iniciacio a la flauta

7/28/2019 Iniciacio a La Flauta

1/134


2/134


3/134


4/134

Edici especial per al

Collegi Mir

2010


5/134


6/134

Iniciaci a la autaRicardo Snchez Alfrez

Lahiez

Tots els drets reservats.

Prohibida la cpia i difusiper qualsevol sistema sense perms exprs per escrit dels autors.


7/134

Iniciaci a la auta

Autor: Ricardo Ignacio Snchez AlfrezFotograes: Ricardo Ignacio Snchez AlfrezDibuixos: Rosa Maria Bess Carreras (www.rosabesso.com)Any: 2010Grcies a Arturo, Cecilia i gueda Beltrn Snchez, per la sevacollaboraci en les fotograes del llibre.Tots els drets reservats. Prohibida la cpia i difusi per qualsevolmitj sense perms exprs per escrit dels autors.

Dedicat a Domingo Snchez i a Mara de las Nieves Alfrez; aGervasi Bess i a Maria Dolors Carreras.
http://www.rosabesso.com/http://www.rosabesso.com/


8/134

ndex Pgina

Com usar aquest llibre i treure el mxim prot d'ell 7Iniciaci a la interpretaci 9

Notes si i la (3) 11

Notes do i re (3) 17Corxeres 20Nota sol (3) 23

Semicorxeres 28Notes fa i mi (3) 35

Negra amb puntet 41Notes re i do (4) 43

Corxera amb puntet 49Notes agudes 51

Sncopes 56Notes alterades 57

Teoria musical 65Consideracions sobre la auta 81

3 contes musicals 87Instruments 101

Msica tradicional i msica clssica 111Compositors 112

Control de progrs 121


9/134


10/134

Com fer servir aquest llibre i

treure el mxim prot d'ell.

s, aquest, un mtode per aprendre a tocar la auta. Realment, pot ser molt til, per cal tenir en compte unasrie de consideracions importants.

Cap mtode, encara el millor, servir de gran ajuda si, qui aprn, no t constncia en l'estudi. En la msica, calser molt regular en l'estudi, i, sobretot, aplicar un bon grau d'atenci en l'assumpte. De res no serveix repetirmoltes vegades all que no surt b si sempre es toca malament. Depenent de les circumstncies i l'afany de

cada cual, es pot estudiar (o practicar, o com se li vulgui dir), ms o menys dies a la setmana, i ms o menystemps cada dia, per, l'ideal, seria practicar cada dia una estona. Quant ms millor. Pot ser un quart d'hora otres hores. Depn de cada un. El que dna mals resultats s tocar un sol dia a la setmana, encara que siguimolta estona. Si no es pot cada dia, s millor repartir el temps en diversos dies a la setmana.

Un instrument ha de ser agradable a l'oda. Per tant, cal esforar-se perqu soni b. Al llarg del llibre anemdonant indicacions que conv seguir. I, sens dubte, s important sentir msica bona. En aquest cas, escoltarmsica de auta s de molta utilitat, especialment per captar el tipus de so que es pot arribar a aconseguir,encara que, de moment, no ens soni tan b com als grans interpretis.

A l'apndix d'aquest llibre (al nal), hi ha texts interessants. Conv donar-los un reps com ms aviat millor.Entre altres temes, trobem un resum de teoria musical bsica, l'estudi de la qual s important per a aquells

que no la coneguin.

Cada lli ensenya algunes notes noves, que s'afegeixen a les ja apreses. A totes les pgines, en la part de baix,trobem un esquema redut de les digitacions.

Els discs que acompanyen al llibre sn tan importants com el mateix llibre. Cal escoltar amb molta atenci lamsica i ser molt rigors en la interpretaci. Primer, s'escolta la pea seguint la partitura, i, desprs, es toca.Quan ja ens surti, la toquem al mateix temps que el disc, ns que ens encaixi perfectament. De cada pea hiha dues versions: una ms lenta que l'altra. Es comena per la lenta, i, desprs, s'intenta tocar la rpida. Si larpida no ens surt, no passa res. Ja ens sortir ms endavant.

Iniciaci a la auta Ricardo Snchez Alfrez

7


11/134


8


12/134

Iniciaci a la interpretaciEn aquesta secci, anem aprenent, a poc a poc, les notes a la auta. Comencem amb el si i ella, per , desprs,

anar afegint, progressivament, totes les altres.


9


13/134


10


14/134


11

& ,

& ,

La

Si


15/134


12


16/134

La Si

& ,& ,

Exercicis amb les notes La i Si

Exercici 1En aquest primer exercici, noms apareix la nota si. L'important s que, a ms que soni b, totes les

notes siguin exactament iguals, quant a durada, velocitat i so (volum i qualitat).

& \\ . . . . . . . .

Exercici 2Els silencis sn molt importants en la msica. Cal respectar la seva durada de manera precisa. s primordialno escurar-los, encara que s'estigui impacient per continuar tocant.

& \\ . . . D . . . D

Exercici 3En aquest exercici, apareix la nota la. s molt important recordar que, quan posem el dit mig, per tapar elsegon forat, noms cal moure aquest dit. No s'ha de produir cap altre moviment, ni a la m, ni al bra, ni a capaltre dit. Fixa't que, en aquest primer exercici, tens tot un temps de silenci per collocar la nota la.


13

& \\ . . . D . . . D


17/134

Exercici 4Respecta tot l'explicat anteriorment. La principal dicultat d'aquest exercici s que, en el canvi del si alla, nohi ha silenci. Cal fer el canvi de nota amb total precisi, sense precipitar-se, i sense escurar la durada del si. Sia la primera no surt b, cal continuar practicantns a aconseguir el so exacte.

& \\ . . D . . . . D

Exercici 5Ara, practicarem notes blanques. Com veus, sn gaireb iguals que les negres. L'nica diferncia, s que vansense pintar per dins. Aquestes notes duren dos temps. Cal donar-les la durada exacta, i, a ms a ms,aconseguir que el seu so sigui regular i que no oscilli. El signe que hi ha abans de l'ltima nota s un silenci deblanca. Dura dos temps. s a dir, necessitem el doble de pacincia que amb els silencis de negra.

& \\ - - - - -

Aquest exercici est gravat dues vegades (en la mateixa pista): una, malament; i, l'altra, b. Calxar-se que no soni

com en la primera versi, en la qual el so oscilla. La segona versi s molt millor.

En los siguientes Exercicis aparecen, tambin, blancas con puntillo (3 temps), y redondas (4 temps). Hay queseguir con precisin las indicaciones anteriores. Es decir, prestar mxima atencin al sonido (pensemos queun instrumento debe sonar bien) y a la duracin, tanto de las notas como de los silencios.


14

La Si

& ,& ,


18/134

Exercici 6

&

\\ -- - - # D . . . .

& . . . D , - . . - # D

Exercici 7

& \\ . . . . . - #& . . . D . . . . . . -Exercici 8

& \\ . . . . - # D . . . .

& . . . D , . . . . -


15

La Si

& ,& ,


19/134


16


20/134


17

Do

Re

& ,

& ,


21/134


18


22/134

Exercicis amb les notes Do i ReLes notes do i re sn les segents, en ordre ascendent, a les dues que ja sabem. Comporten alguna cosa msde dicultat, a causa de diversos factors:-La digitaci no segueix la lgica d'anar destapant forats correlatius, sin que, en ambdues notes, es tapa el

segon forat i es destapa el primer.-Hi ha pocs dits subjectant la auta, especialment, en el re, on noms n'hi ha un. Perqu no caigui la auta, calagafar-la correctament, ajudant-se dels dit dit petit i polze de la m dreta, aix com del suport a la boca (veurela fotograa en la part de baix de la pgina).-Hi ha molts forats destapats, amb el qual, hi ha molta prdua d'aire. Per aix, cal intensicar la pressi de

l'aire perqu el so no decaigui, molt especialment en la nota re. Per tampoc no ens hem de passar, perqu elso resulti equilibrat respecte a les altres notes.

Exercici 9

Exercici 10


19

& \\ - - - - - -& . . . . - . D . D - # D

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

& \\ - - . . - . . -

& . . . . . . . . - - - - - # D

Com agafar la auta


23/134

Exercicis rtmics amb corxeresEn interpretar msica, tan important s conixer i encertar amb les notes com tenir un bon sentit rtmic. Elbon ritme s essencial en una bona interpretaci. Mai no ser massa la insistncia en aquest sentit. Donantper fet que coneixem amb seguretat la interpretaci de les notes rodones, blanques amb punt, blanques inegres, aix com els seus silencis respectius, abordem ara les corxeres.Aquestes tenen una durada equivalent a mig temps, amb la qual cosa, en cada pulsaci, s'interpretaran duesd'elles. L'important s saber que les corxeres, per si soles, no signiquen que calgui tocar molt de pressa.Simplement, n'entren dos en un temps. Com els temps no tenen una velocitat nica, sin que varien d'unamelodia a l'altra, i, ns i tot dins d'una mateixa pea, les corxeres d'una melodia poden ser ms lentes que lesnegres d'una altra.L'important s que, dins d'una mateixa melodia, les corxeres durin la meitat que les negres. I, a ms, que esdistribueixin equitativament en la durada de cada temps. s a dir, que siguin iguals entre elles.Practicarem alguns exercicis, concentrant-nos molt en la precisi rtmica, encara que sense descuidar el so.

Exercici 11

& \\ . . . . . . . . . . -

& . . . . . . . . . . -

Exercici 12


20

& \\ . . . . . . - . . . . . . -

& . . . . - -La Si Do Re

& , & , & ,& ,


24/134

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

Exercici 13

Melodies amb les notesLa, Si, Do i Re.

14 La pandereta


21

& \\ - . . . . - . . . . . . . .

& . . - # . . . . . . -

& \\ . . . . - - . . -

& . . . . - . . - . . -


25/134

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

15El triangle

16El tambor

17La caixa xinesa


22

&[\ - . - . . . . - # . . . . . .

& . . . - D . . . . . . . . .

& - # . . . . . . . . . - D& \\ . . . . . . . . . . . . . -

& . . . . . . . . . . . . . . . . . . -

& \\ . . . . . . . . . . . - D . . . . . . .& . . . . . . - . . . . . . .

