1

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC-TURÍSTIC A L'ENTORN DE

L'AGRICULTURA SOSTENIBLE EN EL MARC DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

2008-2011

MEMÒRIA ANUAL 2008

Òscar Palou i Teixidor AODL Castelló d’Empúries Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de l’Ajuntament de Castelló

d’Empúries

2

CONTINGUT DEL DOCUMENT

INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 3 ELS OBJECTIUS............................................................................................................ 3 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ EN L’ÀMBIT AGRARI DEL PARC.......................................... 4

Projecte 1.1.1.2008. Integració de turisme al paisatge a partir de la Ruta dels Estanys.................................................................................................................................... 4 Projecte 2.1.1.2008 Maneig eficient de fertilitzants ..................................................... 5 Projecte 2.2.1.2008 Implantació de la xarxa piezomètrica del PNAE.......................... 5 Projecte 2.2.5.2008 Gestió i conservació de l’aigua i la biodiversitat a la Rubina ....... 6 Projecte 2.3.4.2008 Assessorament tècnic en millora de prats i pastures .................. 6 Projecte 2.3.5.2008. Custòdia en closes ..................................................................... 7 Projecte 3.1.1.2008 Agricultura ecològica en parcs naturals....................................... 7 Projecte 3.2.1.2008 Camins rurals .............................................................................. 8 Projecte 4.3.2.2008 Producció de pa a l'entorn de l'EcoMuseu Farinera de Castelló d'Empúries .................................................................................................................. 9

3

INTRODUCCIÓ Actualment les actuacions dins l’àmbit agrari del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà es desenvolupen a través de la figura d’Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local atorgat a l’àrea de Polítiques Ambientals, Sostenibilitat i Participació ciutadana de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, per al pla de Desenvolupament econòmic i turístic a l’entorn de l’agricultura sostenible en el marc del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest es basa en el pla d’Acció 2008-2011 redactat pel propi tècnic adscrit i el parc. Aquest document recull l’activitat desenvolupada, en l’àmbit agrari del parc, al llarg de l’any 2008, per l’enginyer agrònom Òscar Palou, sobre qui versa la figura d’AODL. No inclou les actions que s’han realitzat conjuntament amb d’altres àrees del parc i que no corresponen estrictament a l’àmbit agrari, com tampoc aquelles actuacions que malgrat ja estan iniciades no tenen encara resultats destacables. Durant l’any, s’han generat un total de 166 actuacions, que han derivat en 106 documents associats.

ELS OBJECTIUS La línia estratègica és el de preservar, recuperar i millorar la qualitat paisatgística de la zona en base a la diversitat productiva, la consolidació del sector agrícola i ramader, la implantació de sistemes productius conservacionistes, l’obtenció de productes diferenciats i de qualitat, així com l’afirmació del patrimoni territorial i dels valor mediambientals del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, tot posant en valor el paisatge i els productes agraris. La materialització de l’estratègia de desenvolupament requereix de la participació de la població, el sector agrari i ramader i el terciari associat, i les administracions públiques amb competències locals com els ajuntaments, comarcals com el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i territorials com la Diputació de Girona, el departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el departament de Medi Ambient i Habitatge o el departament de Treball. Es tracta doncs d’establir programes i projectes de desenvolupament local en base a l’elaboració de plans integrals de gestió agrícola i ramadera, de desenvolupament sostenible i de conservació de la biodiversitat i dels recursos sòl i aigua, evitant la degradació mediambiental. L’àmbit d’aplicació del programa correspon als límits administratius del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i els seus municipis. Aquesta actuació del municipi de Castelló d’Empúries en un àmbit supramunicipal s’ha formalitzat mitjançant l’establiment d’un conveni amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, en la que

4

ambdues administracions s’identifiquen en un treball conjunt a través de la figura de l’AODL. Els objectius específics són:

1. La producció agrícola i els paisatges rurals 2. La conservació dels valors naturals de l’espai agrari 3. La millora i ordenació de tècniques productives 4. La valorització de la producció i els productes agraris

