Treballs de la Societat Catalana de Geografla - N o 46 - vol. XIII

eactivitat en l'ordenació del territori de laDirecció General de Política/Planificació iAcció Territorial del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitatde Catalunya en el període 1978-1997

Elisabet San i Raventós

1. Presentació i objectiu de l'article

Lany 1978 es definien per decret les cornpetencies de la Direcció Generalde Política Territorial i se la facultava, entre altres, per

«a l'elaboració i coordinació d' estudis relatius a la definició de la política d' ordenaciódel territori a Catalunya, la promoció de la planificació comarcal i l'assessorament enla gestió que en derivi en els termes que preveu la Llei del sol, la distribució geogra­fica de les activitats i equipaments, la coordinació de línies generals de la planificacióde les obres i d'infraestructura básica, la política de defensa i conservació del patri­moni natural i de gestió ambiental i control del medi ambient» (Extret del Decret de29 de setembre de 1978. DPTOP: Memoria, 1978)

A partir d'aquella data, el Departament de Política Territorial i ObresPúbliques es dotava d'una direcció general facultada per elaborar els docu­rnents, definir els objectius i el marc legislatiu necessaris per desenvolupar lapolítica territorial del govern autonorn. Lany 1997, com a resultat d'una rees­tructuració global d' aquest Departament, les cornpetencies d' ordenació delterritori han estat assumides per la Direcció General d'Urbanisme, que ha pas-

131

sat a denominar-se Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme.Aquesta reestructuració ha suposat el tancament d'una primera etapa en la quall'ordenació del territori i l'urbanisme s'han mantingut separats en dues direc­cions generals diferents.

Aquest article té com a objectiu fonamentalla presentació de forma ero­nologica de les tasques més rellevants realitzades en aquest període per la desa­pareguda Direcció General en el camp de la planificació territorial. Aquestresum no estará fet en cap to crític' sinó que més aviat es voldria que servís dereferencia per a qui vulgui aprofundir en els documents citats.'

Previament es fara una breu reflexió sobre l'ordenació del territori i l' arti­culació d' aquesta activitat amb l'administració pública, que servirá de marc perencaixar l' actuació de la Generalitat en aquest camp. En el text també se citenalguns plans en fase de redacció i d' altres ja elaborats per diferents organs dela Generalitat, en els quals no s'aprofundeix pero que reflecteixen l' activitattécnica que complementa l'actuació dels diferents departaments.

2. Consideracions previes

Lordenació del territori és una tasca complexa darrera la qual s'amaguenmoltes interpretacions, aproximacions i definicions. Aquesta ambigüitat en ladefinició pot ser motivada perqué és una disciplina científica i una técnicaadministrativa relativament recente Alguns autors assenyalen que la TénnesseeValley Authority, creada pel govern americá després de la crisi de l'any 1929 perrellencar l'economia d'una área del sud-est dels Estats Units, pot ser conside­rada com la primera temptativa moderna de planificació regional o, en el casd'Europa, es posen com a exemples tradicionals les primeres mesures «regio­nals» per arees amb problemes de desenvolupament adoptades per la Gran Bre­tanya i Italia als anys trenta: les arces dedicades a la producció de carbó, en elririrne-r r~.~. 1 ~1 .~l1hcl~.~~nv()l11n~m~nt cI~l M~7.7.()(Tl()rn() e n ~1 .~~(T()n r~.~.r------- ---) - -- ----------. ----r-------- --- -·----~n------ --- -- --n--- ----

De fet, pero, no és fins després de la Segona Guerra Mundial que els dife-rents paísos i els seus governs comencen a prendre consciencia de les desigual­tats que existeixen entre les regions, deIs problemes que es generen pel creixe­ment de les grans ciutats i de l'estancament que experimenten les arees ruralsi, en conseqüencia, de les tensions que s'acumulen en el territori. Aquestesraons, entre altres, van propiciar que les administracions incorporessin en elsseus estudis indicadors per mesurar les diferencies territorials, que apliquessinnoves formules per analitzar els contrastos espacials i comencessin a dissenyarpolítiques correctores dels desequilibris territorials detectats. I de tot aixo nofa més de cinquanta anys ...

1 Lautora de l'artide ha treballat des de l'any 1990 al Servei de Planificació de la Direcció General dePlanificació i Acció Territorial.

2 Aquest resum ha estat completat amb les suggerencies del senyor Genís Carbó, cap del Servei de Pla­nificació Territorial l'any 1997.

132

Una de les conseqüencies d' aquesta evolució tan rápida i diversa és que eldesplegament del procés de planificació que ha de contribuir a l'ordenació delterritori i de les polítiques per assolir-ne els objectius teorics implícits s'hanarticulat de forma molt diversa a les administracions dels diferents paísos queafirmen que apliquen polítiques territorials.

3. Principis de l'ordenació del territori

La Carta europea d'ordenaciá del territori, aprovada pel Consell d'Europal'any 1984 com a text de referencia que defineix els objectius que haurien d' as­solir les polítiques d' ordenació territorial en l'árnbit europeu, proposa un enfo­cament d'aquesta activitat des d'una triple perspectiva: com una disciplina cien­tífica, una técnica administrativa i una política l' assoliment de la quals'aconsegueix basicament amb la confrontació dels punts de vista de les dife­rents disciplines científiques i dels diferents agents implicats. Segons aquestdocument, l'ordenació del territori té com a objectiu general basic el desen­volupament equilibrat de les regions i l'organització física de l'espai a partird'una concepció directriu escollida.

Segons es despren d' aquesta Carta, els objectius fonamentals de l'ordenaciódel territori es poden dividir en dos grans grups:

a) generals- millorar la qualitat de vida dels ciutadans, entesa com facilitar l'accessi­

bilitat al territori ja sigui amb la millora de la xarxa de les infraestructures i delsserveis o amb l'augment i correcció de les dotacions d'equipaments o d'habi­tatge,

- optimitzar l'organització i el repartiment de les activitats en l'espai, enespecial de les economiques, de residencia i de lleure,

- aconseguir un desenvolupament regional equilibrat, és a dir, la unifor­mització máxima dels indicadors econornics i de benestar en tots els territorisi per a tota la població,

- desenvolupar una gestió responsable dels recursos naturals i de la protec­ció del medi ambient,

- en definitiva, disminuir les disparitats regionals per tal de millorar el fun­cionament de l'economia i esmorteir les tensions socials.

b) els objectius particulars s'acostumen a definir segons l'espai objecte d'or­denació i poden ser forca variats, segons la situació en que s'hagi d'intervenir.Així, els objectius particulars seran diferents per una área de muntanya que peruna zona urbana congestionada o per una zona industrial en declivio

