondicions de l’habitatge que varen perme-tre iniciar el segle XX amb 1.500 milions depersones i finalitzar-lo amb més de 6.000milions. A tot això cal afegir –va prosse-guir- l’avenç de la medicina, el descobri-ment dels antibiòtics, la introducció delsadobs artificials, els avenços en la conserva-ció dels aliments. Vivim millor, malgrat eldeteriorament del medi ambient, el proble-ma de l’energia, el paper de la ciència a lesguerres. Per primera vegada, molta mésgent té accés a la justícia i a la democràcia,reivindicacions constants en la història de laHumanitat, valors que defineixen Europa ique cal preservar”.

Tot seguit, exposà diferents exemples enels camps de la física, la química, la biolo-gia molecular, la biotecnologia,l’enginyeria genètica, la nanociència o lananotecnologia, per demostrar que “sense elconeixement científic, el segle XX hauriaestat molt diferent, però no és menys certque les relacions entre ciència, tecnologia isocietat són molt complexes i que els deutessón mutus: la ciència també deu molt a latecnologia i a la societat, ja que sense el seuimpuls, el seu avenç durant el segle passathauria estat molt més lent”.

EL PAPER DE LA UIBCasas no va voler deixar a un costat el

paper de la Universitat de les Illes Balears.En aquest sentit, destacà que l’impacte de la

La rectora de la Universitat de les Illes Balearsparlà de les relacions entre saber i poderal llarg de la història

recerca feta pels investigadors de la UIB enel període 2003-2008 està un 30% perdamunt de la mitjana ponderada d’un ràn-quing mundial en el qual estan representatsun total de 15.043 universitats i centres derecerca. “Això –destacà- situa la nostra uni-versitat en el sisè lloc entre les universitatsespanyoles, i podem dir que ocupa també lasegona posició quant a les publicacions fetesen col·laboració amb altres centres interna-cionals”.“Malgrat que el percentatge dededicació del PIB de la Comunitat autònomade les Illes Balears a R+D+I és el més baixde tot l’Estat –observà-, la UIB ha aconse-guit ser una Universitat de reconegut presti-gi en la recerca i amb un fort impacte inter-nacional”.

FOMENTARLA CIÈNCIATot i reconèixer que a Espanya “hem de

ser més eficients”, Montserrat Casas va cri-dar també l’atenció sobre el fet que “la cièn-cia i la tècnica no avancen automàticament,malgrat les politiques culturals, sinó que sónmolt sensibles a aquestes”. Per això, va dir,“és desitjable fomentar la ciència, no sols perenriquir la cultura, sinó també per aconse-guir l’alimentació biunívoca entre ciència itècnica i amb això enriquir l’economia delpaís”.

Finalment, tot i admetre que “cal cuidar ivalorar l’ensenyament en tots els àmbits”, larectora de la UIB insistí en el fet que, enl’àmbit científic, “cal fugir del pragmatismeque demana resultats immediats, pensantque podem obtenir ous sense criar i alimen-tar la gallina, i sobretot de l’obscurantisme iel totalitarisme d’aquells que en moments decrisi tenen solucions que no admeten rèplica.No oblidem –va dir- que, finalitzada laInquisició, en menys de 100 anys Europa foucapaç de tornar a portar llibres i homes a lafoguera”.

Mallorca i propicià la seva desaparició a mit-jan segle XIX”.

D’altra banda, la investigadora gironinaconstatà que “la història de la Universitat és uncamí en què la intolerància i la intransigènciahan impedit massa vegades la llibertat de pen-sament i l’avenç científic. Malgrat tot –desta-cà-, l’impuls de les universitats als segles XIXi XX fou important, i la investigació europeaarribà a un alt nivell: es desenvolupen lesmatemàtiques, es construeix la primeramàquina de vapor, es descobreix l’electricitat,i finalment es féu la llum i James ClerkMaxwell a Cambridge estableix la teoria uni-ficada dels camps elèctrics i magnètics”.

LA CONTRIBUCIÓ DE MENORCAA LA CIÈNCIA MODERNADestacà, en aquest sentit, la contribució

de Menorca a la ciència moderna, reflectidaen figures com Mateu Orfila, considerat elpare de la toxicologia, que va contribuir a feravançar la medicina legal i fou degà de laFacultat de Medicina de París; RodríguezFemenias i Maria Àngels Cardona, que des-tacaren com a botànics; Josep M. Jansà, coma meteoròleg; Maurici Hernández Ponsetí,fundador de l’Ateneu de Maó, com a farma-cèutic; Antoni Roca i Flaquer, com a metgeque va combatre l’epidèmia de còlera asiàtic;Margalida Comas, biòloga i pedagoga, cate-dràtica de la UB; Santiago Rubió i Tudurí,enginyer del transport, que va fer el funicu-lar a Montserrat; Maria Lluïsa Canut, profes-sora de l’Escola d’Enginyeria a Illinois;Ignasi Ponsetí, professor de cirurgia ortopè-dica a la Universitat d’Iowa; i Manuel ElicesCalafat, enginyer de materials i fundador delgrup espanyol de mecànica de fractura. Alcostat d’aquests noms, hi ha el de l’InstitutMenorquí d’Estudis (IME), el qual, 25 anysdesprés de la seva fundació, “aglutina elconeixement científic i artístic de Menorca”,assenyalà.

• 10 • 21/1/2011 SAN T ANTO NI 2011

Marc Pons fa una crida als menorquinsa recuperar la “cultura de l’esforç”per plantar cara a la crisi

El president del Consell de Menorca,Marc Pons, va fer aquest passat dilluns unacrida a tots els menorquins a recuperar “elvalor de la constància, el de la feina benfeta, aquella que no cerca el rèdit immediatsinó el benefici a llarg termini”, així com“el valor de l’enginy i del coratge” per plan-tar cara a la crisi.

Durant el seu discurs institucional ambmotiu de la Diada del Poble de Menorca, elmàxim mandatari insular va fer una defensatancada d’aquests valors, els quals –recor-dà- han servit al llarg de la història alsavantpassats menorquins per afrontar reptesigualment difícils. “El nostre passat, la nos-tra pròpia història ens dóna una llicó magis-tral que no podem obviar si el que realmentvolem és sortir enfortits dels moments difí-cils que estem vivint”, va dir.

Pons va advocar, en aquest sentit, perrescatar, en aquests moments de desassos-sec i de crisi econòmica, “els valors mésessencials dels quals com a societat semprehavíem fet gala”. “La nostra història –vadir- ens demostra que tots els moments crí-tics pels quals hem passat, tots, els hemsuperat de la mateixa forma: retornant a lacultura de l’esforç, a la necessària capacitatde sacrifici”.

ESPERIT DE COL·LECTIVITATPer a Pons, “l’esforç, la constància, el

sacrifici, el coratge, la responsabilitat, esde-venen imprescindibles per assentar canvisnecessaris si el que cerquem és continuarcreixent. També la tolerància, el respecte, la

solidaritat… i, obligatòriament, per des-comptat, l’esperit de col·lectivitat si els quevolem és garantir solidesa i igualtat en elsfuturs creixements”.

“Estar més units per ser més forts i teniruna major capacitat de decisió recuperant lacultura de l’esforç és la base i guia de lesnostres accions”, avançà.

AMENACESEl president insular va descriure tot

seguit les amenaces que planen avui sobreMenorca. En aquest sentit, cità “la pressióque els mercats exerceixen sobre els estats ique massa vegades condicionen les priori-tats politiques, els canvis tecnològics que

Carles Marquès

permeten exagerats augments de producti-vitat arribant a provocar espectaculars crei-xements socials i econòmics en estats quefa poques dècades consideràvem com delmal anomenat Tercer Món, o el despertar denoves destinacions turístiques a l’altrapunta del Mediterrani i que ens han deixaten evidència mancances pròpies que fins fapoc temps explicàvem com a fortaleses”.

“La realitat, tal i com la coneixíem, jano existeix”, declarà. “Ara, ens trobam ambun món que s’ha encongit, on s’han diluïtles ideologies politiques mentre els mercatsestableixen pautes de comportament”.“Moltes, massa amenaces –assenyalà- per auna petita illa del Mediterrani. I, en canvi,

• 11 • 21/1/2011 SAN T ANTON I 201 1

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

Marc Pons:“Tenim sòlides opcions,si sabem jugar bé les nostres cartes”tenim l’obligació de fer front a totes elles isortir-ne victoriosos”, confirmà.

“EL TEMPS HA DE SER NOSTRE”Després de citar els versos del poeta

Vicent Andrés Estellés (“Fem el temps, ique el temps no ens faça…”), va dir que “eltemps ha de ser nostre, malgrat les dificul-tats, malgrat els obstacles; de cap altramanera podrem guanyar el demà”. Per alpresident, no obstant, Menorca té les sevespròpies bases per superar l’actual situació:“Tenim sòlides opcions, n’estic segur, sisabem jugar bé les nostres cartes, si sabemapostar per la innovació, per la formació,per la complicitat amb les societats prope-res”. Per això, va apostar per “ser molt bonsen allò que ja estem fent bé. Hem de desta-car i convertir-nos en referents”.

Ressaltà, en aquest sentit, l’aposta per-què l’illa sigui seu de la Xarxa Mundial deles Reserves de la Biosfera o per obtenir ladeclaració de la Menorca talaiòtica com aPatrimoni de la Humanitat”. Va lloar,també, el president l’exemple de l’arxiverai arqueòloga maonesa Maria Lluïsa Serra,de qui va dir “ha estat un referent en l’àmbitde la protecció i la defensa de la nostra cul-tura”, i de l’Institut Menorquí d’Estudis,que enguany compleix 25 anys. Es tracta,va dir, de “dos clars exponents de menor-quinitat”.

Finalment, Marc Pons va dir que encaraqueda feina per fer en el desplegament del’Estatut d’Autonomia, tot i que remarcàque, des de la seva aprovació, fa ara ja gai-rebé quatre anys, “s’han fet passes destaca-bles”.

• 12 • 21/1/2011 SANT ANTONI 2011

CCCCOOOOCCCCIIIINNNNAAAA EEEECCCCOOOONNNNÓÓÓÓMMMMIIIICCCCAAAA DDDDEEEE MMMMEEEENNNNOOOORRRRCCCCAAAA

BUENAS RECETAS PARA TIEMPOS DE CRISIS

El trobarà a les principals llibreries de Menorca i aSetmanaris i Revistes Sl.