& . . . . . . . . -


26/134


23

Sol

& ,


27/134


24


28/134

Melodies amb les notes Sol, La, Si,

Do i Re.18El gong

19El chicotn


25

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

& Q Z\ . . . . . . - . . - . . . .

&

Q ..

- ..

- . . . .. . -

Recorda que les dobles barres

amb els punts signiquen

que cal repetir cada

fragment comprs entre

ambdues dobles barres.

& Q [\ . . . . . . . . . . . . - D

& Q . . . . . . . . . . . . - D $& Q $ . . . . . . - . - D . . . . . .

& Q . . . . - - . . . . - D $


29/134

20El pandero

21El bombo


26

&[\ - . . . . . . . - . - . . . . . . . -

D $

& $. . . . . . . . . . . . . . . . . . - D $

& $. . . . . . . . . . . . . . . . . . - D $

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

& Q \\ - # . . . - . . - . . . . . . - . . . - .& Q . - . . . . . . - D . - . . . . . . . . .

& Q . - . . . - . . . . . . . . . . . . - # D


30/134

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

22 Les castanyoles

23 La carraca


27

& Q Z\ . . . . . . . . . . . . . D . . . . . .& Q . . . . . . . . . . . - $ $ . . . . . . . . .

& Q . . . . . . . . . . . . . . . . . - $

&Q [\ .

.. . . . . . . . . . .

D ..D .

.D .

. . . .& Q . . . . . . - # . . . . . . . . . . . . . . . . .

&Q. . . . . . -

D. . . . . . . . . . . . - #


31/134

Exercicis rtmics amb

semicorxeres

Exercici 24


28

Abans de continuar aprenent notes, aprendrem alguns ritmes nous. Ara, comenarem a utilitzar lessemicorxeres. Aquestes gures tenen una durada equivalent a la meitat de la de les corxeres. Per tant,s'executen amb una velocitat doble rpida que aquelles.Poden aparixer soles o combinades amb altres gures, com les corxeres o les negres amb punt, per exemple:

& Z\ . . . . ."" F E . . . . . . . # . .A l'exemple de dalt veiem, al comps 1, quatre semicorxeres unides (que valen, juntes, 1 temps), i una de sola,seguida d'un silenci de semicorxera i d'un de corxera; en el segon comps, un grup de corxera i duessemicorxeres (1 temps, totes elles), i, seguidament, a la inversa; en el tercer comps, una negra amb punt,seguida de dues semicorxeres ( la negra amb punt val un temps i mig, i les semicorxeres, mig temps -un quartcada una d'elles-).

&Q \\ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

En aquest exercici, cal esforar-se a mantenir molt b el ritme de totes les gures, i, especialment, noretardar-se en les semicorxeres. Si s'estudia amb metrnom (cosa molt recomanable), no s'ha de posar gairerpid, sin que a una velocitat que ens permeti tocar cmodament sense perdre el tempo (ritme). Igualment,no s'ha d'escurar la durada de les negres.

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,


32/134

Exercici 25

Exercici 26

27 Larpa


29

&

Q \\ .. . .

. .. . . . . .& Q . . . . . . . . . . - . . . . . . . D

En aquest exercici, apareix la combinaci de corxera i dues semicorxeres. Ja sabem que la corxera dura migtemps i la semicorxera, un quart de temps (per tant, cada grup de corxera i dues semicorxeres dura untemps). Per, millor que qualsevol explicaci terica, s escoltar l'exercici (al disc) i assimilar com sona. I,desprs, tocar-lo, sense metrnom, amb metrnom, i a sobre de l'enregistrament del disc.

& Q [\ .. . . . . . . . . . . . . . . . - D1 temps

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

& Q \\ . . . . . . . . . . . . . . . . . .

&Q- . . . . . . . . . . . . . . -


33/134

28La ctara

29La guitarra


30

1 temps

& Q [\ .. . . . . . . . . . . . . . . . - D

Aquest exercici s, prcticament, igual al nmero 26, amb l'excepci que els grups de corxera i semicorxeressn invertits. s a dir, primer, apareixen les semicorxeres. Com en el nmero 26, recomanem practicar-ho

sense metrnom, amb ell, i amb l'enregistrament,ns i tot tenir-lo completament assimilat.

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

& Q \\ . . . . . . . . . . . . . . .& Q . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . .

& Q . . . . . . . . . . . . . - # D


34/134

30La bandrria

31La mandolina


31

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

&Q \\. .

. . . . . .. . . .

. .& Q . . . . . . . . . . - . . . . . .

& Q . . . . . . . . . . . . . . . . . - # D

&

Q [\. . . . . .

.. . . . . . . . . .

. . . . ..& Q - D . . . . . . . . . - D

&Q. . . . . . . . .

. ... .

. . . . -D


35/134

Resum de tots els ritmes

estudiats anteriorment.A continuaci, tres melodies que contenen tots els ritmes que hem estudiatns ara.

32El llat


32

& Q Z\ . . . . . . . . . . . . . .

& Q . . . . . . . . . . . . . . . . . .

& Q . . . . . . . . - . . . . . .

& Q . . . . . . . . . . . . . . . -

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,


36/134

33El bouzouki

34El cistre


33

&Q [\ - . . . . . . . . . . . . . . . . .

& Q . . . . . . . . - . . . - D . . . . . . .

& Q . . . . . . . . . . . . - D . . . . . . .& Q . . . . . . . . . . . . . . . . . - D

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

& Q [\ - . - . . . . . . . . . . . . . . . . .

&Q-D

. . . . . . . . -D

. . . . . . . . . -D


37/134


34


38/134


35

Fa

Mi

& ,

& ,


39/134


36


40/134

Melodies amb les notes Mi, Fa,

Sol, La, Si, Do i Re.

35La vihuela

Les notes fa i mi, necessiten menys aire que la nota sol, per exemple. Per aix, cal bufar amb precauci, ja que,un excs d'aire, provoca un mal so. No obstant aix, no s'ha de caure en el so massa feble. Igualment, cal

coordinar molt b els dits, quan se'n posen alguns alhora (per exemple, si passem de la nota si a la nota mi, oen altres canvis similars). Tots els dits han de tapar alhora.

& Q [\ . . . . . . . . . . . . -D

. . .

& Q . . . . . . . . . - D $ . . . . . . . . .& Q . . . - D $ $ . . . . . . . . . . . . -

D $


37

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,


41/134

36La balalaika

37El charango


38

& O Z\ . . . . . . . . - . . . . . . . . . - $& O $ . . . . . . . . . . . . . . - $ P

& $

.. . . . . . .

. . .. . . . .

-& . . . . . . . . . . . . . . . . . . - $

&Z\ . . . . . . .

D. . . . . . . .

D. . .& . . . . . . . . . . - - $ $ . . . . . . . . .

& . . . . . . . . . - $ $ . . . . . . . . . . .

& . . . . . . . . . . . . - $

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,


42/134

38La viola de roda

& \\ . . . D . . . D . . . D . . . . - . D& . . . . .

D . . . . . D . . . . . D . . . .

& . . . . . - .D $ $

. . . . . . . . -& . . . . . . . . . . . . - . . . . .& . . . . . . . . . . . . . . . . . D

& . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . D $


39

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,


43/134

39El rabel

& [\ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .& - D $ - . - . . . . - . . . . - .

& . . . . . . . . - . - D $ $ . . . . - .& . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . .

& - . - . $ $ - . - . . . - # - . . .& - . . . . . . . - . $ $ . . . - .

& . . . . . - . . . . - . . . . -D $


40

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,


44/134

La negra amb puntetEl puntet s un punt que es pot posar darrere de les notes o silencis, i afegeix, al seu antecessor, la meitat delseu propi valor. s a dir, si es posa un puntet a una negra, el puntet tindr un valor de mig temps, amb, el qual,el valor total s d'un temps i mig. La negra amb puntet sol anar combinada amb altres gures al costat de lesquals completa dos temps, com poden ser una corxera o dues semicorxeres, per exemple.

Com ja hem dit anteriorment, encara que l'explicaci terica s interessant, el millor s escoltar com sona iassimilar el ritme d'aquestes combinacions. Vegem alguns exemples.

Exercici 40En aquest cas, tenim negres amb punt seguides de corxera, combinaci que suma dos temps.

Exercici 41Ara, s al revs: primer, hi ha la corxera, i, desprs, la negra amb punt.

Exercici 42Ara, tenim negres amb punt seguides de semicorxeres, i, al revs, a lexercici 43.

Exercici 43


41

2 temps&

\\.#.

!

.#.

! . # .! . # .! . # ."

. # ."

-

2 temps

& \\ .! . # .! . # .! . # .! . # .

"

. # .

"

. # -

2 temps

& \\ . # . . . # . . . # . . . # . . . # . . . # . . -

2 temps

& \\ . . . # . . . # . . . # . . . # . . . # . . . # -

Nota: A continuaci, aprendrem les notes re i do greus. A poc a poc, anirem introduint aquests nous ritmes.


45/134


42


46/134


43

Re

Do

& ,

& ,


47/134


44


48/134

44El viol

Si quan parlem de les notes fa i mi, advertim de la necessitat de bufar amb moderaci, aquesta costums'augmenta encara ms en el cas de les notes ms greus. Ats que gaireb tots els forats estan tapats, laprdua d'aire s mnima, i, qualsevol excs d'aire es traduir en un estrany so agut.

& Z\ . . . . . . - . . . . -

& -. .

. . . . . . . . . . - -

$

& $ . . - . . - . . . . . . - . .

& - . . - . . . . .. . . -

$


45

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

Sol

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,


49/134

45La auta dola

46 La auta travessera


46

& [\ . # .! . . . . - . . . . . . # .!

- .& - . . . $ $ - . - . - . - . . # .! .& .

..

. . . -#$ $ . . . . . . . . . . .

& . . . . # .! . . . . . . . - # $

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,

& \\-

- .. . . . . .

. . # .! - . . . .

& . . . . . . . . . . -$ $ . . .! . # ,

& . . . . .! . # . . . . ,. .