MEMÒRIA D’ACTUACIÓ EN L’ÀMBIT AGRARI DEL PARC Projecte 1.1.1.2008. Integració de turisme al paisa tge a partir de la Ruta dels Estanys Paisatge i turisme són dos elements cada vegada més relacionats. Les visions integradores del concepte permeten potenciar-ho com a un element de desenvolupament local endogen i sostenible. El gran referent és el Conveni Europeu que pren un enfocament conceptualment integrador. Entén el paisatge com un recurs econòmic a desenvolupar i com a element patrimonial, identitari i ambiental a preservar. El Parlament de Catalunya va concretar l’adhesió al conveni amb l’aprovació de la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge. La Ruta dels Estanys, malgrat i tractar-se d’un equipament municipal, des del seus inicis ha estat fruit d’una estreta col·laboració entre en municipi i els tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, per tal d’adaptar-lo a les necessitats d’aquest i incloure’l dins les rutes ofertes pel parc natural. Ha estat la única ruta en bicicleta que s’ofereix al visitant, fins a la recent incorporació d’un circuit en bicicleta pel terme municipal de Sant Pere Pescador, malgrat tot continua sent la via més representativa dels ambients i paisatges que caracteritzen el parc natural. L’ús continuat i massiu d’aquesta ruta, els coneixements adquirits en el temps que porta oberta, la convivència amb altres usuaris d’algun tram de les rutes i les necessitats del visitant, porten a planificar un arranjament i adequació de la ruta, introduint el paisatge agrari com a element identificador dels valors naturals del parc. Al llarg de l’any s’ha modificat el traçat de la ruta, amb un augment de longitud de 1.5km i s’han instal·lat 12 faristols per a la interpretació i identificació de paisatges, s’han substituït les senyalitzacions deteriorades i s’han col·locat 30 pals indicadors de ruta.

5

Projecte 2.1.1.2008 Maneig eficient de fertilitzant s La racionalització en l’ús de fertilitzants s’ha demostrat altament útil per a mantenir la qualitat de les aigües subterrànies, sense que això suposi cap pèrdua a nivell estrictament productiu i econòmic. Posar en funcionament un sistema d’assessorament a diferents parcel·les agrícoles del Parc, mitjançant l’acord amb els productors, el propi espai natural i el DAR, pot suposar una major preservació de la qualitat de les aigües tant subterrànies com superficials, així com una millora productiva per als espais rurals del Parc. Tal vegada constitueix també una eina fonamental de protecció de les aigües com a valor natural i és una millora substancial en la qualitat productiva i del paisatge. Les actuacions realitzades al llarg de l’han han estat l’establiment d’un protocol de coordinació amb el programa de fertilització nitrogenada a les comarques gironines, amb la Fundació Mas Badia de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya, per tal de realitzar assaigs en fertilització en superfícies agrícoles dins del territori del parc i difondre el pla d’ssessorament als productors de cultius extensius de blat de moro i cereals d’hivern, amb un total de 10 agricultors inscrits. Projecte 2.2.1.2008 Implantació de la xarxa piezomè trica del PNAE El nivell que assoleix l’aigua a l’interior dels aqüífers s’anomena nivell freàtic o piezomètric. La seva distribució espacial determina la direcció del flux, el qual és sempre de nivells alts a nivells baixos, i la seva magnitud, la qual depèn del gradient que estableix la piezometria i de la permeabilitat de l’aqüífer (llei de Darcy). La gestió de l’aqüífer superficial de la Muga i el Fluvià requereix de la recopilació de dades. S’ha pogut comprovar que sovint no està relacionada la qualitat i característiques de les aigües superficials amb les de l’aqüífer, donada la capacitat tampó del sòl. Aquesta informació, pràcticament inexistent fins al dia d’avui, es podrà recollir d’una forma regular i ordenada mitjançant la instal·lació d’una xarxa piezomètrica. Això constitueix una eina fonamental de protecció, conservació i gestió pública de les aigües com a valor natural del Parc. Actualment s’han instal·lat 12 piezòmetres i 3 sondes d’humitat, que es controlen cada 10-15 dies, amb un total de més de 250 lectures piezomètriques i dades d’humitat del sòl diàries.

