informe d’aportacions i propostes ciutadanes poum ...argentona.cat/media/7537.pdf · o...

INFORME

D’APORTACIONS I

PROPOSTES CIUTADANES

POUM ARGENTONA

FASE D’AVANÇ

Barcelona, abril 2014

Ajuntament d’Argentona

3

Informe d’aportacions i propostes ciutadanes POUM Argentona. Fase d’avanç

1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 5

2 FASES DE PARTICIPACIÓ A L’AVANÇ DEL PLA ......................................................................... 7

2.1 EINES DE PARTICIPACIÓ PRESENCIAL ................................................................................................................ 7

2.1.1 SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ INTERNA DE L’AJUNTAMENT................................................................................................... 7 2.1.2 SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA .......................................................................................................................... 8

2.1 EINES DE PARTICIPACIÓ NO PRESENCIAL ....................................................................................................... 31

2.1.1 SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA ON-LINE ............................................................................................................ 31 2.1.2 BÚSTIA DEL CIUTADÀ ....................................................................................................................................................... 33 2.1.3 RESULTATS DE LES ENQUESTES DE PERCEPCIÓ CIUTATADANA ................................................................................... 34

ANNEX I RESUM DELS TEMES TRACTATS EN LES REUNIONS INTERNES DE L’AJUNTAMENT

D’ARGENTONA ................................................................................................................................. 55

ANNEX II MATERIALS DE SUPORT DE LES SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ................... 62

5


1 INTRODUCCIÓ

Un cop finalitzades les sessions de participació ciutadana previstes, analitzats els resultats de

l’enquesta i documentades les aportacions realitzades a través de la web del POUM, s’ha

elaborat un informe integrat que sintetitza totes les aportacions i propostes realitzades en el

marc del procés de participació ciutadana durant la fase d’avanç del POUM. Aquest informe es

lliurarà a la Comissió de la Vila i es publicarà a la web del POUM.

La funció principal del present informe és la de fer arribar als redactors del POUM les aportacions

i propostes realitzades per la ciutadania en la fase d’avanç, de manera que puguin tenir-les en

consideració en l’anàlisi d’alternatives de planejament, així com en el desenvolupament i

concreció de l’alternativa seleccionada en la fase d’aprovació inicial.

El document s’estructura en dues parts: una primera de recull dels resultats de la participació

ciutadana presencial (sessions de participació) i una segona de recull dels resultats dels

mecanismes no presencials (enquesta, sistema d’informació geogràfica on-line i bústia del

ciutadà)

7


2 FASES DE PARTICIPACIÓ A L’AVANÇ DEL PLA

Els objectius en aquesta fase de participació són principalment:

• Donar a conèixer l’inici del procés de redacció del POUM d’Argentona i, més

concretament les característiques de la seva tramitació i especialment del Programa de

participació ciutadana.

• Recollir les demandes, expectatives, aportacions, propostes i reclamacions de la

ciutadania en relació al nou POUM.

• Recollir informació útil per a la diagnosi i definició de les propostes del POUM obtingudes

a través de la consulta a la ciutadania o a experts locals.

Per a assolir aquests objectius es preveuen les accions que es descriuen en els punts següents:

Participació Presencial

o Sessió de participació interna a l’Ajuntament. Es realitzarà una sessió interna a

l’Ajuntament prèvia a les sessions de participació i a les reunions sectorials.

o Sessions de participació ciutadana: sessions temàtiques, obertes al conjunt de

la ciutadania d’Argentona.

Participació no Presencial

o Sistema d’informació geogràfica on-line: a través d’un plànol d’Argentona, la

ciutadania pot fer aportacions i comentaris de punts concrets de la Vila.

o Bústia del Ciutadà: on es poden fer arribar comentaris i suggeriments a l’equip

redactor.

o Enquestes de percepció i expectatives ciutadanes del POUM. Amb aquest eina

es pretén aconseguir totes les opinions possibles, més enllà de les sessions de

participació o la bústia de la pàgina web del POUM. Aquestes enquestes es

realitzaran en paper (encartada i enviada a totes les llars a través d’una breu

publicació del POUM, disponibles en diferents llocs del municipi i distribuïdes a

través de les escoles) i on-line (pàgina web del POUM).

2.1 EINES DE PARTICIPACIÓ PRESENCIAL

2.1.1 SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ INTERNA DE L’AJUNTAMENT

Prèvies a les sessions de participació ciutadana i a les reunions sectorials que es plantegen

després de la fase d’avanç del POUM l’equip redactor del POUM va realitzar diverses reunions

internes a l’Ajuntament d’Argentona per tal de poder conèixer i contrastar l’opinió dels tècnics

de les diferents àrees de l’Ajuntament (serveis econòmics, serveis personals i serveis

territorials, medi ambient, etc.).

A l’Annex I s’adjunta un breu resum dels temes tractats en cadascuna de les reunions dutes a

terme.

8

2.1.2 SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Durant el procés de participació ciutadana de la fase d’avanç del POUM d’Argentona han tingut

lloc tres sessions temàtiques, obertes al conjunt de la ciutadania del municipi però prioritzant la

participació del Consell de la Vila, resta de Consells, entitats i agents socials i econòmics del

municipi.

Les sessions, que han tingut lloc de 19:30 a 21:30 h al Saló de Pedra (c/ Gran 61), han tractat

sobre les següents temàtiques:

• Medi ambient i sostenibilitat urbana (6 de març)

• Activitats econòmiques i serveis als ciutadans (13 de març)

• Model de desenvolupament urbà i mobilitat (20 de març)

Les sessions s’han plantejat amb diferents dinàmiques de participació actives amb l’objectiu

que fossin sessions on la protagonista fos la ciutadania i pogués dir la seva i fer propostes. Amb

això, cadascuna d’aquestes sessions han sigut estructurades en quatre grans blocs:

- Una part introductòria amb els continguts que es detallen a continuació:

o Explicació de l’objectiu de la convocatòria

o Explicació de la dinàmica de la sessió

o Descripció de la informació que es subministrarà

- Una exposició sintètica d’informació a disposició dels assistents per tal que aquests

poguessin opinar amb una base de coneixement suficient. Aquesta informació es va

basar principalment en els treballs de diagnosi preliminars elaborats per l’equip

redactor del POUM. Aquesta informació es va posar a disposició a la web del POUM, amb

l’objectiu de que la puguin consultar prèviament a la realització de la sessió.

- Una dinàmica de participació activa en la que els assistents van prendre el

protagonisme. Es va fer en grups de treball per tal d’assolir els objectius establerts en

aquest procés de participació. Concretament, la dinàmica participativa es basa en

l’organització de grups de treball reduïts que faciliten la participació de totes les

persones assistents i permeten que totes les idees i punts de vista puguin ser

exposats, escoltats i compartits. Es cerca un mètode dinàmic que faciliti l’intercanvi

d’opinions al mateix temps que dificulti la monopolització del debat entorn a una única

temàtica o entorn a una única persona. Alhora, es va dur a terme una distribució

aleatòria dels grups per tal que aquests fossin el més heterogenis possibles.

El paper desenvolupat per l’equip de dinamització de la sessió és el d’agent facilitador

del debat, de dinamitzador de la sessió i de la recol·lecció de la informació generada i

aportada per les persones assistents.

Aquest treball en petits grups es va realitzar amb temes relacionats amb l’àmbit de la

sessió i recolzat per suport cartogràfic i altres materials que van permetre als

assistents reflectir sobre un plànol o recollir amb quadres o matrius les principals

inquietuds dels ciutadans sobre la realitat i desenvolupament del municipi de cadascun

dels temes treballats.

9


- Per últim, a cada sessió es va fer una valoració final o posada en comú de les principals

aportacions obtingudes es va obrir un torn obert de paraula i debat, en el qual els

assistents van poder realitzar aquelles preguntes o demandes d’aclariment o concreció

que van considerar necessàries, així com realitzar les seves contribucions i propostes.

2.1.2.1 SESSIÓ 1: MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT URBANA

En aquesta primera sessió, amb més de 40 assistents, es pretenia analitzar la opinió de la

ciutadania respecte al medi ambient i el patrimoni natural de Moià. L’esquema de la sessió va ser

el següent:

En una primera part, el tècnic de participació de l’Ajuntament d’Argentona va fer una breu

presentació de recordatori de totes les eines de participació que l’Ajuntament ha posat a

disposició de la ciutadania per poder recollir el màxim d’aportacions. Aquestes eines també

estan recollides en l’apartat d’aquesta web “Opina i participa”.

A continuació l’equip redactor del POUM va presentar la diagnosi de l’estudi territorial i ambiental

d’Argentona fent una presentació dels principals aspectes de l’estudi. Al finalitzar la presentació

es van exposar les dinàmiques participatives, es van crear els grups i va iniciar-se la dinàmica.

S’expliquen breument a continuació en què van consistir les dinàmiques de participació

d’aquesta primera sessió, que va estar dividida en dues parts, i els resultats obtinguts.

Inici de la dinàmica

Presentació dinàmica de participació

Presentació de l’Estudi Ambiental

Presentació Ajuntament de les eines de participació

Posada en comú, conclusions i recordatori propera sessió

http://www.poumargentona.com/wp-content/uploads/POUM.pdf

10

Font: Lavola

DINÁMICA 1: ARGENTONA, CIUTAT SOSTENIBLE?

L’objectiu de la dinàmica és que els ciutadans i les ciutadanes portin a terme un procés de

reflexió de si Argentona presenta les condicions per aportar a terme un desenvolupament

sostenible, i detectar aquelles mancances i també aquelles potencialitats que poden afavorir a

un desenvolupament sostenible de la ciutat.

Amb això, en aquesta primera dinàmica es pretenia que els ciutadans, els millors coneixedors del

territori, reflexionessin i debatessin sobre els aspectes més rellevants per que respecta a la

sostenibilitat del seu municipi. Es va treballar en 5 grups de 8 o menys persones, amb el objectiu

fonamental d’obrir una reflexió entre els ciutadans sobre si, d’una banda, Argentona presenta les

condicions per poder portar un desenvolupament sostenible i, d’altra banda, posar de manifest

les principals problemàtiques ambientals existents a la ciutat i les possibles solucions en cada

cas.

En total cada grup va tenir que escollir 3 punts forts o febles prioritaris en una taula per després

posar-los en comú. En el cas que fos possible i es poguessin geolocalitzar els punts fort o febles

sobre un plànol es va posar a disposició dels diferents grups gomets verds, pels punts forts, i

negres, pels punts febles. El temps aproximat de la dinàmica van ser 20 minuts.

Un cop cada grup tenia identificat els 3 punts, forts o febles, es va fer una posada en comú dels

resultats obtinguts mirant d’identificar si era possible les possibles causes d’aquestes

problemàtiques i les possibles accions de millora o solucions. En el cas de repetir “punts forts o

febles” els altres grups afegien idees sobre el tema en qüestió. Aquesta part de la dinàmica va

tenir una durada aproximada de 25 minuts.

Imatge 1 Primera part de la sessió: recordatori de les eines de participació

11


Font: Lavola

A continuació es mostra el quadre resum dels resultats obtinguts dels diferents grups i de la

posada en comú, així com una valoració dels mateixos en ordre de importància tenint en compte

les vegades que les debilitats i fortaleses (poden relacionades amb la contaminació, soroll,

paisatge, residus, trànsit, espais verds, etc.) són destacats pels diferents grups.

Imatge 2 Treball en equip durant el desenvolupament de la dinàmica de participació 1

12

ELEMENTS IDENTIFICATS CAUSA ACCIÓ DE MILLORA

PUNTS

FEBLES

Contaminació acústica de

les infraestructures

viàries de comunicació

- Molt de tràfic, principalment a la autopista i

autovia (C-32 i C-60)

- Manca de protecció envers aquest problema.

Protecció acústica (barreres sonores,

millora del paviment...)

