CASA Di LA VM: mUGURm IL

15 Di fiBRiR

IL AGUAi PROBUm Risuino

US SUBVINOONS

I99I

EDITORIAL

SÍMBOLOS El próximo día 15 de febrero inaugu­raremos lo nueva sede de! Ayunta­miento, en uno de los edificios reha­bilitados de "La Vinícola", culminando osí, una etapa de grandes esfuerzos pora conseguir lo realización de este ambicioso proyecto, después de la comproen 1988 de todo el conjunto o complejo formado por varios edificios situados en estos terrenos de más de 8 . 0 0 0 m2, inc lu ida la zona ajardinada, y de la búsqueda de fon­dos en los diversas administraciones para su fínancioción. El resultado está a la vista, creo since­ramente que ha valido la pena, el conjunto -parcialment rehabilitado- ha adquirido una extraordinario impor­tancia por su buen diseño arquitectó­nico de edificio industrial transforma­do, y por su excelente enclave urbano en un punto céntrico de nuestro térmi­no, que permite, también, tener espe­ranzas en que las administraciones apoyen otros proyectos en los restan­tes edificios.

Sin duda, es todo un símbolo para nuestro pueblo por cuanto supone una dignificación del principal edificio re­presentativo del municipio, en unas condiciones difícilmente mejorobles, al tiempo que permitirá un mejor y más eficaz servicio a los vecinos de esta población.

Coincide esta inauguración con la reciente aprobación de la bandera municipal tras el proceso reglamenta­rio oí efecto, hecho que con la recu­peración de nuestro escudo en lo an­terior legislatura, completa lo que po­dríamos llamar trilogía de símbolos de Santo Margarida de Montbui. Para finalizar, aunque sea en otro orden de cosas, debo decir que este año 1992 comienza, también, con uno bueno noticia para todos los ve­cinos , como también obsen/areis en el interior de este boletín informativo; me estoy refiriendo a que hace ton sólo unos semanas han concluido las obras de depósito, impulsión y mejora del abastecimiento de agua potable a nuestro municipio, llegando yo el ogua o la red urbana por la nuevo tubería, lo que nos permite asegurar el sumi­nistro en cantidad suficiente o nuestros hogares, lo que me es grato comuni­car, dando lo enhorabuena a toda la comunidad. Cordiolmente,

Florentino Pérez Gil EL ALCALDE.

SÍMBOLS El proper día 15 de febrer inaugurem lo nova seu de l'Ajuntament, a un deis edificis rehabilitats de " lo Vinícola", culminant així uno etapa de grans esforços per aconseguir la reolitzoció d'oquest ambiciós projecte, després de la compra al 1988 de tot el conjunt o complex, format per varis edificis situats en aquest terreny de més de 8.000 m2, inclosa lo zona ajardinada, i de lo recerca de fons o les diverses administracions per la seva finoncioció. El resultat és ben vis ible, crec sincerament que ho valgut lo pena, el conjunt -parcialment rehabilitat- ha adquirit una extraordinària importància pel seu bon disseny arquitectònic d'edifici industrial transformat, i pel seu excel·lent enclou urbà o un punt cèntric del nostre terme, que permet, tombé, tenir esperances en que les administracions recolzin altres projectes de la resto d'edifícis. Sens dubte, és tot un símbol pel nostre poble, jo que suposa una dignificació del principal edifici representatiu del municipi, en unes condicions difícilment millorables, al temps que permetrà un millor i més eficaç servei als veïns d'aquesta població. Coincideix oquesto inauguració amb la recent aprovació de la senyera mun ic ipa l , després del procés reglamentari o l'efecte, fet que amb la recuperació del nostre escut, portot a termeen l'anterior legislatura, completa el que podríem anomenar trilogia de símbols de Santo Margar ida de Montbui.

Per finalitzar, encara que sigui en un altre ordre de coses, haig de dir que aquest any 1992 comença, també, amb una bona noticio per o tots els veïns, com ja observareu o les planes d'aquest butlletí informatiu; m'estic referint a que fa ton sols unes setmanes han finalitzat les obres de dipòsit, impulsió i millora del subministrament d'aigua potable al nostre municipi, arribant ja l'aigua o lo xarxa urbana per lo nova canonada, la qual cosa ens permet assegurar el subministrament en quantitat suficient a les nostres llars, la qual cosa m'és grat de comun icar , donan t l'enhorabona o tota lo comunitat. Cordialment,

Florentino Pérez Gil L'ALCALDE.

2-EDITORIAL 3-SUMARi

4-CALENDARI FISCAL "Calendario 1992" 'Tributos municipales modificados"

5-SUBVENCIONS 1991 Obres: Unitat d'actuació Nucli Antic Obres: Esllavissament P. La Ponderosa Subvencions rebudes 1991 "Pleno d e n 9 de diciembre"

6-EL AGUA: PROBLEMA RESUELTO

1,819-INAUGUREM LA CASA DE LA VILA EL DISSABTE 15 DE FEBRER

10-NADALI REIS Reis 1992 Visita a l'asil Reis 92. Serveis socials Festa de Sant Moure

ll-LUDOTECAl SERVEIS SOCIALS La ludoteca olímpica "Carnets bus tercera edad" "Casal terxero edad" Carnestoltes infantil 92

12-ESCOLA ESPORTIVA MUNICIPAL L'Escola Esportiva a Barcelona "Concursos de pesca" Matinal esportiva

13-ESCOLES Jocs Escolars de L'Anoia 'Ayudas al Centro" Indemnització a un alumne M Petita Biblioteca al C.P. Montbuo Al Nostre Amic PAQUITO Els informes escolars

14-NOTES D'INTERÈS Carnestoltes 92 Multes sense pagar

15-ENTREVISTA "La Vinícola"

súmm ^ '

•::^j^-"t

#

.sr

Carretera d'accés o Lo Tossa (15-1-92)

Lo Tossa. Més de 10 cms. de neu (15-1-92)

Ploça Major del Nucli Antic (15-1-

t i i ^^^11

El civisme dels veïns davant les nevades. Barri de Sant Moure 15-1-92.

NOU CALENDARI FISCAL

GENER D 2 3 41

B 7 8 9 1 0 1 1 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 20 2 1 2 2 23 24 251 27 28 29 30 31

ABRIL 1 2 3 4)

6 7 8 9 1 0 1 1 1 3 1 4 1 5 [ Q E B l 8 ÈH21 22 23 24 251 27 28 29 30

JULIOL

1 2 3 41 6 7 8 9 1 0 1 1

1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 2 0 2 1 2 2 2 3 2 4 ^ 1 27 28 29 30 31

OCTUBRE ^ 1 2 31

5 6 7 8 9 1 0 E E 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 B 9 2 0 2 1 22 23 241

FEBRER 11

3 4 5 6 7 8 1011 1 2 1 3 1 4 1 5 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 2 2 1 24 25 26 27 28 29

MAIG

n 21 4 5 6 7 8 9

11 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 1 8 1 9 2 0 2 1 2 2 231 25 26 27 2829301

AGOST ^

3 4 5 6 7 8 1011 1 2 1 3 1 4 K É Q 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 2 2 24 25 26 27 28 29 31

NOVEMBRE 2 3 4 5 6 71 9 1 0 1 1 1213141

1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 2 l [ 23 24 25 26 27 281 30

MARÇ

2 3 4 5 6 71 9 1 0 1 1 1 2 1 3 1 4

1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 23 24 25 26 27 28| 3 0 3 1

JUNY

1 2 3 4 5 61 8 9 1 0 1 1 1213

1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 22 2 3 È ] 2 5 2 6 2 7 | 2 9 3 0

SETEMBRE 1 2 3 4 51

7 8 9 1 0 E B 1 2 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2 1 2 2 23 24 25 261 28 2 9 3 0

DESEMBRE 1 2 3 4 51

7 1 3 9 1 0 1 1 12 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 W » 2122 23 24ÈÈHI 28 29 30 31

IMPOST SOBRE VEHICLES: Des de l'I de febrer al 31 de març.

