informe de viabilitat per la instal·laciÓ d...

INFORME DE VIABILITAT PER LA INSTAL·LACIÓ D’ASCENSORS AL BARRI DE CERDANYOLA NORD

DE MATARÓ

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona Delegació del Maresme Plaça Can Xammar nº 2

08301 Mataró Barcelona

Febrer de 2009 Estudi de viabilitat per la instal·lació d’ascensors 2/36

ÍNDEX

1. Introducció ........................................................................ Pàgina 2 2. Antecedents:

a. Equip de supervisió i control .......................................... Pàgina 4 b. Inspeccions a realitzar ................................................. Pàgina 4

c. Equip de treball ......................................................... Pàgina 6

3. Metodologia emprada:

a. Instal·lació d’un ascensor en un edifici existent................... Pàgina 10 b. Protocol establert per la Delegació del Maresme.................. Pàgina 10

4. Memòria de l’informe:

a. Edificis inspeccionats................................................... Pàgina 15 b. Classificació dels edificis segons la seva viabilitat ................ Pàgina 20

c. Voluntat per la instal·lació ............................................ Pàgina 23

5. Conclusions........................................................................ Pàgina 32 6. Annexes............................................................................ Pàgina 34


1. INTRODUCCIÓ


El Parlament de Catalunya va aprovar amb data 4 de juny de 2004 la Llei 2/2004, de millora d’àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Aquestes ajudes signifiquen el 50% del pressupost aprovat per cada municipi en relació a les millores de cada barri. A Mataró, concretament a la convocatòria de les ajudes del 2005, es presentà amb la voluntat de sol·licitar-ne pel barri de Cerdanyola Nord, on, entre altres tipus d’actuacions, es vol millorar l’accessibilitat dels seus edificis. Aquesta millora d’accessibilitat es basa en l’eliminació de barreres arquitectòniques que tenen els edificis actuals (molts d’ells construïts fa un mínim de 20 anys) i la instal·lació d’ascensors per a persones per, com a mínim, aconseguir que l’edifici en qüestió sigui practicable. El barri de Cerdanyola Nord de Mataró es comprèn dins l’àmbit limitat per l’Avinguda Puig i Cadafalch, carrers Ample i Agudes, carrers Major i Tres Roques i carrers de Gatassa i Tarragona. Davant aquesta oportunitat, l’Ajuntament de Mataró va sol·licitar a la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (en endavant Delegació del Maresme) la redacció d’un informe valorant la possibilitat de la instal·lació d’ascensors i eliminació de barreres arquitectòniques a tots els edificis superior a planta baixa i dos plantes pis, sempre i quan es tractin d’edificis d’habitatges i plurifamiliars. Aquest informe es presenta amb el següent contingut:

- Antecedents: recopilació de la informació necessària per dur a terme les tasques encarregades, així com la formació de l’equip de treball.

- Metodologia emprada: un cop reunida tota la informació, fou necessari el processat de la mateixa, preparació del camp de treball i repartiment de les zones a inspeccionar. Ús d’una eina informàtica per la reunió de totes les dades dels edificis.

- Memòria de l’informe: en aquest apartat incorporem diferents fitxes: o Llistat dels edificis inspeccionats. o Classificació dels edificis segons la seva viabilitat. o Classificació dels edificis segons l’interès de les Comunitats per la

instal·lació de l’ascensor. - Conclusions: processat estadísticament de les dades obtingudes de les

inspeccions. - Annexes: incorporació de taules i plànols explicatives de la fase de

conclusions. Tota la informació relativa als edificis existents al barri de Cerdanyola Nord,

així com el número d’edificis a inspeccionar, sorgeixen de les dades facilitades per l’Ajuntament de Mataró.

Destacar que les dades corresponents als noms complets i número de telèfons de les persones de contacte han sigut facilitades per les mateixes persones durant les inspeccions als edificis, tenint en compte la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.