A l'hora d' elaborar les polítiques territorials que han de permetre assolir elsdiferents objectius no es pot oblidar que el territori o l'espai objecte d' ordena­ció esta sotrnes a les pressions que provenen dels agents individuals (per exem­ple, propietaris del sol, constructors, agents econornics, etc ...) i dels agents ins-

133

titucionals (de l'administració local, regional, estatal o supra-estatal). Aquestsdos grans grups d' agents moltes vegades defensen interessos que no són coin­cidents i que sovint es confronten a 1'hora de decidir els usos més apropiats pera cada indret. En principi, els agents institucionals són els encarregats de cana­litzar els usos en el territori i d'harmonitzar les pressions per tal d' assignar l'ac­tivitat més idonia d' acord amb els objectius de política territorial aprovats perles institucions. Aquest procés suposa que s'haurien de tenir en compte lesdirectrius assumides a l'hora de prendre les decisions de localització de novesactivitats i la resolució de conflictes hauria d' anar a cárrec del planificador,encarregat de coordinar a través dels plans els interessos públics i privats sobreel sol.

4. El paper de l'administració en l'ordenació territorial

El procés d' analisi del territori i de l'articulació de polítiques ordenadorescornenca quan es detecten situacions en el desenvolupament territorial que, enprincipi, es volen modificar. Es en aquest moment que la societat, generalmenta través de l'administració, decideix que el desenvolupament no controlat com­porta una serie de costos socials no acceptables i que prefereix que els canvissegueixin unes decisions i uns objectius.

Per articular la política territorial des de l'administració s'ha de tenir en comp­te:

* Els organs administratius: qualsevol administració que hagi de fer pro­postes d' ordenació territorial és necessari que designi un ens o un organ res­ponsable per gestionar el complex procés que es requereix per executar i asso­lir el desenvolupament de la política territorial. Quan aquest organ esta creatse li han d' assignar les cornpetencies, la dotació pressupostaria, l' estructuraorgánica i el personal adient per iniciar el procés.

* El tipus de política a aplicar: en principi, l'administració disposa de duesclasses básiques de polítiques correctores que no són excloents i que l'ajudenen l'assoliment dels objectius fixats. Aquestes polítiques responen a dues situa­cions tipus:

- quan hi ha situacions d' estancament generalitzat en tots els ambits de lasocietat es produeix una atonia dels processos de creixement i en la competenciapels usos del sol i sobre el territorio Aquest fet va acompanyat d'una inversiópública escassa o concentrada en alguns territoris relativament més dinamics,Tradicionalment, en aquests casos es procura dissenyar unes polítiques d' estí­mul orientades a la dinamització de l'activitat económica i dels processos decreixement.

- quan hi ha epoques d' euforia o de desenvolupament, tots els processosque actuen sobre el sol estan en cicles expansius i llavors el que s'ha de procu­rar és articular mecanismes que tendeixin a esmorteir efectes que a la llarga

134

poden ser indesitjatbles per a la societat. En aquest cas, les tensions que es gene­ren en el territori necessiten d'unes directrius més restrictives o de mecanismesdissuassoris que tendeixin a traslladar aquests efectes dinámics cap a zones exte­riors i així expandir l'onada de creixement.

* La definició d' objectius esdevé el nucli fonamental per articular les pro­postes que han de canviar les situacions que són poc beneficioses per al con­junt de la societat. Aquests objectius es plasmen tant en la política dissenyadacom en els instruments que es despleguen per assolir-los i varien segons el terri­tori on s'han d'aplicar o segons el sector d'activitat que vulguin regular. Engeneral, fluctuen en funció de les conjuntures econorniques, de les oscil-lacionsdel mercat, de les espectatives de desenvolupament d'una zona o de la pressióque hi hagi sobre el sol.

* Els instruments: per corregir aquestes situacions desfavorables i assolir elsobjectius que persegueix l'ordenació territorial, les administracions poden arti­cular diferents mecanismes correctors. Els mitjans més clássics per aconseguirmillorar el desenvolupament de la societat en el territori s'han basat en la com­binació de:

- Els plans d' ordenació regional, tant per territoris amplis com per opera­cions molt limitades. Aquests instruments básics han anat prenent formes forcadiferents amb l'evolució de la planificació. Lenfoc dels plans varia en funcióde l'ámbit territoriald'aplicació (nacional, regional, local); de la metodologiad' elaboració o dels continguts que hagin de regular. La planificació física, ente­sa com la regulació dels usos del sol per mitja d'un pla, ha estat una de les for­mes d' actuació més estesa dins de l'administració tot i que la seva plasmacióen un document formal ha estat forca variada quant a continguts i nivell deconcreció de les propostes. Així es poden trobar plans directors, esquemes d' or­denació, plans estructurals i, ja en la decada dels noranta, propostes de plani­ficació urbana i regional de tipus estrategic,

A banda de la planificació física també s'ha desenvolupat l'econo mica, orien­tada a millorar la situació dels sectors productius amb problemes derivats deles transformacions econorniques recents. Aquest tipus de planificació s'ha vistreforcada per les polítiques regionals europees, que centren la seva actuació enel trasvassament de fons de la Unió per programes amb objectius economics iterritorials concrets.

- Els metodes indirectes tendeixen a incidir en la implantació de les empre­ses a partir del reforcament regional dels equipaments socials o de les infraes­tructures de base o d' acollida susceptibles de permetre el naixement d' econo­mies externes. En aquest grup de metodes també es poden incloure altresmesures que impliquen una acció més directa en el repartiment geografic deles activitats econorniques ja sigui en forma de credits, de subvencions o d'a­vantatges fiscals, entre altres.

Tal com es veurá a continuació, aquests factors essencials que concorren enel desplegament de la política territorial des de l'administració es troben en

135

l'activitat desenvolupada pel Departament de Política Territorial i Obres Públi­ques que, des del restabliment de la Generalitat, ha maldat per dotar-se delselements necessaris per definir una política territorial amb uns objectius quepogués assumir el Govern, uns instruments de planificació i un organs admi­nisratius encarregats de desenvolupar-ho.

·s. El cas de Catalunya: l'actuació de la Direcció General dePolítica/Planificació i Acció Territorial en el període1978-1997

:LEstatut d' autonomia de 1979 detalla la relació de competencies de la Gene­ralitat (Títol primer) entre les quals hi ha l'ordenació del territori i del litoral,urbanisme i habitatge (art, 9). Larribució d'aquesta competencia faculta alGovern a articular els mecanismes necessaris per a definir la seva propia polí­tica d' ordenació territorial.