. . . # .! . .

& . . . . . . . # ." . . . . . . . , $


50/134

47La quena

& Z\ . . . . . . . . # .! - . . .& . . . . . .! . # . . . . -

$

& $ . . . . . . . . . . . . . . . . . . -& . . . . . . . . . . . . . . . . . -

$


47

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,


51/134

48La auta de Pan

& [\ - . - . . # .! . - . - . $ $ - .& - . .

! . # . - . - . - . - .

& . . . . . . . . . . . - . - D $& $ . . . . # .! . . . . - . - .

& - . . . - . . . . . . . . . . .& - . - .$ - # . D D - # . D D

& - . - . . # .!.

. . ..

D D $


48

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,


52/134

La corxera amb puntUna altra gura rtmica important s la corxera amb punt, que equival a tres quarts de temps. A causa delseu valor, habitualment, se la veu combinada amb una semicorxera, ja que, entre ambdues, completen untemps (parlant, sempre, en compassos 4 / 4, 3 / 4 o 2 / 4).Vegem alguns exemples:

Exercici 49

Exercici 50

Exercici 51


49

1 temps

& [\ . # . . # . . # . . # . . #. . #. . # . . # . . # . - D

1 temps

& [\ . . # . . # . . # . . # . . # . . # . . # . . # . . # - D

&

[\ . .. . . . - . . . .& . . . . # . . # . . # . - # . . . . . . - .

& . . . .. . -

# . . # . . # . . # .. .& - # . . # . . # . . # . . . - #

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,


53/134


50


54/134

Les notes agudes, a partir del mi, es toquen destapant una mica el forat posterior. Quant mes aguda s, estapa ms, pero, mai, del tot. A ms, cal augmentar una mica la pressio de laire.


51

Mi Fa

Sol La

& , & ,

&,

&

,


55/134


52


56/134

52 Locarina

53El clarinet

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,

Mi Fa So La

& , , & , & ,


53

&[\- . -

. - . -D - .

- .. . .

-D $ $

. . .& - . - . -D . . . - . - . -

D $ $ . . .

&- . - . - # . . . . . . . . . . . . - D $

& Z\ . . . . . - . # . . # . . . -

& - $ $ . . . . . . . . - . . .& . . . . # . - $ $ . . . . . . . . . . . .

&

. # . . # ..

. . .

. . . -$


57/134

54L obo

55El fagot

&[\- . - .

.. . . .

. .. . . .

. .. .

& .. . . . . . . . - #

$ $ . . . . # .! . . . .

& . # ." . . . . . # .! . . . . - D $La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,

Mi Fa So La

& , , & , & ,


54

& \\ . - . . - . . . . . . . . . .

& . # . . # . - - - $ $ . . . .& . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

& . . . . . . . . $ . . . . -


58/134

56El cromorn


55

&

[\ - . - . - . # . - # - . - .

& - . . # . . . . # ." . - .$- . - .

& . . . # . . . . . # .!. . . . . . . - .$

& . . # . .. . . . . . # . - D . . . . . . .

& . . . - D . . # . . . . . . . . - D . . # .!

&. . . . . . -

D . . . . # - D

. . . -

D

La Si Do Re

& , & , & ,& ,

So

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,

Mi Fa So La

& , , & , & ,


59/134

Les sncopesLa sncope s un tipus de ritme especial en qu una nota que comena en un temps dbil (o en una part detemps dbil), s'allarga a un altre temps o part, b sigui forta o dbil. Hi ha molts tipus de sncopes. Ara,practicarem dues de les ms habituals.

Veiem i esltem, ara, dos exemples:

Exercici 57

Exercici 58


56

Sncope Sncope

& [\ .! . .! D . . . D D

& [\ . . . .! . ." . . . . ." . .! .

& . . . . . . .!. ." . -

D

& \\ . . . . . . . . . D . . . .

& . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -La Si Do Re

& , & , & ,& ,

Sol

& ,

Mi Fa

& , & ,

Do Re

& ,& ,

Mi Fa Sol La

& , & , & , &,


60/134


57

Fa # Do #

So # Si

Greu Agut

Q& ,& ,Q & ,Q

& ,Q & ,O


61/134


58


62/134

Mi Fa So La

& , & , & , & ,

Fa# So # Sib Do# Fa#

Q& , & ,Q& ,Q& ,Q & ,O

57La dolaina

58La gaita

&Q \\

. - .. - . . - . ." . ." .

D . - .. -

.

& Q . #." . . . . - $ $ . . - . . - . . . . #. . . -

& Q . . ." . ." . . - . . . . . . - $


59

Nota: Donat que les notes situades entre eldo greu i elre agut les hem practicadt ja moltes vegades, a partir daquestapgina, a la part inferior, incloem, solament, des delmi alla agut i les notes alterades.

& Q Z\ . . . . . . . . . . . . . - . . . . . .& Q . . . . . . - . D . #.

! . . . . . . . #.!. .

& Q . . - . . . . . . . . . # ." . . . . . . -


63/134

59El piano

& QQ [\ - . - . - . - . . . . - D

& QQ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

&QQ ." . .

!. -

D $ $. . . . . . . . . . . . . .

& QQ - D . . . . . . . # ." . . . . -D $

60La concertina


60

Mi Fa So La

& , & , & , &,


Q& , & ,Q& ,Q& ,Q & ,O

& Z\ . . -Q . . - . .Q . . . . - . . . . . .& . . . . . . . . . . .Q . . - . . ." . ."

& . .Q ." .Q ." - . D . . . . .Q . . . . . .! .Q .! -


64/134

61Lacordi


61

Mi Fa So La

& , , & , &,


Q& , & ,Q& ,Q& ,Q & ,O

& O \\ . . . . - #D $ . . #. . . . . . . . D . . . . . .& O . . . ." . ." - #

D $ $ . . . . . . - . . . . . .

& O . . - .! . .! . . . . - . # ." . . .! . .! - $


65/134


62


66/134

Apndix


63


67/134


64


68/134

Teoria musical


65


69/134


66


70/134

Alguns conceptes musicalsPentagramaEl pentagrama s la pauta sobre la qual s'escriuen les notes musicals, els silencis i la resta de smbols.El pentagrama est format per cinc lnies (la primera de les quals s la de ms avall), i quatre espais. Les notes

es col loquen en les lnies o en els espais.

Claus i notes

Les notes se situen en les lnies i en els espais del pentagrama. Depenent de en quin lloc estan collocades,reben un nom diferent, i corresponen a un so o a un altre.La clau s un signe que es colloca al principi de cada lnia de pentagrama. Hi ha 7 claus diferents, i, depenentde la clau que s'utilitzi, els noms de les notes varien. s a dir, un nota situada a la mateixa lnia rep diferentnom depenent de la clau que s'estigui utilitzant.

Les claus que es poden utilitzar sn:

1 2 3

1) Clau de Sol: s la ms habitual. S'utilitza per a instruments aguts, com la auta o el viol, entre molts altres.2)Clau de Do: Es pot posar a les lnies 1, 2, 3 i 4 (en l'exemple, en segona lnia). S'utilitzen per a instruments de

registres mitjans, com la viola o el violoncel.

3)Clau de Fa: Es posa en les lnies 3 o 4 (en l'exemple, en quarta lnia). S'utilitza per a instruments greus, comel contrabaix.


67

,

,

Notes

Lnias

Espais

Pentagrama

& ' %


71/134

Noms de les notes i la seva situaci en Clau de Sol

Per anomenar les diferents notes (s a dir, els sons), disposem de 7 noms. A saber: Do, re, mi, fa, sol,la i si.Quan s'arriba al si, es torna a comenar des del do. Aqu posem des del dons al sol, per la srie segueix,

tant per sota del do, com per sobre del sol.

Com, bviament, hi ha molts ms sons diferents que noms, hi ha molts sons diferents que reben el mateixnom. Per distingir aquestes notes diferents per amb el mateix nom, es pot usar un sistema fora imprecs

com, "do agut", o "do greu", per exemple, o un sistema exacte basat en una numeraci, segons el qual el do quehi ha just sota el pentagrama es diu do3. Totes les notes es cognom 3 ns a arribar al segent acord, quepassa a ser el 4. El sistema es repeteix indenidament., Augmentant el nombre cada vegada que sarriba a un

do. Per descomptat, les notes que hi ha per sota del do3, tenen assignat el nmero 2.

Com veiem, aix es pot nomenar amb exactitud qualsevol nota. Encara que, normalment, no es diu el nmerode la nota, conv conixer-per, en cas de dubte, poder recrrer amb aquesta nomenclatura.

FiguresEls sons, a ms de tenir una alada (s a dir, ser ms o menys aguts-o greus-), tenen, tamb, una durada. s adir, poden ser ms curts o ms llargs. Per indicar, de manera grca, aquesta durada, s'utilitzen les

anomenades gures. Aquestes gures reben, cadascuna d'elles, un nom, i un valor, que es mesura en unaunitat anomenada temps.

Vegem aquestes gures:

Rodona: Val 4 temps.Blanca; Val 2 temps.Negra: Val 1 temps.Corxera: Val mig temps. Es poden escriure separades (com les 2 ltimes de l'exemple de la pgina segent), dedos en dos, o de quatre en quatre.Semicorxera: Valen un quart de temps. Igualment, es poden escriure juntes, separades, i ns i totcombinades amb corxeres o altres gures.Fusa: Val un vuit de temps. El que s'ha dit per a les semicorxeres s, tamb, aplicable a les fuses.


68

Do

& ,Re

,Mi

,Fa

,Sol

,La

,Si

,Do

,Re

,Mi

,Fa

,Sol

,

Do 3& , Re 3, Mi 3, Fa 3, Sol 3, La 3,

Si 3

,Do 4

,Re 4

,Mi 4

,Fa 4

,Sol 4

,


72/134

A ms de les fuses, hi ha encara d'una manera, gaireb, testimonial, les semifuses, les garrapatees i lessemigarrapatees. Els valors sn, en cada cas, la meitat del tipus anterior. s a dir: una negra (que val 1 temps),equival a 16 semifuses, 32 garrapatees o 64 semigarrapateas. Per la seva part, aix com les fuses es dibuixenamb tres ratlletes, les semifuses porten 4, les garrapatees 5 i, nalment, les semigarrapatees, 6 ratlles.

