LA INQUISICI”

1.- Aquest tribunal, en quin moment es va crear i amb quina finalitat?

La InquisiciÛ va ser creada pel PontÌfex Rom‡ Gregori IX a líany 1231. Líobjectiu de la seva existËncia era lluitar contra els heretges.

2.- En aquest tribunal, quina classe de delictes es jutjaven?

El Tribunal del Sant Ofici de la InquisiciÛ tenia com atribuciÛ essencial la defensa de la fe catÚlica. La inquisiciÛ lluitava contra la heretgia, o contra qualsevol acte que poses en perill líesglÈsia o les seues afirmacions.

3.- Quina manera de procedir tenia el Tribunal de la InquisiciÛ? Com actuava?

-AcusaciÛ (edicte de gr‡cia): L'inquisidor procedia a llegir l'edicte: s'explicaven les possibles heretgies i s'animava a les autoinculpacions que es presenten dins d'un ´perÌode de gr‡ciaª (aproximadament, un mes) se'ls oferia la possibilitat de reconciliar-se amb l'EsglÈsia sense c‡stigs severs. La promesa de benevolËncia resultava eficaÁ, i eren molts el que es presentaven volunt‡riament davant la InquisiciÛ. LíautoinculpaciÛ no era suficient: es feia necessari tambÈ acusar a tots els cÚmplices, amb la qual cosa la InquisiciÛ comptava amb una inesgotable provisiÛ d'informants.

-DetenciÛ: DesprÈs de la den˙ncia, el cas era examinat pels´qualificadorsª, els qui havien de determinar si hi havia heretgia, i a continuaciÛ es procedia a detenir al reu. PerÚ, eren nombroses les detencions preventives, i es van donar situacions de detinguts que van esperar fins a dos anys a la presÛ abans que els ´qualificadorsª examinÈs la seu cas. La detenciÛ de l'acusat implicava el segrest preventiu dels seus bÈns per la InquisiciÛ. Els bÈns del detingut s'utilitzaven per pagar les despeses del seu propi manteniment , i sovint els familiars de l'acusat quedaven en la mÈs absoluta de les misËries. Tot el procediment era portat en el secret mÈs absolut, tant per al p˙blic

com per al propi reu, que no era informat de quines eren les acusacions que pesaven sobre ell. Podien passar mesos, o fins i tot anys, sense que se li informÈs sobre per quË estava tancat. El pres romania aÔllat.

ProcÈs: El procÈs inquisitorial es componia d'una sËrie d'audiËncies, en les quals declaraven tant els denunciants com l'acusat. L'acusaciÛ era dirigida pel procurador fiscal. Els interrogatoris a l'acusat es realitzaven en presËncia del notari del secret, que anotava minuciosament les paraules del reu. Per defensar-se, l'acusat tenia dues possibilitats: ´abonamentsª (trobar testimonis favorables) o ´rebuigsª (demostrar que els testimonis de l'acusaciÛ no eren fiables).

-SentËncia: Els resultats del procÈs podien ser els seg¸ents: ∑L'acusat podia ser absolt. La suspensiÛ era una forma d'absoldre en la pr‡ctica sense admetre expressament que l'acusaciÛ havia estat errÚnia. L'acusat podia ser penitenciat. Considerat culpable, havia abjurar p˙blicament dels seus delictes i condemnat a un c‡stig. Entre aquests es trobaven el sambenito, el desterrament (temporal o perpetu), multes o fins i tot la condemna a galeres. ∑L'acusat podia ser ´reconciliatª. A mÈs de la cerimÚnia p˙blica en la qual el condemnat es reconciliava amb l'EsglÈsia CatÚlica, existien penes mÈs severes, entre elles llargues condemnes de presÛ o galeres, i la confiscaciÛ de tots els seus bÈns. Els heretges impenitents eren cremats en la foguera. L'execuciÛ era p˙blica. -Acte de fe: ManifestaciÛ p˙blica de la InquisiciÛ a la recerca díexemplaritat

4.- Quina relaciÛ hi havia entre el Tribunal de la InquisiciÛ i la Monarquia Absoluta? Era important el poder de líesglÈsia en la Monarquia Absoluta?

La relaciÛ que hi havia entre la monarquia absoluta la inquisiciÛ es que la monarquia absoluta cre‡ la inquisiciÛ per a lluitar contra líheretgia. La monarquia absoluta va trobar a la inquisiciÛ com el seu instrument de control i dominaciÛ.

LíesglÈsia era important per a la monarquia absoluta ja que amb ella aconseguia controlar els pensaments i actes del poble, aconseguint aixÌ el control sobre el poble.

5.- Com actuar‡ el Tribunal de la InquisiciÛ front a les idees de la Il∑lustraciÛ que arriben a Espanya des de FranÁa?

A líany 1789, el Sant Ofici es va manifestar el seg¸ent: "tenint notÌcies d'haver-se escampat i divulgat en aquests regnes diversos llibres, tractats i papers que pretenen destruir l'ordre polÌtic i social, i d'aquÌ la jerarquia de la religiÛ cristiana, es comunica la prohibiciÛ explÌcita de llegir trenta-nou obres escrites en francËs, sota la multa de dos-cents ducats ". El Sant Ofici va seguir vigilant, prevenia la presËncia de comissaris en els ports marÌtims i en les fronteres terrestres, tambÈ visitava sistem‡ticament a les llibreries del regne, que estaven obligades a presentar un exemplar de l'Õndex de llibres prohibits, aixÌ com un inventari anual de les seves existËncies.

6- Quina reacciÛ tindran els filÚsofs i pensadors espanyols que escolten notÌcies del que est‡ passant a FranÁa en Ëpoca de la RevoluciÛ?

1™-VISIO TEOCENTRICA DEL PENSAMENT DE LíANTIC REGIM: AcÌ lo que pensaven es que la terra, la vida, els fets ocorreguts... pensaven que tot el que pasava era perquË Deu ho volia aixina i era ell el que ho feia. No volien saber res de la ciËncia i nomÈs que feien cas de la BÌblia i no se níadonaven que havien explicacions cientÌfiques de líapariciÛ dels planetes, etc. Pensaven que tot tenia a vore en Deu.2-ORIGEN DIVI DEL PODER DEL REI: AcÌ lo que pensaven era que el rei era elegit per Deu, doncs la gent tenia ven clar que el rei era la llei ja que ell governava i es feia lo que ell diguera estigueren o no estigueren díacord.3-SOCIETAT ESTAMENTAL: AcÌ lo que passava era que els priviliejats eren els nobles i el clero que pertenyien a líesglÈsia, i tenien moltes preferËncies davant la llei i no tenien que pagar impostos. La gent estava en contra ja que eren els que mÈs poder tenien i eren els que no tenien que pagar res i no treballaven res.4-CONDICIO DE LA DONA A LíANTIC REGIM: AcÌ lo que passava era que les dones no tenien ningun dret a res. I se suposa que per a lo ˙nic que valien era per a tindre fills, cuidar-los i fer les tasques de la cassa. No tenien

dret ni a votar.