Mobilitat - Manca de transport públic

Situació del sistema hídric

superficial

- Contaminació, brutícia i abandonament

- Manca de gestió i manteniment

- Activitat agrícola, ramadera i residencial.

- Neteges i manteniment.

- Demanar responsabilitat a

l’Agència Catalana de l’Aigua.

Poble dormitori

PUNTS

FORTS

Patrimoni natural

- Massa forestal municipal

- Sistema hidrològic

- Rieres

- Fonts

- Aqüífers

- Manteniment

- Gestió que permeti tornar a

l’agricultura malgrat la

protecció.

- Millora del seu estat

Sistema de recollida de

residus urbans

- Porta a porta

- Permet el reciclatge

- Mentalitza a reduir la producció de

deixades.

- Més pedagogia

- Promoure la redacció de residus

Potencial agrícola - Abandonament de conreus - Fomentar l’activitat agrícola.

Protecció del 70% de la

superfície del terme

Del anàlisis de les opinions de la dinàmica 1 es presenten a continuació els elements més

destacats:

- En primer lloc del punts febles cal destacar que la majoria de grups (excepte el grup 1)

van estar d’acord amb que el principal problema ambiental que presenta el municipi és

el soroll produït per les carreteres del voltant, principalment les de gran capacitat, com

la autovia i autopista. Són vies que tenen un gran tràfic diari, sobretot en les hores

punta, i destaca la inexistència d’elements de protecció que mitiguin aquests efectes

negatius. Tots els grups van demanar les mateixes accions de millora, com són barreres

sonores i millora de la pavimentació.

- El segon punt feble de gran importància per als ciutadans és l’estat del sistema hídric

superficial del municipi. Denuncien que hi ha problemes de brutícia i abandonament de

les rieres i torrents i, per tant, una manca de gestió d’aquest recurs natural tan

important pels habitants d’Argentona.

13


- Al respecte de l’apartat anterior i en contraposició, el punt més fort i important per la

ciutadania és el conjunt natural del municipi. Va haver dos grups que van destacar el

sistema hídric i altres que van destacar les masses forestals, però tenien en comú que

l‘element més fort des del punt de vista ambiental és el patrimoni natural del terme

municipal. Alhora de destacar el seu valor també van manifestar una certa por en relació

a la vulnerabilitat que això suposa posant de manifest la necessitat d’un major

manteniment i protecció.

- La resta de temes que es van destacar com a punts forts van ser molt diversos. Així,

altres elements que van recollir-se feien referència a l’eficient sistema de recollida de

residus urbans, al potencial agrícola i a la protecció del sòl.

DINÀMICA 2: ESPAIS DE VALOR AMBIENTAL

L’objectiu d’aquesta dinàmica va ser que els i les ciutadanes d’Argentona com a principals

coneixedors i coneixedores del territori indiquessin els principals espais de valor ambiental

existents al municipi.

Amb això, se’ls va demanar identificar-los i reflexionar sobre el seu estat de conservació i que

situessin en el plànol els tres que consideraven més rellevants.

El funcionament de la dinàmica es va basar en un primer treball individual de reflexió (5 minuts)

en relació a les següents preguntes:

- Quins penses que són els 3 principals elements o espais de valor ambiental

d’Argentona?

- Penses que estan ben conservats?

- Com em milloraríeu la protecció?

Després del treball individual es va fer una posada en comú en el grup de les aportacions de tots

els membres per acabar escollint, i situant sobre el plànol amb gomets, els 3 espais de valor

ambiental consensuats. Per aquesta part de la dinàmica van disposar de 20 minuts.

Finalment es va fer una posada en comú i debat en plenari dels resultats de tots els grups

durant aproximadament 20 minuts.

Es mostren a continuació els resultats obtinguts de la dinàmica:

14

NOM DEL ESPAI QUINS VALORS TÉ? ESTÀ BEN

CONSERVAT? COM EN MILLORARÍEU LA PROTECCIÓ?

Masies dins casc urbà:

Can Cirés, Can Gallifa

- Valor patrimonial i històric

- Can Cirés no està ben

conservat

- Evitant la urbanització

Arquitectura del casc urbà

en general

- L’aspecte visual com a

poble s’ha perdut

- En general visualment

caòtica i poc respectuosa

- Evitant l’eliminació de cases

singulars

- Fixant criteris arquitectònics

coherents amb l’entorn

Masies abandonades

Can Comolada - Masia històrica

- Restauració

- Escola d’agricultura

Entorn i Masia de Can

Roviró

- Antic espai agrari entre

boscos

- Mantenir l’espai obert cultiva-hi

alguna cosa

- Mitjançant la gestió del parc

Finca de Baronia del Viver - Espai natural ben

conservat (privat)

- Arribar a un conveni amb la

propietat per a poder ser d’ús públic

amb condicions

Can Doro i Cal Guardià

- Espais verds al mig del

centre històric de la vila

(únic)

- Pendent de prospeccions

arqueològiques

- Deixar-ho per a poder passejar

Casa Puig i Cadafalch

- Valor històric i

arquitectònic

- No està ben conservat

- Recuperació de la casa i fons de

documentació històrica

Plaça Batllot

- Ha millorat la seva zona

arbustiva, la neteja,

esbrossada, etc.

- S’ha de millorar

- Pot millorar el seu aprofitament

Conjunt de fonts de

Argentona

- Algunes fonts s’han

malmès o el seu entorn

està brut

- Estat de conservació

regular

- Donar suport al “Grup de

Fonts”(grup que s’ha dedicat a

restaurar fonts al poble)

- Conservació de l’aigua

- Iniciar campanyes de neteja

15


- No massa ben

conservades

Font Picant

- Valor patrimonial, natural i

sentimental-emblemàtic

- Estat de conservació mig,

millorable

- Cal millorar l’entorn

- Dotar-lo de serveis, almenys els

mínims

- Habilitant un espai permanent

d’activitat (informació

mediambiental o turístic)

- Fer un pla de participació ciutadana

per valorar-la

- Arreglant l’espai

- Rehabilitació i conservació

Sot d’en Calopa

- Valor agrari i paisatgístic

- Limitar el creixement

urbanístic

- Dinamitzar agricultura

- Parc agrícola

- Recorregut paisatgístic

- Fomentar el seu conreu

- Delimitació concreta

Espais agrícoles

- El espais agrícoles per

garantir la continuïtat de la

pagesia

- Consum de proximitat

- Donar treball a la població

- No està prou potenciat

- Creació d’horts urbans en espais

agrícoles sense activitat

- Protecció envers la urbanització

- Evitar la seva reducció

- Tractar d’augmentar

Coll Parpers i camí fins al

Coll dels Castellons

- Valor: vistes d’Argentona a

ponent

- Millor no tocar-lo.

Turó i bosquet de Sant

Sebastià

- Espai petit però forestal

dins del nucli de la vila

- Està prou conservat

- Té el valor que és poc

conegut

- A vegades està brut

- Protegir-ho d’actuacions

urbanístiques futures

Aixernador (Bosc

d’alzines al costat de la

riera)

- Valor històric, recreatiu,

natural...

- No està ben conservat

- Necessitat de recuperació

del aqüífer

- Recopilar informació existent i

recuperar l’espai

- Neteja i replantació d’espècies

16

Bosc de Sant Jaume de

Traià

- Amenaçat per una planta

invasora (cactus

californià)

- Fer alguna actuació perquè és un

gran espai per persones i animals

- Delimitar clarament els boscos dels

conreus

Arbres del camí de les

vies del Tramuie - Són monumentals.

- Intentar cuidar-los

Plataneda del Tramuta - Conjunt arbori

- Molt descuidat

- Poda de selecció

- Tapar forats de les males podes

- Utilitzar fungicides

La figuera del pati de

l’Escola F. Burnol - És centenària

- Fer tot el possible perquè no mori

Riera Riudemeia

- Valor paisatgístic i

ambiental

- Ben conservat però amb

tendència al pitjorament

per l’augment d’usuaris

- Restringir l’accés a vehicles a motor

- Fer la poda d’arbres amb major criteri

Riera d’Argentona

- Espai lúdic, esportiu i de

conreu

- Espai forestal

- Els camins no estan prou

ben conservats i amb

molta brutícia

- Molt malmès per

l’autopista (contaminació

acústica i fa de barrera

artificial)

- Problemes de

manteniment en la marge

esquerra

- Accions de preservació i

manteniment

- Posar-hi papereres per recollir

brossa (concretament bosses

excrements de gossos)

- Potenciar l’activitat agrícola

- Neteja de camins i sensibilització

ambiental

- Garantir el funcionament de la xarxa

hidrològica

- Millorar que no es pugui transitar:

com espai lliure i corredor natural

Torrent de Vera

- Hi ha habitatges construïts

il·legalment i és un espai

no urbanitzable

- Gestionar amb l’Administració

d’Urbanisme per trobar les solucions

(que són molt difícils)

Torrent de Tossa - Tallar el carrer Dr. Farrero

quan les pluges són fortes

- Cobrir aquest torrent

17


Torrent de Burriac

- Valor històric i camí al

castell

- Està conservat però ho

podria estar més

- Cuidant la funció del seu ús i

potenciar-ho com a espai lúdic

Camí cap Madà

- Valor de comunicar el nucli

amb el veïnat de Madà

- Mal conservat

- Pavimentació

- Enllumenat

Camí a la Font del Hop - Vista sobre Argentona i

camí “romàntic”

- No tocar-ho

Camí de Madà cap casa

Garí

- Valor de comunicar Madà

amb Cros

- Mal conservat

- Pavimentació

- Seguretat

Camí de la Vila al Cros

(ruta del colesterol)

- Vegetació maltractada

- Molt mal estat de

conservació

- Manca de il·luminat

- Protegir la vegetació i instal·lació de

rec

- Neteges periòdiques

Centre Parroquial - Lloc de reunió

Camí de Tramvia - Valor paisatgístic

Zona esportiva

- Espai molt utilitzat pels

ciutadans

- Necessitat de millores

(accessos i ferm)

De les aportacions individuals de tots el participants podem concloure que hi ha molts espais

ambientals de gran rellevància per la ciutadania. De tots aquests espais hi ha alguns més

representatius, o amb un major valor social, per la quantitat de vegades que s’hi ha fet

referència:

- L’espai més important per a la majoria de ciutadans de Argentona és la Font Picant. Per a ells

aquest espai té molts valors: tant naturals, com monumentals i sentimentals, malgrat que

tothom pensa que ha de ser millorat el seu estat de conservació i dotar-ho de més serveis.

A part d’aquesta font existeixen moltes més pel municipi esmentades pels participants pel

seu valor natural i patrimonial.

- El següent espai més valorat pel conjunt de ciutadans és la Riera de Argentona, per

representar un espai de gran valor ambiental en mig del nucli urbà. Aquests valors són tant

lúdics com naturals. També molta gent va remarcar el valor agrícola i paisatgístic de l’espai.

Per altra banda, els assistents van posar de manifest la manca de conservació que

18

consideren que pateix avui dia la Riera d’Argentona i la necessitat de millora en relació a:

necessitat de manteniment, potenciar l’activitat agrícola, millora de camins, etc...

- Espais agrícoles. Molts participants identifiquen els espais agrícoles com un element amb

gran valor ambiental. Existeixen diferents àrees agrícoles al terme municipal, com el marge

esquerre de la Riera de Argentona. Aquests espais són molt valorats per la població

autòctona com a símbol del passat, manteniment de la natura i el paisatge tradicional i que,

per tant, s’han de conservar envers la urbanització i potenciar-ho. També destaquen en

alguns casos el valor econòmic d’aquests conreus.

- Riera de Riudemeia: Aquest element ambiental va ser destacat en diverses ocasions pels

participants. L’identifiquen com element de gran valor natural i paisatgístic, amb un estat de

conservació bo. Tots els assistents coincideixen amb la principal acció de millora: restringir

l’entrada de vehicles a motor.