5.1. I;estructura administrativa

Lórgan que per definició té una incidencia més directa en aspectes que afectenl'ordenació del territori en diferents camps és el Departament de Política Territo­rial i Obres Públiques que, a la vegada, s'organitza en les direccions generals necessa­ries per coordinar les actuacions en arces tan diverses com les infraestructures, ladotació d'habitatges, l'elaboració de plans territorials o de muntanya, el controldel creixement municipal a través de la supervisió dels plans urbanístics, etc... EIsaltres departaments de la Generalitat també contribueixen a assolir els objectiusgenerals de la política territorial i així hi ha departaments com Ensenyament, Sani­tat o Medi Ambient que amb la seva actuació milloren la qualitat de vida o delsserveis per a la població, sigui quina sigui la seva ubicació en el territorio

T"l ...... ,..,.~ C"h" .r1:+- ,,1 _ ...:~ ...... :_: .r10. 1'" ...+-: ......10. 1'''~'H 1 Cl7Q 0.1"' ~T"~ .r1.o~~: ... 1.oC" ,.,,..,.~..La.l LV.l.l.l ".l.la U.lL a.l U.l.l.lILIUl UL 1 al LILIL .. 1 al1V 1./ I lJ L.~ Vdll ULl11111 lL.~ L\Jl11-

petencies de la Direc~ió Ge~eral de Polí~icaTerritorial, adscrita al Departa­ment de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta Direcció General es vaarticular en cinc serveis (1980): el de Planificació Territorial, el d'Acció Comar­cal, el de Medi Ambient, el Cartografic i el de Secretaria. Lany 1982, el Ser­vei Cartográfic va ser adscrit al recent creat Institut Cartografic de Catalunyai l'any 1988 el Servei de Medi Ambient va esdevenir una direcció general novadins del mateix Departament de Política Territorial, embrió del futur Depar­tament de Medi Ambient.

Aquell any 1988, la Direcció General de Política Territorial va canviar denom i es va constituir la Direcció General de Planificació i Acció Territorial,en la que hi van romandre dos dels serveis creats en el seu origen: el dePlanificació Territorial i el d'Acció Comarcal. El Servei de Planificació ha tin­gut assignat el desenvolupament de les tasques relacionades amb l'ordenacióterritorial de Catalunya i la redacció del Pla territorial general mentre que el

136

d'Acció Comarcal s'ha concentrat en la redacció dels plans comarcals de mun­tanya i programes zonals i en la coordinació de les actuacions que se'n deriven.

Alllarg d' aquest període, la direcció general responsable de desenvolupar lapolítica territorial de la Generalitat només ha tingut un director general (Sr.Agustí d'Arana) que va ser nomenat l'any 1980 i ha continuat en el carrec finsla reestructuració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del'any 1997. En canvi, els responsables del Servei de Planificació han estat tres:el primer va ocupar el cárrec entre el 1979 i el 1984 (Sr. Josep Ma. Carreras,economista); fins el primer trimestre de 1986 no es va fer efectiu el nomena­ment del següent cap del servei que va ser-ne responsable fins l'any 1991 (Sr.Xavier Subías, arquitecte); la tercera etapa va cornencar amb l'immediat nome­nament d'un nou cap de servei que ha romas en el cartee fins el moment de lareestructuració l'any 1997 (Sr. Genís Carbó, arquitecte).

Amb la reforma del Departament, el Servei de Planificació ha quedat ads­crit a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme i el d'AccióComarcal s'ha integrat a la Direcció General d'Actuacions Concertades, Arqui­tectura i Habitatge (Decret 62/1997, del 4 de marc, de reestructuració delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques, publicat al DOGC del20 de marc del mateix any).

Les cornpetencies atribuides a la nova Direcció General d'Ordenació delTerritori i Urbanisme que, a més a més, assumeix el Servei de Costes de l'an­tiga Direcció General de Ports i Costes, són:

«(...) la planificació, la coordinació i el seguiment de la política d' ordenació territo­rial i sectorial; la programació de la política del sol; la planificació urbanística de lesobres d'infraestructura básica: la definició i programació de la política d' ordenacióurbana i la supervisió, el foment i la tutela de l'activitat urbanística, l'ús i la defensade l'ordenació del territori i del litoral i l'execució dels programes d'urbanització prio­ritaria (...)>> (art, 2 del Decret 62/1997)

5.2. EIs objectius i els instruments de política territorial

La política territorial executada en aquest període de més de quinze anys estaemmarcada per quatre documents concrets que assenyalen les diferents fitesque assoleix l'actuació del Departament en aquesta materia, tant en la defini­ció dels objectius com dels instruments.

5.2.1. Lesdirectrius i esquema del Pla territorialde CatalunyaLany 1981 es va presentar i aprovar per unanimitat al Parlament de Cata­

lunya les Directrius i esquema delPla territorialde Catalunya(BOPC núm. 22,de 2 de marc de 1981). En aquest document es van fixar:

- els objectius de política territorial que havia de seguir l' actuació de laGeneralitat

- unes directrius territorials per les diferents zones de Catalunya en funciódel seu desenvolupament econornic i dernográfic

- uns continguts mínims pel futur Pla territorial

137

En aquella data es va considerar primordial resaltar com a un dels principalsproblemes territorials de Catalunya l'existencia d'una zona amb una forta con­centració de població i d'activitats de tot tipus a la Regió I de 1936 (és a dir,les comarques del Barcelonés, el Baix Llobregat, el Maresme i els Valles Occi­dental i Oriental), en oposició amb la resta del territori, amb menys poblaciói amb dinamiques econorniques més recessives.

El document apunta la necessitat de millorar el transport i les comunica­cions per facilitar la permeabilitat del territori i desenvolupar-ne els diferentspotencials i apunta un seguit de mesures territorials per trencar el model decreixement assolit i que, de fet, són formulacions o recomanacions de caráctermolt generic del tipus:

- trencar l'estructura dual i potenciar el conjunt del territori;- procurar el repartiment espacial racional i equilibrat de les activitats econo-

mlques;- protegir i condicionar el patrimoni ambiental i cultural- i, finalment, potenciar les oportunitats de tots els territoris

Un aspecte forca curiós per la data en que es va elaborar el doeument ésla seeció 11, de polítiques per territoris. En aquesta secció es va fer una aná­lisi de les tendencies dcmográfiques i del procés d'urbanització experimen­tades a Catalunya i es van definir unes agrupacions de comarques amb tretsespeeífics comuns que es configuren com a grans arces d'espeeialitzacióeconómica i de dinámica similar. Per cada una d' aquestes zones es van detec­tar els problemes específics de desenvolupament i proposar unes primeres«directrius per zones» que havien de permetre l' elaboració posterior de polí­tiques diferenciades i que s'haurien d'ajustar als objectius del Pla territo­rial.