IMPOST SOBRE ELS BÉNS IMMOBLES, TAXA DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES, CLAVEGUE­RAM, GUALS i ALTRES:

Des de l'i de maig fins el 30 de juny.

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES:

Des del 14 al 31 d'octubre

CALENDARIO 1992 IMPUESTO SOBRE VEHÍCULOS Del 1 de febrero a l 3 1 de m a r z o .

IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES, TASA DE RECOGIDA DE BASURAS, ALCANTARILLADO, VA­DOS Y OTROS. Del 1 de m a y o al 3 0 de junio.

IMPUESTO SOBRE ACTIVIDADES ECONÓMICAS. Del 14 a l 3 1 de octubre.

Este es el calendario pora el pago de los tribuios municipales durante el año 1992. En estas fechas señaladas para cada uno de los tributos, puede efec­tuarse el abono correspondiente, sin recargo alguno, en las oficinas de las entidades bancarias y de ahorro de esta localidad que se Indican, apor­tando el documenta de pago que le seróremitido a su domicilio, así como en la Oficina de Recaudación de este Ayuntamiento.

Transcurrido el plazo paro satisfacer la deuda sin recargo, ésta sufrirá un incremento del 20%.

r a r a evitar molestias y recargos por demora, se oconsejo la domiciliación paro el pago de tributos en cualquier entidad bancària y de ahorro de esta población, pudiendo, igualmente, presentar o solicitar la referida domiciliación en este Ayuntamiento.

ENTIDADES BANCARIAS: CAIXA DE CATALUNYA CAIXA D'ESTAIVIS I PENSIONS DE BARCELONA "LA CAIXA" CAIXA DE ,MANRESA

LOS TRIBUTOS MUNICIPALES QUE SE HAN MODIFICADO PARA 1992(1)

El pasado mes de noviembre de 1991 el Pleno del Ayuntamien­to acordóla modificación de determinados tribuios municipa­les. Dichas modificaciones afectaron al calendario fiscal, sobre el cual se da amplia información en este mismo número, o aspectos técnicos y los tarifas aplicables. Sobre este último particular, y para uno mejor información de los vecinos, publicamos a continuación las nuevas tarifas que han entrado en vigor el 1 de enero de 1992: Impuestos sobre vehículos de tracción mecánica:

TURISMOS De menos de 8 caballos fiscales De 8 hasta 12 caballos De más de 1 2 hasta 1 ó caballos fiscales De más de 1ó caballos fiscales

AUTOBUSES De menos de 21 plazas De 21 a 50 plazas De más de 50 plazas

2.500 6.750

14.250 17.750

16.500 23.500 29.375

CAMIONES De menos de 1.000 kg. de carga útil 8.375, De 1.000 o 2.999 kg. de cargo útil 16.500, De 2.999 a 9.999 kg de cargo útil 23.000, De más de 9.999 kg. de cargo útil 29.375,

TRACTORES De menos de 16 caballos fiscales 3.500, De 16 o 25 caballos fiscales 5.500, De más de 25 caballos fiscales 16.500,

REMOLQUES Y SEMIRREMOLQUES ARRASTRADOS POR VEHÍCULOS DE TRACCIÓN MECÁNICA De menos de 1.000 kg. de carga útil 3.500, De 1.000 a 2.999 kg. de cargo útil 5.500, De más de 2.999 kg de carga útil 16.500,

OTROS VEHÍCULOS Ciclomotores 875 , Motocicletas de hasta 125 ce. 875 , Motocicletas de más de 125 hasta 250 ce. 1.500, Motocicletas de más de 250 hasta 500 ce. 3.000, Motocicletas de más de 500 hasta 1.000 ce. 6.000, Motocicletas de más de 1.000 ce. 12.000,

SUBVENCIONS 1991

Unitat d'actuació n° 4 a l Nucli Antic.

UNITAT D'ACTUACIO N ' 4 DEL NUCU ANTIC A primers de gener varen començar les obres d'urbanització de la Unitat d'octuoció n-4 del Nucli Antic d'aquest municipi. Aquestes obres completen l'urbanització d'uns terrenys amb una superfície de 10.056 m2 de la qual s'ho fet cessió 0 l'Aiuntoment dels vials i d'una zona per equipament esportiu d'una superficie conjunta de 4.735 m2. La resto de lo zona estarà destinada a fiabitolges en filera adossada a la part que dóna a lo carretera de Valls i unes parcel·les per edificació aïllada a lo part posterior. Lo promoció de la urbanització és privada i les obres està previst que durin entre 8 i 12 mesos, foto 1.

RELACIÓ DE LES PRINCIPALS SUBVENCIONS CONCEDIDES A AQUEST AJUNTAMENT DURANT L'ANY 1991. ENTITAT

Diputació-Esports Diputació-Joventut L'iputació^ultura Diputacic^Culturo Diputació-Medi Natural D'putoció-Presidència Diputaci^Educació Generalitat-Justicia Diputació-Presidència Generalitat-Sonitat/Ser.Socials ^'putaciò-Sanitot Diputoció-Sanitat Diputació-Joventut Generalitof-Ensenyament ^eneralitat-Presidència ^eneralitot-Governoció Consell Comarcal

Generalitat-Esports ^eneraJitatOovernació peneraJilot-Benestar Social 'N .E .M. I.N.E.M

Diputaciò-V Centenari L'iputaciò Generalitat ^Generalitat f^iputoció ^^aixa Penedès Generalilat-Obres

t t L subvencions s'han d'afegir les rebudes per diferents conceptes de les . ° ^ bancàries de lo nostra població, així com les col.laboracions de les mateixes 0 5 bancàries i d'estalvi, empreses i particulars en les diferents festes i activitats

H"es organitzen al llarg de l'any.

CONCEPTE Activitats esportives Setmana de la joventut Camp. Música/escena a l'abast Programa general de cultura Camp. millora de l'entorn urbà Programo de seguretat ciutadana

IMPORT 100.000.-500.000.-180.000.-450.000.-300.000.-250.000.-

Guarderia Sto. Anna i Centre Obert 500.000.-Despeses funcionament Jutjat Pau Butlletí edició especial Sant Jordi Senyalització del CAP Centre planificació familiar Desrt. i desinfecció escolar E.L.O.J Actv, escolars i extroescolars Centre Ober t / Ludoteca Obres "Lo Vinícola" Projecle "Lo Tossa" Festa de l'esport Mitjans Policia Locol Manteniment Casal 3- edat Escola Toller Plans d'Ocupació Obres "Lo Vinícola" A.D.N. P. obres i serveis 92-95 Plans d'ocupació Immoble "Lo Vinícolo" Guarderia Santa Anna Cobriment Torrent Torres

440.000.-250.000.-

99.204.-144.952.-54.332.-

700.000.-450.000.-200.000.-

5.000.000.-1 50.000.-

50.000.-705.000.-222.Ó00.-

16.269.695.-4.000.000.-

13.160.002.-500.000.-

17.360.422.-1.318.000.-

3.596.468.-1.200.000.-1.071.266.-

TOTAL 6 9 . 2 2 1 . 9 4 1 . -

ESLLAVISSAMENT A LA PLACA LA PONDERO­SA El dia 1 de gener es va produir una esllavissada cap el Torrent Torres, de port de les terres que formaven la plaça de La Ponderoso, entre els carrers Sto. Morta ¡ del Pont. L'esllovissoda semblo ser que es va produir com a conseqüència que el murexistentabansde la formació de lo plaça tenia poca fonamentoció i nova soportar el pes de les terres. Tot això es va veure ogreujot amb les filtracions subterrànies d'un pou existent moltopropdel mur, i per una canonoda de claveguera soterrada que passo molt o prop del mur. Les obres d'acondicionoment es faran tan aviat com sigui possible. foto2.

