MARÇ 2020Núm. 241 Any 20 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicador.cat

URV – CONEIXEMENT I EMPRESA

INFRAESTRUCTURES ESPECIAL SALOU

La Generalitat aposta pels aeroports de Reus i Girona per descongestionar el Prat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va mostrar partidari de potenciar els aeroports de Reus i Girona per fer front a la saturació a l’Aeroport Josep Tarradellas, davant les reticències a l’ampliació d’aquesta infraestructura per l’impacte mediambiental que suposarien. Calvet defensa un model català d’aero-ports connectats ferroviàriament i que permeti que Reus

i Girona assumeixin part dels vols ‘low cost’ que saturen el de Barcelona. Una proposta que ha estat ben rebuda al territori. Tot i això, la Cambra de Comerç de Reus re-clama l’Estació Intermodal de l’Aeroport per poder con-nectar amb El Prat mitjançant l’alta velocitat ferroviària. Un projecte que des de l’ens cameral consideren irre-nunciable per a la competitivitat del territori. Pàg. 8

Pere Granados demana busos

elèctrics L’alcalde de Salou demana una línia de busos elèctrics per als municipis de costa mentre la Generalitat no fa realitat el Tren-Tram. Pàg. 16

Tarragona va liderar la reducció de l’atur

al febrer Pàg. 6

Too Good To GoLa aplicación para gestionar el excedente de alimentos

Too Good To Go lanzó en España en septiembre de 2018 una aplicación móvil a través de la que restauran-tes, hoteles, supermercados, fruterías o panaderías ofre-cen a sus usuarios packs con su excedente diario para darle salida a precios muy reducidos. La app está ope-rativa desde febrero en Tar-ragona y se han adherido 45 establecimientos. Pàg. 5

INFORME

Hard Rock tiene hasta el 5 de mayo para comprar los terrenos del CRT

La Generalitat ejerce de intermediaria con Criteria

Incasòl avanza 120 millones y venderá por el mismo precio

La multinacional presenta la solicitud para hacer realidad el proyecto

Foto: Xavi Jurio

La URV promou les vocacions cientificotècniques a l’educació Primària amb dones mentores per a atreu-re les nenes quan cursen sisè de primària. De cada deu alumnes que estudien una carrera d’enginyeria a la universitat tarragonina, només dues són dones. Un dèficit que no s’ha aturat en els darrers anys. En un moment de màxima sensibilització per lluitar a la

societat i l’empresa contra les desigualtats entre ho-mes i dones, a l’educació queda encara també mol-ta feina per fer en aquest àmbit dels estigmes. Per aquest motiu, la URV s’ha adherit a una campanya de gran abast a tot l’Estat (Inspira Steam) per promoure aquestes vocacions entre les nenes de sisè de primà-ria. Pàgs. 12-13

El Port va créixer un 2,8% en tràfics el

2019 El Port de Tarragona va pre-sentar un balanç de resultats positiu de l’any 2019. El presi-dent, Josep Maria Cruset, va exposar les xifres que indi-quen una petita però impor-tant millora en relació amb l’any passat i que es convertei-xen, d’aquesta manera, en els millors números del Port en l’última dècada. Pàg. 10

La URV combat des de la base la falta de dones a les especialitats científiques i tècniques

CreatSensL’start-up aconsegueix finançament per al seu aparell de diagnosi renal

Aquesta spin-off de la URV acaba de començar la seva activitat a l’edifici del CE-PID, al Tecnoparc de Reus. Acaben d’aconseguir una injecció d’1,5 milions d’eu-ros per fer realitat el seu dis-positiu de diagnosi renal. El seu objectiu és Europa, però planifiquen fer el salt als mercats de Japó i els Estats Units. Pàg. 18

Març 20202

Turismo

Carambola a tres bandas para salvar Hard RockEl Govern comprará los terrenos del CRT a Criteria para venderlos inmediatamente

a la multinacional americana por el mismo precio

RobeRto VillaReal /taRRagona

Salvo imprevisto, el Incasòl hará finalmente las veces de intermediario entre Criteria (Caixabank) y los indios se-mínolas (Hard Rock) y ade-lantará 120 millones de euros para la compra de una lengua de terreno de 100 hectáreas del Centro Recreativo y Tu-rístico (CRT) de Vila-seca y Salou, la famosa ‘banana’ anexa a PortAventura World. Ese mismo día, Hard Rock se compromete a adquirir el suelo por idéntico precio a la Administración catalana. ¿Por qué no pagan los nortea-mericanos directamente a La Caixa? Aunque nadie da ex-plicaciones claras, la raíz de la operación a tres bandas —que podría incluso llegar a la Oficina Antifraude— estaría en las garantías exigidas por los abogados de la poderosa marca estadounidense.

El ‘culebrón’ del aterriza-je de Hard Rock en la Costa Daurada mantendrá la incerti-dumbre al menos durante dos meses más. La semana pasada, apenas 24 horas antes de que venciese la prórroga de tres meses otorgada por la socie-dad Mediterranean Beach & Golf Community, —propiedad de Criteria (Caixabank)— , para ejecutar la compraventa de los terrenos donde se cons-truirá el complejo de ocio, el Consell Executiu del Govern volvió a encontrar un conejo en la chistera para ganar tiem-po: la Generalitat ha firmado la autorización para que el In-casòl pueda adquirir el suelo antes del 5 de mayo por 120 millones de euros, y en esa mis-ma operación Hard Rock lo re-comprará por idéntico precio.

El conseller de Territori, Da-mià Calvet, asegura que existen todas las garantías por escrito para que el acuerdo se cumpla a rajatabla sin riesgo financiero para las arcas públicas. Según subraya la Generalitat, “se tra-ta de un único acto jurídico; si no se produce la venta, no se procede a la compra previa”. Calvet ha garantizado absoluta transparencia y ha revelado que Hard Rock ha aceptado por es-crito las condiciones de la com-praventa y su compromiso para cerrar en breve esta compleja operación a tres bandas.

En la práctica, al Incasòl le corresponde adelantar el dine-

INFORME

ro para la compra del terreno, si bien la Generalitat manti-ene invariable la premisa de que el proyecto “no supondrá ningún coste económico” para los ciudadanos. La pregunta lógica, si Hard Rock comprará el suelo inmediatamente des-pués a la Administración ca-talana, es por qué no realiza la operación directamente y sin intermediación. Nadie ha querido referirse específica-mente a esta cuestión: ni el Govern, ni Hard Rock ni tam-poco Criteria.

Paraguas para las expropiaciones

El máximo órgano ejecuti-vo de la Generalitat minimiza las dudas en torno a una ope-ración que se zanjará con una “adjudicación directa” de los terrenos contemplados en la primera fase del Plan Direc-tor Urbanístico del Centro Recreativo y Turístico (CRT) de Vila-seca y Salou, donde se emplaza también PortAven-tura World. Fuentes jurídicas consultadas por el Indicador aseguran que la fórmula em-pleada se vincula a las exi-gencias de los abogados de Hard Rock, que desean dejar perfectamente atado que será la Generalitat quien deberá responder ante cualquier in-demnización derivada de las reclamaciones pendientes tras la expropiación del suelo.

Proyecto estratégico en CataluñaComo contrapeso, en el lado opuesto de la balanza están los defensores de un proyecto

estratégico para Cataluña, que abre la veda a un modelo todavía inexplorado en Europa. La compra de los terrenos significaría el desbloqueo de una inversión inicial de más de 650 millones de euros, similar a la que ha recibido PortAventura World a lo largo de sus últimos 10 años de vida- como primer paso de un presupuesto total de 2.000 millones de dólares durante la próxima década.

El ‘Hard Rock Hotel & Casino Tarragona’, como se ha bautizado, no es un simple hotel de 500 habitaciones con uno de los casinos más grandes de Europa (1.200 máquinas traga-perras y 100 mesas de juego), sino que se trata del único complejo de sus características que tendrá la enseña de los indios semínolas en el Viejo Continente, con un mega-espacio para grandes espectáculos de nivel internacional con capacidad para 15.000 personas, una zona de compras de 15.000 metros cuadrados con 75 grandes marcas al estilo de La Roca del Vallés y un enorme Hard Rock Café. Gigantes como Value Retail o el propio Inves-tindustrial (PortAventura) ya han avanzado que subirán al tren para crear una oferta integral.

El impacto estimado, según la URV, alcanza los 1.300 millones de euros y la expectativa de 11.500 puestos de trabajo en la construcción y desarrollo posterior del resort, lo que en la práctica equivale a un tercio de los desempleados en la provincia de Tarragona. La operativa de funcionamiento de HREW requerirá contratar más de 2.000 trabajadores a tiempo completo desde la apertura del casino y en los primeros cinco años de operaciones.

El despacho del abogado Ja-vier Huarte ha logrado reunir a más de 70 de los 450 antiguos propietarios para solicitar una retasación de los terrenos, que han duplicado su valor tras la recalificación urbanística. Su estrategia se sostiene en un doble argumento: la expropi-ación de 1989 se ejecutó para construir el parque de atracci-ones más grande de Europa —Tibigardens— y no un proyec-to que pivota alrededor un

gran casino; por otra parte, se cuestiona también el aumento de la edificabilidad, aproxima-damente un 16% superior. Au-nque han pasado tres décadas y se enfrentan a una batalla legal larga y complicada, estos expropiados todavía no han perdido la esperanza: “Por mucho que utilizaran herrami-entas legales, lo que nos hici-eron en el 89 fue un acto de piratería”, critica Josep Badía, uno de los portavoces.

Oficina AntifraudeLos escollos que todavía

deberá sortear el complejo lú-dico de Hard Rock no termi-nan ahí. En la misma línea que los expropiados, aunque por otras vías, la CUP ha anunci-ado que está valorando llevar la operación de compraventa, que considera completamente opaca, ante la Oficina Anti-fraude de Cataluña. Desde su perspectiva, los terrenos fue-ron declarados de interés pú-blico: “Después de varias déca-das, una vez constatado que no se ha desarrollado este interés general, lo que lo lógico sería devolverlos a sus antiguos pro-pietarios por el mismo precio que les pagó la Administra-ción; es un escándalo que el Govern malverse dinero públi-co para rescatar activos tóxicos de La Caixa”.

Otras voces críticas, como la Plataforma Aturem BCN Wor-ld o los ecologistas del GEPEC, tampoco han tardado en res-ponder al anuncio oficial de la adquisición de los terrenos. “La Generalitat ha actuado de forma irresponsable poniendo en riesgo el dinero de todos los ciudadanos por un interés puramente privado y fomen-tando el juego y la ludopatía”, han expuesto en un comuni-cado que también destaca que el proceso de compraventa evidencia errores legales de procedimiento y “descubre las mentiras y la opacidad” en las que se cimenta Hard Rock En-tertainment World.

Un complejo de Hard Rock en California.

32020 Març

INFORME

Turismo

¿En la recta final?El proyecto arrancó en 2012 y ha recorrido una odisea de obstáculos políticos,

técnicos y empresariales que ha dilatado los plazos una y otra vez

R. V. /taRRagona

Por distintos motivos, unas ve-ces políticos y otros técnicos, la historia de Hard Rock se ha convertido en un ejercicio de paciencia plagado de parones y retrasos que han alargado su gestación durante años. Las últimas estimaciones in-dicaban que las obras incluso podrían comenzar a finales de 2019. A día de hoy, los más optimistas confían en ver las primeras máquinas en el se-gundo semestre de 2021. Los agentes socioeconómicos del territorio esperan que, esta vez sí, las promesas se cum-plan.

Hotel de lujo junto al Fòrum de Barcelona

Paralelamente a su proyecto en la Costa Daurada, Hard Rock pretende replicar el éxito de Tenerife e Ibiza y está ya construyendo un hotel de lujo en Sant Adrià de Besòs, jun-to a la playa y puerto deportivo del Fòrum. Lo venden como “la última parcela disponible en primera línea de mar del área metropolitana de Barcelona” y subrayan su conexión por metro y tranvía con el centro de Barcelona. La apertura se prevé a principios de 2022. Antes, este mismo año, se inaugurará la franquicia en Madrid. Más allá de estos ho-teles, el único proyecto similar al de Tarragona en Europa se sitúa en Grecia. En junio de 2019 el CEO de Hard Rock, Jim Allen, presentó en Atenas el Proyecto Hellinikon, don-de se prevé una inversión de 1.000 millones de euros en un complejo con casino que recuerda al de la Costa Dau-rada. “Estamos desarrollando decenas de ellos en todo el mundo”, recordó en un aviso a navegantes.

El proyecto en cifras

100 hectáreas

665 millones de euros de inversión en la primera fase

500 habitaciones de hotel

100 mesas de juego

15.000 personas de capacidad en el auditorio

2.000 trabajadores en los primeros cinco años

30 años de CRT1989 La Generalitat expropia más de 450 hectáreas de terreno para construir Tibi Gar-

dens, el mayor parque de atracciones de Europa.

1994 La Caixa sale al rescate de la Generalitat y adquiere los activos del CRT ante los graves problemas que atraviesa la sociedad promotora Grand Tibidabo

1995 Inauguración de Port Aventura bajo impulso de Grupo Tussauds, Anheuser-Busch, Fecsa y La Caixa. El parque es mucho más pequeño de lo previsto y La Caixa retie-ne una enorme bolsa de suelo.

1998 Desembarco de Universal con el 37% del accionariado de Port Aventura.

2002 Nace Universal Mediterránea

2004 La multinacional se ve obligada a vender sus acciones a la corporación Criteria por la crisis de Vivendi Universal.

2006 Apertura del Beach Club, primer paso del Lumine Mediterránea Beach & Golf Com-munity, división paralela a la actividad de los parques temáticos.

2008 Inauguración de los tres campos de golf actualmente operativos.

2009 Entra el grupo inversor italiano Investindustrial, que asume la gestión de PortAven-tura, al 50% con La Caixa.

2012 La Caixa vende su 50% de PortAventura a Investindustrial. En septiembre, la Gene-ralitat presenta BCN World como alternativa al Eurovegas de Sheldon Adelson en Alcorcón.

2013 El fondo KKR compra el 49,9 de las acciones a Investindustrial, que mantiene el resto, y por tanto la mayoría. El promotor de BCN World, Enrique Bañuelos (Vere-monte), se presenta con sus socios Melco y Value Retail.

2015 Veremonte abandona por discrepancias en la operación de compra de los terrenos de La Caixa.

2016 Melco, Hard Rock y Grup Peralada optan a un proyecto redimensionado a la baja.

2017 La candidatura de Hard Rock se queda en solitario y se adjudica la licencia para operar uno de los casinos más grandes de Europa, eje de un enorme Centro Turís-tico Integrado (CTI) de 100 hectáreas.

2018 La multinacional estadounidense deposita el aval de 10 millones de euros para hacer efectiva la adjudicación.

2019 Cumplido el plazo para la compra de los terrenos a La Caixa, se concede una pró-rroga de tres meses que finaliza el 4 de marzo de 2020.

2020 Un día antes de que venza el plazo fijado, el Govern autoriza al Incasòl para comprar el suelo por 120 millones.

El nuevo esfuerzo de in-geniería jurídica y financiera -uno más en un largo proceso que ha corrido serio riesgo de descarrilar en numerosas oca-siones- ha sido bien recibido en los municipios de Salou y Vila-seca, donde se espera con impaciencia el maná de la llegada de los semínolas, pro-pietarios de la emblemática enseña norteamericana. “Es un gran proyecto para Salou y para el territorio”, reitera una vez más el alcalde de Salou, Pere Granados, que calcula que el inicio de las obras de ur-banización del Centro Recrea-tivo y Turístico (CRT) podrían comenzar en un año. “Estamos un paso más cerca de la meta”,

sintetiza su homólogo en Vi-la-seca, Pere Segura.

Ambos alcaldes ponen en valor la generación de empleo y bienestar que lleva asociado un nuevo modelo turístico que abre la Costa Daurada a nuevos mercados que van más allá de Europa. “Es un paso adelante en la desestacionalización, es decir, en la sostenibilidad económica de las familias durante 365 días al año y no sólo durante la tem-porada”, razona Granados.

