1

Ttol: En espanyol o nada 40 casos greus de discriminaci lingstica a les

administracions pbliques, 2007-2013

Tcnic de lestudi: Eloi Torrents Viv

Collaboradors: Marc Cristi Castellv; Bernat Gasull i Roig i Ariadna Montcus i

Montserrat

Amb la collaboraci de:

Juny 2013 Barcelona

Plataforma per la Llengua

Via Laietana, 48 A, principal 2a

08003 Barcelona

93 321 18 03

www.plataforma-llengua.cat

SUMARI

1.Introducci.....................................................................................................

pg 1

2.Legislaci lingstica i drets lingstics dels ciutadans...................................

pg 4

3.Metodologia...................................................................................................

pg 21

4.40 casos de discriminacions lingstiques: 2007-2013...................................

pg 25

5.nalisi dels casos de discriminaci lingstica...............................................

pg 65

6.Anlisi dels casos de discriminaci lingstica per territoris..........................

pg 72

7.Conclusions.....................................................................................................

pg 77

1

1- Introducci

En els darrers temps, les entitats de defensa de la llengua catalana i els mitjans de

comunicaci es fan ress peridicament de casos de discriminaci lingstica que pateixen

ciutadans dels territoris de parla catalana sota sobirania espanyola davant de funcionaris i

treballadors de les administracions pbliques per expressar-se en llengua catalana. Davant

aquesta realitat intolerable, des de la Plataforma per la Llengua sha cregut necessari elaborar

un informe en qu es recullin una part significativa daquests casos ocorreguts als territoris de

parla catalana durant el perode comprs entre 2007 i els quatre primers mesos de 2013, per

tal de conscienciar lopini pblica sobre aquesta qesti.

En aquest informe sexposen 40 casos de discriminacions lingstiques greus comeses per les

administracions pbliques que han patit ciutadans dels territoris de parla catalana.

Malauradament, els casos relatats noms sn una part de totes les discriminacions de

carcter lingstic que es produeixen, ats que en molts casos les vctimes daquestes

vexacions illegals no les denuncien ni tampoc arriben a les entitats de defensa de la llengua

ni als mitjans de comunicaci. En aquest sentit, els casos descrits sn tan sols la part visible

duna problemtica molt ms extensa.

La recollida de la informaci sha basat en els casos de discriminaci que ha gestionat la

Plataforma per la Llengua i tamb altres entitats de defensa de la llengua i cultura catalana,

com ara lObra Cultural Balear, Acci Cultural del Pas Valenci o mnium Cultural. I, de

manera complementria, tamb sha realitzat una cerca sobre aquests incidents

discriminatoris apareguts en els mitjans de comunicaci. En molts casos, shan utilitzat les dues

fonts per obtenir la mxima informaci dels episodis de discriminaci per motius lingstics a

les administracions pbliques.

Aquest tipus de coaccions i vexacions per emprar la llengua catalana a les instncies

pbliques no noms sn una prctica de carcter xenfob i totalment inacceptable en el

marc duna societat democrtica del segle XXI, sin que tamb sn un acte illegal segons

lordenament jurdic actual. Els estatuts dautonomia de Catalunya, Illes Balears i el Pas

Valenci i les lleis que en deriven prohibeixen qualsevol tipus de discriminaci per motius

lingstics i garanteixen, sobre el paper, el dret dels ciutadans daquests territoris a expressar-

se en catal davant les administracions pbliques. Ms enll de la legislaci estatal, lEstat

espanyol ha signat i ratificat la Carta europea de la llenges regionals o minoritries; per tant,

2

est obligat a garantir una srie de drets lingstics a les comunitats lingstiques que

resideixen dins el territori estatal, com la catalana.

Linforme sestructura en diferents apartats. Primerament, es dedica un captol a la legislaci

legal en lmbit dels drets lingstics, posant una especial atenci en els drets lingstics

reconeguts en la legislaci autonmica dels territoris de Catalunya, les Illes Balears i el Pas

Valenci. Tamb es repassen els drets lingstics que garanteix la Carta europea de les

llenges regionals i minoritries, signada i ratificada per lEstat espanyol, i, en conseqncia,

dobligat acompliment per les autoritats estatals. Per ltim, tamb sesmenten els aspectes

relacionats amb els drets lingstics continguts en la Declaraci universal dels drets humans i

es descriu breument la Declaraci universal dels drets lingstics.

En lapartat tercer sexpliciten els criteris metodolgics en la recollida dels casos de

discriminaci lingstica durant el perode sotms a estudi, del 2007 als quatre primers

mesos de 2013. Tamb es deixa clar que els 40 casos recollits tan sols sn una part de tots els

casos de carcter discriminatori per emprar la llengua catalana que pateixen els ciutadans dels

territoris de parla catalana, ats que hi ha una part important de discriminacions que no poden

ser recollides perqu no han aparegut als mitjans de comunicaci o no han estat comunicades

a les entitats de defensa de la llengua catalana i els drets lingstics.

Seguidament, el quart captol aplega 40 casos de ciutadans i ciutadanes que han estat

discriminats lingsticament a les administracions pbliques durant el perode 2007-2013.

Cada cas compta amb una fitxa informativa en qu es detallen diferents caracterstiques de la

discriminaci (data, administraci implicada, organisme o instituci infractora, entre altres

variables), juntament amb una descripci del cas i una referncia a la font o fonts don sha

obtingut la informaci.

Els dos darrers apartats es dediquen a fer una anlisi estadstica de les discriminacions

lingstiques recollides en el captol anterior. El captol cinqu inclou una radiografia de les

caracterstiques de les discriminacions; la distribuci daquestes en funci del territori

(Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci) o la comarca o illa en qu es van produir; el nombre de

discriminacions recollides en funci de lany o les administracions i organismes implicats.

Tamb sexamina la proporci de discriminacions que han acabat amb agressi fsica o el

volum dagressions per mbits o sectors (forces de seguretat de lEstat, justcia, educaci,

serveis de salut...). Per ltim, en lapartat sis es comparen les caracterstiques de les

discriminacions en funci del territori (Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci) per constatar si

existeixen o no diferncies substancials.

3

La Plataforma per la Llengua desitja que aquest informe serveixi per conscienciar lopini

pblica i els responsables poltics sobre aquests actes illegals i profundament antidemocrtics

que pateixen els ciutadans dels territoris de parla catalana per exercir els drets lingstics

reconeguts en lordenament jurdic estatal. En aquest sentit, lentitat expressa el seu

comproms amb tots els ciutadans i ciutadanes que hagin patit vexacions o discriminacions per

utilitzar la llengua catalana amb normalitat en les relacions amb les administracions pbliques.

Aix mateix, lentitat posar en coneixement dels responsables poltics pertinents tot aquest

seguit de casos discriminatoris i illegals i els demanar que prenguin les mesures necessries

perqu aquests casos no tornin a succeir. Tampoc descarta, en cas que lEstat espanyol no

prengui les mesures oportunes, denunciar tot aquest seguit de vulneracions dels drets civils i

lingstics dels ciutadans dels territoris de parla catalana al Consell dEuropa, a la Uni Europea

i a les institucions internacionals que consideri oport, amb lobjectiu de garantir els drets de

la ciutadania i la plena normalitzaci lingstica de la llengua catalana.

4

2- Legislaci lingstica i drets lingstics dels ciutadans

Introducci

Malgrat que el catal no s llengua oficial de lEstat espanyol (aquesta condici queda

nicament reservada a la llengua castellana) s que compta amb reconeixement oficial en

algunes de les Comunitats autnomes on s llengua prpia. Aquest s el cas de Catalunya, Illes

Balears i Pas Valenci. A continuaci, es realitzar un breu reps a la legislaci lingstica de

les tres Comunitats autnomes, posant una especial atenci en els aspectes relacionats amb

els drets lingstics dels ciutadans en les relacions amb les administracions pbliques.

Legislaci sobre drets lingstics a Catalunya

En lmbit territorial dactuaci de la Generalitat de Catalunya, lEstatut dautonomia de

Catalunya de 2006 - norma fonamental de lordenament jurdic catal i Llei orgnica

espanyola- , i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, sn les normatives on ms es

detallen els drets lingstics dels ciutadans. En el cas de lEstatut dautonomia de Catalunya de

2006 larticle 33 estableix els drets lingstics dels ciutadans en relaci a les administracions

pbliques:

Llei 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya Captol III. Drets i deures lingstics

Article 33. Drets lingstics davant les administracions pbliques i les institucions estatals 1.Els ciutadans tenen el dret dopci lingstica. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions pbliques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions pbliques, inclosa lAdministraci electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions pbliques. 2. Totes les persones, en les relacions amb lAdministraci de justcia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres pblics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentaci oficial emesa a Catalunya en la llengua sollicitada, sense que puguin patir indefensi ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni sels pugui exigir cap mena de traducci. 3. Per a garantir el dret dopci lingstica, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de lAdministraci de justcia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han dacreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges oficials, que els fa aptes per a complir les funcions prpies de llur crrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret dopci lingstica, lAdministraci de lEstat situada a Catalunya ha dacreditar que el personal al seu servei t un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, que el fa apte per a complir les funcions prpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en catal amb els rgans constitucionals i amb els rgans jurisdiccionals dmbit estatal, dacord amb el procediment establert per la legislaci corresponent. Aquestes institucions han datendre i han de tramitar els escrits presentats en catal, que tenen, en tot cas, plena eficcia jurdica.

5

Per tant, en la norma fonamental de lordenament jurdic catal, es garanteix el dret dels

ciutadans de Catalunya dexpressar-se en llengua catalana amb totes les institucions pbliques,

incloses les dabast estatal, radicades a Catalunya. De manera complementria aquesta norma

fonamental tamb garanteix el dret dexpressar-se per escrit en catal amb els organismes

constitucionals i jurdics de carcter estatal radicats fora del territori catal. No obstant aix, la

sentncia sobre lEstatut de Catalunya del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 ho

matisa i estableix que aquest dret sha de regular a travs d una llei estatal, cosa que no sha

fet.