Quant al Pla territorial, aquestes Directrius... contenen els primers criteris,proposta d'índex i de continguts per a la seva formulació. Aquesta proposta deredactar un nla ele rrmiunr ncr d ror el naís té carácter sinvular ia oue des deli932,-~b eÍ RegionalPlan:úng, no s'ha~iafet cap altre inte~t de disposar d'unaeina ordenaeió que contemplés tot el territori.

Les Directrius... demanen al Pla territorial la eoncreció mínima de:

- l'elecció i la fixació d' una alternativa per trencar el model territorial asso­lit, amb la definició específica de les zones de creixement

- les previsions demografiques i d' aetivitat a escala global i particularitza­des segons les zones

- una relació dels plans o dels programes sectorials (els plans sectorials sónaquells plans que afecten una aetivitat concreta de l'administració, per exem­ple, ensenyament) necessaris per assolir el nou model de creixement

- els programes d'inversió de I'Administració central en materia d'infraes­tructures i d' equipaments d'importancia territorial

Les funcions que ha de eomplir básicament el Pla territorial són les següents:

138

Definició de zones

o 1020 30 40 SO kmh .•. y=

• Concentració

m Desenvolupament

I;:;:;:;:;~ Desenvolupament selectiu

~ Deprimida

1}}¡¡jj¡¡fII Estancament industrial

,PiiI Muntanya

----. Cota Sao .m als Pirineus

Notes: EIs límits de les zones són aproximats.No s'han contemplat les illes de naturalesa diferent dins de cada zona.Font: Directrius i Esquema delPla Territorial general de Catalunya, BOPC núm. 22, 1981.

- emmarcar les actuacions de planejament de carácter urbanístic- emmarcar i coordinar, quan s'escaurá, les actuacions territorials dels dife-

rents departaments de la Generalitat» (pág. 566 del BOf'C núm. 22)

Amb aquesta consideració es posa de manifest que un dels objectius del Plaera que fos un document que pogués harmonitzar la zonificació prevista en elplanejament urbanístic, generalment d'escala municipal, amb l'activitat que

139

en aquells moments emprenia la Generalitat, tot i que la concreció de les actua­cions ja es reservava a uns plans intermitjos que s'aplicarien a sectors diferentsdel territori de Catalunya en un máxim de 15 zones de planificació.

Finalment, les Directrius es completen amb un seguit d' annexos amb crite­ris pels assentaments de la població, la relació d' aquests en aspectes com eltransport i les comunicacions, les infraestructures energetiques i l'aprofitamenti la conservació dels recursos naturals. En cada un d' aquests apartats es fa unaanalisi de la situació i s'apunten les polítiques que podrien ser idonies per tald' assolir el trencament del model dual territorial.

5.2.2. El Reconeixement territorialde CatalunyaLany 1980, el Consell de Ministres va autoritzar el traspas de cornpetencies

del Centro deEstudios de Ordenación del Territorio y delMedioAmbiente (CEOT­MA) a la Generalitat. Aquest traspás, que es va formalitzar l'any 1981, incloíal'assumpció de la direcció i coordinació de l'estudi del Reconeixement territo­rialde Catalunya. Aquest estudi s'havia adjudicat un any abans al Centre d'Es­tudis de Planificació i estava tutelat per les dues administracions que en aquellmoment eren responsables en temes d' ordenació del territori, la central i l'au­tonornica. Amb el traspas de cornpetencies, el cap del Servei de PlanificacióTerritorial de la Direcció General de Política Territorial esdevenia el directorúnic del projecte.

En aquelles dates s'havia realitzat una extensa recollida d'informació esta­dística i s'havien cornencat a desenvolupar algunes bases de dades dels dife­rents sectors i mancava redactar la diagnosi territorial que, de fet, era l'ob­jecte fonamental del treball. Lany 1983 es va acabar definitivament aquestaobra, redactada en 4 anys i amb un elevat nombre de col-Iaboradors, més de100.

La publicació definitiva consta de vint-i-tres volums; el primer conté l'es­tructura territorial-diagnosi del país a partir de quatre indicadors: la demo­grafia, _els e9uipaments, les infr~estr.u~tu~~~ i l'evolució economic~ recent_. ~aresta de volums són monograties dels diterents sectors economics, socials,dernográfics, infraestructurals, d'habitatge, etc ... Lextensa recollida d'infor­mació que es va fer, fins i tot de treballs sectorials que es trobaven dispersos ino publicats fins a la data, és un dels merits més notoris d' aquesta obra de con­junto D'entre les mancances més remarcables -segons el darrer director/coor­dinador de l'equip- destaquen la dificultar de territorialitzar les dades, el poctractament dels aspectes físics i del paper de l'administració.

Al final del proleg del primer volum es pot llegir la següent reflexió:

«Aviar tindrem nous instruments per portar a terme una acció territorial eficac ambl'aprovació de la Llei de política territorial; s'haura de concloure aquesta etapa de refle­xió i pensar en temes de proposta i models de futur i d' acció per assolir-ho (...) Coma resum podem dir que en aquest moment una de les bases principals que tenim peranar endavant en temes territorials és aquest treball de Reconeixement Territorial»(Reconeixement territorial de Catalunya (1982-83), vol. 1, del Proleg de J.Ma. Carre­ras)

140

5.2.3. La Llei23/1983, de21 de novembre, depolítica territorialLany 1983 s'aprova la Llei 23, de 21 de novembre, de política territorial.

Les ·tres aportacions basiques al procés de planificació territorial que es des­prenen de la seva aprovació són: fixar els objectius de la política territorial delgovern, acotar el contingut i l'estructura del futur pla territorial general i esta­blir els continguts mínims dels altres documents de planificació territorial.

Els objectius es troben en el preambul de la Llei i són l'expressió de la volun­tat del Govern de la Generalitat per reconduir els processos de creixement pertal d' aconseguir el reequilibri territorial a partir de:

- fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d' assolir unsnivells de renda adequats a tot el territori

- promoure el creixement ordenat des del punt de vista de les implanta­cions sobre el territori per tal d'afavorir una eficacia més gran de les activitatseconorniques i una millor qualitat de vida

- afavorir el creixement econornic de Catalunya- lluitar contra l'atur

En certa manera, aquests objectius barregen l'assignació dels usos del sol pro­pia de la planificació física amb el foment de l'activitat económica. Aquestabarreja és motivada per la situació de la societat catalana al principi de la deca­da dels vuitanta: una forta crisi económica combinada amb el desori urbanís­tic acumulat de les decades anteriors convidaven al planificador a pensar en laresolució d' ambdós conflictes.