“Creemos que supondrá un revulsivo, al igual que en su momento lo fue PortAven-tura; seguro que será positivo para el sector turístico de la Costa Daurada, ya que se po-tenciará un nuevo segmento

de mercado diferente de los que ya contemplamos… el nu-evo complejo tendrá semejan-zas con el modelo de turismo de Orlando (EE.UU.) porque habrá planta hotelera, casino, zona comercial y espectáculos,

una nueva fusión que ahora no tenemos”, explica Eduard Farriol, presidente de la Fede-ración de Empresarios de Hos-telería de Tarragona (FEHT).

Tanto la FEHT como el resto de agentes de referencia del sector se mantienen “a la

expectativa de ver cómo evolu-ciona el tema”. “De momento, celebramos cada paso que se van dando”. Nadie se atreve a concretar una fecha para ver las primeras máquinas. Según la Generalitat, el proyecto constructivo se ha ido desarro-llando en paralelo a la gestión burocrática de los terrenos y está muy avanzado. En primer término, será necesario urbani-zar, ajardinar y crear todos los viales e infraestructuras de su-ministro (energía y agua) para una enorme parcela, -popular-mente conocida como la ‘bana-na’ por su forma en el mapa-, de 100 hectáreas, algo menos de una cuarta parte de las 450 que conforman el CRT.

Uptatem ut rest, tem.

Tem dolorerit

Març 20204

La dada

15.000 persones cabrien a l’auditori de Hard Rock Entertaiment World, que estaria capacitat per acollir espectacles culturals de gran format. A tenir en compte, per qui només vulgui veure en el projecte un casino...

LA

IMATGE

La nova tendència en el món dels complements (només a farmàcies). Veurem si acaba suposant una sotragada de grans dimensions a una economia mundial que ja mostrava símptomes de refredat abans del

coronavirus.

Foto: Cedida

La Generalitat ha obert un nou compàs d’espera per concretar la gran inversió del complex d’oci, comerç i joc a la Costa Dau-rada conegut ara com Hard Rock Entertain-ment World. La death line és ara el 5 de maig. S’allarga l’agonia d’un projecte que des que va ser presentat el 2012 ha viscut una odissea d’ajornaments, canvis de lideratge empresari-al, obstacles i mercadejos polítics i redimen-sionaments a la baixa. Han passat vuit anys i no podem dir que el més calent és a l’aigüe-ra, però tampoc podem treure pit per haver agilitat una proposta inversora d’aquelles que passen pel davant molt poques vegades.

Catalunya i les comarques de Tarragona no podran ser acusades d’haver fet un ‘Ben-vingut Mr. Mashall’ amb aquest complex: la tramitació parlamentària va ser dura, els de-bats intensos i els acords finals amb consensos prou amplis com per considerar la inversió un projecte de país. Ja fa temps que la qüestió és una altra: si hem estat prou àgils com per ser considerats business friendly amb una aposta empresarial cridada a ser la cirereta del pas-tís en el repte de la desestacionalització que la Costa Daurada té encara pendent, tot i els grans progressos assolits en les últimes dèca-des precisament gràcies a la vitalitat d’un an-tre complex, Port Aventura.

La part positiva de la lentitud d’aquest pro-jecte és que sembla que els inversors encara hi

són. Però ara estem davant del moment de la veritat: el show me the money. Hard Rock té una mica menys de dos mesos per posar els 120 milions d’euros davant d’Incasòl, que prèvia-ment haurà fet la mateixa operació amb Cri-teria, la propietària dels terrenys. Si això pas-sa, haurà estat un èxit, tot i l’exagerat periple per arribar a la primera pedra. Si la inversió s’estronca, un fracàs.

Estem al davant, doncs, d’un caixa o faixa d’una inversió de 665 milions d’euros (en la primera fase) i que podria generar 2.000 llocs de treball a curt termini. Xifres sensiblement inferiors a les plantades inicialment quan el

projecte s’anomenava BCN World, però encara molt importants. Quan-titativa i qualitativament, perquè de la mateixa manera que Port Aven-tura va ser un impuls

decisiu per a la destinació, aquest Hard Rock Entertaniment World arribaria en un mo-ment en el que, gràcies al turisme esportiu i altres modalitats no estiuenques, la destinació Costa Daurada està consolidant la superació de la seva gran assignatu-ra pendent: l’allargament de la temporada fora dels mesos d’estiu. Si tot plegat s’aconsegueix, haurà val-gut la pena esperar.

Editorial En veu alta

Per molt que des del sector químic del Camp de Tarragona aixequem la veu indicant que el compromís amb la seguretat, amb la qualitat de vida i amb la cohesió social són els tres grans eixos que configuren el nostre ADN, és cert que en el moment actual caldran accions concretes per visualitzar aquest compromís. I de fet, des del primer dia de l’accident, com a sector, ens vàrem posar en marxa, d’una banda, per escoltar tots els agents del territori i cosir de nou aquell vincle necessari entre socie-tat i industria química que sempre ens ha permès coexistir com a bons veïns i de l’altra, participant en to-tes aquelles comissions de treball que ens han de permetre extreure conclusions, identificar millores i avançar, encara més, cap a nous es-glaons de seguretat.

No ens hem quedat quiets ni ens quedarem quiets en tot allò que implica demostrar una vegada i una altra que un accident com aquest és un fet excepcional. Ja sabem que el risc zero no existeix, però no ens hem cansat mai de caminar cap a aquest escenari, encara que avui per a molts pugui semblar una utopia. Les dades avalen el fet que ara com ara, i encara que algú pugui creure el contrari, seguim essent un dels referents europeus tant en l’àmbit de la seguretat com en l’àmbit de la qualitat laboral, en la convivència entre sectors econòmics i en l’excel-lència en el nostre dia a dia.

Així, si recollim deu dels indica-dors que publica la Federació Em-presarial de la Industria Química (FEIQUE) podem comprovar, per

exemple, que l’índex d’accidents en el sector és 8,5 vegades menor que la mitjana industrial, que només el 2 % dels accidents del sector estan vinculats als processos industrials, que la Industria Química és la més segura dels grans productors de la Unió Europea, que les hores dedi-cades a la formació dels treballadors dobla la mitjana industrial, que el 93 % dels treballadors tenen contracte indefinit o que el sector químic és el primer inversor industrial en in-vestigació i desenvolupament, amb un 23,4 per cent de la inversió total en aquesta matèria. No són percep-cions, no són opinions, son realitats que no podem obviar malgrat l’acci-dent viscut.

Tampoc caiem en l’error del co-foisme, ni de pensar que ho tenim tot endreçat: així, el sector químic és l’únic sector econòmic que dis-posa d’una iniciativa a nivell global de Responsible Care per impulsar la millora continua de la seguretat, de la protecció de la salut i del medi ambient, superant de molt les exi-gències regu-latòries actu-als. Aquesta és la nostra realitat i no altra.

Hard Rock: caixa o faixa

Dani RevengaDirector

drevenga@indicador.cat

Rubén Folgado President de l’Associació

Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

Si la multinacional americana posa els 120 milions, serà un èxit, tot i l’espera. Si no, un fracàs

La seguretat, a l’ADN del sector químic de Tarragona

OPINIÓ

52020 Març

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxit

ATERRIZAJE

Están presentes en Tarragona, Reus, Cambrils y Valls

EXPANSIÓN

Cuentan con más de un millón de usuarios

en toda España

GANCHO

Sus packs son sorpresa y cuestan entre 2 y 5 euros

“Un tercio de los alimentos que se produce en el mundo se desperdicia. Esto supone una pérdida de dinero y un gran impacto medioambiental, pues hasta un 10% de las emisiones globales de gases de efecto in-vernadero son causadas por la comida que se tira. Reduciendo el despilfarro no solo ahorramos dinero, también ayudamos a cuidar el planeta”, afirma Oriol Reull, director de Too Good To Go en España, compañía con sedes en Madrid y Barcelona, donde trabajan más de sesenta

personas repartidas entre ambas ciudades.

La aplicación es gratuita y está disponible en iOS y An-droid. El contenido de los pac-ks, cuyo precio oscila entre 2 y 5 euros, es sorpresa, ya que varía cada día según el excedente de los establecimientos, y cuenta con “la garantía de que todos

los productos son frescos y de calidad. Su única pega es que no fueron vendidos al finalizar la jornada”, apunta Reull. Se paga a través de la app y la comida se recoge a la hora fijada.

Tarragona es la tercera pro-vincia catalana donde se pone en marcha, tras Barcelona y Gi-rona. También funciona en Ma-drid o Zaragoza. “En poco más de un año ya contamos en todo el país con más de un millón de usuarios y trabajamos con más de 2.700 establecimientos, en los que se han salvado ya más de 700.000 packs”, explica Reu-ll. En Tarragona se han sumado a esta iniciativa negocios de la capital como Pastisseria Velvet, Mis Sushi, Fleca Flaqué o Car-nisseria Virgili, Fruites Verdures Arrels y Carns Bertran del Mer-cado Central. También está pre-sente en Reus, Cambrils o Valls.

“Teníamos claro que si que-

ríamos generar un impacto real y luchar contra tanto despilfa-rro teníamos que llegar a todos los rincones para ayudar a dar una segunda oportunidad a la comida y evitar que termine en la basura. En España iniciamos nuestra lucha por Madrid y Bar-celona y poco a poco hemos lle-gado a más ciudades. La razón de aterrizar en Tarragona es que también allí se tira muchí-sima comida y estábamos viendo cómo cada vez había un mayor interés por que estuviéramos en la zona, tanto por parte de usua-rios como de negocios”, dice Reull.

La idea de Too Good To Go surgió en Dinamarca en 2016: sus fundadores fueron testigos en un buffet libre de cómo se tiraba toda la comida no con-sumida al final de la cena. Fue entonces cuando decidieron crear esta plataforma móvil, que ya está presente en 14 países europeos y dispone de más de

19 millones de usuarios y más de 39.000 establecimientos aso-ciados. “La implicación de las personas es cada vez mayor y ya estamos salvando un pack cada segundo. Hasta la fecha ya he-mos conseguido salvar más de 30 millones”, añade Reus.

Su principal objetivo es re-ducir el desperdicio para oca-sionar el menor daño posible

al medioambiente. Según el responsable de la app, “salvar un pack en Too Good To Go equivale a ahorrar el CO2 que emite un coche tras recorrer 8 kilómetros o el que se emitiría si dejáramos una bombilla de casa

encendida durante una semana o todas las luces durante 50 mi-nutos”, concluye Reull. En total, asegura, han conseguido aho-rrar más de 70.000 toneladas de CO2 en toda Europa —más de 1.000 en España—.

La compañía, además, ha creado un programa de con-cienciación para “inspirar, em-poderar e impactar de manera real en la sociedad” con cuatro ámbitos de actuación: hogares, negocios, educación y política. Ha desarrollado materiales y talleres didácticos adaptados a alumnos de primaria, secunda-ria y educación superior que los profesores pueden incluir en sus clases y que están disponibles gratuitamente en su web, y trata de “influir en las administracio-nes con el fin de que se lleven a cabo las medidas y regulaciones necesarias para ayudar a trans-formar las prácticas actuales y lograr un sistema alimentario sostenible”, concluye Reull.

La comida no se tira 2.0La app Too Good To Go redistribuye a precios reducidos excedentes alimenticios de supermercados, restaurantes y otros establecimientos

JaVi SeRRano / taRRagona

Solo en Catalunya se tiran cada año más de 262.000 toneladas de comida, lo que supone unos 35 kilos por persona. En todo el mundo el desperdicio anual es de 1.300 millones de toneladas de alimentos. Con el fin de reducir estas alarmantes cifras, Too Good To Go lanzó en España en septiembre de 2018 una aplicación móvil a través de la que restaurantes, hoteles, supermercados, fruterías o panaderías ofre-cen a sus usuarios packs con su excedente diario para darle salida a precios muy reducidos. La app está operativa desde febrero en la pro-vincia de Tarragona, donde ya se han adherido 45 establecimientos.

PERFIL PROPIOOriol Reull (28 años - Barcelona) es country manager de Too Good To Go en España. Licenciado en ADE y Derecho y con un máster en Gestión Financiera, es un apasionado del uso y la aplicación de las tecnologías con fines sociales y está comprometido en la lucha de uno de los “problemas sociales más complejos de la agenda global”: ¿cómo alimentaremos a la población creciente en 2050? Ha desarrollado su trayectoria pro-fesional en el sector Food & Beverage y el uso de Data & Analytics, IoT o Big Data. Tras asesorar a startups y multinacionales en España y Brasil y desarrollar en Austria tec-nología disruptiva para modernizar el tradicional sector de la agricultura, ahora lucha contra el desperdicio de comida.

Foto: Xavi Jurio

Març 20206

El futurés teuTria entre una gran varietat de graus i dobles titulacions

Aprèn amb una formació pràctica, innovadora i de qualitat

Augmenta les teves oportunitats laborals gràcies a les pràctiques externes i a la formació específica per a la inserció laboral

Viatja amb els programes de mobilitat per estudiar i fer pràctiques arreu del món

... i sobretot, viu una de les experiències més apassionants de la teva vida

Vine a conèixerla tevauniversitat!

Jornades de portes obertes28 de març18 d’abril

Inscriu-t’hi a: www.urv.cat/portesobertes

ACTUALITAT

Tarragona registra una disminució de l’atur de prop del 2% el mes de febrer

Hi ha 437 persones menys sense feina en relació amb el mateix mes del 2019 i la xifra de desocupats se situa en 48.566

Conjuntura

Redacció / taRRagona

Tarragona té menys aturats després del mes de febrer. La demarcació ha registrat una davallada de la desocupació de l’1,89% en relació amb el mateix mes del 2019 i del 0,89% si es compara amb el mes de gener d’enguany, situ-ant la xifra de persones sense feina en 48.566, 437 aturats menys que el 2019.

Tarragona es converteix en la demarcació de catalana on més ha baixat l’atur perquè a Girona el descens va ser de 332 persones (0,87%) i de 125 a Lleida (0,59%). A Barcelona, però, l’atur ha pujat en 2.426 persones (+0,85%). La demar-cació barcelonina ha empès a unes xifres del global de Cata-

lunya en 1.532 aturats més. De les 48.566 persones aturades a les comarques tarragonines, 20.595 són homes i 27.971 do-

nes. En relació amb l’edat, del global de desocupats, prop de 4.200 són menors de 25 anys. Els diferents sectors registren una reducció de desocupats respecte al gener, amb els serveis al capdavant, amb 260 menys; seguida de la indús-tria, amb 168; la construcció, amb 62, i l’agricultura, amb 56 aturats menys. D’altra banda, s’han registrat 21.301 contrac-tes, un 10,27% menys que el mes anterior (-2.438). Tarragona va ser al febrer la demarcació catalana on més es va reduir l’atur.

El sector serveis lidera

la reducció de l’atur

72020 Març

porttarragona.cat

Gateway to Europe in the Med

20200309_ANUNCI_INDICADOR_ECONOMIA_250 x 125 mm.indd 1 27/2/20 10:45

Tarragona va batre el seu rècord d’exportacions el 2019

Els productes químics i els energètics van concentrar l’any passat més de la meitat del negoci exportador, majoritàriament a la Unió Europea

Redacció / taRRagona

El potencial exportador de les empreses de la demarcació de Tarragona està en forma. Les comarques tarragonines van registrar unes vendes a l’exte-rior de 8.786 milions d’euros, un 3,4% més que l’any anterior i un 1% més que el millor any fins a la data, el 2017, quan es va arribar als 8.686 milions. La xifra del 2019 representa quatre vegades més que 20 anys enre-re —el 1999 les vendes tot just arribaven als 2.359 milions. La balança comercial és, però, ne-gativa. Al 2019, la demarcació va fer importacions per un import de 14.431 MEUR, un 5,9% més. Això suposa que la demarcació va situar el seu dèficit comercial en els 5.645 milions.

Els productes químics (2.976,1 MEUR) i els energè-tics (1.566 MEUR) van concen-trar l’any passat més de la mei-tat del negoci exportador. Com és habitual, la Unió Europea va acaparar les vendes, amb Fran-ça, Itàlia, Alemanya i Portugal al capdavant. Malgrat això, els Estats Units es van situar com el sisè principal mercat d’ex-

portació de les companyies del territori, per darrere del Reg-ne Unit. Països com la Xina i Malàisia van escalar posicions.