- Cal ressaltar altres torrents que han estat valorats per la població, com són el torrent de

Tossa, el torrent de Vera i el torrent de Burriac.

- També es van destacar el conjunt de masses forestals repartides pel terme municipal. Hi ha

diferents espais ressaltats per la ciutadania, destacant l’Aixenador (bosc d’alzines), el Turó i

bosquet de Sant Sebastià, i el Bosc de Sant Jaume de Traià. Destaquen el gran valor natural

d’aquests espais, però també la necessitat de millora per diferents aspectes.

- Per últim cal comentar totes les edificacions/construccions que els ciutadans i ciutadanes

destaquen com de gran valor ambiental pel municipi. En general es pot dir que és un conjunt

arquitectònic i patrimonial amb falta de millora en la seva conservació. S’esmenten: Can

Cirés, Can Gallifa, Can Comolada, Finca Baronia del Viver, entre d’altres.

2.1.2.2 SESSIÓ 2: ACTIVITATS ECONÓMIQUES I SERVEIS ALS CIUTADANS

En aquesta segona sessió de participació, amb una quarantena d’assistents, es pretenia

analitzar la situació de l’estructura d’activitats econòmiques del municipi i dels serveis i

equipaments als ciutadans, amb l’objectiu de saber les opinions respecte a els principals

sectors econòmics de la ciutat i dels serveis. L’esquema de la sessió va ser el següent:

Presentació sessió

Presentació estudis econòmics

Plantejament de la dinàmica

Dinàmica de participació

Conclusions, posada en comú i recordatori propera sessió

O988uyyu

19


Després de la introducció a la sessió i la presentació de la temàtica a treballar, l’equip redactor

del POUM va presentar la diagnosi dels estudis socioeconòmics fent una presentació dels

principals aspectes de l’estudi. Al finalitzar la presentació es van exposar les dinàmiques

participatives, es van crear els grups i va iniciar-se la dinàmica.

S’expliquen breument a continuació en què van consistir les dinàmiques de participació

d’aquesta segona sessió, que va estar dividida en dues parts, i els resultats obtinguts.

Font: Lavola

DINÁMICA 1: EL FUTUR ECONÓMIC D’ARGENTONA

En aquesta dinàmica l’objectiu va ser que els participants donessin les seves opinions del model

econòmic que volen per al municipi a través dels principals sectors (comerç i industria), i també

l’opinió sobre els serveis al ciutadans, concretament l’anàlisi dels equipaments més rellevants i

l’habitatge.

Els grups van treballar un total de 60 minuts (15 minuts per tema), fent un intercanvi de taules

cada cop que es canviava de tema amb l’objectiu de fer un canvi físic que forcés a canviar de

debat, alhora que analitzar i debatre les aportacions del grup anteriors. Els grups van treballar,

per tant, amb els mateixos materials que el grup precedent i n’anaven completant les

aportacions sobre cada tema. Un cop treballats els quatre temes: Indústria, Comerç, Habitatge i

Equipaments, cada grup exposava al plenari totes les aportacions recollides. En el cas d’existir

dubtes sobre les notes dels altres grups eren els responsables els que aclarien els temes al

moment. A continuació es resumeixen les aportacions recollides per cadascun dels temes

treballats. Amb negreta les preguntes que pretenien guiar el debat i seguidament les respostes

recollides:

1.- INDUSTRIA

L’objectiu principal és el de definir el model d’indústria que es vol per Argentona. Es van plantejar

algunes qüestions i un model de resposta directa i concisa, composta per títols conceptuals i

accions concretes:

Imatge 3 Treball en grups a la sessió segona de participació sobre activitats econòmiques i serveis

20

Cal ampliar el sector industrial?

Sí, cal ampliar-lo, però no volen una industria contaminant ni tampoc ampliar el sòl

industrial.

Potenciar el sector turístic.

o Potenciar el valors turístics

Fonts

Masies (turisme rural)

Turisme de natura (boscos i rutes)

Potenciar activitat econòmica forestal

o Biomassa

o Llenya

Augmentar el sòl agrícola i que es pugui equipar amb elements per tal de tenir bones

productivitats, com hivernacles (de qualitat, necessitat de regularització)

o Mantenir i/o augmentar el sòl agrícola. No urbanitzar el “Collell”.

Cal facilitar l’arribada d’alguna nova empresa? En algun àmbit o emplaçament específic?

Situa’l al mapa.

Empreses de turisme (assenyalen alguns atractius turístics, com la Font Picant o el

Parc Serralada Litoral)

Potenciar l’agricultura. L’entorn de Can Comalada.

En el cas de la petita industria o tallers, quin criteri o mesures creieu que faltarien?

Propiciar diferents mides de parcel·lari per tal de facilitar l’entrada d’empreses petites,

mitjanes o grans.

Flexibilitzar i diversificar els usos.

Reduir les mides de les naus i parcel·les. Varies activitats en naus.

De les aportacions que van fer els participants la principal conclusió és que la majoria de

ciutadans volen potenciar més altres sectors econòmics que la industria, com el turisme o la

agricultura, però principalment el turisme. Malgrat que les preguntes anaven directament

dirigides al sector industrial, els participants van respondre en moltes ocasions que el què volen

és potenciar altres sectors econòmics: de les 13 aportacions, hi ha només tres que parlen

directament de l’industria, la resta de aportacions van encaminades al foment d’altres sectors,

destacant el turisme.

2.-COMERÇ

L’objectiu principal és el de definir el model de comerç que es vol per Argentona. Per tal

d’aconseguir-ho es van plantejar temes de debat i reflexió per a que els grups pensessin els

conceptes a discutir i una breu explicació dels mateixos. Els temes de debat van ser els

següents:

21


El comerç de proximitat i les grans superfícies comercials

Mesures que creieu que faltarien per potenciar el comerç.

Criteris en front a regular la implantació de grans superfícies comercials.

De totes les aportacions recollides sobre el model de comerç del municipi, un tema que

va generar unanimitat entre els assistents, va ser la problemàtica derivada de la

manca/dificultat d’aparcament. Concretament es va comentar que calien més places

d’aparcament per tal de facilitar l’accés al nucli urbà i, per tant, afavorir el comerç.

Pel que fa a la construcció d’una gran superfície al terme municipal hi ha opinions

confrontades. Hi ha persones que volen una gran superfície perquè pensen que es

positiu per al poble, i altres ciutadans que pensen totalment el contrari. També n’hi ha

que opinen que seria positiu però amb condicions (si té mercat i aparcament si ho

volen, per exemple).

La resta d’aportacions són idees aïllades en relació a l‘estat del comerç o aportant

solucions.

El mateix full va ser utilitzat per tots el grups, afegint les seves opinions respecte a les

aportacions del grup anterior. És per aquest motiu que hi ha opinions confrontades. Aquest és el

quadre resum de les aportacions.

CONCEPTE BREU FRASE EXPLICATIVA

Dificultat d’accessibilitat Debat entorn la distància entre aparcament i comerç.

Difícilment a un centre de poble/ciutat serà fàcil aparcar-hi.

Preu alt

Poca diversitat de

productes d’oferta De tot no es pot oferir, però almenys productes de primera necessitat si han

de estar disponibles.

Gran superfície

No, innecessàries.

Superfície de 1000m2, amb mercat municipal i aparcament (gratuït),

indiscutiblement si ho volen.

Positiu que hi siguin a prop -> no és positiu (opinions confrontades).

Dins del terme municipal, de manera que pagui els impostos al municipi.

Carrers per vianants i

aparcament

Necessitat de fer aparcaments

Gratuït

Comerç porta un

concepte de ciutat Importància del comerç

Potenciar comerç amb

valor afegit

Ecològic

Km.0

Etc.

Usar Plaça Vendre Mercat

3.-EQUIPAMENTS

En aquest apartat de la dinàmica de participació ciutadana es vol aconseguir que els

participants opinen sobre elements o espais concrets del poble i definir motors de nova activitat

o de regeneració urbana. Concretament, el treball es va centrar en uns equipaments o àmbits

que podrien incidir en aquesta regeneració urbana: Àmbit de Can Doro, Plaça de Vendre i l’Antigua

Velcro. A banda, els ciutadans participants també podien incloure altres propostes. Les

preguntes estructurants van ser:

22

Per cadascun d’aquests àmbits,

Per què creieu què poden servir?

A què poden donar resposta per a la ciutadania d’Argentona?

Què hi faríeu?

A quins serveis que manquen a Argentona penseu que poden donar resposta aquest àmbits?

Àmbit de Can Doro

Casal per a avis i dependències municipals

Parc infantil de qualitat

Mercat municipal – Biblioteca – Dependències municipals futures – pàrquing -casal

cívic (és un espai molt gran, i pot tenir 2 o 3 plantes)

Mantenir el projecte original cercant finançament.

Mantenir part important com a espai verd.

Ha de ser el nucli per revitalitzar el centre.

Aparcament soterrat.

Instal·lar comerç. Alguns opinen que més aviat no.

Construcció d’una plaça.

Plaça de Vendre

Mantenir la Plaça de Vendre sense considerar-la mercat.

o Plaça agradable per estar-hi sense parades.

Que es continuï com a mercat però amb un altre concepte (per exemple tancada per a

facilitar la venda durant tot el any, o soterrar-la)

Plaça agradable amb parades, necessitat de remodelar parades o el tipus de plaça

(exemple Plaça Gran, Mataró)

Un bar per donar vida, amb terrassa

L’antiga Velcro

Canvi d’us –rehabilitació.

Centre cívic

Mercat municipal (alguns opinen que no)

Biblioteca

Casal d’avis

Escola

Aparcament

Requalificació: habitatges (finançament / altres projectes)

Espai per a entitats

Altres espais pels que es van fer propostes van ser:

Can Puig i Cadafalch

23


Rehabilitar

Crear un museu i cafeteria

Alguns opinen que millor equipaments.

o Museu en altre lloc (Can Barrau o Comalada)

Bernat Riudemeia

Centre cívic

Casal joves

Casal avis

Biblioteca

Tirar-la a terra i fer equipaments

Aparcaments soterrats

Aules de formació

No fer res amb ella

Plaça Nova

Aparcament soterrat.

Sant Miquel del Cros

Viver d’empreses

Escola professional

Centre de serveis a empreses

Horts urbans

Cercar una zona per ubicar-los

Com a principal conclusió es pot dir que els veïns i les veïnes reclamen més equipaments,

destacant quasi sempre equipaments del mateix tipus. Destaca altrament, com va ocórrer amb

l’apartat de comerç, la necessitat d’aparcament i per això demanen la construcció d’aquest tipus

d’equipament en diferents punts de la ciutat, però sobretot al centre urbà on la manca de places

d’aparcament es més evident.

Altres equipaments que la població reclama és la construcció de centres cívics, biblioteques i

casals per a gent gran i joves. També destaca la necessitat de rehabilitació en bona part dels

edificis que s’han analitzat.

4.-HABITATGE:

En aquesta temàtica l’objectiu principal de la dinàmica va ser el d’analitzar l’estat de l’habitatge

per destacar quins problemes presenta i quines necessitats o deficiències té l’habitatge al

municipi en la opinió del ciutadans.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu els dinamitzadors van plantejar una sèrie de qüestions com

a fil conductor del debat. Les preguntes són les següents:

Accés a l’habitatge. Considereu que a Argentona hi ha dificultat per a accedir a l’habitatge?

24

Oferta- Poca oferta, preus elevats, tipus d’habitatge que no s’ajusta a les necessitats?

Tipus d’habitatge- Habitatge de lloguer, de propietat, habitatge social?

Habitatge social- Gent jove, gen gran, altres col·lectius,...en algun emplaçament específic?