Quant al Pla territorial, el capítol II de la Llei en detalla algunes recomana­cions que es poden considerar els continguts mínims del document. Aquestesdeterminacions (art, 5.1) incideixen en la necessaria definició d' aquelles zoneso nuclis que han de participar activament en l'assoliment dels objectius de ree­quilibri territorial en oposició d'aquelles altres que han de quedar-ne claramentescloses, especialment per raó del seu interés com espais naturals o agrícoles.També demana al Pla la previsió d'ernplacament d'infraestructures i equipa­ments de carácter general i la definició de les arees de planificació inferior ons'hauran d'aplicar els futurs plans territorials parcials.

En aquest mateix capítol de la Llei es fixen els documents que han de cons­tituir el Pla: els estudis d' informació, la memoria explicativa, l'expressió grafi­ca i l'estudi econornic i financer i, finalment, encarrega la seva elaboració alDepartament de Política Territorial i Obres Públiques.

La tercera aportació de la Llei 23/1983 (capítols III i IV) és que fixa el paperdels plans territorials, la redacció dels quals ha de permetre la concreció delsobjectius d' ordenació del territorio De fet, els plans que introdueix la Llei depolítica territorial, inclos el Pla territorial, són uns tipus de plans específics queactuen de marc pel planejament urbanístic, que ha de ser coherent amb lesdeterminacions del planejament territorial.

El planejament territorial reconeix el Pla territorial general com «el marc decoherencia de tots elsplans, programes o accions amb incidencia territorial, elsquals

141

Nivells i figures de planejament

- Abasta tot el territoricatala

- Abasta tots elssectors, per alsquals estableixun marc global dereferencia

Fixa el modelterritorial

Plans territorials (PTP)

- Abasten una part del territori catalá

- Abasten tots els sectors

- Concreten les determinacions delPTG

- Nivell amb especial importancia enla coordinació entre administracionsi sectors

Plans territorials sectorials (PTS)

- Abasten tot el territori catala

- Constitueixen el desenvolupamentterritorial d'un sector segonsel marc global i les directriusestablertes pel PTG

- Elabora cada PTS el departamentque en té les competencies,tot consultant els organismesadequats.

Plans directors de coordinació

- Directrius per a la coordinació del'ordenació urbanística

- Esquema de la distribuciógeográfica d' usos del sol

Planejament generalPlans generals d'ordenació urbana

Normes subsidiaries de planejament

- Abasten el territori d'un o més municipis

Classifiquen i qualifiquen el solordenant i distribuint els seus usos iestablint-ne l'aprofitament urbanístic,que haura d' adaptar-se al modeldefinit pel planejament territorial.

Planejament derivat i executiu

- Desenvolupa el planejamentgeneral i fa executiu

Font: «Memoria» del Pla Térritorial general de Catalunya, 1995.

142

n'han de tenir en compte les orientacions» (Art. 11.1 de la Llei 23/1983, de polí­tica territorial) i tixa el model de desenvolupament territorial per a tot Catalunya.

Els plans territorials parcials no tan sols han de desplegar les determinacionsdel Pla territorial general per un ámbit d' aplicació més concret sinó que hande permetre la definició dels objectius d' equilibri territorial per aquest ámbiti coneixer les actuacions que s'hi emprendran. La Llei fixa el contingut mínimdeIs futurs documents i remarca molt especialment la necessitat de definir lesinfraestructures i els equipaments per a col-laborar en la dinamització socioe­conornica necessária per assolir el reequilibri territorial. En l' actualitat s'estanredactant dos plans territorials parcials:

- Resolució del 30 de maig de 1995 per la qual es fa públic l'acord delGovern de la Generalitat de 16 de maig de 1995 de formulació del Pla terri­torial parcial de les Terres de I'Ebre.

- El Decret 177/1987, de 19 de maig, sobre el desplegament de la planifi­cació i la coordinació d'ámbit regional previst a la Llei de la conurbació metro­politana (LLOT) que determina el procés d' elaboració del Pla territorial par­cial de la Regió l.

Els plans territorials sectorials han d' adaptar les seves orientacions al Pla terri­torial general i, segons l'article 18, han de fer una estimació dels recursos dis­ponibles, necessitats i déficits, determinacions de prioritats d' actuació i defi­nició d' estandards per cada sector; abasten tot el territori catala i els ha d' elaborarel departament que en té les cornpetencies en col-laboració amb el Departa­ment de Política Territorial i Obres Públiques. Fins la data s'han aprovat:

Pla de sanejament de Catalunya de 1982El Pla de carreteres de 1985El Pla especial d'espais d'interes natural de 1992El Pla territorial sectorial d' equipaments comercials, 1996

Tot i amb aixo hi ha departaments de la Generalitat que executen una pla­nificació rigorosa de caire sectorial com el Departament d'Ensenyament ambel Mapa Escolar; el Departament de Sanitat, amb la planificació de l'assisten­cia sanitaria a tots nivells; el Departament de Benestar Social, amb l'elabora­ció del Mapa de serveis socials o la Direcció General de I'Esport amb el Pladirector d'instal-lacions i equipaments esportius i que, de forma general, espoden considerar com a exemples de planificació sectorial.

Finalment, en el capítol VI de la Llei, es contempla la possibilitat d' articu­lar mesures «indirectes» de tipus subvenció o estimuls fiscals a aquelles activi­tats que, amb la seva reubicació, afavoreixin el reequilibri territorial.

5.2.4. La Llei 1/1995, de 16de marc, d'aprovació delPla territorialgeneral deCatalunya

Aquest procés iniciat l'any 1983 es va completar amb el Decret 397/1984,sobre el procés d' elaboració del projecte del Pla territorial general i l'aprovació

143

al Parlament de Catalunya de la Llei 1/1995, de 16 de marc, un breu text nor­matiu que acompanya el document del Pla. El Pla territorial ha estat un docu­ment redactat en un període de temps llarg de més de deu anys. En aquesttemps hi ha hagut dues prorrogues que han perllongat el termini de redaccióa més de dos anys de tramitació. Aquesta tramitació va cornencar amb el vist­i-plau de la Comissió de Coordinació de Política Territorial" el desembre de1992 i va permetre iniciar la presentació pública del Pla i la consulta institu­cional per acabar amb la presentació del document al Parlament de Catalun­ya, on es va debatre i aprovar el mes de marc de 1995.

