informe anual arc 2006

Informe anual | 2006

HO VEIEM CLAR...RESIDU ÉS RECURS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg.

/0�

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

d e nou ens retrobem amb l’informe anual de l’Agència de Residus

de Catalunya en el seu exerci-ci del 2006, una cita necessària per veure el camí fet i el que ens queda per recórrer en matèria de residus a Catalunya.

Enguany hem volgut donar una significació particular a aquesta presentació amb un missatge clar: la gestió sostenible dels residus és també una forma de contribuir a mitigar les causes del canvi climàtic.

Com a membres del Govern te-nim l’obligació de continuar im-pulsant una gestió dels residus el màxim de sostenible possible, i això comporta la prevenció de la seva generació i la maximitza-ció de la recuperació dels mate-rials aprofitables que contenen els residus.

Per sobre de tot això hi ha, però, un aspecte clau que ho ha de fer possible: el paper que tots ple-gats tenim en aquest procés. Així, els ciutadans i ciutadanes, les empreses, els agents ambientals i socials, i les pròpies administra-cions hem de treballar plegats i activament per fer possible un canvi en el paradigma dels resi-dus, hem d’assolir un equilibri en el qual els residus són recursos, hem de fer el nostre mercat de materials reciclats tal com així ho està marcant la política europea a través de l’estratègia temàtica de prevenció i reciclatge.

En aquest exercici 2006 hi ha aspectes molt positius que mar-quen el camí fet i que vull des-tacar en aquesta presentació. D’una banda, per segon any con-secutiu la generació dels residus municipals no s’incrementa per sobre del que representa el crei-

xement de la població, és a dir, la generació per càpita es manté en 1,64 kg/hab/dia. Sens dubte, això és una notícia molt positiva i és el resultat de l’esforç que dia a dia fem en la nostra condició de ciutadans i ciutadanes.

D’altra banda, continuem amb un creixement positiu de la recollida selectiva dels residus municipals, on el 2006 ens hem situat ja en el 31,9%. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem recollit selecti-vament prop de 1.360.000 t de les diferents fraccions recuperables dels residus: vidre, paper, enva-sos de plàstic, llaunes, restes de menjar... en un clar exemple de la tendència que tenim a crear un mercat de materials reciclats al nostre país.

Aquest esforç que hem fet entre tots té una lectura positiva en la contribució a la mitigació del can-

PresentacióLa gestió sostenible dels residus davant dels reptes del canvi climàtic

vi climàtic: la recollida selectiva ha significat un estalvi d’emissió de més de 480.000 t de CO2 que, com sabem, és un dels gasos que contribueixen a l’escalfa-ment del planeta. Però també hi ha d’altres aspectes positius en aquesta lluita, com l’aprofitament del biogàs generat als dipòsits controlats, el qual ha generat 52 milions de kWh i que alhora tam-bé ha suposat evitar l’emissió de 32 milions de m3 de metà (CH4), un gas que contribueix a afavorir l’efecte d’hivernacle d’una mane-ra molt més important que el CO2. Així doncs, aquestes xifres són un exemple de que cada cop més la gestió dels residus és un aspecte molt important en rela-ció amb el canvi climàtic, i us emplaço a continuar contribuint a la millora d’aquests resultats ja que el gest de separar a casa els residus és actualment enca-ra més important.

D’una altra banda, durant l’any 2006 hi ha hagut un clar impuls a una política de residus amb unes bases més sòlides, tant pel que fa als aspectes de gestió com als aspectes financers. Hem treba-llat per assentar les bases dels futurs plans i programes de re-sidus, que permetran millorar el model de la gestió dels residus per transformar-lo en un model més preventiu i d’aprofitament de recursos. Així mateix, des del Go-vern hem utilitzat uns instruments financers clars i adequats que possibiliten la creació de noves infraestructures de residus i això, en definitiva, comporta la moder-nització ecològica de l’economia afavorint una millora de la com-petitivitat del sector.

Tot i aquests resultats, no hem de caure en el conformisme i hem de seguir treballant per mi-llorar-los i encaminar-nos cap a

una gestió de residus que con-tinuï contribuint, entre d’altres coses, a lluitar contra el canvi climàtic. Hem de veure aquesta gestió com una oportunitat de millorar el nostre entorn i de ser més competitius.

Encoratjo a tota la societat, als agents econòmics i socials a les administracions, així com al per-sonal de l’Agència de Residus de Catalunya a treballar decidi-dament amb l’objectiu de millo-rar dia a dia i any rere any els resultats de la gestió de residus per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

e l document que un any més us presentem, és el balanç d’un any de

treball a l'Agència de Residus de Catalunya. D'entrada puc afirmar que el 2006 ha estat un any molt important atès que hem posat els fonaments sòlids del que és el nou model de gestió dels residus a Catalunya.

Per això, enguany hem cercat un eslògan representatiu per a aquest informe –Ho veiem clar: residu és recurs– com a part in-dicativa de cap on avancem en aquesta matèria, referent de la nova cultura dels residus.

Tanmateix us presentem també una nova visió de l'informe, que pretén il·lustrar sobre totes les ac-tuacions en una perspectiva con-cordant amb la jerarquia europea que té la prevenció com a actua-ció primera i acaba amb l'asse-gurament de la disposició final dels últims residus, aquells ja no aprofitables. I sense abandonar les referències a les actuacions més transversals que impregnen aquesta jerarquia, és a dir, les

accions d'informació, divulgació i participació, així com l'acció en recerca i innovació.

Abans de fer un repàs dels as-pectes més significatius que tro-bareu a l'informe, i fent referència al que he enunciat al principi, amb relació a que el 2006 ha estat un any en què hem posat els primers fonaments del nou model, voldria destacar els tres puntals més im-portants d'aquesta qüestió:

En primer lloc, el 2006 tenim els programes de residus revisats i amb les bases dels nous progra-mes 2007-2012. Aquesta és una fita important que, de cara al 2007, permetrà tenir aprovada la nova planificació de residus. I també en aquest camp, el 2006, el Govern va aprovar la formulació del que serà el Pla territorial sectorial d'infraes-tructures de residus municipals de Catalunya, que és la peça clau per a totes les noves infraestructures amb què s'ha de proveir el nou mo-del de gestió dels residus.

En segon lloc, el Govern va apro-var a mitjan 2006 el contracte-

programa de l'ARC que permetrà finançar les actuacions que deri-ven del nou model de gestió de residus. Són més de 1.100 milions d'euros per a ajudes i inversions directes en infraestructures que en una primera fase ens han de permetre escometre les actua-cions més urgents. Puc afirmar que, per primer cop, s'estableix una base sòlida financera en ma-tèria de residus que assegura la consecució dels objectius que te-nim en desplegament.

En tercer lloc, el 2006 s'ha posat en marxa el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya, que representa l'òrgan de participa-ció i debat de les noves polítiques de residus que estem impulsant. Òrgan on es troben representats tots els sectors, des de la pròpia Administració de la Generalitat de Catalunya, el món local, els sectors empresarials, les institucions cientí-fiques i el món ambiental i de la so-cietat. El Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya es crea en concordança amb el reconeixement internacional de la importància dels mecanismes de

EL BALANÇ DEL 2006ELS REPTES DE FUTUR

La consolidació i la projecció de la nova cultura dels residus

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

participació del públic en la presa de decisions de caràcter ambiental, plasmat en l’aprovació del Conve-ni d’Aarhus i la ratificació posterior que en van fer els estats membres de la Unió Europea.

Repassant alguns dels trets de l'informe que teniu a les vostres mans, puc destacar-ne aspectes significatius:

El 2006 s'han continuat fomen-tant les ajudes als ens locals, a l'empresa i altres entitats. Això ha representat atorgar més de 26 mi-lions d'euros per a dur endavant prop de 500 projectes en matèria de residus. Projectes que van des d'actuacions de prevenció, fins al foment i implantació de les recolli-des selectives, en especial la de la matèria orgànica (les restes de menjar i les restes vegetals).

En l'àmbit de la prevenció ja dis-posem d'eines per a conèixer el grau d'experiències en el territori, mitjançant el primer mapa de pre-venció de residus municipals que de forma interactiva es pot trobar al nostre web.

També el 2006 hem desplegat instruments per a fomentar el re-ciclatge. Així ha nascut la Xarxa Compri Reciclat com una eina telemàtica que permet dina-mitzar la compra de productes ambientalment correctes i, en especial, de productes reciclats i/o reciclables.

S'ha continuat amb el treball educatiu i de divulgació amb les campanyes de sensibilització de recollida selectiva de la matèria orgànica i dels envasos, així com amb la difusió mitjançant les diver-ses exposicions que l'ARC posa a disposició dels ens locals.

En l'àmbit de la recerca hem im-pulsat l'Observatori tecnològic i centre documental sobre residus orgànics –GIRO Centre Tecnolò-gic– que té com a objectius esta-blir i consolidar una base de co-neixement sòlida i suficient sobre la gestió dels residus orgànics al nostre país.

En definitiva, són moltes les ac-tuacions que composen aquest informe anual, que us convido

a fullejar i llegir per a conèixer quins són els aspectes que ca-racteritzen una gestió sostenible de residus.

No voldria acabar aquest balanç sense fer un esment de reptes futurs. L'exercici 2007 serà sens dubte un exercici clau per a des-plegar noves infraestructures, so-bretot pel que fa als territoris on l'actuació és urgent. Així mateix, també serà un període de treball participatiu intens amb els diver-sos agents per tal de reflexionar sobre la nova planificació, i en això hi tindrà un paper significatiu el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya.

El 2012 és la fita que ens hem es-tablert per a tenir un model con-solidat que permeti recuperar el màxim nombre de residus i po-der-los tractar tots, abandonant d'aquesta manera el pes exces-siu dels tractaments finalistes.

Genoveva Català i BoschGerent de l’Agència de Residus de Catalunya

Presentació

Pàg. /0� Lagestiósostenibledelsresidusdavantdelsreptesdelcanviclimàtic

Balanç �006 · els reptes de futur

Pàg. /0� Laconsolidacióilaprojecciódelanovaculturadelsresidus

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS: Prevenció, planificació i gestió sostenible

Pàg. /10 L’estratègiaperareduirelsresidus Pàg. /1� La planificació i els instruments de gestió Pàg. /�8 Larecollidaselectivailavaloritzaciódelsrecursos Pàg. /�6 La disposició final dels residus Pàg. /�0 Lainformació,ladivulgacióilaparticipacióciutadana Pàg. /60 L’impulsdelarecercailainnovació Pàg. /6� Elfomentdelacooperacióinternacional

SUMARIInforme anual | ARC 2006

00� ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006 informació i estructura

Pàg. /68 Ellaboratori Pàg. /69 L’assessoramentjurídic Pàg. /71 L’atenciódedenúnciesilainspecció Pàg. /7� Elssistemesd’informació Pàg. /7� L’organització Pàg. /78 Elpressupost

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006 (RESUM)

estadístiques bàsiques

Pàg. /8� Elsresidusmunicipals Pàg. /8� Elsresidusindustrials Pàg. /90 Elsresidusdelaconstrucció Pàg. /9� Elsresidusramaders Pàg. /9� Elsresidusespecials

00� CONTINGUTS DEL DISC MEMòriadEL’arC(forMatPdf) vErsionsEnangLèsiCastELLà

annex 1.MemòriaCar/Pn annex �.Elsconvenisdel2006 annex 3.Lessubvencionsdel2006 annex �.Lesinstal·lacionsderesidusdeCatalunya annex �.Estadístiques

001 ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

L’estratègiaperareduirelsresidus

Laplanificacióielsinstrumentsdegestió

Larecollidaselectivailavaloritzaciódelsrecursos

Ladisposiciófinaldelsresidus

Lainformació,ladivulgacióilaparticipacióciutadana

L’impulsdelarecercailainnovació

Elfomentdelacooperacióinternacional

Prevenció, planificació i gestió sostenible

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Si s’aconsegueix no generar un residu, s’estalvien recursos ma-terials, s’evita provocar efectes negatius sobre el medi i es dis-minueix la inversió d’esforços econòmics per a recollir-lo, re-cuperar-lo, tractar-lo i eliminar-lo. La nova cultura dels residus posa l’èmfasi en l’estalvi i l’efi-ciència com a principis bàsics de l’activitat humana i dos dels reptes prioritaris en les políti-ques que l’han d’implantar són el fet de prevenir que es gene-rin residus i aconseguir reduir la disposició del rebuig.

Un dels objectius estratègics de l’Agència de Residus de Catalunya és el de contribuir a fer disminuir la generació de residus. Per això, im-pulsa programes i actuacions de prevenció amb vista a fomentar la reducció del consum i que es faci un ús més eficient dels recursos dispo-nibles, d’acord amb els principis de la cultura de la sostenibilitat.

Així, durant l’any 2006, s’ha impulsat un ampli ventall d’accions en matè-ria de prevenció i minimització, tant en l’àmbit dels residus municipals com en el dels industrials. Aquestes accions s’han centrat en convocar i atorgar ajuts per a projectes; en impulsar convenis de col·laboració amb els agents socials i econòmics; en editar documents divulgatius i de difusió de bones pràctiques i en or-ganitzar jornades.

Es presenta el primer mapa de prevenció de residus municipals

El nou Mapa de projectes de pre-venció de residus municipals de Catalunya ha entrat en servei des del web de l’ARC. Es tracta d’una aplicació informàtica que permet consultar i seleccionar els projectes d’acord amb un o més dels criteris següents: àmbit geogràfic, estat d’execució, tipus d’entitat, àmbit de les actuacions i tipus d’actuacions. El resultat de la cerca genera un mapa amb el nombre de projectes per cada comarca o demarcació,

L’estratègia per a reduir els residus

La importància de la prevenció

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

1

així com la llista dels projectes cer-cats, ordenats per demarcacions, comarques i municipis.

S’edita la guia per a la prevenció i el reciclatge de residus a les fires

La nova Guia de prevenció i reciclatge de residus de les fires de Catalunya fa una diagnosi de l’estat de la qüestió, planteja propostes de millora i presenta exemples de bones pràctiques. També ofereix indicadors de prevenció i reci-clatge aplicats a l’estudi de caracteritza-ció de la generació i gestió de residus.

IV Jornada de Prevenció de Residus Municipals

Més de 220 persones s’han reunit al Museu de la Ciència de Barcelona amb motiu de la IV Jornada de Pre-venció de Residus Municipals. L’objec-tiu ha estat continuar avançant i apro-fundint en les diverses experiències de prevenció d’aquest tipus de residus. El conjunt de les ponències i discus-

sions s’han centrat en dos temes es-pecífics: com reduir la fracció orgànica dels residus municipals, d’una banda, i els sistemes de pagament pel fet de generar residus, de l’altra, ja que han demostrat ser eficaços per a reduir la generació i fer que augmentin els ni-vells de reciclatge.

S’estudia l’experiència d’implantació de sistemes de pagament per generació

Els sistemes de pagament per gene-ració han demostrat ser un instrument eficaç com a mesura de prevenció i mi-llora dels nivells de recollida selectiva en diversos països. Amb la intenció de conèixer de primera mà l’experiència de diversos municipis que han implan-tat amb èxit sistemes de pagament per generació, el setembre s’organitza una visita a la regió italiana del Piemont amb una delegació de disset represen-tants de diversos ens locals i l’ARC.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

En tots els casos la implantació d’un sistema de pagament per generació sobre el rebuig amb una recollida porta a porta, ha comportat que la recollida selectiva augmentés de ma-nera molt significativa i, en la majoria dels casos, també s’ha reduït el vo-lum total de residus.

Es convoquen els Premis Medi Ambient 2007

“Disseny per al reciclatge: Producte reciclat / reciclable”

S’ha convocat la 4a. edició del Premi "Disseny per al Reciclatge: Producte reciclat/reciclable", l’objectiu del qual és promoure i reconèixer els esforços adreçats a incorporar materials reci-clats als productes que es fabriquen i a facilitar-ne la reciclabilitat quan arri-ben al final de la seva vida útil.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

3

Amb l’objectiu d’estimular la participació activa dels agents socials i econò·mics en reduir la producció de residus, l’ARC ha impulsat nous convenis de col·laboració amb institucions, organitzacions i entitats del país.

L’ARC, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa, el Gremi de Fle-quers de la Província de Barcelona i el Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i Comarca han signat un conveni de col·laboració per a fer una experiència pilot de prevenció de residus municipals a la ciutat de Terrassa. Una de les primeres accions executades és la de deixar de regalar les bosses de plàstic d’un sol ús. A canvi, els establiments de la xarxa de forns lliuren coixineres de pa reutilitza-bles als seus clients, així com també material informatiu. El projecte té un cost de 93.427 euros, que financen a par ts iguals l’ARC, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa.

L’ARC i l’Autoritat Por tuària de Barcelona han signat un conveni de col·laboració per a implantar actuacions que afavoreixin la prevenció i valorització dels residus generats en l’àmbit que gestiona l’Autoritat Por tuària de Barcelona. També es-tableix línies de col·laboració en la inspecció i control de la gestió de residus de les activitats que tenen lloc al Por t i preveu redactar un protocol d’actuació per a gestionar sòls contaminats i una guia per a prevenir la contaminació del sòl.

El conveni entre el Depar tament de Medi Ambient i Habitatge i l’Associació Em-presarial Química de Tarragona preveu mesures per a promoure la presentació dels Informes Preliminars de Situació així com per a redactar guies de prevenció de la contaminació del sòl.

L’ARC i l’Ajuntament de Badalona han establer t un conveni per a dur a terme projectes que implantin criteris de sostenibilitat.

L’ARC i el Depar tament de Governació i Administracions Públiques han signat un conveni per a desplegar bones pràctiques en la gestió dels residus de la Ge-neralitat de Catalunya.

L’ARC i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya col·laboren per a fomentar criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus municipals.

L’ARC i el Gremi de Recuperació de Catalunya han signat un conveni per a di-fondre bones pràctiques en el sector.

Projectes de minimització de residus

Atorgaments:46 Ajutstotals:4.430.915€

Projectes de prevenció de residus municipals i per a l’ambientalització de festes populars


L’ESFORÇ COL·LECTIU PER A...

REDUIR LA GENERACIÓ DE RESIDUS

ELS AJUTS ATORGATS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Cada categoria de residus plan-teja reptes específics que reque-reixen definir polítiques i estra-tègies d’actuació adaptades a la seva naturalesa i problemàtica especial. D’acord amb aques-ta premissa i amb el que diu la llei, cal elaborar plans i progra-mes sectorials que, alhora que tinguin en compte les caracte-rístiques diferencials de cada territori i sector, estableixin líni-es d’actuació, criteris de gestió i instruments de seguiment per a tractar adequadament cada ti-pus de residus.

La gestió dels residus a Catalunya es fonamenta en els principis que emanen dels programes d’acció de

la Unió Europea, de l’estratègia co-munitària i de les normatives de di-ferent rang que són vigents actual-ment. Amb la voluntat de respondre al que determina la llei, l’Agència de Residus de Catalunya disposa de programes per a gestionar els princi-pals tipus de residus sobre els quals actua: els municipals, els industrials i els de la construcció.

