ipompeufabrabiologiacmc.files.wordpress.com€¦ · web viewtreball de sÍntesi de 3r curs...
TRANSCRIPT
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
TREBALL DE SÍNTESI DE 3r CURS D’ESO
LES PAPALLONES DE LA SERRALADA MARINA
I. POMPEU FABRA.BADALONA. CURS 2014-2015
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
LES PAPALLONES DE LA SERRALADA DE MARINA pàg. INTRODUCCIÓ
1. QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI? ....................................1
2. PER QUÈ UN TREBALL DE SÍNTESI SOBRE LES
PAPALLONES? ........................................................................2
3. AVALUACIÓ ..............................................................................2
4. PAUTES D’ELABORACIÓ .......................................................3
4.1. Llengües que s’han d’usar
4.2. Citacions bibliogràfiques i pàgines web
5. AGENDA DE TREBALL I SORTIDES ....................................5
5.1. Agenda de treball
5.2. Material per a les sortides
DOSSIER DE TREBALL1. TREBALL DE CAMP.................................................................7
1.1. Metodologia per a l’estudi de les papallones diürnes
1.2. Metodologia de treball de camp
1.3. Fitxes de camp
1.4. Perfil topogràfic i seccions
1.5. La classificació dels lepidòpters
1.6. Estadística de camp
2. El BMS A EUROPA ................................................................12
3. LA MITOLOGIA CLÀSSICA I LES PAPALLONES ..................13
4. CAIXA PER A PAPALLONES ...............................................14
5. LET’S WORK IN ENGLISH ...................................................15
6. REALITZACIÓ D’UN TRÍPTIC ...............................................22
7. VALORACIÓ PERSONAL ........................................................22
8. ELABORACIÓ D’UN POWER POINT ......................................23
9. ANNEXOS ................................................................................24
Pautes per preparar l’exposició oral
Criteris d’avaluació
Fitxa de camp
Mapa d’Europa
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
LES PAPALLONES DE LA SERRALADA DE MARINA
INTRODUCCIÓ
1. QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI?És un treball que realitzeu tots els alumnes de l’Ensenyament Secundari Obligatori en
acabar el curs per tal de posar en pràctica les diverses habilitats i coneixements que heu
anat adquirint durant l’any.
Es defineix com un conjunt d’activitats que serveixen per avaluar, de manera
interdisciplinària i conjunta, la maduresa de l’alumnat en relació als objectius generals del
curs i l’assoliment de les competències bàsiques.
El treball de 3r curs d’ESO gira al voltant d’un centre d’interès: LES PAPALLONES DE LA
SERRALADA DE MARINA, i té un objectiu final: conèixer la pervivència de les espècies
autòctones de papallones, fet que té una relació directa amb la qualitat del medi ambient.
Per a l’assoliment d’aquest objectiu heu de seguir els passos que més endavant
s’especifiquen.
Aquest treball és també una activitat d’aprenentatge que permet exercitar-vos en aspectes
difícils d’abordar des dels altres matèries, com ara la cooperació dins d’un grup de treball o
l’autonomia en la recerca d’informació. A més, contribueix a donar significat als continguts
adquirits, mitjançant la seva connexió amb situacions reals.
2. PER QUÈ UN TREBALL DE SÍNTESI SOBRE LES PAPALLONES Aquest any es proposa als alumnes de 3r d’ESO que facin el treball de síntesi sobre les
papallones de la Serralada de Marina. El motiu és donar a conèixer el projecte Butterfly
monitoring project que l’IES Pompeu Fabra està duent a terme des de l’any 1998 i oferir als
alumnes de 3r la possibilitat de col·laborar-hi i fer un petit treball de recerca.
Aquest projecte s’emmarca dins del programa Sòcrates-Comenius de la Comunitat Europea
i es porta a terme simultàniament a diversos països d’Europa. Els països que hi participen
són Suècia, Noruega, Holanda, Gran Bretanya, Dinamarca i nosaltres. Tots els països
participants han fet treball de recerca sobre les papallones que es troben en els seus
territoris i han posat en comú els diversos estudis. Professors i alumnes participants han
viatjat als diferents territoris i han intercanviat experiències.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
Els objectius d’aquest treball són els següents:
-Estudiar les papallones i la relació entre la seva supervivència i el medi ambient.
