Inicis del catalanisme polític

La crítica al centralisme

A Catalunya no arrela la idea d’Estat liberal

• Sectors progressistes reclamen més poder a les diputacions i als ajuntaments.

• Demanant reformes anticentralistes i federals:– Bullangues (1835-1843)– Insurreció BCN

1842(Espartero ordena bombardejar BCN)

– Jamància set-nov 1843 (Prim bombardeja BCN)

• Dècada Moderada (1844-54)– Augment centralisme.– Repressió a Catalunya– Estat de guerra a Cat.– Moderats catalans

reivindiquen particularisme català

Jaume Balmes (teòleg)Joan Mañé i Flaquer (director diari BCN)Manuel Duran i Bas (jurista)

FEDERALISME• PRINCIPIS FEDERALS:Pi i Margall: Espanya havia de ser el resultat de

la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. (Ell fa política a Madrid: Reforma agrària, defensa treballadors, i defensa indep de Cuba).

Pacte Federal de Tortosa : principi de sobirania popular. Almirall, Clavé i representants territoris antiga corona Aragó fan document impuls Estat Federal.

Projecte de Constitució 1873 Primera República idea Estat federal amb 17 estats.

Josep Mª Vallès i Ribot 1883 proposa redacció Constitució de l’Estat català dins Federació Espanyola. Corts i governs catalans.

Abdó Terrades primer referent 1840.

Partit Republicà Democràtic Federal 1868.•Francesc Pi i Margall•Manuel Salmeron•Estanislau Figueres.

SUPORT A CATALUNYA:•Proletariat industrial•Petita burgesia•Medis urbans.

Valentí Almirall

Va optar per trencar amb Pi i Margall i centrar-se en Catalunya.* Funda el Diari Català•Primer Congrés Catalanista (1880): superades les reivindicacions culturals i literàries, es passava a les polítiques.•Creació del CENTRE CATALÀ (1882): llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic.•Escriu Lo Catalanisme 1886: el seu ideari polític

MEMORIAL DE GREUGES 1885

Reunits a la Llotja de Barcelona representats de la burgesia i d’entitats culturals catalanes van redactar un document presentat a Alfons XII denunciant centralisme i demanant:•Proteccionisme•Dret civil català

LLIGA DE CATALUNYA (1887)El projecte d’Almirall fracassa però apareix un nou partit més conservador i que compta amb el suport de la burgesia catalana.

•Incorporen Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba i Àngel Guimerà.•Reivindiquen:

-Oficialitat llengua catalana-Defensa dret civil català.-Proteccionisme

•Missatge a la reina regent (Mª Cristina) 1888 en qual demanen l’autonomia per Catalunya.•Aconsegueixen que es canviï la redacció del Codi Civil a les Corts de Madrid: primera victòria del catalanisme.

Catalanisme tradicionalista

VIGATANS (finals XIX)• Moviment cultural i intel·lectual

impulsat per clergues de Vic.• Bisbe de Vic Josep Torres i Bages

defensa catalanisme d’arrels cristianes: família, propietat i religió com la Catalunya ideal de l’Edat Mitjana.

• Setmanari La veu de Montserrat. Jaume Collell i Josep Morgades. Exigien que els bisbes fossin catalans.

UNIÓ CATALANISTA• L’èxit de reforma Codi Civil impulsa a

unir esforços.• 1891 es funda UNIÓ CATALANISTA per

unir totes les entitats catalanistes.• Més participació entitats comarcals

per descentralitzar poder de BCN• Base social: Intel·lectuals,

professionals liberals, comerciants i propietaris mitjans.

• Defensaven autogovern per a Catalunya, però dissensions entre participar o no en política.

BASES DE MANRESA

CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA

• Unió Catalanista celebra a Manresa reunió de delegats i aproven programa polític.

• Bases de Manresa: sobirania de Catalunya expressada en 17 articles. Competències absolutes en: justícia, educació, ordre públic, moneda, etc.

• Pacte amb la corona espanyola.

EVOLUCIÓ CATALANISME

• CENTRE CATALÀ (1882)

• LLIGA DE CATALUNYA (1887)

• UNIÓ CATALANISTA (1891)

Valentí Almirall

Canvi Codi Civil

Entitats culturals

La Lliga Regionalista

Candidatura de 4 presidents• Desfeta de 1898 provoca crisi del

sistema i econòmica.• Tancament de caixes, per diferència

entre impostos a Madrid i a BCN• Burgesia crea Unió Regionalista:

demana autonomia polit i admin.• Professionals liberals creen Centre

Nacional Català: Prat de la Riba, Cambó, Carner..

• Candidatura conjunta: Unió R.+Centre N.: guanyen a BCN (1901) els quatre regionalistes.

Fundació de la Lliga R.• Triomf de la candidatura unitària:

unió dels dos grups en Un partit: Lliga Regionalista.

• La veu de Catalunya diari de difusió idees.

• Municipals 1901 ajuntament de BCN 11 regidors+ 11 republicans+ 4 dinàstics.

• Hegemonia de republicans i catalanistes a Catalunya

• Base social de la Lliga: industrials, comerciants, professionals i propietaris agraris.

ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES

El Nacionalisme basc• Creixement industrial provoca forma

immigració: amenaça identitat basca• Euskaros: moviment que defensa

llengua, tradicions i cultura basca.• Sabino de Arana : religió, furs i

puresa raça basca. Enemics: industrials bascos i psoe.

• PNB: primers èxits electorals finals XIX, progrés fins inicis XX.

• Arana abandona postulats antiindustrials i independentistes, Modera el seu ideari que esdevé autonomista.

El Galleguisme• Estructura socials dominada per

noblesa i Esglesia. Burgesia feble.• Defensa de la llengua i les tradicions

identificada amb la pagesia i considerada com endarreriment.

• O Rexurdimento: llengua, literatura, història i tradicions. Rosalia de Castro.

• Principis XX plantejaments més polítics arrelen entre la població denunciant l’emigració gallega.

• Vicente Risco i Alfonso Rodríguez Castelao.

ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES

VALENCIANISME I ARAGONESISME• Valencianisme: Renaixença revindica

llengua i cultura pròpies.• Primera Assemblea Regionalista

valenciana (1904) : aspiracions polítiques amb creació de València Nova

• Aragó: Mitjans segle XIX seguint moda, burgesia difon passat medieval idíl·lic.

• Es defensa dret civil i recuperació patrimoni històric i cultura.

ANDALUSISME• 1916 Blas Infante escriu El Ideal

andaluz.• 1918 Assemblea regionalista de

Ronda: s’estableixen les bases del particularisme andalús i es proposa l’autonomia.

• Durant la Segona Rep. es va elaborar projecte d’estatut andalús, però sense suport popular. El sentiment andalusista no va arrelar fins a després del franquisme.