6

Projecte 2.2.5.2008 Gestió i conservació de l’aigua i la biodiversitat a la Rubina L’estructura de la Rubina és fruit d’un dels processos de desamortització entre els S XVIII i XIX, i de la necessitat de sòl productiu en una època d’escassetat alimentària. Els processos de degradació i pèrdua de biodiversitat es deriven per una banda per la regulació dels cabals de la conca de la Muga a través del pantà de Boadella, essencialment en períodes de sequera en que el Salins no porta cabal que alimenti el freàtic amb aigua dolça, i per altra banda per la obertura permanent al mar del Grau, per tal de fer-lo navegable i permetre la circulació de les embarcacions esportives de la urbanització de Santa Margarida (Roses). La recuperació de l’espai és essencial tant pels propietaris i productors que s’hi volen estabilitzar, com per l’Ajuntament de Castelló Empúries i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà pels seus valor ambientals inqüestionables, i ja es varen fer unes primeres millores amb la instal·lació d’una comporta automàtica al rec del Mig, sota l’autovia de Castelló d’Empúries a Roses. Aquesta infrastructura no té incidència pròpiament sobre la Rubina però permet comprovar els beneficis que suposa aigües amunt, en la seva funció de retenció d’aigua dolça i alhora frenar l’entrada d’aigua de mar. Per tal de reduir l’àrea d’afectació per aigües salobres dins la Rubina es va gestionar administrativament i tècnica, la instal·lació de dues comportes al rec Madral, obtenint finançament del propi DMAH, no obstant l’execució de l’obra, que corresponia a agents del territori, no es va executar pel que actualment la situació es manté inalterable. Projecte 2.3.4.2008 Assessorament tècnic en millora de prats i pastures Cal facilitar la gestió tècnica de les closes per tal de garantir el seu manteniment i millora al llarg del temps. Aquest servei bàsicament consisteix en visites a les parcel·les de prats i pastures d'aquells propietaris o gestors que s’inscriguin en el programa, per tal de valorar la composició florística actual i l’estat de conservació i donar recomanacions de gestió i millora de la seva biodiversitat i potencial productiu i qualitatiu d’herbes de dall i de pastures i el seguiment de l’evolució florística de la closa per part del biòleg Gabriel Mercadal de la Universitat de Girona. Actualment hi ha unes 250ha de closes acollides.

7

Projecte 2.3.5.2008. Custòdia en closes Es vol promoure acords de custòdia en els espais que emmarquen l’entorn de la conca fluvial tant el propi riu com els elements que el cohesionen: zones humides, estanys, aigües costaneres o aigües de transició que, es considerin espais d’alt valor en quant a patrimoni natural, paisatge, biodiversitat o raresa, donant cabuda també a espais inclosos en la legislació ambiental com a àrees protegides. Per a tal objectiu, es va redactar un projecte per a l’àmbit de closes de la Gallinera i la Rubina per a tal d’obtenir finançament i assessorament del “Programa de custòdia del territori per a la recuperació, gestió i conservació de l’entorn fluvial 2008” de la Xarxa de Custòdia del Territori i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), quedant exclòs per la Comissió de Selecció del Programa, el dia 9 d’abril. Posteriorment es planeja la realització de custòdia a través de dues entitats naturalistes i conservacionistes arrelades al territori, com són Acció Natura i DEPANA, amb projectes que combinen la cooperació al desenvolupament amb la conservació de la natura per augmentar el benestar de la població local. Acció Natura neix el 1997 i és la primera ONG catalana, sense ànim de lucre, dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. Realitza estudis i projectes de recuperació i conservació del medi ambient, fomenta el diàleg, el consens i la participació de tota la societat en els projectes que duem a terme. Una de les principals línies de treball per a la creació d'una xarxa d'espais naturals protegits, és mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques. DEPANA, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, és una organització cívica i no governamental, sense ànim de lucre, fundada l'any 1976 amb l'objectiu de defensar el patrimoni natural del país, des d'una perspectiva globalitzadora dels problemes que afecten les espècies, els ecosistemes i les relacions de l'home amb el medi. La seva tasca és realitzada majoritàriament per col·laboradors voluntaris. L'entitat es sustenta per les aportacions dels 1800 socis amb els que compta avui dia. Les seves actuacions, basades sempre en un rigorós assessorament científic i tècnic, l'han fet estar representada en nombroses comissions i juntes d’assessorament d'organismes públics catalans com ara el Consell de Protecció de la Natura, Juntes de Parcs Naturals, Reserves i Consells de Caça, Pesca , Sanejament, etc. Actualment s’han redactat els projectes de custòdia. Projecte 3.1.1.2008 Agricultura ecològica en parcs naturals L' agricultura ecològica o agricultura biològica és una modalitat agrícola en la qual no s'utilitzen productes químics de síntesi: fungicides químics de síntesi, adobs químics de síntesi, herbicides, OGM (Organismes Genèticament Modificats), conservants artificials, colorants artificials, additius artificials o similars, i que té com a finalitat, en contrast amb