Informació: 971 38 55 58

Ciutadella va reviure un any més la festadel patró de Menorca, Sant Antoni Abat, enuna diada assolellada que va ser aprofitadaper miles de ciutadans per sortir als carrersdel centre de la ciutat.

A l’Eucaristia, celebrada, com és tradi-ció, a la Catedral de Menorca, el bisbe de ladiòcesi, Salvador Giménez, reivindicà lafigura de Sant Antoni, exponent del’experiència cristiana entesa com a “suma iconjunció de dues voluntats, la de Déu, quefa la proposta inicial, i la del ser humà querespon”.

El bisbe explicà que Sant Antoni, desd’una resposta “radicalment lliure”, dóna totel que té als pobres i es retira al desert.“Contemplar la trajectòria de Sant Antonipermet concretar els mandats evangèlics enaspectes de les nostres vides ordinàries;l’oració, com a camí de recerca del NostreSenyor, i el despreniment com a camí derecerca del proïsme”.

Un cop acababa de la missa, passades les

CIUTADELLA HONORA LA TRADICIÓ DE SANT ANTONI

dotze i mitja, la imatge del sant sortí del’església en processó. La regidora més jovedel consistori, Juana Mari Pons, lliurà elpenó al regidor de més edat, Jordi SalordBosch, qui fou el primer a pujar dalt cavall.Després, farien el mateix Antoni Anglada iGuillem Bosch. Darrere dels genets, enfila-ren el carrer del Roser els representants delclergat, encapçalats pel bisbe de la diòcesi deMenorca, Salvador Giménez, i el bisbe auxi-liar de Barcelona, Sebastià Taltavull, acom-panyats pels preveres de les diferents parrò-quies. Tot seguit, la corporació municipal,amb la batlessa, Pilar Carbonero, al davant,seguida pel president del Consell, MarcPons; la portaveu del Govern balear, JoanaBarceló; la presidenta del Parlament balear,Aina Rado; el senador per Menorca, ArturBagur; diputats de les Corts Generals i parla-mentaris balears; consellers; el director insu-

lar de l’Estat, Javier Tejero; els batles deFerreries, Es Migjorn Gran, Es Mercadal iAlaior; i el president del PP balear, JoséRamón Bauzà.

La comitiva enfilà el Roser, Artrutx iarribà després a la Contramurada. Finalment,en arribar a la Plaça de ses Palmeres, la regi-dora més jove, Juana Mari Pons Torres, vadonar els Tres Tocs que conmemorenl’entrada del rei Alfons III d’Aragó a la ciu-tat. La processó agafà el carrer de Maó ientrà a la Catedral, on s’entonà el Te Deum.

La diada va ser viscuda amb intensitatper milers de ciutadellencs i de menorquins,que van aprofitar un dematí primaveral pervisitar la Fira de Sant Antoni i el mercat tra-dicional de dàtils i taronges que s’instal·lacada any sota la porxada de l’HospitalGeriàtric Municipal.

Imatge de la Processó de Sant Antoni (Fotos: Hernando)

Ciutadella va reviure un any més lafesta del patró de Menorca, SantAntoni Abat, en una diada assolella-da que va ser aprofitada per miles deciutadans per sortir als carrers delcentre de la ciutat.La diada va ser viscuda amb intensi-tat per milers de ciutadellencs i demenorquins, que van aprofitar undematí primaveral per visitar la Firade Sant Antoni i el mercat tradicionalde dàtils i taronges que s’instal·lacada any sota la porxada del’Hospital Geriàtric Municipal.

Carles Marquès

• 13 • 21/1/2011SANT AN TO NI 201 1

PPPPAAAARRRREEEENNNNÒÒÒÒSSSSTTTTIIIICCCC PPPPAAAAGGGGÈÈÈÈSSSS IIII MMMMAAAARRRRIIIINNNNEEEERRRR 2222000011111111

A LA VENDARESERVI EL SEU EXEMPLAR

El trobarà a les principals llibreries deMenorca i a Setmanaris i Revistes Sl.

Informació: 971 38 55 58

El bon dia va fer que Ciutadella sortís alcarrer per a viure els actes de Sant Antoni

• 14 • 21/1/2011LOCAL

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

El Govern intervéper cercar una ubicació temporalals Jutjats de Ciutadella

pietaris del local per tancar l’acord.El Govern proposa que la seu del carrer

República Argentina acolli el Jutjat Social,ubicat actualment a l’edifici de Correus, a laPlaça des Born. Oficialment, però, encarano queda clar si el trasllat afectarà un o elsdos jutjats. Això sí, com a mínim un delsdos actuals s’anirà al carrer València.

La decisió de cercar un local provisio-nal per a la planta judicial s’ha vist accele-rada després de comprovar el retard queacumula l’expropiació de Santa Rita. Labatlessa, Pilar Carbonero, ha iniciat, com esrecordarà, el procés per declarar com a lesiul’expedient que fixava el preu a pagar pelsterrenys. Si s’acceptés aquesta declaració,això equivaldria a haver d’engegar de bellnou tot el procediment.

La Conselleria d’Interior i Justícia delGovern balear ja té aparaulat un local aCiutadella per traslladar part o la totalitatdels dos Jutjats d’Instrucció i PrimeraInstància, segons ha publicat aquesta set-mana el Diari Menorca. D’acord amb lainformació que avança el rotatiu insular, laConselleria ha intervingut davant elMinisteri de Justícia per tal de trobar unasolució provisional a la manca d’espai deles actuals dependències judicials, davantl’endarreriment en la construcció de la novaseu en els terrenys de Santa Rita, que enca-ra a dia d’avui estan pendents d’expropiar.El local en qüestió es troba al carrerValència i s’espera que serà prou ampli perdescongestionar els jutjats de RepúblicaArgentina.

AVANTATGESSegons ha explicat a Es Diari la directo-

ra general de Justícia del Govern, MartaDíaz, un dels avantatges de l’edifici escollités que els seus propietaris són constructors,amb la qual cosa l’adaptació de l’immoblea les necessitats que exigeix un edifici judi-cial hauria de ser més senzilla. El Ministeri,a través de la subsecretaria d’Estat, s’hacompromès, en aquest sentit, a tenir dispo-nible una partida pressupostària a partir delmes que ve per fer front al lloguer del local.Ara només resta pendent que el Ministeri esposi en contacte directament amb els pro-

Carles Marquès

Solar de Santa Rita on es preveu la construcció dels nous Jutjats de Ciutadella

El Ministeri de Justícia s’hacompromès a tenir unapartida pressupostària per afer front al lloguer del local Actual edifici dels Jutjats

• 15 • 21/1/2011TURIS ME

Al llarg de la setmana es ve celebrant aMadrid la Fira Internacional de Turisme(FITUR) on hi han participat empreses iinstitucions Menorquines.

El president del Consell de Menorca ide la Fundació Destí Menorca, Marc Pons,i el conseller de Turisme, Lázaro Criado,assistiren des de dimécres fins avui diven-dres a (FITUR), pel fet de considerar-launa de les cites turístiques més importantsdintre del panorama firal internacional. Elsdos mandataris confien en confirmar lesbones perspectives avançades pel sectorturístic i que apunten a un creixement nota-ble dels mercats britànic i alemany de caraa la propera temporada turística. A la citatampoc faltaren els batlles de Menorca

Per aquesta edició, la Fundació DestíMenorca disposa d’una agenda centrada enuna sèrie de reunions amb touroperadors icompanyies aèries que tenen per finalitatrenovar o iniciar acords promocionals queajudin a posicionar Menorca com a destí desol i platja i de turisme actiu als mercatsemissors tradicionals i als emergents.

En aquest sentit, el personal de l’ens depromoció turística de Menorca es reuníamb els touroperadors alemanysNeckerman, TUI, Alltours, FTI i Bergerund Meer; amb el txec Fischer; amb elpolonès Itaka; i amb el francès FRAM,entre d’altres. En aquesta ocasió, laFundació va focalitzar la seva atenció enels TTOO d’Europa central i de l’est ja queels contactes amb els britànics ja es vanproduir en el marc de la World TravelMarket, celebrada el passat mes de novem-bre a Londres. Pel que a les companyiesaèries, els contactes es produiran amb Jet2,EasyJet o Jet Air.

L’agenda inclou també reunions amb

FITUR 2011: Bones perspectivesque apunten cap a la consolidaciódel canvi de tendència iniciat en 2010

representants de les Oficines Espanyoles deTurisme presents als mercats més impor-tants per a Menorca. És el cas de les OETde Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Holanda,Polònia, Irlanda i Àustria. Per a la FundacióDestí Menorca els contactes amb les OETsón cabdals a l’hora d’organitzar viatges depremsa a Menorca, entre d’altres accionspromocionals.

Ahir dijous, en el marc del Dia de lesIlles Balears, el president de l’executiuautonòmic, Francesc Antich, i la consellerade Turisme i Treball, Joana Barceló, vanpresentar el balanç sobre l’activitat turísticade 2010 i van recórrer l’stand de les IllesBalears.

El cant de la Sibil·la de Mallorca, inter-pretat per l’Escolania de LLuch, declaratPatrimoni de la Humanitat per l’Unesco va

servir com a acte d’inauguració del Dia deles Balears.

DESCOMPTE DE TARIFESL’aerolínia Iberia davallarà un 5% la

tarifa bàsica per als trajectes entre lescomunitats autònomes de les Illes Balears iles Illes Canàries amb la Península, segonsva informar el ministre de Foment, JoséBlanco, i que es farà efectiva de maneraimmediata.

Aquesta mesura que equipara lesBalears a les Canàries ha estat ben rebudapels responsables polítics pel fet que abara-tarà -encara que poc- el preu dels bitlletsper a vitjar entre illes.

Va ser el Senador per Balears, PereSampol qui va fer la proposta que finalmentha arribat a bon port.

La reina Sofia visitant l’estand de Menorca.