Atès que l’escenari ambiental ha ex-perimentat canvis importants durant els darrers anys, l’any 2006 s’han fet treballs de revisió dels progra-mes que s’han estat aplicant, a fi d’adaptar-los als reptes amb què s’enfrontarà la gestió dels residus els propers anys. Així, s’han presentat les revisions del Programa de gestió dels residus industrials de Catalunya (PROGRIC), del de residus munici-

La planificació i els instruments de gestióL’aplicació de la nova cultura

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

�

pals (PROGREMIC), del de residus de la construcció (PROGROC), i del Pla territorial d’infraestructures, per tal de definir les línies bàsiques que guiaran l’actuació de l’ARC en el pe-ríode 2007-2012.

També s’han elaborat propostes i dut a terme actuacions de control en matèria de gestió i valorització de les dejeccions ramaderes, amb la participació activa de les institu-cions comarcals i municipals. En aquest sentit, s’ha treballat de ma-nera coordinada i consensuada amb els diferents departaments de la Generalitat i els sectors agrícola i ramader. Aquesta tasca de planifi-cació i gestió dels residus s’ha com-pletat amb accions específiques en l’àmbit dels sòls contaminats.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

6In

form

e an

ual |

ARC

200

6

La política de residus té com a prioritat establir accions que permetin gestionar millor els residus amb la finalitat de pro-tegir el medi i millorar la quali-tat de vida de les persones.

Prenent com a punt de partida els criteris i principis generals exposats en els plans i programes de gestió dels diferents tipus de residus pre-sentats l’any 2001, al llarg dels dos darrers anys s’ha fet una diagnosi per a determinar el grau de conse-cució dels objectius i l’impacte dels canvis que s’han anat produint en el model de gestió.

A partir d’aquest procés d’avaluació, s’han revisat els continguts dels dife-rents programes per tal d’adaptar-los als reptes de futur, documents que han estat editats i presentats públicament.

Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC)

Els trets essencials del nou programa (PROGREMIC) 2007-2012, es basen en enfortir i estendre les recollides selectives al conjunt de Catalunya i tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracció resta, prio-ritzant la valorització material i reduint i/o estabilitzant el rebuig destinat a disposició final.

Les noves línies d’actuació, que que-den emmarcades dins del Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals a Catalunya 2005-2012, se centren en revisar l’espai normatiu en matèria de residus -a fi de disposar d’uns instru-ments legals actualitzats i en concor-dança amb les normatives europees i les noves propostes d’actuació que cal desplegar-; en formular una pla-nificació territorial equilibrada mitjan-çant el Pla sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals per al període 2005-2012 i en establir un pla

financer per a assolir les inversions previstes en el Pla sectorial d’infraes-tructures, inversions que s’afrontaran amb el Contracte programa aprovat pel Govern de Catalunya i l’ARC.

L’ARC presenta la revisió dels plans i programes de gestió de residus de Catalunya

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

7

Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC)

El nou PROGRIC 2007-2012 preveu, d’una banda, un ampli ventall d’actu-acions per a prevenir la generació, la valorització, el reciclatge i el tracta-ment dels residus industrials. De l’al-tra, preveu millorar els sistemes de selecció i recuperació de materials, promoure canvis en els processos productius de les empreses perquè generin menys residus i, en especial, avançar vers un desenvolupament econòmic desacoblat de la genera-ció de residus.

En aquest sentit, s’ofereixen ajuts a les empreses per a implantar millo-res que els serveixin per a minimit-zar els residus que generen en els processos productius; s’assessora en l’àmbit de la gestió i valorització i s’impulsa la creació d’un mercat efi-cient de subproductes per a facilitar i potenciar la valorització del màxim nombre de materials.

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC)

Atès que la vigència del PROGROC és del 2001 al 2006, també s’ha inici-at la redacció del nou document que ha de definir el desplegament de les

infraestructures de gestió, especial-ment pel que fa a les plantes de va-lorització de runes.

Els objectius del nou Programa són potenciar el reciclatge de materials i la reutilització de terres, i introduir l’exi-gència de la gestió ambiental i de qua-litat en origen a l’obra, amb la promo-ció de la segregació d’aquests residus així com amb la millora del control per a fer-ne una gestió adequada.

Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals

El Pla territorial sectorial de les infraes-tructures de gestió de residus munici-pals de Catalunya 2005-2012, inclou el fet de revisar i identificar nous criteris per a tractar les diverses fraccions dels residus municipals. El document ava-lua l’estat actual de les instal·lacions, proposa possibles millores de procés i/o operació per tal d’optimitzar-ne el funcionament, analitza les diferents tecnologies que es poden aplicar al nou model de gestió dels residus mu-nicipals a Catalunya, i determina les futures necessitats de tractament, tant en tecnologies i nombre com en capa-citat de les instal·lacions.

El finançament de l’execució de la pri-mera fase del Pla està garantida pel Contracte-Programa 2006-2010.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

La millora de la gestió dels residus també demana la participació activa dels agents socials i econòmics implicats. Per aquest motiu, l’ARC ha impulsat nous convenis de col·laboració amb institucions, organitzacions i entitats del país, especialment per a actuar en l’àmbit dels residus municipals.

Els residus municipals

Addenda ARC-Consell Comarcal del Ripollès per la qual es prorroga la clausura i l’adequació del dipòsit controlat de residus municipals de Les Lloses.

Conveni ARC-Consell Comarcal de Les Garrigues per a establir el model de gestió dels residus municipals definit al PROGREMIC.

Conveni marc ARC-Consorci Vallès Oriental per a finançar les infraestructures de tractament de residus municipals de la comarca del Vallès Oriental.

Conveni ARC-Consell Comarcal del Vallès Oriental-Consell Comarcal del Maresme per a establir les condicions de col·laboració en l’aplicació del nou model de gestió de residus municipals de les comarques del Vallès Oriental i del Maresme.

Conveni ARC-Consell Comarcal de l’Anoia per a establir el model de gestió dels residus municipals definit al PROGREMIC.

Conveni ARC-Consell Comarcal de La Segarra per a establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Man-comunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional, per establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca.

Pròrroga del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell Comarcal d’Osona per a cooperar i encomanar la gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus que sigui susceptible aplicar al sòl en profit de l’agricultura.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’Ajun-tament de Castellnou de Seana per a establir el model de gestió dels residus muni-cipals a la comarca.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany per a ampliar les instal·lacions del dipòsit controlat de residus municipals ubicat a la partida Puigpalter.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Ajuntament de Castellnou de Seana per a establir línies d’actuació i compensació ambiental i econòmica per la ubicació del dipòsit comarcal en el terme municipal de Castellnou de Seana.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Cerdanya per a establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca.



001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /01

9

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona per a crear una eina interactiva que simuli i modelitzi sistemes de gestió de residus municipals.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona per a redactar el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Girona per a gestionar la FORM.

Conveni marc de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per a la gestió de residus del Vallès Occidental per a establir les condicions de col·laboració en aplicació del nou model de gestió de residus municipals.

Conveni marc de col·laboració entre l’ARC, la Mancomunitat d’Incineració dels Re-sidus Urbans i el Consell Comarcal del Tarragonès per a establir el model de gestió dels residus municipals en el seu àmbit.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Conselh Generau d’Aran per a establir el model de gestió dels residus municipals de la Vall d’Aran.

Les runes de la construcció

Conveni de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públi-ques, l’ARC, l’Ajuntament de Prullans i la Universitat Politècnica de Catalunya per a restaurar el dipòsit controlat de terres i runes de Prullans.

La contaminació del sòl

Conveni relatiu a remediar els terrenys del dipòsit controlat de Can Planas i compatibilitzar els usos previstos al pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

Projectes de finançament d’infraestructures per a la implantació, el control i seguiment dels plans de gestió de dejeccions ramaderes


Ajuts als ens locals per a projectes d’investigació i recuperació de sòls públics contaminats

Atorgaments:2 Import:276.424€

ELS AJUTS ATORGATS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

El nombre de declaracions de residus industrials s'apropa a les 22.700

S’han sol·licitat 22.649 declaracions de residus industrials, de les quals la meitat han estat tramitades amb sis-temes telemàtics.

A la declaració de residus de l’any 2005 (DARI), el volum total de resi-

dus declarats ha estat de 6.352.067 tones, fet que representa un incre-ment en la generació de l’1,94% respecte a les dades del 2004. Per sectors, s’han produït els residus següents: indústries, 5.007.556 to-nes; depuradores, 471.224 tones; gestors, 891.083 tones.

DEcLARAciOnS DE RESiDUS inDUSTRiALS DE L’Any 2005

EvOLUció DE nOmbRE DE DEcLARAciOnS DE RESiDUS inDUSTRiALS DEmAnADES

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

1

La gestió de la documentació industrial millora amb l’aplicació de les noves eines telemàtiques

El Full de seguiment (FS) és el do-cument que acompanya cada trans-port individual de residus industrials al llarg del seu recorregut, mentre que la Fitxa d’acceptació (FA) és l’acord normalitzat, per a cada tipus de residus, subscrit entre el produc-tor o posseïdor del residu i l’empresa gestora escollida. Durant l’any 2006, s’han tramitat 300.000 fulls de se-guiment i s’han validat 4.258 fitxes d’acceptació, de les quals se n’han tramitat 1.497 via SDR.

L’inventari d’aparells amb PCB, s’actualitza

En aplicació del Reial decret 1378/1999, s’han actualitzat les da-des de l’inventari de PCB (policloro-bifenils) de Catalunya a partir de les informacions subministrades per les 408 empreses amb aparells amb PCB. En l’inventari hi ha 2.363 unitats actives d’un total de 9.209 aparells.

invEnTARi D’APARELLS Amb Pbc

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Els ajuts per a minimitzar els residus industrials superen els sis milions d’euros

S’ha convocat l’ordre plurianual (2005-2008) d’ajut de subvencions per a executar projectes de minimització de residus, de recerca i de desenvolupa-ment tecnològic en el camp de la mi-nimització i de la formació i promoció. La convocatòria per als anys 2005 i 2006 ha resolt atorgar subvencions a noranta-sis projectes, per un import total de 6.202.543 €, xifra que repre-senta que es deixen de generar 2.769 t/any de residus perillosos i 21.196 t/any de residus no perillosos.

L’ARC efectua més de 3.000 informes d’autorització o llicència ambiental d’activitats

D’acord amb la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, l’ARC participa en l’avaluació tècnica i la posterior tramitació d’aquestes activitats des del vector residus. Així, en total s’han avaluat 3.176 projectes, avaluacions ambientals i canvis no substancials, dels quals 407 corresponen a gestors de residus.

inFORmES iiAA, Any 2006, DiSTRibUció PER AcTiviTATS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

3

AcTUAciOnS RELAciOnADES Amb LA GESTió DELS RESiDUS inDUSTRiALS

Nombre d’estudis de minimització vigents inclosos en la base de

dades de l’ARC2.520

Notificacions de trasllat de residus perillosos revisades 5.463

Expedients transfronterers de residus autoritzats

(exportació més importació)

73 i 40 (113)

Sol·licituds per declarar residus valoritzables energèticament 9

Informes tècnics favorables sobre la regulació de

l’emmagatzematge de residus perillosos58

inFORmES iiAA, Any 2006, DiSTRibUció PER DEmARcAciOnS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Una nova aplicació permet fer el seguiment de les dejeccions ramaderes

Amb l’objectiu de tenir informació sobre l’estat de les instal·lacions de tractament de les dejeccions rama-deres i conèixer-ne l’estat d’execució o de funcionament, s’ha treballat en confeccionar una base de dades de tots els sistemes de tractament en origen que hi ha a Catalunya.

De forma paral·lela, s’ha creat una aplicació per a controlar els costos dels sistemes de tractament. L’ARC ha encomanat a la Fundació Agrícola Catalana la creació d’una eina infor-màtica que permeti als ramaders dur a terme una comptabilitat dels costos dels sistemes de tractament de què disposen a les seves explotacions i comparar-los amb els costos teòrics.

Neix l’Observatori tecnològic sobre els residus orgànics

Mitjançant la signatura d’un conveni entre la Fundació Privada d’Estudis del Medi Ambient (GIRO Centre Tec-nològic) i l’ARC, s’ha creat l’Observa-tori tecnològic i centre documental sobre residus orgànics.

L’Observatori té com a objectius esta-blir i consolidar una base d’informació, coneixement i d’anàlisi prospectiva en

la gestió de residus orgànics i l’impac-te i la importància que tenen en la in-dústria, l’agricultura i la ramaderia; dur a terme una recerca pluridisciplinària que analitzi científicament problemàti-ques de gestió de residus sòlids; que serveixi de suport per a adoptar deci-sions de caràcter estratègic, tant per a empreses com per a les administraci-ons en temes tecnològics; i constituir una xarxa de col·laboradors i grups de recerca arreu de Catalunya, Espanya i Europa per a elaborar i gestionar una base de dades comuna.

Es crea una aplicació informàtica per a fer un seguiment de les activitats potencialment contaminants del sòl

Amb l’objectiu de facilitar la tramita-ció i gestió dels informes preliminars de situació i els informes de situació que han de presentar les activitats potencialment contaminants del sòl (estimades en 30.000), s’ha creat una aplicació que permet presentar els informes en línia, gestionar-los docu-mentalment i valorar-los mitjançant un sistema de quantificació del risc.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�

Finalitza la recuperació del sòl de l’antiga empresa Hightex a Òdena

Les actuacions han consistit en ex-cavar i gestionar els focus més im-portants de contaminació del sòl (2.000 tones de terres); gestionar-ne els residus (660 tones i 4.500 enva-sos); construir dues rases drenants per a retenir les aigües que s’infil-tren i arrosseguen els contaminants i executar una xarxa de control a l’interior de l’emplaçament. Aques-tes actuacions han tingut un cost de 600.000 euros.

El compromís dels agents econòmics amb la gestió de la contaminació de sòls

L’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Associació Empresarial Química de Tarragona han signat sengles convenis amb l’ARC i el Departament de Medi Ambient i Habitatge que preveuen, entre d’altres mesures, gestionar la contaminació del sòl tot establint mesures per a promoure la presentació dels informes preliminars de situació així com la redacció de guies de prevenció de la contaminació del sòl.

AcTUAciOnS RELAciOnADES Amb LA GESTió DE SòLS cOnTAminATS

Informes d’avaluació, valoració i validació d’estudis i projectes

d’investigació i recuperació d’emplaçaments contaminats80

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats 3

Identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats 80

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

6In

form

e an

ual |

ARC

200

6

El cànon sobre la deposició controlada de residus municipals, un impost ecològic

Una de les principals actuacions en termes de gestió ha estat l’aplicació del cànon sobre la deposició contro-lada de residus municipals, un impost ecològic que s’aplica als residus que, d’acord amb la legislació específi-ca vigent, tenen la consideració de municipals i són destinats a dipòsits controlats. El cànon, que es fixa en 10 € per tona de residus destinats a dipò-sit controlat, va ser creat per la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finança-ment de les infraestructures de trac-tament de residus i del cànon sobre la deposició de residus, i va entrar en vigor l’1 de gener de 2004.

Els subjectes passius, en concepte de contribuents, són els ens locals ti-tulars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que tinguin la competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local, amb independència de quina sigui la mo-dalitat de gestió del servei. Els pro-ductors dels residus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida també es considera que són contribuents. Els subjectes pas-sius substituts són els titulars de les instal·lacions de deposició de residus i tenen l’obligació de presentar autoli-quidacions trimestrals.

Els recursos provinents de la recap-tació del cànon s’apliquen al Fons de Gestió de Residus. La Junta de Go-vern del Fons acorda els criteris que determinen la distribució dels imports recaptats, d’acord amb el que la Llei estableix:

· El 50%, com a mínim s’ha d’aplicar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament.

· La resta s’ha d’aplicar a la recollida selectiva de matèria orgànica, a la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat. També cal promoure campanyes de sensibilització i d’educació ambiental i divulgació.

Els beneficiaris dels recursos del Fons de Gestió de Residus són els ens locals tant municipals com su-pramunicipals, altres entitats com-petents i consorcis constituïts per a prestar serveis i per a dur a terme inversions destinades a gestionar re-sidus municipals.

LA RECAPTACIó ACUMULADA DEL CàNON CORRESPONENT A L’ANy 2006 HA ESTAT DE 32.953.994 €.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /02

7

El retorn de la recaptació el cànon de l’any 2005, que va ascendir a 31.873.674€ el va aprovar l’any 2006 la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus, d’acord amb els percentatges següents:

CÀNON DePOSICIÓ ReSIDUS mUNICIPalS aNy 2005: distribució de la recaptació per conceptes retorn

RETORNCànon % sobre el total

d’ingrés€

Tractament de la fracció orgànica FORM (gestió) 7.007.771 22%

Tractament de la fracció orgànica FORM (infraestructura) 1.950.606 6%

Tractament de la fracció orgànica FORM (optimització i millores del procés) 2.588.142 8%

Caracterítiques 299.613 1%

Reducció del rebuig (tones) 556.075 2%

Despeses de gestió de l’ARC 1.273.947 4%

Subtotal tractament FORM 13.677.155 43%

Recollida de la fracció orgànica FORM (tones) 2.835.017 9%

Recollida del paper i cartró 6.289.386 20%

Deixalleries (fix per habitant) 3.394.531 11%

Deixalleries (variable per tona) 1.939.189 6%

Serveis públics 1.593.684 5%

Subtotal Altres 16.051.807 50%

TOTAL 29.728.962 93%

Romanent cànon 2.144.712 7%

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

ELS RESIDUS MUNICIPALS

Mapa d’instal·lacions per a gestionar els residus

municipals que hi havia en funcionament i en

construcció a Catalunya, a 31 de desembre de 2006.

El Pla territorial sectorial d’infraestrucures de residus municipals

racionalitza la planificació territorial

de les instal·lacions de tractament i disposició final amb l’objectiu de

reduir el desplaçament dels residus, reordenar-

ne els fluxos i aconseguir que els territoris siguin

autosuficients en gestió.

Una gestió sostenible dels residus demana crear una xarxa d’infra-estructures que garanteixi la qua-litat ambiental dels procediments aplicats i de les intervencions dutes a terme. Alhora, aquests equipaments han de fomentar el reciclatge i la reutilització dels recursos que encara no hagin finalitzat el seu cicle de vida, a més de la valorització energètica dels residus. La recuperació dels residus i dels subproductes dels processos productius demostra, doncs, la viabilitat social, ambi-ental i econòmica d’un model de consum fonamentat en aprofitar els recursos de manera eficient.

Els diversos programes de gestió de què s’ha dotat l’ARC per gestio-nar cada tipus de residus defineixen els reptes de futur a l’hora d’avançar en aquest àmbit d’actuació.

Així, durant l’any 2006 s’han construït noves instal·lacions de recollida se-lectiva i valorització, i s’han adequat les infraestructures que ja hi havia als nous requisits, en el marc dels convenis i acords signats amb els diferents agents territorials. Mentre que algunes accions han estat con-tractades i finançades directament per l’ARC, d’altres ho han estat pels diferents ens locals, amb el suport econòmic de l’ARC. Actualment, hi ha 1.100 instal·lacions de gestió de residus en funcionament.