• r :

Esllavissament a la Plaça de La Ponderosa

El Ayuntamiento Pleno, en sesión ex t raord inar ia del d ía 1 9 de diciembre de 1 9 9 1 , a d o p t ó el siguiente acuerdo:

1 .-Se aprobaron borradores sesiones 22-11-91 y 29-11-91. 2.-Se acordó iniciar expediente ejecución sentencia n- 217 de lo Sola Contencioso-Administrativo de Audiencia Territorial de Barcelona, en relación con obras ilegales por D Ponciano Díaz Galera; y en ejecución de lo mismo, derribo de lo obra

realizada ilegolmente. 3.- Se acordó rescindir contrato con D. Ramón Llorens Isbert pora limpieza contenedores y recogida residuos sólidos urbanos. 4.- Se aprobó el pliego de condiciones económico-administrativos que ha de servir poro lo contratación directa del servicio de limpieza de contenedores de recogida de residuos sólidos urbanos. 5.- Por mayoría absoluta se aprobó aceptar lo donación de un millón ochocientas mil pesetas por lo componía Vilovigyp's, SA, a este Ayuntamiento. 6.- Se aprobó iniciolmente la bandera de este municipio. 7." Se aprobó el expediente de modificación de créditos n- 2 / 1 9 9 1 , Patronato Escoles Bressol, 8.- Se acordó aprobar lo modificación de lo Ordenanza General reguladora de los precios públicos del servicio de guardería infantil, modificándose ios precios. Alumnos régimen normal: 8.500,- mes. y 9.000,- matricula. Alumnos que llegan antes de los 8 '30 de la mañana: 9.000,- mes y 9.000,- matrícula. 9.-Se acordó anular acuerdo de la Comisión de Gobierno 2-1 2-91 en relación con contratación Asistente Social, y contratar este Ayuntamiento con carácter laboral fijo a D- Serafina Ortínez paro esa plaza. Solicitar del Consell Comarcal se subrogue en el mencionado contrato con carácter fijo desde 17-1-92, pasando a formar parte de lo plantilla del Consell.

EL AGUA: PROBLEMA d RESUELTO

SUMINISTRO ASEGU­RADO Definitivamente Montbui ya no volve­rá o tener problemas de escasez de aguo oí entrar en funcionamienlo la nuevo cañería y las bombas de im­pulsión de Aguas Artés. En el n^2ó de este "Informatiu Munici­pal" se publicó un amplio reportaje sobre las obras de mejora en la capta­ción de aguo y de canalizoción desde Can Bou a los depósitos de de Coll Bas que estaba realizando Aguas Artés, Esta empresa ha asumido la mitad del coste de lo obra, que asciende a más de 43 millones de pesetas. El resto de lo obra ha sido subvencionada por la Generalitat como consecuencia de las gestiones realizados por el Ayunta­miento de nuestro pueblo. Con todo ello podemos dor por finali­zados esos veranos de penuario de este preciado líquido, indispensable en todos los hogares. Si antes de lo puesta en marcho de las mepras, se podían conseguir 45 .000 litros de agua por horacon el pleno funciona­miento de los antiguos equipos, en estos momentos podemos impulsar 140.000 litros por hora y los manan­tiales tendrán capacidad suficiente

pora darlos. Ello significo que en un dio los bombas han olzado 3.360.000 litros; en un mes 100.800.000 litros; y en dos meses, periodo que contabiliza un recibo del agua, 201.600.000 litros. Una familia tipo medio que pague un consumo de agua de 30'42m cúbicos cada dos meses, se le supone un consumo de 30.420 litros. De todo ello se desprende que con lo capacidad de bombeo actual se pue­de sumnistrar agua o 6.627 familias contondo sólo con el agua del dipósito de Con Bou. Como vemos el suministro está asegu­rado. La compañía de Aguas Artés y los administraciones han puesto el re­medio que de ellos dependía. Pero en el temo del agua no es sólo imporlonte tener asegurado el suministro, es tom-bién muy importante tomor medidas para ahorrar agua, y se puede ahorror mucho aguo simplemente no tirándo­lo. Uno boyo en losdipósitos de nuestra caso, que no permitiese que el agua sobrante fuese directamente a los cloo-cos, ahorrorío un 50% del aguo des­perdiciada pues todavía hay muchos depósitos sin boyo. Revisar los grifos que pierden y otros simples medidas de este tipo conseguirían una mejora notable en el aprovechamiento de este bien ton imprescindible.

¿ES CARA EL AGUA? N o respondan directamente a esto pregunta. Plantéense primero uno ta­bla comporotivo de lo que pogon por los otros servicios básicos: lo electrici­dad, el gas, el sistemo de calefacción, el teléfono... Comparativamente el aguo es el servi­cio menos coro de todos y el más imprescindible. Planteémonos ahora otro cuestión: ¿Qué estamos pagando realmente en el recibo del aguo?

La compañ ía suministradora de a g u a só lo pe rc ibe lo p a g a d o en concep to d e coste d e l serv ic io / que supone e l 5 6 ' 2 5 % del total ( a p r o x i m a d a m e n t e ) . En impuestos estamos p a g a n d o el 4 3 ' 7 5 % del recibo del a g u a . Estos impuestos son: ITS—"Tarifa de sanejoment 'O tasa impuesta por la General i tat de Cata lunya . Se recouda poro fi­nanciar los inversiones y el monteni-miento de las instolociones de depura­ción de aguas residuales. Supone un 1 9 ' 9 0 % del total del recibo. C IH—"Cànon d' infraestructura h i d r à u l i c a " , i m p u e s t o de la General i ta t . Se recaudo pora finan­ciar las grandes obras hidráulicas. Supone un 2 0 % del total del recibo.

IVA—Del t ipo reducido, 6 % es recaudado por el Estado y su­pone el 3*37% del tota l . Si comparamos el coste del aguo y su calidad, no en todos la ciudades se puede beber el aguo del grifo, sí es posible hacernos eso pregunta. ¿Es cara el aguo?.

AlfíliKS ARTEf

OrHTINCS: RbiD Novo. 27

IiM HÜ:Í 141Í7 OOTOO IGUALADA

i r a I CIH, SON THOUIS

DE LA CENErULnAT OE

f:ArALUNYft

DlSni^OS IMPUESTOS QUE AFEaAN AL SERVICIO

TOTAL A PAGAR: COSTE SERVICIO MÁS IMPUESTOS

TOTAL DE COSTE DE SERVICIO

TOTAL DE IMPUESTOS

LANOVACASADELAVILA

HISTORIA DE UN EDIFI­CIO •riciisti nía mente se denomina Ayunta-fiTento, Cosa Consistorial oCosa de la " l ia oí edificio, más o menos perma-'^snte, que, simbólicamente, ostenta lo ''spresenlación política de los vecinos ^gi^upados en un municipio. Mas no Siempre fue así. El municipio medieval, por ejemplo, carecía de lal edificio. El niQxImo órgano del municipio era, snlonces, el Concejo Abierto o re­unión pública de vecinos (conventus publicus vicinorum). Surgido a princi­pio del Siglo XI en el fuero de León de ' ^ 2 0 , la totalidad de los vecinos se ""eunío a toque de campano en la puerta de lo Iglesia o en la plaza del pueblo, a fin de tratar sobre los más •diversos asuntos de interés vecinal. Lo ^volución posterior fue dispar. Esta 'Orma de democracia directa que fue ^' Concejo Abierto, desapareció en '°^ grandes núcleos urbanos alrededor p l Siglo XIV, en que fue sustituido por ^ democracia representativa del ^Oncejo C e r r a d o o A y u n t a -|i i iento, perviviendo durante mós 'ennpo en los pequeños municipios, hasta nuestros dios, en que todavía permanece en municipios menores de ' 0 0 fiabitantes, o, en aquellos que, PQr tradición, lo tienen establecido.