• 16 • 21/1/2011REPO RT

Les senyals horitzontals o marquesvials de la plaça de Dalt es Penyals deCiutadella estan en un total estatd’abandonament per part dels responsablesmunicipals de tràfic i, aquesta deixadesapotser fins i tot perillosa, perquè es fa difí-cil distingir les senyals d’Stop, les línies dedelimitació de les aturades i també els pas-sos per a vianants.

El fet de que la plaça de Dalt es Penyalsestigui pendent d’una remodelació per partde la Llei de Barris no és excusa algunaquan es posa en perill la vida dels conduc-tors i dels vianants per deficiències en lasenyalització, o més ben dit, perquè aques-ta és del tot imperceptible i es nota que desde fa anys no s’ha pintat de bell nou.

L’estat de Dalt es Penyals és una mostramés de la deixadesa i inoperativitat desegons quines àrees municipals, quedemostren que s’està deixant de banda a laciutadania en molts d’aspectes tan impor-tants com és el cas de la seguretat vial.

És de lamentar també que des del’oposició no s’hagi fet cap passa per arran-jar aquestes deficiències o davant la passi-vitat de la regidoria de Governació, queporta el tema de la seguretat vial, no s’hagidemanat cap reponsabilitat al seu titular os’hagi exigit la seva dimissió per manca decapacitat de gestió.

Un vesí de la zona ens comentava quequan hi hagi carril bici o zona blava no hihaurà aquest abandonament, ja que per unabanda hi haurà el que vol la batlessa i peraltra com que en treura un rèdit, sí que esta-rà tot més al dia, però de moment, es quei-xava “ens hem de ressignar i pregar perquèfruit d’una badada no hi hagi cap accidentgreu per mor d’una mala senyalítica”.

Total abandonamentde les marques i senyals vials de trànsita la plaça de Dalt es Penyals

Bep Al·lès

La senyal d’Stop d’una de les cruïlles més perilloses de la ciutat, la dels carrers de SantaBàrbara-Camí de Ses Truqueries i Dalt es Penyals no es veu en absolut

• 17 • 21/1/2011REPORT

A Dalt es Penyals les senyals d’Stop ipassos de vianants son imperceptibles

La senyal d’Stop o d’aturada obligatòria es conserva en molt mal estat, però millor que les de l’altra banda de la plaça.Les zones ajardinades també presenten un estat de semi-abandonament amb males herbes i brutor

Les rampes per a persones amb problemes de mobilitat al pas per a vianants presenten un estat lamentable, plenes de clots i bonys irampes impracticalbes. L’única zona ben senyalitzada és aquella on s’hi prohibeix aparcar i estacionar

El pas de vianant de la plaça de Dalt es Penyals al costat del Camí de Son Salomó està pràcticament esborrat en el seu primer tram -elque s’agafa entrant des de Ciutadella- i en un estat dolent en la segona banda on es percebèixen les línies de creuament

• 18 • 21/1/2011 REPO RT

La col·lecció Humbert Ferrer està for-mada per les troballes procedents de dosllocs o jaciments funeraris diferents. Und’època talaiòtica i l’altre d’època romana.Les dades que es coneixen expliquen que aprincipis del segle XX, en 1915, en el llocde Binigurdó (es Mercadal), en motiu deconstruir una caseta d’eines a l’hort, es vanecessitar sauló (arena) per a preparar elmorter. En una cova hi havia grans roquesen descomposició i en recollir el sauló esdestaparen les restes humanes. No es sap ellloc exacte però podria ser el jacimentnomenat es Canyar, inclòs a la cartaarqueològica des Mercadal elaborada perJosep Mascaró Passarius. Es tracta d’unabalma amb un mur ciclòpi de tancamentque es correspon amb l’aixovar de lacol·lecció.

CARACTERÍSTIQUES DELJACIMENT TALAIÒTICLa presència de restes humanes d’a-

dults i infantils així com dels objectes queels acompanyaven, defineix un jaciment decaràcter funerari. L’anàlisi de l’aixovardipositat indica que es tracta d’una covaamb enterraments de l’època talaiòtica.

Materials similars foren documentats iestudiats metodològicament amb la investi-gació de la Cova des Càrritx (Ciutadella)efectuada entre 1995 i 1999. També la covaVII de Calascoves (Alaior) presenta elsmateixos objectes i es correspon amb lescoves de tipus I. Els materials es podendatar entre els segles IX i VIII aC. i aques-ta cronologia queda reforçada amb unadatació C14 efectuada sobre un dels ossoshumans que dóna al voltant del 800 aC.

Els objectes més antics són: denes defaiença, denes de bronze, rodetes solars,banyes de bou, punxa de llança, torques,pectoral de làmina corba, pectoral de pla-queta rectangular, ganivet triangular, braça-lets, espirals, agulla de cabell i tap d’estoigde cabells. Posteriorment la cova seguiasent tomba i s’hi dipositaren nous objectes:vasos de ceràmica feta a mà, braçalets enespiral de ferro, ganivets de ferro, denes depasta vítria, conglomerat de possible colla-ret de cadenetes i bolletes, que ens podenindicar una perduració del llocd’enterrament fins als segles VI – V aC.

Bep Al·lès

La Col·lecció Arqueològica d’Humbert Ferrerpassa a mansdel Consell de Menorca

OBJECTES MÉS SIGNIFICATIUS · Ganivet de bronze amb mànec d’os i

fulla triangular – és excepcional perquè ésl’únic que conserva el mànec encastat. Esconeixen altres fulles com aquesta, com perexemple, les de la cova VII i cova XIX deCalascoves però sense mànec.· Parella de “rodetes solars” de bron-

ze – són objectes ornamentals, representa-tius d’un culte al sol molt estès en la prime-ra Edat del Ferro a Centreeuropa i pocabundants en els aixovars de Menorca. Se’nconeixen poc més: dos de la cova VII deCalascoves, un del Museu de Ciutadella iun altre d’una de les coves de la necròpolisde Biniparratx. Aquestes dues, sembla queencaixen una amb l’altra.· Pectoral de bronze de làmina corba

– també es tracta d’un objecte poc conegut.Probablement n’hi havia d’haver d’altresque no s’han conservat ja que hi ha 39 pen-jants amb forma de “rems”, tal vegada unaquantitat massa gran per només un pectoral.Un d’aquests rems es conserva sencer i espot apreciar l’anella de subjecció. · Plaqueta quadrangular de bronze en

dos fragments – És una peça rara de funcióindeterminada. · Punta de llança de bronze –

Completa el repertori de la tipologia deMenorca. Per la descripció és semblant altipus A de Calascoves (de fulla ben desen-volupada, aletes amples, nervi fort i emma-negament curt) encara que no exactament si

es veuen els seus dibuixos. · Parella de banyes de bronze – són de

petites dimensions i tenen un orifici de fixa-ció a la base que indica que anaven subjec-tes probablement a la figura de llenya delcap d’un bou. Les figures tauromorfes nosón rares en els jaciments funeraris deMallorca i Menorca i s’han de relacionaramb el culte al bou estès per laMediterrània. Una similar en aquestestambé s’ha trobat a la cova VII deCalascoves. Són l’expressió figurada mésantiga d’aquest culte.· Agulla d’os per a cabell – correspon

al tipus amb el cap cilíndric i els seusparal·lels són a Itàlia. · Crani trepanat – d’adult jove mascu-

lí. La trepanació va ser practicada en vida iva cicatritzar correctament.

El conseller de Cultura amb els propietaris de la col·lecció Humbert Ferrer

Col·lecció de pulseres de bronze queformen part de les troballes realitzades al

1915 al lloc de Binigurdó

• 19 • 21/1/2011 OPIN IÓ

La CaletaM’agradaria saber que representa la obra faraònica que estan fent as

“canaló” de sa platja de Sa Caleta. Des de fa uns mesos hi hagrues,camions, murs de formigó, tubs enterrats que van fins a sa platja iun regiment d’homes que hi fan feina. Suposo que deu ser per canalit-zar s’aigua (de pluja, o altres aigües?)

Tota sa vida aquests canaló havia estat ple de mates i plantes autòc-tones que no deixaven passar s’aigua de pluja. A més, al final hi haviauna tanca que quan jo era petita hi havien sembrats melons o carabas-ses. A continuació de sa tanca hi havia una paret de cantons de més omenys un metre i mig i després venia una meravellosa platjeta, granquantitat d’arena blanca, una duna plena de carcs amb floretes blanquesque els pares deien que no trepitgéssim perquè ens punxaríem els peus.S’arena arribava fins on ara hi ha escales per davallar a sa platja (cosaimpossible ara perquè vas a parar dins la mar ). Abans quan et ficavesdins s’aigua de la mar prest no tenies peu i havies de nadar casi totd’una. Ara camines i camines amb s’aigua als garrons més de 100metres per a poder començar a donar una braçada.

Tots aquests canvis han passat perquè ha estat una platja que tothoml’hi ha ficat mà, hi ha canviat totalment de com era fa uns 30 anys.

Encara no hi ha caigut ningú que quan hi ha una cosa polida no s’hade tocar?

Doncs es veu que no, perquè seguim fent desastres i anem tirant elsdoblers.

A qui se li ocorreixen aquestes idees? Si no és en benefici propi, noho entenc.

Clotilde Preto

Al pròxim ple de l’ajuntament de Ciutadella del mes de Gener, el PP deCiutadella presentarà una moció en la que insta a l’equip de govern PSOE-PSM,encapçalat per la Sra. Carbonero, a aconseguir un veritable consens entorn al futurús de les dependències de l’actual estació marítima del Port de Ciutadella.

Hem conegut a través de la premsa la proposta de la Sra. Carbonero d’ubicara l’actual estació marítima el segon centre de salut de Ciutadella, però des del PPreclamam un debat entre totes les forces politiques sobre les possibilitats de l’actualestació marítima com a equipament públic de la ciutat i posar sobre la taula dife-rents propostes, tant dels mateixos partits politics com de les associacions i enti-tats de la ciutat. Creiem que la ubicació de dites dependències al costat del Port, enun entorn privilegiat i estratègicament molt ben situat, pot ser un equipament dedinamització de la economia local molt important i per tant s’ha d’estudiar ambcalma quins usos pot tenir i no actuar des de la improvisació i sense debat previ.

