TALLER 7:

“LA CIUTAT PER A LA GENT. HABITATGE, EQUIPAMENTS I FEINA”

1. Dret a l’habitatge

Marc legal a Catalunya

El dret a un habitatge digne en la Constitució espanyola del 1978

Artículo 47

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el

interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que

genere la acción urbanística de los entes públicos.

La llei pel dret a l’habitatge

Llei 18/2007, de 28 de desembre, modificada per la Llei 9/2011 de promoció de l’activitat econòmica, per la Llei 3/2012 de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme i per la Llei 5/2012 de mesures fiscals i financeres.

Les finalitats d’aquesta llei són:

a) Fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, establert per la Constitució i per l’Estatut, i la resta de drets constitucionals connexos.

b) Establir criteris per a assegurar la coherència de les actuacions públiques i privades de promoció i rehabilitació d’habitatges amb les polítiques públiques de desenvolupament econòmic, social i urbanístic.

c) Garantir que els habitatges i els elements comuns dels edificis de què formen part compleixen els requisits de qualitat pertinents, fixar els criteris per a establir els requisits que han de complir les

edificacions amb ús residencial amb relació a la cohesió social i al respecte al medi ambient i

vetllar perquè l’entorn urbà en què s’integren sigui digne i adequat.

d) Impulsar la conservació, la rehabilitació, la reforma i la renovació del parc d’habitatges.

e) Protegir els drets dels consumidors i usuaris d’habitatges fixant les regles que han de complir els agents que intervenen en la promoció, l’edificació, el manteniment, la reforma i la rehabilitació dels habitatges i dels edificis i establint les normes a què s’han de sotmetre les parts en les relacions jurídiques de transmissió, ús i tinença dels habitatges.

f) Promoure l’eradicació de qualsevol discriminació en l’exercici del dret a l’habitatge, per mitjà de l’establiment de mesures d’acció positiva en favor de col·lectius vulnerables i de la penalització de conductes discriminatòries en l’accés a l’habitatge.

g) Assolir una oferta significativa d’habitatges destinats a polítiques socials, centrada especialment en les diferents modalitats d’habitatges amb protecció oficial, que sigui territorialment equilibrada, s’adapti a la diversitat de situacions personals i familiars, a la diversitat de capacitats funcionals i a la diversitat territorial, urbana i socioeconòmica que la justifiquen i presti una atenció especial als col·lectius que pateixen exclusió o risc d’exclusió, per raons estructurals o conjunturals, en l’accés al mercat de l’habitatge.

h) Promoure la diversitat i la cohesió socials en els barris i els sectors residencials de les ciutats i els

pobles, com a garantia d’una adequada integració en l’entorn urbà, i prevenir fenòmens de segregació, exclusió, discriminació o assetjament per raons socioeconòmiques, demogràfiques, de gènere, culturals, religioses o de qualsevol altra mena.

i) Delimitar el contingut de la funció social de la propietat dels habitatges i identificar i corregir les situacions d’incompliment d’aquesta funció social.

j) Potenciar la participació de les cooperatives d’habitatges i de les entitats de caràcter social i

assistencial en les polítiques d’habitatge, en actuacions de promoció, construcció, conservació, rehabilitació i renovació del parc d’habitatges i en tasques d’administració i gestió dels habitatges.

Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016

Document on s'apleguen els compromisos de tots els agents econòmics, socials i institucionals implicats per fer front als reptes de l'habitatge. Redactat en una època de bonança econòmica, les seves previsions s’han vist sensiblement depassades o bé han resultat inassumibles.