n lo Edad Media, en los municipios catalanes, laorgonización municipal, se apoyaba, fundamentalmente, sobre "f^o A s a m b l e a G e n e r a l d e P»^hombres y un batl le, aunque en los grandes municipios lo organi­zación era más complicada. En éstos, ° Asambleo fue, también, poulatina-"lente sustituida por un cuerpo reduci­

do, formado por el batl le o veguer , que presidía la Asamblea, y los pahers , que ejecían funciones direc­tivas y ejecutivas, dejando la Asam­blea paro asuntos extraordinarios. También existían en los ciudades im­portantes unos Consejos Asesores formodos por Consiliari i, conseller o p r o h o m s , designados por los mencionados Magistrados en número de 10 a 100. De aquí el Consell de Cent de Barcelona, del que todavío permanece su magnífico edificio. La aparición de! Concejo Cerrado, conllevó la elección de representantes políticos elegidos, agrupados en un solo órgano al que llamaron "Regi­miento" o "Cabi ldo" y, posterior­mente, Ayuntamiento o Consis­torio. Por su parle, el auge del cen­tralismo político o partir de los Reyes Cotóiicosy lo consiguiente instauración de una incipiente burocracio, trajo consigo lo necesidad de. crear ese edificio representativo, del que fiemos hablado al principio, que acogiera en su seno a vecinos, representantes po­líticos y funcionarios, a fin de ser utilizado permanentemente y no de forma esporádico como ocurría con el Concejo abierto. Por eso no es casua­lidad, que fueran los Reyes Católicos quienes iniciaron este proceso de construcción de Casas Consisto­riales

Desde entonces hasta nuestros días, el proceso no ha parado, y hoy nos resulta familiar en todos los pueblos lo imagen de ese edificio, más o menos permanente, que ostenta lo represen­tación política de los vecinos agrupa­dos en un municipio, y cuyos represen­tantes políticos, eligen democrática­mente los mismos vecinos.

S.M.G.

LA VINÍCOLA: INVERTIR EN UN PUEBLO Desde que en el año 1 9 8 1 , el Ayunta­miento trasladó su sede al Múcleo Urbano de Sant Moure, quedaba pendiente lo dotación de unos insta­laciones que pudiesen ofrecer los ser­vicios que todos los hobitontes tienen derecho a recibir de su Ayuntamiento. La adquisición del complejo "La Vinícola" en 1988 permite destinar uno de sus espacios como "Cosa de lo Vilo". El Ayuntamiento ha invertido en lo rehabilitación del edificio y de los jard ines que lo c i rcundan 135.924.594.- Ptos. De estos gastos sólo e! 8% se ho pagado con fondos propios del Ayuntamiento (unos 11 millones), el resto se ha pagado con créditos específicos pora los obras (un 27%), y, sobre todo, con subvenciones de otras entidades, básicamente la Diputación de Barcelona, que ha lle­gado a suponer el 65% del coste total de las obras, más de 87 millones de Ptos. Todo ello se ha de periodifícar entre finales de 1989 hosto ahora, tiempo que ha durado lo obro.

LA CASA DE LA VILA

^ m—--TI X~EL-C

P5 H • : ^ i :

J 01 UU^ D T LT Ï^=3PU

3 IC

tl.~...~-

, ® . . .D;

PLANTA BAIXA

1-POLICIA LOCAL 2- LAVABOS MINUSVÀLID 3 - INFORMACIÓ, SERVEIS ADMI­

NISTRATIUS 4- ARXIU 5- SERVEI D'ATENCIÓ PRIMARIA

ó- LAVABOS 7- MAQUINARIA 8- SALA D'ACTES 9- SERVEI DE RECAPATACIÓ laTRESORERIA

INAUGURACIÓ DIA 15 DE FEBRER

DESCRIPCIÓ DE SER­VEIS L'edifici consta de dues plantes. La planto baixa conté els serveis de Policia Local, unes àmplies instal·lacions que milloren el servei al públic i, al mateix temps, les condicions de treball dels membres de la Policia Local. A la mateixa planta baixo es troben els mostradors d'atenció directa a! públic, d ' informació i regislre. Es el primer posen tota visito a IAjunlament,ia que és l'àrea de treball dels serveis administratius i el servei de recaptació, que ho vist augmentat el seu espai d'atenció al públic amb una oficina de Tresoreria que fins ara no tenia l'Ajuntament.

EI Servei d'Atenció Primària, Serveis Socials, és l'altre espai important de lo planto baixa. Un servei que, a partir del dia 15 de febrer, comptarà amb un espai digne i una intimitat necessària en els temes que s'atenen. Per l'últim, lo Solo d'Actes, un dels llocs més importants de l'edifici, ¡o que és aquí on es reuneix la Corporació Mu­nicipal, amb presència dels veïns. Aquesta solo d'actes es pot ampliar de forma considerable, si l'octe així fio requereix, obrint les portes corredisses que fan possible lo utilitzoció de tot l'espai central.

Pujem ¡a o lo segona planta. En aquesta planta podem marcar tres zones bàsiques. La primera zona de Secreta­ria i Alcaldia, la zona de direcció de

l'Ajuntament, formada pel despatx de l'alcalde, la sala de juntes, el despatx del secretari, i un mostradord'otencióal públic que fiagi de menester qualsevol tosca de secretària. La segona zona és la determinada pels Serveis Tècnics, que compta amb un espai necessari per complir amb les seves funcions i una possiblitot d'atenció al públic que, fins ara, no tenien. La tercera zona està formada per les regidories, que ara síque compten amb un espai per poder atendre les necesitots dels ciutadans, el qual representa, també, un gran canvi respecte o lo situació anterior. Com es veu les bases per obtenir un bon servei estan posades, de tots nosaltres depèn que siguin realment utilitzades.

LA CAS A DE LA VILA

LA CASA DE lA VIIA. DEL PROJEaE A LA REALITAT

J« nova Casa de la Vila de Santo f^argarida de Montbui s'ha situat en el complex enomenat "Lo Vinícola" i ocupo una de les nous d'oquest indret rehabilitado o tal efecte. ^1 projecte de rehabilitoció vo ésser encorregotals arquitectes Miquel Adrià ' Joon Fobregot. El primer que es von plantejar va ser la necessitat d'obrir Gspoi al poble, és per això que

s enderroquen la tonca i els edificis

que donen o la Ctra. de Valls, i es fo una gran entrada d'accés ol nou Ajuntoment. l'edifici rehabilitot com a Coso de lo Vilo és un edifici dels anys 40 realitzo! per el Dr. Bossegodo, Catedràtic de lo Universitat de Borcelona omb un estil de modernisme rural en formo basilicol omb uno gran nau centrol i dues laterals amb orientació Sud/Nord. D'aquest edifici es manté l'estructura, bàsicament les finestres i els pilons de totxo fet a mà, i es modifica l'entrado principal per tol d'orientar-la oi poble.

LA MILLORA DELS SERVEIS La "Cosa de la Vila" té dues funcions fonomentols: d'uno banda és l'edifici que acull els òrgans de govern d'un poble, triats de mañero democrático, que tenen uno màxima representoció en el Ple de lo CorporocióMunicipol I que es reuneix en l 'edif ic i que anomenem "Caso de la Vila". D'altra banda és l'edifici que acull els serveis municipols, Aquells serveis que tots els veïns d'un poble tenim dret o rebre amb el màxim de diligència i eficòclo. L'edifici que inaugurem, perquè l'inaugurem entre tots els veïns de Sta. Margorido de Montbui, perquè és de tots nosaltres, compleix perfectament les dues funcions esmentades anteriorment. De lo dignitot de l'edifici que acull la nostra màxima responsabilitat només és necessori que ens apropem i el contemplem. Els plànols que s'ocomponyen i lo visito que vostès poden realitzar, demostren una millora important en la capocitat d'oferir-nos els serveis.