Per açò considerem que, si bé creiem necessari un segon centre de salut, aquestes pot situar a altres dependències com ara l’edifici polivalent de la Platja Gran(antic ambulatori) o altres dependències municipals, com les situades la plantabaixa del nou edifici de vivendes protegides del carrer Palma de Mallorca que prò-ximament passaran a ser municipals en virtut del conveni firmat en el seu dia.Inclús també hi ha que valorar la possibilitat d’un edifici de nova planta als terrenysd’us sanitari de Santa Rita.

Així mateix, hem de recordar que tenim pendent de conèixer l’estudi de neces-sitats sanitàries que l’IBSAlUT es va comprometre en el seu dia a realitzar i del queno tenim noticies, i per tant també es fa difícil valorar les necessitats de terreny iubicació.

En definitiva, instem a l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella a obrirun debat públic per a arribar a un consens sobre el futur ús de les dependències del’actual estació marítima de Ciutadella. Així mateix, també instem a la Conselleriade Salut de Govern Balear a presentar l’estudi de necessitats promès per valorar lamillor ubicació possible per un segon centre de salut a Ciutadella.

Antònia Gener BoschPortaveu municipal PP Ciutadella

COMUNICAT DE PREMSA PP CIUTADELLA

· Totes les religions que conec dels pecats en solen treure benefi-cis.

&&&· Cal estudiar les religions des d'un caire econòmic i sexològic,

és la manera de no equivocar-se gaire en establir denominadorscomuns.

&&&· (Sineu) Només sentir parlar mallorquí ja enravenava.

&&&· L'Escola des Born ha fet anys: 75 anys que no són pocs. Un

munt! Vaig tenir la desgràcia de cursar-hi el primer curs de primària.Els records que en guard són desastrosos i dels mestres sàdics que hihabitaven encara més desastre. Veig un al·lot de sis anys, amb cal-çons curts, travessant la plaça des Born per anar a cagar als lavabosde Correus, on treballava el pare, perquè, com molt bé va dibuixarn'Ovidi Montllor: el wàter era al fons i, a l'entrada, la merda!

&&&· Comptava amb els dits. I descomptava de cap.

&&&· En el Diario Romano de Vitaliano Brancati, en aquests frag-

ments de vivències i de reflexions, també de sucoses anècdotes, hisura allò millor d'aquest escriptor sicilià, per exemple aquesta frag-mentària: Com dos vents, un corrent altern de pensament atravessaSicília: un corrent, europeu, refinat, descendeix; l'altre corrent, bàr-bar, africà, ascendeix. Algunes vegades, els efectes d'aquests doscorrents s'han anul·lat recíprocament. Però sovint s'han integrat iil·luminat mútuament. La intel·ligència siciliana ha adquirit unafacultat de comprendre que cap europeu ni cap africà ha tingut mai.Igual que en un país de frontera es parlen les llengües dels pobleslimítrofes, a Sicília, es comprenen i es parlen els dos llenguatges méssolemnes de la terra: el llenguatge ràpid i nerviós de la civilitzaciórefinada i l'altre llenguatge, senzill i lent de la humanitat primitivaque, despullada, viu entre el desert i la selva".

&&&· (SMS) Polvo i fora.

&&&· (Sa mula d'en Mente) El director d'aquest setmanari que, gai-

rebé és un amic, està emprenyat amb na Carbonero, perquè els hadeixat a l'estaqueta. Sense subvencions. Sense publicitat institucio-nal per tirar endavant el projecte editorial de cada setmana, idò, siels periòdics de tirada nacional s'ho passen magre, idò, imaginau-vosaquests papers de volada gallinàcia. Si hagués de recomanar quel-com a l'amic Bep Al·lès li diria que faci el que em recomanàvem acasa quan la cosa es posava de pinyol vermell: fes-te l'indiferent! Elpitjor que li pot passar a una persona és ignorar-la. Fer com sinoexistís! Una cosa sembla evident: na Pilar passarà avall del seu encà-rrec i aquest setmanari surarà damunt el cel blau de cada divendres.Així ho voldria.

&&&· No sé si ets com sa mula d'en Mente! No saben si hi som com

sa mula d'en Mente! M'agrada la dita. En Miquel Gomis la va donara conèixer a mon pare i a casa nostra va fer fortuna. Encara la prac-ticam...

Damià Coll (nafraig@gmail.com)

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

Ja fa temps que un amic meu es va presentarcom a cap de llista d’un partit polític, una perso-na amb unes excel·lents qualitats, i un projecteambiciós però els votants no va saber valoraraquestes i no va treure prou vots per poder-lo exe-cutar, en cap moment es va sentir fracassat, va sersegons ell una experiència vàlida per la vida.

Ens hem preguntat alguna vegada, per què la gran majoria deles persones que s'il·lusionen amb un projecte, tot seguit, comen-cen a sentir-se paralitzats pel temor al fracàs? De on sorgeix la poral fracàs?, què és exactament?. Les respostes poden ser tan varia-des, com variades són les formes d'interpretar una mateixa situa-ció.

El fracàs està en la ment de cada persona i en la seva manerad'interpretar els possibles resultats derivats d'alguna acció. Eltemor al fracàs, com la majoria dels temors, és totalment il·lusorii irreal, és l'anticipació o visualització d'un resultat negatiu, queencara no ha ocorregut, però que se sent com si estigués ocorrentara... i paralitza. Imaginem per un moment, que comencem a des-envolupar una idea ambiciosa i al mateix temps, apassionant.Decidim arribar fins a les últimes conseqüències i desenvolupar unpla d'accions coherent amb el nostre propòsit; ho executem ambperseverança i valentia, però al final, després d'un dur treball, des-cobrim que els resultats són desafortunats. Es podria dir que hemfracassat?. Idó lamentablement, la gran majoria pensa que sí. Enspodrien catalogar com un fracassat. Segurament, més del 90% deles persones que ens envolten, estaran convençuts que el teu intentva ser un fracàs. T'ho diran o no, però ho pensaran i ho comentenentre ells, i des del meu punt de vista, és precisament el quepodrien pensar aquestes persones que t'envolten, la qual cosacausa més temor, fins al punt de no córrer cap risc per evitar el queells, i tu, podrien interpretar com a fracàs. Però llavors, com hau-ríem de catalogar a la gran majoria, que ni tan sols intenta desco-brir allò amb el que podrien gaudir i sentir-se realitzats, per temora ser identificats com fracassats; previsors, discrets, intel·ligents...

Existeix una gran diferència que tots hauríem de valorar inter-nament. Els qui no obtenen l'èxit esperat en un, dos, tres o mésprojectes, fracassen en un, dos, tres o més projectes. No obstantaixò, els qui mai ho intenten per por del fracàs o al què diran, con-verteixen tota la seva vida en una experiència frustrant.

Quin tries? El fracàs més gran és mai haver-ho intentat.Hi ha un proverbi Xinès: "El fracàs més gran és mai haver-ho

intentat"Si tens en ment algun projecte o idea per millorar el teu nego-

ci, la teva vida personal, la teva manera de contribuir, etc. posa ala feina i llança't ja. Més val córrer el risc, que despertar dins dealgun temps amb el pensament martiritzant que les teves pors, vanser més fortes que els teus somnis, i que vas poder haver tingut unavida més plaent, però tu no t'ho vas permetre.

Davant això recordem: Mai fracassarem, solament obtindremuna experiència molt valuosa. L'èxit i el fracàs són simplementinterpretacions o cares d'una mateixa moneda. Si volem tenir èxit,hem d'aprendre a fracassar.

Andreu Genestar Sabater

Temor al fracàs

• 20 • 21/1/2011 OPIN IÓ

• 21 • 21/1/2011

– Es ven Nicho Cementiri Nou Vertical 6 PLAÇES. TELF. 971383094– Vendo baca para una Ford Tourneo Connect. 150 euros. 635 546 490– Parella menorquina cerca per llogar hortal o apartament ambpetit pati a Ciutadella. Tel. 626.45.82.29– Es ven Mercedes SLK 200 color gris. 100.000 km. Seients de cuir illandes del model nou. Tel. 626.45.82.29FEINA– Me ofrezco para trabajar como ayudante de jardinero, pintor,pared seca o construcción. También como peón de limpieza o simi-lar. Persona seria y muy trabajadora. Tel. 626 22 75 69.– Busco trabajo como ayudante de carpintería o de jardinería.También como peón de limpieza o en la construcción. Persona seriay trabajadora. Tel 652 37 07 57.– Me ofrezco para cuidado y atención de personas mayores.Seriedad y responsabilidad. Referencias. Tel.: 679 287 699. Elena– Mujer joven con experiencia se ofrece para trabajar como internaacompañando a las personas mayores. Disponiblidad para realizarlas tareas del hogar y los recados; Total disponibilidad horaria, sininconveniente para desplazarme a cualquier zona de la isla. Tlf:638282928– Con experiencia y profesionalidad. Hombre joven se ofrece paratrabajar como friegaplatos, ayudante de cocina o pinche.Responsabilidad y ganas de trabajar. Tlf. 690274594– Con larga experiencia y profesionalidad, busco trabajo comopintor: interiores, exteriores y carpintería. Flexibilidad horaria eincorporación inmediata. Tlf. 690274594– Hombre con buena fuerza física y mucha amabilidad se ofrecepara cuidar a personas mayores. Disponiblidad inmedianta, posibi-lidad de trabajo fines de semana, trabajo por las noches, etc.Tlf.:690274594.– Mujer joven con experiencia y ganas de trabajar se ofrece paralimpiezas, cuidado de niños y de personas mayores. Cualquierzona de Menorca. Soy responsable, paciente y amable. Tlf.:679055316. Documentación en regla.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor yhabitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secado-ra.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Sealquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange. 60euros. Tel.: 615 34 53 07– Es venen 10 portes de pi, amb els vastiments, sense emprar, noves. Junteso separades. Tel.: 606 84 35 68– Venc telèfon mòbil Black Berry Curve 3G 9300, marca Vodafone, ben nou.Per només 90 euros. Tel: 630213651.– Vendo estufa esmaltada negra, marca Ergon, modelo Franklin. Puertas decristal. Precio: 150 euros Cambio sobrasadas, etc. T.: 609 591 010

MOTOS I BICICLETES– Es ven moto Havana Custom (Aprilia) de 49c.c. i amb la ITV acabada depassar. En bon estat i perfecte funcionament. Per només 450 euros.Tel: 630213651.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada.2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motormercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipielblanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia depesca de embarcación y varios extras. 6.0000 euros negociables.Tel.: 676 405 400.– Alquilo amarre en Darsena de Cala´n Bosch hasta final de mayodel 2011. Precio a convenir. Telefono 648 658 644.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles en regla.Tel.: 648 60 89 79.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669 455757.

