informe l'estat del racisme a catalunya 2013 (dossier premsa)

DossierdePremsa21demarçde2014

Contacte de premsa:Jose Peñín – 636 248 621

Alba Cuevas – 93 301 05 [email protected]

SOS Racisme Catalunya és una associació nogovernamental i sense afany de lucre, que treballades del 1989 en la defensa dels Drets Humans icentra la seva actuació en la lluita contra elracisme i la xenofòbia, defensant la igualtatefectiva de drets i oportunitats per a totes lespersones que conviuen i comparteixen unamateixa societat.

Fomenta el treball en xarxa entre entitats detemàtiques molt diverses, amb el denominadorcomú de voler combatre el racisme i defensar elsdrets humans. I hem aportat propostes a través dela interlocució política amb els representants iresponsables de les diferents administracions iinstitucions

La trajectòria de l’associació es tradueix avui en elsuport de 780 socis, aproximadament 60 activistesi 30 membres del Consell Assessor.

Formem part de moltes xarxes a nivell autonòmic,estatal i internacional, com per exemple: XarxaMigreurop, Federación de asociaciones de SOSRacismo en el Estado espanyol; Red ENAR;Federació Catalana d’ONGs de Pau, Drets Humansi Desenvolupament, la Taula de Ciutadania iImmigració de la Generalitat de Catalunya; Conselld’Associacions de Barcelona; Consell Municipald’Associacions de Barcelona; Consell de Ciutat deBarcelona, Xarxa Antirumors de Barcelona.

2

Una de les principals línies d’actuació deSOS Racisme és el Servei d’Atenció iDenúncia per a les Víctimes de Racismei Xenofòbia (SAiD): un servei gratuït,per donar resposta a aquelles persones,grups i col∙lectius que hagin estatvíctimes de fets i / o comportamentsracistes o xenòfobs, així com informar aaquests col∙lectius dels seus drets i deles possibilitats que tenen per evitarque se’ls vulnerin. La finalitat per tantdel SAiD és la restitució dels drets i de ladignitat de les persones que han estatvíctimes d’actes racistes o xenòfobs.

El SAiD, en els seus més de 20 anys defuncionament, ha atès a més de 7.000persones.

SOSRacismeCatalunya:25anyslluitantcontraelracismeiperlaigualtat

Des de l’any 1995 publiquem com aFederación Estatal de Asociaciones deSOS Racismo, Informe Anual sobre elRacismo en el Estado Espanyol.

Des de l’any 2009 publiquem l’informeL’Estat del Racisme a Catalunya.

SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – [email protected]

L’informe es pot consultar i descarregar gratuïtament a: www.sosracisme.org/temes/que‐pensem/informes

Fitxatècnicadel’informe

L’Estat del racisme a Catalunya 2013 és la 5aedició d’aquest informe independent queelaborem des de SOS Racisme Catalunya, undocument d’anàlisi i de denúncia de les diversescauses, manifestacions i situacions de racisme ixenofòbia que es desenvolupen a Catalunya.

L’elaboració de l’informe respon a tresnecessitats:1. Fer una denúncia pública de l’existència de

situacions discriminatòries i de la presènciadel racisme al nostre país.

2. Elaborar un material de sensibilització socialque permeti a la ciutadania apropar‐se a ladefensa de la igualtat de drets i oportunitatsi a la lluita contra el racisme.

3. Esdevenir una eina per les administracionscatalanes que ajudi a planificar polítiquesper lluitar contra la discriminació i elracisme a partir d’un diagnòstic.

Els continguts de l’informe es treballen de lasegüent manera:

Recull de premsa. La cronologia de notíciesintenta recollir els esdeveniments que hantingut lloc a Catalunya, que tenen relacióamb el racisme i la igualtat de drets ioportunitat, la convivència i la cohesió social.

Reflexió. Articles i cròniques elaborades ambla col∙laboració d’articulistes que plantegendiferents temes per contribuir en la reflexió il’anàlisi del racisme.