Pla per al dret a l’habitatge del 2009-2012 (Decret 13/2010)

Actualment en procés d’aprovació un nou Pla per al dret a l’habitatge que prioritza, donada la conjuntura actual, els següents aspectes bàsics:

� Evitar la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics � Facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles � Incentivar l’entrada al mercat de lloguer d’habitatges desocupats � Incentivar la recuperació de la promoció d’habitatge protegit de nova construcció � Promoure la rehabilitació

Les previsions del PDUSUF1 i del Pla local d’habitatge de Figueres

Les dades en que es basa el PDUSUF preveuen un creixement de població per a l’any 2026 que passaria dels 38.884 habitants de l’any 2005 (la població segons IDESCAT l’any 2012 és de 45.212 habitants) als 61.786 habitants d’acord amb els potencials del planejament municipal. Per tant l’actual PGOU de Figueres admetria un total de 16.574 nous habitants en un escenari de consolidació de les seves previsions residencials, el que suposaria un increment d’aproximadament 6.071 habitatges (ràtio de 2’73 habitants per llar d’acord amb la memòria del PDUSUF).

Aquestes dades es veuen molt alterades si ens atenem a les previsions del Pla Local d’Habitatge de Figueres (PLH)2. En aquest PLH es fan unes projeccions de població per a l’any 2015 de 51.926 habitants en un escenari “optimista” i de 44.272 habitants en un escenari “conservador” (l’any 2012 ja s’ha depassat

1 PDUSUF; Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres; octubre de 2010

2 Pla Local d’Habitatge de Figueres (PLH); d’Aleph, Diputació de Girona, Ajuntament de Figueres; octubre de 2010.

aquesta darrera xifra). Les ratios d’habitants per llar també s’alteren en aquest darrer estudi i oscil·len de 2’43 en un escenari baix a 2’23 en un escenari alt.

En aquest cas si l’increment de població de l’escenari optimista es complís per a l’any 2015 s’hauria de preveure un increment de 6.714 habitants i per tant unes necessitats de 2.763 noves llars. Si contrastem aquesta xifra amb els 6.235 habitatges nous que permet el desenvolupament del PGOU actual podríem arribar a concloure que el potencial urbanístic és molt superior a les necessitats reals. Donada però la conjuntura canviant de la situació econòmica i social caldrà, durant la redacció del POUM, una revisió acurada de les previsions del PLH que molt probablement aniran a la baixa pel que fa a les necessitats de nous habitatges però molt a l’alça en la necessitat d’atendre la demanda exclosa del mercat.

Pel que fa al sòl residencial el PDUSUF preveu mantenir el potencial del sòl ja qualificat pel planejament general i fins i tot s’augmenta en el cas de portar-se a terme la remodelació del model ferroviari. Tot i reconèixer que es depassa d’aquesta manera en un 57’5% les necessitats previstes en el Pla Territorial s’entén com un escreix per a “preveure qualsevol enrariment del mercat immobiliari per causes no previstes o no volgudes”. Serà doncs aquest un nou aspecte a considerar en l’evolució de les propostes del POUM.

Cal indicar que segons s’estableix en el Pla Local d’habitatge, amb dades de 2008, existia entre el 55-62 %

de població que cerca habitatge de compra i que es troba exclosa del mercat de l’habitatge lliure

existent. De qui està exclòs del mercat lliure hi ha entre el 34-37 % que està exclosa del mercat de

l'habitatge social.

Tanmateix des de l’Ajuntament s’ha creat la Comissió Tecnico-política i social d’atenció als afectats pels

desdonaments.

En l’actualitat existeix l’Oficina Local d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que dóna els

següents serveis:

Àrees de previsió d’habitatge social a Figueres en base al desenvolupament del planejament i a les reserves obligatòries establertes per la legislació urbanística i sectorial

2. Equipaments i dotacions

Previsions en el planejament territorial

En relació als equipament les principals previsions del planejament territorial dins el TM de Figueres passen pel trasllat de l’EDAR als camps de la Coromina al nord del petit nucli de Palol, la reserva dels terrenys per al futur hospital supramunicipal al peu de la C-260, la reordenació dels equipaments sanitaris i esportius sobre el Parc del Bosc i la potenciació del Castell de Sant Ferran per mitjà d’un Pla especial urbanístic3. Aquestes previsions podrien ser assumides dins l’elaboració dels continguts del POUM. Caldrà veure també la diagnosi final del Pla d’equipaments4 per a acabar de verificar la oportunitat d’aquests i altres plantejaments.