Tot i aix, la majoria daquests drets lingstics dels ciutadans ja quedaven garantits en lEstatut

dAutonomia de 1979 i tamb a travs de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica.

Aquesta normativa estableix els drets lingstics dels ciutadans en larticle 4:

Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica Captol Preliminar

Article 4 Els drets lingstics 1.Dacord amb larticle 3 de lEstatut dautonomia, i en el marc duna poltica activa de la Generalitat per a crear condicions que permetin arribar a la igualtat plena quant als drets i deures lingstics, a Catalunya tothom t dret a:

a) Conixer les dues llenges oficials b) Expressar-se en qualsevol de les dues llenges oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes pblics i privats. c) sser ats en qualsevol de les dues llenges oficials en tots els mbits. d) No sser discriminat per ra de la llengua oficial que empra.

2.Tothom pot adrear-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecci judicial del dret a emprar la seva llengua. 3.Tothom pot adrear-se a lAdministraci de la Generalitat i el Sndic de Greuges sollicitant que, en lmbit de llurs competncies, actun per garantir-li els drets lingstics de forma especfica.

La Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, garanteix, doncs, el dret dels ciutadans de

Catalunya a expressar-se en catal oralment i per escrit en les relacions i actes pblics i privats

i prohibeix la discriminaci per motius lingstics. s a dir, ladministraci ha de prendre les

mesures necessries per garantir aquests drets i els ciutadans poden adrear-se a

lAdministraci de la Generalitat i el Sndic de Greuges si els veuen vulnerats.

Complementriament, en els articles 11 i 12 es preveuen les accions per assegurar ls del

catal a ladministraci autonmica i estatal:

Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica Captol I Ls institucional Article 11 La capacitaci lingstica del personal al servei de les administracions de Catalunya

1.El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions pbliques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, tant en lexpressi oral com en lescrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions prpies del seu lloc de treball.

6

2.Per a fer efectiu el que disposa lapartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir lensenyament del catal al personal al servei de lAdministraci de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats pbliques i de lAdministraci de justcia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge daquest personal. (...) Article 12 LAdministraci de lEstat 1.Sn vlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les llenges oficials, sense necessitat de traducci 2.Tothom t dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb lAdministraci de lEstat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i ser ats, i no se li pot exigir cap mena de traducci.

Tanmateix, la sentncia sobre lEstatut dAutonomia de Catalunya de 28 de juny de 2010, va

determinar que ladministraci de lestat a Catalunya no ha dacreditar que el seu personal t

un nivell suficient de catal, tot i que es mant el dret dels ciutadans dadrear-se en catal a

totes les administracions radicades a Catalunya.

Els altres articles del captol I garanteixen el dret dels ciutadans de Catalunya a emprar el

catal, oralment i per escrit, en les actuacions judicials, els documents pblics, els documents

civils i mercantils, aix com en els registres pblics. En resum, aquesta legislaci garanteix el

drets dels ciutadans a emprar el catal amb totes les administracions pbliques radicades a

Catalunya, inclosa lestatal, i estableix la prohibici de les discriminacions per motius

lingstics.

Legislaci sobre drets lingstics a les Illes Balears

En el cas de les Illes Balears, la norma fonamental s lEstatut dautonomia de les Illes Balears.

Lany 2007 sen va realitzar la darrera modificaci, a travs de la Llei orgnica 1/2007, de 28 de

febrer, dEstatut dautonomia de les Illes Balears. En larticle 4 sestableix el catal com a

llengua oficial i prpia de les Illes Balears i afegeix que ning podr ser discriminat per motius

ds duna llengua oficial:

Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dautonomia de les Illes Balears Ttol I Disposicions generals Article 4 La llengua prpia

1.La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, juntament amb la castellana, el carcter didioma oficial. 2.Tots tenen el dret de conixer-la i usar-la, i ning no podr ser discriminat per causa de lidioma. 3.Les institucions de les Illes Balears garantiran ls normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llenges quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Aquesta llei orgnica tamb garanteix el dret dels ciutadans a adrear-se en catal a

ladministraci de la Comunitat autnoma, en concret, a larticle 14.3:

Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dautonomia de les Illes Balears

Ttol II Dels drets, els deures i les llibertats dels ciutadans de les Illes Balears

7

Article 14 Drets en relaci amb les administracions pbliques 3. Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a lAdministraci de la Comunitat Autnoma en qualsevol de les dues llenges oficial i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.

Tal com succeeix en el cas de Catalunya, les Illes Balears tamb disposen duna llei que regula

els drets lingstics i els usos lingstics de les llengua prpia: la Llei 3/1986, de 29 dabril, de

normalitzaci lingstica a les Illes Balears. Fins a laprovaci de la Llei 9/2012, de 19 de juliol,

de modificaci de la Llei 3/2007, de 27 de mar, de la funci pblica de la Comunitat

Autnoma de les Illes Balears, que rebaixa considerablement la situaci legal del catal a les

Illes Balears, el seu abast era similar a la llei catalana. Tanmateix, aquesta llei no modifica el

dret dels ciutadans balears a ser atesos en les dues llenges oficials davant les administracions,

els organismes pblics, les empreses pbliques i privades i en els tribunals, que estableix la Llei

3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica de les Illes Balears:

Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica de les Illes Balears

Ttol Preliminar Article 2 1.La llengua catalana s la llengua prpia de les Illes Balears i tots tenen el dret a conixer-la i usar-la. 2.Aquest dret implica poder adrear en catal, oralment o per escrit, a lAdministraci, els organismes pblics i a les empreses pbliques i privades. Tamb, implica poder expressar-se en catal en qualsevol reuni i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, poltiques, sindicals, religioses i artstiques; aix com rebre lensenyament en catal i rebre-hi informaci a tots els mitjans de comunicaci social. 3.Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pblica o privada, produeixen plens efectes jurdics i de lexercici daquest dret no pot derivar cap requeriment de traducci ni cap exigncia dilatria o discriminatria. 4.Ning no podr ser discriminat per ra de la llengua que empri. 5.Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte destudi i protecci, sense perjudici de la unitat de lidioma.

Larticle 8 daquesta normativa tamb referma el dret dels ciutadans a dadrear-se en catal a

les administracions pbliques del territori, aix com a rebre la documentaci dentitats i

organismes pblics en aquesta llengua:

Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica de les Illes Balears

Ttol I. De ls oficial Article 8

1.Els ciutadans tenen dret dusar la llengua catalana, oralment i per escrit, en les seves relacions amb ladministraci pblica a lmbit territorial de la Comunitat Autnoma. 2.Les cpies i certificacions expedides per les entitats pbliques de la Comunitat Autnoma shan dexpedir en catal, llevat del cas que linteressat o la persona o lentitat que les requereixin en sollicitin la versi castellana. 3.A les Illes Balears les actuacions administratives sn vlides i produeixen plens efectes qualsevol que sigui la llengua oficial emprada.

8

Finalment, la disposici final primera de la normativa estableix el deure de lAdministraci

autonmica de promoure la plena normalitzaci en ladministraci estatal i de justcia dins

lmbit territorial de les Illes Balears:

Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica de les Illes Balears Ttol IV De la funci normalitzadora dels poders pblics Disposici addicional 1a

El govern balear ha de promoure, dacord amb els rgans competents, la normalitzaci de ls de la llengua catalana a lAdministraci perifrica de lEstat, a ladministraci de justcia, en els registres, a les empreses pbliques i semi-pbliques i a qualsevol mbit administratiu no dependent del Govern de la Comunitat Autnoma.

Per tant, segons la normativa vigent els ciutadans tenen el dret a emprar la llengua prpia de

les Illes Balears en les relacions orals i escrites amb les administracions pbliques radicades a

les Illes Balears i en cap cas poden ser discriminats per motius dutilitzaci de la llengua oficial

que elegeixin.

Legislaci sobre drets lingstics al Pas Valenci

Les disposicions legals del Pas Valenci relacionades amb la protecci dels drets lingstics dels

ciutadans sn menys proteccionistes que les normatives homlogues a Catalunya i les Illes

Balears. No obstant aix, la Llei orgnica 1/2006, de 10 dabril, de Reforma de la 5/1982, d1 de

juliol, dEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana en larticle sis estableix que el

valenci s la llengua prpia de la Comunitat i les administracions han de vetllar per un s

normal de les dues llenges oficials i han de garantir que cap ciutad sigui discriminat per

motius ds dalguna de les llenges oficials:

Llei orgnica 1/2006, de 10 dabril, de reforma de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana

Ttol primer La comunitat valenciana Article sext

1.La llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci. 2.Lidioma valenci s oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidioma oficial de lEstat. Tots tenen el dret a conixer-los i a usar-los i a rebre lensenyament del, i en, idioma valenci. 3.La Generalitat garantir ls normal i oficial de les dues llenges, i adoptar les mesures necessries per tal dassegurar-ne el seu coneixement. 4.Ning podr ser discriminat per ra de la seua llengua 5.Satorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci.

Posteriorment, en larticle 9 de la llei orgnica valenciana sestableix el deure de les

administracions autonmiques a atendre en valenci i respondre als ciutadans en la llengua

oficial que escullin:

Llei orgnica 1/2006, de 10 dabril, de reforma de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana

Ttol segon: Dels drets dels valencians i valencianes

9

Article 9 2.Tots els ciutadans tenen dret que les administracions pbliques de La Generalitat tracten els assumpte de forma equitativa i imparcial i en un termini raonable i a gaudir de servicis pblics de qualitat. Aix mateix, els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a lAdministraci de la Comunitat en qualsevol de les seues dos llenges oficials i a rebre resposta en la llengua utilitzada.