SilencisEn la msica, a ms de sons, tamb hi ha silencis. s a dir, moments en els quals, no hi ha so. Hi ha silencis derodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, etc. Els valors sn els mateixos que els seus equivalents ensons (excepte el silenci de rodona, que equival a 1 comps-veure la secci dedicada al comps per a obtenir unexplicaci sobre aquest assumpte-i no a 4 temps).

Vegem els silencis:

Silenci de rodona: Val 1 comps (insistim: veure la segent secci per entendre aquest concepte).Silenci de blanca: Val 2 temps.Silenci de negra: Val 1 temps.Silenci de corxera: Val mig temps.

Silenci de semicorxera.:Val un quart de temps.Silenci de Fusa.:Val un vuit de temps.Como ocurre con las guras, tambin existen los silencios de semifusa, de garrapatea y de semigarrapatea.


69

& , - -

& . . ...

. . . ..

..

! ."

& . . . . . . . . . . . . .""."" .

!! .!!

& . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .""" .!!!.""" .

!!!.!!!."""."""."""

Rodona Blanca

Negra Corxera

Semicorxera

Fusa


73/134

Compas

Amb la nalitat que una partitura no es converteixi en un seguit interminable de notes, de difcil lectura iinterpretaci -sobretot, rtmica-, utilitzem l'anomenat comps. Aquesta paraula fa referncia a dos conceptes

diferents, encara que molt relacionats entre si. D'una banda, es refereix als nmeros que es colloquen alprincipi de la partitura, desprs de la primera clau; per altra banda, un comps s l'espai -amb tot el queinclogui-, comprs entre dues lnies divisries. Vegem tot aix amb un major detall.

Al principi de la partitura, trobem uns nmeros d'aquest tipus:

Hi ha una bona varietat de compassos, encara que, a grans trets, es divideixen en dos tipus principals: simplesi compostos. Els simples sn els que, en el numerador (s a dir, a dalt), porten un 2, un 3 o un 4; els compostos,porten un 6, un 9 o un 12; igualment, hi ha compassos binaris (de 2 temps), ternaris (de 3), o quaternaris (de 4).El que indiquen aquests nmeros s el segent:

Partim de la base que la gura unitat s la rodona, que val 4 temps.

Exemple 1.:3/4.

El nmero de sota (posem per cas un 4, com en el cas del 3/4), divideix la rodona entre 4, el que ens dna com aresultat 1, que s el valor de la negra, el nombre de dalt (el 3 , en el nostre exemple), indica que, cada tresunitats d'1 temps (s a dir, cada tres negres), posarem una lnia divisria en la partitura, per dividir la msicaen fragments d'igual durada. Cada un d'aquests fragments s el que s'anomena un comps.


70

& D E F GSilen

cide

redo

nda

Silen

cide

bla

nca

Silen

cide

negra

Silen

cide

corx

era

Silen

cide

semico

rxera

Silen

cide

fusa

3

4

6

8

2

2

& [\ . . . . ... .

.D . .

#. . . . . . . .


74/134

Exemple 2: 6/8.

Prenent, ara, com a exemple el comps de 6 / 8, veiem que el nombre inferior s el 8. Si dividim la rodona (4),entre 8, ens dna com a resultat mitj (s a dir, el valor de la corxera). Per al valor global de cada comps,prendrem 6 corxeres. Aix, cada comps est format per 6 corxeres.

En qualsevol comps (referint-nos al concepte de la numeraci inicial), conv distingir tres conceptesimportants:

Nombre de temps: En els compassos simples, s el nombre de dalt. En els compostos, en principi, els binaris(de 2 temps) porten un 6; els ternaris (3 temps) compostos, un 9, i, dels i (4 temps) compostos, un 12.Unitat de temps: En els compassos simples, s la gura equivalent al resultat de dividir la rodona entre elnmero de sota (per exemple, a 3 / 4, la negra), en els compostos, s semblant, tenint en compte en nombre detemps que tinguin, i el nombre de gures que caben en cada temps. Per exemple, en 6 / 8, si dividim la rodona(4) entre 8, ens dna mitj (corxera). Com el 6 / 8 s un comps binari (de dos temps), i, en total, entren 6corxeres, ens dna que la unitat de temps s unagura equivalent a tres corxeres: s a dir, la negra amb punt.

Unitat de comps: s la gura que equival al valor total del comps. En 6/8, seria una blanca amb punt(equivalent a 6 corxeres). En alguns compassos, com el 9/8, no es pot expressar amb una sola gura, i es fanservir dos. En aquest cas, seria una blanca amb punt i una negra amb punt.

Signes de prolongaci

Hi ha alguns signes que, aplicats a les gures o silencis, els allarguen, permetent aconseguir valors rtmicsque, sense aquests signes, no serien possibles.

Puntet

El puntet s un punt que es posa darrere d'una nota o silenci, i val la meitat del que val aquesta nota o silenci.El valor d'ambds, se suma. Es poden posar dos puntes, valent, el segon, la meitat del valor del primer.


71

& ^ . .! .! . . ." . . . . # . E1 comps

El compsLnia divisria

3 temps 1 tiempo y medio 3/4 de tiempo 3 temps y medio 1 tiempo y medio

& - # . # . #! - ## D #

(2+1) (1+1/2) (1/2 + 1/4) (2+1+1/2) (1+1/2)


75/134

Lligadura de valor

La lligadura s una lnia corba que uneix dos, o ms, notes. Signica que les notes unides per la lligadura s'hand'executar sense que hi hagi cap interrupci entre elles. Per aquesta ra, si les notes tenen el mateix so,l'efecte sonor resultant s el d'una sola nota tan llarga com la suma dels valors de les notes.s a dir, s tan senzill com sumar les notes afectades per la lligadura. Les lligadures poden traspassar les

lnies divisries, pel que resulten tils per aconseguir sons de valors ms llargs que la durada del comps. Perexemple, sons de 5 temps a 3/4.

Calder

El calder s un smbol consistent en una semicircumferncia amb un punt al mig, que es col loca sobre osota d'una nota o silenci. Indica que la nota o silenci es pot allargar, amb un valor a determinar per lintrpret.Tampoc s un signe d'execuci obligatria. s, ms aviat, un suggeriment, de valor indenit.

De vegades, es pot veure col.locat sobre una lnia divisria, cosa que signica que es pot allargar una mica elpas d'un comps al segent .

Lligadura d'expressi

La lligadura d'expressi s un tipus de lligadura que s'estn entre notes de diferent so. Indica que les notesafectades han de tocar sense separaci entre elles (en el cas de la auta, es toquen sense deixar de bufar

entre elles), per, en tenir diferent so, no se sumen, com en el cas dels lligams de valor.

Solen incloure fragments ms o menys llargs, indicant suggeriments de frasejat musical.


72

& , - . .!!

6 temps 1 tiempo y cuarto

&.

-

&O \\ . .

.. . . . # .

" . . .. . . .

-


76/134

Pliques

Les pliques sn els pals que porten les notes (excepte les rodones). Com a norma, les notes que estan per sota

de la lnia tercera, porten la plica cap amunt ia la dreta de la nota, les notes que estan per sobre de la lniatercera, porten la plica cap avall ia l'esquerra, i, les notes que estan en la tercera lnia, poden portar la plicacap amunt o cap avall. En casos de corxeres (o semicorxeres, fuses ...) unides situades en lnies per sobre i persota de la tercera lnia, s'acomoda al que, visualment, resulti ms esttic o com de llegir.

En aquests dos exemples, la collocaci de les pliques s correcta en ambds.

Distncies tonals

Els sons estan separats per una distncia que es mesura en una unitat anomenada to, i, s'usa, tamb,l'anomenat semit, que equival a mig to. Sense entrar en detalls, deixarem constncia que les notes estan

separades, entre elles, per un to, excepte el mi i el fa, d'una banda, i el si i el do, de l'altra, que estan separatsper un semit.


73

& \\ . . . . . . . . .. . . .

. . ..

& \\ . . . . . . . . .. . .

& \\ . . . . . . . . . . . . . . . . .

La nota de la tercera lnia pot portar

la plica cap amunt o cap avall.

1 to 1 to 1/2 to 1 to 1 to 1 to 1/2 to

& ,Do Re

,Mi

,Fa

,Sol

,La

,Si

,Do

,


77/134

Alteracions

La alteracions sn uns signes que es colloquen, o abans de les notes, durant el transcurs de la partitura, o alprincipi, just desprs de la clau. Aquests signes tenen, com a nalitat, indicar una alteraci (variaci) enl'altura del so de les notes afectades.

Les alteracions, que sn 5, sn les segents:

1 - Sostingut: Puja l'entonaci de la nota un semit.2- Doble sostingut: Puja l'entonaci de la nota 1 to.3 -Bemol: Baixa l'entonaci de la nota 1 semit.4- Doble bemoll: Baixa l'entonaci de la nota 1 to.5- Becaire: Anula l'efecte de les altres alteracions.

Alteracionsxes i accidentals

Les alteracions poden ser xes o accidentals. Les xes sn aquelles que afecten determinades notes duranttota la partitura. Les accidentals, sn les que surten ocasionalment.

Fixes

Es colloquen en l'anomenada armadura, just desprs de la clau. Apareixen posades en la posici d'alguna o dediverses notes, i, totes les notes situades en aquests llocs, estaran alterades (llevat que vagi precedides per unbecaire, en aquest cas, l'alteraci quedar sense efecte, des que apareix el becairens que acaba el comps).

En aquest cas, les notes fa, do i sol, seran sempre sostingudes, durant tota la melodia.


74

Q R O N P1 2 3 4 5

&.Q

.Q

.O .RExemple dalgunes notes amb alteracions.

& QQQ \\ . - . . . . . . . . .


78/134

En aquest segon exemple, les notes si, mi,la, re, sol i do, seran, sempre, bemolls.