Les previsions de les infraestructures energètiques es realitzen en el marc del Pla de l’Energia 2006-2015 elaborat per la Generalitat de Catalunya amb uns objectius genèrics basats en:

• la millora de la consciència energètica de la població mitjançant el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica,

• la promoció de les energies renovables, i

• el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic.

Alhora des de l’Ajuntament s’ha promogut el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Figueres, aprovat el febrer del 2010, conté un llistat d'actuacions per a promoure l'estalvi i l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2. Inclou actuacions en els camps de la mobilitat, l'edificació, la gestió municipal, les energies renovables i la conscienciació ciutadana.

Cap d’aquests darrers ítems ha de ser aliè durant l’elaboració del POUM, en el que s’hi haurien de potenciar els conceptes bàsics de l’ecologia urbana.

Conclusions del Pla d’equipaments

Figueres disposa de 128 equipaments de caràcter públic i 41 equipaments de caràcter privat.

El sòl corresponent als equipaments existents, sense incloure el castell de Sant Ferran i el centre

penitenciari, és de 534.754 m² de sòl, representant el 11,5 % del sòl urbà existent, quantitat molt

significativa i per sobre de paràmetres de referència urbanística.

3 El Castell de Sant Ferran compta ja amb un Pla director propi redactat l’any 2001 per un equip pluridisciplinar dirigit per Rafael

Vila Rodriguez, doctor arquitecte (director de Bellas Artes y Bienes Culturales de la Subdirección General del Instituto del Patrimonio Histórico Español del Ministerio de Educación y Cultura). 4 Pla d’equipaments de Figueres. Identificació i diagnosi; Ajuntament de Figueres / Jornet-Llop-Pastor, Document previ diagnosi

juliol 2012

En canvi, segons dades del Mapa Urbanístic de Catalunya, la ràtio de m² d’equipament per habitant és de

20,81 pràcticament la mateixa que la ràtio catalana. Si d’aquest còmput descomptem la superfície

corresponent al Castell de Sant Ferran la ràtio baixa a 13,85 m² d’equipament per habitant, índex que es

situa per sota de ràtios de ciutats de municipis catalans de la seva mateixa població o rang.

Tanmateix, la situació actual dels equipaments existents a Figueres no presenta cap dèficit

especialmentgreu. El nivell suficient de serveis existent es pot explicar en part per la important presència

d’equipaments de caràcter privat que permet completar l’oferta de serveis sobretot pel que fa als

equipaments culturals, esportius o socials.

Respecte el sòl d’equipament disponible a futur, Figueres compta amb 32 solars qualificats de sistema

equipaments, amb una superfície total de 112.865 m², equivalent al 21% dels sòls d’equipament existents.

Altrament, cal considerar les futures cessions de sòl mínimes destinades a equipaments corresponents al

desenvolupament dels sectors de planejament, que suposen aproximadament 102.541 m² de sòl

addicional.

Superfícies qualificades com a sistema d’equipaments pel planejament general vigent. Color més intens per als equipaments existents i menys intens per a les previsions dels planejaments derivats no executats.

Si comptabilitzem conjuntament els sòls d’equipaments i de solars disponibles la ràtio de m² d’equipament

per habitants ascendeix fins a 14,29 m². En canvi si afegim la nova població i les reserves de sòl vinculades

a sectors de desenvolupament, la ràtio baixa 12,89 m². Pel que es pot deduir que les cessions mínimes de

sòl previstes en aquests sectors, tenint en compte les seves densitats de població, no permetrien millorar

l’estàndard d’equipaments existent actualment.

Respecte les necessitats actuals d’equipament cal tenir present que part important dels dèficits actuals

detectats s’estableixen majoritàriament en base a un marc d’estàndards de referència definits per

diferents plans sectorials com el PECcat o el PIEC. Aquests documents, redactats en un context sòcio-

econòmic força diferent de l’actual, estableixen llindars que cal ponderar en funció de la situació actual dels

diferents municipis en què s’apliquin. En el cas de Figueres, ciutat capital i referent territorial, podria no

renunciar als nivells òptims definits però també caldria establir els criteris de priorització de les necessitats i

de les actuacions proposades d’acord amb les pròpies capacitats.