-Aprendre a estimar i conservar l’entorn natural.
-Familiaritzar-se amb les noves tecnologies.
Una part important del treball, l’haureu de fer posant en pràctica els vostres coneixements
d’informàtica (PowerPoint, Internet, etc). Esperem que trobeu aquest treball interessant, que
us sentiu atrets per la recerca i el coneixement del vostre entorn i que us ho passeu bé fent-
lo.
3. AVALUACIÓSerà avaluat per un tribunal constituït per professors del centre.
Objectius que s’avaluaran:
Expressió oral: capacitat d’exposar correctament les idees, amb un vocabulari adequat al
tema del treball de síntesi.
Presentació correcta del dossier
Expressió escrita: adequació, coherència i correcció tant dels aspectes textuals (distribució
dels paràgrafs, ús d’enllaços, expressivitat, tria lèxica) com de qüestions més mecàniques
(ortografia, distribució dels espais). Netedat i ordre (numeració de pàgines, índex).
Utilització de les noves tecnologies.
Participació activa i crítica en el treball de grup.
Aplicació interdisciplinària dels coneixements adquirits en les diverses matèries del curs.
Organització del grup: distribució de tasques i del temps, cooperació en el treball col·lectiu.
Civisme: comportament correcte i respectuós tant amb els companys com amb el material i
l’entorn natural, a fora i a dins del centre.
Utilització del material de suport: gràfics, quadres, plànols, mapes.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
4. PAUTES D’ELABORACIÓEl treball es presentarà en fulls DIN-A4, escrits per una sola cara, fet a mà, amb lletra clara,
o amb ordinador (lletra Arial 12, interlineat 1,5). Tots els fulls han d’anar numerats (també es
podrà presentar en format digital).
Parts que ha de tenir el treball de síntesi:
-Títol.
-Índex (Els seus apartats han de coincidir amb els de l’índex del dossier de treball).
-Respostes de cada una de les activitats realitzades (cal copiar l’enunciat de les preguntes).
-PowerPoint
L’exposició oral, que es fa davant del tribunal, ha de ser en llengua catalana.
4.1. LLENGÜES QUE S’HAN D’USAR
· El dossier s’ha de redactar tot en català excepte la valoració individual, que s’ha
d’escriure en castellà, i en anglès els apartats del dossier on s’indiqui que s’han de redactar
en aquesta llengua.
· Trobareu les pautes per preparar l’exposició oral en un dels annexos del dossier.
· El dossier s'ha de lliurar ben presentat i enquadernat el dia, hora i lloc que se us
indiqui.
4.2. CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES I PÀGINES WEBSi consulteu una pàgina WEB, indiqueu-ne les dades, com per exemple:
http://www.telematics.ex.ac.uk/butterfly/ .
-Cal fer-hi constar la bibliografia consultada. Exemples de cites bibliogràfiques:
Llibres
ARNAU, Joaquim. Escola i contacte de llengües, Barcelona, Ed. CEAC, 1980.
Revistes
LÓPEZ, Francesc. “Entre matí i tarda”, a GUIX, Barcelona (1993),
pàg.5-7.
Enciclopèdies
Gran Enciclopèdia catalana. Volum 1, BARCELONA, Ed. Enciclopèdia Catalana, pàg. 505-
529
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
5. AGENDA DE TREBALL I SORTIDES
5.1. AGENDA DE TREBALL
Lliurament del treball de síntesi:divendres 8 de maig a última hora del matí. Recordeu que us heu d'organitzar la feina de tal manera que tot el que heu d'entregar estigui enllestit dijous. Divendres, l'heu de dedicar a la preparació de l'exposició oral i/o a la construcció de la caixa i la realització del tríptic.
Indicacions importants:· es passarà llista cada dia i s’avisarà a casa si l’alumne falta a l’institut.
· els alumnes treballaran per equips a l’aula habitual.
· caldrà portar el material necessari per treballar a l’aula encara que hi hagi una sortida
programada perquè les sortides no ocupen tot el matí.
· Els alumnes que ho desitgin podran dur el seu ordinador portàtil.