Per sectors, durant el 2019 les exportacions de productes químics van assolir els 2.976,1 MEUR, un 6,5% menys, i els productes energètics van arri-bar als 1.566 MEUR, un 17,4% més. Aquests dos àmbits repre-senten el 51,7% del conjunt de les exportacions de la demar-cació.

En concret, el rànquing l’encapçalen les matèries i

manufactures plàstiques, amb vendes per valor de 1.736,41 MEUR, i els combustibles i olis minerals, amb un total de 1.555,71 MEUR. A més distàn-cia apareixen els aparells i ma-terial elèctric —733 MEUR—; joguines, jocs i articles espor-tius —634,13 MEUR—; olis es-sencials i perfumeria —409,18 MEUR—; altres productes químics —345,13 MEUR—; productes químics orgànics —306,74 MEUR—; màquines i aparells mecànics —295,8 MEUR—; productes de cere-

als —223,19 MEUR—; fruites i verdures —211,15 MEUR—, i vehicles automòbils i tractors —190,18 MEUR—.

Pel que fa als països de destinació de les exportaci-ons, França va repetir com el principal comprador entre gener i desembre, per un im-port de 1.886,9 MEUR, seguit d’Itàlia (1.124 MEUR), Ale-manya (781,8 MEUR); Por-tugal (716,2 MEUR); el Reg-ne Unit (535,27 MEUR); els Estats Units (401,11 MEUR); Grècia (392,43 MEUR); Mar-

roc (382,68 MEUR); els Països Baixos (371,6 MEUR), Tur-quia (202, 67 MEUR), Bèlgi-ca (199,76 MEUR) i Polònia (197,61 MEUR). La Xina va es-calar fins a la tretzena posició amb 124,63 MEUR i, just per sota, va emergir Malàisia amb 92,84 MEUR.

Balança comercial negativaDurant el 2019 la demarca-

ció va fer importacions per un import de 14.431 MEUR, un 5,9% més. Això suposa que la demarcació va situar el seu dèficit comercial en els 5.645 milions. Per sectors, les im-portacions de productes quí-mics van arribar als 2.479,2 MEUR, un 2,1% més. D’altra banda, la compra de pro-ductes energètics va créixer en gairebé un punt, fins als 5.562,3 milions.

Durant el desembre, les vendes tarragonines a l’exte-rior van caure un 9,2%, fins als 646,7 MEUR. En aquest cas, l’exportació de productes químics va recular un 10% i la de manufactures de consum va caure un 7,8%. Les importaci-ons, amb 1.051 MEUR, també van anar a la baixa, amb un 4% menys de negoci.

La indústria química continua sent un dels motors de les exportacions a la demarcació.

ACTUALITAT

Conjuntura

Març 20208

NACEX TARRAGONAPol. Ind. Riu ClarC/ Estany, 20-2243006 TarragonaTel. 977 243 524

NACEX REUSC/ Riudecols, nº9, Baixos43206 Reus

Tel. 977 752 738

NACEX VALLSC/ Josep Mª Fàbregas,

nº 5 Baixos43800 Valls

Tel. 977 614 446

NACEX TORTOSAPol. Ind. Baix-Ebre

C/ Reguers, 23 (C/F)43897 CampredóTel. 977 503 391

www.nacex.es900 100 000

ACTUALITAT

Infraestructures

La Generalitat aposta pels aeroports de Reus i Girona per descongestionar el Prat

El conseller de Territori, Damià Calvet, defensa un sistema d’aeroports especialitzats i que el del Baix Camp pugui alliberar de vols ‘low cost’ el de Barcelona

Redacció / ReuS

El conseller de Territori i Sos-tenibilitat, Damià Calvet, es va mostrar partidari de po-tenciar els aeroports de Reus i Girona per fer front a la sa-turació a l’Aeroport Josep Tarradellas. Calvet defensa un model català d’aeroports connectats ferroviàriament i que permeti que els aeroports regionals com els de Reus i Girona assumeixin part dels vols ‘low cost’ que saturen el de Barcelona.

La Generalitat defensa més inversions als aeroports de Reus i Girona perquè estiguin preparats per assumir una part del tràfic de Barcelona. Així ho va afirmar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en declaracions a TV3. Calvet va insistir que el model aeroportuari de la Generalitat passa per aques-tes inversions als aeroports de Girona i Reus i “alliberar” el del Prat dels vols ‘low cost’. El conseller va reiterae l’alerta a Aena sobre que serà “molt difícil” l’ampliació de l’aero-port de Barcelona si s’afecten zones protegides del voltant. “Si Aena creu que pot pregun-tar a la Unió Europea si és un espai que es pot destruir, que ens presentin un projecte i l’avaluarem”, va dir.

El conseller va afirmar que el debat “és el model” i per a la Generalitat aquest passa per una gestió aeroportuària que inclogui Girona i Reus, “espe-

L’Aeroport de Reus podria beneficiar-se de la saturació que pateix el de Barcelona.

Una jornada a la Cambra de Comerç de Reus analitzarà el model

aeroportuari La Cambra de Comerç de Reus acollirà aquest dimarts,

10 de març, a les 8.45, una jornada del Cercle d’Infraes-tructures sobre el model aeroportuari català que analit-zarà el rol de l’Aeroport de Reus en els propers anys, en un escenari de noves oportunitats. La xerrada tindrà com a ponent, Óscar Oliver, Director General del Centre d’Es-tudis de Transport per a la Mediterrània Occidental, que posarà en valor les grans possibilitats que se li obren a l’Aeroport de Reus en els propers anys en el context del model aeroportuari català, espanyol i europeu.

cialitzant cada aeroport a un tipus de vols”. Calvet va criti-car que fins ara aquestes in-fraestructures han estat “aban-donades” tant per Aena com pel govern espanyol. A més, va qüestionar que la proposta d’ampliació de l’aeroport bar-celoní la presenti una entitat “público-privada que cotitza a borsa”, on el Govern no hi té veu. “Jo vull ser-hi a la decisió i vull dir que no només necessi-tem inversions sinó gestionar bé les taxes aeroportuàries”, va declarar.

Les connexions ferroviàriesCalvet va advertir que per

a consolidar aquest model cal potenciar la interconnexió ferroviària dels diferents ae-

roports. Un aspecte en el que l’Aeroport de Reus, a diferèn-

cia del de Girona que té pre-vista la connexió amb l’AVE,

no té ara mateix una solució definida. Des de la Cambra de Comerç de Reus estan d’acord amb el plantejament de Calvet, però recorden que per portar-lo a la pràctica cal recuperar el projecte de l’Es-tació Intermodal, que es va aturar després d’haver-se lici-tat l’any 2009 i amb les obres ja engegades. El president de l’ens cameral, Jordi Just, apun-ta que “necessitem que l’Ae-roport estigui connectat amb Barcelona amb alta velocitat ferroviària, així podríem ser aquesta tercera pista d’El Prat i incrementaríem la competi-tivitat del territori pels efec-tes positius que tindria per a la mobilitat tenir connecats un aeroport i una estació de trens”.

Óscar Oliver, Director General del Centre d’Estudis de Transport per a la Mediterrània Occidental.

La Cambra de Comerç

de Reus insisteix

que per connectar

els aeroports de

Barcelona i Reus cal

recuperar el projecte

de l’Estació Intermodal

92020 Març

PUBLICITAT

Març 202010

El Port de Tarragona tanca el 2019 amb un augment del 2,8% en el tràfic de mercaderies

Redacció / taRRagona

El Port de Tarragona va presentar un balanç de resultats positiu de l’any 2019. El president d’aques-ta infraestructura, Josep Maria Cruset, va exposar les xifres que indiquen una petita però impor-tant millora en relació amb l’any passat i que es converteixen, d’aquesta manera, en els millors números del Port en l’última dè-cada. Entre els creixements de segments de mercaderies els que més creixen són els produc-tes a granel i els vehicles.

Pel que fa al tràfic de mer-caderies, el volum al 2019 va ser de 33,3 milions de tones, per 32,4 milions del 2018, és a dir, un 2,8% més. El tràfic dels granels líquids van arribar a les 21,3 milions de tones, sent el cru de petroli un dels més des-tacats amb 9,72 milions, supe-rant els 9,6 de l’any 2017. Cal destacar el rècord assolit per la benzina, amb 1,212 milions de tones, gairebé 500.000 tones per damunt de resultats ante-riors en els anys 2015 i 2017. També els gasos butà i propà assoleixen un màxim de la sè-

superant la marca de l’any pas-sat que estava situada en poc més de 201.000 vehicles. Si su-mem els vehicles que han pas-sat pel Port per via terrestres, 78.476 cotxes, la xifra total és de 289.786 vehicles. Pel que fa al tràfic d’animals vius, la xi-fra de 2019 és de 239.182 caps de bestiar que representa un millor resultat que l’any 2018 (226.777 animals vius) i situa Tarragona com el líder del sis-tema portuari en exportació de vedells.

En contrast amb aquestes dades, s’ha produït un descens del tràfic de pasta de paper, de la fruita i de productes si-

derúrgics, uns productes més sensibles als canvis i a les fluc-tuacions dels mercats interna-cionals. En canvi, el Port veu una oportunitat en els conte-nidors. El Port de Tarragona té una capacitat per moure fins a 400.000 contenidors (TEUs) a l’any, però que encara el futur amb optimisme, ja que s’està treballant amb assessorament extern per fer una anàlisi del mercat i es segueix col·laborant amb l’empresa responsable del tràfic per establir nous serveis, com el recentment inaugurat “Great Pendulum Service” de la naviliera Tarros Spa i DPWor-ld”, va dir Cruset.

El president del Port, Josep M. Cruset, durant la presentació dels resultats.

ACTUALITAT

Port

rie històrica amb 1,831 milions de tones, superant el resultat de l’any 2018 amb 1,688 mili-ons de tones.

Pel que fa a granels sòlids, el 2019 es va arribar a 9,7 milions de tones. D’aquests, els cere-als, pinsos i farines van marcar l’any passat el seu millor regis-tre, amb 5,77 milions de tones, per davant de les 5,52 del 2018. La sal potàssica es manté per damunt de les 600.000 tones com en el 2018; els productes químics es mantenen en xifres similars a l’any 2018 i registren el segon millor resultat de la sèrie amb 242 mil tones; i les fruites, tot i decréixer lleuge-rament, assoleixen gairebé les 150.000 tones (l’any 2018 van registrar-se 196 mil tones).

El retrocés del carbó, amb 2,3 milions de tones —en anys anteriors oscil·lava entre els 3 i 6 milions—, ha fet que el presi-dent Josep Maria Cruset adme-tés que el tràfic de mercaderies hauria batut tots els rècords si aquest mineral hagués mantin-gut les seves xifres habituals.

Més vehiclesEl tràfic d’aquest producte

s’ha incrementat en 14.743 vehicles respecte a l’any 2018,

El Port es reivindica com a motor econòmic en el seu 150è aniversari

El president Torra identifica el port com un gran reflex dels bons resultats exportadors de Catalunya

Redacció / taRRagona

El port de Tarragona va cele-brar l’acte institucional del 150è aniversari en el que es va reivin-dicar com un dels motors eco-nòmics de present i de futur de les comarques tarragonines i del conjunt del país. L’acte comme-moratiu va aplegar més de 800 persones al refugi 1 del Moll de Costa.

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va posar en valor que la rellevància del port de Tarragona com “un motor econòmic indiscutible

petroquímics, i el seu lideratge en l’àmbit agroalimentari. El president de Puertos del Esta-do, Francisco Toledo, va desta-car que el port de Tarragona “ha sabut convertir-se en una palanca de creixement regio-nal i ser avui un gran actiu per a les empreses”. El president de l’Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset, va posar en valor que el port ha esdevingut “un dels motors econòmics més importants del territori i del país” i que està preparat per agafar el relleu a d’altres ports i zones “hipersaturades”.

L’acte va fer un repàs de la història de la infraestructura al

llarg del temps i va servir per retre homenatge a les perso-nes, empreses, entitats i insti-tucions que han contribuït al desenvolupament i al creixe-ment del port. El programa de commemoració dels 150 anys del port s’estendrà fins novembre i inclou una agenda d’activitats reforçada del Moll de Costa, visites a “espais del port per descobrir” i diversos esdeveniments de gran for-mat per commemorar els 150 anys de la creació de la Junta d’Obres del Port de Tarrago-na, considerada l’antecessora de l’actual Autoritat Portuària de Tarragona.

L’esdeveniment va permetre homenatjar les persones, empreses i entitats que han participat en aquest segle i mig d’història del Port.

Els vehicles i els productes a granel són els segments que més creixen en un any que registra els millors resultats de l’última dècada

per a tot el Camp de Tarrago-na i per tot Catalunya”. El cap de l’executiu n’ha destacat el

seu paper com a ‘hub’ a la me-diterrània en l’emmagatzemat-ge i distribució de productes

Augmenten els ingressos Així, el Port de Tarragona va ingressar 57,65 milions

d’euros, un 0,78% més que l’any 2018, que va ser de 57,2 milions d’euros. També és millor que el de l’any 2017 que era, fins ara, el millor de l’última dècada, quan es van aconseguir uns ingressos de 57,4 milions. El resul-tat d’explotació del 2019 va ser de 7,4 milions d’euros i l’EBITDA se situa en els 30 milions d’euros. El cash flow del 2019 va ser de 25,5 milions d’euros i l’endeutament es va reduir a 52,1 milions d’euros.

112020 Març

ANÀLISI

El pasado 25 de febrero el Gobierno presentó a las Cor-tes sendos proyectos de Ley de carácter impositivo, de especial trascendencia, refe-ridos al Impuesto sobre Deter-minados Servicios Digitales (más conocida como tasa Google), y al Impuesto sobre las Transacciones Financieras (más conocida como tasa To-bin, en honor a su ideólogo). Ambas medidas responden a determinadas inquietudes generalizadas entre las eco-nomías de occidente como consecuencia de la transfor-mación digital, que permiten la prestación de determina-

dos servicios desde cualquier lugar a usuarios localizados en puntos remotos, así como las transacciones financieras de carácter especulativo.

Entrando en detalle, las empresas tecnológicas, por la prestación de servicios digitales, pueden operar en cualquier parte del globo sin necesidad de disponer de estructura fija en todos los territorios en los que opera, circunstancia que motiva la implantación de estas em-presas en países de baja o nula tributación. La Tasa Goo-gle, una aspiración histórica de los países miembros de OCDE y la UE, pero sobre la que jamás se ha alcanzado acuerdo, pretende someter a tributación el valor generado por esas compañías en cada territorio, a modo de lo que en la fiscalidad tradicional se pudiera entender como la disposición de un “estableci-miento permanente”. Así se configura el Impuesto sobre Determinados Servicios Di-gitales, que se encuentra en

tramitación parlamentaria, que someterá a tributación aquellos servicios en los que intervengan usurarios loca-lizados en territorio español (identificación mediante IP u otros sistemas de geolocali-zación). Una figura centrada en grandes contribuyentes, ya que sólo cargarán con el impuesto las sociedades o en-tidades en las que concurran las dos siguientes circunstan-cias: que hayan alcanzado un Importe Neto de la Cifra de Negocios superior a 750 millones de Euros durante el año natural anterior, y que hayan generado en el terri-torio nacional unos ingresos superiores a 3 millones de euros en el año natural ante-rior. En caso de existencia de grupos societarios, las cifras anteriores irán referidas al grupo. La Base imponible vie-ne constituida por los propios ingresos obtenidos, pudiendo ser objeto de determinadas correcciones, sobre los que se aplicará el tipo impositivo del 3%. El proyecto recoge un sistema de liquidación del impuesto trimestral.