Les alteracions xes es colloquen en l'armadura en una lnia o espai, per afecten, per igual, a totes les notes

d'aquest mateix nom, en qualsevol octava. s a dir, si hi ha un bemoll, per exemple, a la nota si, totes les notessi, de qualsevol octava, es veuen afectades per aquesta alteraci.

Accidentalss

La alteracions accidentals sn aquelles que apareixen en el transcurs de la melodia, situades sobre notesconcretes. El seu efecte comena en la nota al costat de la que s l'alteraci, i s'estn ns al nal del comps,

per, afectant noms, a les notes del mateix nom. s a dir, si una alteraci est posada en un fa, per posar unexemple, afectar totes les notes fa posteriors a l'alteraci, ns que acabi el comps. Si, dins d'aquest comps,hi ha un altre fa que hagi de ser natural, per exemple, caldr posar-li un becaire (anula l'efecte de les altresalteracions), i, a partir d'aquest moment, l'alteraci vigent ser el becaire. Vegem un exemple claricador.


75

&OO O O

OO \\ .

-.

..

..

.. . .

Alteracionsxes:aquesta melodiat una alteracixa (el fa

sostingut), demanera que, enprincipi, totes les

notes fa seransostingudes, llevat,que s'indiqui unaaltra cosa).

Aquest dossostingut.

Aquest do, tamb s sostingut,per inuncia de l'anterior.

& Q \\ . - . .Q .Q

. .P .O .Q .Q .P .Q . .Q -P

Perqu sigui natural, aquest doha de portar un becaire, ja que,si no, en estar en el mateixcomps que els anteriors, seriasostingut.

Aquest fa ssostingut. Nonecessita l'alteraci,perqu ja s al'armadura, per espot posar unaalteraci deprecauci, a manerade recordatori, asobre o a sota de lanota.

Si es vol que aquest do siguis o s t i n g u t , c a l p o s a r - l il'alteraci, ja que, ara, la vigents el becaire.

Aquest sol s natural, ja quel'efecte del sostingut anterioracaba a la lnia divisria.

Perqu aquest fasigui natural, calposar-li el becaire,perqu, si no, t

efecte el sostingutq u e h i h al'armadura.


79/134

ArmaduraL'armadura est situada entre la clau i el comps, i, ens indica la tonalitat i modalitat de la msica. Aquestsconceptes excedeixen les pretensions d'aquest captol, per la qual cosa ens limitarem a indicar a quina tons imodes corresponen cadascuna d'elles.Cada armadura correspon a un to major ia un menor. El major s'indica amb una M majscula, mentre que, elmenor, es dna a conixer amb una m minscula. La b signica bemoll.

Lnies addicionalsEl pentagrama serveix per representar un nombre limitat de notes. 11, concretament (de Re3 a Sol4), ms lesalterades que hi ha entre elles. Arriba un moment, en qu caldria afegir ms lnies al pentagrama, de maneraque deixaria de ser un pentagrama. Per, el pitjor, s que, per a representar msica que inclogus notes moltgreus i molt agudes, el sistema es convertiria en un embolic de lnies gaireb impossible de llegir.Per evitar aix, s'escriu, noms, el trosset de lnia necessari per escriure la nota. Vegem unes quantes notesamb lnies addicionals, en clau de sol.

Do

& ,Si, La, Sol, Fa, Mi, Re, Do,

La

&,

Si

,Do

,Re

,

M

,

Fa

,

Sol

,


76

& Q QQ QQ Q QQQQ QQQQQ QQQ QQQ QQQQQQ Q

& O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O

DoMLam

SolMMim

ReMSim

LaMFa#m

MiMDo#m

SiMSol#m

Fa#MRe#m

Do#MLa#m

FaMRem

SibMSolm

MibMDom

LabMFam

RebMSibm

SolbMMibm

DobMLabm


80/134

Treset

El treset s un conjunt de tres notes que tenen el valor de dues. Pot incloure silencis. Es representa amb unnombre 3 i, normalment, una lnia que clarica quines notes pertanyen al treset.

En aquest exemple veiem un treset de negres, que t un valor de 2 temps, i un treset de corxeres, que t unvalor d'1 temps. Un treset de blanques, tindria un valor de 4 temps, i un de rodones, de 8 temps.

Expresions de tempo (velocitat).

Per indicar la intensitat del so, s'utilitzen diferents paraules, habitualment, d'origen itali. Vegem algunes deles principals.

Terme itali Signicat

Largo Molt lent

Lento Lent

Grave Lent i solemne

Adagio Lent i majestus

Andante Tranquil

Moderato Moderat

Allegretto Una mica animat

Allegro Rpid i animat

Presto Molt rpid

Prestissimo Tremendament rpid

Ritardando/Rallentando Disminuci gradual de la velocitat

Accelerando/Affrettando Augment gradual de la velocitat

Ad libitum/Rubato A voluntat de l'intrpret


77

& . . .3

. . .O3


81/134

Moltes vegades, es pot veure, al principi de la partitura, un smbol d'aquest tipus:

Indica, de manera exacta, la velocitat d'interpretaci. En aquest cas, vol dir que s'ha de tocar 160 negres a cada

minut (o el seu equivalent en altres gures). Per ajudar a aconseguir aquest valor (o el que, si escau, indiquiaquest smbol), s'utilitza un metrnom, b mecnic, ben electrnic.Per cert, aquest smbol rep, tamb el nom de metrnom.

Expressions d'intensitat

Tamb hi ha expressions per indicar intensitat el so. Com no, en itali.

Terme itali Abreviaci Signicat

Pianissimo pp Molt suau

Piano p Suau

Mezzopiano mp La meitat de suau que piano

Mezzoforte mf La meitat de fort que fort

Forte f Fort

Fortissimo ff Molt fort

Sforzando sfz Forant. Accent sobtat en una nota o

accent.

Crescendo Cresc. Increment gradual de la intensitat

Decescendo Decresc. Disminuci gradual de la intensitat.

Subito - Canvi sobtat (s'indica, tamb, a qu es

canvia - piano, forte, etc .-)

Signes de repetici

Hi ha signes per indicar que s'ha de repetir alguns fragments de la partitura. Vegem els principals:

Punts de repetici

Sn uns punts que es posen al costat d'una doble barra, i que indiquen que, en arribar-hi, cal tornar a tocar elfragment precedent (b des del principi, b des d'altres punts que hi hagi abans col locats en direcci

contrria) ..Vegem un exemple, que s el ms claricador:


78

. =160


82/134

Com es tocaria:

1) Es comena al principi, i es toca ns A. Els punts ens fan tornar al principi.2) Tornem a tocar el primer fragment, i seguim ns a C.3) Des de C, tornem a B, i toquem ns al nal.

De vegades, podem trobar alguna cosa semblant a aix:

En aquest cas, caldria tocar ns B. Desprs, tornar al principi, i, quan vam arribar a A, saltar a C, i seguir ns alnal. s a dir, el comps marcat amb 1, noms es toca la primera vegada, i els marcats amb 2, noms es

toquen la segona vegada.

Da Capo

Da Capo s una expressi Itliana que signica des del principi. S'abreuja D.C. Quan la veiem, hem de tornar alprincipi de la msica, i, normalment, acabar, no al nal, sin en algun punt on trobarem la paraula.

En aquest cas, es tocaria ns a A, es tornaria al principi, i es tocaria ns al nal, tornant, altre cop, al principi, i,obviant els punts de repetici de A, arribar ns a , i acabar aqu.Quan es torna des del DC, s'ometen els punts de repetici que hi pugui haver (no aix la primera vegada que estoca) ..


79

&

\\-

- --

$

- -

$

--

- -

$

,

A B C

A

& \\ - - - -1.

- -2.$ - - - - ,

B C

&\\ - - - - $ -

Fin

- - - - -D.C. al fin

,

A


83/134

Da Capo amb Coda

La coda s un fragment addicional que serveix de conclusi. Es pot trobar indicada de la segent manera:

Signica que, desprs d'haver fet tot el procs de l'exemple anterior, se salta des del smbol que hi ha al costatper tal ns a la coda, marcada amb aquest mateix smbol.

Aquests altres smbols, tamb s'utilitzen amb aquests ns. Sovint, cal fer tot un exercici investigaci per a

esbrinar com, realment, s'ha de tocar la partitura, ja que, sovint, no s fcil interpretar el que indica algunesedicions.


80

& \\ - - - - $ -Fin

- - -

& - -D.C. al fin

, -Coda

- - - -#D.C. al fin y coda


84/134

Consideracions sobre la auta


81


85/134


82


86/134

La auta dolaLa auta s un instrument que pertany a la famlia del vent. Aix vol dir que, perqu soni, cal bufar a travsd'ella. No vol dir que en altres instruments, com en el cas de la guitarra o l'arpa, no es pugui bufar, per s unfet intranscendent.

La auta passa per ser un instrument senzill i amb poques possibilitats. Aix ho creuen els qui no ho sabentocar, en les mans, dels quals, les seves possibilitats sn mnimes, com ho serien les de qualsevol altreinstrument. Sense ser ni ms ni menys que qualsevol altre instrument, la auta ofereix moltssimespossibilitats i podem estar segurs que, per molt que estudiem, mai arribarem a dominar completament.Com passa amb tots els altres instruments.

Les autes formen un grup d'instruments molt ampli, d'una gran antiguitat. Hi ha autes documentades defa ms de 2.500 anys. S'han fabricat de fusta, de canya, de fang, de metall, usant banyes d'animals ...

N'hi ha de moltes mides diferents, colors, tonalitats ...

La que ens ocupa s un dels tipus ms perfeccionats, i rep el nom de auta dola o auta de bec. N'hi ha dediferents mides, i formen tota una famlia, amb instruments molt aguts i petits i altres molt grans i greus.Concretament, sn aquests (d'agut a greu):

-Pifre - Flauta sopranino-Flauta soprano (per a la qual est pensat aquest llibre)-Flauta contralt-Flauta tenor -Flauta baix-Flauta gran baix.


83

Desquerra a dreta: Flauta contralt,autasoprano i auta baix.