LA RECOLLIDA SELECTIVA I LA VALORITZACIÓ DELS RECURSOS

El tancament del cicle

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

9

inSTAL·LAciOnS En FUnciOnAmEnT i En cOnSTRUcció PER A LA GESTió DE RESiDUS mUniciPALS A cATALUnyA

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Per a impulsar la recuperació dels recursos i la valorització dels residus cal comptar amb la participació de les institucions locals, comarcals i supra·municipals que tenen responsabilitats en la construcció, millora o gestió de les infraestructures de tractament de residus municipals. En aquest sentit, l’ARC ha impulsat nous convenis de col·laboració amb aquests agents per avançar en el tancament del cicle dels recursos.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per a la Gestió de Residus Municipals del Baix Camp, per a finançar la planta de tractament de la fracció resta de Botarell.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal d’Osona, l’Ajunta-ment de Gurb i l’Ajuntament de Vic, per al segellament complert i l’adequació de l’antic dipòsit controlat de deixalles ubicat al terme municipal de Gurb i el control dels lixiviats en cas que se’n produeixin un cop realitzades les obres de segellament.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Ripollès i el Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans d’Osona per a reduir els residus del dipòsit controlat d'Osona i per a dipositar-hi la fracció resta dels residus municipals ordinaris que genera la comarca del Ripollès.

Conveni marc de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme per a finançar la planta de tractament de resta del Maresme i les millores a l’incineradora de Mataró.

Pròrroga i ampliació del pressupost del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i l’EMSHTR amb l’objecte de portar a terme les tasques addici-onals de finalització i seguiment de la prova pilot de disposició del rebuig embalat procedent dels centres de tractament de residus metropolitans -Ecoparcs- a la zona 4 del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola i l’EM-SHTR per a establir les condicions de col·laboració entre totes les adminis-tracions signatàries per a desenvolupar les tasques de rebliment del dipòsit de residus de classe 2 a l’antiga extracció d’argiles Elena, ubicada al sector de la Plana del Castell.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental per a finançar el nou centre de tractament de residus muni-cipals a la comarca del Vallès Occidental.

Addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Trac-tament de Residus i la Societat Gestora de Runes de la Construcció, SA, per la qual es prorroga la restauració de la pedrera la Vallensana.



001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

1

Addenda al conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, per a promoure la gestió de residus orgànics mitjançant un compostatge descentralitzat.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Ajuntament de Barcelona per a implan-tar deixalleries mòbils i impulsar la recollida selectiva de la FORM.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Noguera, per a establir el model de gestió dels residus municipals a la comarca.

Pròrroga del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell Comarcal d’Osona per a cooperar i encomanar la gestió d’actuacions d’inspecció d’acti-vitats productores i gestores de residus que sigui susceptible aplicar al sòl en profit de l’agricultura.

Pròrroga del conveni de col·laboració signat entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Garrotxa per a cooperar i encomanar la gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus que sigui susceptible aplicar al sòl en profit de l’agricultura.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de l’Urgell per a establir el model de gestió dels residus municipals en l’àmbit de la comarca.

Conveni de col·laboració entre l’ARC, el Consell Comarcal del Berguedà i el senyor Josep Puig i Vilalta, per a arribar a un acord transaccional que estableixi i posi en funcionament el dipòsit controlat de residus municipals, no especials, que ocupa la finca la Palanca, propietat del senyor Josep Puig i Vilalta, on hi resideix amb la seva família i on es troba instal·lada i en fun-cionament una explotació agropecuària en execució de les sentències de la Sala C-A del TSJC.

Pròrroga del conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal del Vallès Occidental per a finançar les obres i els equipaments previstos en el pro-jecte de construcció de la planta de biometanització de residus orgànics.

Projectes per a implantar deixalleries i altres equipaments per a la recollida selectiva i la valorització de residus municipals

Atorgaments: 65 Ajuts totals: 4.000.000 €

Projectes per a fomentar la recollida selectiva de lafracció orgànica de residus municipals

Atorgaments: 123 Ajuts totals: 8.502.700 €

Projectes per a impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes

Atorgaments: 3 Ajuts totals: 34.092 €

ELS AJUTS ATORGATS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Equipaments de gestió de residus municipals adequats o construïts

contractades per l’ARc

DeixalleriesL’Ampolla i Camarles (Baix Ebre)L’Ametlla de Mar (Baix Ebre)

Plantes de transferència L’Aldea (Baix Ebre)

Plantes de compostatge Llagostera (Gironès)

contractades pels ens locals

Instal·lacions d’incineració i valorització energètica

Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Girona i Mataró

Triatge-metanització Sant Adrià de Besòs - Ecoparc 3

Metanització-compostatge Terrassa (Vallès Occidental)

Aplicació del romanent del Fons de gestió de residus 2005

Planta de compostatge import

Tàrrega 354.712,00 €

Ecoparc1 1.120.000,00 €

Llagostera 420.000,00 €

Montoliu de Lleida 250.000,00 €

TOTAL 2.144.712,00 €

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

3

La planta mòbil de lixiviats de l’ARC tracta més de 8.000 m3 d’efluents

La planta mòbil de l’ARC ha tractat 8.139 m3 de lixiviats als dipòsits con-trolats de Vic a Osona (2.189 m3), de Santa Coloma de Farners a La Sel-va (1.143 m3), del Mas de Barberans al Montsià (772 m3), de Bellver a La Cerdanya (1.729 m3) i de Balaguer a La Noguera (2.306 m3).

L’aprofitament del biogàs generat als dipòsits controlats ha generat 52 milions de kWh

Els dipòsits controlats públics dispo-sen d’instal·lacions de recuperació i aprofitament energètic del biogàs generat a partir de la descomposició de la matèria orgànica. La generació total d’energia elèctrica a partir del biogàs en dipòsits controlats pú-blics (Vall d’en Joan al Garraf, Solius, Pedret i Marzà, Serrallarga i Bellver de Cerdanya) ha superat l’any 2006 els 52 milions de kWh.

Aquest aprofitament ha contribuït a evitar l’emissió de més de 32 milions de m3 de biogàs (gas metà) a l’atmos-fera.

L’energia fotovoltaica i la minieòlica arriben als dipòsits controlats

El dipòsit de la Cerdanya té un ae-rogenerador de 3 kW de potència. D’altres dipòsits tenen sistemes foto-voltaics i/o fototèrmics per a aprofitar l’energia solar com, per exemple, el de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell).

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Entren en funcionament tretze noves deixalleries a Catalunya

Enguany s’ha continuat ampliant la xarxa de deixalleries que, amb les tretze noves instal·lacions, ja supera les 240. També ha avançat la implan-tació de minideixalleries de barri per a grans centres urbans, la implanta-ció de deixalleries en municipis d’en-tre 2.000 i 5.000 habitants, i s’han fet millores, ampliacions i equipaments auxiliars en deixalleries que ja hi ha-via en servei i en deixalleries mòbils. S’ha incorporat, a més, un nou mo-del de deixalleria mòbil “model 2”, més compacta i apta per moure’s dins de la ciutat.

Gràcies a la cooperació econòmica en el desenvolupament del programa de deixalleries, s’han atorgat subven-cions per un total de 5,4 milions d’eu-ros corresponents a peticions de 77 ens locals.

La xarxa de plantes de triatge s’amplia i tracta més de 70.000 tones d’envasos

La xarxa de plantes de triatge s’ha ampliat amb l’entrada en servei de la de Vic. Un nombre significatiu de les instal·lacions actuals també han incorporat mecanismes automàtics en els seus processos de selecció (plantes de triatge de Mataró, Molins de Rei i Rubí; plantes de triatge d’en-vasos lleugers d’Hostalets de Pierola, Llagostera, Berga, Celrà, Constantí, Gavà-Viladecans, Santa Maria de Palautordera i Vilafranca del Penedès, i la planta de triatge d’envasos, paper i cartró de Malla i Vic).

Actualment, hi ha tretze instal·lacions de triatge de residus municipals en funcionament que seleccionen els envasos lleugers procedents de la re-collida selectiva (tres plantes de triat-ge i deu plantes de triatge d’envasos lleugers). Les deu plantes de triatge d’envasos lleugers han tractat en total més de 70.654 tones.

ESTAT AcTUAL D’imPLAnTAció DE DEixALLERiES

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

�

El suport econòmic als ens locals per a fer la recollida selectiva de la FORM supera els 8,5 milions d’euros

En el marc de l’estratègia de suport als ens locals, l’ARC ha atorgat 8,5 milions d’euros per a fomentar la re-collida selectiva de la fracció orgàni-ca (FORM) a 123 ens locals.

En l’objecte de la subvenció s’hi in-clouen els conceptes de cubells i bosses compostables per a les llars, contenidors de recollida selectiva de la FORM, realització de campanyes de comunicació i altres conceptes estrictament relacionats amb fomen-tar la recollida selectiva de la FORM.

L’ARC elabora un protocol de caracterització de la presència de matèria orgànica en el rebuig

Amb la finalitat d’avançar en la millo-ra de la qualitat de la matèria orgà-nica que es recupera a les plantes de tractament biològic de Catalunya, l’ARC i la Universitat Politècnica de Catalunya han elaborat un protocol de caracterització d’aquesta fracció dels residus.

El seguiment s’està fent a tots els mu-nicipis de Catalunya que, en el mo-ment de la contractació de l’estudi de caracterització, havien iniciat la recollida selectiva d’aquesta fracció. En concret, s’han fet 983 caracteritza-cions de la FORM que corresponen a 384 municipis.

Millora la qualitat i la quantitat de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

L’entrada en vigor de la Llei de finan-çament de les infraestructures i del cànon sobre deposició de residus ha donat un fort impuls a la recollida se-lectiva de residus municipals i, espe-cialment, a la recollida selectiva de la FORM. Aquesta Llei grava cada tona de residus municipals destinada a di-pòsit amb un cànon de 10 €/t. Actual-ment, hi ha vint plantes de compos-tatge i quatre de digestió anaeròbica en funcionament.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

6In

form

e an

ual |

ARC

200

6

INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT BIOLÒGIC

TRACTAMENT RESIDU

CompostatgeDigestió

anaeròbicaFORM RESTA

TORRELLES DE LLOBREGAT

BOTARELL

CASTELLDEFELS

SANTA COLOMA DE FARNERS

JORBA

GRANOLLERS

MONTOLIU DE LLEIDA

SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANT PERE DE RIBES

CENTELLES

LA SEU D’URGELL

MAS DE BARBERANS

MANRESA

ECOPARC I (BARCELONA)

TERRASSA

TÀRREGA

ESPLUGA DE FRANCOLÍ

ECOPARC II (MONTCADA)

OLOT

TREMP

ECOPARC III (SANT ADRIÀ DE BESÒS)

inSTAL·LAciOnS DE TRAcTAmEnT biOLòGic En FUnciOnAmEnTMapa d’instal·lacions

autoritzades per a tractar residus industrials,

en servei o pendents de posar en marxa

a Catalunya, a 31 de desembre de 2006.

ELS RESIDUS INDUSTRIALS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

7

inSTAL·LAciOnS En FUnciOnAmEnT i En PROvES PER A LA GESTió DELS RESiDUS inDUSTRiALS A cATALUnyA

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

S’impulsa la recuperació dels residus d’aparells elèctrics i electrònics

Per a avançar en la recuperació dels residus d’aparells elèctrics i electrònics, les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) d’aquests residus (RAEE’s) i l’ARC han signat un conveni de col-laboració per a la recollida selectiva d’aquests residus.

El conveni ha estat signat per la Fun-dació ECOTIC, la Fundació ECOLEC, AMBILAMP, la Fundació ECOLUM, la Fundació ECOASIMELEC, la Fundació ECOFIMàTICA, la Fundació TRAGA-MÒBIL i la Fundació ECO-RAEE’S, que cobreixen les deu categories d’aparells previstes per la normativa vigent, cosa que garanteix gestionar correctament tots els residus que es generin.

En la línia del que porta a terme en matèria de prevenció i de millora de la gestió dels residus, l’ARC fomenta la participació dels agents socials i econòmics en l’estratègia de valorització dels residus, raó per la qual impulsa convenis de col·laboració amb institucions, organitzacions i entitats d’arreu del territori.

Conveni marc entre l’ARC i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE’s), per a regular-ne les activitats a Catalunya.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya per a fomentar la figura del subproducte.

Conveni de col·laboració entre l’ARC i l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives (ADI FAD), per a incorporar la variable ambiental a les bases i a la valoració de les candidatures dels XXXI Premis Delta 2007, així com també perquè l’ADI FAD col·labori en l’organització dels Premis Medi Ambient.

Protocol de col·laboració entre el CIDEM, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’ARC per a desenvolupar el projecte d’aplicació d’un pla d’ecodisseny en el sector de la joguina amb components elèctrics i/o electrònics.


FOMENTAR EL RECICLATGE I LA VALORITZACIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /03

9

Entra en funcionament la Xarxa Compri Reciclat

La Xarxa Compri Reciclat ha nascut amb l’objectiu de dinamitzar la compra de productes ambientalment correctes i, en especial, de productes reciclats o reciclables. L’integren tots els agents implicats en l’oferta i la demanda de productes reciclats i reciclables, és a dir, les entitats que fabriquen o distribu-eixen aquests productes a Catalunya i les que els poden adquirir. A final del 2006, la Xarxa consta de quaranta-vuit entitats adherides i noranta-tres pro-ductes donats d’alta.

La Xarxa ha estat fruit del conveni de col·laboració entre l’ARC, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associ-ació Catalana de Municipis i Comar-ques, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, el Foment del Treball, Pimec i el Consell de Cambres de Catalunya.

PODEU CONSULTAR EL wEB http:\\xcr.arc.cat

El sector industrial col·labora per impulsar la figura del subproducte

Amb l’objectiu de promoure i donar a conèixer al sector industrial interessat la figura del subproducte com a re-curs que no ha arribat al final del cicle de vida i s’ha de considerar com una matèria primera, ha tingut lloc una jor-nada sobre la gestió de residus com a subproductes.

Organitzada pel Centre Català del Reciclatge, en col·laboració amb la Borsa de Subproductes de Catalunya del Consell General de Cambres de Catalunya, hi ha parti-cipat més de cent cinquanta assis-tents que han donat a conèixer les seves experiències a fi d’encoratjar els empresaris i el sector industrial a potenciar la imatge del subproducte i del residu com a recurs.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

inSTAL·LAciOnS En FUnciOnAmEnT PER A LA GESTió DE RUnES i ALTRES RESiDUS DE LA cOnSTRUcció A cATALUnyA

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

1

ELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Mapa d’instal·lacions autoritzades en servei a Catalunya per a gestionar residus de la construcció a 31 de desembre de 2006

La xarxa de plantes de reciclatge i triatge de runes de la construcció gestiona més de dos milions de tones de residus

Les plantes de triatge i transferència de runes de la construcció han ges-tionat 2,1 milions de tones de residus de l’activitat constructiva. L’entrada en servei de diverses instal·lacions arreu del territori i la millora de les que ja funcionen ha permès assolir aquesta xifra i millorar la gestió d’aquest tipus de residus.

PLANTES DE RECICLATGE

Foixà (Baix Empordà), Prullans (Cerdanya), Rosselló (Segrià), Torrefarrera (Segrià), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Sant Pere Sallavinera (Anoia)

PLANTES DE TRIATGE I TRANSFERèNCIA

Viladecans (Baix Llobregat), Vilamalla (Alt Empordà), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Alcarràs (Segrià), Selva del Camp (Baix Camp), Calafell (Baix Penedès), Roquetes (Baix Ebre) i Santa Bàrbara (Montsià).

PLAnTES DE TRiATGE DE LES qUALS S’hA inFORmAT FAvORAbLEmEnT

inSTAL·LAciOnS AUTORiTzADES PER A GESTiOnAR RESiDUS DE LA cOnSTRUcció

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

inSTAL·LAciOnS En FUnciOnAmEnT PER A LA GESTió DE LES DEJEcciOnS RAmADERES A cATALUnyA

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

3

Els ajuts per a finançar infraestructures de dejeccions ramaderes arriben als dos milions d’euros

Complint les bases que estableix la línia d’ajuts per a finançar les infraes-tructures necessàries per a implan-tar, controlar i fer el seguiment dels plans de gestió de dejeccions, s’han presentat 278 sol·licituds per un im-port total de més de vint-i-tres milions d’euros. S’ha informat favorablement de 17, que han rebut un ajut total de dos milions d’euros, amb càrrec al pressupost de l’ARC per al 2006. Es presenta la versió en

castellà de la Guia de tractament de les dejeccions ramaderes

A principis de l’any 2005 es va pre-sentar la Guia de tractament de les dejeccions ramaderes, que té per ob-jecte identificar i descriure els avan-tatges i inconvenients dels principals tractaments aplicables a les dejecci-ons ramaderes. D’aquesta manera es disposa d’una eina útil per a se-leccionar el tractament més adequat en cada situació. Durant l’any 2006 se n’ha fet la traducció al castellà, de la qual s’han distribuït 1.000 exemplars.

LES DEJECCIONS RAMADERES

Mapa d’instal·lacions autoritzades per a tractar dejeccions ramaderes, en servei o pendents de posar en marxa a Catalunya, a 31 de desembre de 2006.

inSTAL·LAciOnS OPERATivES PER A GESTiOnAR DEJEcciOnS RAmADERES

Les plantes de compostatge indicades per als fems també poden tractar altres residus industrials.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

ELS SERVEIS PÚBLICS DE

L’ARC

Mapa amb les instal·lacions amb els residus totals tractats

La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus perillosos, declara servei públic el tractament de diversos tipus de residus. En aquest sentit, l’ARC promou les instal·lacions que corresponen al tractament d’aquests residus.

El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages)

Constantí (Tarragonès)

Alcover (Alt Camp)

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�

El tractament i reciclatge de frigorífics augmenta més d’un 7%

El Centre de Tractament i Reciclatge ha tractat 93.808 unitats de frigorí-fics i equips afins, una quantitat que representa un increment del 7,5% respecte a les dades del 2005. Tam-bé s’han tractat 1.173 equips d’aire condicionat.

El Pont de Vilomara i RocafortExplotador: TPA, Técnicas de Protección Ambiental, SA

El tractament de piles i làmpades fluorescents augmenta un 19% i un 6%, respectivament

S’han tractat 633,2 tones de piles i 702,9 tones de làmpades fluores-cents, de descàrrega i baix consum. Aquestes quantitats representen un increment amb relació a l’any 2005 del 19% i del 6,1%, respectivament.

El Pont de Vilomara i RocafortExplotador: PILAGEST, SL

La planta de regeneració d’olis minerals d’Alcover ha tractat més de 33.500 tones durant el 2006

S’han tractat 33.585 tones d’olis mi-nerals, quantitat que representa un increment del 6,7% respecte a la quantitat tractada el 2005.

AlcoverExplotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA

La gestió de residus especials incinerables supera les 63.000 tones

S’han gestionat 63.594 t de residus especials incinerables, de les quals 41.430 han estat tractades a la plan-ta incineradora de residus especials de Constantí. Aquest any s’inclouen com a novetat les 3.701 tones que s’han gestionat mitjançant la valorit-zació energètica.

ConstantíExplotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT)

Es presenten 135.000 certificats de destrucció de vehicles fora d’ús

D’acord amb la normativa vigent, els gestors de vehicles fora d’ús (VFU) han de presentar una declaració anual, abans del 31 de març, sobre la gestió realitzada amb els vehicles fora d’ús tractats.

Durant el primer trimestre de cada any, des del Centre Català del Reci-clatge, es recorda aquesta obligació a cada gestor autoritzat, es reben les declaracions i s’envia un resum al ministeri corresponent de l’Estat espanyol. L’any 2006 s’han rebut 135.245 certificats de destrucció.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

6In

form

e an

ual |

ARC

200

6

La correcta disposició dels re-sidus que han finalitzat la seva vida útil i no poden ser retornats al cicle productiu és una garan-tia de preservació del medi i de minimització dels impactes am-bientals associats a una gestió final defectuosa.

Els dipòsits controlats de re-sidus són una infraestructura ambiental necessària, ja que els nivells de reciclatge i recu-peració dels recursos que han assolit les societats més desen-volupades encara no permeten tancar completament el cicle i desestimar aquesta alternativa. La nova cultura dels residus té com a un dels seus reptes prin-cipals, precisament, avançar en el tractament previ de tots els residus a dipositar i potenciar les infraestructures de tracta-ment i valorització.

Una de les línies d’actuació prioritàri-es de l’ARC és que es minimitzin els impactes derivats del dipòsit con-trolat de residus. En aquest sentit, impulsa infraestructures que com-pleixin tots els requisits de seguretat i de qualitat ambiental, i també fa clausurar i restaurar els indrets que es veuen afectats per l’abocament incontrolat de residus.

L’Agència ha actuat en una setantena de municipis de Catalunya intervenint sobre gairebé tres-cents punts in-controlats d’abocament i ha informat favorablement sobre nous dipòsits de residus municipals i residus de la construcció, que amplien la xarxa d’infraestructures de disposició con-trolada en servei.

LA DISPOSICIÓ FINAL DELS RESIDUSLa protecció de l’entorn

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

7

Es clausuren dos-cents vuitanta punts incontrolats d’abocament arreu del territori

Una gestió sostenible dels residus, coherent amb la protecció del terri-tori, demana actuar sobre els indrets que esdevenen punts d’abocament incontrolat per l’actuació humana negligent. Així, s’ha actuat en sei-xanta-nou municipis clausurant i netejant dos-cents vuitanta punts incontrolats d’abocament.

Obres contractades per l’ARC per a millorar les infraestructures

S’han finalitzat les obres dels ac-cessos al dipòsit de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), i l’estació de transferència de L’Aldea (Baix Ebre).

Obres de la clausura del dipòsit de Les Lloses (Ripollès).

La xarxa de dipòsits controlats de runes s’amplia amb noves instal·lacions

Les instal·lacions de disposició con-trolada de runes de la construcció han gestionat enguany més de nou milions de tones de residus. L’entrada en ser-vei de diverses instal·lacions arreu del territori i la millora de les que ja operen ha permès assolir aquesta xifra i millo-rar la gestió i disposició de les runes.

DiPòSiTS DE RUnES DELS qUALS S’hA inFORmAT FAvORAbLEmEnT

Dipòsits controlatsSubirats (Alt Penedès), Papiol (Baix Llobregat), Vilajuïga (Alt Empordà), Falset (Priorat) i Bellvei (Baix Penedès)

ALTRES mODiFicAciOnS

Inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya

Dipòsits controlats de Dosrius (Maresme) i El Papiol (Baix Llobregat), i Planta de reciclatge de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

Baixa del Registre de gestors de residus de Catalunya

Dipòsits controlats del Papiol (EMSHTR), i l’extractiva Santa Teresa, d’Ullà (Baix Empordà) i d’Albatàrrec (Segrià)

Tancament en assolir la capacitat màxima autoritzada

Dipòsits controlats d’Igualada (Anoia), Palafolls (Maresme), El Port de la Selva (Alt Empordà) i Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Redacció de projectes i contractació d’obres dels abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús subvencionats en la convocatòria d’ajuts per a l’any 2005.

XARXA D’ABOCADORS MUNICIPALS D’ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ FORA D’ÚS

Pau

Mollet de Peralada

Figueres

Cadaqués

Portbou

Colera i Llers (Alt Empordà)

Verges (Baix Empordà)

Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar (Selva)

Gósol (Berguedà)

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Piera (Anoia)

Gelida (Alt Penedès)

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

EMD Rocallaura (Urgell)

El Vendrell (Baix Penedès)

Vilanova de Prades

Barberà de la Conca

L’Espluga de Francolí

Pontils

Montblanc

Blancafort

Vilaverd i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Menàrguens (Noguera)

Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell)

Maldà (Urgell)

Isona

Conca Dellà

Sant Esteve de la Sarga i Tremp (Pallars Jussà)

Oliola

Vallfogona de Balaguer

Castelló de Farfanya i Algerri (Noguera)

L’Espluga Calba (Garrigues)

Almacelles (Segrià)

Maials (Segrià)

Batea (Terra Alta)

Torre de l’Espanyol i Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Tarragona (Tarragonès).

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

9

Convocatòria de subvencions 2006 per a clausurar altres abocadors municipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús.

Darnius (Alt Empordà)

Montmaneu (Anoia)

Mura (Bages)

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

Sant Jaume dels Domenys i Santa Oliva (Baix Penedès)

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)

Cercs (Berguedà)

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

Sant Pere de Ribes (Garraf)

Riudaura i Beuda (Garrotxa)

Girona (Gironès)

Arenys de Mar (Maresme)

Foradada (Noguera)

Orís (Osona)

Talarn

Castell de Mur

Conca de Dalt

Gavet de la Conca

La Pobla de Segur i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

Rialp

Alins

Sort

Vall de Cardós

La Guingueta d’àneu (Pallars Sobirà)

Cornudella de Montsant

Poboleda i Bellmunt del Priorat (Priorat)

Miravet (Ribera d’Ebre)

Sant Guim de Freixenet

Torrefeta i Florejacs (Segarra)

Alguaire i Els Alamús (Segrià)

Santa Coloma de Farners (Selva)

Constantí

La Nou de Gaià

Els Pallaresos

La Pobla de Montornès

La Riera de Gaià

Torredembarra i Vilallonga del Camp (Tarragonès)

Montcada i Reixac

Castellar del Vallès

Sabadell

Terrassa i Polinyà (Vallès Occidental)

CG Aran (Vall d’Aran)

PressuPost total: quatre milions d’euros. LES ACTUACIONS OBJECTE

D’AqUESTES RESOLUCIONS

ES PODEN REALITzAR

DURANT ELS ANyS 2006,

2007 I 2008.

Projectes de clausura d’abocadors municipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús


ELS AJUTS ATORGATS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

La divulgació, la informació i la participació són instruments clau per a transmetre i difondre a la ciutadania els valors sobre els quals es construeix la nova cultura dels residus.

Comprometre les persones amb aquests principis que gui-en l’actuació de l’ARC reque-reix dur a terme accions comu-nicatives d’ampli espectre a fi d’arribar i implicar el conjunt de la ciutadania en el repte col-lectiu de progressar en la lògi-ca del recurs i la gestió integral dels residus.

L’estratègia comunicativa que por-ta a terme l’Agència de Residus de Catalunya s’expressa per mitjà d’ac-cions d’índole diversa com l’edició de materials informatius i divulgatius, l’organització de cursos i seminaris, el plantejament de campanyes, la re-alització d’exposicions o la celebra-ció d’activitats lúdiques i participati-ves. D’aquesta manera, l’ARC difon

arreu del territori els missatges i les bones pràctiques que emanen de la seva filosofia d’actuació tot afavorint la transparència i l’accés a la infor-mació sobre la gestió dels residus.

L’ARC també dóna suport a les inicia-tives institucionals o ciutadanes que, des de l’àmbit local o comarcal, te-nen com a repte avançar en el bon ús dels recursos i el tractament sosteni-ble dels residus.

Les accions realitzades durant l’any 2006 s’han centrat globalment en fo-mentar la recollida selectiva, l’educa-ció ambiental en matèria de residus, l’aplicació de les eines de comunica-ció, l’impuls de les relacions externes, i l’atorgament d’ajuts i subvencions.

LA INFORMACIÓ, LA DIVULGACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La transmissió dels valors

sostenibilistes

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

1

L'activitat comunicativa de l'ARC es complementa amb el foment de la parti-cipació i la cerca del consens, objectiu que es porta a terme fonamentalment gràcies al Consell per a la Prevenció i Gestió dels Residus a Catalunya.

El Consell, constituït formalment el setembre de 2006, és un òrgan que aplega totes les administracions, el món privat i la societat civil i fa possible la parti-cipació de la societat en el debat públic ambiental en matèria de residus.

Les seves funcions són, en aquest sentit, proporcionar un espai de debat per al desplegament de les noves polítiques, fomentar la implicació col-lectiva mitjançant l’assessorament i formular propostes d'actuació relaci-onades amb la prevenció, la reducció i la gestió dels residus, en relació també amb els plans i programes i les seves revisions, i amb els projectes de disposicions generals.

Conveni entre l’ARC i la FECAC per a introduir criteris de gestió sostenible dels re-sidus en les festes populars multitudinàries i, concretament, en la Feria de Abril.

Conveni entre l’ARC i l’Ajuntament de Lleida per a fomentar la sostenibilitat de les festes populars multitudinàries.


DIFONDRE ELS VALORS DE LA NOVA CULTURA DELS RESIDUS

EL cOnSELL PER A LA PREvEnció i GESTió DELS RESiDUS A cATALUnyA

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /05

2In

form

e an

ual |

ARC

200

6

El web de l’ARC rep més de 670.000 visites

La pàgina web de l’ARC ha rebut 670.762, gairebé el doble que l’any 2005. Aquesta xifra equival a una mitja-na de 1.838 visites diàries.

Durant l’any 2006, s’han atès també un total de 21.884 sol·licituds d’informació per telèfon, més de 3.872 consultes es-crites (entre el correu electrònic i el con-vencional) i 430 visites relacionades amb els procediments administratius i la gestió i el tractament de residus. El 71% de les sol·licituds i consultes d’in-formació han fet referència a temes re-lacionats amb els residus industrials.

L’ARC fomenta la recollida selectiva i la reducció dels residus en els esdeveniments populars

L’ARC ha dissenyat un model de vaixella compostable i reutilitzable per fomentar la reducció de residus en les festes populars, donant així exemple de com aconseguir que els

esdeveniments populars siguin més respectuosos amb el medi.

Amb aquest objectiu, l’ARC ha par-ticipat en diversos esdeveniments populars amb una participació ciu-tadana elevada com la Feria de Abril, celebrada al recinte del Fòrum de Barcelona, i la Fira del Cargol de Lleida. Els resultats obtinguts, per exemple, amb l’aplicació del Progra-

SOL·LICITUDS D’INFORMACIÓ PER TIPOLOGIA DE RESIDUS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

3

ma de gestió de residus a la Feria de Abril 2006 a Barcelona van ser d’un 44,5% de recollida selectiva.

D’altra banda, el mes de maig es publica al DOGC 4.625 l’ordre de subvenció per a fomentar les festes sostenibles a Catalunya, en la qual s’hi preveu la dotació en espècie d’una vaixella compostable i gots reutilitzables. A aquesta ordre s’hi ha acollit un total de vuitanta-vuit ens locals, associacions veïnals i fede-racions, que han apostat per mos-trar a la ciutadania els avantatges d’un canvi d’hàbits en relació amb la reducció de la generació de resi-dus, especialment durant les festes i esdeveniments populars.

Les campanyes de l’ARC posen l’èmfasi en el foment de la separació selectiva a les llars

A fi de continuar fomentant els hàbits de separació selectiva dels residus entre la ciutadania, s’han engegat tres campanyes publicitàries adreçades a tota la població, que han utilitzat la televisió, la ràdio i l’encartament de fulletons en els diaris com a vehicles de transmissió de la informació. Han estat les següents:

Campanya per al foment de la re-collida selectiva de matèria orgànica D’aquí a aquí. Maig de 2006 i agost-setembre 2006

Campanya Dóna una nova vida als envasos. Desembre de 2006

Campanya El vidre pot tenir moltes vides. Desembre de 2006

També s’ha continuat impulsant i assessorant campanyes locals de

recollida selectiva d’envasos entre els ens locals adherits als convenis d’ECOEMBES i ECOVIDRIO.

S’elabora un estudi per conèi-xer l’oferta educativa en ma-tèria de residus

L’ARC ha portat a terme un estu-di de diagnosi per conèixer l’oferta educativa en matèria de residus que és impulsada, d’una banda, per les instal·lacions de gestió de residus de Catalunya i, de l’altra, pels ens locals que tenen ubicada alguna d’aquestes infraestructures en el seu municipi. Arran dels resultats de l’estudi, s’està elaborant un catàleg d’activitats educatives que s’editarà i distribuirà en un futur proper.

Les associacions de veïns s’impliquen en la gestió sos-tenible dels residus

Sota el títol, Què fem amb els resi-dus? reptes de gestió i participació, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, amb el suport de l’ARC, l’Ajuntament de Viladecans, l’Entitat Metropolitana del Medi Am-bient, la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat i DE-PANA, ha organitzat unes jornades guiades per experts en sistemes de recollida i gestió de residus amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixe-ment del cicle dels residus.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

L’ARC apropa als ciutadans la nova cultura dels residus

Exposició orgànica. Fent un recor-regut per les lletres que componen la paraula orgànica, el públic pot se-guir el procés de reciclatge d’aquesta fracció des del residu fins a arribar al compost. L’exposició ha estat present a vint-i-cinc municipis i ha participat en diverses activitats de caràcter lo-cal emmarcades en les campanyes d’implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció.

Exposició dóna la volta. del residu al recurs. Aquesta exposició consta de cinc contenidors cilíndrics que re-presenten les diferents fraccions i un ordinador amb pantalla tàctil per des-envolupar un senzill joc sobre la pre-venció dels residus. S’han fet disset sortides arreu de Catalunya.

espai de joc l'inflable, per reciclar saltant! Recurs lúdic i alhora educa-tiu que utilitza el material pedagògic que fomenta la recollida selectiva dels residus municipals. La proposta didàctica consisteix en aconseguir que un grup d’infants i joves juguin a l’inflable tot posant uns coixins (amb dibuixos de residus) al lloc que cor-respondria (contenidors de recollida selectiva o deixalleria) per a fer-ne el tractament més adequat. Aquesta activitat pretén divertir i educar els infants i joves de tres a dotze anys. Enguany, s’han fet un centenar de sortides arreu de Catalunya.

Es presenta la Guia de bones pràctiques per al reciclatge i la recuperació de palets i embalatges de fusta

La nova Guia de bones pràctiques per al reciclatge i la recuperació de palets i embalatges de fusta, presen-tada a les instal·lacions de l’empresa Recupalets Codina, SA, recull i ho-mogeneïtza les exigències mínimes ambientals que han de complir les empreses o entitats que es dediquen a l’activitat de reciclar i reutilitzar aquests materials.

La gestió dels residus municipals i industrials, a debat

En el marc de la Fira Ecològica de la Candelera de Molins de Rei, pro-moguda per CEPA i Ecologistes de Catalunya, s’ha organitzat una jorna-da de debat sobre la nova política de gestió de residus a la Unió Europea. L’activitat ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei, l’ARC i la Diputació de Barcelona.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

�

Els models de gestió integral i pre-ventiva de residus municipals de Catalunya també han estat objecte de debat en la jornada organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei, amb el suport de l’ARC, la Diputa-ció de Barcelona, l’EMSHTR, CEPA i CESPA. Durant la jornada s’han do-nat a conèixer diferents experiències de models de recollida de residus municipals al nostre país.

La Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de Sabadell, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i l’ARC, també ha organitzat unes jornades informatives adreçades a les empre-ses de tots els sectors productius.

Promogut per la Secretaria de Sa-lut, Ambient i Treball de Comissions Obreres, amb la col·laboració de l’ARC i Grecat, s’ha celebrat un semi-nari per a reflexionar sobre la situació actual de la gestió dels residus in-dustrials, amb la participació de tots els àmbits implicats, treballadors i empreses, i en què es va debatre so-bre les eines i estratègies més inno-vadores per a avançar vers un model productiu més just i sostenible.

L’empresa de comunicació RCF Re-coletos, en col·laboració amb l’ARC, l’Entitat Metropolitana del Medi Am-bient i la Direcció General de Qua-litat Ambiental ha organitzat unes conferències sobre la gestió dels residus municipals a Catalunya amb l’objectiu de crear un lloc de trobada i intercanvi d’idees entorn del nou Pla d’acció per a la gestió dels resi-dus municipals 2005-2012.

Els professionals de la construcció debaten sobre la gestió dels residus de la seva activitat

El Centre Català del Reciclatge, conjuntament amb el Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya (COAC), ha organitzat dues jornades dedicades a residus, construcció i materials i productes reciclats adreçades a tots els agents implicats en el sector de la construcció: arquitectes, aparelladors, enginyers, promotores públiques i pri-vades, constructores, proveïdors de materials i administració pública.

Hi han assistit a les jornades més d’un centenar de professionals que han tractat qüestions relacionades amb la gestió dels residus de la construcció i l’oferta de materials i productes reciclats a la construcció, un tema especialment rellevant en vista del nou Decret d’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis. En el marc de la jornada s’ha realitzat una exposició de materials i produc-tes reciclats aplicables a la construc-ció d’onze empreses.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

6In

form

e an

ual |

ARC

200

6

L’ARC al Saló de la Infància, un any més

L’Agència de Residus de Catalunya ha estat present un any més al Saló de la Infància amb les activitats se-güents: exposició Orgànica, l’inflable Per reciclar saltant! i l’exposició itine-rant Dóna la volta als residus.

Es lliuren els premis Mod’Art 2006

L’ARC ha format part del jurat dels premis Mod’Art 2006, organitzats pel Grup Hera. Els premis pretenen fo-mentar el treball d’artistes i estudiants de disseny, capaços de transformar els residus en productes únics, en escultures, en joies, en vestits.

HO VEIEM CLAR

EL RESIDU POT SER ART

TRASh PEOPLEh A Schult

TROFEUAnna Malagarriga

BIJUTERIAOIA

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

7

Residus? quins residus?

L’ARC ha editat el conte Residus?quins residus? que, de manera molt prope-ra, explica als menuts com poden col-laborar a l’hora de reduir la producció de residus.

Juguem a conèixer els residus i com s’aprofiten

S’ha presentat el joc Coneix els resi-dus i com s’aprofiten, en què, per mit-jà d’una breu descripció amb un llen-guatge senzill i divertit, els més petits de la casa poden aprendre a trobar utilitats als residus.

Es presenta el cartell sobre recollida selectiva de residus

Concebut, perquè, de forma molt grà-fica, la ciutadania conegui com sepa-rar els residus correctament, l’ARC ha realitzat un cartell en què informa vi-sualment sobre el procediment ade-quat de separació selectiva.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

ELS PREMIS

MEDI AMBIENT 2006El setembre de 2005 es va crear el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 205/2005. Aquesta distinció vol reco-nèixer públicament la tasca de per-sones, entitats o institucions en favor del medi.