Cabe destacar que el sis-tema de sanciones por in-cumplimiento es el régimen general de la Ley General Tributaria, si bien se recoge una especialidad vinculada a la ausencia de sistemas de localización de los usuarios

agresivas que pueden alterar la normalidad del mercado. Este impuesto pretende gra-var esas operaciones, siendo sólo aplicables para aquellas operaciones que afecten a empresas, de nacionalidad española, de gran tamaño, cuyas acciones coticen en mercados negociados, y su valor de capitalización bur-sátil sea superior a 1.000 millones de Euros. El contri-buyente será el adquirente, si bien, la presentación del im-puesto compete a las empre-sas de inversión o deposita-rias que intervengan. El tipo impositivo será del 0,2%, que se aplicará sobre el im-porte de la contraprestación, sin incluir los costes de tran-sacción. La declaración será mensual. Ambas deberán ser desarrollados reglamentaria-mente.

Por otro lado, que en la ac-tualidad vivamos una época de concienciación relativa a la protección del medioam-

biente no sorprende a nadie, y de ahí la creciente apari-ción de figuras impositivas en este ámbito, vinculadas a su-fragar programas y/o accio-

nes que minoren el impacto de determinadas actividades en el medio, o sencillamente, para desincentivarlas, siem-pre con el ánimo, supuesto, de la búsqueda de alternati-vas más limpias. En nuestra anterior colaboración del mes de enero ya hablamos sobre los planes del Govern de la Generalitat en este sentido.

Con este fin, el pasado viernes, 28 de febrero, el Go-bierno central del Estado ha adoptado ciertas iniciativas de carácter impositivo ampa-radas bajo el referido mantra de la fiscalidad verde, me-diante la tramitación de con-sulta pública referida a la im-plementación de dos figuras impositivas de nueva crea-ción, un impuesto que grave el uso del transporte aéreo, así como otro impuesto que grave los artículos de plásti-co de un solo uso destinados a contener o proteger bienes o productos alimenticios. Ha-brá que esperar a saber más.

La ‘tasa Google’ y otras nuevas figuras impositivas del Gobierno

Manuel García

(que afectaría directamente al cálculo de la base impo-nible del Impuesto y por lo tanto, a la cuota a recaudar), en cuyo caso la sanción pue-de variar entre un mínimo de 15.000,00 Euros y un máxi-mo de 400.000,00 Euros.

En cuanto a la tasa Tobin, la propia acción de compra-venta de títulos se encuentra,

salvo escasas excepciones, exceptuada de tributación (no entramos en el ámbito del beneficio / pérdida, sino la mera transmisión, a modo de ejemplo, la compra de un inmueble, invariablemente, se sujeta a IVA o TPO, según su propia naturaleza), lo que facilita la libre transmisión, y la práctica de acciones

En el contexto

actual no sorprende

la aparición de

figuras impositivas

vinculadas al impacto

medioambiental de

ciertas actividades,

como el transporte

aéreo o el uso de

plásticosLa ‘tasa Google’

afecta a empresas

con una cifra de

negocio superior a

los 750 millones y

unos ingresos de más

de 3 millones en el

territorio nacional

La ‘tasa Tobin’ grava

las operaciones de

empresas cuyas

acciones coticen en

mercados negociados

y su valor de

capitalización sea

superior a 1.000

millones

Març 202012

977 270 885www.bemarketing.cat

Social Media · Disseny Web · Posicionament Web · PublicitatConsultoria de Màrqueting · Disseny Corporatiu

Agència de màrqueting digital

A UN PAS DE FER-TE GRAN.

URV

Empresa i coneixement

Combatre a l’escola la falta de dones científiques i tècniques

La URV promou les vocacions cientificotècniques a l’educació Primària, amb mentores per a atreure les nenes quan fan sisè

eSteVe giRalt /taRRagona

De cada deu alumnes que fan una carrera d’enginyeria a la Universitat Rovira i Virgili (URV), només dos són dones. El dèficit de dones que es formen com a futures científi-ques o tècniques no s’ha atu-rat en els darrers anys. En un moment de màxima sensibilit-zació per lluitar a la societat i l’empresa contra les desigual-tats entre homes i dones, a l’educació queda encara tam-bé molta feina per fer. Si no es corregeix aquest dèficit, al món de l’empresa serà im-possible aspirar a la igualtat perquè seguirà una majoria aclaparadora d’homes cientí-fics i tècnics.

La URV, conscient de la fal-ta de vocacions científiques entre les dones joves que co-mencen a estudiar a la Univer-sitat, ha decidit anar més en-rere, als orígens, a les escoles. S’ha sumat a una campanya de gran abast (Inspira Steam) per promoure aquestes vocacions entre les nenes de sisè de pri-mària. La manera de fer-ho, que dones científiques o tècni-ques es converteixin en men-tores, en guies de les alumnes d’onze i dotze anys, les dones de ciència del futur just abans que comencin a estudiar a l’institut.

La Cristina Urbina, experi-mentada professora i investi-gadora del Departament d’En-ginyeria Mecànica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria

Cristina Urbina, professora i investigadora del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV, durant una de les sessions.

Un projecte de gran abast El programa Inspira Steam té abast més enllà de la

URV i Tarragona. A Espanya hi ha gairebé 4.000 homes i dones implicats en el projecte, a més de 125 esco-les i més de 350 mentors treballant de forma desinte-ressada. Inspira Steam és un projecte promogut per la Universitat de Deusto, que compta amb la col·laboració del món empresarial i de la emprenedoria (Innobasque a Euskadi, BBK, Roche, Barcelona Activa, Silk, HP Founda-tion, Edenway, Caixa Bank, Dow, DuPont Water Soilutions, Elyx-Polymers). També la Universitat Rovira i Virgili a Ca-talunya, el CIOnet a Madrid, la UCA a Andalusia, la Univer-sitat de Vigo a Galícia i la Universitat d’Oviedo a Astúries. Al País Basc el finançament ha anat a càrrec de les tres diputacions forals (Biscaia, Guipúscoa i Àlaba) a més de l’Ajuntament de Sant Sebastià.

(URV), és la coordinadora del projecte Inspira Steam. Per l’estrena, el curs 2018-19, eren només tres escoles, ara en són 11 i el proper any sumaran dos centres més (13). “S’està fent gran, la resposta de les escoles està sent molt bona i a Tarra-gona ja tenim 50 dones men-tores”, destaca Urbina.

Les alumnes han acollit el programa amb entusiasme. “Les nenes s’ho passen bé i sobretot veuen que existeixen realitats que tenen a veure amb la ciència i la tecnologia i que les dones que ens hi dedi-quem no som gent rara”, des-taca Urbina. Les dones men-tores s’esforcen per fer veure a les nenes que els estereotips no tenen cap base real. “Vo-

lem que tinguin referents femenins, que vegin que les enginyeres no som estranyes, i que qualsevol persona es pot dedicar a això. Requereix un esforç, però com qualse-vol carrera universitària. I té avantatges, evidentment”, ex-plica aquesta professora d’en-ginyeria mecànica.

“S’ha de trencar amb la creença popular, el clixé, que un investigador és sempre un home solitari i una mica es-bojarrat”, explica Núria Bayó, responsable dels programes acadèmics del Barcelona Ins-titute of Science and Tecno-logy (BIST), implicada en projectes per fomentar l’accés de la dona a les carreres cien-tífiques. Els estudis analitzats pel programa Inspira Steam mostren que a partir dels deu anys, a partir de cinquè i sisè de Primària i fins i tot abans, les nenes prenen consciència d’un estereotip que diu que les coses de física o matemà-tiques les fan millors els nens. “Els anem arrossegant, aquests estereotips, i a les dones se’ns empeny a tenir cura dels al-

“Volem que tinguin

referents femenins,

que vegin que les

enginyeres no som

estranyes”

132020 Març

T ' A J U D E M A C O M U N I C A R M I L L O R P E R S E R M É S C O M P E T I T I UI A D A P T A R - T E A L S C A N V I S

9 7 7 1 2 7 2 1 0b o n a i m a t g e @ b o n a i m a t g e . c o m

w w w . b o n a i m a t g e . c o m

URV

Empresa i coneixementtres. Veiem més normal tenir professions on puguem inci-dir socialment que no des del punt de vista tecnològic”, ex-plica Urbina, professora d’En-ginyeria Mecànica.

La situació s’ha tornat cròni-ca i es manté al llarg dels anys, sense pràcticament canvis a les

aules de les universitats. “Con-tinuo tenint el mateix número d’alumnes a Enginyeria Mecà-nica any rere any, ara tinc cinc noies entre 80 alumnes, i quan jo estudiava eren les mateixes o menys. Es manté, és molt cu-riós. Altres branques de l’en-ginyeria estan millor, com la química”, constata Urbina, als seus 50 anys, dedicada a l’en-senyament com a professora universitària.

Entre els nois també hi ha una davallada a l’hora de triar estudiar una enginyeria, se-gons corrobora la professora, que ho atribueix a una falta de cultura de l’esforç i a falses creences, com que acabaran a l’atur per molt que estudiïn. “Coses que veig ara no les havia vist en la meva vida, ni tampoc el nivell amb el que arriben a la universitat, baix, i el volum d’hores que dediquen a les assignatures; tenen altres pri-oritats, aquest és el problema, les xarxes socials i els videojocs van per davant d’estudiar. Te-nim la batalla perduda si no canviem el model educatiu”, afegeix Urbina.

Entre les mentores, hi ha cinquanta dones que dedi-quen part del seu temps lliure

de forma altruista per guiar nenes i mirar de despertar vo-cacions científiques. La Judith Banús, amb un càrrec directiu a Elyx Polímers, a la indústria química, és una de les mento-res. Va conèixer el programa a través de l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tar-ragona). “Tota la meva vida he estat en un entorn laboral molt masculí. I cada cop hi ha menys dones a les carreres tèc-niques, hi ha un retrocés, és un projecte molt interessant”, destaca Banús.

“Les experiències a les au-les són molt interessants, veus que els estereotips estan molt arrelats. No veuen cap impedi-ment per ser elles científiques o estudiar una carrera tècnica, però els estereotips hi són”, afegeix Banús, enginyera quí-mica. “No anem a convèncer les nenes, volem donar visibi-litat a la dona científica i tèc-

nica. Em faria molta il·lusió trobar alguna d’aquestes ne-nes en l’àmbit professional”, afegeix.

La falta de vocacions, que es tradueix amb menys do-nes a les carreres científiques i tècniques, s’acaba plasmant també en la poca presència de les dones a les empreses tecno-lògiques o a la indústria. Les xifres a la majoria de països europeus són similars i ronden entre el 13%, en el pitjors des

Només un 20% de dones a les carreres tècniques i científiques

Tot i que una mica més de la meitat dels estudiants universitaris a l’Estat espanyol (54,3%) són dones, la presència femenina a les titulacions tècniques com les carreres d’Enginyeria i Arquitectura cau fins al 26,4%. Les xifres en el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV) mantenen aquesta tendència negativa, a la baixa. A Tarragona només un 18% dels alumnes fa carreres d’enginyeria, i d’aquest 18%, nomes un 20% són dones, segons dades de l’ETSE (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria). És a dir, només hi ha dues dones per cada deu alumnes d’estudis superiors tècnics universitaris.

A escala europea, les xifres no són més bones. Segons les darreres dades recollides per l’informe sobre dones i homes, publicat l’any passat per la URV, en països de la Unió Euro-pea (UE), les dones representen només el 28% dels doctorats en enginyeria i Arquitectura, i només el 21% dels que es graduen a informàtica.

Sí que s’ha progressat en igualtat en el professorat, que ara és del 50% d’homes i do-nes, mentre que al 2007 només el 41% eren professores. On menys s’ha avançat, però, és en les carreres d’Enginyeria i Arquitectura, on només el 16% dels professors de la URV són dones. En una mica més d’una dècada aquesta proporció només ha crescut tres punts. Hi ha altres dades preocupants, com que només el 29% dels equips de recerca estan dirigits per dones o que el 83% de tots els doctors honoris causa investits entre 1994 i 2019 per la URV eren homes.

FALTEN DONES CIENTÍFIQUES I ENGINYERES A LES EMPRESES

LA DADA: Als països de la Unió Europea la mitjana de dones científiques al mercat de treball no arriba al 20%

“Veiem més normal tenir

professions on puguem

incidir socialment que

no des del punt de vista

tecnològic”

casos (Malta), i el 28%, el mi-llor, on hi ha més dones cientí-fiques o enginyeres (Islàndia), segons dades de l’Eurostat. Espanya està situada, al con-trari del que es podria pensar, entre els països europeus que més dones té treballant com a científiques o enginyeres, amb un 26% (quart lloc). Països propers i equiparables, com és el cas de França (21%), Itàlia (21%), Portugal (23%) o Ale-manya (17%) estan pitjor. La mitjana de la Unió Europea de dones científiques al mercat de treball no arriba al 20% (Eu-rostat). La presència d’elles a les empreses d’alta tecnologia és encara ara, any 2020, una de les grans assignatures pen-dents arreu d’Europa, a prio-ri una de les economies més avançades i on més es vetlla per defensar els drets de les dones i la igualtat de gènere. Segons dades de la UNESCO, només tres de cada deu inves-tigadors al món són dones i només un 37% de dones opta

per fer carreres STEM (Cièn-cia, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

La bretxa de gènere és en-cara més forta en els càrrecs de responsabilitat i lideratge de grups, on només hi ha un 15% de dones. A més a més, diversos indicadors mostren que elles ho tenen molt més difícil per prosperar i ser reco-negudes com a científiques in-vestigadores. Les causes de la desigualtat són diverses, però la maternitat és un dels factors que encara penalitza, i molt, a l’hora d’accedir als càrrecs directius. “En el pas d’investi-gador principal, a grup líder, només hi ha un 15% de dones. La maternitat juga un paper

important, però hi ha altres elements, els centres de re-cerca tenen una ciència molt masculinitzada, és un entorn no tant atractiu per les dones. Hi ha un problema de gènere sistèmic”, alerta Núria Bayó, responsable dels programes acadèmics del Barcelona Insti-tute of Science and Tecnology (BIST).

“A la indústria, en els àmbits més tècnics, sembla que les do-nes desapareixin. El perquè no el sé; jo tinc 43 anys, dos fills i no he tingut cap trava. La meva empresa sempre m’ha recolzat i amb la meva parella anem al 50%”, destaca Judith Banús, mentora del programa Inspira Steam.

“Tota la meva vida

he estat en un entorn

laboral molt masculí.

I cada cop hi ha menys

dones a les carreres

tècniques, hi ha un

retrocés”

Març 202014

Javier FañanásDirector proyectos HRBPjfananas@theskeye.comtheskeye.com

clusión es más negativa. Síntoma de rey absolu-to. Lo verdaderamente preocupante es que si se comporta así en un tema no nuclear ¿qué hará en los asuntos impactando directamente en el ne-gocio? Bah, no seamos derrotistas, seguro que os escucha, ¿no?

• ¿Por qué oscura razón

una decisión clara para vosotros que acaba con una entrevista casi de cortesía se transforma en una pérdida de talento para la organización? De nuevo insisto en lo apun-tado antes: si no tienes autonomía para contra-tar tu equipo quizás su-fres el síndrome del Di-rectivo Cojín.

• Quizás el Director Ge-neral reconozca todo lo anterior pero no pueda cambiar su visión mesiá-nica (para los jovenza-nos, este palabro viene de Mesías, no de Messi) de su propio rol, tomando decisiones en todos los ámbitos para el bien de la empresa, decisiones que no puede dejar en manos de sus directores porque son buenos chicos pero les falta ese punto de co-nocer a la gente, de saber qué conviene en cada momento, en fin, de te-ner esas características que en él son innatas.

• También puede suceder que dé un giro a la selec-ción y elija al candidato que mejor se va a adaptar a trabajar con él en el fu-turo, otro fiel, valorando más esa competencia que otras de carácter más téc-nico o de capacidad de gestión, en definitiva otro que no le va a mover la si-lla. Creo que no se te esca-pa que el candidato sabe perfectamente quién tie-ne la última palabra en su contratación…

• ¿Le habéis dicho cual es vuestra opinión sincera o tan solo se lo habéis insinuado porque es tan

Hace ya un par de años es-cribía un articulo en esta mis-ma tribuna bajo el sugerente título de “Haz lo que quieras pero que gane Marujita”; en él relataba la edificante peripe-cia de un joven león – yo – que aspiraba a triunfar en el mun-dillo de Recursos Humanos y que se enfrentaba a su primera selección interna intentando aplicar los procesos de la mul-tinacional que le formaba; por hacerlo breve (atención, viene spoiler por si alguien quiere buscar el artículo) la selección estaba pasteleada por parte del jefe que contrataba y mi trabajo fue hacer todas las fili-granas necesarias para que ga-nase Marujita. Es bastante ob-vio para un lector avezado que ganó quién tenía que ganar, yo no quedé mal y todavía recuer-do con una sonrisa el póster que me regaló una de las can-didatas que creo que entendió el proceso bastante mejor que yo. Hoy me asomo de nuevo a la selección en las empresas pero lo hago desde la pers-pectiva de ese profesional de la selección, del director que contrata, y vuestra capacidad de decisión.