87/134

Com funciona la auta

Quan bufem a travs de la auta, l'aire entra pel canal (el conducte de la part superior, per on es bufa) i va axocar contra el bisell, que s una molt na lmina, perfectament alineada amb el canal. All, l'aire es parteixen dos, cosa que produeix el so. Per aix, s molt important que el bisell no es deteriori gens ni mica, ja quequalsevol imperfecci repercuteix en el so de la auta,ns al punt de deixar-inservible.

Un cop l'aire continua cap a l'interior de la auta, s'escapar pel primer forat que trobi obert. Aquesta s labase del funcionament de l'instrument. Com ms baix es trobi el primer forat destapat, ms recorregut hade fer l'aire per dins del tub, i, per tant, ms greu sona la nota. Aix, com ms forats tapem, ms greu s el so.

Conservaci i neteja de la auta

Com qualsevol instrument, la auta necessita unes atencions bsiques. Les de plstic solen ser msresistents, per cal cuidar de la mateixa manera. Les normes principals sn:

-No exposar -la al Sol o a fonts de calor.

-No donar-li cops, ni forts, ni uixos.-No introduir objectes pel canal ni pel bisell.-Guardar-la en un estoig o funda.-Netejar-la regularment.-MAI produir sons estridents amb ella.

Les autes de fusta sn especialment delicades. Durant els primers 15 dies no conv tocar ms de 10 minuts. Apoc a poc es pot anar augmentant, de manera progressiva, el temps d's.

A la part superior, moltes autes tenen un bloc de fusta que es pot treure. No sha de treure mai, llevat quesigui imprescindible. Si es fa sovint, deixa d'encaixar b i comena a perdre aire, de manera que el so esressent.

Les autes de fusta solen poder-se desmuntar en 2 o 3 parts. Com l'aire que introdum s humit, la fustas'ina, i, de vegades, es fa difcil desmuntar la auta. No cal forar l'instrument. Si va massa dur, es deixa uneshores ns que s'assequi i es pugui desmuntar. Moltes autes es venen juntament amb un potet de greix, quees pot posar en aquestes juntes per facilitar el desmuntatge.

Per contra, en climes secs, podem observar que les diferents parts queden mig soltes, pel fet que la fusta estmolt seca. En aquest cas, es poden afegir una o dues voltes de l de cosir, per aconseguir l'encaix exacte.Qualsevol prdua d'aire repercuteix molt negativament en el so.

Una manera de protegir l'interior de la auta s impregnar d'oli d'ametlles, que venen a les farmcies.

Per efecte de la condensaci, sovint, el so de la auta es va tornant sord i trbol, ns a deixar de sonar gairebcompletament. La soluci s bufar enrgicament pel bisell.

Pel que fa a la neteja, la primera norma s no deixar que s'embruti. s a dir, no deixar-la en el sl o en llocspolsosos, i guardar a la funda. L'escombreta que s'adjunta amb l'instrument sol ser sucient per a la netejahabitual (que consisteix en assecar-la per dins). En casos de brutcia extrema, normalment, una auta es potrentar amb aigua i sab, evitant l'aigua molt calenta, i sobretot, els productes txics (especialment, per lasalut del autista) i aquells que puguin malmetre el verns.El verns s molt important per al so de la auta, de manera que cal evitar deteriorar-lo.


84


88/134

Com que la auta est en permanent contacte amb les vies respiratries del msic, cal tenir diversosaspectes en compte:

-Ha d'estar, sempre, molt neta.-Cada msic ha de tenir el seu instrument.-La escombreta netejadora i l'estoig han d'estar, tamb, nets.-Evitar el contacte de la auta amb el terra.

-Els instruments de fusta, si estan en ambient molt humits i no es toquen durant molt de temps, es podenorir. Cal anar amb compte amb aix.

El no complir amb les normes anteriors pot derivar en problemes de salut, de vegades, greus.

Com triar una auta

Quan cal comprar una auta, hi ha diversos aspectes importants a tenir en compte.

El primer que cal saber s que n'hi ha de fusta i de plstic. Per descomptat, les de fusta sn molt superiors enquant a qualitat de so. Per, compte, perqu hi ha autes de fusta molt dolentes (normalment, molt barates),que sn pitjors que moltes de plstic.

Una auta de plstic mai oferir un so d'autntica qualitat i, de fet, tot acionat a la auta hauria d'aspirar atenir una auta de fusta. No obstant aix, per comenar o per a nens, una auta de plstic pot ser una bonaalternativa.

Les autes de fusta sn molt ms delicades. Es veuen afectades pels canvis d'humitat i pels cops, i, tamb, sis'usen durant moltes hores. Les de plstic sn molt ms insensibles als agents externs. A part que, en ser moltms barates, si es fa malb, la prdua s menor.

Tot i aix, insistim, una auta s un instrument de fusta. La de plstic s una soluci res ms que provisional.

A part del material, hi ha ms variants. N'hi ha de dos tipus de digitaci: la barroca (o anglesa) i l'alemanya.L'alemanya s una adaptaci facilitada de la barroca (que s, diguem-ho aix, l'original), per que ofereix moltbons resultats a un baix preu. No obstant aix, quan es surt de les gammes ms bsiques, totes les autes snde tipus barroc. En teoria, l'anaci s ms exacta en les barroques, per, ja diem, que les alemanyes podenfuncionar molt b.

Hi ha molts fabricants de autes de gran qualitat, entre els quals podem citar:

De plstic: Aulos, Yamaha,De fusta: Mollenhauer, MOECK, Aura.

En qualsevol cas, cal saber que una auta, perqu ofereixi una bona anaci, requereix una gran precisi en laseva fabricaci, cosa que, difcilment, trobem en autes molt barates. Val la pena gastar una mica ms i quesigui una auta que funcioni b per molt de temps. A nivell noms orientatiu, una auta de plstic pot costarentre 18 i 30 , i, una de fusta, a partir de 45 .

Si es volen models de qualitat elevada, cal gastar molt ms que aix (de 150 en endavant, gaireb, senselmit).


85


89/134


86


90/134

3 Contes musicals


87


91/134


88


92/134

VentetDiuen que, fa molt temps, quan la llum encara era una nena petita, all dalt, al cel, vivia un nen, anomenatVentet, que vivia a la ciutat del vent.

Un dia, va sortir a passejar i es va trobar, per all, a altres jovenets com ell. Un d'ells li va dir:

- Saps una cosa? El meu pare, que es diu Vendaval, s un vent molt fort, i bufa amb tanta intensitat que la gentd'all baix, quan ho veuen venir, s'amaga a casa seva.

- Bufa? respondre Ventet. I. .. Aix, qu s?.

-Doncs que, quan bufa, fa molt soroll, per aix semblar ms fort. Mira, jo estic practicant ja, per encara no emsurt b, el soroll.

-Ah, doncs jo tamb practicar. Li dir a la meva mare, que es diu Brisa, que em ensenyi.

Ventet va tornar a casa, i li va explicar a la seva mare el que li havien dit. Li va demanar que li ensenys a bufaramb fora, per li va dir que no, perqu ella era la brisa, i no li agradava fer por a les persones, sin que, el quevolia era passejar-se, tranquilament, per entre els arbres del bosc o prop del mar i refrescar l'aire ambsuavitat. A ms, li va advertir que no l'hi demans al seu pare, que es deia Hurac, perqu, tenia tanta fora,que cada vegada que anava d'excursi, ho destrossava tot, i que, ara que s'havia acostumat a no donar lallauna, millor que no li records res sobre les seves facultats.Total, que Ventet, va decidir aprendre ell sol. Se'n va anar a un descampat i, agafant embranzida, corrent tot elque podia, intentava fer tot el soroll que podia. Per alguna cosa havia de fallar, perqu la gent no s'espantavaen sentir-ho. Ning sortia corrent, ni ning s'amagava al seu pas.

Una vegada, va veure una casa, sola al mig del camp, amb una

nestra oberta, i va pensar:

-Mira, una nestra oberta. Vaig a entrar com una exhalaci, bufant a tot bufar, com fa el senyor Vendaval, ivaig a remenar tot el que hagi dins.

Total, que es va encaminar, a tota velocitat, cap a la nestra. I, quan estava acostant-se, va sentir a la senyoraque vivia all, que deia:

-Sembla que hi ha una mica de corrent. Vaig a tancar la nestra.

I la va tancar.

-I Ventet, que arribava en aquell moment, es va donar un cop de cap terrible contra el vidre.

Adolorit i trist, va tornar a casa, i es vacar a la xemeneia, desconsolat.

Quan era l'hora de sopar, la seva mare el buscava, i en no trobar-ho, va mirar a la xemeneia, ja que sabia que,de vegades, s'amagava all.

-Ventet, li va dir, qu et passa? Per qu ests tan trist?.

-s que tots es riuen de mi, perqu no faig por. Bufo i ning s'aparta.

Mentrestant, el senyor Vendaval va per aqu amb el seu ll i els seus amics i s'ho passen molt b, espantant ales persones i als animals, remenant papers, arrencant arbres i fent coses divertides.


89


93/134

-Mira ll: El senyor Vendaval s com el Pare. s molt fort, i, per aix, fa temps eren amics. S'anaven junts icausaven moltes desgrcies. Per el teu pare es va casar amb mi, i jo li vaig ensenyar que no est b molestard'aquesta manera als animals i les persones. Per aix, ell ara s'est a casa i, sortim junts a passejar,tranquil.lament. De vegades, quan veig que no hi ha cap perill, per exemple, en algun desert o en alguna platjasolitria, li dic que bu amb fora, perqu em demostri el que s capa de fer, per sense fer desastres.

-Per, jo que far?. No tinc cap amic. Em passar la vida sol.

-Mira, farem una cosa. Com ara ests de vacances, et vaig a preparar una motxilla amb uns bons entrepans, iet vas a anar d'excursi durant una setmana. Primer, anirs a un clar del bosc on els follets, amb branques ipedres, han fet una rosa dels vents. Veurs que, des d'all, pots prendre qualsevol direcci. Veurs els noms delsvents, llocs, en cartells, en cadascuna de les puntes de la rosa. Tria el nom que ms t'agradi, i veu en aquestadirecci. Segur, que d'aquesta manera, trobars algun amic.