· Si els alumnes fan servir l’aula d’informàtica, caldrà que escriguin prèviament
l’esborrany del treball a mà i que portin un “pen”
5.2. EQUIPAMENT I MATERIAL PER A LES SORTIDES
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
Caldrà portar gorra, sabates còmodes, crema per al sol, un suport dur per escriure, paper,
bolígraf, altre material que us indiqui el professors i esmorzar. També es podrà portar, si es
vol, màquina de fotografiar.
DOSSIER DE TREBALL
1. TREBALL DE CAMPLlegiu a continuació la introducció i les línies generals de la metodologia que
heu d’emprar i poseu-vos en marxa.
1.1. METODOLOGIA PER A L’ESTUDI DE LES PAPALLONES DIÜRNESButterfly Monitoring Scheme (Pla de Seguiment de Ropalòcers)
El BMS fou desenvolupat a partir del mètode de transsectes lineals, i inicialment es va
aplicar a una de les àrees més riques, pel que fa a l’existència de lepidopters, d’Anglaterra.
A Catalunya hi ha una xarxa BMS amb més d’una trentena d’estacions entre les quals hi ha
des de fa quatre anys l’estació de Can Miravitges. Aquesta xarxa constitueix la base del
projecte del Departament de Medi Ambient “Programa de seguiment de les poblacions de
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
ropalòcers com a bioindicadors dels canvis en els sistemes naturals de Catalunya
mitjançant la metodologia del Butterfly Monitoring Scheme” .Els seus objectius primordials
són:
· Proporcionar informació als nivells regional i nacional dels canvis que experimenten les
poblacions de papallones i detectar les tendències que podrien afectar l’estatus d’una
espècie determinada.
· Monitorar els canvis numèrics en una localitat concreta i, en part gràcies a la
comparació amb els resultats obtinguts en altres àrees, determinar l’impacte que
suposen els factors locals sobre les poblacions de papallones.
1.2. METODOLOGIA DE TREBALL DE CAMP1.2.1. Bàsicament consisteix en comptatges visuals d’exemplars adults de papallones
diürnes al llarg d’un itinerari determinat (heu de marcar l’itinerari al mapa que se us ha
donat).
1.2.2. El transsecte es recorre un cop a la setmana en un dia qualsevol, a una velocitat
constant ( en el nostre cas utilitzarem les dades de camp de la sortida que farem durant els
dies del treball de síntesi), i només es compten les papallones que estan a una distància de
3m per davant i als costats de l’observador.
1.2.3. El transsecte es divideix en diferents seccions, cadascuna corresponent a un hàbitat
particular (és a dir, diferent vegetació: pineda, prat sec, conreus abandonats etc.). Aquestes
seccions es pintaran al mapa de la zona.
1.2.4. Per evitar dobles comptatges i altres errors en el cens, es prenen les màximes
precaucions possibles i quan hi ha dubtes en la identificació d’una espècie es captura
l’individu amb l’ajuda d’un salabret i s’examina detingudament.
1.2.5. El mostratge es fa al matí, en qualsevol hora compresa entre les 9h i les 14h i només
es compten les papallones que són a una distància de 3m per davant i als costats de
l'observador.
1.2.6. Les condicions meteorològiques s’anoten a l’inici i al final del transsecte:
- temperatura màxima i mínima
- insolació: També es prendran dades d’insolació utilitzant les lletres
S (sol) i N (núvol) i les seves possibles combinacions, que poden ser:
S= 100% sol
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
N= 0% sol
SN= 50% sol
SSN= 75% sol
SNN= 25% sol
El còmput final d’insolació es farà de la manera següent:
insolació= Nombre totals de lletres S
Nombre total de lletres S i N
Un cop acabat l’itinerari es farà una valoració del vent que ha bufat utilitzant l’escala de
Beaufort per fer-ho. En aquesta escala considerarem :
(1) quan hi hagi calma .velocitat entre 0 i 5 km/h.
(2) es nota el vent al rostre .6-11 km/h
(3) el vent agita les fulles.12-19 km/h
(4) el vent aixeca papers i la pols .Entre 20-28km/h.