En base a aquestes preguntes plantejades, els participants van identificar uns problemes

comuns respecte al habitatge:

- El primer d’ells va ser el problema derivat de la manca d’habitatge accessible per als

habitants amb menys recursos, com la gent jove. És per això que es demana més habitatge

social i fomentar el lloguer d’habitatges sense buits.

- Un altre aspecte important és la qualitat dels habitatges. A més a més es va destacar la

possibilitat de que compleixin amb criteris de sostenibilitat ambiental.

- Cal destacar que en aquesta part de la dinàmica no hi ha respostes confrontades i que tots

els participants tenien opinions similars.

El següent quadre recull les diferents aportacions rebudes:

CONCEPTE BREU FRASE EXPLICATIVA

Incentivar l’ocupació d’habitatges buits “Mercat” de propietaris d’habitatges buits

Aval de l’Ajuntament per lloguer

Manca d’habitatge amb menys m2 (70-

80) Facilitant el lloguer o lloguer social

Necessitat d’aprovar habitatges de

lloguer social o protecció oficial Habitatge de protecció oficial per joves i grups de població

més necessitats

Creació de més espais verds a centre

del nucli urbà

Habitatges de qualitat Grans o petits en extensió però de qualitat

No volen habitatge de baixa qualitat

Exigir que les noves construccions

siguin sostenibles

Energèticament sostenibles per exemple

Us de renovables

Adaptar les antigues habitatges

2.1.2.3 SESSIÓ 3: MODEL URBÀ I MOBILITAT

En esta última sessió l’objectiu, amb uns 35 assistents, va ser treballar, d’una banda, sobre quin

model urbà voldrien els ciutadans per a la seva vila, és a dir, com volen que la ciutat evolucioni

urbanísticament (rehabilitació i remodelació urbana) i, d’altra banda, quin model econòmic

voldrien impulsar.

A més, un segon objectiu de la tercera sessió, és saber com els habitants del municipi es mouen,

quins mitjans de transport utilitzen diàriament per dur a terme diferents tasques quotidianes.

L’esquema de la sessió va ser el següent:

Presentació sessió

25


Font: Lavola

Presentació anàlisi urbanístic del Pla

Dinàmica de participació

Inici de la dinàmica

Conclusions i posada en comú. Recordatori de les eines de

participació

Imatge 4 Tercera sessió de participació ciutadana

26

En aquesta ocasió es van fer 4 grups i dos taules de treball per tema, és a dir, dos grups

treballaven primerament durant 30 minuts sobre “el model d’evolució i transformació

urbanística” i els altres 2 sobre el “creixement residencial”. Passats els 30 minuts, hi havia un

canvi de taula per tal que els 4 grups treballessin tots dos temes.

Pel que fa referència a l’anàlisi dels temes de mobilitat, es disposava d’un pòster a l’entrada de la

sala i a mesura que els assistents anaven arribant, se’ls lliuraven uns gomets per tal que

caracteritzessin com es movien.

Novament al fer el canvi de taula, el grup es trobava les notes dels anteriors que analitzava i

discutia, alhora que hi afegia noves propostes.

DINÀMICA 1: EL MODEL URBÀ

A continuació es presenten els temes i les preguntes que es van plantejar per tal de crear debat:

1. MODEL D’EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA:

Els van facilitar als grups unes fitxes on podien escriure les seves opinions respecte a les

preguntes plantejades i també dir quines actuacions eren prioritàries

EN QUINA DIRECCIÓ HAURIA D’EVOLUCIONAR ARGENTONA?

Una vila tranquil·la per dormir i treballar a fora, a semblança de la actual model?

Una vila més dinàmica que promocioni més el turisme d’interior, la restauració, el comerç de

proximitat, les excursions ....

Una vila més activa econòmicament, recolzant la industria i l’activitat econòmica dins del propi

municipi.

Aportacions dels participants:

Tots els grups van aportar moltes idees relacionades i van seleccionar algunes que pensen que

són de major prioritat i les quals van a ser destacades en primer lloc:

1.- Créixer en densitat i no en extensió: Reconversió d’habitatges unifamiliars en plurifamiliars

prioritàriament al nucli, no tant a les urbanitzacions. Créixer de forma compacta en continuïtat

amb el teixit existent.

2.-Reorganitzar i reaprofitar el sòl urbà existent, com són les parcel·les buides i crear la

densificació de la trama urbana.

Altres aportacions recollides feien referència a:

Vila activa econòmicament : industria però no només en el sentit clàssic de fabricació,

industria de coneixement i servei. Activitat econòmica cultural, ensenyament, natura...

Flexibilitat d’us, dimensió i nombre d’activitat per parcel·la al sòl industrial (no cal més

sòl industrial, evitar la dispersió del sòl industrial). Dinamitzar les zones industrials

infrautilitzades. Industria al solar buit de polígon nord.

27


No industria gran (màxim tamany com la BDF, Nutrisport o Velcro)

Diversitat de format i dimensió dels habitatges excepte unifamiliar aïllat (per excés).

Nous edificis de dos i tres plantes amb generosos espais lliures.

Millorar, reorganitzar i aprofitar els espais lliures.

Potenciar un turisme de proximitat, sense efectes negatius del turisme de masses, i

aprofitar així els valors afegits de la vila.

Apostar per l’activitat agrícola com a sector econòmic, com a patrimoni artístic i

paisatgístic, i establir sinèrgies entre l’agricultura, el comerç, els serveis i el turisme.

Mantenir Can Ros agrícola, obrir un debat.

Facilitar la mobilitat no motoritzada (bicicleta, peu, etc.) per tot el nucli urbà amb

accions com la creació de carril bici, aparcaments per a bicicletes o millorar el estat de

vies i voreres.

Carrers en bon estat, eliminar les barreres arquitectòniques.

Reconversió d’edificis fora d’ús per usos terciaris, residències col·lectives, etc.

2.- REHABILITACIÓ I REMODELACIÓ URBANA DE LA VILA I DEL PATRIMONI EDIFICAT EXISTENT

A quest tema està dividit en dos subgrups amb les corresponents preguntes que es presenten a

continuació:

2.1.- Zones d’edificació unifamiliar:

Semblaria bé facilitar una major densificació a les urbanitzacions de “xalets” per a permetre

dos habitatges per parcel·la? Admetre també usos comercials o altres?

A les grans cases i masies existents facilitar la divisió horitzontal en varis habitatges?

Admetre també usos comercials o altres?

A continuació es resumeixen les aportacions recollides:

Permetre la reconversió de “xalets” en habitatges “bifamiliars” i permetre la implantació

de certs usos comercials, limitant la superfície.

En general, es considera que és òptim permetre habitatges plurifamiliars (divisió

horitzontal) , malgrat també es debat la qüestió de la re-valorització.

Facilitar la divisió d’habitatges de gran cases i urbanitzacions assegurant unes

condicions d’espai i densitat dignes.

Permetre la instal·lació de comerços a les urbanitzacions sense potenciar-les com a eix

comercial, sinó cobrir-hi necessitats bàsiques.

Catalogar masies i potenciar-hi el turisme rural com a motor del sector i com a via per a

treure’n també un benefici però conservant el seu valor patrimonial.

Reconversió de les grans finques del nucli amb altres usos diferents al residencial.

28

2.2.-Propostes per a l’àmbit de la vila.

Què en penseu de la renovació i potenciació d’un eix central: Can Doro i Plaça Vendre, carrer

Gran, Antiga Velcro?

Quins creieu que poden ser altres àmbits en els què incidir en la renovació urbana?

El futur emplaçament de la nova estació. Creus que hauria de potenciar nova activitat

econòmica al municipi?

Les aportacions recollides feien referència a:

Dinamitzar com a eix principal de la vila, però no com a únic i exclusiu, l’eix entre Velcro i

Can Doro, en l’àmbit comercial, social, turístic i cultural.

Pensem de la Plaça de Vendre i Can Doro com una unitat.

Aprofitar la situació de Can Doro per a instal·lar-hi equipaments (pista de basquet o

centre parroquial, per exemple) que necessiten bones condicions d’accessibilitat.

Aparcament soterrat a aquest espai.

Construcció d’un mercat i aparcament a l’antiga Velcro

Potenciar la Plaça de Vendre com a punt neurològic d’activitat social, lúdica i comercial.

Per la revitalització del centre s’ha d’estendre l’activitat comercial amb la implantació

d’activitat comercial a Can Doro i la recuperació del mercat de la Plaça de Vendre

(tractament unitari). Per aconseguir això sembla vital poder tenir proximitat

d’aparcament (soterrat).

Plantejar un nou accés al centre amb una rotonda a l’alçada del carrer Carreras Candi -

Joan XXIII.

L’estació ha d’anar amb aparcament.

29


DINÀMICA 2: MOBILITAT

Per conèixer els hàbits de la ciutadania quan a mobilitat es va penjar un pòster per a que tothom

indiqués amb gomets quin tipus de transport utilitza normalment per a realitzar activitats

quotidianes o esporàdiques.

La pregunta va ser clara i concisa: com us moveu per Argentona en el vostre dia a dia? Poseu

gomets en el mitjà de transport que utilitzeu per a cada acció.

Font: Lavola

Els resultats recollits van ser els següents:

MITJÀ DE TRANSPORT AUTOMÒBIL

1 PERSONA

AUTOMÒBIL

COMPARTIT BUS TREN PEU BICI TOTAL %

Treballar o estudiar 10 2 1 2 1 2 18 19.78

Compra setmanal 8 2

8 1 19 20.87

Compra o gestió puntual 5

13 1 19 20.87

Per sortir a sopar, festa, etc 7 10 2

2 1 22 24.17

Acompanyar fills a l'escola 5

5 3 13 14.28

Total 35 14 3 2 29 8

% 38.46 15.38 3.29 2.19 31.86 8.79

De manera general, pel que fa al mitjà de transport més utilitzat, en primer lloc es situa el vehicle

privat per a ús individual (1 persona), amb un 38,46% del total. Destaca, sobretot, l’ús individual

Imatge 5 Dinàmica de mobilitat

30

del vehicle per anar a treballar o per fer la compra setmanal. Es tracta principalment de

desplaçaments fora del municipi.

En segon lloc el mitjà de transport més utilitzat amb un percentatge similar (31%) és a peu. Es

tracta majoritàriament dels desplaçaments per a compres o gestions puntuals al propi poble o al

barri, percentatge que deixa entreveure que les dimensions de la Vila permeten fàcilment fer

desplaçaments a peu.

En tercer lloc, el mitjà de transport més utilitzat és novament l’automòbil, amb un 15,38%, però

en aquest cas d’ús compartit. L’ús de vehicle privat concentra, per tant, el 53% del total de

desplaçaments quotidians.

Finalment, els mitjans de transport menys utilitzats al municipi són la bicicleta, amb un 9% del

total, i el transport públic, amb un 5% del total.

Font: Lavola

Pel que fa als motius dels desplaçaments, està molt ben repartit. Com podem observar en el

gràfic situat en la part inferior, el major percentatge dels desplaçaments són produït per motius

lúdics amb un 24%, però que no es molt superior als següents motius de desplaçament, compra

o gestió puntual, compra setmanal i treballar/estudiar, que concentren en torn al 20%.

Automòbil 1 persona

39%

a Peu 32%

Automòbil compartit

15%

Bici 9%

Tren 2%

MITJÀ DE TRANSPORT UTILITZAT

31


Font: Lavola

2.1 EINES DE PARTICIPACIÓ NO PRESENCIAL

2.1.1 SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA ON-LINE

Com a eina virtual de participació a finals de febrer es va posar a disposició de la població

argentonina un mapa participatiu de la vila. L’objectiu era recollir les veus de la ciutadania en el

marc de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística (POUM).

Si bé s’han registrat més de 300 visualitzacions del mapa, en total s’han recollit 19 aportacions

ciutadanes, sintetitzades a continuació i localitzades en la figura següent:

20%

21%

21%

24%

14%

MOTIU DEL DESPLAÇAMENT

Treballar o estudiar Compra setmanal

Compra o gestió puntual Per surtir a sopar, festa, etc.