P L A M T A PRIMERA

1-REGlDORlES 2- LAVABOS

3-SERVEIS TÈCNICS 4- ALCALDIA

5-SALA DE JUNTES 6-SECRETARIA

INAUGURACIÓ DIA 15 DE FEBRER

NADAL I REIS REIS 1992

s onaven possible

Puntuals a la seva cila, SS.MM. els Reis d'Orient, van arribar o Sta. Margarida de Montbui la torda del dio 5 de gener. Aquesta va ser lo culminació de tot un seguit d'activitats i treballs que duront molt de temps

realitzant i que van fer que el d io 5, tots els

montbuiencs poguessin gaudir d'una cavalcada pels carrers del poble. Feia molts dies que les carrosses s'estoven preporant, malgrat són les mateixes de l'any passat, calia posor-les al dia i això no és poca feina. Calia preparar la visita de tots els nens al patge Homet, enviat de Ses Majestats, 0 qui fan arribar les seves cartes amb les peticions als reis. Els nens i el pares, que també els acompanyen, fian de trobar la sala decorada, el patge Hamet preparat i els regals a punt. Tot això s'ha d'organitzar amb temps. La tardo del dia 5 s'ordenen i classifiquen els paquets que seran distribuïts entre els nens i que s'fian anat recollint uns quants dies abans. Hores abans de l'arribada dels reis, ja està tot a punt: carrosses guarnides i preparades, patges vestits i pintats, regals classificats i carregats. Lo pista d'aterratge del globus que els porta d'Orient estava plena de nens i pares que els esperaven, però el vent no va fer possible l'aterratge i els va obligara aturar-se una mico més amunt i baixar a peu fins on tothom els

fs B^i^ 0: h

" i9> -1 ik\^ I Í H A T ^ ^ i

V.'·., i ^ M

esperava amb impaciència. Es van repartir benvingudes i bons desigs, i s'inicià lo cavalcada amb caramels i més caramels. Quan aquesta finalitzà els nens van córrer cop o casa no fos cos que els patges portessin els regals i no els trobessin. Després només calia recollir i pensar en les possibles millores de coro o la rebuda dels Reis per l'any 1993. En­caro que la feina ho estat molta, tots hem vist la il.lusió dels nens als seus rostres i aquest, en definitiva, és l'objectiu de tots els que any darrera any, fon possible que els Reis arribin o Sta. Margarida de Montbui.

W^

| A 1

'

* i

JÈ^^ mi

Cavalcada de Reis 9 2 .

Els Patges a l'Asil de Iguala­da.

REIS 92 Aquest proppassat 5 de gener amb l'arribada de SS.MM. els Reis de l'Orient, el nostre municipi vo retr* homenatge ois més petits i, com els darrers anys, ais més grans. Aquest any 1 992, els Patges de Ses Moiestots han portat joguines a 48 nens de Santa Margarida de Montbui; mitionçont la Campanya de joguines Rels-92 de la Creu Rojo de ta Juventut, que ho ho fet possible.

VISITA A L'ASIL El primer dia de l'any, els nens del nostremunicipivon fer arribar les seves cortes oís reis mitjançant la visita oi patge Homet. Els petits però, no van ser els primers en goudir de lo companyia d'aquests patges perquè lo primera visita de l'any lo van fer a l'Asil del Sant Crist d'Igualada. Com cada any, el dia 1 de gener al motí, els patges van portar obsequis olsovisderosil. Lo il·lusió que aquesta gent gran demostra no és tant pels regals com pel fet de ser el centre d'atenció de la comitiva de potges. De lo moteixo manera que fan els nens o alguns elsagroda explicar i preguntar qualsevol cosa per tol de conversar una estona; d'altres però, es tanquen a fer qualsevol comentari, de vegades amb lo mateixa timidesa dels nens. Les monges expliquen als patges que elsovis han esperat lo visita emocionats. Per ells el dia 1 és un dia especial perquè els colors vius dels vestits dels patges i la seva joventut omplen per uns moments l'asil i fon evocar, potser, vells records.

Per altra bando, l'Ajuntament va obse­quiar als avis majors de óO onys i que viuen sols, amb un present que va ser molt ben rebut per tots ells. També, com ja és habitual, els tres Reis, l'Alcalde i altres membres del Consistori, personalment, van onor o portar uns regals a un nen del nostre municipi. En resum, cal dir que la diada de Reis vo ser molt lluïda i viscuda amb alegria per tothom.

FESTA DE SANT MAURE Com jo és tradició al Nucli Antic del nostre poble es va celebrar la festivitat de Sant Moure. Els actes d'oquesto celebració són jo tradicionals i molt ben rebuts per tots els veïns. Amb tot això, no és gens estranyo lo forto porticipoció en el vermut del dimecres 15, amenitzat amb música de violins, i oi ball del dissabte. Que per molts anys poguem continuor celebrant aquesta festivitat.

Vermut musical a la Festa de Sant

Maure.

LUDOTECAI SERVEIS SOCIALS

G u e r r a d e Confett i entre eis nens d e N a d a l a l Carrer .

CASAL PARA LA TER­CERA EDAD

"ecordamos los servicios que ofrece ^ toda lo población pensionista de Santo Margarida de Montbui el Ca­sal pora la Tercera Edad. De lunes a sábado, de los 14,30 a los *Í0 horas, podrán disfrulor de un J^cogedor local para charlar, jugar a '°s cortos, hacer ganchillo, tomarse Un café...

La peluquería poro mujeres ofrece sus Sen/icios los viernes y sábados de las 15 a las 20 horas. Lo barbería se obre los martes, jueves V sábados de las 15 o las 20 horas. 'odos estos servicios los podrá disfru-°r en los locales del Casal para lo Tercera Edad, situado en la Calle San ¡Miguel número I I . •-Os domingos, como yo es tradicional, no puede faltar el baile que se realiza ^n la sala polivalente "La Vinícola", aelas 17 a los 20 horas.

° os olvidéis que falta muy poco paro el Carnoval, y si queréis podéis participar en el concurso de disfraces de la Tercera Edad. •^ANIMAOS A PREPARAR VUESTRO DISFRAZ !

CARNETS AUTOBUSES PARA LA TERCERA EDAD.

Se prevee que durante la última se­mana del mes de febrero se convoque a todos las personos que, en este año 1992, cumplan los sesenta años, para que pasen por las dependencias del Ayuntamiento o hacerse el carnet de reducción de tarifa de los autobuses que real izan el t rayecto Sonta Margarida de Montbui- Vilanova del Comí. De todas maneras recibirán, antici­padamente, una carta en la que se especificarán los requisitos pora po­der beneficiarse de dicho descuento municipal.

LA LUDOTECA OLÍMPI­CA

Al començoment d'aquest any, com ¡a sembla ser tradició, convé fer una mico de balanç. La LUDOTECA va acabar l'any i va rebre aquest 92 de lo forma més marxosa i animosa. En la carpeta dels records hi queden les l laminadures del CAGA-TIO del Centre Obert, lo guerra de confetti del Nadal al Carrer, les cançons i balls de Noé Rívas i, fa poc, també s'hi ha afegit, el somriure dels pallassos TOTÓ, (que el dissabte 1 8 de gener feren petar de riure a tota la quitxalla que hi havia o Lo Vinícola). No obstant tot això, el fet més inipor-tant per l'equip d'educadores són tots els nens i nenes que han assistit a les activitats, un grup d'infants cada cop més nombrós i amb molta il.lusíó.

Actuació dels pal lasos TOTÓ.

CARNESTOLTES INFANTIL 92 Prepareu les disfresses perquè el dia 29 de febrer a 2/4 de 4 a la plaça Maragall (davant de la sala La Vinícola}: -Arribada del rei Carnestoltes -Rua pels carrers del poble -A les 5 a '^La Vinícola" gran tarda de màgia amb el MAG XBVL

NOTA: En el concurs de disfresses hi poden participar tots els nens i nenes de Santa Margarida de Montbui fins a ]4 anys. S'establiran tres premis a les disfresses més originals. Les inscripcions es realitzaran a la mateixa plaça Maragall, el dissabte 29 de febrer.

L'ESCOLA ESPORTIVA MUNICIPAL

L'ESCOLA ESPORTIVA A BARCELONA El dissabte 28 de desembre, ['equip de mini-handbol alevi femení de l'Escoia Esportiva Mun i c i pa l d i r ig i t per l'entrenador Xavier Figueres va partici­par en el prestigiós torneig que any rera any es celebra per aquestes dates al Saló de la Infància de Barcelona. El desplaçament es va fer possible gràc ies a la co l . l abo rac i ó -de l'Ajuntament del nostre municipi i els pares de les jugadores del mateix

• K w ^H^^ni^' i

È }tWi\ m •7,1''

^ # ^ V

x7rj r/ 1

3 >

Equip de m ín i -handbo l de l'Escola Esportiva

Cursos 3 e r i 4 a r t de l'Escola Esportiva Munic ipa l

equip, que són alumnes de l'escola Garcia Lorca. En l'àmbit esportiu'lo participació en l'esmentat torneig va ésser també posi­tiva, obtenint lo victòria davant el Vallirana, el Jesús M- i Sant Andreu. Al finalitzar els partits, les nenes van visitar les diverses activitats que oferia el Saló i posteriorment, o lo tarda, es va visitar toforanella olímpica [Piscines Picornell, Palou Sant Jordi, Estadi Olímpic, etc.)