2. ANTECEDENTS


a. Equip de supervisió i control La Delegació del Maresme, situada a la Plaça de Xammar nº 2 de Mataró, és el centre de control i coordinació de les tasques necessàries per dur a terme les inspeccions, així com la formació de l’equip de treball reunit per dur-les a terme. Els encarregats de supervisar i coordinar les feines són el Sr. Pere Móra Juvinyà, Arquitecte Tècnic col·legiat nº 9.169, i el Sr. Roger Bancells Chaler, Arquitecte Tècnic col·legiat nº 10.694, ambdós tècnics formen part de la Comissió Territorial de la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Per altra banda, el tècnic intermediari entre la Delegació del Maresme i l’Ajuntament de Mataró és el Sr. Xavier Pous Layret, com a Cap de Servei del Servei d’Habitatges i Llicències Urbanístiques de l’Ajuntament de Mataró. Ambdós entitats, Ajuntament de Mataró i Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, signaren el conveni amb data 4 de Desembre de 2009. b. Inspeccions a realitzar El nombre total d’edificis a inspeccionar sorgeixen d’un plànol facilitat a la Delegació del Maresme, on es grafien els edificis actuals amb ascensors i els edificis actuals sense ascensor, distingint-los, al mateix temps, de les plantes de que es composen.

A partir d’aquesta informació, es creà un primer llistat dels edificis que composarien les estadístiques d’aquest informe. Aquesta informació es va revisar tenint en compte que en un mateix edifici hi poden haver més d’una escala, podent instal·lar-se dos ascensors en un mateix edifici però en diferents escales. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Mataró, durant el mes d’agost, envià una sèrie


d’inspectors per verificar les direccions dubtoses dels edificis marcats en el plànol inicial

Entre el llistat entregat per l’Ajuntament de Mataró i el plànol inicial es formà un llistat definitiu dels edificis a inspeccionar, amb un total de 178 edificis repartits per tot el barri de Cerdanyola Nord. Per facilitar les inspeccions i la repartició dels edificis a l’hora d’inspeccionar-los, es formaren un total de 13 zones, amb una mitja de 10 i 11 edificis per zona.

c. Equip de treball

Per tal de dur a terme la inspeccions a tots aquests edificis, fou necessària la formació d’un equip de treball format per Arquitectes Tècnics residents al municipi. Des de la Delegació del Maresme s’envià una notificació a tots els Arquitectes Tècnics col·legiats i residents a Mataró, amb la intenció que s’incorporessin per formar part de l’equip tècnic. Un total de 12 tècnics respongueren afirmativament a la notificació. Paral·lelament, l’Ajuntament de Mataró s’encarregà d’anunciar als veïns de Cerdanyola Nord del conveni signat entre l’Ajuntament de Mataró i la Delegació del Maresme. Aquest anunci fou a través d’una roda de premsa a una sala de l’Ajuntament de Mataró i s’envià una carta als edificis que s’havien d’inspeccionar. Al mateix temps, es crearen una sèrie de carnets identificatius, acreditacions, per tal de mostrar al Propietari que els inspectors enviats als edificis estan qualificats i formen part de l’equip de treball que s’ha creat per dur a terme aquestes tasques.


Acreditació facilitada als tècnics

Carta tipus enviada al President dels edificis


Per ordenar les inspeccions realitzades, així com extreure les conclusions de les mateixes, es va crear una base de dades amb les direccions dels edificis a inspeccionar, la qual hem anomenat “aplicatiu”. Aquest aplicatiu té una doble funcionalitat:

1. Ens permet imprimir una fitxa tipus que ens ha servit per dur a terme les inspeccions, és a dir, el suport durant el treball de camp.

2. Ens permet introduir a l’aplicatiu les inspeccions per a la formació de la base de dades completes, és a dir, la formació de la pròpia base de dades.

Els tècnics que formen part de l’equip de treball foren convocats a una sessió informativa per mostrar l’ús de l’aplicatiu. Aquesta sessió es dividí en les següents parts:

1. Explicació de la intenció de l’Ajuntament de Mataró amb la Delegació del Maresme per complir les expectatives de la Llei de Barris atorgada al barri de Cerdanyola Nord. Firma del conveni entre les dues parts.

2. Mostrar l’aplicatiu i les seves funcionalitats: a. Ús de la fitxa estàndard per dur a terme el treball de camp. b. Introducció de les dades de l’aplicatiu.

