innovació i polítiques públiques. quim brugué
DESCRIPTION
Cicle de jornades: Experiències d'èxit en innovació a les administracions. 1a sessió. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 29 de setembre de 2014TRANSCRIPT
INNOVACIÓ I POLÍTIQUES PÚBLIQUES Quim Brugué
(UdG –
IGOP/UAB)
1a sessió
d’innovació29 de setembre de 2014
EL PERQUÈ
DE LA INNOVACIÓ
EL QUÈ
DE LA INNOVACIÓ
Aproximació instrumental: millors respostes (eficiència)
Aproximació substantiva: noves preguntes, noves respostes (intel∙ligència)
Nou coneixement (informació + reflexió/judicis/experiència)
Generat “democràticament” i orientat a resoldre “problemes col∙lectius”
Gir conceptualGir operatiu
La innovació
és un procés que transforma reflexivament la
informació
en quelcom intel∙ligent i la converteix en coneixements.
2 PILARS:
Partir de la ignorància, del saber superat
Generar‐se de manera coral, col∙lectivament
EL COM DE LA INNOVACIÓ
1.
ENTORNS INNOVADORS
Acceptar la ignorància com a punt de partida.
Treballar des de la inexactitud.
Assumir visions polièdriques.
2. MOTORS DE LA INNOVACIÓ
SUPERIOR
LATERAL
INTERN
EXTERN olle svensson ‐
Apples CC BY 2.0
ELS RESULTATS DE LA INNOVACIÓ
• Què
avaluar?
‐
Encerts o errors?‐
Innovació
o transformació?
‐
Novetat o sostenibilitat?
• Resistències?
‐
Culturals‐
Estructurals
‐
Polítiques
PUNT DE PARTIDA: UN PROBLEMA NO RESOLT
Necessitats Fracassos
Paisatge Dèficits en la qualitat territorial i
els conflictes que això comporta.
Fracàs d’una política territorial
incapaç
de fer front a les
pressions d’un creixement
descontrolat.
Barris Cronificació
de situacions de
marginalitat urbana i els conflictes
que això comporta.
Fracàs d’una política de
rehabilitació
urbana
excessivament segmentada i
professionalitzada.
Centres
cívics
Creixents problemes de cohesió
social i els conflictes que això
comporta.
Fracàs d’unes polítiques socials
assistencials i basades en
protocols professionals.
Superilles Col∙lapse i conflicte en l’ús de
l’espai públic.
Fracàs d’un urbanisme tecnocràtic
i d’unes polítiques de mobilitat
que només pensen en les
persones com a vianants.
EL DOBLE GIR CONCEPTUAL I METODOLÒGIC
Innovació
substantiva Innovació
instrumental
Paisatge El paisatge no és un espai físic, sinó
que
disposa de múltiples elements intangibles
que expliquen la qualitat de vida de les
persones.
Els catàlegs de paisatge
Barris Als barris interactuen les persones i les
pedres, de manera que cal evitar aquesta
distinció
a l’hora d’incidir en la rehabilitació
dels dits barris.
La Llei de barris
Centres
cívics
L’individualisme aïlla les persones i destrueix
els vincles que propicien la cohesió
social.
Els centres cívics
Superilles L’urbanisme no s’adreça només a espais de
transport i a vianants, sinó
sobretot a espais
de convivència i a ciutadans.
El Pla de la superilla
ENTORNS PER A LA INNOVACIÓ
Macroentorn administratiu Microentorn innovador
Paisatge
En general, en tots els casos es
considera que l’entorn
administratiu és garantista i,
per tant, poc procliu a la
innovació.
L’Observatori del Paisatge, un
entorn propici per a la innovació
i
un espai d’hibridació.
Barris La mateixa Llei de barris, que
promou accions i compromisos
que van en la direcció
de la
innovació.
Centres cívics El mateix centre cívic, un illot de
creativitat i un espai de trobada
que afavoreix la innovació.
Superilles No es disposa d’un microentorn
específic.
ELS MOTORS DE LA INNOVACIÓ
Motor superior Motor lateral Motor interior Motor inferior
Paisatge Unió
Europea i
acadèmia
Poc present
El factor clau ha
estat el
lideratge i la
seva capacitat
d’arrossegar a
l’organització.
Participació
ciutadana
Barris Unió
Europea i
acadèmia
Poc present Participació
ciutadana i
relacions amb
els ajuntaments
Centres
cívics
Unió
Europea i
debat tècnic
dins
l’ajuntament
Xarxa de
municipis amb
equipaments de
proximitat
Implicació
ciutadana
Superilles Unió
Europea i
acadèmia
Experiències
municipals
Participació
ciutadana
RESULTATS I RESISTÈNCIES
Resistències Resultats Sostenibilitat
Paisatge Estructurals, culturals
(i també
dels actors)
Optimisme moderat Es considera
assegurada
Barris Sobretot estructurals Optimisme amb
preocupació
Amb dubtes
Centres
cívics
Estructurals i culturals Optimisme consolidat Es considera
assegurada
Superilles Sobretot dels actors Optimisme moderat Amb dubtes