Amb sortides com aquesta es pot de­mostrar que l'Escola Esportiva de Montbui realitzo una intensa activitat, participant també tots els dissabtes als Jocs Escolars de l'Anoia. Col destacar que les seves victòries són nombroses i que ocupo la primera plaça a la classificació.

MATINAL ESPORTIVA

El dissabte 1 8 de gener els benjamins de l'Escola Esportiva van protagonitzar una altra matinal esportiva o la pista de Can Passanols amb la presència dels seus pares i monitors, Els nens es van tornar o repartir en dos equips: l'Escolo Esportiva A, format pels nens de les Escoles Sant Moure i Lo Tossa, i l'Escolo Esportiva B, integrat pels nens del García Lorca. En total es van jugar 4 partits: dos d'hanbol i dos de futbol solo. Aquests són els resultats i els gols de cada jugador a cada especialitat.

ESCOLA ESPORTIVA B NOM Fernando Aguallo Juanjo Codes Daniel Espinosa Miguel A. Benítez Ferran Pedraza Raúl Gris

Verónica Granados Laura Fernández Lauro Granados Verónica Codes Zuloy Lopera Sara Muntaner Isabel Aguallo

HAN

2

1

1 4 1 4

FUT

1 1 1 2

ESCOLA ESPORTIVA A NOM HAN Pedro Calvo Rubén Hernández 2 Osear Vero Jorge Martín Jesús Jiménez 2

Noemí Rodríguez Diana Borlly Inés Soriano 1 Verónica Díaz Verónica Loro Eva Milor Aureliana García

FUT 1 1 1

1

1

CONCURSOS DE PESCA Lo Sociedad de Pescadores empieza la temporada deportiva con los si­guientes concursos: Día 2 de febrero: Concurso Lucio [Osso de Cinca) Dia 23 de febrero: Concurso Lucio (Balaguer) Día 22 de marzo: Concurso Trucho (Martinet) Día 12 de abril: Concurso Toda Especie [Riborroja de Ebro] Día 10 de mayo: Concurso Trucfio (Tiurana) Día 31 de mayo: Concurso Toda Especie (Mequinenzc) Día 14 de junio: Ciudad Santa Margarida de Montbu' 0 celebraren Mequtnenza [Modalidad

Todo Especie) Día í / y 12 de julio: 1 2 horas nocturnas (Ribarrojo de Ebro) Dio ó de septiembre: concurso Blak-Bass [Mas del Punta) Día 27 de septiembre: Concurso Blak-Bass (Ribarroja de Ebro) Día 18 de octubre: Concurso especial depredadores. Día 8 de noviembre: Todo Especie, a determinar.

Para los ganadores habrá premios en

artículos de pesco.

El local social de la Sociedad de Pescadores de Sto. Margorida de Montbui es este año el Bar Golóctic.A los nuevos socios infontiles se les ofreceróun pequeño obsequio de ma­terial de pesca.

[ÁNIMO, os esperamos a todos en el

Bar Galácticl

La Junta de la Sociedad de Pe** cadores.

JOCS ESCOLARS DE L'ANOIA

CROSS COMARCAL DE PUIG-REIG. El pasado mes de diciembre 6 chicos/os fueron seleccionados por el Consell Comarcal d'Esports" de Igua­

lada poro representar a \a comarco de 'Anoia en este cross intercomarcal, Los resultados obtenidos por nuestros Cnicos fueron muy meritosos: Categoría Benjamín: reo. Javier González — 2° puesto.

Javier Hernández 1 1 ° puesto. Categoría Alevin: Daniel Casado l^an Rubio 'saoc Gómez Categoría Infantil: '^aría Rosales

5® puesto. 6- puesto.

1 ] puesto.

6- puesto.

I f3

^ r j tíotí Kouimm.

C Q I observar a t e n t a m e n t el compor tament de l n e n " . ^••Qncesco Tonuccí.

Al n o s t r e amic PAQUITO: j J i amic es un cosa important a lo vida

tota persona, però perdre'l en °quesfa edat, 14 anys, encara sembla ^es difícil de creure.

°sta expressaré! què nosaltres sentim, I "^°'^panyambelqualhemcomparti t ^ ^ajor part dels anys viscuts, també ^" ib el qual hem compartit jocs, oniriures, algunes moles cares i

^obretot amistat.

II '^' " "^ records propers i uns altres de ^ "yans apareixen constantment en

s nostres petites xerrades. Sembla que ha passat molt temps però només °^ passat uns pocs dies. La nostra

^^^sse, la de 8èA ho canviat, jo no hi jm tots, però o poc o poc esperem

H e tot torni o lo normalitat i que en els stres cors perduri per sempre el seu

^pgre somriure.

T o s s ' " " " " ® * de 8 è A del C.P. Lo

AYUDAS AL CENTRO El pasado mes de noviembre el APA dono al colegio las 25.000 pesetas, subvención destinado anualmente o lo compra de libros, destinados o la ampliación de la biblioteca escolar. Además, pora facilitar las clases es­colores de informática el APA ha puesto o disposición del colegio un nuevo ordenador, adquirido pora potenciar dichos clases. De esto formo los alumnos se pueden distribuir en grupos más pequeños lo cual facilito el acceso al ordenador. A P A C.P. Garcia Lorca.

lA PETITA BIBLIOTECA DEL C.P. MONTBOU bituado en una petita dependència de l'escola es troba la biblioteca del C.P. Montbou, que no per ser petita és menys interessant. El claustre de l'escolo conjuntament amb l'APA vo decidir que, durant el possolcurs 1990-1991, la biblioteca de l'escolo fos oberta codo divendres des de les 5 fins a 2 / 4 de 7 de lo tarda. Durant aquest espai d'hora i mitja tots els alumnes de l'escola van poder disposar dels serveis de consulta i de préstec. Lo biblioteca vo eslor atesa per una mare de l 'APA que voluntàriament es va brindar per fer aquesta tasca.

Al finalitzar el curs passat, lo bibliote­ca disposava d'uns 500 volums dels quals 300 estan degudament fitxats i classificats. També col fer constar que es van adquirir un centenar de nous volums. A més, la biblioteca disposa d'una petita discoteca de música c làssica així com de diverses publicacions de revistes de caire pedagògic, fonamentalment. Enguany s'ho continuat lo tosca, jo iniciada en els cursos anteriors, de clossificaciói registre de volums segons el sistema decimal, fent-se de manera coordinada entre els professors i l'APA. Els dilluns de 12 o 1 h. del migdia i els dijous de 5 a 6 de lo tardo lo biblioteca obre lesseves portes perquè els alumnes hi puguin anar o fer els seus treballs i les consultes; i el divendres de 1 2 a 1 h del migdia funciona el servei de préstec, possibilitant als alumnes el poder-se endurocasoaquellsllibresquemésels interessen. Pel que fa referència ois temes més sol·licitats cal destacar que lo majoria s'ho inclinat per lo narrativa i pels llibres d'imaginació. No col dir que és una iniciativa que considerem del tot positiva, no només pel que representa fomentar l'hàbit lector, objectiu que per si sol ja justificaria el seu funcionament, sinó tambépel fet de poder gaudir, en un

ESCOLES petit poble com el nostre, d'una biblio-teco que funciona com lo resto, cosa que ets ho de permetre més endavant poder-se desplaçar o una gran bi­blioteca i sober-ne fer ús sense cap problema. APA C.P. M O N T B O U

INDEMNITZACIÓ AUN ALUMNE El passat mes de desembre l'Audiència de Barcelona va dictar una sentència que ob l i ga al depar tament d'Ensenyament de lo Generalitat o indemnitzar amb 155.000 pessetes els pares d'un alumne del C.P. Sant Moure o causo de l'occident que va patir el seu fill.