3. La comunicació entre els tècnics i la Delegació del Maresme és via electrònica.


3. METODOLOGIA EMPRADA


a. Instal·lació d’un ascensor en un edifici existent Entre els punts que formen la Llei de Barris de Cerdanyola Nord, destaca la viabilitat de la instal·lació d’ascensors als edificis; tasca que s’ha encarregat a la Delegació del Maresme. La instal·lació d’un ascensor és una reforma puntual de l’edifici que normalment és senzilla per què no és necessària la modificació de l’estructura de l’edifici. Es tracta d’una estructura autoportant i un tancament metàl·lic que forma el buc de l’ascensor, lloc per on discorre la cabina de l’elevador.

Ara bé, l’aparell elevador necessita una fossa on ubicar part de la seva maquinària (en el cas de ser hidràulic el pistó, i en el cas de ser elèctric la molla), és en aquest punt on pot sorgir una petita complicació, doncs aquesta fossa necessita una profunditat mínima i, en el cas que l’edifici disposi de planta soterrani, normalment aquest és penjat, en aquest punt, només s’ha de tenir en compte que l’alçada mínima de la planta soterrani ha de ser 220 cm. La profunditat mínima d’una fossa necessària per un ascensor estàndard volta els 110 cm., no obstant, a través d’una Entitat Certificadora Acreditada (ECA) és possible la homologació d’una fossa de dimensions reduïdes, fins a un mínim de 15 cm. de profunditat.

El mateix succeeix amb l’escapatòria de l’ascensor. Aquest espai ha de tenir una distància mínima de 340 cm. entre el terra de l’última parada i el sostre del buc de l’ascensor. No obstant, al igual que la fossa, l’ECA pot homologar una escapatòria reduïda fins a un mínim de 245 cm.

L’estructura per instal·lar un ascensor, normalment, és metàl·lica, formada per perfils laminats en calent i soldats a l’obra. Aquesta estructura es tanca amb una planxa perforada o una malla d’acer.

El tancament pot variar en el cas que el celobert tingui unes dimensions grans; la normativa exigeix que la distància mínima per fer un tancament opac ha de ser 100 cm. entre el buc de l’ascensor i la façana del pati de l’edifici, en cas contrari, el tancament s’ha de fer ventilat, col·locant-se la planxa perforada o la malla d’acer. No obstant, per seguretat d’ús i dels usuaris de l’edifici, la primera alçada ha de ser mitjançant un tancament opac, independentment de la distància amb les façanes.

En canvi, el pas de l’aparell elevador per l’ull d’escala, el tancament pot ser de la manera desitjada, sempre i quan aquesta escala tingui ventilació a l’exterior.

Finalment, l’última ubicació d’un aparell elevador pot ser per façana posterior o principal. Aquesta solució s’adopta quan les dimensions del celobert no són adequades, l’ull d’escala és petit o inexistent, la vorera del carrer és prou ample i pot donar accés a tots els habitatges. Aquesta solució és la més senzilla, tècnicament parlant, en canvi, és necessari la cessió de sòl públic per part de l’Ajuntament.

A banda de tots els aspectes tècnics per la possible instal·lació de l’ascensor, s’ha incorporat el detall de l’interès que mostra la Comunitat de Propietaris per la instal·lació de l’aparell elevador. Aquest interès pot ser: molt, poc o gens; no definint-se als edificis en que la instal·lació no és possible. b. Protocol establert per la Delegació del Maresme

Com s’ha observat en el punt anterior, les diferents ubicacions d’un ascensor poden ser:

- Celobert. - Ull d’escala. - Façana posterior o façana principal.


Davant aquestes tres opcions, la Delegació del Maresme utilitzà l’aplicatiu desenvolupant les opcions d’aquestes tres viabilitats. Amb la informació facilitada per cada opció, n’hi ha suficient per valorar la instal·lació de l’aparell elevador en un edifici.

La fitxa que s’adjunta és la utilitzada durant el treball de camp:

En aquesta fitxa es pot diferenciar les diferents opcions d’instal·lació d’un

ascensor, així com la opció de si és viable o no.

Inspecció: - Les UTM ens ha permès la formació de la documentació gràfica, utilitzant

el mètode de coordinades del sistema GIS (Sistema d’Informació Geogràfica).

- Direcció de l’edifici. - Persona de contacte: estipulant amb quin Propietari de l’edifici s’ha

reunit, a quina pis viu i el número de telèfon de contacte. Hi ha


inspeccions en que el Propietari no ha volgut facilitar les seves dades, donant únicament el pis on viu.