Fets en profunditat. Un anàlisi detallatd’aquells fets del 2013 que consideremrellevants.

Dades estadístiques i casos, es recullen elscasos que s’han atès durant l’any al Serveid’Atenció i Denúncia per a víctimes deracisme i xenofòbia de SOS Racisme, queexemplifiquen situacions de discriminació,vulneració de drets, abusos i agressions ambmotivació racista que es donen a Catalunya.

Enguany, l’informe està estructurat en 5 blocs quepretenen recollir les diferents tipologies i espais on esmanifesta el racisme. I un apartat d’annexes on esrecull l’activitat durant el 2013 del Servei d’Atenció iDenúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia.

Els blocs de l’informe són:

1. Racisme Institucional2. Desigualtat en l’accés als drets3. Racisme Social4. Extrema Dreta5. Lluita AntiracistaAnnexes

3SOS Racisme Catalunya – 93 301 05 97 / 636 248 621 – [email protected]

Principalsconclusions:Anàlisipolític

Per racisme institucional o d’estat, entenem aquell que s’exerceix des dels diferents estaments del’estat: a través de la legislació: lleis, normatives, ordenances, mocions municipals…; de la mà delspropis agents de l’administració pública: des dels governants, els representants polítics fins als cossosde seguretat pública; i basades: entre altres, en la negació de drets, en l’abús de poder o l’agressió.

Una demanda que persisteix és el reclam per una vida digna, per tant regularitzar la situacióadministrativa de moltes persones que viuen al nostre país, casos que evidencien l’absurditat d’unallei d’estrangeria que no dóna resposta al context. Cal insistir en la responsabilitat compartida davantaquesta realitat, no podem permetre que les administracions locals i autonòmiques mirin sempre capa l’estat o la Unió Europea, al∙legant la seva manca de competència.

El racisme d’estat, lamentablement, té conseqüències que van més enllà de les nefastes morts a lesfronteres i la negació de drets a persones. Aquest cultiva un discurs de por cap a l’altre (l’estranger),consolidant una imatge d’amenaça que dóna peu a discursos excloents (“no hi ha lloc per a tothom”,“primer els de casa”...). I és així com emergeixen actituds racistes i xenòfobes, separant a la població iobrint encara més la fractura social.

Actualment no comptem amb dades oficials sobre les situacions de racisme i vulneració de DretsHumans; no poden ser únicament les organitzacions de defensa dels Drets Humans, les que femaquesta tasca. Ens consta que aquesta no és una demanada aïllada: a nivell europeu la mateixaAgència Europea dels Drets Fonamentals fa temps que ho reclama. Més a prop, també es fa ressòd’aquesta el Servei Especial de Delictes de l’Odi de l’Audiència Provincial de Barcelona. Per poderdissenyar polítiques públiques per a prevenir el racisme i garantir la igualtat de drets i oportunitatscal conèixer i visibilitzar aquestes situacions, ja que si no comptem amb aquest registre, sembla queno existeixen i per tant no s’hi pot actuar.

La igualtat d’oportunitats és un element fonamental, si no som capaços de garantir l’ascensor sociali evitar la discriminació per perfil ètnic dels joves (molts d’ells segones i terceres generacions defamílies migrants) ens estem jugant el futur de la nostra societat. Per tant l’exigència a les institucionspúbliques com a garants d’aquesta igualtat, actualment, és més que necessària.

El fet nacional de Catalunya pot esdevenir, igual que la crisi, en una oportunitat en la que imaginemel món que volem, i el construïm. I en aquest sentit, també hem de demanar la implicació de lesinstitucions públiques, per a construir una societat igualitària, on el racisme no hi tingui cabuda, ontots i totes hi visquem lliures i felices.