Dit i fet, l'endem, al mat, molt d'hora, Ventet va sortir de casa molt content, i, en poca estona, va arribar a onla seva mare li havia dit. Va trobar la rosa dels vents, i, va mirar tots els cartells, amb els noms. Per , va decidirque Gregal era el que ms li agradava, i en aquesta direcci va marxar.

Va caminar durant tot el mat, ns que va sentir a alg que plorava. Velo com el vent, es va acostar i, assegutal costat d'un arbre, va trobar un nen d'uns 7 anys. Estava plorant.

- Qu et passa, amic? Per qu plores d'aquesta manera?.

-s igual. A tu no timporta.

-S que importa. Jo, ahir, tamb estava trist , com tu, i la meva mare em va ajudar. Potser jo pugui ajudar-te.

-Estic molt trist, perqu, aqu a un mes, hi ha una gran festa al meu poble, i els nens i nenes hem deciditmuntar una banda per a tocar pels carrers.

- I, per aix plores? Si ser molt divertit!

-s que havem de comprar els instruments i, com els meus pares sn pobres, no em poden comprar cap. Tincun, que era del meu avi, per no em serveix.

- Est espatllat?

-No, per no em serveix.

- Per qu?

-Perqu s massa gran per a mi. Es diu tuba. Cal bufar molt fort, i jo no tinc aire sucient per fer-ho sonar.Tots els nens estan ja assajant, i jo no puc tocar.

Efectivament, Ventet, parant l'orella, va sentir, al lluny, el so de la banda, mentre veia les llgrimes que queiendels ulls del seu amic.

-Espera aqu, que vaig a fer un volt. No trigar.

Ventet, que no sabia res de msica, es va acostar ns al poble, i, all, va veure a molts nens i nenes ambinstruments molt variats: uns de fusta, altres de metall, altres portaven cordes i altres es tocaven a cops. Vaestar observant i va veure com, un nen bastant gran, tocava una tuba com la del seu amic. Bufava per un delsextrems, i emetia un so molt potent.


90


94/134

Ventet va pensar que podria ajudar al seu amic, per, per si de cas no funcionava el que havia pensat, no lidiria res ns que estigus segur. Va tornar amb ell i va tractar de animar-lo.

-Ja sc aqu, li va dir. Si vols, podem quedar aqu cada dia i segur que, si practiques, aprendrs a fer sonar el teuinstrument.

-No: s impossible. Fins que no sigui major no em sonar. L'nic que si s posar-me vermell com un tomquet i

que tots es riguin de mi.

-B, de tota manera, si vols, dem al mat quedem aqu, i intentar ajudar-te.

-El nen, no molt convenut, va agafar la seva tuba i, saludant Ventet, se'n va anar a casa seva.

Ventet, en silenci, el va seguir, i va veure on guardava l'instrument. El va deixar en una habitaci on no hihavia ning. Va esperar que es fes de nit.Quan tota la famlia estava ja dormint, es va colar per un escletxa a la nestra i va veure, a sobre d'una taula,la tuba. La va mirar de dalt a baix i, nalment, es va decidir a entrar-hi a travs de lembocadura. Va entrar perall i va sortir, per l'instrument no va emetre cap so. Per un moment, va pensar que potser estigus

espatllat. Per, fent memria, va recordar la imatge del noi que tocava al poble, i va recordar que feia moltapressi amb la boca sobre el seu instrument.

Aix, va pensar que hauria de tractar de passar a pressi per lembocadura. Va tornar a intentar-ho, inant-setot el que va poder, i, aquesta vegada, l'instrument, va sonar. Poc, per va sonar. Practic una estona, i vaaconseguir aprendre a passar de manera continuada per linstrument. Com Ventet podia adoptar la formaque volgus, es va fer allargat, i, mentre sortia per un extrem, ja entrava per l'altre, de manera que, sonavasense parar. All li resultava d'all ms divertit. Per, en el seu entusiasme, va arribar a organitzar unescndol que va despertar als pares del seu amic, que, van entrar a l'habitaci. Ventet, immediatament vadeixar de fer prctiques, i es va amagar on no poguessin veure-ho. Per sort, el pare i la mare del nen es vananar a dormir, una altra vegada, comentant que estaven segurs d'haver sentit un so dins de l'habitaci.

L'endem, Ventet es va trobar amb el seu amic en el lloc acordat, i li va explicar el que havia descobert: quepodia fer sonar la tuba. Aix, els dos amics, es van passar moltes hores practicant. Ventet feia sonarl'instrument i el nen movia els dits sobre dels pistons. Desprs de molt practicar, van aconseguir tocar b lesmelodies que havien d'aprendre.

Va ser, llavors, quan, per sorpresa de tot el poble, i, sobretot, del director de la banda, el nen va arribar al locald'assaig i va demanar perms per a formar part de la banda. Al principi, tots ho van mirar amb cara de riure id'incredulitat, per, de seguida, van veure que era el que millor tocava. I, a sobre, semblava que no feia gaireesfor.

El concert va ser un gran xit, i Ventet i el seu amic van mantenir el seu secret per sempre. Cada vegada que hi

havia un concert, Ventet acudia en ajuda del seu amic. Van passar els anys i el nen msic es va fer gran, i ja vapoder tocar ell sol. Va ser llavors quan Ventet es va anar a viure a un bosc, on, amb molt de compte, movia lesfulles dels arbres, creant, aix els ms bells sons. I el nen msic anava moltes vegades al bosc per recordar elseu estimat amic Ventet.


91


95/134


92


96/134

PausetPauset vivia al Pas del Silenci. Era un pas bonic, amb els seus rius, boscos, ocells i muntanyes. s a dir, igualque tots els altres pasos. Per hi havia una gran diferncia: Aqu, res feia cap tipus de so ni de soroll. Anavespels carrers, i veies com la gent movia la boca, per no se sentia res. Els trons de les tempestes, tampoc essentien, els rius eren silenciosos i la gent anava, els diumenges al mat, a escoltar els concerts de l'orquestrade la ciutat, per mai sabien qu havien tocat, ja que no havien sentit res de res.

De fet, els fabricants d'instruments, havien decidit, ja feia molts anys, eliminar els forats i els ltres delsinstruments de vent que fabricaven, ja que no servien per a res. A les guitarres i arpes, ja ning els posavacordes, perqu donava molta feina i no sonaven.

La vida de les persones i dels animals s'havia tornat molt avorrida. Ning s'entenia si no era per senyes, i lamsica era tota igual: era igual escoltar una cosa que una altra.

Un dia, Pauset estava caminant al costat del riu, quan va veure una cosa totalment desconeguda per ell. Erauna cosa molt na i allargada, de metall, brillant, amb una boleta a l'extrem. Temors, va agafar aquella cosa,

i, quan l'anava a mirar b, una m li va prendre la seva troballa. Mirar a la seva dreta, i es va trobar amb un noique ho mirava xament.

Finalment, al mateix temps, els van dir:

- Hola!.

Per, no es va sentir res, perqu estaven al Pas del Silenci.

Pauset li va preguntar qui era i qu feia all, per l'altre noi no va entendre res. A ms, semblava una micaespantat. Pauset comprendre que el seu acompanyant havia de venir d'un altre pas. Els habitants del Pas del

Silenci havien aprs a entendre's sense sentir-se, per aquell noi semblava no comprendre res.

El que s semblava evident era que, aquell objecte que havia trobat a terra, era propietat de l'altre noi, i haviade portar un temps buscant-lo, ja que, semblava cansat i famolenc.

Caminaren junts una estona. Pauset, al principi, parlava, per, com va observar que el seu nou amic no li feiacas, perqu no el sentia, va acabar estant callat. De fet, era el foraster qui guiava, ja que semblava saber ben bon anar. Al cap d'una mica ms d'una hora, van arribar a una petita cova, i van entrar all. La sorpresad'Pauset va ser gran quan, de sota unes roques molt ben posades, el seu acompanyant va treure uninstrument que semblava una guitarra com les que es feien servir a la seva ciutat, per no era igual del tot.La seva forma era una cosa diferent, era ms petita, i, el ms sorprenent, era que portava una mena de lsmoltns que anaven d'un extrem a l'altre, que mai havia vist a les guitarres del Pas del Silenci.

D'entre les pedres, el noi va treure, tamb, una llibreta i un llapis. Va buscar un full en blanc i va escriure:

-En aquest pas no se sent res.

-s que s el Pas del Silenci, va contestar Pauset. Com et dius?, Va afegir. Jo sc Pauset.

-Jo em dic Llautet. Vinc del Pas del So.

Aix, van continuar una bona estona, i Llautet li va explicar que, al seu pas, havia sons i sorolls contnuament,i que la gent s'estava tornant boja, ja que no hi havia descans, ni de dia ni de nit. A la , un es dormia de puresgotament, per, encara aix, en somnis, se seguia sentint soroll. Especialment, els concerts de l'orquestra de

la ciutat eren un desastre, ja que els instruments no paraven mai de sonar i el pblic no parava mai deaplaudir.


93


97/134

Per aix, Llautet va sortir a la recerca del Pas del Silenci, del qual li havien parlat els seus avis. Li havien dit queera un pas habitat per silencis, que, feia molts anys, vivien al Pas del So, per del qual s'havien anat, perquels sons deien que els silencis eren molt avorrits, es reien d'ells i els feien la vida impossible.

Per aix, els silencis buscar un pas on viure b, i van trobar aquest. No obstant aix, la veritat s que, desprsde tants anys en silenci, ja estaven una mica cansats.

Llautet, buscant, havia arribat al Pas del Silenci, i, caminant per all, de sobte, es va adonar que, de les cordesde recanvi que sempre duia a la butxaca, havia perdut una, que s la que buscava i havia trobat Pauset.Com ja era gaireb de nit, es van quedar a dormir a la cova. Com van tenir temps de sobres, planejar visitar elPas del So. Aix s: tot el comentar per escrit.

Ja abans de sortir el sol, es van aixecar i van emprendre, junts, el cam. Van caminar durant moltes hores, i, per, van entrar al Pas del So.

Noms entrar-hi, un embolic de sons tremendament confusos els va arribar a les orelles. Per primera vegadaen la seva vida, Pauset escoltar la seva veu, encara que, aix s, barrejada amb mil i un sons, que no paraven ni

un moment.