Edifici:

- Any de construcció: dada general que ens permet una intuïció de com s’ha construït l’edifici.

- Tipologia de l’edifici: entre mitgeres, aïllat, en cantonada... - Número de plantes, número d’habitatges, número de locals, places

d’aparcament...

Viable pel celobert:

- Dimensions del celobert: en cas de ser viable, dona una idea del tipus d’ascensor que es pot instal·lar (número de persones, hidràulic, elèctric...).

- Contigüitat escala: es refereix si la cabina de l’ascensor circula en paral·lel amb el forat de l’escala, tenint parada als replans de l’escala.

- Accés planta baixa: indica si la parada de l’ascensor en planta baixa té un accés senzill o hi ha algun element a retocar.

- Parada: punt indicat per aquelles escales de doble tram, on la parada de l’ascensor s’efectuaria entre plantes.

- Practicable: dit de l’edifici que compleix els requisits mínims per què una persona amb cadira de rodes no trobi barreres arquitectòniques per arribar al seu habitatge. No és necessari que pugui maniobrar en el mateix edifici.

- Fossa: en cas de planta soterrani o desnivell acusat de carrer la fossa podria ser “penjada” a través d’una estructura metàl·lica autoportant que arranca des de la planta soterrani. En cas contrari, la fossa és soterrada.

- Abasteix tots els habitatges: és possible que hi hagi un pati que només doni cobertura a una banda de l’edifici. En aquest cas, l’edifici tindrà dos celoberts. La intenció és instal·lar l’ascensor en un punt de l’edifici en que doni cobertura a tots els habitatges.

- Tapar celobert: en cas que el celobert no estigui cobert, es contempla la opció de cobrir-lo, doncs l’ECA no permet que estigui descobert amb un ascensor a l’interior seu.

- Quadre d’observacions: indicat per descriure les mesures a adoptar per eliminar les possibles barreres arquitectòniques de l’edifici.

Viable ull d’escala:

- Dimensions de l’ull d’escala: en cas de ser viable, dona una idea del tipus d’ascensor que es pot instal·lar (número de persones, hidràulic, elèctric).

- Alçada del badalot: indica la distància entre la última parada de l’ascensor i el sostre de l’edifici, d’aquesta manera indiquem l’escapatòria de que disposarà la instal·lació de l’aparell elevador.

- Ull irregular: pot ser que l’ull de l’escala no tingui una forma definida dins els polígons regulars. En cas d’un ull d’escala de dimensions justes seria possible la instal·lació d’un ascensor “fet a mida”.




- Abasteix tots els habitatges: és possible que hi hagi un ull d’escala que només doni cobertura a una banda de l’edifici. En aquest cas, l’edifici tindrà dues escales. La intenció és instal·lar l’ascensor en un punt de l’edifici en que doni cobertura a tots els habitatges.


Viable per façana principal o posterior:

- Contigüitat escala: es refereix si la cabina de l’ascensor circula en paral·lel amb el forat de l’escala, tenint parada als replans de l’escala.

- Accés planta baixa: indica si la parada de l’ascensor en planta baixa té un accés senzill o hi ha algun element a retocar.

- Parada: punt indicat per aquelles escales de doble tram, on la parada de l’ascensor s’efectuaria entre plantes.



- Abasteix tots els habitatges: és possible que les façanes de que disposi l’edifici no doni cobertura a tots els habitatges. La intenció és instal·lar l’aparell elevador per una façana on doti d’accés a tots els habitatges.


No viable: Es justifica el perquè no és viable, tenint en compte els paràmetres anteriors.


5. CONCLUSIONS


Durant dues setmanes, els tècnics han inspeccionat un total de 149 edificis, 29 menys dels que estaven previstos, doncs aquesta diferència ha vingut donada a causa que les parcel·les corresponen a solars sense edificar, locals comercials o habitatges unifamiliars. La resta dels edificis s’han classificat segons la seva viabilitat per instal·lar ascensors, algun d’ells amb el Projecte d’instal·lació en marxa i altres en que ja tenen l’ascensor instal·lat. Durant les tasques de camp, és a dir, durant les inspeccions als edificis, la majoria dels Propietaris han rebut satisfactòriament la visita del tècnic, posant interès en la majoria dels casos per les explicacions donades pel mateix. D’aquesta manera, destaquem que el percentatge d’interès per la instal·lació d’un ascensor a l’edifici és de:

- Un total de 49 edificis inspeccionats tenen molt d’interès en que s’instal·li un ascensor a la seva finca. Dit d’una altra manera, un total de 534 habitatges tenen molt d’interès en la instal·lació d’un aparell elevador. Aquesta dada correspon al 33,1% de les inspeccions realitzades.