Ms enll de lEstatut dautonomia, ls del valenci queda regulat a travs de la Llei 4/1983,

de 23 de novembre, ds i ensenyament del valenci, i altres disposicions anotades. En aquesta

normativa es regulen els usos oficials de la llengua prpia en lmbit administratiu i en

lensenyament, a ms de garantir drets dels ciutadans en matria lingstica i els deures de

ladministraci en aquest sentit, tal com sestableixen en el ttol preliminar:

Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i ensenyament del valenci Ttol Preliminar. Principis generals Article 2

El valenci s la llengua prpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqncia, tots els ciutadans tenen el dret a conixer-lo i usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instncies pbliques. Article 3 Sense perjudici de les excepcions regulades per llei en aquesta Llei, ls del valenci pels ciutadans en les relacions tant pbliques com privades, produeix plens efectes jurdics, igual com si emprassen el castell, sense que puga derivar-se de lexercici del dret a expressar-se en valenci. Article 4 En cap cas ning no podr ser discriminat pel fet dusar qualsevol de les dues llenges oficials. Article 5 Ladministraci adoptar les mesures que calguen per a impedir la discriminaci de ciutadans o activitats pel fet dusar qualsevol de les dues llenges oficials. Article 6 Els ciutadans tenen dret a obtenir dels jutges i tribunals protecci del dret a usar la seua llengua, dacord amb el que disposa la legislaci vigent.

En el captol I es detallen els mecanismes oficials per tal de garantir els drets establerts en el

ttol preliminar:

Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i ensenyament del valenci Ttol Primer Captol Primer. De ls oficial (..) Article 9

1.Seran vlides i amb plena eficcia jurdica totes les actuacions administratives realitzades en valenci a lmbit territorial de la Comunitat Valenciana. 2.Tindran eficcia jurdica els documents redactats en valenci, en els quals es manifeste lactivitat administrativa, aix com els impresos i formularis emprats per les Administracions Pbliques en llur actuaci. Article 10 Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adrear-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de carcter pblic, en valenci.

(...) Article 12

1.Dacord amb el que disposa la present Llei, tots els ciutadans tenen el dret de poder adrear-se a lAdministraci de Justcia en la llengua oficial que creguen convenient dusar. Sense que

10

sels puga exigir cap mena de traducci i sense que sen puga seguir retard o demora en la tramitaci de llurs pretensions. 2.Totes les actuacions, documents i escrits, realitzats o redactats en valenci davant els Tribunals de Justcia i les que aquests duguen a terme en la mateixa llengua, tenen plena validesa i eficcia. Article 13 1.La redacci de tots els documents pblics es far en valenci o en castell a indicaci de latorgant i, si en sn ms, en la que elegiran de com acord. 2.En tot cas, es redactaran en castell les cpies o certificacions dels documents que hagen de tenir efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana. 3.En la resta de casos, les copies i certificacions seran lliurades en la llengua sollicitada per linteressat o requeridor, i els notaris i altres fedataris pblics hauran de traduir, quan sescaiga, les matrius i els originals. En qualsevol cas, sempre es podran fer en les dues llenges. (...) Article 16 Les empreses de carcter pblic, aix com els serveis pblics directament dependents de lAdministraci, han de garantir que els empleats que tenen relaci directa amb el pblic tinguen el coneixement suficient del valenci per a atendre amb normalitat el servei que els s encomanat.

Els ciutadans valencians, doncs, tenen dret a emprar la llengua prpia davant la justcia i

ladministraci valenciana tant en lmbit oral com en lescrit. Aix mateix, no sels pot exigir

cap tipus de traducci o de canvi de llengua. Aquestes disposicions tamb afecten a les

empreses pbliques o de carcter pblic, per tant, les persones que tenen una relaci directa

amb el pblic han de tenir els coneixements adequats per atendre adequadament el pblic en

ambdues llenges oficials.

Altres lleis estatals relacionades amb els drets lingstics

En la legislaci dmbit estatal tamb shi troben disposicions que fan referncia als drets

lingstics. Primerament, cal esmentar larticle 3 de la Constituci espanyola, que assenyala

que la llengua castellana s loficial de lestat, per que les altres llenges espanyoles seran

tamb oficials en les respectives Comunitats Autnomes, i gaudiran de respecte i protecci

estatal:

Constituci espanyola de 1978 Article 3

1.El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la 2.Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives Comunitats Autnomes dacord amb els seus Estatuts. 3.La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci.

En lmbit judicial es pot trobar legislaci que garanteix el dret dels ciutadans a emprar la

llengua catalana en els procediments judicials:

Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial, modificada per la Llei orgnica 16/1994, de 8 de novembre, i per la Llei orgnica 19/2003, de 23 de desembre

Ttol III De les actuacions judicials Captol I. De loralitat, publicitat i llengua oficial

11

Article 231 1.En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals, han dusar el castell, llengua oficial de lEstat. 2.Els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals poden usar tamb la llengua oficial prpia de la comunitat autnoma, si cap de les parts no shi oposa, allegant-ne desconeixement, que li pugui produir indefensi. 3.Les parts, els seus representants i els qui els dirigeixin, i tamb els testimonis i els perits, poden utilitzar la llengua que tamb sigui oficial a la comunitat autnoma en el territori de la qual es facin les actuacions judicials, tant a les manifestacions orals com a les escrites.

Tamb la llei de rgim jurdic de les administracions pbliques preveu el dret dels ciutadans

dels territoris amb ms duna llengua oficial demprar la llengua oficial que escullin en les

relacions amb les administracions pbliques ubicades dins el territori de la Comunitat

Autnoma:

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, modificada dacord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener Ttol IV De lactivitat de les administracions pbliques Captol I. Normes generals Article 35. Drets dels ciutadans Els ciutadans, en les relacions amb les administracions pbliques, tenen els drets segents: (...) d) A utilitzar les llenges oficials en el territori de la seva comunitat autnoma, dacord amb el que preveu aquesta Llei i la resta de lordenament jurdic. Article 36 Llengua dels procediments (article redactat dacord amb la Llei 4/1999) No obstant aix, els interessats que es dirigeixin als rgans de lAdministraci de lEstat amb seu al territori duna comunitat autnoma tamb poden utilitzar la llengua que sigui cooficial en aquesta comunitat. En aquest cas, el procediment sha de tramitar en la llengua que hagi triat linteressat. Si concorren diversos interessats en el procediment, i hi ha discrepncia quant a la llengua, el procediment sha de tramitar en castell, per b que els documents o els testimonis que requereixin els interessats shan dexpedir en la llengua que trin.

De manera complementria, la legislaci de carcter estatal tamb garanteix ls de la llengua

catalana en els procediments judicials entre particulars, a travs de la Llei denjudiciament

judicial:

Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil Captol III De la immediatesa, la publicitat i la llengua oficial Article 142. Llengua oficial 1.En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris judicials i els altres funcionaris de jutjats i tribunals han demprar el castell, llengua oficial de lEstat. 2.Els jutges, els magistrats, els secretaris judicials, els fiscals i els altres funcionaris de jutjats i tribunals poden emprar tamb la llengua oficial prpia de la comunitat autnoma, si cap de les parts no shi oposa allegant un desconeixement de la llengua que pot produir indefensi. 3.Les parts, els seus procuradors i els seus advocats, aix com els testimonis i els perits, poden utilitzar la llengua que tamb sigui oficial a la comunitat autnoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites. 4.Les actuacions judicials efectuades i els documents presentats en lidioma oficial duna comunitat autnoma tenen validesa i eficcia plenes, sense que calgui traducci al castell, per cal traduir-los dofici quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicci dels rgans judicials situats a la comunitat autnoma, excepte si es tracta de comunitats autnomes amb una llengua oficial prpia coincident. Tamb cal traduir-los quan ho disposin les lleis o a instncia de part que allegui indefensi.

12

5.En les actuacions orals el tribunal, mitjanant provisi, pot habilitat com a intrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada, previ jurament o promesa de traducci fidel.

En lmbit dels agents pertanyents al Cos Nacional de Policia, des del 2010 existeix una llei

orgnica, que explicita clarament que qualsevol discriminaci de caire lingstic, entre daltres,

es considerar una falta molt greu:

Llei Orgnica4/2010, de 20 de maig, del Rgim disciplinari del Cos Nacional de Policia Article 7 Es considera falta molt greu Tota actuaci que suposi discriminaci per ra dorigen, racial o tnic, religi o conviccions, discapacitat, edat, orientaci sexual, llengua, opini, lloc de naixement, venatge, o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social

Carta europea de 5 de novembre de 1992, de les Llenges regionals o minoritries

La Carta europea de les Llenges regionals o minoritries fou impulsada pel Consell dEuropa

lany 1992 amb lobjectiu de protegir les llenges regionals o minoritries histriques

dEuropa, que contribueixen a mantenir i desenvolupar les tradicions i la riquesa cultural

dEuropa, i, al mateix temps, garantir el dret a emprar una llengua regional o minoritria en la

vida pblica i privada.

Aquesta carta fou adoptada en forma de Convenci pel Comit de Ministres del Consell

dEuropa, a la 478a reuni dels representants dels ministeris, el 25 de juny de 1992 i oberta a

la signatura dels estats membres el 5 de novembre de 1992. Va entrar en vigor, en assolir-ne la

ratificaci dalmenys cinc estats, el primer de mar de 1998. Lhan signada un total de 30 estats

(Espanya la va signar el 5 de novembre de 1992) i lhan ratificada 17. Linstrument de

ratificaci, de 2 de febrer de 2001, va ser publicat al BOE 222, de 15 de desembre (supl. Nm

15 en llengua catalana, d1 doctubre). La Declaraci del Govern dEspanya en relaci amb

larticle 2, pargraf 2, i larticle 3, pargraf 1 de la Carta europea va ser aprovada pel Congrs

dels Diputats el 23 de novembre de 2000 i pel Senat el 20 de desembre del mateix any per

unanimitat.