El Pla territorial esta format per quatre apartats: els Estudis d'informació; laDiagnosi; la Memoria i I'Estudi econornico-financer, D'aquests quatre apar­tats, l'únic que no estava previst en la Llei 23/1983 és la Diagnosi.

EIs Estudis d'informació i interpretació territorial estan estructurats en 9grans capítols: factors geopolítics, estructura física del territori, demografia,distribució territorial de la població, la ciutat, les infraestructures, els equipa­ments, els ámbits funcionals i els ámbits territorials. Lobjectiu d' aquests capí­tols és fer una valoració de l' estat de cada un dels aspectes considerats a partird'una síntesi descriptiva i de la informació recollida en nombrosos treballs debase, és a dir de treballs específics que el Servei de Planificació va encarregar adiferents consultors externs. El que s'ha intentat és posar de manifest la situa­ció de cada tema en la década dels noranta pero no s'ha homogeneltzat la pers­pectiva d' aquesta i així alternen explicacions historiques sobre demografia o del'evolució urbana amb descripcions de situacions molt actuals, com el cas deles infraestructures o els equipaments. En canvi, un aspecte que va quedar cons­cientment exclos va ser l' estat dels diferents sectors econornics.

D'aquesta part del Pla són especialment rellevants el capítol de les infraes­tructures (capítol ó) i dels equipaments (capítol Z) i el capítol8, dedicat a l'ana­lisi funcional del territori, ja que posteriorment esdevenen el gruix de les deter­minacions de la Memoria i es poden considerar fonamentals a l'horad'estrucrurar-ne els ohiectius. En el caoítol 8 es donen a coneixer els resultats

J .1.

d'uns estudis molt ben sistematitzats rnetodológicament sobre els mercats detreball i les árees de cohesió i centralitat a Catalunya a partir de les relacionsde mobilitat laboral diaria que s'estableixen entre els municipis. La delimita­ció d'aquestes arees ha enriquit el coneixement sobre el sistema urbá catalá desd'una perspectiva funcional i ha posat de manifest la superació del municipicom espai unitari de residencia-treball en moltes de les comarques catalanes.

La Diagnosi és una valoració crítica de la situació dels diferents aspectes queconfiguren la societat catalana. En aquest cas, el contingut del text si que intro­dueix elements d' análisi de la situació económica per veure els reptes que s'hand' afrontar: transformacions en el sector de l'agricultura, del secundari i tercia­ri, del turisme; competitivitat de Catalunya en la Unió europea i la problemática

3 La Comissió de Coordinació de Política Territorial depen del President de la Generalitat de Catalun­ya i esta formada per un representant de cada un dels departaments de la Generalitat. Esta prevista al'article 8 de la Llei 23/1983, de política territorial.

144

de les infraestructures, la qualitat de vida i la protecció del medi ambiento Dela Diagnosi cal remarcar el capítol 6, sobre el reequilibri territorial de Cata­lunya, que dóna compliment a un dels requisits demanats al Pla en les lleisaprovades anteriormente En aquest capítol es fa una diferenciació tipológicade les comarques i dels nuclis urbans segons la seva capacitat de creixementeconornic i espacial.

La Memoria és la.part propositiva del Pla. Lestrategia proposada esta orien­tada a superar el desequilibri que existeix a Catalunya entre una zona forta­ment congestionada, concentrada al voltant de Barcelona i bona part del terri­tori, amb nivells més baixos població. Per aixo es defineix una distribució teóricade la població futura de Catalunya per l'any 2026 (imatge-objectiu). Aquestadistribució té per objecte rebaixar el pes relatiu de la població de l'ámbit fun­cional metropolita al voltant del 600/0 i confia en el repartiment de la pobla­ció restant pels altres árnbits funcionals. A partir d' aquesta idea inicial, el Plaproposa dues línies de reequilibri: una per l'ámbit funcional metropolitá i l' al­tra per la resta del territori i selecciona els «sistemes de proposta» (conjunt demunicipis cohesionats a partir dels sistemes urbans definits en els estudis d'in­formació) com a unitats funcionals preferents per a fer pivotar les propostes dedescongestió. En especial destaca aquells sistemes que, en cada ambit funcio­nal, tenen capacitat per a reequilibrar amb l'assignació d'unes funcions i unespolítiques específiques que han de col-laborar en assolir el model territorialgeneral.

Per altra banda, a la Memoria es formulen una serie d' estrategies orientadesa reduir els desequilibris territorials, a millorar la qualitat de vida i a fomentarel desenvolupament economice Aquestes estrategies de carácter general es refor­cen de forma explícita en els capítols d' objectius i propostes per les actuacionsen infraestructures i qualitat de vida. El carácter de totes elles és forca generici són orientacions que el planificador suggereix per millorar o optimitzar l' ac­tuació pública sense que en cap moment es materialitzin en el territori o esprevegi la seva concreció de realitzaéió.

La concreció de les propostes previstes en el Pla territorial general s'hauriade materialitzar en els futurs plans territorials i en el planejament urbanístic,tal com es despren de la Llei de política territorial. En el darrer capítol de laMemoria hi ha les indicacions per aquestes figures de planificació.

En el cas deIs plans territorials parcials hi ha dos tipus d'indicació per als sis­temes de proposta: una és sobre els parametres urbanístics basics lligats a la pla­nificació física deIs usos de sol; l'altra indicació fa referencia a la definició delrespectiu esquema d' ordenació territorial. En aquest esquema s'hi inclou lalocalització indicativa de les reserves de sol, les infraestructures basiques, elsequipaments comarcals i supra-comarcals i els espais objecte de protecció. Enel cas dels plans sectorials hi ha una ennumeració dels que seria desitjable redac­tar amb unes acotacions d' orientació general quant a contingut; és en el pla­nejament urbanístic on s'acabarien de fixar la classificació i la qualificació d'u­sos i les determinacions preses en els altres plans de nivell superior.

145

Tipologia del desenvolupament comarcal

Nivell de Especialització productivadesenvolupament Sector agrari Indústria Turisme/terciari

1

TerraAlta IPriorat

Garrigues

Pallars SobiraPallars Jussá ...-

Alta Ribagorca ~-

EstancamentAlt Urgell

SolsonesSegarra

NogueraUrgell

Pla d'Urgell

IIConca de Barbera Berguedá -.