L’any 2006 ha estat la primera edició d’aquests premis que distingeixen les actuacions endegades en l'àm-bit de la gestió ambiental de l’aigua i la sostenibilitat en l’edificació en les tres modalitats següents:

1. Recerca, innovació i desenvolupament.

2. Protecció i millora del medi ambient, destacant una actuació singular i una trajectòria.

3. Actuacions de reducció i reciclatge de residus. En aquesta modalitat s’han inclòs els premis que atorgava anualment l’ARC sota el nom de Premis de Recollida Selectiva.

ELS PREMIATS EN AQUESTA TERCERA MODALITAT HAN ESTAT ELS SEGüENTS:

Establiments i activitats de servei

El Premi de prevenció i reducció s’ha atorgat a l’empresa Estudis Parets Grup Irisware, SL, de Parets del Vallès pel foment de la recollida selectiva i la prevenció de residus i la implicació en el desplegament de l’Agenda 21 del municipi mitjançant campanyes per a promoure el transport alterna-

tiu, les energies renovables i l’estalvi energètic, i la vegetació autòctona.

Entitats socials, associacions i iniciatives ciutadanes

S’han premiat els següents projectes d’inserció sociolaboral relacionats amb la recuperació i el reciclatge de residus:

Prevenció i reducció: Associació Andròmines, de Montcada i Reixac, pel projecte “Reutilitzar residus reci-clant persones”.

Reciclatge: Drapaires d’Emaús, so-cietat cooperativa CL, de Sabadell.

Menció especial a la Fundació Trini-jove, creada el 1985 a Barcelona, pel projecte de reducció i reciclatge de residus en nou hotels mitjançant la creació d’”ecopunts”, espais habili-tats per a la recollida selectiva de pa-per, envasos lleugers, vidre, matèria orgànica, olis de cuina, palets, fluo-rescents, bombetes i piles.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /0�

9

Centres educatius

S’HAN ATORGAT CINC PREMIS I UNA MENCIó ESPECIAL.

Educació especial: Ampans Centre d’Educació Especial Jeroni de Mo-ragas, de Manresa, pel projecte de recuperació i restauració dels bancs dels jardins públics de Manresa.

Infantil i primària: CEIP Castell Ciu-ro, de Molins de Rei, pel desenvolu-pament de tot un seguit d’actuacions adreçades a promoure la recollida selectiva dels residus generats a l’es-cola, com les restes de menjar i els olis de cuina, els tòners, etc.

Educació secundària obligatòria: Escola Pia de Granollers, pel “Pro-jecte Papereres” iniciat el curs 2001-02 que consisteix en fabricar pape-reres de fusta per col·locar-les dins de l’aula i recollir diferents materials susceptibles de ser aprofitats, sobre-tot paper i cartró.

Batxillerat: IES Santa Coloma de Farners. Els seus alumnes han rea-litzat una auditoria de la generació i gestió de les deixalles generades a l’institut, i han proposat alternatives per a reduir-ne la quantitat i millorar-ne l’aprofitament i el reciclatge.

Menció especial:

Zona d’Escolarització Rural L’Aglà, al Priorat, d’educació infantil i primària. Per la promoció entre els alumnes de la conscienciació envers la proble-màtica dels residus mitjançant dife-rents tallers i activitats.

Ens locals

Reducció i prevenció: Ajuntament de Sabadell. Per la posada en funci-onament d’un punt mòbil d’informació sobre residus i consum responsable.

Recollida selectiva i reciclatge: Ajun-tament de Sant Bartomeu del Grau, que ha fet una aposta per maximitzar l’aprofitament de les deixalles. El mu-nicipi té poc més de 1.000 habitants, i disposa d’onze àrees de recollida se-lectiva i deu compostadors.

Dues mencions especials:

Consell Comarcal de l’Alt Empordà, pel projecte d’una guia digital per a la prevenció de residus al seu web.

Ajuntament de Matadepera, per la implantació d’un sistema de recollida selectiva porta a porta a tot el munici-pi amb uns resultats que han superat el 80% de recollida selectiva.

Les ordres de subvenció per a projectes d’entitats d’inserció sociolaboral

Projectes en matèria de residus que es desenvolupin amb col·lectius d’inserció laboral


ELS AJUTS ATORGATS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /06

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Aprofundir en el coneixement de la realitat, les causes i les conse-qüències de les coses i els fets, facilita haver de prendre decisi-ons i definir estratègies d’actua-ció i polítiques rigoroses.

La recerca i la investigació aporten aquesta informació imprescindible per a avançar en el progrés. També en l’àmbit de la gestió dels residus, conèixer els efectes i impactes reals o potencials de les mesures adopta-des aporta un valor afegit fonamen-tal i inestimable.

Identificar els àmbits en els quals convé actuar de forma prioritària en matèria de recerca i innovació sobre gestió i tractament de residus és clau per a impulsar els projectes i les líni-es d’investigació presents i futures.

Aquest impuls ha de comptar, natural-ment, amb la participació activa dels centres de recerca, les universitats i les empreses, ja que aquests sectors són clau per al desenvolupament tèc-nic i tecnològic dels països i el pro-grés sostenible de les societats.

Un dels àmbits d’actuació de l’Agèn-cia és donar suport a la recerca i la in-novació sobre valorització de residus, motiu pel qual ha elaborat un estudi a fi de conèixer amb més profunditat l’estat de la investigació a Catalunya en què, mitjançant l’anàlisi de les con-dicions en què té lloc la recerca (recur-sos humans i econòmics que s’hi des-tinen, temes que es treballen, etc.), i de la relació entre recerca en valorització de residus i desenvolupament socioe-conòmic a Catalunya, fa un diagnòstic de la situació com a pas previ a definir les polítiques futures.

L’IMPULS DE LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

El valor del coneixement

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /06

1

Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a supervisar les caracteritzacions d'envasos lleugers i de la fracció resta, així com per a interpre-tar els resultats obtinguts.

Conveni amb la Universitat de Girona (UdG) per a fer estudis complementaris en l’àmbit de la revisió del PROGRIC 2001-2006.

Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a dur a terme treballs de seguiment de la qualitat ambiental al Pont de Vilomara i Rocafor t durant els anys 2006 i 2007.

Protocol de col·laboració entre el Centre d’Innovació i Desenvolupament Em-presarial (CIDEM), el Depar tament de Medi Ambient i Habitatge i l’ARC per al desenvolupament d’un projecte de demostració d’ecodisseny al sector de la joguina amb components elèctrics o electrònics.

Addenda al conveni entre l’ARC i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per a fer l’estudi hidrogeològic de l’entorn del dipòsit de Can Planes (Cerdanyola del Vallès) per la qual es prorroguen els terminis per a executar treballs auxiliars.

Conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a fomentar experiències innovadores en recerca, prevenció i gestió de residus en el campus de la UAB.

Conveni de col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambi-entals de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIQAB-CSIC) per a fer un estudi sobre el mesurament d’emissions de dioxines i furans a l’atmosfera, mitjançant l’ús de captadors en continu.

Conveni de col·laboració amb la Fundació Privada d’Estudis del Medi Ambient i el Centre Tecnològic GIRO per a crear un observatori tecnològic i un centre docu-mental sobre residus orgànics, que n’abasti la gestió, el tractament i els usos.

Conveni entre l’ARC, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Agència Ca-talana de l’Aigua, el Servei Meteorològic de Catalunya i el Centre de Telecomunica-cions i Tecnologia de la Informació de la Generalitat de Catalunya per a redactar el Pla de contingències i de continuïtat (PCC) dels sistemes d’informació de l'ARC.


APROFUNDIR EN LA RECERCA I LA INNOVACIÓ SOBRE RESIDUS

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /06

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

S’impulsa un projecte d’avaluació i millora de les tecnologies de tractament de residus municipals a Catalunya

Amb una durada prevista de tres anys, l’ARC ha impulsat el projecte d’avalu-ació i millora de les tecnologies de re-sidus municipals a Catalunya. Aquest treball té com a objectiu analitzar el funcionament de les plantes de trac-tament biològic i mecànic biològic de Catalunya per a establir i caracteritzar els fluxos de materials a les plantes, valorar la producció de compost i dels rebuigs amb relació als materials d’entrada i tipus de planta, i establir els factors que influeixen en la qualitat del compost que se n’obté.

El projecte es va iniciar l’any 2006 i finalitzarà el 2007. Durant el període corresponent a l’exercici 2006, s’han visitat un total de dotze plantes, on s’han recollit cent cinquanta mostres.

L’ARC i la Universitat de Lleida analitzen la situació de la gestió de les dejeccions ramaderes

El Consell Assessor per al Desenvo-lupament Sostenible de Catalunya (CADS) ha encarregat a la Univer-sitat de Lleida un estudi complert sobre la situació de la gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya i les millores possibles.

L’ARC participa en aquest estudi aportant les dades de què disposa sobre la situació actual dels trac-taments de dejeccions ramaderes a Catalunya i sobre les actuacions

que en el futur es poden implantar per millorar aquesta situació.

El Centre Català del Reciclatge i la UPC estudien la reutilització dels pneumàtics usats

El Centre Català del Reciclatge i la Universitat Politècnica de Catalunya lideren el projecte Utilització de pols de pneumàtics fora d'ús en mescles bituminoses per a capes de rodament sonorreductores i capes de base resis-tents a la fatiga.

S’han fet proves de laboratori i en dife-rents empreses sobre l’ús de la gran-sa de cautxú -obtinguda via trituració dels pneumàtics fora d’ús (PNFU)-, en formigons per a diverses aplicacions en el sector de la construcció. També s’han fet proves en l’àmbit dels labo-ratoris i les empreses sobre l’ús de re-sidus de la construcció i demolició en formigons per a diverses aplicacions en el sector de la construcció.

S’investiga la valoració del potencial de reciclatge dels residus plàstics

Amb l’impuls del Centre Català del Reciclatge, s’ha engegat el Projecte LIFE APPRICOD per a determinar el potencial de reciclatge dels residus

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /06

3

plàstics que deriven de les activitats de construcció i demolició.

Durant l’any 2006, s’han redactat les conclusions de les quatre proves pilot, s’ha participat en la divulgació dels re-sultats i s’ha determinat el potencial de reciclatge dels residus plàstics en les activitats de construcció i demolició.

L’ús de bales retractilades de residus com a material de restauració, a estudi

El Departament de Medi Ambient i Ha-bitatge, l’ARC, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA), l’Ajunta-ment de Badalona, i l’empresa Ges-tora Metropolitana de Runes, SA han signat un conveni per a dur a terme una prova pilot a la pedrera Vallensana a Badalona. Consisteix en fer servir ba-les retractilades de residus procedents dels ecoparcs metropolitans com a material de restauració paisatgística.

Els resultats obtinguts de la prova pilot del Garraf, que està monitoritzada per experts de la Universitat Politècnica de Catalunya, permeten pensar també en l’ús d’aquestes bales com a material de rebliment de pedreres. L’experièn-cia portada a terme fins ara sembla indicar que les bales de “rebuig” són prou estables per poder-les fer servir, conjuntament amb terres i runes, com a material de reconstrucció de zones

degradades, tal com seria el cas de la restauració de pedreres.

S’estableixen els Nivells Genèrics de Referència per a gestionar sòls contaminats

L’ARC i el Centre Tecnològic de Manresa han fet els estudis que han permès establir la llista de Nivells Genèrics de Referència per a metalls aplicables a Catalunya, tant pel que fa a la protecció de la salut humana com per a la protecció de l’ecosis-tema. Aquests nivells són una eina fonamental per a investigar els sòls contaminats atès que representen el llindar a partir del qual s’ha de fer una anàlisi de risc de la contaminació.

L’ARC i la UB realitzen una prova pilot per a l’ús de la tècnica de bioremediació per a recuperar sòls contaminats per creosotes

L’ARC i la Universitat de Barcelona han realitzat una prova pilot per a avaluar la viabilitat de l’ús de les tecnologies de bioremediació per a recuperar sòls contaminats per creo-sotes. En concret la metodologia uti-litzada ha estat la de les biopiles. Els resultats han estat molt satisfactoris, tot i que s’observa que cal optimitzar les fases finals del tractament per tal d’incrementar la biodegradació dels hidrocarburs més pesants.

S'estudia l'aplicació de residus de la construcció en el propi sector

S’han fet proves en laboratoris i em-preses sobre l’ús de residus de la construcció i la demolició en formi-gons (tant en massa com prefabri-cats) per a diverses aplicacions en el sector de la construcció.

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /06

�In

form

e an

ual |

ARC

200

6

La complexitat i transversalitat de les qüestions socioambien-tals fa que les institucions i les organitzacions internacionals hagin de col·laborar per a trac-tar-les i gestionar-les.

Les conseqüències positives que deriven del treball en xarxa fa que sigui necessari impulsar permanentment l’execució de projectes col·lectius en què s’im-pliquin agents de països i regi-ons d’arreu d’Europa i de l’àmbit biogeogràfic mediterrani.

L’activitat de l’Agència es projecta a l’exterior, mitjançant les relacions in-ternacionals que estableix amb orga-nismes i institucions d’altres països.

Aquesta activitat és possible gràcies al fet d’establir acords dins de marcs internacionals, així com al fet de col-laborar amb un gran ventall d’actors (òrgans institucionals, privats, orga-nitzacions no governamentals, uni-versitats, organitzacions i iniciatives internacionals), a fi d’estimular el tre-ball en xarxa i adoptar polítiques glo-balment consensuades.

Una part d’aquesta actuació es ca-nalitza mitjançant el Centre d’Activi-tat Regional per a la Producció Neta

(CAR/PN), que promou mecanismes de producció i consum sostenibles en l’àmbit Mediterrani, enfocats cap a una producció més neta i prevenir la contaminació.

El CARP/PN es va incorporar a l’es-tructura de l’Agència de Residus de Catalunya a l’octubre de 2006.

Els àmbits d'actuació del Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta

El CAR/PN duu a terme la seva tas-ca en el marc del Pla d'acció per a la Mediterrània (PAM), del Conveni de Barcelona per a protegir la mar

EL FOMENT DE LA COOPERACIÓ

INTERNACIONAL

El treball en xarxa

001

ELS

OB

JEC

TIU

S I

LES

AC

TUA

CIO

NS

Pàg

. /06

�

Mediterrània i del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Les accions que fa el Cen-tre estan dirigides a diferents sectors econòmics: la indústria (prevenció i control integrats de la contaminació, energia i canvi climàtic, gestió de pro-ductes químics); l’agricultura; els ser-veis (oficines i turisme).

Els àmbits d'actuació en els que des-envolupa les seves activitats són els següents:

La prevenció i el control integrats de la contaminació

La gestió dels productes químics

El consum sostenible

La millora de l’eficiència energètica

La prevenció del canvi climàtic

La col·laboració amb el sector dels serveis

La comunicació i la informació

Trobareu més informació sobre el CAR/PN a l’annex 1 del CD adjunt a aquest informe.

L’ARC col·labora amb institucions i governs d’arreu del món

La projecció internacional de l’ARC s’ha traduït en la visita de delegaci-ons d’institucions i ciutats d’arreu del món com Ottawa i el Plasco Group, l’Agència d’Instal·lacions Ambientals de Gyeonnggi de Corea del Sud i la Fundación Kamatsa de Colòmbia.

L’ARC també participa en les actua-cions impulsades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col-laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, com és el cas del conveni de coo-peració establert amb la República de Bolívia per a explorar la situació actual i identificar possibles línies i projectes en matèria de gestió i pla-nificació de residus.

Continua la col·laboració amb l'Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge

El Centre Català del Reciclatge par-ticipa com a soci, membre del Con-sell d’Administració i vicepresident de l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge (ACRR), el qual també intervé en els grups de treball “To-wards Less 100 kg campaign”.

Nous acords amb el sector privat

S’han establert nous acords amb el sector privat com el conveni amb l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani (ASCAME), per promoure estratègies d’ecoefici-ència i sostenibilitat entre les empre-ses de la regió.

002 ELS SERVEIS I L’ORGANITZACIÓ DE L’ARC 2006

El laboratori

L’assessorament jurídic

L’atenció de denúncies i la inspecció

Els sistemes d’informació

L’organització

El pressupost

Informació i estructura

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /06

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

El Laboratori de l’ARC dóna servei analític als diferents de-partaments de l’Agència i tam-bé rep sol·licituds de clients externs. Participa en projectes d’intercomparació per a l’anàli-si de residus amb altres labo-ratoris, tant en l’àmbit nacional com internacional.

El Laboratori va obtenir l’any 1999 l’acreditació ENAC (Entidad Nacio-nal de Acreditación) per a l’anàlisi fisicoquímica de residus sota els cri-teris de la norma ISO 17025. A final de novembre de 2004, va superar satisfactòriament l’auditoria de rea-valuació, i l’any 2006 ha rebut la co-municació satisfactòria de l’audito-ria de seguiment i l’actualització de l’abast tècnic acreditat. La propera auditoria de seguiment està prevista per al desembre de 2007.

L’activitat analítica

Les anàlisis efectuades han estat les següents: 453 mostres entrades i 13.600 determinacions analítiques estimades. S’ha rebut la sol·licitud d’emissió de deu ofertes externes per a dur a terme anàlisis de residus.

El seguiment dels laboratoris acreditats

En col·laboració amb el laboratori MAT CONTROL de la Universitat de Barcelona, el Laboratori de l’ARC ha

organitzat un conjunt d’exercicis d’in-tercomparació per a analitzar residus industrials en què han participat de manera obligatòria tots els laboratoris acreditats per l’ARC i, voluntàriament, altres laboratoris del mateix sector de la resta de l’Estat espanyol. El Labo-ratori de l’ARC també hi ha participat com un laboratori més.

L’experiència ha estat molt satisfactò-ria i ja s’han planificat exercicis d’inter-comparació per a l’any 2007.

L’adaptació tecnològica del laboratori

S’ha procedit a contractar el mòdul d’anàlisi de COT (carboni orgànic to-tal) en mostres sòlides. Aquest equip és un accessori de l’analitzador de COT de mostres líquides de què dis-posa el laboratori des de l’any 1998. L’interès en el nou mòdul ve arran del fet que és una nova determinació que incorpora la Decisió 2003/33/CE, mitjançant la qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als dipòsits controlats.

El laboratori

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /06

9

L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una as-sessoria jurídica que duu a ter-me una tasca de suport jurídic important en matèria de resi-dus, tant a sol·licitud d’altres departaments i administraci-ons com a petició d’empreses i de la ciutadania en general.

Té encomanada la tasca de tramitar expedients sancionadors per infrac-cions de la normativa vigent en ma-tèria de residus i realitzar els requeri-ments que siguin pertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus. Així mateix, tra-mita els expedients d’autorització de transportistes de residus, els expedi-ents de declaració de subproducte, els expedients de subvencions di-rectes, l’acreditació de laboratoris i l’anul·lació de fitxes d’acceptació.

Les autoritzacions de transportistes de residus

S’han tramitat 439 resolucions d’auto-rització, 423 resolucions positives de modificació, 47 resolucions positives de cancel·lació i 440 resolucions de modificació. El total de vehicles auto-ritzats ha estat de 5.090 i els transpor-tistes autoritzats, 1.400.