El nen, i d'això oro fa ja quatre anys, vo rebre un cop bastant fort a les dents quan la fusta que feien servir, de bot, uns companys seus per jugar oi beisbol va sortir involuntàriament disparada cop o on ell i un altre nen estaven asseguts observant el joc.

ELS INFORMES ESCO­LARS

Finolitzatel ler. trimestre de l'activitat escolar del curs 1991 -1992 sorgeix lo necessitat d'informar als pores-tutors de la trajectòria seguida per l'olumne. Això els mestres ho faran mitjançant els anomenats informes. L'informe d'un alumne ha de recollir d i ferents aspectes en quant o maduració, comportament, relació i rendiment en les diferents activitats escolars.

Per concretar aquests aspectes, els mestres han de fer un minuciós seguiment de tots i codescun dels alumnes cl liarg del trimestre per així onordesxifrontlessevesactilutsioptituts en els diferents moments de la jornada escolar.

Algunes vegades el comportament del nen a l'escola es difencia totalment del que pot seguir al carrer, amb els seus amics o o coso amb els seus familiars. Per tant, amb "l'informe", es pretén donar o conèixer o informar als pares o tutors dels canvis i evolucions que segueix l'olumne cívico, social i culturalment.

les apreciacions redactades en l'informe cal valorar-les amb els corresponents mestres i així donar un valor real a aquestes frases que defineixen els nostres fills. En aquest diàleg escola-pares s'aniran unificantcriterisque seran coordenades vàlides de creixement pels nens. ESCOLA SANT MAURE

APA C.P. LA TOSSA

Lo Asociación de Padres de Alumnos del C.P. La Tossa da su más sincero pésame o los podres, hermanos y familiares del niño FRANCISCO M U Ñ O Z SÁN­CHEZ, de 14 años de edad, alum­nos del colegio Lo Tossa que nos dejó el posado 30 de diciembre. Lo junto del APA se siente apena­do por los pérdida de un alumno que hacía vida escolar con nues­tros hijos, compartiendo estudios, juegos y actividades. "El APA le tendrá siempre presente" APA C.P. LA TOSSA

NOTES D'INTERES

CARNESTOLTES ' 9 2 . DISSABTE 29 DE FE­BRER. NO HI FALTEU!! L'origen més anHc que coneixem del Carnestoltes està relacionat amb una sèrie de festes romanes anomenades Saturnalia, Lupercolio ¡ Matronolla que es celebraven entre febrer i començament de març i estoven ca rac te r i t zades per un g ran esbrovoment. La Motronal io, per exemple, donova llibertato les dones per celebrar els seus propis festeigs on, si volien, podien excloure de participar els homes i, a més, podien prendre iniciatives de tot tipus contra ells. A l'Edat Mitjana i cl Renaixement es donava molta importància al Carna­val i hi havia tot un seguit de festes que formaven part d'aquest tronc comú: el riure pasqual, lo festa de l'ase, les festes dels boigs...totes caracteritzades per ritus, espectacles, cerimònies còmiques i , en general, per l'establiment d'un nou ordre de coses que abolia provissionalmenfels privilegis, les jerarquies i els tabús. No col dir que eren ben diferents de les cerimònies oficials de l'Estat feu-dol o l'Església.

L'enemic conegut del Carnestoltes és la Quaresma. Així com e! primer està representat per un ninot alegre i rodonxò, la quaresma està personifi­cada per una vella xaruga i antipàtica vestida de negre que té set comes i que porto un bacallà a una mà i una cistella de verdures o l'allra. El cicle pasqual vo precedit d'aquests dos personatges que són característics d'un primer període de gatzara i disbauxa amb el Carnestoltes i d'un de serietat i dejuni que és la Quoresmo. El Carnaval es celebrade moltes

maneres però sobretot cal destacar que està orientat cop a celebracions ex ter io rs : al car rer . Les rues carnavalesques són de diferent tipus, amb més o menys grau de complexitat, però en les quals no poden mancar les disfresses i la músico. En els pobles grans o les ciutats també hi ha desfilades de carrosses que represen­ten quadres o escenes diferents. A més també són conegudes les batalles de farina, caramels, confetti i, fins i tot, de tomàquets.

La igualtat i abundància que repre­senta el Carnestoltes es trodueix en àpats comunitaris omb molt menjar i beure. També són habituals els balls de màscares i els concursos de disfresses que donen peu moltes vegades o premiar l'originalitat i la inventivo. La dramatització del carnaval es pot dividir en tres fases: l'arribada del rei Carnestoltes, "rei dels poca-soltes", i lo lectura del pregó on revisa críticament la vida social i política i proclama un ideal de vida esbojarrat; la segona fase és el j ud ic i i des t ronament púb l i c del rei Carnestoltes; lo mort del ninot a la foguera genera la tercera fase que és l'enterrament de la sardina que consisteix en el seguiment fúnebre i que dóna per acabat el cicle del Carnaval.

El dissabte 2 9 de febrer nens i g rans p o d r e m g a u d i r a l nostre municipi d ' aques ta t radic ional festa de Carnestoltes a la sala pol iva lent de la Vinícola . A m b una disfressa or ig inal se rem, per un d i a , persones di ferents.

^ ^ r

r H^ -

^< T 1 Carnestoltes 1 9 9 1

MULTES SENSE PAGAR Lo Diputació de Barcelona procedirò al febrer a emborgor els comptes corrents dels destinataris de 70.000 multes de trànsit que no han estat pagades. Concretament, a Sta-Margarida de Montbui n'hi ha àO multes no pagades, que poden aca­bar en emborgoment. Les 7 0 . 0 0 0 multes no pagades suposen un total de 439 milions de pessetes i corresponen a infraccions de 19 municipis de lo província on l'Organisme de Gestió Tributària de lo D ipu tac ió assumeix total ^ parcialment aquest cobrament.

Carnestoltes 1 9 9 1

ATENCIÓN

En las próximas semanas lo Brigada Municipal de Obras procederá o la colocación y cambio de ios placas indicativos del nombre de los calles. De igual manera se procederó con los números de las casas. Todo ello seguirá un único diseño que yo hemos podido ver en algunos de las placas yo colocados. Rogamos sepan perdonar las molestias que se puedan causar.

Gracias

ENTREVISTA En 1 9 8 8 el Ayuntamiento de Sta. M a r g a r i d a de Montbu i de­cidió la adquisición de la finca denominada "La Vinícola" y la rehabilitación de uno de sus ^ i f ic ios como Casa Consistorial. •^ finca de "La Vinicolo" t iene una la rga historia^ una historia que nadie mejor q u e la misma finco nos podrió expl icar/ sólo u ñ e m o s que preguntar . . .

¿Desde dóndealcanzan sus recuerdos? ¿Qué había sido anteriormente esta finca?

« A n t e todo quiero expresar que es-*oy muy contenta de la finalidad que se ha dado a uno de mis construcciones como "Cosa de lo Vilo", uno finalidad fon bonita y simbólica nunca se me había ocurrido. Yo me encuentro si-•uado en la partido de "Lo Fclconera" y en el ano 1 8 4 2 , po ro qué remontarnos más en lo antigüedad, mi |erreno lo ocupaba una vino de 2 ¡ornolesdeextensión, en la actualidad son algo más de 10.000 metros cuadrados.En ese ano el confitero de 'gualcda D. Pablo Torrents i Soló me Compra a D. Pedro Soló i Pu igròs»

¿Continuó este propietario trabajando IQ viña?