Ripolles I,., J.,

IMontsiá

I - ....Creixement Baix Ebre - .....

moderat

ICerdanya

IVal d'Aran

Pla de l'Estany,, GarrotxaCreixement Anoia

destacat BagesOso na

1

Alt Emporda

ItBaix ErnpordaBaix Penedes,

BaixCamp

...... Alt Penedes ......"... Alt Camp ....

--: Selva.i 'Ui l LiC::iAC::liiC::iil i i

1Girones

1-Tarragones ~Segriá

I,Garraf

Fort creixement Valles OccidentalBaix Llobregat

en congestió Maresme

1,Congestió I

Barcelonés I

Font: Elaboració propia a partir de «Diagnosi» del Pla Territorialgeneral de Catalunya; 1995.

146

Distribució de la població.Imatge-objectiu l'any 2026 proposada pel pla

% habitants5,66 338.4005,60 339.7324,84 363.2947,05 529.000

% habitants70,75 4.229.52770,37 4.264.42369,15 5.186.08962,67 4.700.000

Terresde l'EbrePoblació 1996Població1991Tendencia 2026Proposta2026

% habitanrs2,60 155.5782,56 154.9522,22 166.4823,25 244.000

Catalunya % habitantsPoblació 1996 100 5.978.638Població 1991 100 6.059.495Tendencia 2026 100 7.500.000Proposta2026 100 7.500.000

La distribució de la població en el territori és fruit d'un seguit de factors que hi inci­deixen, uns de carácter geostratetgic i uns altres a la morfologia del territori i als seusrecursos naturals. Aquesta distribució i les tendencies subjacents que l'han provocadano poden canviar-se pero, en canvi, sí que se'ls pot donar suport o reconduir per talde tendir a l'equilibri territorial.

Font: «Memoria» del Pla territorialgeneral de Catalunya, 1995.

147

Finalment, l'estudi econornic i financer no és un apartat on s'avaluí el costd'implantació i desenvolupament de les actuacions del Pla sinó que és un recullde les inversions de la Generalitat i de l'Estat pel quadrienni 1994-97. Aques­tes inversions es van escollir en col-laboració amb els departaments i, en prin­cipi, es creien necessáries per assolir els objectius que marca el document, i d' a­questa manera assegurar en la mesura possible la seva execució.

5.2.6. Elsplans territorials parcials: el cas de les Terres de l'EbreLany 1995 s'aproven dos decrets que permeten cornencar al Servei de Pla­

nificació Territorial la redacció del pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre,que compren les comarques del Baix Ebre, el Monrsia, la Ribera d'Ebre i laTerraAlta.

Aquest nivell de planificació es considera optim per articular la participaciódels departaments de la Generalitat amb l'administració local i així poder conei­xer amb precisió l'estat actual de la situació sectorial i territorial per ajustar lesfutures propostes de planificació. Per aixo, l'any 1996 es van constituir duescomissions tecniques: la del territori, on es tracten aspectes relacionats amb lesinfraestructures i el medi ambient, i la d' equipaments.

Quant a l'estructura del document, la redacció d'aquest pla territorial par­cial hauria de seguir el model fixat en el Pla territorial general. El marc de 1997hi ha redactats uns primers estudis d'informació i la diagnosi.

6. Relació cronológica de les publicacions i normativaaprovada en aquesta etapa (1978-1997)

Publicacions

Alllarg d' aquesta etapa, el Servei de Planificació Territorial i la DireccióGeneral de Política Territorial/Planificació i Acció Territorial van encarregarllofllbrosos estudis i iniorrncs que van servir de base per a relaboració del Plai que contribueixen al coneixement territorial del país. Alguns d' aquests estu­dis han estat publicats:

- El Priorat: análisi economica i possibilitats de desenvolupament, DireccióGeneral de Política Territorial. Barcelona, 1981

- Corominas, J: Geologia i planificació territorial: parámetres geologics quecondicionen la utilitzaciódel territori de Catalunya, Direcció General de Políti­ca Territorial. Barcelona, 1982

- Textos legislatius sobre planificació territorial. Italia, Regne Unit, Repú­blica Federal Alemanya, Direcció General de Política Territorial. Barcelo­na, 1982

- Reconeixement territorial de Catalunya, (23 vol.) Departament de Políti­ca Territorial i Obres Públiques i Centre d'Estudis de Planificació. Barcelona,1982-83

148

- Quaderns delSistema d'informació territorialde Catalunya, (4 vols). Direc­ció General de Política Territorial. Barcelona, 1983

- Una aplicació delprograma MAP a Catalunya, Direcció General de Polí­tica Territorial- Departament de Geografia de la Universitat Autónoma de Bar­celona. Barcelona, 1983

- Estat d'utilització de les platges del litoralcatalá, Direcció General de Polí­tica Territorial. Barcelona, 1984

- Alemany, let. alt.: Basesper a l'ordenaciá del litoralcatalá, Direcció Gene­ral de Política Territorial. Barcelona, 1984

- Cabré, A. i Pujadas, l.: Previsions demografiques a Catalunya. Comarques imunicipisgrans a l'horitzó 2000, Direcció General de Política Territorial. Barce­lona, 1984

- Parellada, M. (dir.): ModelCatalunya2000. Estudideprospectiva de lademan­da de sola Catalunya, Direcció General de Política Territorial. Barcelona, 1985

- Lleonart, I? (dir.): Elpotencial economic del sistema de ciutatsa Catalunya,Direcció General de Política Territorial-Banca Catalana. Barcelona, 1988

- El Pla territorialgeneral de Catalunya, Direcció General de Planificació iAcció Territorial. Barcelona, 1995

Col-Iecció Perspectives territorials

La proposta d'aquesta col-lecció es va formalitzar l'any 1991 i tenia la inten­ció d'homogeneitzar sota un mateix format i posar al'abast d' estudiosos i inte­ressats aquells treballs de més interés territorial. D'aquesta col-lecció s'han publi­cat 6 números:

- Pujadas, l. i Mendizábal, E.: La població de Catalunya, 1975-1986: del'explosiá demográfica al creixement zero, núm 1, 1991

- Costa, A., Güell, X. i Parellada, M.: El comportament territorialde lapobla­ció ocupada: análisiper sectors entre 1975-1986, núm. 2, 1993

- Oliveras, j.: LaformaciódeIs desequilibris territorials a Catalunya en elsegleXIX, núm. 3, 1994

- Gabinet d'Estudis Socials: Entre elSud i elNord: els treballadors estrangersa Catalunya, núm. 4, 1995

- Artís, M. et alt.: L'ocupació sectorial a Catalunya en elperíode1986-1991:una análisi comarcal núm. 5, 1995

- Clusa, l., Palacio G., Castañer, M. et al.: Els mercats de treballde Cata­lunya, 1981-1986-1991, núm. 6, 1996

Normativa

La normativa associada a la política territorial i la que ha acompanyat laredacció dels diferents plans ha estat la següent:

- Directrius i esquema del Pla territorial de Catalunya (BOPC núm. 22,de 2 de marc de 1981).