Els convenis de col·laboració

L’Assessoria Jurídica de l’ARC intervé activament en l’elaboració dels con-

venis signats per la pròpia Agència i en matèria de la contractació admi-nistrativa i l’elaboració d’esborranys de normativa sobre residus. S’han signat 58 convenis.

Els expedients sancionadors

S’han iniciat 446 expedients sancio-nadors per una gestió incorrecta dels residus. Respecte als expedients ini-ciats, relacionats amb la reclamació de la Declaració Anual de Residus In-dustrials (DARI), des del novembre de 2006 han estat 117. El nombre de re-solucions d’expedients sancionadors ha estat de 491.

l’assessorament jurídic

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

0In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Normes que ha promogut l’agèNcia de residus de cataluNya que haN estat aprovades duraNt el 2006:

ORDRE MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4.692 – 7.8.2006

DECRET 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb apor tació de terres procedents d'obres de la construcció DOGC núm. 4.748, 26.10.06

Treball en normes per a aprovació futura:

Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus

Avantprojecte de llei de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la dispo-sició del rebuig dels residus

Projecte d’Ordre d’aprovació del procediment de la presentació tele-màtica dels informes preliminars de situació i dels informes de situació d’acord amb allò establert al Reial De-cret 9/2005, de 14 de gener pel que s’estableix la relació de les activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declara-ció de sòls contaminats

Participació en grups de treball i conferències sectorials per a redacció de normes estatals:

Projecte de Reial Decret de residus de la construcció i demolició

Projecte de Reial Decret pel que es regula la producció i gestió ambiental de piles i acumuladors usats

Redacció de l’avantprojecte de la llei d’envasos

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

1

L'Agència de Residus de Catalunya disposa d’un Depar-tament d'Inspecció i Control, vinculat a l'Àrea Industrial, que té com a missió realitzar el con-trol dels productes, dels gestors i dels transportistes de residus.

Així mateix, s'ocupa d'actuar davant la presentació de denúncies, notificaci-ons i altres tipus de demandes presen-tades per particulars, empreses i orga-nismes diversos. Pren també mostres per a la caracterització de residus, i actua de forma immediata en casos d'emergència causats pels residus de tipus industrials, conjuntament amb el Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT).

Les visites d’inspecció

S’han instruït un total de 1.299 expe-dients d’inspecció, a partir dels quals s’han realitzat 1.205 visites d’inspec-ció i n’han derivat 855 requeriments.

Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 431 inspeccions, les quals han estat complementades per 3.132 visites de control realitzades per em-preses especialitzades contractades a tal efecte mentre que a les activitats generadores de residus s’han fet 558 visites d’inspecció d’ofici.

S’han atès 397 denúncies, cosa que ha comportat fer 175 inspeccions i 318 requeriments.

Conjuntament amb l’Àrea Central de Circulació i Transports dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat controls de transport de residus durant deu dies, en quinze punts de Catalunya, durant els quals s’han aturat i ins-peccionat 313 vehicles.

La col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya

S’ha continuat la col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emer-gències de Catalunya (CECAT) iniciada el 1993, a fi de donar una resposta ràpida en aquells casos en què es produeixi una situació de risc deguda als residus.

Es dóna servei 24 hores al dia, 365 dies l’any, mitjançant torns de guàr-dia d’una setmana que fan els tèc-nics inspectors de l’Agència de Re-sidus de Catalunya. A llarg d’aquest 2006 s’han rebut 305 avisos que han donat lloc a 35 actuacions del per-sonal de guàrdia.

l’atenció de denúnciesi la inspecció

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

2In

form

e an

ual |

ARC

200

6

Els sistemes d’informació fa-ciliten la comunicació interna i externa de les institucions. La dimensió del concepte i el volum de continguts que su-porten aquests sistemes fa que abastin un ampli ventall de funcions i aplicacions, espe-cialment en aquells casos en què ofereixen la possibilitat de realitzar gestions, sol·licituds i tràmits en línia.

L’Agència de Residus de Catalunya ha anat ampliant progressivament la seva oferta de serveis gràcies a la millora i integració dels sistemes dins d’un procés d’optimització contínua de l’accessibilitat, eficiència i trans-parència en matèria d’informació.

El Pla de contingència i continuïtat de les TIC

Amb la finalitat d’assegurar la conti-nuïtat dels processos crítics davant d’un incident greu que afecti els sis-temes d’informació (SI) de l’ARC, s’ha realitzat, conjuntament amb el DMAH i altres entitats que hi estan adscrites, el Pla de contingència i de continuïtat de les TIC (PCC), que cal aplicar el 2007.

Les noves funcions en el Sistema Documental de Residus

En l’entorn de l’extranet de l’ARC (Sis-tema Documental de Residus - SDR), s’hi ha afegit les funcions i millores següents en la usabilitat i integració de la informació:

El Sistema de caracterització de la FORM (Fracció Orgànica procedent de la recollida selectiva dels Residus Municipals a Catalunya). Aquest nou sistema, adreçat als diferents perfils involucrats (empreses caracteritza-dores, instal·lacions, ens locals i la pròpia Agència) millora tot el pro-cediment de caracterització de la FORM, des de la gestió dels circuits de recollida, les planificacions de les caracteritzacions i la difusió dels but-lletins de caracterització.

L’adaptació als nous requisits del procediment del retorn de cànon per la deposició de residus municipals i integració del retorn amb el Sistema de caracterització de la FORM.

El nou procediment per a la petició de papereres de paper, cartró i envasos.

ElS SISTEMES D’INFORMACIÓ

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

3

La formalització en línia de l’Infor-me Preliminar de Situació (IPS) de les activitats potencialment contami-nants del sòl.

Dins de l’entorn d’aplicacions ex-ternes creades en VisualBasic, s’ha dissenyat, d’una banda, la primera versió de l’aplicació de gestió de deixalleries amb l’objectiu de fa-cilitar la gestió diària d’aquestes instal·lacions i agilitar la tramitació d’informació a l’ARC (format XML) i, de l’altra, la desena versió del Pro-grama d’Ajuda per a emplenar la Declaració anual de Residus Indus-trials (PADRI’06).

Les aplicacions corporatives de l’ARC

Els progressos aconseguits en les aplicacions corporatives de l’Agèn-cia de Residus de Catalunya han consistit en:

Ampliar les funcions del Sistema de Gestió Administrativa (SGA), entre les quals destaquen un nou sistema de control pressupostari i de reser-ves i la millora en el sistema per a territorialitzar la informació.

Adaptar el Registre d’Entrades i Sortides de l’ARC i de la resta de sis-temes i aplicacions a la nova classi-ficació corporativa d’expedients de la Generalitat.

Millorar l’aplicació corporativa unifica-da de subvencions que atorga l’ARC.

Analitzar i elaborar l’aplicació de plans de gestió ramadera i integrar la informació de granges i capacitats facilitades pel DARP.

Dins del projecte de gestió do-cumental de l’ARC (entorn OPEN SOURCE), crear nous sistemes, en-tre els quals destaquen el Sistema Unificat per als Registres Departa-mentals, el Sistema de Denúncies i Sancions i l’aplicació de gestió de convenis de l’ARC, posposant-ne la posada en explotació per al 2007.

Conjuntament amb d’altres co-munitats autònomes participants, i promogut per la Fundació Fòrum Ambiental i assessorat tècnicament per l’empresa Atos Origin, elaborar el projecte ÈTER (Estandardització de la Tramitació Electrònica de Re-sidus), amb l’objectiu d’estandar-ditzar la informació associada als residus industrials que permeti inte-ractuar fàcilment entre les diferents plataformes o aplicacions de gestió de residus que hi ha a l’Estat espa-nyol, tant si són públiques com si són privades.

Els nous serveis web

Per a optimitzar els processos d’ac-tuació de l’ARC, ha entrat en servei la Xarxa Compri Reciclat (XCR), disse-nyada en un entorn OPEN SOURCE, així com la nova consulta en línia, mitjançant un mapa interactiu, dels projectes de prevenció de residus municipals.

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

4In

form

e an

ual |

ARC

200

6

L’Agència de Residus de Catalunya té un equip humà for-mat per 187 persones, un 12% més que l’any 2005. La plantilla ha evolucionat en els darrers

anys a fi de millorar l’eficàcia i l’eficiència dels seus serveis tècnics i administratius, amb els valors de la nova cultura dels re-sidus com a referents.

l’ORGANITZACIÓ

distribució de la plantilla per titulacions

distribució de la plantilla de l’arc per gènere

distribució de la plantilla de l’arc per edat

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

5

GERÈNCIAGenoveva Català i Bosch

DIvIsIó DE RÈGIm INtERN RH

Roger Peñalver i Badia

DIvIsIó DE GEstIó DE REsIDus

Jordi Renom i sotorra

ÀREA INDustRIAl

Ramon Oliva i tarré

DEPARtAmENt D’INsPECCIó I CONtROl

Oriol Roselló i molinari

DEPARtAmENt tÈCNIC

Enric Elias i Cao

DEPARtAmENt DE GEstIó

Josep Anton Domènec i Paitubi

lABORAtORI

Helena sala i Fortuny

DEPARtAmENt DE CONtROl lEGAl

marta Cervantes Aragón

ÀREA D’INFORmACIó

Jordi macarro i Canal

DEPARtAmENt D’AtENCIó CIutADANA

Beatriu sánchez i Rodríguez

DEPARtAmENt DE COmuNICACIó

Alba Pellicer i Navarrete

DEPARtAmENt DE sIstEmEs D’INFORmACIó

Carles martín i Garriga

ÀREA muNICIPAl

Josep simó i Cabré

DEPARtAmENt DE DIsPOsICIó I CONtROl

martí madorell i Arbolí

DEPARtAmENt DE GEstIó DE mAtÈRIA ORGÀNICA

teresa Guerrero i Bertran

DEPARtAmENt DE RECOllIDA sElECtIvA I ENvAsOs

Jordi Picas i Contreras

CENtRE CAtAlÀ DEl RECIClAtGE

Pilar Chiva i Rodríguez

*CAR-PN

virginia Alzina i García* AquEstA uNItAt s’HA INCORPORAt A l’ARC l’OCtuBRE DE 2006

ÀREA JuRíDICA

teresa lahuerta i Gonzalvo

DEPARtAmENt D’ACtuACIó ADmINIstRAtIvA

Natàlia Comas i Esteva

DEPARtAmENt D’AssEssORIA DE CONtRACtACIó

Gemma modolell i Boira

ÀREA ECONòmICA

Elena Grifoll i Fàbregues

DEPARtAmENt D’ADmINIstRACIó

lidia Ruiz i Ortiña

DEPARtAmENt DE GEstIó FINANCERA

Anna valls i Canudas

I PARtICIPACIó

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

6In

form

e an

ual |

ARC

200

6

DEPARTAMENT DE MEDi AMbiENT i HAbiTATGE

Hble. Conseller

sr. Francesc Baltasar i Albesa(Fins al CD núm. 84 10/04/06 Sr. Salvador Milà i Solsona)

Secretari general

sr. Ricard Fernández Ontiveros(Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sra. Maria Genoveva Català i bosch)

Directora general de Qualitat Ambiental

sra. maria Comellas i DoñateDirector general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

sr. Jordi Cañas i sala

AGèNCiA DE RESiDuS DE CATAluNyA

Gerent

sra. maria Genoveva Català i Bosch(Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sr. Manuel Hernández Carreras)

Secretària

sra. teresa lahuerta Gonzalvo

AGèNCiA CATAlANA DE l’AiGuAGerent

sr. Adolf martínez mas(Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sr. Jaume Erruz Seall)

DEPARTAMENT DE COMERç, TuRiSME i CONSuMDirector de l’Agència Catalana del Consum

sr. Enric Aloy i Bosch

DEPARTAMENT D’uNivERSiTATS, RECERCAi SOCiETAT DE lA iNFORMACióSubdirector general de Recerca

sr. Josep maria vilalta i verdú

DEPARTAMENT DE SAluTDirector general de Salut Pública

sr. Antoni Plasència i taradach

L’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de l’Agèn-cia de Residus de Catalunya. Aquests són el Consell de Direc-ció, el president, que n’exerceix la representació, i el gerent, que en dirigeix el funcionament i és nomenat pel president. La com-posició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de la disposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Adminis-tració ambiental.

Són competències del Consell de Direcció fixar les directrius generals d’actuació, aprovar l’avantprojecte del programa d’actuació i el progra-ma d’inversió i finançament corres-ponent a l’exercici següent, així com aprovar l’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de l’ARC, con-certar crèdits, aprovar el balanç anual i la memòria, aprovar convenis de co-operació i convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions, i constituir consorcis. També li corres-pon proposar al Govern la constitució de societats filials o la seva participa-ció en societats, elaborar la planifi-cació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos als pro-jectes aprovats tècnicament.

El consell de direcció

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

7

DEPARTAMENT D’AGRiCulTuRA, RAMADERiA i PESCA

President GESFER

sr. salvador Puig i Rodríguez

DEPARTAMENT DE POlíTiCA TERRiTORiAli ObRES PúbliQuESSubdirector general de Planejament

sr. Eduard Rosell i mir

DEPARTAMENT DE GOvERNACió i ADMiNiSTRACiONS PúbliQuESDirector general d’Administració local

sr. Joan mas Nolla(Fins al CD núm. 85 25/04/06 Sr. Albert Pereira i Solé)

DEPARTAMENT D’ECONOMiA i FiNANCESDirector institut d’Estadística de Catalunya

sr. Josep maria vegara i Carrió

AJuNTAMENT DE MOllET DEl vAllèS(Federació de Municipis de Catalunya)

Alcalde

Il·lm. sr. Josep monràs i Galindo(Fins al CD núm. 83 13/02/06 il·lm. Sr. Manuel bustos, alcalde de Sabadell)

AJuNTAMENT DE SANT MATEu DE bAGES(Associació Catalana de Municipis i Comarques)

Alcalde

Il·lm. sr. Pere Ribera i Guals

AJuNTAMENT DE CARDONA(Associació Catalana de Municipis i Comarques)

Alcalde

Il·lm. sr. Josep maria sala i Esteban

ASSOCiACió CATAlANA DE MuNiCiPiS i COMARQuESCap de l’Àrea de Medi Ambient

sr. Francesc Canalias

FEDERACió DE MuNiCiPiS DE CATAluNyAsr. víctor Puntas i Alvaradosra. Carme Puig i Civera

uNió GENERAl DE TREbAllADORSsr. Dionís Oña i martín

COMiSSió ObRERA NACiONAl DE CATAluNyASecretaria de Salut, Ambient i Treball

sr. José manuel Jurado villena

FOMENT DEl TREbAll NACiONAl

President de la Comissió de Medi Ambient

sr. Josep lluís Cabestany i Illana

PiMECsr. Juan Pedro García i martínez

EMSHTRsra. Imma mayol Beltran

CONSEll DE CAMbRES DE COMERç DE CATAluNyAsr. Xavier Elias i Castells(Fins al CD núm. 89 23/10/06, Sr. Jordi Santasusana i Codina, president de

la Cambra de Comerç de Manresa)

CEPAsra. mercè Girona i Ribas

universitat Rovira i virgili

Servei de Tecnologia Química

sr. Francesc Giralt i Prat

OCuCsra. Anna tardà i lletget

uNió DE PAGESOSsr. Josep Puigpelat i Pallarès

JARCsr. Oriol Anson i Fradera

ASSESSORS (NO SóN vOCAlS)sr. salvador serrat - Federació de Municipis de Catalunya

sr. Cèsar martínez - Associació Catalana de Municipis i Comarques

ObSERvADORS (NO SóN vOCAlS)sra. Eloïsa Anglada i Guajardo

Subdirectora general de Seguretat i Salut del Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya

sr. Felip serrahima i viladevallPresident d’ACiTRE

sr. Joan martínez león

CONFAvC

sr. Antoni sánchez i Ferrer Ecologistes en Acció/ DEPANA/ Greenpeace

sr. Julián lópez

unió de Consumidors de Catalunya

sr. Joan Pau Clar GuevaraSubdirector general d’indústria del Departament de Treball i indústria

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

8In

form

e an

ual |

ARC

200

6

El pressupost és l’expressió de la voluntat política i estratègi-ca d’una institució. La dotació pressupostària de l’Agència de Residus de Catalunya l’any 2006 ha estat de més de 119 milions d’euros, un 12% més que l’any 2005 i un 28% més que l’any 2004.

Aquests recursos, procedents del De-partament de Medi Ambient i Habitat-ge -en la seva majoria- i de la fiscalitat ambiental que li correspon per llei, li han permès donar suport als ens lo-cals, entitats, empreses i organitzaci-ons per a avançar en la millora de la gestió dels residus que es generen a Catalunya.

El PRESSUPOST

002

ELS

SE

RV

EIS

I L’

OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E L

’AR

C 2

006

Pàg

. /07

9

Pressupost d'ingressos de l'Agència de Residus de Catalunya 2006 (euros)

PRESSuPOST APROvAT

CAPíTOl iii ingressos propis 46.590.578,30

CAPíTOl iv Transferències corrents 23.279.972,92

ingressos d'explotació 69.870.551,22

CAPíTOl vii Transferències de capital 48.572.685,84

CAPíTOl iX variació passius financers 1.287.883,08

ingressos de capital 49.860.568,92

Total ingressos 119.731.120,14

Pressupost de despeses de l'Agència de Residus de Catalunya 2006 (euros)

PRESSuPOST APROvAT

Operacions corrents

CAPíTOl iRemuneracions del personal

8.193.450,00

CAPíTOl iiDespeses de béns corrents i serveis

19.127.312,36

CAPíTOl iii Despeses financeres 430.000,00

CAPíTOl iv Transferències corrents 42.119.788,86

Total operacions corrents 69.870.551,22

Operacions de capital

CAPíTOl vi inversions reals 1.858.000,00

CAPíTOl vii Transferències de capital 46.714.685,84

CAPíTOl iX variació passius financers 1.287.883,08

Total operacions de capital 49.860.568,92

Total despeses 119.731.120,14

003 LES DADES DELS RESIDUS 2006 (Resum)

Els residus municipals

Els residus industrials

Els residus de la construcció

Els residus ramaders

Els residus especials

Estadístiques bàsiques

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

082

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

RESUM 2006

La recollida selectiva a Catalunya ha estat

de 1.360.541 t que representa un 31,94% del

total de residus recollits selectivament amb un increment de l’11,48%

respecte al 2005.

Matèria orgànica: 256.118 t, que representa un

6,01% del total de residus recollits selectivament amb un increment del 18,89% respecte

al 2005.

Vidre: 183.006 t, que representa un

4,30% del total de residus recollits selectivament amb un

increment del 13,39 % respecte al 2005.

Paper/cartró: 419.378 t, que representa un


al 2005.

Envasos: 94.672 t, que representa un


al 2005.