El mecanisme, previst per la Carta, de supervisi del seu compliment per part dels estats, a

travs dun sistema dinformes peridics, confereix a aquest instrument un inters constant, ja

que obliga els poders pblics a proporcionar informaci actualitzada sobre les mesures

adoptades en relaci amb les llenges regionals o minoritries. A ms, es dna tamb veu en

el mateix procs a organismes no governamentals, que poden fer arribar al Consell dEuropa

queixes i suggeriments sobre el tractament que reben les llenges regionals o minoritries en

el context dun Estat.

13

La primera part de la Carta estableix les disposicions generals i els compromisos dels estats

que lhan signat i ratificat:

A.1. CARTA EUROPEA de 5 de novembre de 1992, de les llenges regionals i minoritries Part I. Disposicions generals Article 1 Definicions A les finalitats daquesta Carta:

a) Per lexpressi llenges regionals o minoritries sentenen les llenges: I) parlades tradicionalment en un territori dun Estat per nacionals daquest Estat que constitueixen un grup numricament inferior a la resta de la poblaci de lestat, i ii) diferents de la llengua o llenges oficials de lestat; no inclou els dialectes de la llengua o llenges oficials de lEstat ni les llenges dels immigrants. b) Per territori en el qual es parla una llengua regional o minoritria sentn lrea geogrfica

en la qual aquesta llengua s el mode dexpressi dun nombre de persones que justifica ladopci de les diferents mesures de protecci i foment que preveu aquesta carta,

c) Per llenges sense territori sentenen les llenges parlades per nacionals de lEstat que sn diferents que sn diferents de la llengua o les llengues emprades per la resta de la poblaci de lEstat, per que, malgrat que sempren tradicionalment en el territori de lEstat, no es poden circumscriure a una rea geogrfica concreta.

Article 2 Compromisos 1.Cada Part es compromet a aplicar les disposicions de la part II al conjunt de les llenges regionals o minoritries parlades al seu territori, que responguin a les definicions de larticle 1. 2.Pel que fa a qualsevol llengua indicada en el moment de la ratificaci, acceptaci o aprovaci, de conformitat amb larticle 3, cada una de les parts es compromet a aplicar com a mnim trenta-cinc pargrafs o apartats elegits entre les disposicions de la part III daquesta Carta, dels quals tres, com a mnim, shan elegir de cada un dels articles 8 i 12 i un de cada un dels articles 9,10,11 i 13. Article 3 Modalitats 1.Cada Estat contractant ha despecificar en el seu instrument de ratificaci, acceptaci o aprovaci cada llengua regional o minoritria o cada llengua oficial menys difosa en el conjunt o en una part del seu territori a la qual shan daplicar els pargrafs elegits de conformitat amb el pargraf 2 de larticle 2. 2.Qualsevol part, en qualsevol moment posterior, pot notificar al secretari general que accepta les obligacions que deriven de les disposicions de qualsevol altre pargraf de la Carta que no hagi estat especificat en el seu instrument de ratificaci, acceptaci o aprovaci, o que aplica el pargraf 1 daquesta article a altres llenges regionals o minoritries, o a altres llenges oficials menys difoses en el conjunt o en una part del seu territori. 3.Els compromisos que preveu el pargraf precedent es consideren part integrant de la ratificaci, acceptaci o aprovaci i tenen els mateixos efectes a partir de la data de notificaci.

En la Part III sesmenten les mesures per fomentar les llenges regionals o minoritries en

diferents aspectes de la vida pblica, com ara lensenyament, la justcia, les autoritats

administratives i serveis pblics, mitjans de comunicaci o la vida econmica i social. La major

part de les mesures sn dobligat acompliment pels estats que hagin signat i ratificat la Carta.

Aquest apartat es centrar en esmentar i descriure els aspectes relacionats amb

ladministraci pblica i la justcia:

A.1. CARTA EUROPEA de 5 de novembre de 1992, de les llenges regionals i minoritries Part III Mesures que, per fomentar ls de les llenges regionals o minoritries en la vida pblica en virtut del pargraf 2 de larticle 2 Article 10 Autoritats administratives i serveis pblics

14

1.En les circumscripcions de les autoritats administratives de lestat en les quals resideixi un

nombre de parlants de llenges regionals o minoritries que justifiqui les mesures que figuren

a continuaci, i dacord amb la situaci de cada llengua, les parts, en la mesura que

raonablement puguin, es comprometen a:

a) i) vetllar perqu aquestes autoritats administratives emprin les llenges regionals o

minoritries; o ii) vetllar perqu els seus agents que estiguin en contacte amb el pblic emprin les llenges regionals o minoritries en les seves relacions amb les persones que sels adrecin en aquestes llenges; o iii) vetllar perqu els parlants de llenges regionals de llenges regionals o minoritries puguin presentar sollicituds orals o escrites en aquesta llenges i rebre una resposta en aquestes llenges. iv) vetllar perqu els parlants de llenges regionals o minoritries puguin presentar sollicituds orals i escrites en aquestes llenges; o v) vetllar perqu els parlants de llenges regionals o minoritries puguin presentar vlidament un document redactat en aquestes llenges. b) posar a disposici de la poblaci formularis i textos administratius ds freqent en les

llenges regionals o minoritries, o en versions bilinges;

c) permetre a les autoritats administratives de redactar documents en una llengua regional o

minoritria.

El punt 1 de larticle 10 estableix lobligaci dels estats de vetllar pel dret dels ciutadans a

expressar-se oralment i per escrit en la llengua regional o minoritria amb les autoritats

pbliques, i, al mateix temps, que els agents pblics en contacte amb ciutadans de parla

catalana emprin aquesta llengua i disposin de la documentaci en la llengua regional o

minoritria.

A.1. CARTA EUROPEA de 5 de novembre de 1992, de les llenges regionals i minoritries Article 10 Autoritats administratives i serveis pblics 2. Quant a les autoritats locals i regionals en els territoris de les quals resideixi un nombre de

parlants de llenges regionals o minoritries que justifiqui les mesures que figuren a

continuaci, les parts es comprometen a permetre i/o fomentar: a) ls de les llenges regionals o minoritries en el marc de ladministraci regional o local; b) la possibilitat per als parlants de llenges regionals o minoritries de presentar sollicituds orals i escrites en aquestes llenges. c) la publicaci per les autoritats locals dels seus textos oficials tamb en les llenges regionals o minoritries; d) la publicaci per les autoritats locals dels seus textos oficials tamb en les llenges regionals i minoritries; e) ls per les collectivitats locals de les llenges regionals o minoritries en els debats de les assemblees, sense excloure, no obstant aix, ls de la llengua o les llenges oficials de lEstat; 3. Pel que fa als serveis pblics garantits per les autoritats administratives o per altres persones que actun per compte daquelles, les parts contractants, en els territoris on es parlin

les llenges regionals o minoritries i en funci de la situaci de cada llengua i en la mesura

que raonablement puguin, es comprometen a;

a) vetllar perqu les llenges regionals o minoritries semprin quan es presta un servei; o

b) permetre als parlants de les llenges regionals o minoritries presentar sollicituds i rebre

resposta en aquestes llenges; o

c) permetre als parlants de llenges regionals o minoritries de presentar sollicituds en aquestes llenges 4. A fi daplicar les disposicions dels pargrafs 1, 2 i 3 que hagin acceptat, les parts es

comprometen a adoptar una de les mesures segents o diverses:

a) la traducci o la interpretaci eventualment sollicitades;

15

b) el reclutament i, si sescau, la formaci de funcionaris i altres empleats pblics en un

nombre suficient:

c) lacceptaci, en la mesura que es pugui, de les sollicituds dels empleats pblics que

coneguin una llengua regional o minoritria perqu sels destini en un territori on es parla

aquesta llengua

5. Les parts es comprometen a permetre, amb la sollicitud dels interessats, ls i ladopci de

patronmics en les llenges regionals o minoritries

Els punts 2 i 3 de larticle 10 de la Carta estableixen els usos pblics de les esmentades llenges

en les administracions locals i regionals: publicaci de lleis i normatives; s de la llengua en els

debats dels rgans pblics o possibilitat demprar-la en les relacions pbliques i en els serveis

pblics dependents de ladministraci, com ara institucions sanitries, empreses de transport i

telecomunicacions, entre daltres. Per altra banda, larticle 9 estableix les mesures de foment

de la llengua minoritria i regional en lmbit de la justcia, que tenen com a objectiu garantir

el dret lingstics dels ciutadans que parlen llenges regionals o minoritries en les actuacions

judicials:

A.1. CARTA EUROPEA de 5 de novembre de 1992, de les llenges regionals i minoritries Article 9 Justcia 1.Les parts es comprometen, pel que fa a circumscripcions de les autoritats judicials on el

nombre de persones que hi resideixin i parlin les llenges regionals o minoritries justifiqui les

mesures especfiques segents, segons quina sigui la situaci de cada una de les llenges i

amb la condici que el jutge no consideri que la utilitzaci de les possibilitats que ofereix

aquest pargraf constitueix un obstacle per a la bona administraci de la justcia:

a) en els procediments penals:

i) assegurar que els rgans judicials, amb la sollicitud duna de les parts, portin el procediment en les llenges regionals o minoritries; i/o ii) garantir a lacusat el dret dexpressar-se en la seva llengua regional o minoritria; i/o iii) assegurar que les demandes i les proves, escrites o orals, no es considerin desestimables noms pel motiu que estiguin redactades en una llengua regional o minoritria; i/o iv) redactar en les llenges regionals o minoritries, amb la sollicitud prvia, els documents relatius a un procediment judicial, i recrrer, si s necessari, a intrprets i a traduccions sense despeses addicionals per als interessats; b) en els procediments civils:

i) assegurar que els rgans judicial, amb la sollicitud duna de les parts, portin el procediment en les llenges regionals o minoritries; i/o ii) permetre, quan una part en un litigi hagi de comparixer personalment davant dun tribunal, que sexpressi en la seva llengua regional o minoritria sense incrrer per aix en despeses addicionals; i/o iii) permetre la presentaci de documents i proves en les llenges regionals o minoritries, i recrrer, si s necessari, a intrprets i a traduccions.