Pongamos el caso de una empresa que busca en el mer-cado a un profesional de cier-to nivel, al que le va a pagar un buen salario y que espera que suponga un salto cualitativo respecto a los otros empleados que tiene en plantilla porque si no fuese así no estaría recur-riendo al mercado.

Hago aquí un inciso sobre la promoción interna y afir-mo que debe ser gestionada con mucho cuidado y nun-ca como un dogma; seamos adultos profesionalmente para reconocer que el candidato debe de tener las competen-cias necesarias para el puesto porque de lo contrario pierdes un buen profesional de lo que hacía y ganas dos cosas: un profesional mediocre (eso sí, contento y fiel) y un problema a medio plazo. Aplicar la pro-moción interna sin filtro pue-de conducir a una muerte dul-ce de la organización a largo plazo: muchos profesionales infracualificados pero conten-tos con su carrera y creando el valor equivalente al de su pues-to anterior, menor que el que se espera en el puesto nuevo, condiciones ideales para el sín-drome de la rana hervida, tér-mino acuñado hace un cuarto de siglo por Olivier Clerc y que fue desarrollado por gurús del management para aplicarlo a las empresas. Por tanto, en mi opinión, promoción interna sí pero con cuidado para asegu-rar que no tienes un ejército de estómagos agradecidos sin espíritu crítico; un poquito de

RRHHANÀLISI

sangre fresca es crucial para agitar el gallinero y proponer soluciones nuevas, distintas a las que hemos utilizado en las últimas décadas.

Retomo el hilo y me reen-cuentro con ese profesional de Recursos Humanos que hace

un proceso de selección como mandan los cánones, que crea un panel de entrevistas con directores y que finalmente consensuan un candidato pre-ferido. Pero falta un paso: te-nemos que exponer a ese gran candidato al director general o equivalente. Todos sabemos que presentar un único candi-dato es un riesgo grande por

lo que vamos a presentarle dos, o quizás una terna, para que nuestro candidato brille; además le vamos a influenciar de forma sibilina para orientar su decisión; sería muy difícil que no siga la recomendación del Director de Recursos Hu-manos o del Director Funci-onal. Como el profesional de Recursos Humanos ha hecho una buena selección no es pro-blema encontrar otro u otros candidatos, buenos o muy bue-nos, para que nuestro favorito se lo lleve de calle y quedemos todos muy bien.

Hago otro inciso sobre mi frase “orientar la decisión” y pregunto abiertamente ¿Quién tiene la responsabili-dad última de la contratación? ¿El Director General? Enton-ces muchos estamos sobrepa-gados. Sí, ya sé que depende de la posición y a quién re-porte, pero la pregunta sigue igual de vigente.

Pues bien, siguiendo con el supuesto, ¿qué puede ir mal? Todo bajo control: buen can-didato, el Director General lo valida, quedamos bien en el proceso y además le doramos

la píldora sobre lo bien que lo hace y la mano que tiene para identificar el talento, normal que sea el gran jefe. Primera ley de Murphy: si algo pue-de salir mal, saldrá mal. El Director General se decidirá por otro candidato basado en su proverbial habilidad en la contratación (recuerda que tú mismo se la has alabado repe-tidamente) y en su capacidad innata para sorprenderos, más cuando percibe un tufillo a decisión ya tomada. Y como es muy jefe os convence a todos de que es el mejor candidato y todos lo validáis, y os quedáis con un buen candidato… pero no el mejor. Y yo digo:

• Si el Director General lo hace conscientemen-te para dar un golpe de autoridad, se da un tiro en el pie (lo que común-mente se llama hacerse un Froilán) por no con-tratar al más cualificado. Síntoma de prepotencia, quizás arrogancia.

• Si lo hace inconscien-temente ignorando la opinión de los técnicos y de sus directores la con-

El cascabel del gato

El Director General que

elige a un candidato

para una vacante como

golpe de autoridad se

está disparando un tiro

en el pie

Si un Director

General decide por

sus directores de

departamento condena

a la organización a

moverse sólo por su

inercia

152020 Març

RRHH

obvio que no hace falta abundar? Y cuando os ha comunicado su decisión, ¿os habéis mantenido fir-mes defendiendo vuestra postura o os habéis pues-to de perfil esperando que sea otro el que coja la bandera? Mira por donde, quizás él hubiese estado dispuesto a cambi-ar de candidato si teníais buenas razones pero no las ha oído.

• Y si las cartas están mar-cadas y sabes desde el principio que el perfil que será elegido puede no ser el que la organi-zación necesita ¿no estáis poniendo de manifiesto una disociación entre las formas de ver la organi-zación futura y las necesi-dades del negocio? Ya no estamos hablando de una selección sino de un esti-lo de gestión que proba-blemente no solo afecta a este caso particular sino a toda la gestión. Ese es el cascabel que hay que po-ner al gato; despotricar en la máquina de café no es la solución.

• ¿Y en qué situación que-da el recién llegado?¿Lo convertimos en un arma

arrojadiza entre vosotros y el Director General? No tiene la culpa y merece respeto y oportunidades; además, es un buen can-didato y tu obligación es que le vaya bien, y que aporte. Un regalo enve-nenado para ti porque

cuanto mejor le vaya más confirmas el buen juicio de tu jefe mientras que si le va mal siempre que-dará la sospecha de que le habéis hecho la cama por despecho.

Recuerdo un caso en que el recién llegado se convirtió en

el amplificador del Director General, con escenas continu-as de bypass, sin mano izquier-da ni capacidad de construir puentes. Desafortunadamente las organizaciones no se per-petúan y cuando saltó el gran jefe se convirtió en un apesta-do, la cosa no acabó bien.

Hago un llamamiento a la cordura: por muy buen Di-rector General que seas estás rodeado de los directores que has elegido (sí, aunque a al-guno lo hayas encontrado y no sea santo de tu devoción es el que tienes, y tu trabajo es exprimirlos por el bien de la compañía; si fuese un inca-paz ya no lo tendrías) y mere-cen su espacio, su capacidad de equivocación, su mínima libertad para tomar decisiones y un poco de aire limpio para respirar. Si decides por ellos en cualquier aspecto estás quitándoles su accountability y les estás sobrepagando. El ri-esgo de que se acomoden y de que la organización se mueva por inercia – por tu inercia - es grande, y el futuro no creo que sea halagüeño.

Hace falta muchos arres-tos para darse cuenta de todo esto sin ayuda. Como píldora inicial admite que puede ser tu situación y busca indicios de que tus directores se están comportando así. Y si los en-cuentras no comiences la caza de brujas sino la reflexión, pa-rafraseando a Kennedy, acerca de qué puedes hacer tú por ellos. Estás a punto de encon-trar el cascabel del gato que ellos no se atreven a ponerte.

ANÀLISI

CaixaBank ofereix una línia de finançament als càmpings per un import de 80 milions d’euros

Els càmpings que for-min part de l’Associació de Càmpings de la Costa Dau-rada i Terres de l’Ebre po-dran acollir-se a una línia de finançament de 80 mili-ons d’euros de CaixaBank després de l’acord entre l’entitat financera i l’esmen-tada associació. Segons CaixaBank, línia de crèdit té com a objectiu impulsar i dinamitzar el sector del càmping a les comarques tarragonines i inclou, a més, una àmplia oferta de serveis i productes finan-cers, dissenyats exclusiva-ment tenint en compte les necessitats del sector.

El conveni de col·la-boració contempla avan-tatges per als socis en la

gestió dels seus comptes, targetes, transferències i la millora de les condici-ons de finançament oferint més productes i serveis de finançament a curt termini i d’una pòlissa de crèdit amb condicions favorables per als socis.

L’acord ha estat subs-crit pel President l’Associ-ació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Joan Antón Jimé-nez, i el responsable del sector turístic a la direcció territorial de CaixaBank a Catalunya, Albert Pascual. La signatura ha tingut lloc a la seu de l’Associació al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalu-nya a Vila-seca.

Podran acollir-se a aquesta proposta els establiments que formin part de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre

Es tracta d’un acord entre ambdues entitats en què hi haurà avan-tatges per als socis e l’associació en la ges-

tió dels seus comptes, targetes, transferències i la millora de les con-dicions de finançament oferint més productes i

serveis de finançament a curt termini i d’una pòlissa de crèdit amb condicions favorables per als socis.

Març 202016

ESPECIAL SALOU

Entrevista

“Volem el TrenTram, però, mentre no arriba, l’alternativa ràpida són els busos elèctrics”

dani ReVenga / Salou

Salou afronta anys decisius per al seu futur. El nou mo-del de mobilitat al territori i el desenvolupament de la seva marca turística —amb l’esperat projecte de Hard Rock com a gran dinamitza-dor- són els eixos principals de l’actual mandat municipal. Repassem amb l’alcalde Pere Granados aquestes i altres qüestions estratègiques a la capital de la Costa Daurada.

L’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani el 13 de gener va ser un dia histò-ric per a Salou: els trens han deixat de circular pel centre del municipi. Però el desman-tellament de les vies encara no té data. Llums i ombres?Efectivament. Per a Salou és molt important que ja no cir-culin trens pel centre urbà, però calen moltes més coses. El Corredor Mediterrani no hauria d’haver entrat en funci-onament sense haver desman-tellat les vies, però l’anterior govern no va fer els deures. El nou, en canvi, va accelerar-ho tot perquè volia inaugurar el tram sí o sí. Hi ha hagut molta improvisació i les coses s’han fet tard i malament. És urgent que es faci el quilòmetre i mig de via que ens ha de connec-tar amb el Corredor Mediter-rani; s’està executant l’estació provisional Salou – Port Aven-tura, però volem la definitiva; l’ample europeu; i sobretot necessitem que es materialitzi

de proximitat: el BusTram. Seria sostenible i tindria la vir-tut de millorar el servei, per-què permetria arribar a punts on és més difícil arribar amb un sistema de rails. Caldria fer un carril de preferència, però la seva entrada en funciona-ment podria ser molt ràpida. Necessitem aquest sistema que tenen altres àrees. I repeteixo: creiem en el TrenTram, per això al nostre Eix Cívic planifi-quem que quedi espai per a un tramvia amb doble via, perquè quan sigui una realitat ha de tenir la màxima fluïdesa. Una altra reivindicació que vostè sempre ha defensat, l’Estació Intermodal de l’Ae-roport de Reus, sembla que torna a estar sobre la taula, per la necessitat de descon-gestionar el Prat...És un projecte clau per al país i per al territori. L’Aeroport de Reus pot ser aquesta terce-ra pista del de Barcelona, però necessita estar ben connectat. I per això cal aquesta Estació. Amb aquesta connexió po-dríem captar més vols de més orígens. Mai s’hauria d’haver aparcat aquest projecte. Parlant de turisme, quines previsions tenen per aquesta temporada?Molt positives. El 2019 vam créixer i veníem d’un any de rècord. No creiem que ens afecti el Brexit, perquè la lliu-re circulació de persones con-tinua. Només afectaria en cas que provoqués una recessió econòmica. Peró en els últims anys hem vist que, fins i tot en aquestes conjuntures, la gent necessita fer vacances. Tot i que és cert que quan passa això baixa la despesa i el vo-lum de pernoctacions Però pensem que serà un bon estiu. La Generalitat ha mogut fitxa amb l’esperat gran projecte de la Costa Daurada: el com-plex de Hard Rock. Satisfets?Efectivament, estem molt con-tents. He cregut sempre en aquest projecte i l’he defensat des del primer moment, con-vençut que era molt important, tant per a Salou com pel ter-ritori, perquè generarà molts llocs de treball i molta riquesa. Tindrem nous mercats turís-tics i ens posicionarà arreu del món com una destinació que va més enllà d’allò que és Eu-ropa. Aquest projecte turístic integrat serà un gran benefici

per Salou i pel territori, ja que obrirà 365 dies a l’any i serà un revulsiu perquè Salou faci un pas endavant cap a la desesta-cionalització. Nosaltres, des de l’Ajuntament, estem treballant de valent perquè hi hagi una sostenibilitat econòmica per a les famílies, que puguin treba-llar durant tot l’any i no només de forma estacional. Salou està decidida a conver-tir-se en una ‘destinació intel-ligent’. Què suposa aquest certificat?No és tant el certificat com el desplegament d’un programa de millores perquè la ciutat si-gui més eficient en els seus ser-veis, tant als turistes com, molt especialment, als residents. Es tracta d’un pas endavant integral mitjançant les noves tecnologies. Treballar per que el turista tingui una millor ex-periència en la seva estada al municipi es tradueix en millor qualitat de vida per als veïns. La certificació ens avalarà com a destinació turística, però la millor notícia són els canvis que provocarà. Una altra aposta és potenci-ar la gastronomia. En aquest sentit, l’Estrella Michelin del Deliranto és l’impuls que ne-cessitaven? Feia temps que veníem treba-llant la nostra marca a nivell gastronòmic, però és evident que la fita del Deliranto ens posa en el mapa. I ho hem d’aprofitar. Vam presentar a Madrid la guia dels nostres esdeveniments gastronòmics, que inclou 10 jornades. Segui-rem potenciant aquest factor, perquè és un reclam i un valor afegit per al turisme. Parlant de valors afegits, l’es-port és un dels altres cavalls de batalla de la desestaciona-lització turística...Hem crescut molt en aquest segment, però encara tenim recorregut. Seguim treballant per diversificar més el nostre calendari d’esdeveniments es-portius. Un exemple: fa uns dies, en ple mes de febrer, vam tenir un rally de vehicles clàssics. Tenim certificacions en futbol, vela lleugera i ciclo-turisme, però volem aconse-guir-ne més, com la del golf o el triatló. Amb elles captem un tipus de turisme que no tenim a l’estiu i que complementa perfectament el nostre model de turisme familiar.

Pere GranadosAlcalde de Salou

la línia R17 entre el nostre mu-nicipi i Barcelona, que és un compromís amb la Generalitat i Renfe. Tot plegat fa evident, un cop més, que al territori tenim un nyap ferroviari i que no som capaços de resoldre’l...Els governs de Madrid històri-cament no ens tenen en comp-te. Però els nostres diputats territorials no fan la seva feina. Especialment els dels partits que han governat, que hau-rien d’haver-se plantat i exi-gir que s’executi el que hem tingut pressupostat els últims anys. Però han pensat més en la cadira que en el compromís amb el territori. Entre les ombres que comen-tàvem una de molt important és que els municipis de la

costa es queden sense esta-cions urbanes i sense conne-xió ferroviària amb Tarragona. La solució és el TrenTram?En primer lloc, que quedi clar que Salou trasllada la seva es-tació del carrer Carles Roig, al carrer Joan Fuster. Per tant, Salou manté l’estació ferrovià-ria. En segon lloc, actualment tenim 10 serveis des de la nova estació Salou-PortAventura, amb Tarragona i, propera-ment, 4 directes a Barcelona. I, en tercer lloc, el TrenTram és un projecte que defensem i ho seguirem fent. Però el més calent és a l’aigüera. Els termi-nis més optimistes parlen que podria començar a concre-tar-se el 2024. I mentrestant, què fem? La nostra proposta és una xarxa de busos elèctrics

172020 Març

ESPECIAL SALOU

Salou, camí de ser certificada com a destinació turística intel·ligent, responsable i sostenible

El projecte ‘Salou Smart Turistic’ és un dels seleccionats per una convocatòria del Ministeri d’Economia i Empresa i suposarà una inversió propera als 3 milions d’euros

Turisme

Redacció / Salou

“Salou vol assolir un gran rep-te: convertir-se en una des-tinació turística intel·ligent, responsable i sostenible; comptant amb el compromís del visitant amb l’entorn, i integrant els residents en la presa de decisions i desenvo-lupament de l’activitat turísti-ca”, assegura l’alcalde Pere Granados. El municipi impul-sa un pla estratègic i un pla de treball per aconseguir la certificació de Destinació Tu-rística Intel·ligent (DTI) amb 5 eixos: la governança, la in-novació, la tecnologia, la sos-tenibilitat i l’accessibilitat.