Fracció resta: 2.899.421 t que representa un

68,06% del total de residus recollits selectivament amb una

disminució del 2,56% referent al 2005

Generació total: 4.253.979 t que representa un

increment d’1’52% referent al 2005

ELS RESIDUS MUNICIPALS

GESTIÓ DEL RESIDUS MUNICIPALS DURANT L’ANY 2006

RECOLLIDA SELECTIVA TOTAL

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

083

GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS PER COMARCA (2006)

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

084

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, ANY 2006 GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, ANY 2006

RECoLLIDA SELECTIvA GESTIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA GENERACIÓ ToTAL

CoMARCA HAb. (2006)

INC HAb. (05/06)

MATÈRIA oRGÀNICA

(total)vIDRE (total)

PAPER I CARTRÓ

(total)ENvASoS

(total)voLUM (total)

PoDA (total)

PILES (total)

MEDICAMENTS

(total)TÈXTIL (total)

Altres Residus DEIXALLERIES

(total) ToTAL RS % RS / RM

FRACCIÓ RESTA (FR) A TRACTAMENT

FRACCIÓ RESTA DIRECTA A DISPoSICIÓ FINAL

ToTAL FRACCIÓ RESTA % FR/RM ToTAL RM KG / HAb/ DIADIPòSIT CoNTRoLAT INCINERACIÓ ToTAL

Alt Camp 41.081 2,66 2.494,10 879,56 1.579,87 547,98 719,08 68,62 4,12 3,25 63,16 1.412,89 7.772,63 35,19 2.781,59 11.533,55 14.315,14 14.315,14 64,81 22.087,77 1,47

Alt Empordà 123.983 4,23 1.166,68 3.554,95 5.352,93 1.264,78 5.257,47 8.307,83 7,88 5,24 2,11 13.028,80 37.948,67 28,52 95.090,93 95.090,93 95.090,93 71,48 133.039,60 2,94

Alt Penedès 96.779 3,61 3.888,27 2.743,80 2.782,09 1.414,06 2.389,82 353,48 11,05 7,18 7,57 3.269,92 16.867,24 29,53 40.258,06 40.258,06 40.258,06 70,47 57.125,30 1,62

Alt Urgell 21.257 1,53 1.658,00 693,01 1.209,90 456,68 293,94 270,68 2,50 1,52 18,17 477,59 5.081,99 50,07 5.068,4V3 5.068,43 5.068,43 49,93 10.150,42 1,31

Alta Ribagorça 4.074 1,75 0,00 137,80 174,53 22,97 0,00 0,00 0,00 0,11 0,00 0,00 335,41 13,51 2.147,76 2.147,76 2.147,76 86,49 2.483,17 1,67

Anoia 109.198 3,63 2.397,36 1.422,00 2.949,71 556,94 688,28 398,90 6,87 6,84 36,70 1.507,08 9.970,68 15,39 54.823,54 54.823,54 54.823,54 84,61 64.794,22 1,63

Bages 173.236 2,44 8.510,89 3.150,26 5.918,91 2.057,26 3.342,09 1.293,58 14,48 15,20 68,15 6.337,65 30.708,47 33,29 61.547,23 61.547,23 61.547,23 66,71 92.255,70 1,46

Baix Camp 173.539 3,37 10.054,21 3.106,56 6.206,00 2.531,77 2.890,98 6.167,04 10,70 10,23 22,07 8.349,69 39.349,25 34,21 22.261,21 53.411,40 75.672,61 75.672,61 65,79 115.021,86 1,82

Baix Ebre 76.368 1,88 1.150,88 961,51 1.530,62 397,33 735,49 529,14 4,93 5,68 0,00 1.490,26 6.805,84 16,09 35.498,39 35.498,39 35.498,39 83,91 42.304,23 1,52

Baix Empordà 124.055 3,12 2.169,69 4.522,57 4.116,25 1.453,28 2.622,06 3.481,71 6,31 4,96 146,28 6.538,64 25.061,75 21,21 93.098,39 93.098,39 93.098,39 78,79 118.160,14 2,61

Baix Llobregat 127.339 3,43 1.895,82 1.745,85 2.670,43 1.076,46 1.438,11 1.636,25 6,17 9,52 66,41 4.094,80 14.639,82 21,04 54.937,90 54.937,90 54.937,90 78,96 69.577,72 1,50

Baix Penedès 85.756 7,24 1.130,54 1.390,74 1.676,07 508,36 1.945,95 2.745,27 8,33 5,68 3,84 1.809,25 11.224,03 15,78 59.902,22 59.902,22 59.902,22 84,22 71.126,25 2,27

Berguedà 40.064 0,80 780,05 922,10 1.251,25 750,96 270,63 10,96 3,04 5,68 0,00 1.030,20 5.024,87 23,85 16.046,23 16.046,23 16.046,23 76,15 21.071,10 1,44

Cerdanya 17.235 2,21 147,60 525,19 936,04 132,22 217,77 0,00 1,52 1,13 0,00 464,73 2.426,20 18,13 10.957,84 10.957,84 10.957,84 81,87 13.384,04 2,13

Conca de Barberà 20.388 1,65 1.126,00 481,44 657,56 217,19 518,91 255,46 1,14 0,11 57,49 522,30 3.837,60 37,46 6.406,86 6.406,86 6.406,86 62,54 10.244,46 1,38

E.M.S.H.T.R. 3.137.614 0,78 116.210,36 45.661,08 96.989,97 25.810,37 80.372,18 20.079,77 216,47 233,44 2.195,43 47.871,12 435.640,19 27,20 138.391,32 733.317,27 294.214,23 1.027.531,50 1.165.922,82 72,80 1.601.563,01 1,40

Garraf 133.117 4,06 4.967,68 4.064,01 8.166,80 1.648,96 7.343,24 906,16 9,77 6,82 154,50 4.535,63 31.803,57 33,68 62.624,00 62.624,00 62.624,00 66,32 94.427,57 1,94

Garrigues 20.032 0,29 58,90 340,91 331,95 175,59 4,73 0,00 0,94 0,16 0,44 20,29 933,91 13,41 6.032,45 6.032,45 6.032,45 86,59 6.966,36 0,95

Garrotxa 52.834 2,02 1.236,50 1.352,70 2.053,67 464,64 1.453,27 0,00 4,04 2,40 0,00 1.263,73 7.830,95 25,27 23.158,37 23.158,37 23.158,37 74,73 30.989,32 1,61

Gironès 166.079 3,26 7.677,26 3.207,67 8.074,67 3.234,03 4.280,39 2.578,90 11,32 6,65 33,33 3.192,41 32.296,63 37,29 15.983,79 38.333,63 54.317,42 54.317,42 62,71 86.614,05 1,43

Maresme 392.393 2,64 19.635,07 7.704,85 13.033,03 5.157,34 12.312,78 4.823,80 25,32 26,06 1.901,57 15.107,58 79.727,40 32,11 16.190,06 152.387,90 168.577,96 168.577,96 67,89 248.305,36 1,73

Montsià 65.333 1,79 1.748,18 984,03 1.708,87 611,12 1.303,94 119,52 3,11 4,87 1,12 1.941,51 8.426,27 25,21 24.998,65 24.998,65 24.998,65 74,79 33.424,92 1,40

Noguera 38.394 2,21 55,90 693,31 677,39 264,39 39,28 0,00 1,85 3,49 0,00 207,75 1.943,36 10,55 16.468,51 16.468,51 16.468,51 89,45 18.411,87 1,31

Osona 145.790 2,43 9.230,28 3.664,82 11.074,04 2.977,46 2.376,03 446,20 18,48 26,68 33,47 4.512,97 34.360,43 46,41 39.676,90 39.676,90 39.676,90 53,59 74.037,33 1,39

Pallars Jussà 12.648 0,65 248,07 335,62 468,67 148,25 66,00 103,21 1,06 1,47 7,50 201,73 1.581,58 25,73 4.564,06 4.564,06 4.564,06 74,27 6.145,64 1,33

Pallars Sobirà 7.067 2,67 0,00 393,00 359,03 90,65 152,91 0,00 0,96 0,02 0,00 81,66 1.078,23 26,69 2.961,00 2.961,00 2.961,00 73,31 4.039,23 1,57

Pla de l’Estany 28.557 2,34 581,80 562,12 1.174,69 369,16 133,73 581,40 2,01 0,62 0,64 1.121,86 4.528,03 26,90 12.306,89 12.306,89 12.306,89 73,10 16.834,92 1,62

Pla d’Urgell 34.171 3,22 0,00 567,54 881,14 256,39 62,43 6,58 2,02 0,91 1,50 332,77 2.111,28 13,80 13.186,42 13.186,42 13.186,42 86,20 15.297,70 1,23

Priorat 9.796 1,36 442,41 346,16 628,89 180,33 20,18 1,77 0,72 2,33 0,00 118,45 1.741,24 37,65 2.883,48 2.883,48 2.883,48 62,35 4.624,72 1,29

Ribera d’Ebre 23.046 0,53 1.167,38 917,81 1.510,16 411,35 234,94 82,32 2,48 1,01 0,00 724,79 5.052,24 44,82 6.220,74 6.220,74 6.220,74 55,18 11.272,98 1,34

Ripollès 26.366 -0,13 1.128,66 660,58 1.071,68 342,21 717,95 0,00 0,87 2,06 0,00 134,71 4.058,72 27,77 10.554,33 10.554,33 10.554,33 72,23 14.613,05 1,52

Segarra 21.781 3,74 1.431,90 488,00 658,81 968,85 342,62 0,00 1,55 1,77 0,00 53,52 3.947,02 33,17 7.950,72 7.950,72 7.950,72 66,83 11.897,74 1,50

Segrià 187.326 1,83 4.326,00 2.501,20 5.585,47 1.457,49 1.169,14 2,73 12,15 12,21 200,30 265,33 15.532,02 17,46 73.423,66 73.423,66 73.423,66 82,54 88.955,68 1,30

Selva 151.477 4,89 4.494,94 3.400,62 5.007,68 1.285,91 1.579,15 1.008,14 4,95 7,78 20,54 3.842,35 20.652,06 17,71 95.967,33 95.967,33 95.967,33 82,29 116.619,39 2,11

Solsonès 13.050 2,24 0,00 287,45 603,68 160,46 75,70 0,00 0,80 1,39 47,70 177,11 1.354,29 19,27 5.674,36 5.674,36 5.674,36 80,73 7.028,65 1,48

Tarragonès 222.444 4,67 7.146,65 4.218,27 7.159,60 2.098,20 3.543,73 3.421,70 14,45 11,48 117,02 8.681,99 36.413,09 21,86 35.015,25 95.124,46 130.139,71 130.139,71 78,14 166.552,80 2,05

Terra Alta 12.715 -0,07 382,59 350,50 466,91 138,88 0,50 0,00 0,58 0,18 0,00 1,70 1.341,84 29,04 3.278,78 3.278,78 3.278,78 70,96 4.620,62 1,00

Urgell 34.638 1,53 843,21 490,97 791,35 292,40 153,54 5,86 3,88 1,28 2,78 852,41 3.437,68 21,11 12.845,83 12.845,83 12.845,83 78,89 16.283,51 1,29

Val d’Aran 9.554 3,63 0,00 570,00 357,67 16,10 127,00 3,50 0,00 0,59 0,00 1.660,08 2.734,94 27,18 7.326,64 7.326,64 7.326,64 72,82 10.061,58 2,89

Vallès Occidental 582.736 2,48 19.088,63 8.623,41 22.930,90 7.860,66 13.283,54 3.409,56 48,88 31,86 586,31 10.335,69 86.199,44 31,57 186.865,64 186.865,64 186.865,64 68,43 273.065,08 1,28

Vallès Oriental 371.387 2,79 15.404,34 5.844,54 10.575,77 3.979,96 6.897,50 3.628,58 39,88 20,39 72,51 14.826,87 61.290,34 31,11 130.444,48 5.278,56 135.723,04 135.723,04 68,89 197.013,38 1,45

Total territorialitzable 7.134.697 1,99 256.076,80 124.468,51 241.354,65 73.789,39 161.376,98 66.728,62 517,58 490,25 5.868,61 172.399,81 1.103.071,20 27,56 138.391,32 2.110.746,19 650.283,73 2.761.029,92 2.899.421,24 72,44 4.002.492,44 1,54

RS/RM 6,40% 3,11% 6,03% 1,84% 4,03% 1,67% 0,00 0,15% 4,31% 27,56% 3,46% 52,74% 16,25% 72,44%

Increment 06/05 1,99% 18,90% 12,99% 3,94% 18,75% 13,20% 10,93% 0,35% 11,51% 19,06% 6,94% 11,46% -29,14% 0,39% -4,07% -0,70% -2,56% 0,93%

DESGLoSSAMENT

Total domèstic 203.161,99 121.770,93 203.697,66 73.300,34 161.376,98 66.728,62 517,58 490,25 5.868,61 172.399,81 1.009.312,77 3.908.734,01 1,50

Total comercial 52.914,81 2.697,58 37.656,99 489,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 93.758,43 93.758,43

No territorial.: 41,90 58.537,61 178.024,00 20.883,00 257.486,51 257.486,51

ToTAL DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA

Total Catalunya 7.134.697 256.118,70 183.006,12 419.378,65 94.672,39 161.376,98 66.728,62 517,58 490,25 5.868,61 172.399,81 1.360.557,71 138.391,32 2.110.746,19 650.283,73 2.761.029,92 2.899.421,24 4.259.978,95 1,64

RS ToTAL/RM 6,01% 4,30% 9,84% 2,22% 3,79% 1,57% 0,01% 0,01% 0,14% 4,05% 31,94% 3,25% 49,55% 15,26% 64,81% 68,06% 100,00%

Increment 06/05 1,99% 18,92% 13,39% 4,37% 31,48% 13,20% 10,93% 0,35% 11,51% 19,06% 6,94% 11,48% -29,14% 0,39% -4,07% -0,70% -2,56% 1,52%

4/7/2007

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

085

GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, ANY 2006 GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, ANY 2006

RECoLLIDA SELECTIvA GESTIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA GENERACIÓ ToTAL

CoMARCA HAb. (2006)

INC HAb. (05/06)

MATÈRIA oRGÀNICA

(total)vIDRE (total)

PAPER I CARTRÓ

(total)ENvASoS

(total)voLUM (total)

PoDA (total)

PILES (total)

MEDICAMENTS

(total)TÈXTIL (total)

Altres Residus DEIXALLERIES

(total) ToTAL RS % RS / RM

FRACCIÓ RESTA (FR) A TRACTAMENT

FRACCIÓ RESTA DIRECTA A DISPoSICIÓ FINAL

ToTAL FRACCIÓ RESTA % FR/RM ToTAL RM KG / HAb/ DIADIPòSIT CoNTRoLAT INCINERACIÓ ToTAL

Alt Camp 41.081 2,66 2.494,10 879,56 1.579,87 547,98 719,08 68,62 4,12 3,25 63,16 1.412,89 7.772,63 35,19 2.781,59 11.533,55 14.315,14 14.315,14 64,81 22.087,77 1,47

Alt Empordà 123.983 4,23 1.166,68 3.554,95 5.352,93 1.264,78 5.257,47 8.307,83 7,88 5,24 2,11 13.028,80 37.948,67 28,52 95.090,93 95.090,93 95.090,93 71,48 133.039,60 2,94

Alt Penedès 96.779 3,61 3.888,27 2.743,80 2.782,09 1.414,06 2.389,82 353,48 11,05 7,18 7,57 3.269,92 16.867,24 29,53 40.258,06 40.258,06 40.258,06 70,47 57.125,30 1,62

Alt Urgell 21.257 1,53 1.658,00 693,01 1.209,90 456,68 293,94 270,68 2,50 1,52 18,17 477,59 5.081,99 50,07 5.068,4V3 5.068,43 5.068,43 49,93 10.150,42 1,31

Alta Ribagorça 4.074 1,75 0,00 137,80 174,53 22,97 0,00 0,00 0,00 0,11 0,00 0,00 335,41 13,51 2.147,76 2.147,76 2.147,76 86,49 2.483,17 1,67

Anoia 109.198 3,63 2.397,36 1.422,00 2.949,71 556,94 688,28 398,90 6,87 6,84 36,70 1.507,08 9.970,68 15,39 54.823,54 54.823,54 54.823,54 84,61 64.794,22 1,63

Bages 173.236 2,44 8.510,89 3.150,26 5.918,91 2.057,26 3.342,09 1.293,58 14,48 15,20 68,15 6.337,65 30.708,47 33,29 61.547,23 61.547,23 61.547,23 66,71 92.255,70 1,46

Baix Camp 173.539 3,37 10.054,21 3.106,56 6.206,00 2.531,77 2.890,98 6.167,04 10,70 10,23 22,07 8.349,69 39.349,25 34,21 22.261,21 53.411,40 75.672,61 75.672,61 65,79 115.021,86 1,82

Baix Ebre 76.368 1,88 1.150,88 961,51 1.530,62 397,33 735,49 529,14 4,93 5,68 0,00 1.490,26 6.805,84 16,09 35.498,39 35.498,39 35.498,39 83,91 42.304,23 1,52

Baix Empordà 124.055 3,12 2.169,69 4.522,57 4.116,25 1.453,28 2.622,06 3.481,71 6,31 4,96 146,28 6.538,64 25.061,75 21,21 93.098,39 93.098,39 93.098,39 78,79 118.160,14 2,61

Baix Llobregat 127.339 3,43 1.895,82 1.745,85 2.670,43 1.076,46 1.438,11 1.636,25 6,17 9,52 66,41 4.094,80 14.639,82 21,04 54.937,90 54.937,90 54.937,90 78,96 69.577,72 1,50

Baix Penedès 85.756 7,24 1.130,54 1.390,74 1.676,07 508,36 1.945,95 2.745,27 8,33 5,68 3,84 1.809,25 11.224,03 15,78 59.902,22 59.902,22 59.902,22 84,22 71.126,25 2,27

Berguedà 40.064 0,80 780,05 922,10 1.251,25 750,96 270,63 10,96 3,04 5,68 0,00 1.030,20 5.024,87 23,85 16.046,23 16.046,23 16.046,23 76,15 21.071,10 1,44

Cerdanya 17.235 2,21 147,60 525,19 936,04 132,22 217,77 0,00 1,52 1,13 0,00 464,73 2.426,20 18,13 10.957,84 10.957,84 10.957,84 81,87 13.384,04 2,13

Conca de Barberà 20.388 1,65 1.126,00 481,44 657,56 217,19 518,91 255,46 1,14 0,11 57,49 522,30 3.837,60 37,46 6.406,86 6.406,86 6.406,86 62,54 10.244,46 1,38

E.M.S.H.T.R. 3.137.614 0,78 116.210,36 45.661,08 96.989,97 25.810,37 80.372,18 20.079,77 216,47 233,44 2.195,43 47.871,12 435.640,19 27,20 138.391,32 733.317,27 294.214,23 1.027.531,50 1.165.922,82 72,80 1.601.563,01 1,40

Garraf 133.117 4,06 4.967,68 4.064,01 8.166,80 1.648,96 7.343,24 906,16 9,77 6,82 154,50 4.535,63 31.803,57 33,68 62.624,00 62.624,00 62.624,00 66,32 94.427,57 1,94

Garrigues 20.032 0,29 58,90 340,91 331,95 175,59 4,73 0,00 0,94 0,16 0,44 20,29 933,91 13,41 6.032,45 6.032,45 6.032,45 86,59 6.966,36 0,95

Garrotxa 52.834 2,02 1.236,50 1.352,70 2.053,67 464,64 1.453,27 0,00 4,04 2,40 0,00 1.263,73 7.830,95 25,27 23.158,37 23.158,37 23.158,37 74,73 30.989,32 1,61