c)en els procediments davant la jurisdiccions competents en matria administrativa:

i) assegurar que els rgans judicials, amb la sollicitud duna de les parts, portin el procediment en les llenges regionals o minoritries; i/o ii) permetre, quan una part en un litigi hagi de comparixer personalment davant dun tribunal, que sexpressi en la seva llengua regional o minoritria sense incrrer per aix en despeses addicionals; i/o iii) permetre la presentaci de documents i de proves en les llenges regionals o minoritries, i recrrer, si s necessari, a intrprets i a traduccions; d)adoptar mesures perqu laplicaci dels apartats i) i iii) dels pargrafs b) i c) anteriors i ls,

si sescau, dintrprets i de traduccions no comportin despeses addicionals per als interessats:

16

En els punts 2 i 3 de larticle 9 sestableixen els compromisos de lestat amb els drets lingstics

dels ciutadans de llenges regionals o minoritries en lmbit de la justcia independentment

que es produeixen en un territori on es parli tradicionalment una daquestes llenges, s a dir,

vlides a tota lestat. Malgrat tot, aquesta no discriminaci resta restringida a la documentaci

escrita :

A.1. CARTA EUROPEA de 5 de novembre de 1992, de les llenges regionals i minoritries Article 9 Justcia a)no rebutjar la validesa dels documents jurdics elaborats dins lmbit de lEstat noms pel

fet que estiguin redactats en una llengua regional o minoritria; o

b)no rebutjar la validesa, entre les parts, dels documents jurdics elaborats dins de lmbit de lEstat noms pel fet que estiguin redactats en una llengua regional o minoritria, i assegurar que es poden invocar davant de tercers interessats no parlants daquestes llenges, amb la condici que qui faci valer el document els doni coneixement del contingut; o c)no rebutjar la validesa, entre les parts, dels documents jurdics elaborats dins lmbit de lEstat noms pel fet que estiguin redactats en una llengua regional o minoritria.

Declaraci Universal dels Drets Humans i Declaraci Universal de drets lingstics

Lany 1948, lAssemblea General de les Nacions Unides de Pars va aprovar i proclamar la

Declaraci Universal dels Drets Humans (Resoluci 217 (III) A). Un document de trenta articles

en qu se subratllen els drets humans considerats bsics i que sapliquen, sense excepci, a

tots els ssers humans. s el document bsic duna srie de tractats que completen la Carta

Internacional dels Drets Humans, sotmesa a votaci el 1976, moment en qu es va convertir en

llei internacional. Malgrat que els estats no estan obligats a acomplir els requeriments

establerts en la declaraci, aquest document s esmentat en la Constituci espanyola de 1978

(article 10.2) que la reconeix com una de les fonts de dret. Larticle 2 daquesta declaraci

estableix clarament que no hi poc haver cap tipus de distinci o discriminaci de les persones

en funci de la llengua i daltres parmetres:

Declaraci Universal dels Drets Humans Article 2 Tothom t tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci, sense cap distinci de raa, color, sexe, llengua, religi, opini poltica o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condici. A ms, no es far cap distinci basada en lestatut poltic, jurdic o internacional del pas o del territori al qual pertanyi una persona, tant si s independent com si est sota administraci fiduciria, si no s autnom, o est sota qualsevol altra limitaci de sobirania.

De manera complementria, larticle 7 dicta que totes les persones sn iguals davant la llei i

que no es poden fer distincions per raons com la llengua que afectin a la protecci davant la

llei o produeixen qualsevol tipus de discriminaci:

Declaraci Universal dels Drets Humans Article 7

17

Tots sn iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinci, a igual protecci per la llei. Tots tenen dret a igual protecci contra qualsevol discriminaci que violi aquesta Declaraci i contra qualsevol incitaci a tal discriminaci.

Per altra banda, el PEN Internacional va elaborar i presentar la Declaraci Universal dels Drets

Lingstics lany 1998 a Barcelona. La declaraci va comptar amb el suport de personalitats

mundials del mn de la cultura, com Rigoberta Mench, Noam Chomsky, Desmond Tutu, Joan

Or, Shimon Peres, Yasser Arafat o Octavio Paz, i va tenir el suport tcnic i moral de la

UNESCO. El text es va aprovar en la Conferncia Mundial de Drets Lingstics (CMDL) celebrada

a Barcelona i en qu van participar-hi 61 ONG, 41 Centres PEN i 40 experts en dret lingstic de

tot el mn.

Aquesta declaraci estableix el dret dels individus de totes les comunitats lingstiques a

emprar la seva llengua en lmbit pblic i privat i condemna qualsevol tipus de discriminaci

lingstica:

Declaraci Universal dels Drets Lingstics Precisions conceptuals Article 1 (..) 2. Aquesta Declaraci parteix del principi que els drets lingstics sn alhora individuals i collectius, i adopta com a referent de la plenitud dels drets lingstics al cas duna comunitat lingstica histrica en el seu espai territorial; ents aquest no solament com a rea geogrfica on viu aquesta comunitat, sin tamb com un espai social i funcional imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua. s a partir daquest referent que es poden establir com una gradaci o contnuum els drets que corresponen als grups lingstics alludits al punt 5 daquest mateix i els de les persones fora del territori de la seva comunitat. (...) Article 3 1. Aquesta declaraci considera com a drets personals inalienables, exercibles en qualsevol situaci els segents:

el dret a sser reconegut com a membre duna comunitat lingstica el dret a ls de la llengua en privat i en pblic el dret a ls del propi nom, el dret de relacionar-se i dassociar-se amb altres membres de la

comunitat lingstica dorigen el dret de mantenir i desenvolupar la prpia cultura; i tots els altres drets de contingut lingstic reconeguts en el Pacte internacional de drets civils i

poltics, de 16 de desembre de 1966 i el Pacte internacional de drets econmics, socials i culturals, de la mateixa data.

2. Aquesta Declaraci considera que els drets collectius dels grups lingstics, a ms dels establerts per als seus membres a lapartat anterior, tamb poden incloure dacord amb les puntualitzacions de larticle 2.2:

el dret a lensenyament de la prpia llengua i cultura el dret a disposar de serveis culturals el dret a una presncia equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mitjans de

comunicaci. el dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i les relacions

socioeconmiques. 3. Els drets de les persones i els grups lingstics anteriorment esmentats no poden representar

cap obstacle a la interrelaci i la integraci daquests amb la comunitat lingstica receptora, ni

18

cap limitaci dels drets daquesta comunitat o dels seus membres a la plenitud de ls pblic de la llengua prpia en el conjunt del seu espai territorial.

Ms enll dels drets establerts en el ttol preliminar de la Declaraci Universal dels Drets

Lingstics, en la secci I del Ttol Segon es detallen els drets lingstics en relaci a

ladministraci pblica i als rgans oficials:

Declaraci Universal dels Drets Lingstics TTOL SEGON Rgim Lingstic General Secci I Administraci pblica i rgans oficials Article 15 1.Tota comunitat lingstica t dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial dins el seu territori. 2.Tota comunitat lingstica t el dret que les actuacions judicials i administratives, els documents pblics i privats i els assentaments en registres pblics realitzats en la llengua prpia del territori siguin vlids i eficaos i ning no pugui allegar-ne el desconeixement. Article 16 Tot membre duna comunitat lingstica t el dret a relacionar-se i ser ats en la seva llengua pels serveis pblics o de les divisions administratives centrals, territorials, locals i supraterritorials als quals pertany el territori don s prpia la llengua. Article 17 1.Tota comunitat lingstica t dret de disposar i dobtenir tota la documentaci oficial en la seva llengua, en suport paper, informtic o qualsevol altre, per a les relacions que afecten el territori on s prpia aquesta llengua. 2.Els poders pblics han de disposar de formularis, impresos i models en suport paper, informtic o qualsevol altre en les llenges territorials i oferir-los al pblic en els serveis que afectin els territoris on s prpia la llengua respectiva. Article 18 1.Tota comunitat lingstica t dret a que les lleis i altres disposicions jurdiques es publiquin en la llengua prpia del territori. 2.Els poders pblics que tenen en els seus mbits dactuaci ms duna llengua territorialment histrica han de publicar totes les lleis i altres disposicions jurdiques de carcter general en aquestes llenges, amb independncia que els seus parlants nentenguin daltres.

Article 19 1. Les Assemblees de representants han dadoptar com a oficials la llengua o llenges histriques parlades en el territori que representen. 2. Aquest dret inclou les llenges de les comunitats dassentament dispers referides a larticle 1 pargraf quatre. Article 20 Tothom t dret a usar de paraula i per escrit, en els Tribunals de Justcia, la llengua histricament parlada en el territori en qu estan ubicats. Els Tribunals han demprar la llengua prpia del territori en les seves actuacions internes i, si per ra de lorganitzaci judicial de lEstat, el procediment se segueix fora del lloc dorigen, shi ha de mantenir la llengua dorigen. 2. En qualsevol cas tothom t el dret a ser jutjat en una llengua que li sigui entenedora i pugui parlar, o a obtenir gratutament un intrpret. Article 21 Tota comunitat lingstica t el dret que els assentaments dels registres pblics es facin en la llengua prpia del territori. Article 22 Tota comunitat lingstica t el dret que els documents notarials o autoritzats per funcionaris que exerceixen la fe pblica siguin redactats en la llengua prpia del territori on el notari o funcionari autoritzat tingui demarcada la seva seu.