ALTRES– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Completa-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocina yamplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotrados grandes,habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón descubierto. par-king doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, paragol-pes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65– Compraria guitarra espanyola per principiant. Tel.: 669 26 53 60– Vendo reloj antiguo de bolsillo Roskopt, cuervos y sobrinos, Habana. Suestado de conservación es bueno y funciona correctamente. 100 euros. Tel.:971 38 41 18 - 645 17 32 29.– Es ven antena parabòlica d’alumini de 80 cms, amb el conversor corres-ponent (LNB). Antena marca “Wisi Orbit”. Tel.: 971 48 02 55.– Todos los sábados cena y baile en el Hotel Port Ciutadella. No es impres-cindible cenar.– Vendo faros para Ford Focus. 100 euros. 615 345 307.

• 23 • 21/1/2011

• • • • • • • • • •

OPINI Ó

Divendres de la setmana passada, Menorca es va veure tapa-da per la boira damunt les 8 del matí. Aquest fet va ocasionar lacancelacií d’algún vol a l’Aeroport de Menorca i conducciómolt més lenta de l’habitual a la carretera general entreCiutadella i Maó.A les fotografies de Gustau Liz, podem veure la boira a la

Contramurada de Ciutadella, tapant es Molí des Comte i tambéuna vista general de la població on la Catedral es veu rodejadade nivolats de boira.

�� �� JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS,JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS, filòleg ipoeta que avui vespre entrevistarà a Ponç Pons a la sèu del’Institut Menorquí d’Estudis, al Camí des Castell 28 deMaó -antiga sèu del Consell, amb motiu de que Pons haestat designat “Escriptor de l’Any” per part del Govern d lesIlles Balears.

* * * * *

�� �� MANOLO PONS SINTES, MANOLO PONS SINTES, gerent de la Fundació per aPersones amb Discapacitat que ha presentat les iniciatives aportar a terme de cara a2011, on està previst un augment deserveis, malgrat la reducció del pressupost al voltant de650.000 euros.

* * * * *

�� �� PILAR CARBONERO SÁNCHEZ,PILAR CARBONERO SÁNCHEZ, batlessa deCiutadella que de moment ens deixa sense subscripcions al’Ajuntament i segueix discriminant al nostre setmanari

* * * * *

�� �� JOSÉ MARÍA BAUZÀ,JOSÉ MARÍA BAUZÀ, president regional de PartitPopular i candidat a la presidència del Govern de les IllesBalears, va passar les festes de Sant Antoni a Menorca, ones va deixar veure a la processó i als actes institucionals.

* * * * *

�� �� JORDI SALORD BOSCH, ANTONI ANGLADAJORDI SALORD BOSCH, ANTONI ANGLADACOMELLA I GUIEM BOSCH,COMELLA I GUIEM BOSCH, van ser els regidors quevan participar a cavall a la processó de Sant Antoni.

* * * * *

�� �� JUANA MARI PONS TORRES,JUANA MARI PONS TORRES, regidora més jove dela Corporació Municipal, va ser l’encarregada de donar elsTres Tocs.

* * * * *

�� �� DIARI MENORCA,DIARI MENORCA, que ha iniciat la celebració delsseus 70 anys amb el seu tradicional spar dels “Protagonistasde la Vida Menorquina”.

* * * * *

�� �� SET HOTELS,SET HOTELS, companyia hotelera de Menorca que hafet donació de 838 euros a Càritas. Set Hotels regental’hotel Port Ciutadella.

Per què la temptació de caure en aquestritual perjudicial és més poderosa després defer feina, cap allà al capvespre-vespre, des-prés de sopar… i no prest al matí?

Imagina la pantera rosa que sense fermassa renou s’aixeca al vespre per anar acercar menjar. A moltes persones els passaaixò i es pensen que són les úniques i se volenamagar, els dóna vergonya que les trobinmenjant o intenten ser discrets.

Aquestes persones, que tenen aquest pro-blema, s’aixequen al matí i tenen força “devoluntat” per no menjar massa. Berenen o finsi tot, no berenen i sempre amb el bon propò-sit de que “avui serà un nou dia i podré men-jar més equilibradament”.

Segurament no berenin perquè encaraestan saturats del dia anterior, o facin unapeça de fruita o un te fins l’hora de dinar. Iamb molt força de voluntat i determinació

podran evitar el dinar, menjant només fruita oiogurt, una ensalada o un petit entrepà. Finsaquí esteim contents perquè has pogut “rom-pre el cercle d’addicció”.

Has de saber, segons diu na MontseBradford en el seu nou llibre “El peso natural”,que el no menjar és una “yanguització” delcos físic: el cos perd líquids, es queda més sec.Pensa que tot es basa en l’equilibri entre el“Yin-Yang”. A mesura que passa el dia ambl’activitat i feina ens anam yanguitzant més imés i necessitam equilibrar amb el pol oposat:yinitzar-relaxar. Així podem comprendre queuna persona quan arriba a casa rompi tots elsesquemes de conducta i de manera incons-cient es deixa endur per la necessitat

d’expandir, relaxar, ...menjant. El moment més Yin del dia

és quan ens aixecam al matí: enshem relaxat, descansat. Durantel dia, amb l’activitat, moviment,treball, preocupacions i respon-sabilitats ens yanguitzam-ten-sam. El menjar en quantitat ensrelaxa (per exemple el dia deNadal a la tarda). El més impor-tant és demanar-te:

Per a què menjam?Per generar bona qualitat de

sang, que ens doni energia i vitalitat, ajudant-nos a seguir amb bon ànim i entusiasme elnostre camí.

Si no donam al nostre cos els ingredientsprimordials per generar el tipus d’energia quenecessita, tindrem pujades i davallades espec-taculars, i no només d’energia, sinó també enles nostres emocions i pensaments. Quant’asseguis per dinar i sopar, t’has de ben nutrirsinó més tard faràs visites a la nevera i alrebost.

El que menjam afecta a tots els nivells delnostre ser.

BEGUDES QUE ET PODEN RESCATAR1- Si desitjam menjar salat, millor pren-

dre: una sopa miso (la meitat d’un sobre) oinfusió de regalèssia o canyella, un cafè decereals calent amb galetes que tenguin moltafibra i poca grassa.

2- Si desitjam menjar dolç, prendre: infu-sió de gingebre, Te Yogui, suc de fruites dol-ces, batut de fruites amb llet d’arròs, “nocilla”de garrova diluïda en llet de xivada, batut dellet d’arròs amb pols de garrota.

Sobretot, si veus que no te’n surts, consul-ta a una professional en nutrició. Sigueshumild i reconeix que necessites ajuda, ésl’única cosa que t’ajudarà a superar aquestshàbits que te perjudiquen.

• 24 • 21/1/2011

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8www.saipa.mx.vg

SAIPA, SCPSuport i Qualitat

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Atenció a fillets, adults i persones majors

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutIncursions a la gelera

per Joan Canals Soldado

Tennis.Triay i Curiel guanyen el tercer tor-neig IGAG. Triay i J. Curiel van guanyar aquestcap de setmana el tercer torneig IGA detennis classificatori per als Jocs deWight.En la categoria femenina G. Triay es vaimposar a S. Moll amb un marcador de6/0 6/2 i en el quadre masculí i ambidèntic resultat J. Curiel guanyà M.Mascaró.Tant del quadre masculí com del feme-ní quedaven pendents la cinquena isisena posicions. En la categoria mas-culina, per una part, A. Ferro va vèncerG. Cardona amb un 6/2 6/0, i per l’altraF. Febrer va guanyar M. Alberti amb un6/1 6/1. En la categoria femenina R.Pons es va imposar a L. Sastre amb uncontundent 6/0 6/1 i queda pendent perjugar A. Pons - E. Delgado, que cerca-ran la darrera plaça per classificar-seper al pròxim torneig, que se celebraràa finals de març.El bon temps durant el cap de setmanava fer que unes 200 persones anessin alpavelló municipal d’Alaior per veurejugar les finals.

El conjunt de segona nacional del CTT Ciutadella rebia el passat cap de setmanaal CTT Es Viver i al CTT Sóller tren, imposant-se als dos enfrontaments. Contrael CTT Son Viver la victòria va ser una mica més còmode, sent el resultat final decinc a un. Contra l’ equip solleric els ciutadellencs s’ imposaren per quatre a dos.Aquesta setmana disposaran de jornada de descans.En canvi, a la primera autonòmica hi va haver derbi de Club, imposant-se el CTTCiutadella A per 6-0 al CTT Ciutadella B. Aquesta setmana l’equip A juga a casacontra el Sant Lluís i l’ equip B es desplaça a Mallorca per jugar tres partits, con-tra ; Alcudia TT, Son Cladera TT “A” i Son Cladera TT “C”.

Surf de vela. Ajornada la prova desurf de velaLes condicions meteorològiques ame-nacen constantment el compliment delcalendari IGA de surf de vela i, per ara,s’han pogut celebrar tres regates pun-tuables del calendari.Aquest cap de setmana, 15 i 16 degener, si les condicions ho permeten,s’intentarà celebrar la quarta regata,que s’havia de realitzar els dies 8 i 9 degener i que per falta de vent es vaanul·lar. Esperem que les condicions climatolò-giques acompanyin a partir d’ara totesles proves que resten del calendari.

Tir. Finalitza la fase Menorca detir classificatori per a Wight 2011Amb motiu de la notificació rebuda perpart de l’illa organitzadora dels propersJocs d’IGA Internacional (illa deWight), es notifica el tancament de lesfases de classificació amb les tirades dediumenge que ve, dia 16 de gener de2011, d’acord amb el reglament vigent.Abans de finals de gener, les illes mem-bres participants a les proves de tir hande notificar i lliurar la documentaciódels participants i el seu armament perals tràmits del trasllat i l’ordre governa-mental corresponent per a aquesta clas-se de transport especial.