8

l'agricultura industrial, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors. En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter preventiu i molt menys nocives per a l'home –i per al medi– que les tècniques convencionals –utilitzades extensivament després de la Revolució Verda–, de caràcter correctiu i intensives en productes químics altament tòxics. Aquest projecte té per objectiu difondre i estendre l’agricultura ecològica a través de la formació, l’assessorament tècnic, la incentivació econòmica i la cerca de vies comercials rentables. La incentivació econòmica es basa en el programa de mesures agroambientals de la DUN del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, on es contempla la promoció de l’agricultura i ramaderia ecològica a través d’ajuts tant en fase de reconversió com en producció acreditada pel segell CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). L’assessorament tècnic i comercial es planteja de forma conjunta des dels PN dels Aiguamolls de l'Empordà, PN de Cap de Creus, i PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb la participació del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, amb una proposta presentada per al 2009. Projecte 3.2.1.2008 Camins rurals Conjuntament amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà (CAE), l'Ajuntament de Castelló i el PN dels Aiguamolls de l'Empordà, s’han dut a terme actuacions de pavimentació i millora de la xarxa de camins rurals, trobant-se en la fase V a l’any 2003. Així mateix el PN dels Aiguamolls de l'Empordà, ha anat concedint ajuts per a l’arranjament de camins de terra dins dels límits administratius d’aquest. L'any 2005, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarrega al CCAE l’elaboració d’un inventari de camins rurals que ha d’entrar al pla de millora de camins 2007-2013. Actualment es disposa d’un inventari realitzat per al CCAE per a tota la comarca i que no ha estat actualitzat des de l’any 2004. Al llarg del 2008 s’ha actualitzat l’inventari per al municipi de Castelló d’Empúries i s’han arranjat 59km de camins de terra.

9

Projecte 4.3.2.2008 Producció de pa a l'entorn de l 'EcoMuseu Farinera de Castelló d'Empúries L’espai agrari del PNAE i sobretot el pertanyent al municipi de Castelló d'Empúries, però també parcialment Pau o Sant Pere Pescador, tenen en la seva vessant productiva un component essencialment cerealista, sobretot blat d’hivern, aquest és un producte que pot incrementar considerablement el seu valor i per tant en marge de benefici si s’assumeix el sector terciari, és a dir, es transforma en un producte de consum immediat. El municipi de Castelló disposa d’una farinera, actualment de titularitat pública i transformada en l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries des de 1997. Notable edifici de tres plantes, la maquinària que conté són el resultat del procés d’industrialització que, a finals del s. XIX, suposà la transformació tècnica i constructora de l’antic molí, que esdevingué una fàbrica, i que renovarà una part de la maquinària durant la segona meitat del s. XX. L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries té com a objectiu l’estudi del territori i les relacions entre aquest i i les societats que hi han habitat, i és un element dinamitzador del municipi i el seu entorn. A la seu central, la Farinera, s’hi conserva i es difon el patrimoni industrial fariner de la vila, testimoni d’una activitat que s’hi desenvolupa des d’època medieval, ja que l’edifici s’aixeca sobre l’antic molí del Mig, un dels tres molins fariners que hi havia a la vila medieval de Castelló d’Empúries. No obstant, les actuals instal·lacions poden tornar a ser funcionals i compatibilitzar la seva vessant museística, i de difusió del patrimoni cultural dominant, amb el retorn a la producció de farina. Actualment el projecte es troba en fase d’assaig, amb la sembra de tres varietats de blats tradicionals –Anza, Florence Aurora, Arianne- i 8ha productives.