149

- Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.- Decret 397/1984 sobre el procés d'elaboració del projecte de Pla territo-

rial general de Catalunya.- Decret 73/1987, de 20 de febrer, que prorroga el termini dels estudis rela­

cionats amb el Pla territorial general fins el 31 d' agost de 1988, vist la com­plexitat deIs treballs de base i la necessitat de maduració de les propostes atesque amb l'entrada a la Comunitat europea cal afrontar els problemes territo­rials amb una nova óptica de coordinació.

- Acord del Govern de la Generalitat del 6 de setembre de 1991 d'incor­porar al projecte del Pla territorial general la informació produída a partir deldarrer Cens, com també l'actualització dels estudis d'informació i d'interpre­tació, els reajustaments de les conclusions i la reestructuració dels continguts.

- Resolució del 12 de febrer de 1993 per la qual es fa públic l'acord del 12de febrer de 1993, del Govern de la Generalitat, pel qual es pren en conside­ració el projecte de Pla territorial general de Catalunya i se sotmet a consultainstitucional.

- Llei 1/1995, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya.- Resolució del 30 de maig de 1995 per la qual es fa públic l' acord del

Govern de la Generalitat de 16 de maig de 1995 de formulació del Pla terri­torial parcial de les Terres de I'Ebre.

- Decret 345/95 sobre el procés d' elaboració i tramitació del Pla territorialparcial de les Terres de I'Ebre.

7. Conclusió

Aquesta ha estat, a grans trets, l'activitat generada pel Servei de PlanificacióTerritorial de la Direcció General de Política/Acció i Planificació Territorial,responsable dels temes d' ordenació del territori fins l'any 1997. Larticulació

1 , 1 • • í' 1,r-., 1. 1· 1 1 1·

ce tot aquest preces na slgnltlcat que la General1tat hagl estat una de les admi-nistracions pioneres en relació a la resta de Comunitats Autónornes a l'hora dedotar-se d'instruments normatius i de planificació propis. Juntament amb aixocal afegir l' innegable esforc realitzat per analitzar i coneixer els problemes terri­torials de Catalunya des d'una perspectiva autonorna, que s'ha plasmat en elsdiferents documents elaborats alllarg d' aquest periode.

La consecució d' aquests documents té també la seva importancia ja que apa­reixen en un moment de crisi de la planificació. Alguns autors situen aquesta crisijust en la decada dels vuitanta i ha significat el trencament d' alguns models con­solidats fins la data, en especial en allo que fa referencia als plans omminicom­prensius, per deixar pas a formes d'intervenció més fragmentades o estrategiques.

La situació a partir de la reestructuració de cornpetencies de l'any 1997 sem­bla indicar un previsible canvi en l'orientació dels temes d' ordenació territo­rial ja que ha passat a dependre d'un nou organ administratiu que supervisal'activitat urbanística de Catalunya. Quedara per veure si sera possible el des-

150

plegament del Pla territorial general i com s'encaixara aquesta previsible novaorientació amb el marc normatiu aprovat en aquest primer periode.

Bibliografia

CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ-DEPARTAMENT DEPOLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (1982-83): El reco­neixement territorial de Catalunya, (23 vols.), Generalitat de Catalunya,Barcelona.

Charte européenne de l'aménagement du territoire (1984): Conseil d'Europe,Estrasbourg.

Decret 397/1984 sobre el procés d' elaboració del projecte de Pla territorialgeneral de Catalunya.

Decret 177/1987, de 19 de maig, sobre el desplegament de la planificació icoordinació d'ambit regional previst a la Llei de la conurbació metropoli­tana (LLOT), que determina el procés d'elaboració del pla territorial par­cial de la Regió l.

Decret 62/1997, de 4 de marc, de reestructuració del Departament de Políti­ca Territorial i Obres Públiques.

Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels tex­tos legals vigents a Catalunya en materia urbanística.

DEPARTAMENT DE POLÍTICATERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES(1979): Memoria 1978, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES(1987): Plade carreteres de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

DEPARTAMENT DE POLÍTICATERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES(1995): Pla territorialgeneral de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Bar­celona.

Directrius i esquema del Pla territorialde Catalunyapublicat al Butlletí Oficialdel Parlament de Catalunya núm. 22 del 2 de rnarc de 1981.

Estatut d'autonomia de Catalunya, 1979.GENERALITAT DE CATALUNYA (1982): Pla de sanejamentde Catalunya.

Departamentde Política Territorial i Obres Públiques, Junta de Sanejament,Barcelona.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1993): Pla d'espais d'interes natural,Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Departament de MediAmbient. Barcelona.

HERINGTON, J (1989): Planning processes: an introductionJor geographers,Cambridge University Press.

LAJUGIE, J, DELFAUD, ~ i LACOUR, C. (1985): Espace régional et amé­nagementdu territoire, Dalloz, (Deuxierne édition).

Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial publicada al Diari Ofi­cial de la Generalitat de Catalunya núm. 385 de 30 de novembre 1983.

151

Llei 1/1995, de 16 de marc, d'aprovació del Pla territorial general de Cata­lunya.

MüNüD,]. i CASTELBA]AC, l? (1991): L'aménagement du territoire, Pres­ses Universitaires de France (Que sais-je). París, (6eme. édition refondue).

Pla territorialsectoriald'equipaments comercials (rnimeo) (1997): Departamentd'Indústria, Cornerc, Consum i Turisme. Generalitat de Catalunya.

Real Decreto 1346/1976, de 9 de abril, por el que se aprueba el texto refun­dido de la Ley sobre régimen del suelo y ordenación urbana. Legislacióndel Suelo, Civitas (Biblioteca de Legislación). Madrid, 1988.

Resolució del 30 de maig de 1995 per la qual es fa públic l'acord del Governde la Generalitat de 16 de maig de 1995 de formulació del Pla territorialparcial de lesTerres de I'Ebre.

Germans Rubió i Tuduri: El pla de distribució en zones del territori catala.Regional Planning. Barcelona, 1932 publicat a la Separata de Novatecnianúm. 1, gener-febrer de 1976.

TERAN, F. de (1990): «Las ciudades del futuro y la política regional», Políti­ca regional en la Europade los años90, Ministerio de Economía y Hacien­da. Madrid, 1990.

152