Acompanyar fills a l'escola

32

Aportacions referents a espais o elements que requereixen millores o canvis:

En general, diversos comentaris proposen modificacions en diferents vies i carrers

d’Argentona, principalment amb l’objectiu d’agilitzar-ne la circulació:

- Carrer de Cirés: de doble sentit.

- Avinguda Nostra Senyora de la Salut: de doble sentit (hi ha un comentari que

denota desacord amb aquesta proposta, al·legant que reduiria l’espai per als

vianants).

- Passatge de Baró de Víver: de doble sentit.

- Carrers compresos en el trapezi que formen c/General LLauder-Àngel Guimerà-

Anna Ravell-les Parres-Joan XXIII: es proposa que els carrers amb més pendent

siguin de baixada per reduir la contaminació i el soroll.

- Sortida del poble per l’Avinguda Puig i Cadafalch (rotonda): es proposa habilitar

dos carrils de sortida.

Un nombre significatiu d’aportacions fan referència a la necessitat de millorar la qualitat

d’urbanització de determinats espais de la vila:

- Carrer de Molí.

- Carrers històrics (més prioritat per als vianants).

- Tram de la ronda de Ponent que connecta amb el carrer Rocar d’en Serra.

- Entrada a la vila pel carrer Sant Sebastià de Baix.

Dues propostes demanen la recuperació i dinamització de la Riera d’Argentona, el camí

Ral i altres recorreguts, amb forta presència d’activitat industrial, per tal millorar la

connexió peatonal entre Argentona i Mataró (es proposa, per exemple, aprofitar les

33


naus industrials com a espai per a equipaments culturals o per a centres d’interpretació

de la natura)

L’Aixernador s’apunta com a espai d’interès ja que antigament funcionava com a piscina

“natural”. Hi ha una proposta de millora d’aquesta zona que s’encamina cap al

desplaçament de l’activitat industrial cap al polígon nord per tal de construir, aquí,

habitatge i millorar l’aspecte d’aquest espai que funciona com a façana del poble.

Hi ha dos espais que no agraden ja que han esdevingut espais residuals que no s’han

tractat: Torrent de Vera i carrer Molí

Aportacions referents a les urbanitzacions:

Es posa en dubte la necessitat de tirar endavant la urbanització de Can Cabot B si

l’Ajuntament no fa un canvi de xip.

Es comenta que el POUM no presenta una proposta de dinamització i integració de les

urbanitzacions.

Es reclama més implicació de l’administració quan els veïns de les urbanitzacions s’hi

adrecen amb problemes.

Es considera inadmissible que els veïns de les urbanitzacions hagin d’assumir els

costos de les obres d’urbanització necessàries, i més sense cap suport econòmic de

l’Ajuntament.

Un usuari apunta que el fet que la vivenda resultés més barata a Can Cabot suposa que

el municipi no hagi de fer-se càrrec dels sobrecostos que s’hi puguin donar com a

conseqüència de millores en la urbanització.

Altres aportacions:

Es proposa reflexionar sobre el concepte d’ecologia industrial per incorporar la

sostenibilitat al teixit productiu argentoní: reaprofitar els residus de determinades

activitats com a recursos per a d’altres.

2.1.2 BÚSTIA DEL CIUTADÀ

A la pàgina web del POUM s’ha habilitat un espai destinat a rebre suggeriments i aportacions de

la ciutadania. Aquesta bústia d’atenció al ciutadà es remet directament a l’equip redactor del

POUM per tal de valorar les propostes i la seva incorporació en la redacció del Pla. A data de

tancament del present informe s’han rebut dues aportacions que feien referència a:

- Ens agradaria moltísim que es poses fil a l’agulla per tira endavant la plaça de les bitlles

catalanes tal i com es va acordar per unanimitat en un ple. Gràcies.

- Fa més de 20 anys que resideixo a Argentona, barri de Can Cires. Em vaig comprar una casa

gran, solar 550 metres i edificació 200 metres En aquell temps vivíem el matrimoni i 3 fills Els

fills s'han fet grans i s'han anat a viure amb les seves parelles Ara vivim en aquesta casa 2

persones Preguntat a l'Ajuntament la possibilitat de dividir i fer dos habitatges (una als baixos

i una altra al pis), em diuen que per ara no és possible per llei. La meva pregunta és; No es

podria modificar aquesta llei en el nou POUM. Hi ha moltes famílies amb el mateix problema

Seria una solució per a nosaltres i donaríem treball a empreses constructores i de serveis.

34

2.1.3 RESULTATS DE LES ENQUESTES DE PERCEPCIÓ CIUTATADANA

Per tal de recollir el màxim d’opinions, de propostes i d’expectatives, més enllà d’aquelles que es

van manifestar en les sessions de participació ciutadana o del mur d’opinió de la web, es va

dissenyar un breu qüestionari dirigit a la ciutadania per tal de conèixer la seva opinió sobre

temes claus relacionats amb la definició de les propostes del POUM.

En aquest apartat es presenten els resultats obtinguts del buidatge d’aquesta enquesta

ciutadana, que feina referència a diferents continguts i que es va realitzar tan a la pàgina web del

POUM de Argentona com en paper. En total s’han rebut 148 enquestes.

A) MEDI AMBIENT I PATRIMONI

A.1.- Del següent llistat, prioritza marcant de l’1 al 7 (essent l’1 el més rellevant i el 7 el

que menys) els aspectes ambientals i territorials que creus que el POUM

Hi va haver 146 respostes a aquesta qüestió i se’n va ometre dues, els resultats van ser els

següents:

- La majoria de població participant opina que l’aspecte més rellevant a ser tractat pel POUM és la

contaminació acústica, amb una valoració mitja de 5.70 sobre 7. El següent aspecte més

destacat, i situat molt a prop de l’anterior, es la urbanització de veïnats sense ordenació, amb un

5.22 de mitja. Al tercer lloc de les principals preocupacions ambientals del veïns d’Argentona es

situa la recuperació i reordenació de les rieres, amb un 4.76. El següent aspecte és la mobilitat

sostenible amb 3.82. Després es situen la resta de elements, tots ells en torn a una mitja de 2.

Pel que fa referència a l’apartat altres es recullen les aportacions rebudes:

- Contaminació de l’aire pel transport rodat (modernitzar la flota pública)

- Alt preus dels impostos

- Neteja i millora de les carreteres i urbanitzacions

35


- Rehabilitació de habitatges i ocupació dels buits

- Problemes amb els mals olors al Barri del Cros

- Contaminació acústica produïda per la autovia a prop d’espais naturals

- Problemes d’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda fora del nucli urbà

principal

- Preservació del patrimoni arquitectònic

- Necessitat de més zones infantils

- Preservar el Collel, recuperació de l’agricultura.

- Evitar el creixement expansiu, densificar la urbanització

- Protecció del sòl agrícola

- Agricultura com motor econòmic

- Millorar els intercanvis socioeconòmics amb els pobles veïns

- Protecció i preservació del patrimoni. Nous usos per les masies per tal de conservar-les

- Més instal·lacions esportives

- Manca d’equipaments

- Activació de la població

- Que l’ajuntament funcioni amb energies renovables

A.2.- Indica quin espai natural del terme municipal creus que requereix d’una especial

protecció.

Hi va haver 146 respostes a aquesta qüestió i se’n van ometre dues, els resultats van ser els

següents:

Com podem observar al gràfic, quasi el 45% del total de les aportacions van assenyalar la

Riera d’Argentona com a element que cal protegir de manera especial. En segon lloc es

situen les fonts del poble, amb un 40%. El següent aspecte que opinen s’ha de protegir

especialment són les zones agrícoles, amb un 35%. Després es situen el conjunt de

arbredes i jardins del municipi, amb quasi un 30% del total de les votacions. Per últim

trobem, per una banda, els torrent i rieres i, per altra, els turons, amb un 24% i 17%

respectivament.

36

Aquest va ser el resultat del apartat altres:

- Els boscos

- Tots els entorn necessiten més protecció envers la contaminació acústica, l’Aixernador

- Riu de Meia/Burriaca

- Paratge de Can Pins

- Veïnat de Sant Miquel

- Tenir més cura dels jardins

- L’entorn paisatgístic

- Font Picant

- Recuperar el lateral N-E de la riera

- Protecció de tot l’entorn natural que va des de l’entrada de la vila fins el Veïnat de Lladó

- Les pedreres

A.3.- Com t’imagines la Font Picant i Can Doro d’aquí a uns anys?

Hi va haver un total de 127 respostes, algunes d’elles generals i altres concretes de cada

element, i se’n van ometre 21. Aquests són els resultats:

Respostes generals:

- Iguals

- Millorades

- Tancada

- Deixades

- Destrossades

- Espais de trobada per a gent de tota la comarca

- Suposo que almenys conservada

- Abandonades

- Protegides i cuidades

- Llocs ben macos i naturals a on la gent pugui anar a donar un passeig i visitar-los

- Parc natural endreçat

- Edificat.

- Com parcs

- Crec que hi han altres prioritats a la vila abans que aquestes

De les respostes generals podem extraure que molta gent pensa que aquests espais seran

millorats, però de igual manera també hi ha molta gent que pensa el contrari, amb 17 i 14

respostes respectivament. També hi va haver 12 persones que van respondre que imagina

l’espai igual que ara.

37


Can Doro:

- Parc infantil conservant la Font

- Aparcament subterrani

- Plaça nova, més neta i més cuidada

- Parc públic

- Equipaments municipals

- Mercat municipal

- Qualsevol cosa menys tal i com està actualment

- Horta pública per ensenyar els joves l’agricultura sostenible

- Amb equipaments municipals

- Amb espais comercials en els baixos.

- Espais verd

- Urbanitzat

Pel que fa a l’opinió dels ciutadans respecte a Can Doro, 28 respostes van ser a favor de la

construcció d’una plaça pública, amb espais verds i també amb equipaments municipals. També

cal destacar que moltes persones (18) van opinar que es necessari la construcció de un

aparcament subterrani a aquest espai. Per últim també hi va haver dos aspectes comuns per

algunes persones, com és la possibilitat d’habilitar aquest espai com a parc d’infants i també la

necessitat impulsar el comerç.

Font Picant

- Habilitat per a l’ús

- Adequada per gaudir

- Com ara però amb w.c. públics

- Restaurada i funcionant

- Espai lliure, natural i de qualitat

- Totalment arreglada, neta, ben enjardinada i pública

- Habilitar-la per practicar esports

- Més aprofitada

- Punt d’informació d’activitats i d’entrada al parc de la Serralada Litoral

- Que el recuperem com a punt de reunió del ciutadans (com antigament)

- Amb un bar i una persona a càrrec de l’espai

De totes les opinions de les persones participants en aquesta pregunta, cal destacar la

pràcticament unanimitat de que aquest espai ha de ser equipat i millorat (bancs, taules, zones

esportives...) per consolidar-lo com a punt de reunió dels ciutadans i també mitjançant la

celebració de esdeveniments culturals.

A.4.- Consideres que hi ha algun element de patrimoni històric-cultural d’Argentona que

calgui protegir? Quin?

Van haver 103 respostes i sen van ometre 45.

38

- Tots són importants

- Tots els que ajudin a conservar la nostra identitat cultural

- La font de Sant Domingo i les dues Mines

- L’església

- La font Picant

- Can Garó

- Casa Puig i Cadafalch

- La Plaça de Vendre

- Els existents actualment

- Les fonts

- Els comerços antics

- Masia de Can Barrau

- La tipòloga de habitatge tradicional

- Can Comalada

- Can Carmany

- Els gegants

- Can Cabanyes

- Arquitectura modernista

- Castell Burriac

- Casa Mora

- Can Baladia

- Casa Ballot

- Can Garí

- Tot el casc antic

- Casa Gòtica, venint del carrer Lladó

- Can Gallifa

- Edifici escola Bernat de Riudemèia

- Capella de Sant Jaume

- Sant Pere de Clarà

- Can Camps

L’element patrimonial més destacat va ser la Casa Puig i Cadafalch amb molta diferència.