Aquesta declaraci, per tant, s ms garantista amb els drets lingstics individuals i collectius

que la legislaci legal vigent als territoris de parla catalana. Un bon exemple daix sn les

19

garanties dutilitzaci de la llengua prpia en lmbit judicial, ats que estableix la utilitzaci

normal de la llengua histria en els tribunals de justcia i a ms garanteix que si el procediment

judicial se segueix fora del lloc dorigen, sha de mantenir la llengua dorigen. Tamb assegura

que els ciutadans dun territori amb llengua prpia es podran dirigir a ladministraci central

en el seu idioma i a ser resposos en la mateixa llengua.

En la secci 4 del ttol segon Rgim lingstic general senumeren els drets lingstics en lmbit

de la toponmia i lonomstica:

Declaraci Universal dels Drets Lingstics TTOL SEGON Rgim Lingstic General Secci 3 Onomstica Article 31 Tota comunitat lingstica t el dret a preservar i usar tots els mbits i ocasions el seu sistema onomstic Article 32 1.Tota comunitat lingstica t el dret a fer s dels topnims en la llengua prpia del territori, i en els mbits privats, pblics i oficials. 2.Tota comunitat lingstica t el dret a establir, preservar i revisar la toponmia autctona. Aquesta no pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitrriament, com tampoc pot ser substituda en cas de conjuntures poltiques o daltre tipus. Article 33 Tota comunitat lingstica t el dret dautodesignar-se en la seva llengua. Aix doncs, qualsevol traducci a altres llenges ha devitar denominacions confuses o despectives. Article 34 Tota persona t dret a ls de lantropnim en la llengua que li s prpia i en tots els mbits, i a una transcripci fonticament tan fidel com sigui possible a un altre sistema grfic.

En aquest cas, el redactat establert en la Declaraci Universal dels Drets Lingstics s bastant

semblant al que estableix la legislaci a Catalunya. En canvi, al Pas Valenci la legislaci encara

no garanteix plenament ls de la toponmia en la llengua prpia.

Finalment, el darrer punt a destacar daquesta declaraci s la Secci VI del ttol segon,

dedicada als drets lingstics dels consumidors i usuaris. En aquest mbit la legislaci catalana

est ms desenvolupada, sense arribar, als drets establerts en la Declaraci Universal dels

Drets Lingstics, per, en canvi, al Pas Valenci i les Illes Balears aquests aspectes gaireb no

estan regulats:

Declaraci Universal dels Drets Lingstics TTOL SEGON Rgim Lingstic General Secci 6 mbit socioeconmic Article 47 1.Tota comunitat lingstica t el dret destablir ls de la seva llengua en totes les activitats socioeconmiques dins el seu territori. 2.Qualsevol membre duna comunitat lingstica t dret a disposar en la seva llengua de tots els mitjans que requereix lexercici de lactivitat professional, com ara documents i llibres de consulta, instruccions, impresos, formularis i equips, eines i productes informtics.

20

3.La utilitzaci daltres llenges en aquest mbit noms es pot exigir en la mesura que ho justifiqui la naturalesa de lactivitat professional desenvolupada. En cap cas una altra llengua advinguda ms recentment no pot subordinar o ocultar ls de la llengua prpia del territori. Article 48 1. En el territori de la prpia comunitat lingstica, tothom t el dret dusar la seva llengua, amb plena validesa jurdica en les transaccions econmiques de tota mena, com ara la compra venda de bns i serveis, les operacions bancries, les assegurances, els contractes laborals i altres. 2.Cap clusula daquests actes privats no pot excloure o limitar ls de la llengua prpia del territori. 3.En el territori de la prpia comunitat lingstica, tothom t dret a disposar en la seva llengua dels documents necessaris per a la realitzaci de les operacions esmentades com ara impresos, formularis, xecs, contractes, factures, rebuts i altres. (...) Article 50 1.Tota comunitat lingstica t dret a una presncia predominant de la seva llengua en la publicitat, retolaci, la senyalitzaci exterior i en el conjunt de la imatge del pas. 2.En el territori de la prpia comunitat lingstica, tothom t dret a gaudir en la seva llengua duna informaci completa, tant oral com escrita sobre els productes i serveis que proposen els establiments ubicats en el territori, com ara les instruccions ds, les etiquetes, els llistats dingredients, la publicitat, les garanties i altres. 3.Totes les indicacions pbliques referents a la seguretat de les persones han de ser expressades almenys en la llengua prpia de la comunitat lingstica i en condicions no inferiors a les de cap altre llengua. Article 51 1.Tothom t dret a usar la llengua prpia del territori en les seves relacions amb les empreses, establiments comercials i entitats privades i a ser recprocament ats i correspost en aquesta llengua. 2.Tothom t dret, com a client, consumidor o usuari, a ser informat, oralment o per escrit, en la llengua prpia del territori en els establiments oberts al pblic.

21

3. Metodologia

En aquest informe es recullen 40 exemples de casos de discriminaci lingstica per utilitzar la

llengua catalana a les administracions pbliques ocorregudes des de l1 de gener de 2007 a l 1

de maig del 2013 als territoris de parla catalana sota sobirania espanyola. Tal com sapuntava

en la introducci s impossible recollir el conjunt dels casos ocorreguts durant aquest perode,

ats que una part important daquests no apareixen a la premsa ni sn denunciats a les

administracions o a entitats de defensa dels drets lingstics. Per tant, no arriben a lopini

pblica i no poden ser recopilades en aquest informe.

Es defineix una discriminaci lingstica a ladministraci pblica com una vexaci psquica o

fsica a una persona per motius de la llengua oficial emprada en les seves relacions amb

organismes o institucions de carcter pblic, aix com la negativa a ser ats en una

administraci pblica per utilitzar la llengua catalana. Cal recordar que la legislaci espanyola

i autonmica estableix la prohibici de qualsevol tipus de discriminaci lingstica i regula una

srie de drets lingstics dels ciutadans que les institucions pbliques tenen el deure

dacomplir i fer acomplir.

El perode temporal de linforme abasta des de l1 de gener de 2007 a l1 de maig de 2013. Sha

escollit prioritzar els darrers anys per visualitzar labast daquest tipus de fenomen en letapa

ms recent, aix com les seves caracterstiques als territoris de parla catalana sota sobirania

espanyola.

La recollida dels casos i la informaci complementria sha fet a travs de dues vies

complementries; en primer lloc shan recopilat els casos de discriminaci lingstica que els

ciutadans/es han fet arribar a la Plataforma per la Llengua durant els anys sotmesos a estudi i

tamb sha demanat informaci a les tres entitats que formen la Federaci Llull (Acci Cultural

del Pas Valenci, Obra Cultural Balear i mnium Cultural) sobre les discriminacions

lingstiques en ladministraci pblica que han gestionat o defensat jurdicament, en el cas

que shagi arribat als tribunals de justcia; i, en segon lloc, una cerca bibliogrfica a travs dels

mitjans de comunicaci sobre aquest tipus de casos durant el perode 2007-2013. En diversos

casos shan utilitzat les dues vies per aconseguir la mxima informaci sobre la discriminaci

lingstica. Tamb conv ressaltar que alguns casos no shan incls per manca dinformaci o

per dubtes sobre la veracitat del cas o de la font en qu apareixia la notcia.

A continuaci es detalla la llista de les entitats, mitjans de comunicaci i institucions o

organismes que shan consultat per realitzar la recopilaci de casos de discriminaci lingstica

22

a les administracions pbliques. Tot i aix, en cadascuna de les 40 fitxes sobre casos de

discriminaci lingstica sassenyala la font de la informaci:

Entitats en defensa, promoci i difusi de la llengua i cultura catalanes o institucions de

defensa dels ciutadans:

Plataforma per la Llengua

Obra Cultural Balear

Acci Cultural del Pas Valncia

mnium Cultural

Sndic de greuges de la Comunitat Valenciana

Mitjans de comunicaci i agncies dinformaci:

Vilaweb

Diari de Balears

Rdio Pego

Europa Press

Diari de Tarragona

Reus Digital

ElPuntAvui

Diari de Girona

Directe.cat

LAccent. Peridic Popular dels Pasos Catalans

Diari Ara

Agncia Catalana de Notcies

Setmanari La Directa

Rac Catal

La Vanguardia

El Peridico

23

El Mundo

Llibertat.cat

Com es pot observar la llista inclou, des de les principals agncies de notcies de Catalunya i de

lEstat espanyol: Europa Press i Agncia Catalana de Notcies; fins a importants mitjans de

comunicaci catalans o dabast estatal, com per exemple, La Vanguardia, El Peridico, El

Mundo o ElPuntAvui; passant per mitjans locals (Diari de Girona, Diari de Tarragona) o digitals

(Vilaweb, Directa.cat o Llibertat.cat).

Per sistematitzar la informaci recollida dels casos sha elaborat una fitxa informativa per

cadascun dels 40 exemples. En cada fitxa es recullen diferents variables com la data de la

discriminaci, ladministraci implicada, organisme o instituci, lloc, territori i el nom o les

inicials de la vctima. De manera complementria, es realitza una descripci del cas i se citen

les fonts de la informaci.

Figura 3.1- Exemple de fitxa de cas de discriminaci lingstica a les administracions pbliques

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

Vctima:

Descripci del cas:

Font:

Font: Elaboraci prpia.

En el cas de la data sha optat sempre per prioritzar la data en qu es va produir lagressi,

per en alguns casos no sha trobat la data exacte i sha triat la data en qu va aparixer el cas

a la premsa. En la variable administraci es recull el nivell de ladministraci implicat en la

discriminaci: administraci central, administraci autonmica o administraci local.

Complementriament, en la casella organisme es detalla la instituci concreta en qu sha

produt el cas. A la casella lloc sha intentat sempre assenyalar el municipi i la comarca on es va

24

produir la discriminaci. En el cas que la discriminaci shagi produt per un organisme o

instituci de fora dels territoris de parla catalana, sha optat per assenyalar el municipi de

residncia de la vctima. Finalment, la variable territori compta amb 3 possibles respostes, que

coincideixen amb els tres grans territoris de cultura i parla catalana a lEstat espanyol:

Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci.