Durant els dos propers anys, Salou durà a terme actuacions que “incidiran en l’increment de la qualitat de vida dels re-

sidents i el desenvolupament sostenible, per a la millora dels fluxos turístics”, assenyala el batlle. S’implantarà una plata-forma única que actuarà com un sistema de gestió integral

de la ciutat, que recollirà grans volums d’informació en tots els àmbits de gestió municipal i activitat turística i permetrà proporcionar, mitjançant ana-lítiques Big Data, un control

dels processos i activitats, i un conjunt d’indicadors i quadres de comandaments destinats a responsables tècnics muni-cipals i a responsables polí-tics per ajudar a la presa de decisions, i també, en format obert, a la ciutadania. Així, “es podran millorar els serveis d’informació a visitants i resi-dents”, afirma Granados.

En el camí cap a la trans-formació en una Smart City i Smart Destination, el full de ruta de l’Ajuntament de Salou i el Patronat de Turisme possibi-litarà la incorporació de nous elements a la ciutat, sobretot, de caire tecnològic: l’augment dels punts de càrrega de vehi-cles elèctrics; l’increment de webcams turístiques a les plat-ges; o el desplegament d’una xarxa de sensors que possibi-liti un millor coneixement de la mobilitat dels visitants. Es

generaran continguts digitals, potenciant les rutes culturals definides (Salou 1900, Vila Ro-mana de Barenys, i Poblat iber La Cella); es crearà una aplica-ció mòbil dels serveis a nivell turístic; i s’instal·laran càmeres de lectura de matrícules a les entrades del municipi. S’im-plantarà una gestió monito-ritzada d’un conjunt de zones enjardinades i la telegestió i canvi de les lluminàries actuals a tipus LED, que s’instal·laran al frontal del Passeig Jaume I.

El projecte “Salou Smart Turístic” presentat per l’Ajun-tament de Salou va ser un dels seleccionats com a beneficiaris de la ‘Convocatòria de Des-tinacions Turístiques Intel·li-gents’ de Red.es. El projecte compta amb 2.941.500 €, aportats en un 70% per Red.es (fons FEDER) i en un 30% per l’Ajuntament.

Març 202018

EMPRESES

CreatSens aconsegueix 1,5 milions d’euros de finançament per enllestir

el seu aparell de diagnòstic renal L’spin-off de la URV ha començat la seva activitat a l’edifici del CEPID, al Tecnoparc de Reus

TIC

Redacció / ReuS

A curt termini, aquesta jove empresa treballa per validar el dispositiu de manera que es pugui vendre arreu d’Europa, mentre que en paral·lel bus-ca nou finançament a través d’una ronda d’inversió prevista per a finals d’aquest any. En un termini de dos anys, la finalitat és poder internacionalitzar el producte partint d’Europa, per anar després anar als mercats de Japó i els Estats Units.

CreatSens, una spin-off sor-gida d’un projecte de recerca de la Universitat Rovira i Virgi-li, s’ha establert al Centre Em-presarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID) de Reus, on ha instal·lat les seves oficines i una zona de labora-tori. L’empresa treballa en la posada en marxa d’un disposi-tiu que permetrà que les per-

al personal sanitari des d’una plataforma online. Actual-ment, al mercat no existeix cap aparell similar i aquest ti-pus d’analítiques s’han d’envi-ar sempre a laboratori, fet que allarga molt l’obtenció dels re-sultats. De fet, CreatSens ja té un prototip validat a l’Hospital Clínic de Barcelona a través del qual ja ha analitzat més de 700 mostres reals. El produc-te, que sortirà al mercat amb el nom comercial de Renalyse, s’està acabant de testejar per tal de comprovar que qualse-vol persona no especialitzada en el seu ús, com pacients o in-fermers i infermeres, el poden fer servir. CreatSens ha estat distingida amb diversos guar-dons i participa en un progra-ma d’acceleració d’empreses de la Generalitat de Catalunya.

CreatSens, que compta ac-tualment amb sis treballadors, compta amb el suport i l’apor-tació econòmica de diferents

consultories, entitats bancàries com Banc de Sabadell, hospi-tals i especialistes en produc-ció i disseny de productes. Amb l’empresa CreatSens, a les instal·lacions del CEPID

actualment hi ha 14 empreses instal·lades on treballen apro-ximadament al voltant d’uns 360 professionals.

sones amb problemes renals puguin controlar el seu estat de salut des de casa. Es tracta d’un aparell mèdic no invasiu que detecta, diagnostica i con-trola malalties renals a partir d’una gota de sang, sense ne-

cessitat d’enviar les mostres al laboratori i obtenint indicatius en només cinc minuts, amb un funcionament similar al d’un glucòmetre.

Amb aquest sistema, a més, es poden enviar els resultats

Amb Creatsens, el CEPID compta amb 14 empreses que donen feina a més de 350 professionals.

Grupo Castilla absorbeix Data ProcesL’operació s’emmarca en el pla d’expansió de l’empresa que preveu una facturació

de 14 milions enguany i de 20 milions el 2022

Redacció / RiudomS

L’empresa de desenvolupa-ment i implantació de solu-cions de software de gestió del capital humà amb seu a Riudoms, Grupo Castilla, ha adquirit Data Proces en una operació que implica la inte-gració de les unitats de nego-ci dels RRHH i ERP d’aquesta última i tot el seu equip humà a l’empresa del Baix Camp. Amb aquesta adquisició, Gru-po Castilla obté la cartera de més de 100 clients actius de Data Proces, que veuran am-pliat el seu servei accedint a una nova gamma de solucions de RRHH al núvol.

L’operació s’emmarca dins del pla d’expansió de Grupo Castilla que preveu una factu-ració de 14 milions enguany i de 20 milions el 2022. Per aquest motiu, expliquen des de Gru-

po Castilla, l’empresa compta amb una dotació econòmica específica que li permetrà as-segurar una quota de mercat superior al 10% en el segment del software de RRHH. Segons Carles Castilla, director gene-ral de Grupo Castilla, “els prin-cipals proveïdors del nostre sector estan immersos en una cursa de volum i rendibilitat amb l’objectiu d’aconseguir una quota de mercat superior al 10% que els permeti asse-gurar la transformació del seu model de negoci, passant del tradicional al núvol”. Castilla afegeix que “les empreses que no obtinguin aquesta grandà-ria mínima tindran dificultats per fer les inversions necessàri-es per fer evolucionar els seus productes”.

L’empresa adquirida, Data Proces, té la seva seu central a Granollers i compta amb més de 40 anys d’experiència en tecnologia de RRHH. L’any

passat va tancar amb una fac-turació d’un milió d’euros. “La indústria del Human Ca-pital Managment (HCM) està molt fragmentada, actualment la conformen més de 250 ope-radors i es troba en un ràpid i necessari procés de concen-tració. En els pròxims anys ob-

servarem una gran quantitat de fusions i integracions en aquest sector, fins a aconseguir una indústria de RRHH més sostenible, amb tan sols 30-40 proveïdors especialitzats, però de major grandària i solvèn-cia”, diu Javier Castilla, direc-tor financer de Grupo Castilla,

que explica que l’estratègia de fusions i adquisicions continu-arà amb una partida prevista de quatre milions d’euros. Carles Castilla, director gene-ral, afegeix que “els clients del sector han d’estar molt atents a aquests moviments per pro-tegir les seves inversions”.

Un moment de l’acord entre totes dues empreses.

El seu dispositiu permet

que les persones que

pateixen patologies

renals puguin controlar

la seva salut des de casa

amb un procediment no

invasiu

192020 Març

ANÀLISI

Jurídic

per a permetre una tributació diferida en diversos exercicis.

Des del punt de vista de la protecció dels treballadors es continua amb la línia tradicio-nal, amb especial incidència a la situació del subsidi per atur a Andalusia i Extremadura. És curiós que el preàmbul de la

norma ens parla del descens de la producció d’oli i de les dificultats aranzelàries imposa-des pels Estats Units, però no incideix en aquelles mesures per a desenvolupar la comerci-alització de l’oli a nivell mun-dial.

Finalment, en matèria d’Ins-pecció de Treball i de Segure-tat Social tornem al sistema de

controls i sancions. Evident-ment que han d’existir, però res aportarà aquest increment en la vigilància del sector, si no hi ha noves polítiques de modernització i desenvolupa-ment.

En resum, malauradament la norma acaba tenint més d’imatge i d’oportunitat polí-tica que d’efectiva regulació del sector per modernitzar-lo i potenciar-lo. No es tracta de defensar polítiques interven-cionistes, sinó de dissenyar polítiques d’ajut real i reacti-vadores del sector. Però la rea-litat és molt tossuda i aquestes últimes polítiques, que són tan necessàries, encara no han ar-ribat.

D’entrada hem de celebrar que un govern decideixi legis-lar en favor de l’agricultura, sector que com en altres ocasi-ons he afirmat pateix un oblit crònic, imputable als poders públics, però també malaura-dament a la inacció dels pro-pis agricultors. En les següents línies intentaré fer una breu anàlisi crítica dels encerts i les mancances d’aquesta norma aprovada el passat 25 de fe-brer.

La normativa intenta com-batre les anomenades pràcti-ques comercials deslleials en les relacions entre empreses en la cadena de subministrament agrícola i alimentària. De fet, suposa una modificació puntu-al i insuficient, segons la meva opinió de la Llei 12/2013, d’1 d’agost, de mesures per a la millora de la cadena alimentà-ria. En canvi, deixa per a més endavant una reforma més profunda, que haurà de tenir la virtualitat d’incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2019/633 del Parlament Europeu i del Con-sell, de 17 d’abril de 2019, que té precisament per objectiu combatre les anteriorment res-senyades pràctiques comerci-als deslleials en detriment dels productors i dels consumidors finals. No calia tanta urgèn-cia, perquè veritablement un règim de controls i sancions no soluciona el problema que presenta el camp actualment tant a nivell de Catalunya com a nivell estatal.

Des del meu punt de vista, aquest sistema d’inspeccions i de controls que es preveu tin-drà poca utilitat, llevat que hi hagi una reforma estructural de l’actual sistema productiu agrícola. És a dir, aquella ex-plotació mercantilitzada de

l’agricultura, ja sigui a través de societats mercantils, ja si-gui mitjançant cooperatives correctament gestionades. Si

això s’aconsegueix i alhora es disposa d’una xarxa de de-nominacions d’origen i d’una comercialització atractiva i efectiva als punts de consum, totes aquestes inspeccions i controls ja no seran necessa-ris.

En canvi, la norma té aspec-tes positius rellevants com són el tractament fiscal dels ajuts a la incorporació dels joves a l’activitat agrària. El proble-ma que existia era que sovint s’havien de liquidar els impos-tos d’un ajut que encara no s’havia materialitzat, la qual cosa era completament con-traproduent en relació a l’ob-jectiu que es perseguia amb

Més ombres que llums al Reial Decret en matèria d’agricultura i alimentació

Joan-Andreu Reverter i Garriga

Advocat

És positiu que una

normativa combati

les pràctiques

deslleials a la cadena

de subministrament

agrícola i alimentària

El que necessita el

sector per acabar amb

els abusos que pateix

és una bona gestió i

una comercialització

atractiva als punts de

consum

www.indicador.catTota la informació econòmica de les comarques de Tarragona

a la versió digital de l’Indicador d’Economia

El nou sistema

d’inspeccions i controls

tindrà, però, poca

utilitat si no hi ha una

reforma estructural

de l’actual sistema

productiu

No es tracta de polítiques

intervencionistes, sinó

de dissenyar

mesures d’ajut real i

reactivadores del sector

La norma té

més d’imatge i

oportunisme que

d’efectiva regulació

del sector

la subvenció i amb l’ajut. Així, es preveu una adaptació de la normativa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Març 202020

Restauració

Rodamar, sorpresa gastronòmica a L’Ampolla

En la nostra primera visita vam optar pel menú degus-tació (50 euros), una mica atrevit però satisfactori i de bon nivell gastronòmic, que inclou les principals creacions d’aquest jove xef.

Primer aperitiu: Croque-ta de cua de bou amb allioli d’all negre i reducció de salsa de carn i un toc de ciboulette.

Segon aperitiu: Benvinguda al Delta, bombó amb pernil d’ànec i praliné d’avellanes; cruixent de llagostí amb to-màquet de penjar socarrat i oli de gamba roja; ostró del Delta amb crema de rúcula freda.

A la seva carta trobareu: Blini amb pesto de festucs, anguila fumada, cavalla ma-

rinada, tomàquets cherry i carxofeta de temporada; pop a baixa temperatura amb pa-tata macaria, papada de porc Durac, reducció de salsa de carn, puré d’albergínia socar-rada i tocs d’allioli d’all de negre; llenguado acompanyat de crema d’espàrrec, coulis de mango i de pebrot vermell, va-rietat de pimentons i espàrrec brassejat; entrecot d’Angus amb verduretes brasejades, re-ducció de salsa de carn i tocs d’hummus; melós de vedella amb verduretes estofades, re-ducció de salsa de carn i tocs de ciboulete; tarta tatin amb chantilli sobre terra de brow-nie. Tot plegat marinat amb un interessant vi de la Terra Alta, El Molí, Roure, un 100% de garnatxa perlada i 4 mesos de criança.

Fèlix lloVell /l’ampolla

Lluny del centre de la marine-ra població de L’Ampolla, a la zona residencial de l’Passeig de l’Arenal, enfront de la mar i amb belles vistes de la badia de l’Fangar i a la llunyania el seu emblemàtic far es loca-litza aquest restaurant obert al febrer de 2019 pels ger-mans Roda, Hector i Eduard, que compten amb el suport de les seves esposes Alba i Tere. Ofereixen una cuina mediterrània i de proximitat, però també avantguardista i inquieta.

Hector Roda de petit ja tras-tejava a la cuina d’un parent seu a l’Aldea. Després va estu-diar a l’Escola d’Hoteleria de Cambrils i va estar a la cuina de Michel Guerard. La seva cuina al Rodamar és mediterrània i de proximitat, avantguardista i plena d’inquietuds. Li agrada jugar amb els productes per aconseguir nous sabors i gustos als seus plats molt elaborats, utilitzant alhora les llargues coccions a baixa temperatura i reduccions de salses. Ben pre-sentats. El local és certament bonic, modern i minimalista, amb una esplèndida terrassa de vidre i un privat al primer pis.

Els germans Roda combinen tradició mediterrània amb creativitat avantguardista a partir de producte de proximitat

ESTIL DE VIDA

RESTAURANT

RODAMARPasseig de L’Arenal, 10

43895 L’Ampolla

Tel: 877 91 32 62 636 846 611

hrrodamar@gmail.com

www.rodamar.com

Experimenten amb

els productes per

aconseguir nous

sabors utilitzant les

llargues coccions a

baixa temperatura i les

reduccions de salses

www.indicador.catTota la informació econòmica de les comarques de Tarragona

a la versió digital de l’Indicador d’Economia

212020 Març

No me preguntes cómo es-tando en Teruel pude acabar envuelto en una discusión so-bre el protestantismo. Fue un sábado por la noche en un extraño pub tras un trabajo de consultoría. El impacto de aquellas teorías fue enorme, lo sabemos. El desgarro en el seno de los cristianos no sólo se refería a que uno puede relacionarse directamente con Dios, sin necesidad de intermediarios “interesados”, sino que aquellas noventa y cinco tesis clavadas en la puer-ta de la iglesia del Palacio de Wittenberg el 31/10/1517 in-cluían otras ideas tremenda-mente subversivas para el or-den mundial construido. Son las ideas de quienes realmente transforman el mundo. Si son asumidas como verdades ab-solutas uno ha de conducirse según las mismas. Y pobre de ti si las cuestionas. Esas tesis tam-bién fraguan conceptos referi-dos a la ética en/del trabajo, y determinados príncipes y no-bles observaron una singular brecha sobre la que escarbar y destrozar el poder del Papa y dar un golpe al imperio domi-nante de aquella época (el es-pañol). Ganaban mucho, sino ¿para qué exponerse? Calvino, más radical que Lutero, singu-larizó aún en mayor medida la ética laboral. En el fondo, fue un gran precursor de la prác-tica capitalista. El trabajo se empezó a ver como un servicio a la sociedad, como una forma de honrar a Dios, por ello el trabajo duro —expresamente recomendado por su doctri-na— se convirtió en uno de los principios básicos de las comu-nidades protestantes. Como si el matarse trabajando en la vida fuere una señal de que tu alma iba por el buen camino. Sigue así.