Atès que les papallones són animals poiquiloterms i necessiten el sol per termoregular-se,
els transsectes no poden realitzar-se quan plou o quan, per causa d’un cel ennuvolat, la
temperatura ambient no supera el mínim fixat (arbitràriament: 17ºC) o bé hi ha força vent
(>4 escala Beaufort).
1.3. FITXES DE CAMPPer a la recollida de les dades es disposa de fitxes de camp (trobareu un model de fitxa de
camp a l’annex 1), on s’anota, per a cada espècie, el nombre d’individus vistos a les
diferents seccions (cal portar llibreta i bolígraf) .
Les espècies que s’identifiquin fora del transsecte s’anotaran amb un asterisc al costat.
1.4. PERFIL TOPOGRÀFIC I SECCIONSPer a la realització del perfil topogràfic, s’utilitzarà paper mil·limetrat , s’indicarà l’escala,
l’orientació i les seccions. Altres detalls (pistes, vegetació, etc.) també es poden indicar. La
metodologia es pot trobar en els apunts donats a classe.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
1.5. LA CLASSIFICACIÓ DELS LEPIDÒPTERSDins de l’ordre dels lepidòpters les espècies s’agrupen filogenèticament, és a dir, segons el
seu parentiu evolutiu. Hi ha hagut nombroses classificacions de lepidòpters al llarg de la
història i encara avui no hi ha una unanimitat entre els estudiosos.
Una de les primeres classificacions era la que distingia els ropalòcers (papallones diürnes)
dels heteròcers (papallones nocturnes). Aquesta classificació, tot i ser molt general i poc
actual, és d’una gran senzillesa i molt adequada per ser utilitzada en aquest treball. Els
ropalòcers reben aquest nom pel fet de presentar l’extrem de les antenes engruixit en forma
de maça. Els heteròcers tenen les antenes amb altres formes però mai acabades en maça.
Dins dels heteròcers, que representen el 90% dels lepidòpters, hi distingim, entre d’altres,
els grups dels microlepidòpters, el dels noctúids i el dels geomètrids. Es coneixen unes
dues-centes espècies de ropalòcers als Països Catalans, les quals s’agrupen en set
famílies, que són: papiliònids, pièrids, licènids, libiteïns, nimfàlids, satírids i hespèrids.
Les característiques de cada espècie i família descrita de les papallones diürnes es pot
trobar a les guies de papallones que tindreu a la vostra disposició. Al moment de fer el
treball haureu de posar les característiques principals de les espècies trobades, així com de
les famílies a les quals pertanyen. Podeu utilitzar també els apunts donats a classe.
1.6. ESTADÍSTICA DE CAMP
1.6.1 Explica què és l’escala d’un mapa. Quina és l’escala amb què has treballat? Quin significat té?
1.6.2. Divideix el recorregut total en seccions que es corresponguin amb trams del recorregut.
1.6.3. Calcula la longitud real de cada secció i la total. Has d’ anar en compte per posar-ho tot en la unitat adient.
1.6.4. Suposant una amplitud de batuda de 5 m, calcula l’àrea de cada
recorregut.
*Pots fer servir la taula següent com referència:
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
Longitud al mapa Longitud real Àrea (en hectàrees)
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Total recorregut
1.6.5. Calcula la densitat de cada espècie de papallona que existeix per secció, així com el
total del recorregut. Recorda que:
Densitat = Quantitat
àrea
*Pots fer servir la taula següent com a referència :
Espècie Nombre de papallones
Àrea Densitat
Secció 1
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
Secció 2
Secció 3
Secció 4
1.6.6.Realitza un diagrama de barres on figurin: l’espècie (a l’eix horitzontal) i el nombre de
papallones per espècie (a l’eix vertical).
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
1.6.7. Realitza també un diagrama de sectors on es visualitzin els tants per cent
dels diversos tipus de papallones trobats al total del recorregut.
2. EL BMS A EUROPA
Tal com hem explicat al començament, diversos països europeus participen en el Butterfly
Monitoring Scheme, en coordinació i contacte permanent amb l’IES Pompeu Fabra.