- Un total de 46 edificis inspeccionats tenen poc interès en que s’instal·li un ascensor a la seva finca. Aquest interès ve donat pel fet que els veïns veuen amb dificultat la instal·lació de l’aparell elevador o el cost que els hi suposa instal·lar-lo. Aquesta dada correspon al 31,1% de les inspeccions realitzades.

- Un total de 13 edificis inspeccionats no tenen gens d’interès en que s’instal·li un ascensor a la seva finca. Aquest interès ve donat pel fet que es tracta d’una comunitat en que no es posen d’acord amb el tema o el cost que els hi suposa instal·lar-lo. Aquesta dada correspon al 8,8% de les inspeccions realitzades.

De les Comunitats que han mostrat poc o gens interès per la instal·lació, en la majoria dels casos, és degut al desconeixement que tenen de les ajudes econòmiques que facilita l’Administració per tal que es pugui portar a terme. És possible que, amb una campanya informativa per part de l’Ajuntament cap aquesta veïns, aquestes Comunitats canviïn el grau d’interès, doncs hi ha diversos edificis on hi resideix gent gran i la instal·lació d’un aparell elevador és indispensable per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

Una vegada processades les dades obtingudes per les inspeccions portades a terme, s’obté que el 66% de les inspeccions donen com a resultat una possible viabilitat d’instal·lació d’ascensor, traduït en edificis, un total de 97 edificis són susceptibles per instal·lar-hi un aparell elevador. Aquesta viabilitat pot variar segons l’edifici, sent d’aquesta manera:

- Un 39% és viable pel celobert. En un total de 58 edificis es pot instal·lar un ascensor pel seu celobert.

- Un 20% és viable per l’ull d’escala. En un total de 30 edificis es pot instal·lar un ascensor per l’ull d’escala.

- Un 11% és viable per la façana principal. En un total de 16 edificis es pot instal·lar un ascensor per la façana principal.

- Un 6% és viable per la façana posterior. En un total de 9 edificis es pot instal·lar un ascensor per la façana posterior.

Per altra banda, en un 24% de les inspeccions realitzades han donat una viabilitat nul·la, corresponent aquesta dada en un total de 35 edificis.

S’adjunta un gràfic on es pot observar de manera visual el percentatges obtinguts de les 148 inspeccions realitzades, classificades segons la seva viabilitat.


NO VIABLE24%

VIABLE CELOBERT39%

VIABLE ULL ESCALA20%

VIABLE FAÇANA PRINCIPAL

11%

VIABLE FAÇANA POSTERIOR

6%

GRÀFIC VIABILITAT FINQUES

NO VIABLE24%

VIABLE CELOBERT39%

VIABLE ULL ESCALA20%

VIABLE FAÇANA PRINCIPAL

11%

VIABLE FAÇANA POSTERIOR

6%

GRÀFIC VIABILITAT FINQUES

A continuació, com annexes, s’adjunten els llistats dels edificis segons la seva viabilitat, indicant de cadascun d’ells els següents paràmetres:

- Característiques de l’edifici: ID, contacte i adreça. - Grau d’interès d’instal·lació d’aparell elevador. - Altres possibles viabilitats. - Característiques de viabilitat segons ubicació de l’ascensor. - Observacions fetes pels tècnics durant el treball de camp. Els llistats que s’adjunten són: - Viabilitat per celobert. - Viabilitat per ull d’escala. - Viabilitat per façana principal. - Viabilitat per façana posterior. - No viable. - Fitxes utilitzades pels tècnics durant les inspeccions.

Finalment, s’adjunten quatre plànols que formen la documentació gràfica de

l’informe, ombrejant els edificis en qüestió segons la seva viabilitat.

informe de viabilitat per la instal·laciÓ d...

Documents