DOBLE VICTÒRIA DEL CTTCIUTADELLA DE 2A. NACIONAL

• 26 • 21/1/2011

CAMPIONAT DE BALEARS DEVETERANS DE CAMP A TRAVÉS

Diumenge dia 16 de gener es va dispu-tar a les pistes d’ Atletisme de Calvià(Mallorca) el Campionat de Balears decamp a través de veterans conjunta-ment amb el Campionat de Mallorca decamp a través. Fins a Mallorca es vadesplaçar una gran expedició tant delCrismar Sant Lluís com del XtremMenorca Atletisme.Els menorquins van aconseguir un totalde sis medalles a les diferents catego-ries demostrant un bon nivell. Un or,dues plates i tres bronzes és el resultataconseguit per els menorquins.Pilar Olmo (Xtrem Menorca) va acon-seguir l’ or a la categoria F55, JuanJosé Cerro a una gran carrera aconse-guia una merescuda medalla de plata a

M·% i la segona posició de la carrerade veterans, Maties Orfila (CrismarSant Lluis) es va endur també la plata ala categoria M55, Margarita Marqueés(Crismar Sant Lluis) va ser bronze a lacategoria F50, Chus Morlà (XtremMenroca) va ser tercera a la categoriaF40 i l’ altre medalla va ser per el més“jove” de l’ expedició, Vicente López(Crismar Sant Lluís) que va ser tercer ala categoria de més de 65 anys.Destacar també a Rafel Quintana queva competir a la categoria absoluta delCampionat de Mallorca i va obtenir laquarta posició, igual que l’ XtremMenorca Atletisme a la categoria deveterans per clubs, on es va quedar ales portes del podi.

VICTÒRIA DE PERE ALLÈS AL TROFEU

SANT ANTONI D’ OPTIMIST INICIACIÓ

Seguint amb les tradicionals celebra-cions de les festes de Sant Antoni,aquest cap de setmana es van celebrar ales aigües de la Badia de Ciutadella iorganitzat pel CN Ciutadela les regatesde vela lleugera Trofeu Sant Antoni, ala que han participat les classesOptimist, Làser i Europa amb una par-ticipació d’ aproximadament seixantaregatistes dels Clubs; Marítim de Maó,Nàutic de Villacarlos i NàuticCiutadella.El dissabte i el diumenge, gaudint d’ unexcel·lent dia de sol, mar plana i pocvent, la Badia de Ciutadella es vaomplir de vaixells a vela. Es van dispu-tar les cinc mànigues previstes, amb unvent molt fluís, el que feia que els llocsd’ encapçalament fossin molt disputats.

La bonança de les con-dicions climatològiquesva fer que poguessinparticipar molts filletsamb poca experiència.Al finalitzar les proves,a Optimist el guanyadorva ser Enric Pons,segon en Diego Bosch,els dos del CNVillacarlos, el tercerPere Ponsetí del CN

Ciutadella i el quart Joan Cardona delCMM. En el grup D d’ Optimist d’ ini-ciació, el primer va ser en Pere Allèsdel CNC, segona Laura Briganti i ter-cer Charli Pulkrose, ambdós del CMM.A la classe Làser Standard e primer llocera per Jose Luis Sastre seguit deRubén Garcia i Carlos Tudurí, delCMM,, el quart era René Velázquez delCNC. A la Làser Radial guanyavaÓscar Gómez del CMM, segon eraLluis Araceli del CNVC, tercer i quartDavid Gómez i Javi Melià, del CNVM.Marc de Moner, Josep Torres i AlexTriay eren quint, sext i octau respecti-vament, a un grup que va creixent ambregatistes molt joves i amb molt defutur.

NOVA VICTÒRIA DEL PENYACIUTADELLA DE FUTBOL

SALA FEMENÍUn dels millors derbis que es recorden,

partit intens i amb un gran futbol, aquestesson dues de les frases que definirien el quesense dubte ha estat un dels millors partits dela temporada per als aficionats que jornada ajornada s’ atraquen al Pavelló Municipal d’Esports per seguir l’ equip femení de futbolsala del Penya Ciutadella.

El Mercadal tenia les coses molt clares,va venir a Ciutadella a complicar les coses allíder indiscutible de la lliga, volia treure unresultat positiu al Pavelló i sense dubtel’equip ho intentà. Però davant tenia a l’equip groguet, el líder, que finalment es vaimposar al marcador per 3-0.

El partit va ser molt ràpid i vistós, amb-dós equips disposaven de bones oportunitatsi tocaven fluidament la pilota, no volien per-dre la possessió i amb això el control del par-tit. El Penya era l’ equip que disposava de lesmillors ocasions a la primera part, però noaconseguia que es mogués el marcador.

A la segona part el Mercadal va sortirmés relaxat i els costà el partit, als vuit min-uts, les locals ja guanyaven per dos gols azero, obra de Candy Lago i ElenaMontenegro. Les locals però no aconseguienel gol de la tranquil·litat fins als darrers deuminuts de partit, on novament Candy feiapujar el tercer gol al lluminós, un autènticgolàs de falta.

Partit molt bes controlat a la segona partde les de Samu Bonet, que imposava el ritmede partit i s’ emportaven la victòria. Ambaquest partit es tanca la primera volta amb lesgroguetes líders de la taula classificatòria.

• 27 • 21/1/2011

Complicat i pesat viatge el que va tenir l’equip vermell el passat cap de setmana perarribar a la pista mallorquina, la boira vafer que l’ avió sortís en retràs i l’ equipquasi no va tenir temps d’ encalentir abansdel bot inicial.Així començà el primer quart on els ciuta-dellencs es van trobar molt freds, falta deritme i punteria en atac, fent que elRestaurant Ca’n Torrat se’n anés al finaldel primer quart amb avantatge al marca-dor (13-11). Però les coses canviaren alsegon parcial, l’ equip va agafar el ritmede partit i amb un brillant parcial de 15-34posava una diferència considerable almarcador. L’ equip començà a dominar elrebot, córrer el contraatac i aconseguia un

CÒMODA VICTÒRIA DEL CARUSSA A MALLORCA

IMPORTANTÍSSIMAVICTÒRIA A MANRESA

El conjunt que entrena Paco Olmos vatrencar una ratxa de sis derrotes conse-cutives a la pista del Assignia Manresa,un rival directe a la lluita per evitar eldescens, amb un Cuthbert Victor colo-sal.El Menorca va dominar el partit des del’ inici, marcant el ritme de l’ enfronta-ment. Un parcial de 3-11 als primersquatre minuts va ser el resultat del boncomençament que van tenir els menor-quins, davant, un Manresa amb moltpoca intensitat.Un encertat Limonad amb els triples i

un gran JakimDonaldson feien que ladiferència al marcadorarribes als tretze punts,després el Manresamillorava una mica,però la zona 2-3 ordena-da per Olmos li seguiacausant problemes, alfinal del quart un triplede Rafa Huertas ficavael 11-21 amb el que s’arribaria al final del pri-mer quart.El segon quart comen-çava però de maneramolt diferent, un gran

Slokar i un triple de Gladyr feien que s’ajustés al marcador a un 22-25 al minuttres. Però el Menorca va seguir amb serenitati treballant dur en defensa, aconseguintaturar l’ empenta dels catalans, que esta-ven tres minuts sense encistellar. Anotava però un triple Larry Lewis queficava el 25-27 al marcador. Un altre tri-ple de Limonad donava tranquil·litat almarcador als menorquins que se’n ana-ven al descans amb una diferència de+6.A la tornada, dos triples seguits del

Assignia ficaven l’ empat a 33 al marca-dor, fent que pareixes que canviaria elrombe del partit, però no va ser així.Un parcial de zero a vuit tornava el par-tit a les mans del Menorca, després, untriple de Montañez i una cistella de DaniLópez retallaven distàncies al marcador,encara que sense perill. Al darrer quart,el Menorca sentenciava amb autoritatgracies a tres cistelles seguides deCuthbert i un triple de Rafa Huertas, queestablia la màxima diferència al llumi-nós amb quinze punts.Un triple d’un desaparegut Rodrigo SanMiguel, juntament amb una immerescu-da antiesportiva a Radenovic podienpermetre una reacció local, però no vaser així. Falls i més falls, juntament ambels tirs lliures feien que el MenorcaBàsquet s’ emportés una importantíssi-ma victòria de Manresa per 53-63.

53 - Assignia Manresa(11+16+11+15): San Miguel (6),Montáñez (5), Grimau (2), Lewis(5), Slokar (15) -cinc inicial- Llor-ca (-), Majstorovic (6), Gladyr(12), López (2) y Oriola (-).

63 - Menorca Bàsquet(21+12+10+20): Ciorciari (8),Limonad (12), Radenovic (7),Victor Cuthbert (17), Donaldson(8) -cinc inicial-, Huertas (6),Otegui (-), Servera (-), Sánchez (-)y Caio Torres (5)

important efectivitatde tir, arribant al des-cans amb disset puntsd’ avantatge.A la segona part, l’equip local va sortir entromba cercant remun-tar el partit, però des-prés d’un parcial ini-cial, molt ben contestatpel Carussa, el partit estornà a estabilitzaramb un intercanvi decistella. Al darrer par-cial, on Oriol Pagès donà minuts alsmenys habituals, els ciutadellencs ferenuns molt bons primers cinc minuts de

quart, trencant definitivament el partit ,deixant-lo amb un 55-90 final.

• 28 • 21/1/2011

JJOORRNNAADDAA SSEENNSSEE SSOORRPPRREESSEESS

XXXI CAMPIONAT DE MINIFUTBOL

Partits sense sorpreses al Nivell 1 de la lligaamb victòries dels dos primers classificats. AlNivell 2 va descansar el líder Peugeot, victò-ries de Finques Seminari/Apunt i PlazaDomingo.Aquest són els resultats de la jornada:

NIVELL 1: Taller Joan Capella - The BlarneyStone (2-1), Jamma Peix - Avarques Castell(2-1), Paint Ball T.P.G. - P.Madrid/Bar Ruz(2-7), Caf. S’Oficina - Penya Barça (Apla.), Eurojocs 17 Gener - Con. Toni Capó (4-1).NIVELL 2: Taller Chapi/Kia - Bar Sa Rosca(3-9), Bar Tritón - Plaza Domingo (0-2), Caf.Cercle Artistic - Rte. La Guitarra (3-2), Con.Quelmi/Baretta - Cafrisa (3-4), F.Semi-nari/Apunt - Intec Seguridad (3-1).DESCANSA: Peugeot

Destacar a Juan López (P.Madrid) amb 10gols i Juan P. Curcio (Sa Rosca), com a lídersen la taula goletjadora.