Con el devenir de los años, en la revolución industrial, es la burguesía quien recoge el testigo para ahondar más en este tipo de creencia. Aquí todo es válido en pos de acre-centar las fábricas y los mer-cados (y concentrar riqueza). El esclavismo estaba abolido y era mal visto, pero ¿quién se atrevería a ir en contra de una concepción ética protestan-te? Esa misma ética ha dejado huellas en las formas de mirar la vida entre el norte, y mundo anglosajón, y el sur europeo. La fractura se refleja aún hoy. Lo que me sorprende un poco es que actualmente hasta los chinos (y no creo que los pro-testantes hayan tenido gran as-cendencia ahí; tampoco Con-fucio) se empeñan en trabajar más que nadie. Y los japoneses incluso han acuñado el térmi-no karoshi («muerte por exce-so de trabajo»). La impronta con la dedicación al trabajo está profundamente anclada en muchísimas personas. Es

como si te salvases mediante eso, aunque dejes la salud en el camino, las relaciones en el camino, la ansiedad sea una pandemia cierta, y hasta nos hagamos más obesos.

Pero el estímulo a que pro-duzcamos más horas ha sido impulsado en todos los colecti-vos y de todas formas posibles. No sólo a través de lo divino, sino por medios muy dispa-

res como en los años 40/50, en los que, por ejemplo, en la industria del cine las actri-ces y actores trabajaban como las ratas. Es Bette Davis quien denunció, sin mucho éxito, el sistema esclavista que las ata-ba a los estudios durante siete años, empleando seis días a la semana de sol a sol. Y como si fuesen caballos se las hincha-ba de pastillas y chutes cuando era preciso. El encomiable Dr. Feelgood les inyectaba un bre-

baje que hacía recuperasen el color de las mejillas, el brillo de los ojos, el ánimo, la eufo-ria y sobre todo las ganas de seguir trabajando. Lo inmor-taliza bien Aretha Franklin en su canción: Dr. Feelgood, Love is a serious business (“no me en-víes ningún doctor… cuidar de los negocios es realmente el juego de ese hombre..”), en referencia a quien llenaba de metanfetaminas entre otros a John F. Kennedy, ilustrísimo cliente. No sería hasta 1975 que se le retira la licencia, con lo que tuvo suficiente tiempo de hacer felices (además de trabajadores) a mucha gen-te con su terapia innovadora cuando todavía ese mito feli-ciense no se había alargado, y al que hoy se le da prolongación a través de otros métodos más sutiles. En todo caso, ese tra-tamiento depredador afectó a medio plazo los comporta-mientos y la salud de quienes lo experimentaron. Al menos aquí te daban chutes que te hacían momentáneamente sentirte feliz.

Para los protestantes el tra-bajo casi que es liberación. Y la vocación es aquello a lo cual Dios te ha llamado y debes po-ner al completo tus energías a desarrollarlo a costa de todo y de todos. Es como el talento que Dios te ha dado, que no debes desperdiciar. “Al contra-rio —casi gritaba aquel sábado una contertulia—: has de cen-

trar tu foco y tu propósito y tu esfuerzo y tiempo y etc”. Pero, ¿qué sucede cuando uno cues-tiona determinadas creencias? Y si a mí me gusta el básquet aunque tenga más talento para el tenis, ¿qué pasa? Yo que ha-blaba poco, cité a Timothy Keller (pastor y teólogo, entre otras cosas) quien escribió: “Tu vida no tendrá significado sin trabajar, pero no puedes decir que tu trabajo es el significado de tu vida”. Supongo que esto lo ha pensado más de uno, pero ahí se lío un poco la con-versación. Ahora nos ponemos en riesgo para satisfacer lo que alguien dice que es tu pasión o lo que tú crees es tu pasión. Y ese mantra que si trabajas en lo que te gusta no es trabajar, ¿no se ha cuestionado esto al-guien alguna vez? Pedro recor-dó esa actuación de Chaplin en Tiempos Modernos, donde el maniqueísmo y el capitalis-mo le quitan la humanidad a los trabajadores y hacen que pierdan la razón. ¿Seguimos en ello mediante otros subter-fugios y otras ideas preconce-bidas? Pasar de las jornadas maratonianas durante la revo-lución industrial a unas más decorosas supuso multitud de desangres. Pero en esta nueva revolución que vivimos parece estemos yendo hacia atrás. Da la sensación que las máquinas y toda esa inteligencia artifi-cial y novedades tecnológicas que se nos agolpan sin tiempo

Tiempos Modernos

Roberto García Casado Director de Casado & López Consultingwww.cilconsulting.com / rgcasado@cilconsulting.com

Rac

ool_

stud

io

a digerir nos dominan y nos marquan los espacios y ritmos. Muchos autores piensan que las máquinas nos hacen traba-jar más, estar menos concen-trados, disfrutar de menos va-caciones… Todo el mundo ha de estar a la última las 24 horas del día, laborar en la oficina y en casa, no desconectar… Pa-rece una sociedad que te susu-rra calvinismo a cada instante. Y el chute, encima, corre de tu cuenta.

En España, más de la mitad de la población —con tenden-cia a aumento— está abocada a una dedicación horaria al trabajo brutal bajo una con-signa casi de auto imposición: tú te lo guisas tú te lo comes, tú te preocupas de tu emplea-

bilidad, te autoformas, te auto empleas, tú eres el responsable de tu vida, tú estás sólo ante el mundo, tú eres el dueño del mundo. Créetelo. Tú puedes. Millones de trabajadores viven fuera del trabajo como en un tiempo prestado, un ocio pres-tado, y donde la revolución no nos hubiera otorgado más que deberes y un derecho, una for-ma de auto-esclavismo evolu-cionado: la auto imposición de que yendo solos o trabajando a tu aire serás más feliz y dispon-drás de mayor control, estás creciendo como persona. Es una triste paradoja, un mundo sin trabajo para todos, donde unos van agobiados y a otros, como el joven desempleado o el viejo desaprovechado, les so-bra tiempo. De momento los gobiernos sacan leyes fabulo-sas para temas igualitarios, de conciliación, de flexibilidad, de diversidad, de… Leyes apli-cables a diez grandes empre-sas e inasumibles para la gran masa. A lo mejor, aunque ya no podamos redistribuir la ri-queza como nos gustaría o ése sea un tema lento, al menos un reparto del tiempo labo-ral sí que constituya un inicio algo novedoso, y seguro muy valorable en las nuevas genera-ciones. Si España tiene el ho-nor de ser el primer país del mundo en establecer por ley la jornada laboral de ocho horas diarias, Decreto de 3 de abril de 1919, ¿por qué ahora no nos planteamos otras formas rupturistas?.

TRIBUNA

En esta revolución que vivimos parece estemos yendo hacia atrás: da la sensación que las novedades tecnológicas nos dominan y nos marcan los espacios y ritmos

Es una triste paradoja: un mundo donde unos van agobiados y a otros, como el joven desempleado o el viejo desaprovechado, les sobra tiempo

Març 202022

TRIBUNATRIBUNA

Darrerament estic rebent de diferents empreses diverses demandes de formació relaci-onades amb el feedback. Sem-bla que el sistema, en moments de gran incertesa, necessita re-tro-alimentar-se per consolidar dinàmiques i reforçar relaci-ons. Quan a fora tot trontolla hi ha un cert neguit per tancar

files de cara endins, clarificant procediments i cohesionant maneres de fer en format i en contingut, en mètode i en es-til. I a tal efecte el feedback és una eina excel·lent.

El feedback no va de “re-nyar”, ni de “fer la pilota”. No és dir de qualsevol manera i en qualsevol lloc i moment què

fas malament o què fas bé. El feedback no és un acte puntual de comunicació correctiva sinó un procés continuat de comu-nicació apreciativa. El feedback no és una excusa per “passar comptes” ni una manera de “posar els punts sobre les is” per demostrar qui mana, sinó un espai de trobada i diàleg per

Xavier PlanaConsultor, formador i coach. Humanisme empresarialwww.xavierplana.cat

compartir una diagnosi i gene-rar noves opcions. El feedback no és una finalitat en sí mateix sinó un mitjà per aconseguir una millora ja sigui en una per-sona o en un equip, en un pro-cediment o en un protocol.

El feedback no es pot im-provisar, requereix d’una pre-paració conscient i acurada per posar en valor la seva uti-lització i incrementar la seva credibilitat i eficàcia. Això és especialment rellevant en si-tuacions en les que cal donar un feedback de millora. Hi ha moltes maneres de fer-ho en funció de les circumstàncies, tanmateix proposo un mo-del de cinc fases, el DISCC, que com a estructura pot ser d’aplicació útil en la majoria dels casos.DESCRIURE: Descriure la si-

tuació, el comportament, la demanda sobre la que es vol tractar. Fer una relació objectiva de fets i evidències amb la idea de garantir que parlem del mateix. Evitar les valoracions per buscar un di-agnòstic compartit i un punt de partida inicial assumit per tots com a “vàlid”.

EXPRESSAR: Expressar els sentiments i opinions que cada persona té en relació al comportament o situa-ció objecte del feedback. És el moment subjectiu de les percepcions i sensacions personals, totes legítimes. Es tracta de posar sobre

la taula como ens afecta a cadascuna de les persones implicades i al sistema en el seu conjunt.

SUGGERIR: Suggerir alter-natives, accions o decisions que es puguin portar a ter-me i que siguin concretes i assumibles. És l’oportunitat per obrir espai a noves op-cions i alternatives que ens facin créixer individual i col·lectivament.

CONSEQÜENCIES: Cada per-sona exposa les conseqüèn-cies positives i negatives que preveu de la implementació de les mesures de la fase anterior. És l’ocasió per ava-luar els costos i beneficis de les millores proposades i valorar la seva idoneïtat i viabilitat.

COMPROMÍS: Identificar un acord específic, tangible, mesurable i avaluable, as-sumit per tots els implicats. És el punt clau que dona sentit al propi procés del feedback de millora. Sense compromís no hi ha acció, i sense acció no hi ha trans-formació, que és la finalitat essencial del feedback. En definitiva, el feedback és

una oportunitat per parar la inèrcia del dia a dia i entendre “què m’està passant?, “que li està passant?” i sobretot “què ens està passant?” en un acte d’honestedat radical amb un mateix, amb l’altre i amb el “nosaltres compartit”.

Què ens està passant? El feedback un acte d’honestedat radical

saber qué pensaba sobre un asunto, entonces yo le pregun-taba: ´ ¿Usted qué quiere que le diga: lo que le gustaría oír o mi opinión franca?´ Siempre me pedía que fuera sincero”.

Desgraciadamente, el éxito pasajero suele despreciar la falibilidad y tiende a producir

una especie de ceguera y sor-dera selectiva que dificulta la aceptación de lo que no encaja con nuestros deseos. Conviene recordar aquella canción de Héroes del Silencio que decía: “Te sientes tan fuerte que pien-sas que nadie te puede tocar”. La verdadera heroicidad de esos constructores de sueños es la humildad para escuchar lo que no se quiere oír.

Admiro profundamente la heroicidad de quien pone en riesgo su patrimonio para construir un proyecto empre-sarial modesto que, quizás con el tiempo, devenga una em-presa de respetables dimen-siones. Me descubro ante esa estirpe insuficientemente valo-rada que trabaja con ahínco y tesón para lograr el milagro de la supervivencia en un mundo inexorablemente competitivo.

Tengo la suerte de compar-tir buena parte de mi tiempo con gentes que llevan el em-prendimiento en su ADN, que tienen la virtud de imaginar nuevas posibilidades, que ven la oportunidad donde otros solo advierten calamidad (si me permiten parafrasear al inefable Winston Churchill). Hombres y mujeres, con olfa-to para detectar necesidades y arrojo para ofrecer al mercado su solución (no siempre con acierto), que perseveran sin descanso porque la búsqueda del “Santo Grial” del negocio es su propia esencia.

A menudo me reconocen: “Quizás no soy la persona más apropiada para gestionar mi empresa”, algo que me sor-

prende gratamente por la hu-mildad que expresa en boca del fundador de una compa-ñía. Reconocer que necesitas ayuda para dar un nuevo im-pulso a tu proyecto tiene mu-cho mérito, pero sobretodo habla de la inteligencia em-presarial de quien busca con-sejo en momentos de cambio y transformaciones de calado.

Me gusta repetir esta metáfo-ra: a las empresas les duele la estructura cuando crecen rápi-do, al igual que el adolescente se queja de dolor óseo en su estiramiento. Éste es un mo-mento crítico en el desarrollo vital de un proyecto empresa-rial, ya que se trata del preám-bulo de la adultez, y a imagen y semejanza del ser humano,

una mala gestión de esa épo-ca convulsa de cambios físicos, mentales y emocionales puede condicionar negativamente el futuro. He conocido negocios incipientes, con gran porvenir, malogrados por la falta de ha-bilidad de sus propietarios para rodearse de buenos consejeros.

No ignoro que dentro de cualquier empresa encontra-mos personas que pueden (y deberían) asesorar a quien se juega su dinero, pero al menos por mi experiencia, la realidad es que ocurren una serie de fe-nómenos contrarios a ese desi-derátum. En muchas ocasiones, el directivo desea complacer al propietario, amén de no arries-gar su confortable posición, así que no cultiva el arte de

poner cascabeles al gato. Por otra parte, existe el efecto mi-mético que se produce con el tiempo: la cultura va asimilan-do a todo aquel que inocula su aire, de manera que —al paso de los años— el revolucionario se amansa y el manso, hiberna.

Por contra, el consultor siempre está de paso, su mi-sión es aconsejar con honesti-dad y franqueza al empresario que contrata sus servicios: Tie-ne que contar lo que ve y sien-te con el objetivo de ayudar a su cliente a tomar decisiones eficientes en función de la vi-sión estratégica de la empresa. Un gran profesional y amigo me contó esta anécdota: “El propietario me llamaba con frecuencia a su despacho para

Lo que no se quiere oír

Salvador MartínezConsultor en Organización, cambio cultural y RRHH

El éxito tiende a producir una especie de ceguera selectiva que impide aceptar lo que no encaja con nuestros deseos

Yana

lya

232020 Març

A les empreses ens costa pensar. Serà per la nostra cul-tura empresarial, per les pres-ses, o per tot una mica. El dia a dia se’ns menja, no ens deixa marge a la creativitat i la inno-vació. Som més d’acció que de reflexió. I ho necessitem, ara més que mai. Estem en una era de transformació en molts sen-tits. Una era que ens exigirà regirar els models de negoci, definir nous serveis i produc-tes i fins i tot identificar nous mercats. De manera que amb l’anar fent no hi haurà prou. Ens caldran idees disruptives, idees trencadores amb l’esta-blert que ens permetin anar molt més enllà. Necessitarem crear noves solucions, noves lí-nies de treball, nous projectes. Crear a partir del talent, de les idees. Crear per innovar.

Quan demano a un grup de professionals si es consideren creatius us podeu imaginar les respostes. Primer mite a des-muntar: ser creatiu no és ser artista. Creatius ho som tots. O en podem ser. Tindre ide-es està sobrevalorat. Amb això no vull dir que les idees no tinguin valor, ans el contrari! Però no són un elixir reservat

a quatre privilegiats. D’idees, bones o dolentes, en tenim tots. Tots sense excepció. Així que mira al teu voltant i obser-va la quantitat de bones idees que s’estan perdent amagades en “no, jo és que no sóc una persona creativa”.