Pel que fa a la identificaci de les vctimes sha seguit un criteri diferent en funci de diferents

parmetres. En aquells en qu el nom de la vctima ha aparegut en els mitjans de comunicaci

o ha donat perms a les entitats de defensa de la llengua i cultura catalana per fer-lo pblic sha

optat per posar el nom i cognoms de la vctima. Contrriament, si la discriminaci ha estat

comunicada a una entitat de defensa de la llengua i no sha fet pblic el nom de la vctima en

els mitjans de comunicaci sha procedit a posar les inicials de la vctima. Finalment, hi ha uns

pocs casos que van transcendir als mitjans de comunicaci, per la vctima va preferir quedar

en lanonimat. Evidentment, en aquest supsit sha protegit la identitat de la vctima, i,

alternativament, se cita el municipi de residncia del ciutad afectat. Posteriorment, es descriu

lacci discriminatria patida pel ciutad/na davant les administracions pbliques duna

manera precisa i detallada. Per acabar, en la darrera casella de la fitxa apareix el titular de la

notcia o nota de premsa acompanyat del nom del mitj, agncia de notcies o entitat i un

enlla.

25

4. Recull de casos de discriminacions lingstiques: 2007-2013

1- Un jutge del Registre Civil de Badalona obliga a celebrar el casament

duna parella en llengua castellana, tot i tenir coneixements acreditats

de catal

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

16/03/2007 Administraci central

de lestat

Registre Civil

de Badalona

Badalona

(Barcelons)

Catalunya

Vctima: Albert B.V. i Sofia S.R.

Descripci del cas: Lany 2007 una parella catalana resident a Madrid va denunciar

davant el TSJC (Tribunal Superior de Justcia de Catalunya) que un jutge de Badalona,

responsable del Registre Civil de la localitat, els va obligar a fer la cerimnia del seu

casament en castell, malgrat que havien omplert un imprs en el qual feien constar

expressament que volien que la cerimnia es fes en catal.

La parella es va desplaar directament des de Madrid perqu el casament se celebrs a

Catalunya, ats que el seu desig era que la cerimnia fos en catal, tal com van fer

constar en limprs del Registre Civil de Badalona que van haver domplir en iniciar els

trmits del casament. Arribat el dia, el titular del Jutjat de Primera Instncia nmero 4

de Badalona i responsable del Registre Civil va iniciar la cerimnia en castell, fet que

va motivar les queixes dels contraents. Davant les queixes, el jutge va respondre que

no tenia constncia de la petici de fer-ho en catal i que si havia de comprovar

lexpedient, haurien desperar-se i deixar passar la resta de parelles. Val a dir, daltra

banda, que el jutge en qesti havia demostrat tenir prou coneixements de catal per

a poder acreditar-los com a mrit davant el Consejo General del Poder Judicial.

La parella, per evitar la demora, van acceptar que el casament se celebrs en castell

per, tot i aix, en el moment de signar els documents hi va haver un altre conflicte,

perqu eren redactats en castell. Els contraents van signar perqu no els donaven cap

alternativa, per ms endavant van denunciar la vulneraci dels seus drets lingstics

al TSJC.

Font:

Una parella denuncia davant del TSJC que un jutge de Badalona els va forar a fer el seu casament en castell Vilaweb www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/2316923/20070316/parella-denuncia-davant-tsjc-jutge-badalona-forcar-casament-castella.html

26

2-Una traductora marroquina, insultada per parlar en catal a la Gurdia

Civil i condemnada a pagar una multa per injries

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

16/08/2007 Administraci

central de

lestat

Gurdia Civil Palma

(Mallorca)

Illes Balears

Vctima: Sada Saddouki

Descripci del cas: La traductora Sada Saddouki, intrpret drab i damazic, va ser

requerida per a unes tasques de traducci en una caserna de la Gurdia Civil a Palma.

El dia 16 dagost, na Sada es va presentar a la caserna, on tenia una cita amb el capit

Del Amor, per lagent Sarro es va negar a deixar-la passar perqu shi havia adreat

en catal. Va ser retinguda durant 20 minuts i va haver danar-sen sense haver vist el

capit. Lendem, va aconseguir entrevistar-se amb el capit Del Amor i va explicar-li

lincident amb lagent Sarro. La reacci del capit Del Amor fou dir-li que A mi me

parece vergonzoso que seas de otro pas y defiendas un idioma que ni siquiera existe,

porque unos se lo han inventado, y vienes tu a defenderlo! (...) Lo que que faltaba:

una mora catalanista! (...) Sabes que aqu no hay nada que odiemos ms que ese

maldito idioma y posturas como la tuya.

Na Sada va posar el cas en coneixement de lObra Cultural Balear i es van fer diverses

accions de denncia. La reacci de la Gurdia Civil fou posar una denncia contra la

traductora per injries greus. El judici tingu lloc al cap de tres anys i la traductora fou

condemnada a pagar una multa per injries greus. LObra Cultural Balear va expressar

total desacord envers la sentncia i va denunciar la impunitat dels agents.

Font:

Obriran un expedient als agents de Palma que van vexar Sada Saddouki Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticia/2533496/20070831/obriran-expedient-agents-palma-vexar-saida-saddouki-parlar-catala.html La jutgessa condemna Sada per injries greus Diari de Balears http://dbalears.cat/actualitat/balears/la-jutgessa-condemna-saida-per-injuries-greus.html LObra Cultural Balear manifesta el seu total suport a Sada Saddouki OCB http://www.ocb.cat/index.php?noticia=1347

27

3- Un regidor de la Marina Alta, multat, vexat i qualificat de cateto per

dos agents de la Gurdia Civil per parlar en catal

Data Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

20/08/2007 Administraci central

de lestat

Gurdia Civil Ondara

(Marina

Alta)

Pas

Valenci

Vctima: Xavi Pons, regidor del municipi dOndara

Descripci del cas: Un regidor del Bloc Nacionalista Valenci dOndara (Marina Alta) es

va incorporar amb el vehicle a la N-332 a laltura del municipi. La Gurdia Civil el va

aturar i desprs de comprovar que no duia el cintur de seguretat, li van posar la multa

corresponent. En aquell moment, un ve que passava es aturar per demanar-li qu

havia trencat, i en Pons li va respondre que no havia trencat res, sin que mhan

caat.

El comentari i lidioma que va emprar per a adrear-se al ve, van suscitar recel entre

els agents, un dels quals li deman si tiene usted algn problema. En respondre-li el

regidor en catal, lagent li va etzibar: Hbleme en castellano i laltre agent hi va

afegir: Usted tiene la obligacin de hablar en castellano porque est en Espaa. El

regidor els va contestar que la llei emparava el seu dret dusar el valenci i es va

entaular una discussi. Desprs, els dos agents feren cap al cotxe patrulla per agafar el

quadern de sancions, i insultaren el conductor tractant-lo de cateto; i encara hi van

afegir: te has buscado un problema.

Els agents van comenar un exhaustiu escorcoll del vehicle, i fins i tot obligaren el

regidor a desmuntar la cadireta de la filla per verificar que fos homologat. Finalment,

va ser multat amb 1.500 euros per no portar el document acreditatiu de lassegurana,

malgrat que s que en tenia el rebut corresponent, tal com ms endavant va constatar

lasseguradora de la vctima. El regidor va denunciar que la segona multa era una

injusta represlia per lincident lingstic. Aix mateix, unes hores ms tard, es va dirigir

a la caserna de la Gurdia Civil, on no li van saber dir quin document havia dacreditar.

Font:

Un Concejal del Bloc denuncia acoso de la Gurdia Civil por hablar en valenciano Diario Informacin http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2146/concejal-bloc-denuncia-acoso-guardia-civil-hablar-valenciano/664549.html Denuncien la Gurdia Civil per discriminaci lingstica Rdio Pego http://www.radiopego.com/index.php?name=News&file=article&sid=1413

28

4-Un jove, jutjat per desobedincia a lautoritat a Ma per dirigir-se en

catal a la Policia Nacional

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

28/02/2008 Administraci

central de

lestat

Cos Nacional

de Policia

Ma

(Menorca)

Illes Balears

Vctima: Eduard Coll i sa mare

Descripci del cas: Un jove menorqu va ser aturat en un control rutinari de la Policia

Nacional a Ma al gener de 2008. Tot i no haver-hi cap irregularitat, el jove de

Ferreries va ser denunciat per desobedincia a lautoritat, tan sols per dirigir-se als

agents en catal. A ms, va patir lactitud hostil dels agents, que el van ridiculitzar per

expressar-se en catal i es van negar a mostrar-li la identificaci.

Al cap duns quants dies, el jove es va presentar amb sa mare a la comissaria de la

Policia Nacional espanyola de Ma per demanar la identificaci dels agents i poder

formular una denncia. La funcionria que els va atendre els va exigir, una altra volta,

que parlessin en castell i es va burlar de les peticions de la famlia. Finalment, el jove

va rebre una citaci judicial i va ser absolt en un judici celebrat el 28 de febrer del

2008.