Gironès 166.079 3,26 7.677,26 3.207,67 8.074,67 3.234,03 4.280,39 2.578,90 11,32 6,65 33,33 3.192,41 32.296,63 37,29 15.983,79 38.333,63 54.317,42 54.317,42 62,71 86.614,05 1,43

Maresme 392.393 2,64 19.635,07 7.704,85 13.033,03 5.157,34 12.312,78 4.823,80 25,32 26,06 1.901,57 15.107,58 79.727,40 32,11 16.190,06 152.387,90 168.577,96 168.577,96 67,89 248.305,36 1,73

Montsià 65.333 1,79 1.748,18 984,03 1.708,87 611,12 1.303,94 119,52 3,11 4,87 1,12 1.941,51 8.426,27 25,21 24.998,65 24.998,65 24.998,65 74,79 33.424,92 1,40

Noguera 38.394 2,21 55,90 693,31 677,39 264,39 39,28 0,00 1,85 3,49 0,00 207,75 1.943,36 10,55 16.468,51 16.468,51 16.468,51 89,45 18.411,87 1,31

Osona 145.790 2,43 9.230,28 3.664,82 11.074,04 2.977,46 2.376,03 446,20 18,48 26,68 33,47 4.512,97 34.360,43 46,41 39.676,90 39.676,90 39.676,90 53,59 74.037,33 1,39

Pallars Jussà 12.648 0,65 248,07 335,62 468,67 148,25 66,00 103,21 1,06 1,47 7,50 201,73 1.581,58 25,73 4.564,06 4.564,06 4.564,06 74,27 6.145,64 1,33

Pallars Sobirà 7.067 2,67 0,00 393,00 359,03 90,65 152,91 0,00 0,96 0,02 0,00 81,66 1.078,23 26,69 2.961,00 2.961,00 2.961,00 73,31 4.039,23 1,57

Pla de l’Estany 28.557 2,34 581,80 562,12 1.174,69 369,16 133,73 581,40 2,01 0,62 0,64 1.121,86 4.528,03 26,90 12.306,89 12.306,89 12.306,89 73,10 16.834,92 1,62

Pla d’Urgell 34.171 3,22 0,00 567,54 881,14 256,39 62,43 6,58 2,02 0,91 1,50 332,77 2.111,28 13,80 13.186,42 13.186,42 13.186,42 86,20 15.297,70 1,23

Priorat 9.796 1,36 442,41 346,16 628,89 180,33 20,18 1,77 0,72 2,33 0,00 118,45 1.741,24 37,65 2.883,48 2.883,48 2.883,48 62,35 4.624,72 1,29

Ribera d’Ebre 23.046 0,53 1.167,38 917,81 1.510,16 411,35 234,94 82,32 2,48 1,01 0,00 724,79 5.052,24 44,82 6.220,74 6.220,74 6.220,74 55,18 11.272,98 1,34

Ripollès 26.366 -0,13 1.128,66 660,58 1.071,68 342,21 717,95 0,00 0,87 2,06 0,00 134,71 4.058,72 27,77 10.554,33 10.554,33 10.554,33 72,23 14.613,05 1,52

Segarra 21.781 3,74 1.431,90 488,00 658,81 968,85 342,62 0,00 1,55 1,77 0,00 53,52 3.947,02 33,17 7.950,72 7.950,72 7.950,72 66,83 11.897,74 1,50

Segrià 187.326 1,83 4.326,00 2.501,20 5.585,47 1.457,49 1.169,14 2,73 12,15 12,21 200,30 265,33 15.532,02 17,46 73.423,66 73.423,66 73.423,66 82,54 88.955,68 1,30

Selva 151.477 4,89 4.494,94 3.400,62 5.007,68 1.285,91 1.579,15 1.008,14 4,95 7,78 20,54 3.842,35 20.652,06 17,71 95.967,33 95.967,33 95.967,33 82,29 116.619,39 2,11

Solsonès 13.050 2,24 0,00 287,45 603,68 160,46 75,70 0,00 0,80 1,39 47,70 177,11 1.354,29 19,27 5.674,36 5.674,36 5.674,36 80,73 7.028,65 1,48

Tarragonès 222.444 4,67 7.146,65 4.218,27 7.159,60 2.098,20 3.543,73 3.421,70 14,45 11,48 117,02 8.681,99 36.413,09 21,86 35.015,25 95.124,46 130.139,71 130.139,71 78,14 166.552,80 2,05

Terra Alta 12.715 -0,07 382,59 350,50 466,91 138,88 0,50 0,00 0,58 0,18 0,00 1,70 1.341,84 29,04 3.278,78 3.278,78 3.278,78 70,96 4.620,62 1,00

Urgell 34.638 1,53 843,21 490,97 791,35 292,40 153,54 5,86 3,88 1,28 2,78 852,41 3.437,68 21,11 12.845,83 12.845,83 12.845,83 78,89 16.283,51 1,29

Val d’Aran 9.554 3,63 0,00 570,00 357,67 16,10 127,00 3,50 0,00 0,59 0,00 1.660,08 2.734,94 27,18 7.326,64 7.326,64 7.326,64 72,82 10.061,58 2,89

Vallès Occidental 582.736 2,48 19.088,63 8.623,41 22.930,90 7.860,66 13.283,54 3.409,56 48,88 31,86 586,31 10.335,69 86.199,44 31,57 186.865,64 186.865,64 186.865,64 68,43 273.065,08 1,28

Vallès Oriental 371.387 2,79 15.404,34 5.844,54 10.575,77 3.979,96 6.897,50 3.628,58 39,88 20,39 72,51 14.826,87 61.290,34 31,11 130.444,48 5.278,56 135.723,04 135.723,04 68,89 197.013,38 1,45

Total territorialitzable 7.134.697 1,99 256.076,80 124.468,51 241.354,65 73.789,39 161.376,98 66.728,62 517,58 490,25 5.868,61 172.399,81 1.103.071,20 27,56 138.391,32 2.110.746,19 650.283,73 2.761.029,92 2.899.421,24 72,44 4.002.492,44 1,54

RS/RM 6,40% 3,11% 6,03% 1,84% 4,03% 1,67% 0,00 0,15% 4,31% 27,56% 3,46% 52,74% 16,25% 72,44%

Increment 06/05 1,99% 18,90% 12,99% 3,94% 18,75% 13,20% 10,93% 0,35% 11,51% 19,06% 6,94% 11,46% -29,14% 0,39% -4,07% -0,70% -2,56% 0,93%

DESGLoSSAMENT

Total domèstic 203.161,99 121.770,93 203.697,66 73.300,34 161.376,98 66.728,62 517,58 490,25 5.868,61 172.399,81 1.009.312,77 3.908.734,01 1,50

Total comercial 52.914,81 2.697,58 37.656,99 489,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 93.758,43 93.758,43

No territorial.: 41,90 58.537,61 178.024,00 20.883,00 257.486,51 257.486,51

ToTAL DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA

Total Catalunya 7.134.697 256.118,70 183.006,12 419.378,65 94.672,39 161.376,98 66.728,62 517,58 490,25 5.868,61 172.399,81 1.360.557,71 138.391,32 2.110.746,19 650.283,73 2.761.029,92 2.899.421,24 4.259.978,95 1,64

RS ToTAL/RM 6,01% 4,30% 9,84% 2,22% 3,79% 1,57% 0,01% 0,01% 0,14% 4,05% 31,94% 3,25% 49,55% 15,26% 64,81% 68,06% 100,00%

Increment 06/05 1,99% 18,92% 13,39% 4,37% 31,48% 13,20% 10,93% 0,35% 11,51% 19,06% 6,94% 11,48% -29,14% 0,39% -4,07% -0,70% -2,56% 1,52%

4/7/2007

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

086

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

ELS RESIDUS INDUSTRIALS

GEStoRS dE RESIdUS IndUStRIAlS 2006

S’han gestionat un total de 7.924.168,21 t de residus industrials a les instal·lacions autoritzades. Comparant les dades respecte a les de l’any 2005 s’aprecia un increment del 6,1%. Pel que fa als residus que han estat gestionats en instal·lacions intermèdies, la quantitat total ha estat de 509.759,64 t, cosa que significa un augment del 13,1%.

Aquestes dades es desglossen de la forma següent:

S’han gestionat 5.545.528,70 t de residus industrials en plantes de valorització. La quantitat de residus gestionats mitjançant instal·lacions de valorització ha increment en 360.018,72 t, cosa que representa un increment del 6,94%. L’any 2006, els residus industrials gestionats a les plantes de valorització representen el 70% del total.

S’han gestionat 481.708,59 t de residus industrials en plantes de tractament. Respecte a l’any 2005, la quantitat ha augmentat en 112.990 t, un 30,6%. Els residus gestionats en plantes de tractament, l’any 2006, se situen en un 6,1% del total.

S’han gestionat 1.896.930,92 t de residus industrials en instal·lacions de disposició. La disposició augmenta en 60.759 t, un 3,3% respecte a l’any anterior. La gestió mitjançant disposició representa el 24% del total gestionat.

Gràcies als centres de recollida i transferència, l’any 2006, es gestionen 509.759,64 t de residus, un 13,1% més que l’any anterior.

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

087

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS PER COMARCA (2006)

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

088

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

EVOLUCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS GESTIONATS A TRAVéS DELS GESTORS

EVOLUCIÓ DELS GESTORS DE RESIDUS INDUSTRIALS EN fUNCIONAMENT

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

089

RESIDUS INDUSTRIALS GESTIONATS A TRAVéS DE GESTORS DURANT L’ANY 2006

PROCEDÈNCIA DELS RESIDUS INDUSTRIALS GESTIONATS PER LES INSTAL·LACIONS DURANT L’ANY 2006

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

090

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

Declaracions de residus industrials 2006 (indústries)

El nombre de declaracions anuals de residus industrials (DARI) dema-nades l’any 2006 a les empreses ins-crites en el Registre de Productors de Residus Industrials, ha estat de 22.649. D’aquestes, s’han presentat 17.900. En els últims anys s’observa una estabilització del nombre d’em-preses que presenten declaració de residus. El 70% de les declaracions presentades ho fan en format infor-màtic, ja sigui de manera telemàtica mitjançant l’SDR (40%), o amb aju-da del PADRI (30%).

A partir de la declaració 2006, per tal de millorar la fiabilitat i facilitar la comprensió de les dades dispo-nibles, ha resultat aconsellable fer un replantejament general orientat a analitzar de forma independent, di-ferents grups d’activitats. S’ha optat per desglossar l’estadística de les dades de la declaració, segons els

següents grups d’activitats: indús-tries, gestió de residus a tercers i estacions depuradores d’aigües re-siduals urbanes.

L’estadística que s’adjunta mostra dades agregades de quantitats de residus segons tractament, obtingu-des a partir de les dades facilitades per les indústries en les seves de-claracions anuals de residus indus-trials (DARI).

En aquest grup d’indústries es mos-tren dades agregades de quantitats de residus corresponents a les decla-racions anuals de residus industrials presentades per les activitats consi-derades industrials, amb excepció de les estacions depuradores i gestors de residus. Les indústries han gesti-onat un total de 5.348.000 tones, de les quals el 72% s’ha gestionat mitjan-çant vies de valorització.

GESTIÓ DE RESIDUS InDUSTRIalS any 2006 - InDúSTRIES

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

091

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2006 (t)

Tipus de tractament Total general 2005INDÚSTRIES

Especials No especials Total general %

Valorització en origen 297.359,78 101.005,04 191.491,65 292.496,69 5,47%

Valorització externa 3.018.124,29 311.071,17 2.940.030,97 3.251.102,14 60,79%

Valorització com a subproducte 196.965,11 17.059,42 216.788,74 233.848,16 4,37%

Total valorització material 3.512.449,18 429.135,63 3.348.311,36 3.777.446,99 70,63%

Valorització energètica 58.734,08 23.347,13 28.781,33 52.128,46 0,97%

TOTAL VALORITZACIÓ 3.571.183,26 452.482,76 3.377.092,69 3.829.575,45 71,60%

Deposició controlada 1.018.592,57 66.565,21 1.080.750,59 1.147.315,80 21,45%

Incineració 81.054,91 89.170,64 12.107,85 101.278,49 1,89%

Físicoquimic 265.531,31 110.957,79 95.955,30 206.913,09 3,87%

TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 1.365.178,78 266.693,64 1.188.813,74 1.455.507,38 27,21%

Emmagatzematge 35.144,98 8.473,74 28.303,72 36.777,46 0,69%

Gestió insuficient 24.534,81 2,32 10.686,39 10.688,71 0,20%

Gestió no especificada 11.513,50 1.188,01 14.758,33 15.946,34 0,30%

TOTAL ALTRES 71.193,29 9.664,07 53.748,44 63.412,51 1,19%

TOTAL 5.007.555,33 728.840,47 4.619.654,87 5.348.495,34 100,00%

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

092

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

Declaracions de residus industrials 2006 (estacions depuradores d'aigües residuals urbanes)

El nombre de declaracions anuals de residus industrials (DARI) dema-nades l’any 2006 a les empreses inscrites en el Registre de Produc-tors de Residus Industrials, ha es-tat de 22.649. D’aquestes, se n’han presentat 17.900. En els últims anys s’observa una estabilització del nombre d’empreses que presenten declaració de residus. El 70 % de les declaracions presentades ho fan en format informàtic, ja sigui de manera telemàtica mitjançant l’SDR (40%), o amb ajuda del PADRI (30%).

A partir de la declaració 2006, per tal de millorar la fiabilitat i facilitar la comprensió de les dades dispo-nibles, ha resultat aconsellable fer un replantejament general orientat a analitzar de manera independent diversos grups d’activitats. S’ha op-

tat per desglossar l’estadística de les dades de la declaració, segons els grups d’activitats següents: in-dústries, gestió de residus a tercers i estacions depuradores d’aigües residuals urbanes.

L’estadística que s’adjunta mostra da-des agregades de quantitats de resi-dus segons tractament, obtingudes a partir de les dades facilitades per les depuradores en les seves decla-racions anuals de residus industrials (DARI).

En aquest grup de depuradores es mostren dades agregades de quan-titats de residus de llots i residus de depuració que corresponen a les de-claracions anuals de residus indus-trials presentades per les estacions depuradores d’aigües residuals urba-nes. Les estacions depuradores han gestionat un total de 557.000 tones, de les quals el 63 % s’ha gestionat mitjançant vies de valorització.

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

093

RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS EN FUNCIÓ DEL TRACTAMENT SEGONS DECLARACIÓ 2006 (t)

Tipus de tractament Total general 2005ESTACIONS DEPURADORES

Especials No especials Total general %

Valorització en origen 12.296,18 0,00 26.754,11 26.754,11 4,80%

Valorització externa 303.960,61 203,06 322.003,22 322.003,22 57,83%

Valorització com a subproducte 0,00 0,00 88,00 88,00 0,02%

Total valorització material 316.256,79 203,06 348.845,33 349.048,39 62,65%

Valorització energètica 5.491,87 0,00 4.579,11 4.579,11 0,82%

TOTAL VALORITZACIÓ 321.748,66 203,06 353.424,44 353.627,50 63,47%

Deposició controlada 65.885,92 200,05 75.674,26 75.874,31 13,62%

Incineració 193,48 153,76 17,64 171,40 0,03%

Físicoquimic 77.332,21 751,32 123.400,61 124.151,93 22,28%

TOTAL DISPOSICIÓ DEL REBUIG 143.411,61 1.105,13 199.092,51 200.197,64 35,93%

Emmagatzematge 574,28 299,20 122,24 421,44 0,08%

Gestió insuficient 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00%

Gestió no especificada 5.489,45 0,00 2.875,99 2.875,99 0,52%

TOTAL ALTRES 6.063,73 299,20 2.998,23 3.297,43 0,59%

TOTAL 471.223,99 1.607,39 555.515,18 557.122,57 100,00%

GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS 2006 - DEPURADORES

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

094

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

ELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Resum 2006

S’han gestionat un total de 10.961.145 t de residus de la construcció a les instal·lacions de gestió de residus de la construcció de Catalunya. Com·parant les dades de 2006 amb les de l’any 2005 s’aprecia un increment de l’ordre del 25% (l’increment que es va experimentar del 2004 a 2005 es va situar en un 24%).

Del total de residus gestionats (10.961.145 t), el 83% s’ha destinat a deposició (9.081.555 t), el 10% s’ha reciclat (1.123.191 t) i el 7% s’ha reu·tilitzat per a la construcció d’infraes·tructures en instal·lacions autoritza·des (958.271 t).

En aquest sentit, la valorització dels residus de la construcció de l’any 2006, comptabilitzant el reciclat·ge i la recuperació, s’ha situat en 1.879.586 t, assolint un 17,15% dels residus gestionats. Pel que fa a la rà·tio (tones/ hab.any), l’any 2006 amb 7.134.697 habitants, se situa en 1,54 (l’any 2005 va ser d’1,25).

Aquesta gestió s’ha fet mitjançant les diverses instal·lacions:

La quantitat de residus de la cons·trucció gestionada en dipòsits contro·lats, ha estat de 9.337.749 t, 1.811.503 t més que l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 24%. Del total de residus de la construcció gestionats pels dipòsits controlats, 8.845.555 t s’han dipositat i 492.190 t s’han reciclat.

La quantitat total de residus de la construcció gestionats en instal·lacions de valorització/reciclatge ha estat de 665.125 t, incrementant en un 368% respecte a l’any 2005.

La quantitat de residus de la cons·trucció gestionada als ports ha estat de 958.271 t. D’aquestes, 201.876 t s’han valoritzat i 756.395 t s’han recu·perat per al rebliment de noves zones.

La quantitat de residus gestionats en centres de recollida i transferència ha estat de 258.588 t, un 2,36% dels residus gestionats.

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

095

EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

096

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ TERRES I RUNES

GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ 2005 - 2006

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

097

GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ EN DIfERENTS INSTAL·LACIONS 2006

GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ EN DIfERENTS INSTAL·LACIONS 2005

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

098

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

ELS RESIDUS RAMADERS

Resum 2006

S’han gestionat un total de 350.799 tones de residus ramaders a les instal·lacions autoritzades.

GESTIÓ DE RESIDUS RAMADERS A LES INSTAL·LACIONS AUTORITZADES

003

LES

DA

DE

S D

ELS

RE

SID

US

200

6P

àg. /

099

ELS RESIDUS ESPECIALS

QUANTITAT EN NOMBRE

QUANTITAT EN TONES

VALOR PER UNITAT

Turismes 127.338 107.145 0.84

Derivats de turisme 4.337 3.957 0.91

Comercials lleugers 6.696 7.203.5 1.08

Vehicle industrial (< 3.500 kg) 1.928 4.083 2.12

Tricicles (> 50 cc) 1.703 232.2 0.14

TOTAL 142.002 122.620.7 0.86

EVOLUCIÓ DELS RESIDUS ESPECIALS

Info

rme

anua

l | A

RC 2

006

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeAgència de Residus de Catalunya

Primera edició: novembre de 2007Tiratge: 1.000 exemplarsDisseny i producció: Maurici Montagut · Contrast Estudi

Aquesta publicació ha estat realitzadaamb paper offset 100% reciclat

DL: B·49763·07

informe anual arc 2006

Documents