Després es situen totes les masies del poble, que van ser destacades nombroses ocasions tant

individualment (com és el cas de Can Comolada) com de forma col·lectiva. També destaquen

l’arquitectura modernista en general com un aspecte patrimonial molt important. Altres

elements patrimonials que s’han esmentat en moltes ocasions ha sigut la plaça de Vendre ,

l’església i la Font Picant.

39


B) SERVEIS I EQUIPAMENT

B.1.- Quins equipaments creus que falta a Argentona en els propers anys?

Hi va haver un total de 124 respostes i aportacions a aquesta pregunta, tan sols 24 de les

respostes van ser omeses:

- Més papereres

- Tots el carrers asfaltats

- Espais oberts amb escoles

- Camp de futbol tots el dies i festius

- Bons equipaments esportius a Sant Miquel del Cros

- Millora dels serveis sanitaris a Sant Miquel del Cros

- Equipaments comercials

- Carrils bici

- Millorar la riera d’Argentona

- Piscina (coberta i descoberta)

- Biblioteca municipal (preferiblement de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de

Barcelona)

- Centre cívic al barri del Cros

- Places i parcs

- Parcs infantil

- Zones esportives

- Més transport públic

- Més vigilància

- Un espai més gran pels gossos

- Un banc o caixa

- Equipament per entitats de tot tipus, en bones condicions.

- Mercat municipal

- Equipaments per als joves.

- Institut

- Aparcaments subterranis

- Més zones verdes

- Secció de compost per a rebuig orgànic

- Horta pública

- Fibra òptica en urbanitzacions

- Gimnàs públic

- Espais de creació artística, econòmica i social

- Espais de trobada

- WIFI públic

- Centre de formació professional

- Millorar la accessibilitat en voreres per persones amb mobilitat reduïda.

- Casals d’avis

40

- Algú equipament de rellevància comarcal per atraure població de altres municipis (per

exemple una escola de música corals...)

- Centre d’interpretació de la figura de Puig i Cadalfalch.

- Escola d’adults.

- Un cine.

Els resultats de les aportacions permeten arribar a unes conclusions molt clares: de totes les

respostes, més del 60% han estat d’acord de que és necessària una piscina municipal per tot

l’any, és a dir, una piscina coberta a ser possible. El següent equipament més reclamat és la

biblioteca municipal. Després encontrem que reclamen equipaments esportius de tot tipus, tant

a l’aire lliure com en pavellons, a més a més hi ha que reclamen l’ús d’instal·lacions esportives de

les escoles. Es desprèn, per tant, que la població percep una important manca d’aquests

equipaments. El següent aspecte que cal comentar és la necessitat d’equipaments per als joves

i també espais comercials grans, com supermercat o un mercat municipal. Per últim un aspecte

també que ha sigut recurrent és la necessitat d’un transport públic de major qualitat.

B) ACTIVITAT ECONÒMICA I HABITATGE

C.1.- Creus que cal potenciar algun sector ecònoms a Argentona?

De les 132 respostes i 16 abstencions els resultats van ser els següents:

OPCIONS DE RESPOSTES PERCENTATGE RESPOSTES

Si 86,4 114

No 13,6 18

En cas afirmatiu, quin/s?

- Tots

- Industria

- Turisme rural

- Agricultura ecològica

- Comerç (petit i gran)

- Hosteleria

- Comerç de proximitat

- Productes locals

- Energies renovables

- Noves tecnologies

- Turisme natural

- L’oci

- Biomassa: neteja de boscos

41


Els participants que van realitzar les enquestes opinen que el principal sector econòmic que ha

de ser potenciat és el comercial. La majoria d’ells opinen que ha de ser el comerç petit i

tradicional el que ha de ser impulsat, però també n’hi ha que pensen que una gran superfície

ajudarà a la economia del municipi, no obstant són molt menys. Altre tipus de comerç que s’ha

esmentat en diverses ocasions ha sigut el comerç de proximitat.

El següent sector econòmic que vol la gent que es potenciï és l’agricultura. Bàsicament volen

recuperar aquesta activitat però des d’un punt de vista ecològic i també de manteniment dels

valors paisatgístics i tradicionals, a més de donar treball i diners.

Altres sectors a potenciar són l’industria i el turisme amb percentatges iguals. En el primer cas

opinen que ha de ser una industria de no molts grans dimensions i que no causi problemes

(soroll, olors...), a poder ser en als espais industrials existents i no a prop del poble. Pel que fa al

turisme les idees van encaminades a un turisme relacionat amb la natura.

4,21

16,84

37,89

16,84

24,21

Sectors económics més destacats

Tots

Industria

Comerç

Turisme

Agricultura

42

C.2.- Pel que fa a la localització i integració de determinades activitat econòmiques

(industries, tallers, magatzems...) en la trama urbana, marca l’opció que més

s’assembli a la vostra opinió:

Van haver 139 respostes i tan sol 9 que van ser omets:

Si consideres que sí que hi ha activitat que generen molèsties, pots indicar quines:

- Els olors que desprenen les fàbriques al costat del Barri del Cros

- Olors químics zones industrial (C-60 i voltants)

- L’escorxador

- Gasolinera (molt soroll i olors)

- Alguns tallers mecànics

- Alguns tallers al centre que treballa amb productes que fan mala olor

- Alguna fusteria que fa més soroll del compte.

- Locals d’hostaleria que fan soroll (Bars i pubs)

- Pas de autobusos per Carrer Nou.

43


C.3.- Consideres que a Argentona hi ha dificultat per a accedir l’habitatge?

De les 134 respostes (9 omeses) el 80 % pensen que sí que hi ha problemes per accedir a

l’habitatge a Argentona. Mes del 50% pensa que el motiu són els elevats preus i, per altra banda,

el 20% opina que el problema és la poca oferta de habitatge. Tan sols el 6% pensa que el problema

és perquè el tipus de habitatge no s’adapta a les seves necessitats. La resta de persones

participants (20 %) opina que no hi ha problema per accedir a l’habitatge al poble.

Si has marcat la opció “ Sí, perquè el tipus d’habitatges que hi ha no s’ajusta a les meves

necessitats”, quina tipologia d’habitatges necessites?

- Habitatge per part de la Generalitat que al poble no hi ha cap

- Habitatge barat (sobretot pel moment de crisis que vivim)

- Lloguer

- Habitatges petits de poc lloguer

- Alternatives de tinença d’habitatge, com el cooperativisme de cessió d’ús que alhora és

assequible econòmicament

- Habitatge social

- Habitatge de protecció oficial

- Habitatge nou per a famílies

- No hi ha pisos unipersonals, serien perfecte per l’emancipació

44

C.4.- Si creus que hi ha poca oferta o que no s’ajusta a les teves necessitats, què

consideres que manca a Argentona?

De les 101 respostes i les 47 abstencions els resultats van ser el següents:

C.5.- Creus que la gent jove té tendència a quedar-se a viure a Argentona:

Van haver 136 respostes i 12 abstencions, aquest és el resultat:

27,7%

16,8%

48,5%

6,9% Habitatge de lloguer. Habitatge de lloguer.

Habitatge de lloguer amb opció a compra. Habitatge de lloguer amb opció a compra.

Habitatge de protecció oficial. Habitatge de protecció oficial.

Habitatge de propietat. Habitatge de propietat.

45


En cas negatiu, per què?

Altres:

- Crec que el fet que no hi hagi transport directe a Barcelona i a altres poblacions no ajuda

gens.

- Considero que els joves nascuts al poble no volen marxar, però la situació actual obliga

a que hagin que marxar a la força.

- Depèn de la situació personal. Els que venen a viure a Argentona solen ser joves amb

fills petits però el nivell econòmic basic.

D) MOBILITAT

D.1.- Quin mitjà de transport utilitzes principalment quan et mous per Argentona?

Només en poden marcar una.

Es van registrar 166 respostes i només 4 abstencions.

0

10

20

30

40

50

60

70

A peu Cotxe Bicicleta Moto

%

46

Com podem observar en els resultats obtinguts la majoria de gent es mou pel poble a peu.

Aquest resultat és normal si tenim en comte que és un nucli urbà de petites dimensions. No

obstant, hi ha urbanitzacions més allunyades del nucli urbà i per aquesta raó és necessari

també el cotxe, i per tant hi ha un 30% del total que utilitzen el vehicle privat, quasi per obligació.

D.2.- Pel que fa a la mobilitat, quins consideres que són els principals problemes

existents al municipi? Marca fina a un màxim de tres.

PROBLEMES DE MOBILITAT % NOMBRE DE RESPOSTES

Dificultat per trobar aparcament 63,6 91

Dificultats per desplaçar-se en transport públic en els desplaçaments comarcals o provincials

51,7 74

Problemes per moure’s amb cotxet d’infants o cadira de rodes

39,2 56

Problemes per desplaçar-se en bicicleta 25,2 36

Dificultat per circular en cotxe 22,4 32

Excessiva presència de vehicles al centre urbà 20,3 29

Problemes per desplaçar-se caminant 11,9 17

De les 143 respostes (tan sols 5 han omès les respostes)un 63.6 % ha manifestat que un dels

principals problemes és la dificultat per trobar aparcament, aspecte que coincideix amb altres

preguntes on s’ha reclamat la construcció d’un aparcament subterrani en nombroses ocasions,

principalment al centre del nucli urbà. El següent problema, amb un 51% de coincidència en les

respostes, és la dificultat que es presenta en els desplaçaments fora del municipi. El següent

aspecte són els problemes per moure’s amb cotxet d’infants o cadira de rodes, és a dir, per

persones amb mobilitat reduïda. Després hi ha un grup de 3 aspectes que causen problemes de

mobilitat que es situen entorn al 20% del total de respostes aquestes són: problemes per

desplaçar-se en bicicleta, dificultat per circular en cotxe i excessiva presència de vehicles al

centre urbà. Per últim es destaquen els problemes per desplaçar-se caminant, amb un 11.9%.

47


D.3.- Quina de les següents estratègies, pel que fa a la mobilitat interna, creus que

hauria de prioritzar el POUM? Marca fins a un màxim de 3 respostes.

Per aquesta preguntar va haver 140 respostes i se’n van obviar tant sols 8, aquests són els

resultats:

OPCIONS DE RESPOSTA % NOMBRE DE RESPOSTES

Potenciar el transport públic en els desplaçaments cap a fora del municipi, tant en àmbit comarcal com provincial

65 92

Potenciar els desplaçaments a peu i bicicleta dintre del nucli urbà (centre) i limitar l’accés en vehicle privat a determinades zones (zones per veïns, entorn nucli antic...)

55 77

Millorar l’accessibilitat per a cotxes d’infants i gent amb mobilitat reduïda 50 71

Regular o limitar l’aparcament dintre del nucli urbà (centre) (zones blaves i zones verdes) i crear zones d’aparcament dissuasiu als accessos

31 44

Prioritzar els desplaçaments en cotxe dintre d’Argentona 9 13

No sap/No Contesta 5 7

48

Dels resultats obtinguts es pot extreure que la ciutadania reclama un poble més respectuós amb

el medi ambient i perquè s’aposti per un transport més ecològic. Per una banda volen un millor

transport públic, amb un 65% de coincidències en les respostes i, en segon lloc, proposen

potenciar els desplaçaments a peu i bicicleta.

Per altra banda un dels problemes que més preocupa als veïns i veïnes d’Argentona és la

necessitat de millorar l’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda, com es representa

amb el 50% de les persones que ha marcat aquesta opció.

La següent opció és la regulació i limitació d’aparcament dins del nucli urbà i crear aparcament

dissuasori als accessos, amb un 31%.