El racisme institucional, basat en les formes de sempre, legitima el racisme social que ens condueix imparablement al risc de fractura social

La despreocupació de l’administració pública és un perill per a la construcció d’una societat justa i igualitària, en la que el racisme no hi tingui cabuda

Conclusió1

Conclusió2

El Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia (SAiD) atén demandes amb diferentscontinguts, encara que l’àmbit d’actuació específic es centri en les discriminacions de racisme.

Durant aquest any 2013 s’ha prestat atenció a 443 persones, distribuïdes en funció del contingut de lademanda de la següent manera:

Principalsconclusions:AnàlisidelesdadesdelSAiD.Memòria2013

Casos de racisme anys anteriors 135 personesCasos de racisme nous 80 persones

Situacions de racisme no denunciades 83 persones

Demandes amb contingut divers (diferent de racisme)

145 persones

Total Demandes 443 persones

Per tant d’aquestes 443 persones ateses, un total de 308 corresponen a persones que s’han adreçat perprimer cop, durant aquest any, al nostre Servei i a les que hem prestat informació, assessorament iderivació en funció de la demanda plantejada per cadascuna d’elles.

Seguint amb l’anàlisi d’aquestes 308 demandes noves, 163 són situacions de racisme, de les quals 83 nohan estat denunciades i per tant no han estat assumides com a casos de racisme, i la resta, 80, són casosde racisme nous assumits a l’any 2013, i que per alguna via hem pogut denunciar.


Noves situacions de racisme. Any 2013

Font: Dades del SAiD

En definitiva, el 51% del total de les situacions de racisme que ens han arribat al nostre

servei el 2013, no s’han denunciat, tal com mostra el gràfic 1.

Gràfic 1:

Conclusió3

Per decisió de la víctima 58% Impossibilitat de trobar la víctima 7% Prescrit/no es pot actuar 8% S’informa i es deriva

(laboral/comunicació) 19% Solucionat 2% No consta 5%

El 58% de les situacions de racisme no denunciades s’expliquen per la decisió de la mateixa víctima de nodenunciar. Decisió que té a veure amb diferents condicionants del context, i que es podrien explicar perla por, la desconfiança en el sistema, l’augment dels problemes que l’envolten, etc... El context de crisigenera una complexitat en les problemàtiques del dia a dia de les persones, que fan que prioritzin laresolució d’altres temes. A la vegada, la quotidianitat amb la que es donen aquestes discriminacionsgeneren un efecte pervers que fa que aquestes situacions es normalitzin.


Motius per no denunciar


Casos nous

En relació a la distribució de casos noussegons la classificació de tipologies queestablim al SAiD, el gràfic 3 mostra ladistribució d’aquests casos (80), assumitsal llarg d’aquest any.

Gràfic 2:

Gràfic 3:


Abusos i agressions dels cossos de seguretat pública, els casos més

nombrosos

Al 2013 la primera tipologia en nombre de casos, amb una diferencia considerable respecte a la resta, és la que intervenen membres de cossos de seguretat pública.

El percentatge d’aquesta tipologia és molt elevat, un 40%, en relació a la resta, que mostren una distribució més equilibrada entre el nombre de casos assumits.

També és important contemplar que del total de situacions de racisme que es produeixen dins d’aquesta tipologia de cossos de seguretat pública, el 42% no es denuncien.

Segueixen, en número, les tipologies de drets socials, entre particulars i accés a serveis privats, que contemplen un nombre de casos assumits amb percentatges similars, el 15%, 14% i 14% respectivament, evidenciant una distribució equilibrada del racisme en aquests àmbits.

A banda, és important tenir en compte que el 50% de casos de discriminació en l’accés a drets socials, i el 45% de casos entre particulars, han estat situacions de racisme conegudes pel nostre servei, però que no han estat denunciades.

Discriminació en l’accés als drets socials, segona tipologia més

nombrosa

És remarcable l’augment del nombre de casos a la tipologia de drets socials, que correspondria actualment a la segona tipologia més nombrosa i que segueix amb la tendència d’increment que ja es va iniciar a l’any 2012.