Si ets d’aquelles persones que té bones idees a la dutxa, fent esport o escoltant música tinc notícies per tu. Ens passa gairebé a tots. És normal. El que no és normal és tindre ide-es en una sala gris, amb llum artificial i amb l’únic so dels fluorescents. La innovació és creativitat aplicada i per poder aplicar creativitat necessitem dotzenes d’idees, potser cen-tenars. La qualitat va precedi-da de la quantitat. De manera que si el procediment que apli-

queu a casa vostra és obrir les llibretes, mirar-vos les cares i esperar que la màgia succeeixi jo aniria canviant de tàctica.

Per tindre grans idees a im-plementar ens cal primer anar dues passes enrere. Primer de tot hem d’aprendre a fer-nos les preguntes correctes, a saber plantejar els problemes com a reptes. El que fem habitual-ment per generar idees és llis-tar els problemes, enunciar-los. Però enunciar un problema no és formular una pregunta. Això simplement el descriu, el deixa sobre la taula i pot crear fins i tot situacions incòmodes. Enunciar un problema és iden-tificar els problemes del ma-lalt, però no fer un diagnòstic del millor tractament. La pre-gunta ha de ser el bisturí que

obre el camí, no la constatació de quelcom a resoldre.

En canvi, una mirada al pro-blema com un repte a solucio-nar canvia la predisposició de l’equip en el seu compromís per trobar una solució. Passar del “Sí, però...” al “I si...?” pot ser veritablement trencador. Canviar les opinions jeràrqui-ques per participacions demo-cràtiques. Passar de la discus-sió a l’intercanvi de propostes. Visualitzar pensaments enlloc de confrontar opinions.

Però després hem de saber aplicar tècniques per explo-rar els reptes i generar idees. Moltes. Moltíssimes. I aquí és on sovint fallem. En generar idees de forma massiva. Segur que tothom coneix la pluja d’idees però més enllà d’ai-

xò hi ha milers de tècniques possibles. Si no sabeu per on tirar podeu fer una senzilla cerca a Google i trobareu mil fils per on seguir. Un bon punt per començar són els llibres “Game Storming” o el ja clàssic “Thinkertoys”. Per generar so-lucions veritablement disrupti-ves necessitem crear un clima creatiu suficientment trenca-dor i fora del previst. Si sem-pre fem les mateixes coses no ens ha d’estranyar que obtin-guem resultats similars.

Després ja vindran els fil-tres. Les avaluacions, les anà-lisi de rendiment i viabilitat. I aquí ja veurem quina dels cen-tenars d’idees serà la que tiri endavant en forma de projec-te. Perquè d’això es tracta, de generar projectes disruptius. Tindre idees per tindre idees és inútil, no ens aporta res. Les persones que marquen la di-ferència no són les que tenen idees, idees en té tothom. Les qui marquen la diferència són aquelles que són capaces de se-guir tot el procés i implemen-tar projectes.

Sí a l’acció. Però abans po-sem-hi la intel·ligència i la cre-ativitat.

Agustí LópezConsultor d’innovació i màrquetingwww.agustilopez.com

L’art de distingir el què del com

TRIBUNA

El pasado 3 de febrero, un Boeing 767-300 de Air Canadá que tenía previsto volar de Ma-drid a Toronto se vio obligado a seguir el protocolo establecido de vaciar sus tanques de com-bustible al detectar daños en una de sus ruedas traseras del tren de aterrizaje y en su motor izquierdo; lo que en terminolo-gía aeronáutica sería conside-rado como un incidente aéreo; uno más de los que con una cierta frecuencia se producen y que solo conocen las personas que deben ocuparse de los mis-mos; técnicos de fabricación y mantenimiento, reguladores aeronáuticos y pilotos.

Entonces, ¿Por qué este “suceso” fue “víctima” de una cierta “prensa rosa”, que siguió el aterrizaje con más atención que la vuelta a casa de un transbordador espacial? In-cluso el Sindicato Español de Pilotos de Líneas Aéreas (SE-PLA) manifestó que estaba en

disposición de prestar asisten-cia a sus compañeros pilotos si fuera necesario……

No me corresponde juzgar el incidente desde un punto de vista mediático, pero desde de un punto de vista meramente de gestión empresarial sí me llamó la atención el agradeci-miento social a un profesional por haber hecho bien el trabajo por el que había sido prepara-do, muy bien preparado, du-rante años; convirtiendo, no solo los pilotos sino todos los agentes involucrados, el trans-porte aéreo en el medio de transporte más seguro del mun-do bajo cualquier estadística.

El cine nos ha dado muchos ejemplos de las característi-cas de este sector, a veces con toques de humor (“Aterriza como puedas”), o con toques dramáticos (¿cómo el anterior-mente mencionado incidente de Madrid?), en las diferen-tes versiones de la saga de las

películas de “Aeropuerto”. El mantenimiento de los avio-nes, y sus problemas, lo abor-dó “Whisky-Romeo-Zulu”; y el glamour de la aviación series como PAN-AM o las películas “El aviador” y “Top Gun”; sin olvidar la referencia a los pro-gramas de fidelización aérea en “Up in the air”; los proble-mas burocrático-políticos en “La terminal”; la seguridad del Presidente de Estados Unidos en “Air force one”; o el 11 de septiembre en “United 93”.

Evidentemente, desde un punto de vista dramático, la recreación de “Viven” es el peor ejemplo de la seguridad del sector, con un punto de vista complementario en “El vuelo”, donde podemos ver un comandante, que sólo “gracias” a su estado etílico, es capaz de tomar “la mejor decisión” ante la avería del timón de profun-didad. Por lo tanto, el sector, en cuanto a seguridad y gestión, es

Dr. Fernando Campa-PlanasProfesor de la Facultad de Economía y Empresa de la URV

analizado en múltiples pelícu-las.

Pero si me tuviera que que-dar con una película de trans-porte aéreo y su vinculación con la gestión empresarial, ésta sería “Sully”, que narra el amerizaje en el Hudson que se produjo el 5 de enero de 2009, cuando el A320 de US Airways que acaba-ba de despegar del aeropuerto de La Guardia en Nueva York, y que se dirigía a Charlotte, cho-có a unos 3.000 pies de altura con una manada de gansos, in-utilizando ambos motores.

El comandante Chesley “Su-lly” Sullenberger, decidió como mejor opción la del amerizaje, dada la distancia de planeo que tenía a aeropuertos cercanos. Lo que fue una operación de pilotaje brillante, no rutinaria, aunque ensayada en simulador, fue criticada, entre otros, por las compañías aseguradoras del avión, pues entendían que había margen de tiempo sufi-ciente para haber aterrizado el avión en el aeropuerto de Te-terboro, en New Jersey, y, por tanto, “salvado” el avión.

De hecho, pruebas reales realizadas demostraron que sí había tiempo suficiente para haberlo desviado a Teterboro y aterrizado el avión; siempre y cuando no se tuviera en cuen-ta un pequeño detalle……en las pruebas realizadas, los pilotos que ejecutaron estas maniobras sabían lo que de-

bían hacer en el momento del impacto de las aves, desviar el avión a Teterboro.

Si no hubieran sabido la de-cisión correcta a tomar en el momento del impacto, como no lo sabía Sully, el mero he-cho de requerir 35 segundos, sí sí segundos, no minutos, ya imposibilitaba el aterrizaje se-guro en tierra por lo que, fi-nalmente, la decisión tomada por Sully fue más que correcta.

La gestión empresarial no obliga, normalmente, a la toma de decisiones en un lap-sus de tiempo tan reducido como al que se ven obligados en determinadas circunstan-cias los pilotos de aeronaves por lo que en las escuelas de negocios se insiste más, obvia-mente, en la calidad que en la rapidez en la toma de decisio-nes, sin que ello suponga nece-sariamente retardar las actua-ciones necesarias.

Pero, en cualquier caso, sí que nos debería servir de ex-periencia la decisión de Su-lly y su análisis posterior, en tiempo real. Que fácil es para algunos opinar a posteriori, conociendo todas las variables de un problema en la tranqui-lidad del despacho e, incluso, con los resultados habidos ya enfrente…habría que haber hecho…deberíamos de haber hecho……hoy que es lunes te acierto la quiniela de ayer do-mingo……faltaría más!!

¿Aterriza como puedas o aterriza como te han enseñado?

L A C O N T R A

més informació a:

Els altres riscos laborals “Primer, la seguretat i les malalties professionals. Però no n’hi ha prou: calen empreses sanes i amb climes positius”. Així resumeix Paco Lari, director general de Més Salut i Tre-ball l’actual context en el què les empreses cada cop te-nen més clara la seva responsabilitat a l’hora de fomentar ambients saludables on es miminitzin els altres riscos, els psicosocials. La prevenció de riscos laborals va viure un boom a finals dels 90, en part perquè la normativa va es-trènyer el cercle per combatre la sagnia de la sinistralitat. Ara estem davant d’un nou canvi de paradigma. “L’empresa pren consciència que un treballador feliç és més productiu i per això moltes organitzacions passen a jugar un rol actiu en aquest sentit”, explica Minerva Castillo, consultora en Empresa Saludable. L’alimentació conscient, la conciliació, practicar esport, la desconnexió digital... En definitiva: els bons hàbits de vida. Són reptes individuals en els que les dinàmiques laborals hi tenen molta incidència. Per això les empreses assumeixen aquests reptes com a propis. Amb l’objectiu d’oferir solucions en aquest camp, Més Salut i Treball i la consultora Minerva Castillo han unit forces per fomentar el clima saludable a les empreses.

Paco Lari, director general de Més Salut i Treball / Minerva Castillo, consultora en empresa saludable

“El benestar corporatiu és una inversió amb retorn”El benestar, la felicitat, l’optimisme... són estats anímics personals i intransferi-bles en els que la pròpia actitud davant la vida hi té molt a dir. Però no cal ser psicòleg per arribar a la conclusió que l’impacte del clima laboral que respirem en el dia a dia és, també, decisiu per a la nostra salut mental i, en conseqüència, per al rendiment professional. Aquesta evidència, avalada per múltiples estudis, pro-

picia que les empreses siguin proactives en el foment dels hàbits saludables dels seus treballadors. En aquest context, Paco Lari i Minerva Castillo defensen que “es tracta d’una inversió que té un retorn en productivitat i reducció de l’absentis-me i la rotació” i subratllen que, per aconseguir-ho, “calen plans a mida de cada empresa, de cada situació, amb un diagnòstic previ i un seguiment dels resultats”.

Text: Dani RevengaFoto: Xavi Jurio

www.sitprevencio.catwww.minervacastillo.es

És responsabilitat de les empreses que els seus treballadors siguin feliços?MC. En part sí, perquè bona part de la nostra vida estem treballant, i si aquest temps el passem en entorns tòxics, això afecta. Però més enllà de la responsa-bilitat, per a l’empresa és una qüestió estratègica, perquè està més que de-mostrat que quan els treballadors estan bé física i mentalment són més produc-tius. La sostenibilitat de les empreses passa per la sostenibilitat de les perso-nes. Si una persona no està bé no té ni energia, ni motivació, ni pot aportar el seu talent. Allò de ‘motivat s’hi ve de casa’ ha passat a la història?PL. Estem en aquest procés, les em-preses prenen consciència que han de crear les condicions per tenir treballa-dors implicats. En part és gràcies als mi-llenials. Són la primera generació que posa el benestar corporatiu com a pri-oritat absoluta. Per això retenir el seu talent és difícil si no es fan els deures en aquest camp. I les empreses els ne-cessiten. En el context actual de la di-gitalització, una empresa sense diàleg intergeneracional no té futur. Precisament la digitalització genera nous riscos...PL. Efectivament. Són grans eines de treball, però també comporten proble-mes com el tecnoestrés, les addiccions i la dificultat per concentrar-se. Són fe-nòmens emergents que s’han d’avaluar i fer pedagogia per prevenir-los, identi-ficar-los i, si es confirmen, corregir-los. La contaminació acústica que provo-quen els smartphones és una d’aques-tes noves amenaces? MC. Si. Però el problema del soroll ve de lluny. El gran perill que provoquen

és estar permanentment pendents d’aquests aparells, el que disminueix la qualitat d’algunes tasques i l’empa-tia per treballar en equip. És una nova addicció. També hi ha el perill invers: a través d’aquests aparells estem permanent-ment connectats a la feina. Com evi-tem que això ens generi més estrès?MC. Amb equilibri. I amb disciplina. Hem d’administrar els moments que dediquem a la feina i els que reser-vem per a necessitats com el descans o l’oci. Afor-tunadament, actualment moltes feines ens perme-ten personalitzar total o parcialment els nostres horaris: alguns poden sortir a córrer a les 10 del matí, però per fer-ho potser haurem de res-pondre correus electrònics a les 10 de la nit. És una oportunitat, però cal ges-tionar-la. Treballar des de casa ens fa més lliu-res o més esclaus?MC. Depèn de cada persona. És una modalitat que afavoreix la conciliació, i estar sol et permet concentrar-te més. Però som éssers socials, necessiten el contacte humà per produir i per ser creatius. A més, treballar des de casa pot degenerar en aïllament. Cada cas és diferent. Com diu la Minerva, la re-cepta màgica és un bon equilibri. L’oficina permet el treball en equip, però també la pèrdua de temps en equip... PL. La gestió del temps és clau per a una bona salut labora. S’ha de posar límits de temps a les reunions i que tin-guin sempre un objectiu clar. El temps és or a nivell productiu, però també

quan parlem del benestar dels treba-lladors. Equips de futbol, running, jornades de team building... Per on es comença?PL. Pel diagnòstic. Totes aquestes acci-ons sumen, però no serviran de massa si es fan de manera aïllada, sense un pla. I no valen les plantilles: els plans s’han d’adaptar a les empreses i als seus treballadors. Per això les empreses pe-

gem. Estem bombardejats de sucre i això genera problemes com l’obesitat. Que tothom tingui la màxima informa-ció i que cadascú obri en conseqüèn-cia! És abastable? Moltes empreses no van sobrades de temps ni de recur-sos... MC. Un bon pla ha de ser escalable, en funció dels recursos que es disposen, evidentment. Però ha de tenir la mira-da àmplia, no limitar-se a posar peda-ços. La rotació, l’absentisme, les baixes per malaltia... són xacres que tenen un impacte molt important en els comptes d’explotació i que es poden minimitzar amb polítiques d’empresa saludable. Faig d’advocat del diable: es demos-trable que la inversió té retorn?MC. És evident que sí. Hi ha estudis que demostren que per cada euro in-vertit se’n recuperen entre 2,75 i 9. Cui-dar els treballadors és estalviar diners, temps i energies. Quan un treballador se’n va perquè no està a gust el cost de substituir-lo és molt elevat: hem de bus-car el perfil idoni i assumir el procés d’adaptació, i tot això són diners. Per això les empreses que treballen el ben-estar corporatiu acostumen a ser més competitives i viables. I un tema impor-tant: hi ha envelliments i envelliments. Amb hàbits de vida saludable les perso-nes es fan grans amb menys malalties i més productivitat!

“Per als millenials el benestar és una prioritat; entendre-ho

és evitar perdre talent”

tites són millors per impulsar aquests canvis, perquè pots dissenyar a mida de les preferències i necessitats de cadas-cú. No tothom jugarà a futbol com no tothom voldrà fer ioga o mindfullness. Està de moda posar un futbolin o una taula de ping-pong... PL. Tot el que ve de Sillicon Valley és molt icònic i tendeix a imitar-se. A ells aquestes coses els han anat bé, per-què necessiten molta creativitat i l’oci crea la relaxació d’on emergeixen les idees. Però això no vol dir que la fór-mula sigui vàlida a totes les empreses. Cal adaptar-se a cada realitat, per això insisteixo en què cal una diagnosi i mo-nitoritzar els objectius, els riscos i les accions. Hi ha empreses que li diuen al treba-llador què ha de menjar... MC. No es tracta d’imposar cap dieta, però si de promoure una alimentació conscient. Que tinguin clar que com mengen incideix en el seu estat d’ànim i la seva autoestima. Som el que men-