L’última opció ha sigut la de prioritzar l’ús del cotxe dins del poble amb tant sols el 9%.

E) EL MODEL DE POBLE

E.1.- Pel que fa al model de la vila, quin model t’agradaria per a Argentona?

Per aquesta pregunta van haver 134 respostes i 14 abstencions:

Altres:

- Vila que potenciï els productes locals de qualitat (per exemple mitjançant fires).

- Vila amb un model derivat de la participació ciutadana.

- Vila exemplar en algun aspecte: recollida selectiva de fems, autoconsum energètic,

cooperació...

- Vila que potenciï el valor afegit que suposa la natura i el medi ambient.

- Vila sostenible/en transició.

- Vila tranquil·la per dormir i viure tot recolzant cert tipus d’indústria i activitats

econòmiques a determinades zones compatibles.

0

10

20

30

40

50

60

70

%

49


- Vila compacta i mixta.

- Vila amb gran oferta esportiva i cultural.

- Vila seguint el model tecnològic.

- Vila tipus Calella o Lloret.

- Vila més dinàmica culturalment, que promocioni els seus artistes oferint llocs on

mostrar el que fan.

- Vila amb centre peatonal però permetent l’accés de vehicles perquè generen activitat i

amb aparcament soterrat de baix cost o bé aparcament dissuasori als accessos, alhora

que es millora el transport públic

- Activitat industrial fora de la trama urbana.

En general, el model de poble que la població prefereix per a Argentona s’encamina cap a una vila

en què s’aprofiti el turisme, el comerç i d’altres activitats d’interès que poden oferir com a eines

per dinamitzar-ne l’economia. Un percentatge important dels enquestats opten per una vila

activa econòmicament, passant per un recolzament important a tot el teixit productiu local.

Força persones proposen altres models alternatius, si bé no es pot determinar un punt de vista

comú en aquests comentaris (inclosos dins l’etiqueta “Altres”)

E.2.- Pensant com t’agradaria que fos Argentona d’aquí 20 anys, què creus que s’hauria

de fer en relació al creixement de la població del municipi?

Una gran majoria de la població enquestada es decanta per una aturada del creixement de la vila,

de manera que les noves necessitats d’habitatge, espais públics, etc. es cobrissin mitjançant la

consolidació, millora i rehabilitació de la vila actual. Tot i així, un percentatge considerable dels

enquestats considera que sí que s’haurien de permetre les noves zones urbanitzables,

imposant, això sí, unes limitacions que es referissin a la ubicació d’aquestes noves àrees.

E.3.- Què és el que més t’agrada i el que menys de viure al teu poble?

El que més m’agrada és: en general, hi ha força coincidència en els aspectes que la població

argentonina valora positivament. L’entorn natural és l’element que més agrada i juntament amb

l’essència de poble que encara conserva Argentona, conformen els valors més destacats. També

tenen força rellevància aspectes com les relacions humanes i la gent que viu al municipi així com

50

la tranquil·litat que s’hi respira, lligat en gran mesura amb el caràcter de poble que abans s’ha

destacat.

A continuació es presenten els resultats detallats:

Tranquil·litat (22)

Ubicació (7)

Entorn natural (30)

Clima (1)

Seguretat (2)

Entorn adequat per viure-hi amb nens (3)

Dimensió reduïda (6)

Essència de poble que afavoreix el veïnatge i permet conèixer a gairebé tothom (29)

Bon nivell de serveis (2)

Poble bonic (2)

La gent i les relacions humanes que s’hi donen (23)

Les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen (3)

Zones verdes (1)

Activitats de lleure i oci que s’hi fan (4)

Patrimoni i activitat cultural (3)

Qualitat de vida (3)

Netedat (1)

Biblioteca pública (1)

El centre, plaça de l’església, plaça nova, zona mixta del c/Gran (1)

Viure al Cros (1)

Tot (4)

El que menys m’agrada és: els aspectes més criticats a l’enquesta estan relacionats amb

problemes de mobilitat, sobretot referents a la manca d’una oferta de transport públic suficient i

de manca de priorització per al vianant i el ciclista. Prenen força importància les queixes

relatives al mal estat de conservació d’alguns espais (manca de manteniment, brutícia, etc.), a

la manca d’equipaments, serveis i comerços, a la manca de civisme (relacionat sobretot amb els

propietaris de gossos) i a la sensació de mala gestió per part de l’Ajuntament.

A continuació es presenten els resultats detallats:

Manca d’oferta comercial (supermercat, botigues, etc.) (10)

Manca d’equipaments i serveis (exemple: gent jove, parc infantil en condicions, etc.)

(15)

Urbanitzacions (8)

Mobilitat (manca de transport públic i mala connexió amb Barcelona) (19)

Manca civisme (relacionat en gran mesura amb els propietaris de gossos) (11)

Aparcament (6)

Atur (3)

Mala gestió municipal (impostos, desconfiança, poca resolució de problemes, etc.) (10)

Poca seguretat (2)

Mal estat de conservació d’alguns espais (manca de manteniment, brutícia, etc.) (16)

Creixement del poble (3)

Manca d’oferta d’activitats de lleure i oci (3)

Tasques d’urbanisme deficients (voreres estretes, manca d’espais públics, etc.) (7)

Paisatge (manca d’estètica) (6)

Sorolls i olors (9)

51


Poca participació ciutadana (2)

Símbols polítics (1)

Preus (1)

Intolerància amb l’ocupació (1)

Xafarderia (1)

E.3.- Indica qualsevol altre comentari, observació o suggeriment que creguis necessari

manifestar per tal de millorar el futur de la vila d’Argentona:

En general, els suggeriments s’encaminen a remarcar la necessitat de corregir els punts

negatius detectats en la pregunta anterior. Pren importància la necessitat d’adequar i millorar

l’espai públic actual (amb algunes referències a espais concrets: carrer Gran, plaça de Vendre,

plaça dels Enamorats, etc.). S’insisteix en intensificar les tasques de neteja i manteniment

d’aquest espai públic per a que n’augmenti la qualitat i siguin agradables. Es reclamen més

espais infantils, per a joves, equipaments esportius (fent especial èmfasi en la piscina coberta),

etc. Es repeteix en diverses ocasions la necessitat de millorar el transport públic ofert, la

conservació del patrimoni natural (Font picant, riera, etc.) i l’oferta educativa a la vila. També es

demana que les urbanitzacions no siguin tractades com a alienes al poble, que s’hi integrin, tot i

que diverses persones demanen que, en un futur, la vila no creixi seguint aquest patró de taques

aïllades. Finalment, convé destacar que en diverses enquestes es fa referència a la importància

d’incorporar els resultats del procés participatiu per tal de garantir l’èxit en els treballs de revisió

del POUM.

Com que en aquest apartat es recullen tota mena d’aportacions a tenir en compte per als treballs

del POUM, a continuació s’inclou un llistat d’aquells comentaris que no queden inclosos en cap

de les temàtiques exposades anteriorment ja que no es comenten de manera repetida però que

no han de ser menyspreades:

- Més vigilància policial

- Més ocupació (llocs de treball)

- Millorar assistència mèdica

- Donar ús als locals comercials buits

- Ús d’indicadors per mesurar l’estat de la vila i la seva evolució

- Facilitar la restauració dels habitatges catalogats

- Pacificar la vila (- cotxe)

- Potenciar turisme de qualitat

- Tenir present la historia, d’on venim.

- Potenciar l’habitatge social

- Millor gestió per part de l’Ajuntament (reduir personal, escoltar a la població, etc.)

- Millorar la zona d’emergència de recollida de residus

- Ajudar a les persones amb iniciatives sostenibles i ecològiques, el comerç local i la

defensa de la natura.

- Cuidar de les aigües del subsòl i manteniment i conservació de les fonts

- L'aigua com a eix, ajudar directa o indirectament a preservar i potenciar; la riera, els

torrents, rieretes i les fonts. Crear un passeig fluvial i un parc agrícola. Inclusió del

marge esquerre al parc Montnegre-El Corredor

- Pàrquing prop del centre i targeta resident per als veïns del centre de la vila

- Restaurar el frontó que hi ha a les Ginesteres

52

- Necessitat d'una plaça al centre d'Argentona mes gran que l'actual, i això passaria per

habilitar l'escola Bernat de Riudemeia com a Biblioteca Publica, Casal d'avis, casal de

jovent...., i els patis es podien transformar en una plaça de dimensions considerables

amb un aparcament soterrat i tot això al centre de la vila.

- Enjardinar la vila

- Potenciar activitats que afavoreixin la relació i convivència.

A continuació es resumeixen les dades referents als perfils de les persones que han contestat

l’enquesta de percepció ciutadana.

DADES PERSONALS:

Sexe:

Edat:

Lloc de naixement:

45,8% 54,2%

Home

Dona

0,7%

9,2%

40,8% 27,5%

21,8%

Menys de 18 anys

18-29 anys

30-44 anys

45-59 anys

60 i més anys

30,1%

38,5%

21,7%

4,9% 4,9%

Argentona

Resta del Maresme

Resta de Catalunya

Altra comunitat autònoma d’Espanya

53


Zona de residència:

68,7%

13,7%

17,6%

Centre Vila

Urbanització (especifica el nom al camp altres si tries aquesta obció)

Barri del Cros

55


ANNEX I RESUM DELS TEMES TRACTATS EN LES REUNIONS INTERNES DE L’AJUNTAMENT D’ARGENTONA

Es recullen a continuació breus actes de les reunions internes dutes a terme amb diferents

departaments i responsables de l’Ajuntament d’Argentona:

ACTA Nº 1 / DATA: 22-11-2013

Assistents: Marta Bayona, Esteve Corominas, Pere Mora, Salvador Casas, Joan Carles, i una

vintena de vilatans

Local: Saló de Pedra

Temes tractats: Xerrades prèvies a la revisió del POUM – processos urbanístics

- Explicació del Pla general de Maó, per veure com es realitza un Pla

ACTA Nº 2 / DATA: 12-12-2013

Assistents: Esteve Corominas, Jordi Codina, i el Consell de la Vila

Local: Saló del Pedra

Temes tractats: Sessió plenària del Consell de la Vila

- Es concreta les grans línies del Pla de participació ciutadana

ACTA Nº 3 / DATA: 13-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, Jordi Codina, Pere Lleonart, Joan Carles, Xavier Roca, Carme

Herbas, Sergi Fernandez, Ferran Armengol, Pere Mora, Salvador Casas

Local: Ajuntament d’ Argentona

Temes tractats: Primera reunió amb els grups polítics de l’ajuntament

- Es concreta les fases i tramitació del POUM

- Es concreta les dates de les primeres fases del Pla

ACTA Nº 4 / DATA: 13-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, Jordi Codina, Pere Lleonart, Joan Carles, Xavier Roca, Carme

Herbas


Temes tractats: Primera reunió amb els tècnics de l’ajuntament

- Es concreta quins tècnics porten cada tema

- Es concreta la periodicitat de reunions i forma de treballar

ACTA Nº 5 / DATA: 22-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, Joan Carles, Teresa Esteban, Xavier Roca, Sergi Fernandez

56


Temes tractats: Reunió amb els tècnics de l’ajuntament

- Es tramet l’avaluació feta per la permanent del Consell de la Vila, respecte a l’enquesta i el

programa de participació

- Es fa un seguiment de tots els sectors urbanitzables, sectors de sòl urbà delimitats pel

planejament vigent, i dels temes que actualment hi ha sobre la taula o mal resolts.

ACTA Nº 6 / DATA: 23-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, Laura Cid, Permanent del Consell de la Vila


Temes tractats: Permanent del Consell de la Vila

- Es torna a avaluar la proposta d’enquesta amb els canvis introduïts per la permanent i es fan

els últims retocs.