La descripció d’aquesta situació és el resultat de com pot afectar el racisme institucional a la vida quotidiana i com alimenta l’imaginari col∙lectiu respecte a la visió de competència que es té cap al col∙lectiu estranger.

És per això, que es pot explicar, que les situacions de discriminacions racistes es donin majoritàriament en els àmbits de la vida quotidiana on la intervenció policial també és habitual, com les identificacions al carrer. La identificació de persones estrangeres al carrer és constant i és la font principal dels conflictes que originen aquestes discriminacions racistes.

Aquestes actuacions provoquen una criminalització d’aquest col∙lectiu, que té efectes en l’opinió pública; i són alhora producte de l’aplicació de la llei d’estrangeria i de les directrius policials que es marquen segons el context social en el que ens situem.


Conclusió4

Conclusió5

Respecte a les vies de resolució utilitzades per resoldre els diferents conflictes, aquestes venencondicionades per la gravetat de les situacions.

Malauradament, en els darrers tres anys, la via penal s’utilitza cada vegada més, també en els casosubicats en espais de convivència, quan anteriorment no era la via habitual.

Aquest agreujament de les situacions es dóna cada vegada més en la majoria de les tipologies i pertant el deteriorament del conflicte no ens fa possible altres vies que no sigui la penal, com la mediació.

Vies de resolució dels casos gestionats

La via penal suposa un 50% del total de les estratègies de resolució dels casos gestionats al 2013, i aquesta es una tendència que s’ha anat donant en els darrers cinc anys.

Via de resolució dels casos. Any 2013


Tenint en compte que aquesta és la via més utilitzada, ens centrem en l’anàlisi de com evolucionen elscasos assumits a través de la via penal.

Observem un cert equilibri entre els casos que són considerats faltes i els casos que encara estan endiligències prèvies o ja han estat establerts com a delicte.


Gràfic 4:

Conclusió6

Segons la gràfica 5 podem constatar com el 43,5% dels casos assumits per via penal encara restenpendents d’instrucció i/o assenyalament de data de judici.

D’altra banda, una dada important és la dels casos que es resolen amb una sentència absolutòria perl’altra part, amb un 13,9%, que suposen un total de 15 casos, dels quals 7 corresponen a la tipologia entreparticulars, on hi ha la dificultat de demostrar els fets quan en igualtat de situacions es donen versionscontradictòries.

Però, curiosament, una de les dades més nombroses correspon a aquells casos on s’han aconseguitsentències condemnatòries per l’altra part, amb un 9%, on la majoria dels casos (6), també corresponen ala mateixa tipologia d’entre particulars, i que per tant és un èxit indiscutible tenint en compte la dificultatmencionada anteriorment.

En canvi, la següent dada més nombrosa correspon a l’arxiu de les denúncies, un 10,2%, que suposen untotal d’11 casos, dels quals 8 casos corresponen a la tipologia de cossos de seguretat publica, onprecisament aquesta pràctica és habitual.


Gràfic 5: Situació Casos Gestionats a l’Any 2013: Procés Penal



Perfil de les víctimes

Centrant‐nos en les característiques principals dels casos gestionats al 2013, podem considerar que elperfil general de les víctimes que atenem és un home, que el seu país d’origen és subsaharià, seguitdel col∙lectiumagrebí.

Encara que el col∙lectiu subsaharià presenta una situació més desfavorable des de la perspectivaadministrativa, parlem d’un perfil majoritari amb una situació administrativa regularitzada, i amb lesrepercussions que això suposa a l’àmbit laboral, social i econòmic, i per tant amb una menorindefensió.

Gràfic 6: Situació administrativa de la Víctima. Any 2013

Gràfic 7: Orígen geogràfic de les víctimes. Any 2013

Irregular10%

Regular67%

Espanyol o nacionalitzat

15%

Asilat/en tràmit1%

Regular en tràmit1%

No consta6%

informe l'estat del racisme a catalunya 2013 (dossier premsa)

Documents