Ara, parlaven els dos, per no entenien res. All era un caos tan absolut que era impossible, no ja entendre's,sin, simplement, pensar qu dir. Per aix, van decidir tornar enrere, al Pas del Silenci, i parlar all, encara quefos per escrit.

Ja amb la tranquilitat del silenci, van comentar que seria una meravella si poguessin combinar el bo d'un pasde l'altre. s a dir, els sons amb els silencis. Pauset va pensar en parlar amb la seva famlia, per intentarconvncer-los que fessin una excursi pel Pas del So. Segurament, anant molts silencis, aconseguirienmitigar aquell desastre sonor.

Aix ho va fer, i, l'endem, ja estaven tots els germans i els pares de Pauset de cam cap al pas del costat. Els

acompanyava Llautet.

Quan van entrar al Pas del So, va passar una cosa estranya. Per on avanava el grup de silencis, no sentia res. I,si el grup es separava i ocupava ms lloc, en tot aquest espai, regnava el silenci. Atrets per aquella meravella,alguns habitants del lloc es van barrejar amb els silencis, i, llavors, va passar el ms meravells: se sentia el so,per d'una manera ordenada. Les paraules s'entenien perfectament, hi havia moments sense sons de captipus, es sentia piular als ocells i el suau so dels rierols i rius. Els silencis havien aconseguit posar ordre en elssons descontrolats, barrejats i embogidors.

Aix, es van reunir els alcaldes de les ciutats dels dos pasos i van arribar a un acord: s'unirien els dos pasos iels habitants viurien junts: els sons i els silencis. D'aquesta manera, va nixer un pas meravells, perqu,

perqu puguem apreciar els sons ms bells, cal, tamb, saber gaudir i valorar del silenci.


94


98/134

El troncEl pobre tronc baixava rodant a tota velocitat vessant avall. Portava anys descansant, tranquillament, aljard d'aquella vella casa de camp, al costat de la font. La seva vida era d'all ms tranquilla: es tractava destarquiet, tot el dia. De tant en tant el gat de la famlia es pujava a sobre i dormia una estona.

El tronc estava molt orgulls, ja que havia sentit dir a l'amo de la casa que era d'una fusta molt bona, moltfort, i que tenia ja molts anys i estava molt sec, i seria ideal per a fabricar, amb la seva fusta, objectes de granqualitat.

Per, ara, tot s'havia acabat. Havia arribat aquell nen i li havia emps ns a la vessant, i, en aquest moment,seguia avanant de manera imparable cap al riu, que estava all baix.

Per , va arribar a l'aigua, i amb un gran soroll de xipolleig, va quedar surant, a la deriva, arrossegat pelcorrent.

El riu era bastant tranquil en aquesta zona, i, almenys, el viatge es presentava tranquil.

Van passar unes hores, i, de sobte, el tronc va comenar a notar que all s'animava. El riu s'havia estretat il'aigua corria, ara, molt ms de pressa. L'assumpte s'estava posant perills, ja que hi havia moltes roques i, elpobre tronc, era sacsejat amunt i avall sense contemplacions, donant-se cops per tot arreu. Finalment, vaperdre el coneixement.

Quan va tornar en si, es va notar adolorit i molt inat, ja que s'havia mullat molt. Estava atrapat entre unesgrans pedres, en un lloc on, si ms no, el corrent tornava a ser ms tranquil.

No li va quedar ms remei que quedar-s'hi. No s que estigus malament, ja que el lloc era bonic i tranquil,per aquella humitat no li agradava gens.

Desprs de tant enrenou es va quedar dormit, ns que li van despertar unes veus de nens.

- Quin horror!, Va pensar: venen amb pals. Espero que no se'ls passi donar-me amb ells.

Si abans ho hagus pensat, abans hagus passat. Aquells nens van arribar corrent i van dir:

- Mireu qu tronc ms gran! Anem a veure-ho.

Es van acostar, ja que estava al costat de la riba, i es van pujar sobre d'ell. El miraven admirats, doncs maihavien vist un tronc com aquell. Tenia una escora estupenda, semblant al suro, i, en els extrems, es veienperfectament els anells del creixement. A ms, era llarg i ample, i molt fort.

Tal com havia temut el tronc, van comenar a colpejar-lo, cada vegada ms fort. Un d'ells va dir:

-Fixeu-vos que b sona quan ho copegem. Mai havia sentit una fusta que tingus aquest so tan bonic.

I continuaren all, donant-li cops, sentint aquell so tan extraordinari que sortia del tronc, ns que es vancansar,Al tronc no li feien mal els cops, ja que era molt fort, per se sentia humiliat, i aix s que li feia mal.

Quan, per , van decidir anar-se'n, un dels nens va dir:

-Li vaig a dir al meu pare que hem trobat aquest tronc. Crec que linteressar.


95


99/134

Aix no li va agradar gens al tronc. Sospit que, el pare del nen, ho vindria a buscar i, possiblement, luss per aaliment del foc d'algun llar, i acabaria fet cendres. La idea no li va cridar res l'atenci.

Va intentar oblidar l'assumpte, desitjant que el corrent del riu se l'emports de nou.

Per, aix no va ocrrer. Van passar les hores i, molt poc desprs de la sortida del Sol, el tronc va tornar asentir veus. Va identicar la del nen del dia anterior, aquell que va dir que parlaria amb el seu pare. Tamb, va

escoltar la veu d'un home, el pare, sens dubte, i els passos afegits d'un animal, possiblement un cavall.

-Mira, pare, aquest s el tronc va dir el nen, mentre li assest uns quants cops, a l'estil dels del dia anterior.Escolta que b sona.

-s cert,ll, va dir el pare. T molt bon aspecte. I un gran so.

Al tronc li va estranyar que parlessin del seu so. Mai havia pensat que un tronc pogus tenir bon o mal so.

-El lligarem el cavall i el portarem a casa, va dir el pare.

Aix ho van fer. El tronc va ser arrossegat amb compte ns a la casa. Un cop all, el van entrar en unahabitaci, on hi havia una forta olor de fusta i verns.

El que va veure all el tronc, el va sorprendre. Mai havia vist res semblant. Estava ple d'objectes estranys.Molts d'ells eren tubs de fusta amb forats, altres, tenien forma com de caixa cilndrica, coberts amb una pellmolt tensa, altres, molt diferents, eren com una mena de caixa amb un pal llarg, sobre el qual s'estenien unescordes nes .

-Aquests humans, va pensar el tronc, cada vegada fan coses ms rares. Qu deu de ser tot aix?.

Al cap d'una estona, va aparixer el pare del nen juntament amb un altre home, i comentar el segent:

-Per , li va dir el pare a l'altre senyor, he trobat una fusta excellent per construir el seu viol. s un tronc queel meu ll ha trobat en el riu.

- Quant trigar a tenir el viol construt? El necessito per l'estiu vinent, ja que he de fer diversos concerts enels millors teatres d'Europa, i s que els seus violins sn els millors que es poden trobar.

-Trigar uns sis mesos, aix que ho tindr per a la primavera. El procs s lent, ja que s'ha de fer amb molt decompte i, a ms, cal deixar que les fustes es vagin assecant sense presses, aix com les coles i els vernissos.

-Molt b. Doncs vindr a nals del mes de maig a buscar.

Tot all tenia confs al tronc. L'anaven a convertir en un viol, que no sabia ni el qu era. I desprs, aquellsenyor havia de fer concerts, que tampoc sabia qu era, per teatres d'Europa, coses ambdues de les quals,tamb desconeixia el signicat. En , no quedava ms remei que esperar.

El pare del nen, que es deia Josep, era un luthier (s a dir, un fabricant d'instruments musicals), dels msfamosos del mn, per com sonaven els seus instruments.

L'endem, va sentir com, el senyor Josep li deia al seu ll, que va resultar dir-se Guillem:

-Va, Guillem, fes-me el favor de provar aquest viol que vaig acabar de construir la setmana passada, a veurequ et sembla com sona.

El tronc va pensar:

- B!. Ara veur perqu serveix un viol!.


96


100/134

Guillem va entrar a l'habitaci i, amb molt de compte, va prendre el viol entre les seves mans, l'hi va col.locari, agafant l'arc amb la m dreta, va comenar a tocar una mica de msica. Va tocar una melodia molt delicada,amb una habilitat imprpia d'un nen de la seva edat, que havia de ser d'uns 12 anys.

El tronc va quedar absolutament meravellat en escoltar all. Mai havia sentit res igual. L'nic que li arribavaen bellesa, del que ell coneixia, era el so de l'aigua del riu i els cants dels ocells. Per, mai, havia pensat en

convertir-se ell, en una cosa tan sublim. Des d'aquell moment, estava desitjant que el senyor Josep comencsamb el seu treball, per convertir-se en viol.

Ara, es recordava de quan encara era un arbre jove, al bosc, i l'arbre del costat, que era un presumptus, li deia:

-Ets massa lleig i gran. Mai arribars a res. Acabars en una foguera. No obstant aix, jo, que sc tan bell,segurament, acabar sent esculpit per algun escultor important.

-Si ara em veis, es moriria d'enveja, pensava.

No obstant aix, passaven els dies, i el senyor Josep no apareixia per all.

- S'haur oblidat de mi , pensava. Hi haur trobat un altre tronc millor?.

Per, al cap de dues setmanes, va aparixer el luthier, juntament amb el seu ll, i li va explicar que calia que eltronc s'assequs b, i que, ara, ja estava en condicions de comenar.

El tronc va veure una srie d'eines: martells, tornavisos, formons, serres, i moltes altres de les qualsdesconeixia el nom.

El cas s que, per , el tronc va veure que el seu somni es faria realitat.

El senyor Josep va fer un motlle de fusta, i, basant-se en ell, va comenar a construir el viol. Primer, havia

tallat una part del tronc i l'havia convertit en llistons i taules de diferents mides. Amb totes aquestes fustestretes del tronc, al cap d'un temps, havia aconseguit construir un bellssim viol. No obstant aix, faltava undet

iniciacio a la flauta

Documents