ACTA Nº 7 / DATA: 28-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, i el Consell de la Vila


Temes tractats: Sessió plenària del Consell de la Vila

- El Consell de la Vila de l’Ajuntament d’Argentona valida el programa de participació

ciutadana.

- Es presenta per part d’Esteve Corominas director de l’equip del POUM el programa de

participació ciutadana, consensuat amb anterioritat amb la permanent del Consell de la Vila.

- Després d’un torn de preguntes i aclariments, s’estableix un ampli debat d’opinions, i es

proposa finalment l’aprovació del document, que s’aprova per unanimitat.

ACTA Nº 8 / DATA: 29-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, Pere Lleonart, Secretària de l’ajuntament



- Es concreta la metodologia de treball, l’avaluació econòmica i aspectes demogràfics

ACTA Nº 9 / DATA: 29-1-2014

Assistents: Esteve Corominas, Joan Carles, Teresa Esteban, Xavier Roca, Sergi Fernandez, Pere

Mora, Salvador Casas


Temes tractats: Reunió amb els tècnics de l’ajuntament i temporalment amb regidors

- Es tracta sobre el programa de participació ciutadana i el pla de treball, i la seva adequació

als plecs i al contracte

- El regidor d’urbanisme, Pere Mora fa una primer llistat de temes que ha de resoldre el POUM

57


- Es fa un seguiment de temes que actualment hi ha sobre la taula o mal resolts, Collell, antiga

Velcro, c/ Ntra Sra Salut, ARE, ...

ACTA Nº 10 / DATA: 5-2-2014

Assistents: Joan Pujol, Laura Cid, Silvia Martin


Temes tractats: Reunió amb el tècnic de medi ambient de l’ajuntament

- Es van fer un repàs dels aspectes ambientals més rellevants del municipi: Anàlisi general de

l’estructura del territori, xarxa hidrològica, espais protegits, camins i senders, activitats en

sòl no urbanitzable, espais d’interès ambiental i social, conflictes o problemàtiques

ambientals, paisatge, entre d’altres.

ACTA Nº 11 / DATA: 5-2-2014

Assistents: Pere Anglada (Inspector Cap de la Policia Local), Carme Hervas, Laura Llavina

Local: Oficina de la Policia local i Ajuntament d’ Argentona

Temes tractats: Reunió respecte a la mobilitat d’Argentona

- Resum de les principals problemàtiques de mobilitat del municipi: Rotonda a la ronda de

Llevant, aparcament del centre, accessos a la zona comercial, ...). El dia abans es va fer

reunió amb la diputació per iniciar el pla de mobilitat urbana del nucli que està previst que

s’acabi a l’estiu (empresa encarregada Cinesi). Aquest estudi permetrà disposar de moltes

dades per fer una bona diagnosi de la mobilitat actual i així valorar la capacitat de la

mobilitat generada. A part hi ha diversos estudis d’obres fets o en redacció per la diputació

(es facilita el nom de les persones responsables per sol·licitar informació).

ACTA Nº 12 / DATA: 5-2-2014

Assistents: Joan Carles, Teresa Esteban, Xavier Roca, Salvador Casas


Temes tractats: Reunió amb els tècnics de l’ajuntament i regidors

- Es trasllada el programa de participació ciutadana i el pla de treball per tal que la Teresa

Esteban l’avaluï

- Es presenten imatge, i la documentació a presentar mensualment: actes, explicació

evolució dels treballs, TC2

- Teresa Esteban entrega la documentació que s’havia sol·licitat

- S’avalua el PTMB, i la tramitació de modificació del PDU AREs.

- Es presenta una primera hipòtesi de l’equip de treball sobre les alternatives

ACTA Nº 13 / DATA: 6-2-2014

Assistents: Permanent del Consell de la Vila presidida pel vicepresident del Consell Sr. Joan

Puyo, Salvador Casas, Esteve Corominas, Sergi Fernandez.

Local: Ajuntament

58

Temes tractats: Permanent del Consell de la Vila

Es presenta per part d’Esteve Corominas la proposta d’enquesta elaborada per l’equip del POUM,

d’acord amb el Programa de participació ciutadana, consensuat amb anterioritat.

Es proposa per part de varis membres de la permanent diversos canvis, que es debaten punt a

punt, consensuant-ne el redactat per a cada un d’ells.

Es torna avaluar i es ratifica la proposta d’enquesta d’acord amb les anotacions i modificacions

proposades.

ACTA Nº 14 / DATA: 10-2-2014

Assistents: Sr. Ferran Armengol (alcalde), regidors: Salvador Casas, Pere Mora, Pep Masó, Jaume

Uribe, tècnics: Esteve Corominas, Laura Cid, Teresa Esteban, Xavier Roca, Sergi Fernández.


Temes tractats: Reunió amb els grups polítics de l’ajuntament

- Presentació als grups polítics del Programa de Participació Ciutadana, proposat i aprovat pel

plenari del Consell de la Vila, i com a requisit previ a la seva aprovació per Ple de

l’Ajuntament.

- S’explica també els treballs d’informació que s’estan duent a terme per l’equip de treball del

POUM, així com les fases previstes del Pla, el calendari de treball i l’abast, contingut i procés

del POUM.

- S’estableix un torn de preguntes i aclariments, així com un intercanvi d’opinions amb relació

a la dinàmica de les jornades de participació. Es dona per presentat i explicat el programa i la

dinàmica del procés.

ACTA Nº 15 / DATA: 12-2-2014

Assistents: Esteve Corominas, Joan Carles, Teresa Esteban, Xavier Roca, Pere Mora, Salvador

Casas


Temes tractats: Reunió amb els regidors i tècnics de l’ajuntament.

- Es tracta sobre el catàleg de béns en elaboració i la casuística de la inclusió en el POUM,

també sobre el PTMB

- El regidor de participació fa uns canvis en els dies de les jornades de participació per a no

coincidir amb la festa de el dijous gras

ACTA Nº 16 / DATA: 13-2-2014

Assistents: Reunió amb regidoria de participació ciutadana, Salvador Casas, Sergi Fernandez,

Laura Cid, Esteve Corominas,.

Local: Ajuntament

Temes tractats: concreta temes pendents participació ciutadana.

S’avalua el redactat final de l’enquesta d’acord amb les modificacions acordades amb la

permanent del Consell de la Vila. S’acorden els criteris i contingut del díptic, nota de premsa i

logo. S’explica les previsions de posta en marxa i el contingut inicial de la pagina Web

59


ACTA Nº 17 / DATA: 19-2-2014

Assistents:Joan Carles, Teresa Esteban, Xavier Roca



- Es tracta sobre la documentació que inclourà l’avanç de planejament, i els criteris i objectius

del nou pla, a partir de l’estat actual del planejament

ACTA Nº 18 / DATA: 26-2-2014

Assistents: regidors Salvador Casas i Pere Mora, tècnics equip redactor: Esteve Corominas, Pere

Lleonart, tècnics ajuntament: Teresa Esteban, Xavier Roca, i Ana Alonso tècnica de promoció

econòmica


Temes tractats: Reunió amb els tècnics i regidors de l’ajuntament

- Es presenten els treballs socioeconòmics, demogràfics, i d’habitatge del Pla, que formen

part dels estudis previs i de l’Avanç de planejament.

ACTA Nº 19 / DATA: 5-3-2014

Assistents: regidors: Pere Mora, Vador Casas, tècnics ajuntament: Joan Pujol, Teresa Esteban,

Xavier Roca, tècnics POUM: Laura Cid, Joan Carles


Temes tractats: Reunió amb els tècnics de medi ambient i d’urbanisme de l’ajuntament, i

regidors d’urbanisme i participació ciutadana.

- La Laura Cid de l’empresa Lavola fa una explicació dels estudis territorials i ambientals, que

formen part dels estudis de base de l’avanç de pla del POUM.

- Es concreta que a la jornada de participació ciutadana és farà una explicació de que és el

POUM?, presentació de la web www.poumargentona.cat, explicació del treballs ambientals i

dinàmica de grup.

ACTA Nº 20 / DATA: 5-3-2014

Assistents: Sergi Fernandez, Laura Cid, Joan Carles


Temes tractats: Reunió amb el tècnic de participació.

- S’acaba d’organitzar la dinàmica de la primera sessió de les jornades de participació

ciutadana. Ordre de parlaments, col·locació de les taules, logística (megafonia, informàtica).

Es fa una visita al Saló de Pedra.

60

ACTA Nº 21 / DATA: 6-3-2014

Assistents: Alcalde: Ferran Armengol, regidors: Salvador Casas, Pere Mora, Angel Puig, Jaume

Uribe, Pep Masó, Eudald Calvo, tècnics POUM: Esteve Corominas, Laura Cid, Txell Remolins,

tècnics municipals: Sergi Fernandez, i 37 ciutadans.


Temes tractats: Primera jornada de participació ciutadana del POUM.

- Tema: Medi ambient i sostenibilitat urbana. La sessió ha constat d’una primera part

informativa, del POUM, de la web i de la temàtica ambiental, i d’una segona de treball en

equip (5 grups), diàleg i consens, sobre suport de plànols.

ACTA Nº 22 / DATA: 10-3-2014


Uribe, Franc Fragoso, tècnics municipals: Teresa Esteban, Xavier Roca, Sergi Fernandez, tècnic

POUM: Esteve Corominas



- Presentació als grups polítics dels estudis urbanístics, ambientals, socioeconòmics del Pla.

- S’explica també el contingut de l’Avanç de pla, amb els criteris i objectius de planejament, i

les alternatives del Pla.


als criteris, objectius i alternatives de planejament.

- Es fa la previsió de convocar un Ple extraordinari pel 11 d’abril per l’aprovació de l’Avanç de

planejament.

ACTA Nº 23 / DATA: 13-3-2014

Assistents: Alcalde: Ferran Armengol, regidors: Salvador Casas, Pere Mora, Manel Cruz, Angel

Puig, Jaume Uribe, Pep Masó, Eudald Calvo, tècnics POUM: Esteve Corominas, Laura Cid, Txell

Remolins, Pere Lleonart, tècnics municipals: Sergi Fernandez, i 37 ciutadans.


Temes tractats: Segona jornada de participació ciutadana del POUM.

- Tema: Activitats econòmiques. La sessió ha constat d’una primera part informativa, i d’una

segona de treball en equip (5 grups).

ACTA Nº 24 / DATA: 19-3-2014

Assistents:Joan Carles, Teresa Esteban, Xavier Roca, Pere Mora


Temes tractats: Reunió amb els tècnics de l’ajuntament i el regidor d’urbanisme

- Es tracta sobre la tercera jornada de participació, relativa al model de ciutat, nous

creixements, i reestructuració urbana

61


ACTA Nº 25 / DATA: 20-3-2014

Assistents: regidors: Salvador Casas, Pere Mora, tècnics POUM: Esteve Corominas, Laura Cid,

Txell Remolins, Joan Carles, tècnics municipals: Sergi Fernández, i 30 ciutadans.


Temes tractats: Tercera jornada de participació ciutadana del POUM.

- Tema: Desenvolupament urbanístic. La sessió ha constat d’una primera part informativa, i

d’una segona de treball en equip (5 grups).

ACTA Nº 26 / DATA: 24-3-2014


Uribe, Franc Fragoso, tècnics municipals: Sergi Fernandez, tècnic POUM: Esteve Corominas



- S’explica el contingut de l’Avanç de pla, amb els criteris i objectius de planejament, i les

alternatives del Pla.


als criteris, objectius i alternatives de planejament.

62

ANNEX II MATERIALS DE SUPORT DE LES SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Es recullen alguns dels materials de suport de les sessions de participació ciutadana que,

juntament amb plànols topogràfics de la vila, van servir per recollir les aportacions sobre els

diferents temes treballats durant les sessions:

63


65


informe d’aportacions i propostes ciutadanes poum ...argentona.cat/media/7537.pdf · o...

Documents