La situació actual dels equipaments existents a Figueres no presenta cap dèficit greu, però sí un conjunt de

necessitats puntuals importants, algunes de les quals es poden considerar significatives i prioritàries:

- ampliació de l’oferta de places a llars d’infants.

- segon CAP.

- completar les instal·lacions esportives.

- ampliació de l’oferta de places de residència i centre de dia per a gent gran.

- segona biblioteca.

- nova EDAR.

3. Espai productiu. Treballar a la ciutat

Xifres globals

L’activitat econòmica a Figueres es basa en els serveis molt per damunt dels altres sectors de producció. El percentatge respecte el total del valor afegit brut és fins i tot superior al conjunt de la comarca de l’Alt Empordà. La indústria hi té un paper molt per sota de la mitjana catalana malgrat que cal tenir en compte la distribució de sòls industrials en les poblacions veïnes, principalment el Far i Santa Llogaia.

Agricultura 0,9 0,09% 107 3,60% 1.958,70 1,04%

Indústria 73,4 7,62% 242,8 8,17% 37.524,60 19,93%

Construcció 115,9 12,03% 405,4 13,64% 19.175,70 10,18%

Serveis 773,4 80,26% 2.216,40 74,59% 129.627,00 68,85%

Total 963,6 100,00% 2.971,6 100,00% 188.286,0 100,00%

Figueres Alt Empordà Catalunya

Valor afegit brut (base 2008). Per sectors. 2010

Font: Idescat.

Unitats: Milions d'euros

Malgrat que l’atur registrat en el sector dels serveis és del 60’07% respecte el total de persones aturades, el percentatge és menor que el pes que té dins els sectors econòmics. L’atur per tant afecta molt menys als serveis que per exemple la construcció que aporta quasi el 20% dels aturats malgrat que el seu pes econòmic representa només el 12%.

Agricultura 211 4,70% 431 4,02% 11.901 1,88%

Indústria 352 7,84% 880 8,21% 96.621 15,23%

Construcció 892 19,87% 2.012 18,79% 101.035 15,93%

Serveis 2.698 60,07% 6.747 63,01% 392.842 61,94%

Sense ocupació anterior 338 7,52% 639 5,97% 31.861 5,02%

Total 4.490,80 100,00% 10.708,80 100,00% 634.259,90 100,00%

Figueres Alt Empordà Catalunya

Font: Idescat, a partir de les dades del Departament

Unitats: Mitjanes anuals

Atur registrat. Per sectors. 2012

El comerç esdevé dins de l’economia de la ciutat, amb diferència, l’autèntic motor durant tot l’històric disponible. L’any 2011 constava de 3.367 treballadors, gairebé 600 persones menys que l’ocupació existent el 2008. Durant aquest darrer període la taxa d’ocupació corresponent ha oscil·lat entorn el 27,0%.

L’any 2008, amb 1.739, el sector de la construcció ocupava el segon lloc com a activitat econòmica que més llocs de treball generava a Figueres fins l’any 2010, any en que s’accentua la davallada resultant de l’esclat de la bombolla immobiliària que porta al sector a ocupar la cinquena posició en nombre de treballadors empleats l’any 2011 amb poc més de 1.000 persones.

Per altra banda, destaquen durant aquest període, els creixements de les taxes d’ocupació del sector sanitari i de l’hostaleria que han augmentat entre 2008 i 2011 del 8,9% a l’11,1% en el primer cas, i del 9% al 10,6% en el segon, esdevenint ambdues i respectivament, la segona i tercera activitat que més llocs de treball generen a la ciutat de Figueres l’any 2011. En aquest any el nombre d’empleats del subsector de les activitats sanitàries i serveis socials concentrava poc més de 1.400 treballadors

Per la seva banda, el de l’hostaleria generava gairebé 1.350 empleats.