Una nova jornada del Campionat de Semi-veterans i Es Vaporet que té la pri-mera posició més prop que mai, una nova victòria per l’ equip aquesta setma-na, encara que molt ajustada contra el cuer de la taula classificatòria, el DosaVeterans.Avarques Castell: 1 – Círculo Artístico: 3, At. Ciutadella: 1 – Finques Semina-ri: 4, Dosa Veterans: 1 – Es Vaporet: 2, Sel. Argentina: 3 – S’Àvia Rita: 3

CLASSIFICACIÓ NIVELL 1CLASSIFICACIÓ NIVELL 1POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN ESP

01 P.Madrid/B. Ruz 7 6 0 1 34 16 18 8002 Jamma Peix 7 6 0 1 21 13 18 8003 Caf. S’Oficina 6 5 0 1 16 9 15 9004 Penya Barça 6 3 1 2 17 13 10 9005 Blarney Stone 7 3 0 4 18 19 9 7506 T. Joan Capella 7 2 1 4 13 15 7 6007 Euro. 17 Gener 7 2 1 4 16 21 7 9008 Paint Ball T.P.G 7 2 1 4 15 24 7 8509 Con. Toni Capó 7 2 0 5 17 20 6 7510 Avarques Castell 7 0 2 5 9 26 2 80

CLASSIFICACIÓ NIVELL 2CLASSIFICACIÓ NIVELL 2POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN ESP

01 Peugeot 8 6 1 1 30 12 19 7502 F.Seminari/Apunt 8 4 3 1 28 15 15 4503 P. Domingo 7 4 2 1 30 8 14 7504 P. Domingo 7 4 2 1 27 10 14 3005 Caf. C. Artístic 7 4 1 2 31 18 13 6506 Bar Tritón 7 3 2 2 15 18 11 2507 Intec Seguridad 7 2 3 2 14 17 9 5508 Cafrisa 7 1 2 5 22 30 5 1509 Bar Sa Rosca 8 1 1 5 9 39 4 9510 Rte. La Guitarra 7 1 1 5 13 29 3 8011 Taller Chapi/Kia 7 1 0 6 12 35 2 75

CLASSIFICACIÓ CLASSIFICACIÓ POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN

01 Es Vaporet 9 9 0 1 45 15 27

02 Finques Seminari 9 7 2 1 54 17 23 03 Sel. Argentina 9 4 4 2 26 18 16 04 Avarques Castell 9 4 2 4 24 23 14 05 At. Ciutadella 9 4 0 6 27 35 12 06 C. Artístico 9 3 3 4 26 39 12

07 S’Àvia Rita 9 1 2 7 14 40 5

08 Dosa Veterans 9 1 1 8 18 47 4

CAMPIONAT FUTBOL SEMI – VETERANS +30 TIR OLÍMPIC.CAMPIONAT DEREGULARITAT DE

SILUETA METÀL·LICA

El passat diumenge 9 de gener, a lesinstal·lacions esportives del Club Tirolímpic Menorca, es va realitzar laprimera tirada del campionat de laregularitat a la modalitat de siluetametàl·lica.A aquesta modalitat s’ utilitzen pis-toles i revòlvers de gruixa calibre ique disparen a siluetes metàl·liquessituades a diferents distancies, gua-nyant el que les tomba en el menortemps possible.Varen participar vuit tiradors, segü-ent els tres primers classificats:Leandro Garcia Muntaner, PedroPortella i en tercer lloc GabrielMesquida Fernandez.

• 29 • 21/1/2011

UN ESPECTACULAR VALERIANO ALLÈSPASSA A QUARTS DE LA CEV CUP

CEV Cup. El CV Ciutadella segueix fenthistòria després de classificar per alsquarts de final de la CEV Cup i després deperdre per 3-0 a Vilsbiburg, però va gua-nyar el set d’or per al desempat a partitsguanyats. Va ser un calvari, un mal partitdel grup de Chema Rodríguez que quedasemi oblidat després d’imposar-se en elset definitiu. El Valeriano Allès Menorca es va enfron-tar a un ambient d’una banda de tambors ila gent bolcada amb les seves. Va ser unautèntic calvari. I amb el 4-4, hi va haverembolic a la taula i l’encontre va estar 10minuts aturat. Després de la represa es vaavançar el Valeriano Allès Menorca 6-8 enel temps tècnic. La represa va afavorir alquadre de Menorca amb mala recepciólocal (6-9), però va empatar el Rote Rabena 9. No obstant això la varietat d’atac deles de Chema Rodríguez li va donar crèdital costat de la mala recepció local (11-15).Amb tot, el partit seria duríssim i amb 14-15, temps mort del Valeriano AllèsMenorca. A part de la pressió, les deCiutadella li van posar cara per seguirempenyent el set (16-20) Duarte iPrychepa van barallar bé a la xarxa. Ambun 16-22 va començar a canviar tot. ElValeriano Allès es va confiar en excés des-prés de marcar Sandell el 20-23. A partird’aquí va rugir el poliesportiu per fer créi-xer a les alemanyes i enfonsar el quadre deMenorca. Increïble, però cert. El

Valeriano Allès va perdre el set per26-24. L‘equip va quedar tocat.Tot i que el segon parcial va arrencarmolt favorable a Valeriano AllèsMenorca amb un clar 1-6, els ànimsque injecta l’afició local és un puntmolt a favor. A més d’això les deRodríguez, de forma incomprensible,van adquirir un defalliment per con-vertir el Rote Raben en un quadreenorme i veure’s superat sense resis-tència (14-12 i 16-14). Era evidentque la moral de les de Ciutadella esta-va tocada. Sandell no es coneixia ellamateixa. Prychepa va perdre la sevaefectivitat i a això es van afegir elserrors de recepció fruit d’un bon ser-vei local. L’empanada s’encomanavaa totes les línies de l’equip. El RoteRaben va donar un bany al ValerianoAllès Menorca (22-15). ChemaRodríguez canvià a Yoraxi, Duarte,Prychpea i van entrar Tico, Cardona iSánchez. El parcial estava entregat.

El pitjor set del Valeriano Allès Menorcaaquesta temporada. Horrorós (25-17).

Havia de reposar el Valeriano AllèsMenorca del mal segon set i de nou vaarrencar per davant (4-7) quan Rodríguezva optar una altra vegada per l’equip titu-lar. Però va tornar de nou el fantasma quedesdibuixava al Valeriano Allès Menorca id’un 5-8 es va passar al 9-8 i temps deChema Rodríguez. I seguia la sequeramenorquina (12-10). Mapeli, Zautys,Kralikova, Petrausch i companyia es vantornar imparables (14-11). I és que l’hi hova sortir tot al Rote Raben i res alValeriano Allès. L’invers del que va passara Ciutadella (16-12). El quadre localempès per 800 sorolloses persones ho bro-dava tot davant la impotència de les ver-mellenques (ahir de blanc, 19-13). Totapuntava que el partit s’anava al set d’or.El tercer va acabar amb 25-20 i el 3-0 .Empat a partits i decidia el definitiu par-cial a 15. Nervis i el Vilstalhalle a reben-tar. El Valeriano Allès Menorca estava sola l’infern de Vilsbiburg.

Un 3-0 inicial per les locals presagiava elpitjor. I temps mort de Chema Rodríguez.El tècnic de Menorca va aplicar un canvique va donar bon resultat. Va situar aPrychepa com a central, al costat deDuarte, i a Ana Corretja de oposada. I varesultar, perquè la canària es va créixeranotant i la ucraïnesa va jugar més còmo-

da. Les menorquines van posar tot de laseva part i davant l’adversitat es van créi-xer per donar la volta la marcador (5-8) enel canvi de camp. Més nervis. SabrinaDuarte va ser fonamental en el bloqueig iSandell va encertar una mica més (5-10).El pavelló estava d’empeus. Un altredoble bloqueig menorquí s’enfonsava ales alemanyes (5-11). Fins i tot AnaCorrea de ‘4 ‘les va clavar. Yantín es vaapuntar a la festa (5-13). Va entrar desprésDiana Sánchez per a la recepció i AnaCorrea va rematar un primer temps exem-plar per portar l’equip a les portes de lahistòria. 6-14. Però Duarte va fallar unservei i Prychepa va rematar fora. Va serCorrea que va ficar el Valeriano AllèsMenorca en els quarts de final de la CEVCup després d’una rematada consciencia-da. (15-8). Emmudí el Vilstalhalle i nomésse sentien els crits d’alegria d’un equipconvertit en or.

La història segueix en l’esport menorquíde la mà del CV Ciutadella

Superlliga. Desplaçament complicat elque tenia el Valeriano Allès MenorcaVolei a El Ferial per enfrontar-se al HaroRioja Volei. S’ esperava un apassionantpartit i així va ser, encara que el resultat nova ser del gust de les ciutadellenques queperdien per 3-0 davant el nombrós públicque s’ havia atracat a El Ferial a veure leslíders de la superlliga.El partit començava igualat, amb molt denivell per part dels dos equips. A partir delprimer parcial favorable a les locals elmarcador ha resultat favorable per ellesamb grans atacs i defenses fins arribar al16-10. Les de Chema Rodrigues amb ungran parcial s’ atracaven al marcador altram final amb un empat a vint punts.Finalment, gràcies a una gran defensa, elset es decantava per el Haro (25-23).El segon set transcorria molt paregut alprimer, amb un Haro molt enxufat i unMenorca que després del segon parcial esmantenia a n’ el marcador gràcies als atacsde Sandell. Els instants finals molt igua-lats d’ ambdós equips i amb una granrematada “ riojana” el set ha anat per elconjunt d’ Haro per 26-24El tercer set seria el definitiu tot i l’ esforçdel Valeriano Allès, que suava cada puntde la mateixa manera que ho havia fet atots els altres del partit. El final del set,amb un alt nivell de joc, es decantava perles locals per un major encert atacant.