Font:

Un jove ser jutjat dem a Ma acusat de desobeir lautoritat desprs de parlar en catal a la Policia Nacional Europa Press http://www.europapress.es/00059/20080227184617/jove-sera-jutjat-dema-mao-acusat-desobeir-lautoritat-despres-parlar-catala-policia-nacional.html Jutjat un fill i la seva mare per parlar en catal Naci Digital http://www.naciodigital.cat/noticia/8191/jutjat/fill/seva/mare/parlar/catala

29

5- La Gurdia Civil nega el dret dexpressar-se en catal al batlle de

Montblanc i el denuncia

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

30/08/2008 Administraci central

de lestat

Gurdia Civil Montblanc

(Conca de

Barber)

Catalunya

Vctima: Josep Andreu, batlle de Montblanc

Descripci del cas: El 30 dagost, el batlle i un regidor de Montblanc es van presentar a

un control conjunt de la Gurdia Civil i la Policia Local, per demanar per lobjectiu del

dispositiu. Tot seguit, la patrulla de la Policia local sabsent del lloc dels fets i els

electes es van adrear en catal als agents de la Gurdia Civil espanyola, els quals,

segons el batlle, els van instar a parlar en castell, perqu en catal no els escoltarien

ni les parets. Davant lactitud hostil dels agents i la vulneraci dels drets lingstics, el

batlle els va demanar que sidentifiquessin, i ells van reaccionar exigint tamb la

identificaci al batlle. Aquest shi va negar allegant que els agents tenen lobligaci

de conixer les autoritats. Finalment, tots els implicats van decidir anar a la caserna

per parlar amb el brigada del cos.

El batlle, tot i que coneixia el brigada, va ensenyar el document didentitat i sen va

anar sense haver estat informat que seria denunciat. Ms endavant, va rebre una

citaci per a un judici en qu era acusat de desobedincia a lautoritat. El batlle

finalment va ser absolt; va denunciar davant la sotsdelegada del govern espanyol el

seu malestar davant certes actituds del cos [de la Gurdia Civil], que qualifica

dinconstitucionals i va recordar el dret dels ciutadans catalans dexpressar-se davant

les autoritats en la llengua oficial que escullin dins lmbit territorial de Catalunya.

Font:

La Gurdia Civil de Montblanc obliga el batlle a identificar-se i parlar en castell Vilaweb http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2990136 Lalcalde de Montblanc, denunciat per la Gurdia Civil per no voler-se identificar Diari de Tarragona http://www.diaridetarragona.com/camp/021342/lalcalde/montblanc/denunciat/per/gurdia/civil/per/volerse/identificar

30

6- Un jove retingut, empentat i insultat per parlar en catal en un control

de la Policia Nacional al tnel del Cad

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

16/02/2009 Administraci central

de lestat

Cos Nacional

de Policia

Tnel del Cad

(Bergued)

Catalunya

Vctima: Roger Bujons, ve de Barcelona

Descripci del cas: Un jove de Barcelona es dirigeix a la Seu dUrgell per feina. A les

cinc de la tarda enfila la tornada pel tnel del Cad i es troba amb un control rutinari de

la Policia Nacional

Els agents lobliguen a deturar-se i li retreuen que porta una matrcula illegal, referint-

se a ladhesiu del CAT sobre la matrcula. El jove els respon en catal i els agents es

mostren encara ms hostils: li prenen les claus del cotxe i les hi tiren damunt el cap,

fan baixar el noi del cotxe i li exigeixen obrir el maleter; desprs el fan apartar cinc

metres del vehicle i li demanen per les revistes i els adhesius que porta al maleter. A

les explicacions del jove, els agents repliquen diverses vegades no te entiendo i

seguidament lescorcollen de manera agressiva. Ms tard, apareix un nou agent que li

diu insolente y mal educado i afegeix las cosas pueden ir mucho peor y hable en

castellano, que es su obligacin. La vctima respon que entn el castell per que t

dret a parlar en catal i lagent respon cridant-li subnormal e imbcil mentre li dna

empentes de manera violenta. Davant lagressivitat dels agents, la vctima decideix no

obrir ms la boca per por de la reacci. Finalment, li ordenen entrar dins el cotxe i, al

cap de 20 minuts ms despera, li retornen els papers i el deixen continuar desprs de

ms duna hora de retenci.

Font:

El CAT a les matrcules. Una crnica colonial al Tnel del Cad Llibertat.cat http://www.llibertat.cat/2009/03/el-cat-a-les-matricules.-una-cronica-colonial-al-tunel-del-cadi-5989

31

7- Un tcnic cultural de lAjuntament de Reus i una estudiant, vexats

verbalment per una professora per emprar el catal en un curs

subvencionat pel Departament de Treball i la Uni Europea

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

18/03/2009 Administraci

autonmica

Departament de Treball

de la Generalitat de

Catalunya

Reus (Baix

Camp)

Catalunya

Vctima: ngel Querol i Txell Rosell

Descripci del cas: Dos joves reusencs fan un curs danimaci sociocultural

subvencionat per la Uni Europea i pel Departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya. El primer dia de classe, els alumnes shavien de presentar davant els

companys, i ngel Querol ho fu en catal. La professora el va tallar i li va demanar

que por el bien de la clase parls en castell. El tcnic cultural va rebutjar la petici i

no va acabar de presentar-se. Una altra noia va arribar a mitja presentaci i tamb ho

va fer en catal, per no va rebre cap advertncia de la professora.

Una vegada comenada la classe, la professora va demanar als alumnes que fessin les

intervencions en castell, proposta que els dos reusencs van refusar, tot recordant-li el

dret a parlar en catal, i el fet que el curs era subvencionat per la Generalitat de

Catalunya. La professora va reaccionar de manera hostil, recriminant-los la voluntat de

no canviar de llengua, i provocant que, al seu torn, la resta dalumnes recriminessin

lactitud dels dos companys. Tant la professora com la resta dalumnes els van agredir

verbalment, tot rebutjant-los i marginant-los de la classe.

Els dos agredits van assenyalar a la premsa que en cap moment no van demanar que la

classe es fes en catal; i que tan sols volien denunciar el fet de no poder-se expressar

en catal, sobretot tenint en compte que el curs era subvencionat pel Departament de

Treball de la Generalitat de Catalunya.

Font:

Dos reusencs denuncien discriminaci per parlar en catal en un curs pagat pel Govern

Reus Digital

http://reusdigital.cat/noticies/dos-reusencs-denuncien-discriminaci-parlar-en-catal-

en-un-curs-pagat-pel-govern

32

8- La degana de la Junta Electoral de Palma i una funcionria acusen un

representant poltic de radical per adrear-shi en catal i es neguen a

atendrel

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

22/05/2009 Administraci central

de lestat

Junta Electoral

de Palma

Palma

(Mallorca)

Illes Balears

Vctima: Joan Miquel Chacn

Descripci del cas: El representant dEsquerra Republicana de les Illes Balears a Inca es

va presentar a la seu de la Junta Electoral a lavinguda dAlemanya de Palma, a lliurar

tota la documentaci per a sollicitar un espai electoral a Marratx.

Una vegada davant els representants pblics, la degana de la Junta Electoral de Palma i

una funcionria de ladministraci de justcia, shi va adrear en catal. La degana el va

interrompre i shi va adrear amb menyspreu; i tot seguit li va retornar la

documentaci presentada, afegint Eso que me entregas, no lo entiendo. A banda de

la vexaci i la negativa a atendrel, laltra funcionria lacusava de ser un radical per

expressar-se en la llengua de Mallorca.

La vctima va denunciar els fets davant lOficina de Drets Lingstics de lObra Cultural

Balear, a fi que ho traslladessin a la Delegaci del Govern espanyol, ats que Tots

tenim dret a usar la nostra llengua i tots els drets comporten deures, i ms si es tracta

de lAdministraci.

Font:

Joan Miquel Chacn, dERC, denucia que dues funcionries lacusaren de radical a la

Junta Electoral per parlar en catal Diari de Balears

http://dbalears.cat/actualitat/balears/m-han-humiliat-per-xerrar-la-meva-llengua.html

33

9- Un jove de Mallorca, agredit fsicament a laeroport de Palma per dos

gurdies civils per parlar-los en catal

Data: Administraci: Organisme: Lloc: Territori:

7/08/2009 Administraci central

de lestat

Gurdia Civil Aeroport de

Palma

(Mallorca)

Illes Balears

Vctima: Ivan Corts

Descripci del cas: Ivan i la seva companya eren a laeroport de Palma el 7 dagost del

2009 per anar a Londres. En passar el control de passatgers, dos gurdies civils els van

aturar i els van demanar la documentaci. Tots dos els van lliurar el document

didentitat i el passaport, respectivament, i tot seguit els demanaren el nmero

didentificaci i ladrea, que ells van donar amb naturalitat en catal. Lagent que es

va encarregar de recollir la documentaci, va exigir a Ivan amb to agressiu que parls

en castell. La vctima va repetir les dades, aquest cop en castell.

Desprs, un altre agent del mateix cos es va adrear a la vctima amenaant-lo de

manera explcita i aquest, en no entendrel, li va demanar si ho podia repetir. Lagent

reaccion agafant-lo, amb lajut de dos agents ms, i enduent-sel en una petita

cambra, on fou agredit fsicament per tots tres agents, que li pegaren al cap, a la boca,

per on va comenar a sagnar, i al ventre.

Desprs de lagressi, els agents van dir a la vctima que havia estat una manca de

respecte parlar-los en catal. Aleshores van entrar dos agents ms i van demanar qu

havia passat, i la resposta dun dels agressors fou: Que el chaval le ha hablado en

cataln y al cabo se le ha ido la mano. Finalment, desprs desperar ms de 15 minuts

sense rebre cap explicaci, va aparixer un altre gurdia civil, que va anunciar a Ivan

que estava denunciat per alteraci de lordre pblic.

Finalment, la vctima tamb va denunciar els gurdies civils i lAudincia de Palma, al

cap de dos anys, va condemnar un dels agents a pagar una multa de 1.200 euros per

ser lautor responsable duna falta de lesions contra Ivan Corts.

Font:

LOCB denuncia una agressi fsica contra Ivn Corts per parlar en catal OCB http://ocb.cat/index.php?noticia=720 LAudincia confirma la condemna al Gurdia Civil que agred Ivn Corts Diari de Balears http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-audiencia-confirma-la-condemna-al-guardia-civil-que-agredi-ivan-cortes.html

34

10- Una dona dorigen peru que tramitava el document didentitat del

fill, detinguda per parlar pel mbil en c