En quan a les pèrdues de lloc de treball, les caigudes percentuals més grans registrades en el període entre 2008-2011 tenen lloc entre les activitats de les indústries extractives amb un descens del 50,0%, el sector de la construcció amb una reducció del 41,6%, les activitats artístiques i d’entreteniment amb una disminució del 33,5% o les davallades de les activitats administratives i auxiliars (-25,9%) i el transport i emmagatzematge (-24,0%).

Figueres assoleix la xifra de poc més de 4.000 aturats (2011). Concentra el 40% de l’atur de l’Alt Empordà.

Les previsions urbanístiques

La previsió de sòl per a activitats econòmiques en el PDUSUF es basa en l’evolució estimada de l’índex de creixement del PIB a Catalunya per als propers quinquennis. Caldrà adequar aquesta previsió a la realitat del moment en el marc dels estudis que s’efectuïn durant la redacció del POUM. Tot i així, els criteris generals d’implantació poden servir de marc per a la concreció de les propostes d’implantació:

• fomentar la integració en teixits complexos del sòl residencial i del sòl per a activitats econòmiques sempre que siguin compatibles,

• preveure àrees específiques diferenciades d’activitat industrial, preferiblement en continuïtat amb altres àrees urbanes,

• fixar estratègies d’extensió de les àrees urbanes existents, i

• pel que fa a les grans actuacions de caràcter supramunicipal, caldrà limitar-ne el nombre, augmentar-ne la racionalitat i millorar la seva inserció territorial.

Voldríem fer esment ací d’un seguit d’incongruències respecte l’esperit del PDUSUF i les seves propostes finals que convindria replantejar durant l’elaboració del POUM.

La memòria del PDUSUF reconeix que hi ha un excés de previsió de sòl industrial - logístic ja que admet que la forquilla de 70-125 Ha que preveu el PDTE5 per a tot l’Alt Empordà es veu depassada fins arribar a les 337’82 Ha concentrades al Far, Vilamalla, Santa Llogaia i al sud de Figueres i Vilafant (207’72 Ha). Les previsions del nou sòl industrial - logístic a Figueres haurà de tenir en compte aquesta circumstància.

El conjunt de transformacions urbanes per a la creació d'espai productiu que es relacionen a continuació poden resultar de la visió expansiva de la ciutat i pròpies d’un context de disponibilitat de recursos i de creixement econòmic i demogràfic. El context en el qual es desenvoluparà inicialment el POUM requerirà una visió a curt termini més d’acord amb l'actual període de recessió econòmica, de manca generalitzada de recursos de totes les administracions i d’incertesa general. En aquest sentit, serà essencial marcar estratègies, etapes i prioritats realistes en el desenvolupament de les actuacions per tal de dirigir els pocs recursos disponibles a impulsar el model de ciutat definit. Les principals àrees d’oportunitats de transformació que s’han detectat serien: Àrea al nord del terme municipal (usos productius) al voltant de l’accés a l’ap7 nord; Àrea sud de Vilatenim (usos productius); Àrea de l’avinguda Vilallonga i Barri Sostenible (usos mixtos residencials, terciaris i productius); Àrea productiva Ronda sud, Sectors molí de l’arròs i Camp de Tir (usos productius); i l'Àrea de ponent, Culubret, Sant Joan, avinguda Avinyonet, ARE carretera de Llers i entorns nova estació. (usos residencials, terciari i equipaments). Cal fer esment a la necessitat de perllongament de l’eix cívic central que passa per la Rambla i la Plaça del Gra que hauria de tenir continuïtat a banda sud-oest travessant l’espai lliure resultant de la potencial desaparició o soterrament de l’estació actual de ferrocarril (àrea 4) i possibilitant l’enllaç amb el Parc Fluvial del Manol i a banda ponent enllaçant amb l’estació de Figueres-Vilafant (àrea 7).

5 Pla Director Territorial de l’Empordà (A.D. 03/10/2006), substituït pel Pla Territorial parcial de les Comarques Gironines