Obre la portada del Setmanari El Iris un extens article del recor-dat Senyor Pepe Salord (Mossèn Josep Salord i Farnés, Fill Il·lustrede Ciutadella” sobre quin rei Jaume de Mallorca va ser l’autor delPariatge.

També a la portada s’anuncia que el nou aeroport de Menorcaserà una futura realitat, amb la reproducció de la carta enviada pelministr de l’Aire al batle de Ciutadella.

Moria a Palma en Coronel d’Artilleria, José Thomás Riutort als62 anys. Era germà del capità Thomàs, que va protagonitzar la“girada” a Menorca amb la sublevació de Ciutadela en 8 de febrerde 1939. El Coronell Thomás va ser el primer militar nacional enarribar a Menorca després de la “girada”. Ho va fer a born d’unhidroavió en la matinada del 8 al 9 de febrer.

Josep Mascaró Passarius, director del Setmanari El Iris, candi-dat als Premis Ciutat de Palma, on va ser guardonat amb el JosepMaria Quadrado.

• 30 • 21/1/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

· 27 desembre 1765 – Els Jurats de Ciutadella reberen unacarta del secretari de su Exa. D. Eduardo Clarke, en la que elsdiu que su Exa.ha reestablert al Sr. Francesc Segui, notari, enel càrrec de secretari de la Càmara de Sanitat de tota l’illa,el qual és trobava revestit, desde que l’illa està baix el dominibritànic, i l’havían expoliat, els Jurats de Mahó, i que esperaque no posaran cap objecció en admetrer-lo i firmar els des-patxos i que se rellegeran per nostra Universitat, com finsl’entrada dels francesos.· 5 gener 1766 – Els Jurats de Ciutadella taxaren els preus

de les carns i peix: carns: bovina a 3 sous i 4 doblers, vadell a4 sous, moltó i ovella a 4 sous, cabres a 2 sous de 4, boc a 1sou de 8, porc a 4 sous la lliura etc. Peix: rotges i escórporesa 2 sous, anguiles a 4 sous, congres i morenes a 2 sous de 4,pagres i pagells a 2 sous de 8 , agulles a 2 sous de 4, galls iesparralls a 2 sous, oblades, espets i llops a 2 sous de 4, oradesa 3 sous, llisses a 2 sous, salpes i rates a 1 sou de 8, sargsmorrudes, variades, sorells i aranyes a 2 sous, sípies, pops icalamars a 1 sou de 8, xucles a 1 sou 4, sírvies a 3 sous, don-celles i altres de semblant espécie a 1 sou 8, llagostes a 2 sous,tortuga a 2 sous, anfós i sardina a 2 sous de 4, gerret a 1 sou,alatxa a 1 sou, bastina a 1 sou de 4 la lliura etc.· 7 febrer 1766 – Els Jurats de Ciutadella reberen carta de

su Exa. en la que els participa la mort del Principe FedericoGuillermo, germà de Sa Magestat. Van resoldre que els Juratsi demés ministres de l’Universitat se vestiran de dol i açó és:el vestit negre amb ploradores d’escambray blanc per lesmànigues del sayo, sens maneguins , tafetà negre al capell iflor negre a la espasa i corbata negre, guants blancs, qualscoses deurà fornir l’Universitat, i en la mateixa posar cortinesnegres, i que el dia 9 tots els sobredits complimentaren al Sr.Comandant, a fi de donar-li el pésame.

Sabem que... ? (118)per Antoni Picó Vivó.

21 de generde 1961

Cuina nostraPatates al fornamb cebes

Ingredients: · 1 kg de patates· 4 cebes grosses· 3 grans d’all· 50 g formatge de Maó vell ratllat· 2 cullerades de mantega anglesa· 1 got de llet sencera· Pa ratllat, pebre bo negre i sal.

Elaboració: Començam pelant les patates i lescebes i, després de passar-les per aigua, les tallam arodanxes ben fines que anirem col·locant per capesdins una palangana apta per enfornar. Primer feimun llit de patates, damunt el qual hi posarem els allstallats tant fi com sigui possible i ben repartits, hosalpebram al gust i també hi repartim trossets demantega de la mida d’una avellana. Hi espolsamformatge ratllat i després posam al damunt unacapa de cebes, ho salpebram novament, hi posamla mantega, ho regam amb mig got de llet, ho tor-nam a espolsar de formatge i feim una altra capa depatates; i així successivament fins que acabem ambuna capa de patates a la qual, a més de la mantega,hi posarem llet i formatge ratllat. També la podemespolsar amb pa ratllat. Finalment, ho enfornamuna hora a 170 graus. La primera mitja hora hopodem tenir tapat amb paper de plata i la resta des-tapat. Si volem, podem posar el grill del forn elsdarrers 5 minuts.

Notes:Aquest plat es pot menjar tot sol o bé com aacompanyament de plats de carn o peix al forn.N’hi ha que, a més del pebre negre, hi posen unpolsim de nou moscada. També quedarà exquisit si,entre capa i capa de patata i ceba, a més del format-ge i la mantega, hi posau bolletes de pasta desobrassada o bé llenques fines de botifarró blanc ode cuixot de Menorca.

Que l’ocupació hagi caigut un 1,7% en elsector serveis a les Illes Balears, la caigudamés important de l’Estat.Que el vol de les 14,40 h entre Mallorca iMenorc patís un retard de mé d’una hora imitja i en cap moment es va informar permegafonia als afectats i tamppoc s’els va

compensar amb un refrigeri. Al vol hi anàven entrealtres el president del Col·legi de Metges i la Rectora del’UIB.El tractament discriminatòria que pateix Radio Taxi perpart de l’Ajuntament de Ciutadella.Que l’Ajuntament de Ciutadella multi a un cotxe que noexisteix, pel fet que es va donar de baixa al 2009, i decla-ri com a morós al seu propietari.Que no s’interpretés la “Marxa Reial” a la festivitat deSant Antoni.L’absència del president Antich a la Diada de Menorca.

Que Ciutadella declararà d’interéssocial les coves de Cala Blanca i catalogaràa zona com equipament cultural. Les covessubterrànies de Cala Blanca comencen aser comparades a les del Drac de Mallorca.L’anunci d’Ibèria en davallar un 5% la

seva tarifa bàsica a les Balears.Que des del PP Menorca s’hagi demanat al presidentregional i a la vegada cap de llista a les autonòmiques delmes de maig, que si acosegueix governar cedeixi alConsell de Menorca les competències e matèria de pro-moció turística.Que es van recaptar 1.900 euros al tradicional sorteigdel porc de Sant Antoni -enguany una truja en estat degestació- que aniran destinats a l’Hospital Geriàtric.La videovigilància que s’han instal·lat a l’edifici de CanSaura.

• 31 • 21/1/2011

Dites i refranys...- Barret d’espart és símbol de pobresa.

PARENÒSTIC DEL MESDE GENER DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 08,06 i es va pondre a les 17,29 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,54 i es pondrà a les 18,029 h.

LES LLUNES DE GENER

Dia 4 lluna nova en Capricorn.Dia 12 lluna creixent en Àries.Dia 19 lluna plena en Cranc.Dia 26 lluna minvant en Escorpí.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Per Sant Pau és el millor moment per podar les parres. Bontemps per a recollir les fulles verdes de llorer. Gener sol ser elmes amb major producció lletera de l’any. Els que teniu conillsés hora de desmamar aquells que tenen més de quaranta dies, iels conills joves els heu de separar per sexes.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 21, Agnès, Altagràcia.Dissabte dia 22, Vicenç, Víctor, Anastasi.Diumenge 23, Ildefons, Climent.Dilluns dia 24, Francesc de Sales.Dimarts dia 25, Conversió de Sant Pau, Elvira.Dimecres dia 26, Timoteu, Paula, Gabriel.Dijous dia 27, Àngela de Merici, Julià.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79fotohernando@terra.esCiutadella de Menorca

OblidatsEls passatgers menorquins i no menorquins

que dilluns havien d’agafar l’avió des de Palmaa Menorca, van veure com poc a poc el vols’anava retadant i no és donava cap explicacióper megafonia, com tampoc cap representantde la companyia informava del motius delretard o es dignava a oferir un refrigeri a lespersones afectades pr un retard que va sersuperior a l’hora i mitja.

“Els menorquins som els grans oblidats” deiael Doctor Pau Lluch, president del Col·legi deMetges. Ni siquiera es dignen a dona-mos unacosa tan essèncial com és informació.

Apartamento con 2 dormitorios, baño,cocina, salón-comedor con chimenea,terraza cubierta y 2 patios propios.Amueblado. Precio: 158.000 €€

-CUANTRAMURADA – Piso en plantaprimera De unos 140 m2, con 4 dormi-torios, gran baño, cocina, ampliosalón-comedor con vistas a la cuan-tramurada, patio interior y lavadero.Precio: 165.000 €€

Apartamento con 2 dormitorios dobles,baño, cocina americana, salón-come-dor, 3 terrazas y almacén de unos50m2. Dispone de jardín y piscinacomunitarios. Precio: 165.000 €€

Piso con 2 dormitorios, baño, cocinaamericana, salón-comedor, terraza cubierta, parking y trastero.Amueblado y equipado.Precio: 165.000 €€

Conjunto de 2 apartamentosCon jardín y piscina comunitariosAmueblados y equipados. Precio: 185.000 €€

Apartamento con 2 dormitoriosdobles, 2 baños, cocina, salón-comedor, una magnifica terrazacubierta y amplio jardín propio.Precio: 195.000 €€

Apartamento en Cala Morell.Con 2 dormitorios dobles, baño,cocina, salón-comedor, una magnifi-ca terraza con vistas al mar.Precio: 210.000 €€

Solar en zona de Sa Coma.De unos 1080 m2

Precio: 310.000 €€

Parcela de unos 1200 m2

En zona de Cala’n Brut.Precio: A consultar

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-A · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Apartamento con 2 dormitorios doblescon armarios empotrados, baños,cocina americana, salón-comedor, 2terrazas y parking.Dispone de jardín ypiscina comunitarios.Precio: 135.000 €€