Descobriu com són aquests països a través de les activitats que et proposem a continuació:
2.1. Situeu al mapa d'Europa els països següents:
· Holanda
· Gran Bretanya
· Suècia
· Noruega
· Dinamarca
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
2.2. Situeu la seva capital i les ciutats més importants.
2.3. Expliqueu les activitats econòmiques més importants d'aquests països.
2.4. Busqueu informació sobre el sistema de govern actual que tenen aquests països
i com està organitzat.
2.5. Escolliu un dels cinc països i feu un fulletó il·lustrat on es reculli:
· La història del país.
· Ciutats i edificis més importants.
· Economia.
· Tradicions culturals, com ara: festes, gastronomia, religió majoritària, etc.
3. LA MITOLOGIA CLÀSSICA I LES PAPALLONES
A l’hora de donar nom científic a les papallones que s’han anat descobrint , els estudiosos
s’han submergit en la mitologia clàssica i han buscat noms que tinguessin relació amb
alguns personatges d’aquesta mitologia.
De les papallones que podeu trobar a la Serralada de Marina, tres com a mínim porten un
nom relacionat amb la mitologia. Busca en un diccionari mitològic (per ex., el de Pierre
Grimal, que pots trobar a la biblioteca de l’Institut) el personatge que dóna nom a cada una
de les papallones següents, informa’t de qui va ser i fes una petita explicació del que més
t’hagi agradat o que hagis trobat més interessant.:
Thymelicus acteon (Acteó):
Papilio machaon (Macaó):
Polyommatus icarus (Ícar):
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
4. CAIXA PER A PAPALLONES.Busqueu una capsa de cartró i feu-hi les modificacions que us indiquem a continuació:
· Marqueu en totes les cares, menys a la base, un rectangle a 2cm de les arestes.
· Retalleu aquest rectangle.
· Talleu dos plàstics una mica més grossos que el rectangle que s’ha de cobrir.
· Talleu tres mosquiteres una mica més grosses que el rectangle que vulgueu tapar.
· Enganxeu les teles i els plàstics per dintre la caixa.
· Decoreu la caixa.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
5. LET’S WORK IN ENGLISH
Both activities are compulsory and to be done individually:
1) Complete the fact file for two of the butterflies you are studying:
- Name:
- Size:
- Main physical features (color, stripes, spots, etc.):
- Other details:
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
2) Describe the two butterflies including the information above (fact file), and
compare them (min. six sentences).
6. REALITZACIÓ D’UN TRÍPTIC
Un cop acabat el treball, caldrà que realitzeu un tríptic on recollireu totes les activitats que
heu dut a terme. Caldrà que marqueu els passos seguits, la recollida d’informació, les
conclusions, les dades rellevants, etc. i que inclogueu fotografies, pròpies o d’arxiu. Podeu
utilitzar el power-point, l’escànner, Internet, etc.
7. VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALLAquest apartat consisteix en una redacció d’unes 150 paraules, aproximadament, amb la
valoració del vostre treball en grup i de la vostra aportació personal. Cal que hi expliqueu
com us heu organitzat, el repartiment de les tasques, els problemes plantejats i com els heu
resolt, el grau de participació en les feines de tots els membres del grup. També ens
agradaria saber quins aspectes del treball us han resultat més interessants i quins més
dificultosos. Hi heu de fer constar les vostres impressions personals, el grau d’harmonia
dins el grup.
Recordeu que aquest apartat s’ha de redactar en llengua castellana.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
8. ELABORACIÓ D’UN POWER POINTCondicions que ha de reunir:
El PowerPoint ha de ser una guia que serveixi per a l’exposició oral del treball de síntesi.
Ha d’incloure:
· Una petita explicació de com s’ha elaborat el dossier.
· Col·laboració dels components del grup en totes les tasques.
· L’índex del dossier.
· Un esquema de cadascun dels apartats de l’índex.
· Valoració personal del treball de síntesi (molt breu).
9. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament
Institut Pompeu Fabra
ASSISTÈNCIA A CLASSE I A LA SORTIDA/ELABORACIÓ DEL DOSSIER
ACTITUD I PARTICIPACIÓ EXPOSICIÓ ORAL I DOSSIER I POWERPOINT
4 4 2
*La nota de l'exposició oral i dossier / PowerPoint serà individual, la resta és col.lectiva.
L’equip de Coordinació Pedagògica d’ESO
Badalona, abril 2015