^"^Sí, él me tenía subarrendada, pero piurió joven y me dejó en herencia o su "¡lo D. Francisco Torrents, pero, lo que son las cosos, el rendimiento que yo producía ero para su viuda mientras Viviese. El Sr. Francisco murió joven y posé en herencia o su hijo Pedro, que '•Q menor de e d a d . »

estando en esto, se me ocurre pregun-orle por su valor, ¿en cuánto lo valora­ban? ^

*-<En 1878 me valoraron muy alto, ' • 100 pesetas y en 1903 en 1.500 Pesetas, ya no estaba comp le ta .»

a Nos puede explicar un poco esta parte de la h istorio?

'^'jClaro. El Sr. Pedro Torrents emigró ° Guatemala pero volvió en 1903 y ["s vendió por partes. Un cuarto de lornal a D. Antonio Ferran y más larde presto a un molinero de Jorbo. ' " ' valor había aumentado dado que V II ^^ costruyó la corretero o

Qlls, que paso por m¡ lodo, y por el °';o lado, lo que es hoy la C / Lo Qbrica, estaba el camino que llevaba

^ ' a Tossa.»

|. ° vinícola" divago ahora sobre sus |naes y las familias propietarias de las

I "^C]s que la limitan, pero en su comen-°no no puede dejar de entreveer uno • 'erfa sospecho...

« E l molinero de Jorba yo creo que me compró como intermediorio, porque unos pocos meses más tarde me ven­dió, por la mismo cantidad, a un señor de Iguolodo, que se dedicaba o cur­tidos. Digo yo que si el propietario hubiese sabido poro que me querían habría puesto un precio más c a r o . »

En este caso "La Vinícola" se está refiriendo a la compra de lo finco que efectuó en 1904 el Sr. Joan Valls i Cos, junto con tres socios. Estos Señores crean lo empresa de curtidos de nom­bre "Joan Valls y compañía, sociedad en comandita".

<<Estos señores construyeron uno fófrico de curtidos que se componía de la planta baja, un piso y desván (es el edificio que en estos momentos acoge lo sola polivalente}. El aguo que nece­sitaban para lo fóbríco la sacoban del "Torrente de Can Bisbal", hoy día se Homo "Torrent Torres", según creo. Para captar el agua hicieron una ga­lería de 1 'BOm. de alto por 85cms.de ancho, estagolería pasaba por debajo de lo actual pista de petanca, hasta un pozo de óm. de profundidad. De esto se tiene que tener información porque el sr. Valls presentó un plano de estos obras en 1 9 0 5 . »

Es un hecho importante que en eso época se edificase en esa finca uno fábrica de curtidos, un hecho que ha podido marcar el futuro de esa zona.

« P e r o el negocio no les funcionó todo lo bien que pensaban y en 191 2 el Sr. Joan Valls dejó lo sociedad y posó la propiedad a sus socios que continua­ron dedicándose o los cur t idos.»

Empieza ahora una porte no agrada­ble paro todo finca. Cuondo "Lo Vinícola" lo recuerda no deja de mostrar un cierto desencanto.

<<En 1916 metuvieron que hipotecar paro hacer frente o uno deuda que tenían mis propietarios con el banquero de Igualada Don Ramón Moría Catorineu i Borraj, entonces dijeron que mi valor era de 50.000.- pesetas, pero yo creo que no era tanto. En 1920 hacen otra hipoteca con un Sr. de Barcelona, que debía ser familia del banquero de Igualado, porque se llamaba José Moría Catorineu i Grou. En ese oño yo decion que mi valor ero de 100.000.-pesetas.»

2 Cómo es posible que en cuatro anos se hoya doblado su valor ?

« E n el tema de las hipotecas yo se sabe, lo bueno es que de 1905 o 1916 pase de 1.500 a 50.000 pese­tas, cloro que hoy que tener en cuenta que en 1911 , y los planos tienen que

estar en el Ayuntamiento, se construye­ron 3 edificios mós, uno de ellos una caso de planta baja y piso, que se derribó recientemente con las obras de rehabi l i tación.»

A partir de ese momento lo fábrica de curtidos duro poco, y en 1921 se hace efectivo el embargo de lo hipoteca.

« E l Sr. Catorineu, según parece, no cobraba los intereses del crédito que concedióy pidió que me subastasen paro poder recuperar su dinero, pero

como nadie me quería comprar se lo tuvo que quedar el mismo Catorineu. Como este señor no quería continuar con el negocio me consiguió vender .»

Es a partir de ese momento en que se Inicia lo historia más conocida por todos, la finco reinicio su vida volviendo al origen, al vino.

« E n 1922 me compro la sociedad "Canet y Sabater" que me quieren dedicar o la fabricación de olcoholes, aguardientes y licores y compro-venta devinos.Yaven que de alguno manera vuelvo o mis orígenes. En 1928 me bautizan con el nombre con el que se me conoce en lo dua l i dad "La Vinícola", que es el nombre que estos señores le ponen a su empresa.»

Hosta ahora nos ho explicado mucho sobre su historia "económica", para decirlo de alguno manera, háblenos ahora de su Arquitectura, por ejemplo. « Y o de eso no entiendo demasiado. Todas los construcciones de los que consto, son de estilo "modernista" y se destoca (dicen los que entienden) como elemento característico, el ladrillo visto en pilares, ventanas, puertas, cornisas y otros elementos. Este estilo ero muy común en lo época en que se constru­yeron mis edificios, o principios de siglo, sobretodo en obras civiles e industriales, como son los míos.

En 1942 el arquitecto de Barcelona, Sr. Bonaventura Bossegoda Musté, que era muy conocido por estos tierras, reformó uno de mís edificios, justo el que han rehabilitado paro Ayunta­miento, y respetó, como se ha hecho ahora lo arquitectura o r i g i na l . »

Al finalizar esta "ent rev is ta" , " lo Vinícola" no puede dejar de manifestar su satisfacción por el hecho de haber sido rehab i ­l i tada, de no haber coido en el o lv ido, y , a l mismo t iempo, v e r respetado su historia, en un m o m e n t o en que y a pensaba que ocobar io lleno de imperso­n a l e s c o s o s u n i f a m i l i o r e s a d o s a d a s .

NOTA: "La Vinícola" son unos edificios, una finco singular, lleno de historia y enconto, uno de los pocos edificios singulares de Sont Moure. Una finco no habla, no responde o "entrevistas", no explica su historia con palabras. Pero si poseamos, y ahora lo podremos hacer, entre sus construcciones, senti­mos allísu historio. ¿Por qué no pode­mos imaginar que se puede oir eso historia ?

Aguas Artés 803 Ambulancia 803 Ambulatorio S. Socio! 805 Ayuntamiento 803 Bomberos 803 Casal de Juventud 804 Colalono de Gas (Urgéncias]900 39 Colegio García Lorca 803 Colegio La Tossa 804 Colegio Montbou 804 Colegio San Mauro 803 Correos Montbui 805 Cruz roja 803 F.E.C.S.A. (Averias) 803 Guardería Infantil Sta. Ana 803 Guardia Civil 803 Hospital Comarcal 803 Policio Autonómica 309 Policio Local 804 Policía Nocional 803 Mutua Igualadino 803 S.Sociales del Ayuntamiento 805 Taxis 803 Telefónica 803

Alcalde Sr. Florentino Pérez Gil

Sanidad y Servicios Sociales Sr. Josep Pascual i Busquet

Gobernación y Hacienda Sr. Josep Montes Cuesta

Enseñanza Sr. Julián Loarte Corrocfiano

14 67 28 00 29 29 47 35 03 13 09 09 40 41 37 77 45 49 10 03 76 5ó 35 44 07 89 1628 34 65 12 66 46 54 94 16 36 11 79 79 28 04 22 34 63 51 00 46

HORARI BUS

SALIDAS: MONTBUI Núcleo Antiguo

06.05 07.05 07.35 08.05 08.35 09.35 10.35 11.05 12.35 13.05 13.35 140.5 14.35 16.35 18.05 19.35 20.05 21.05 21.35

/ DESTINO: V ILANOVA San Mauro

05.25 05.45 06.15 06.30 06.45 07.00 07.15 07.30 07.45 08.00 08.15 08.30 08.45 09.15 09.45 10.15 10.45 11.15 11.45

12.00 12.15 12.30 12.45 13.00 13.15 13.30 13.45 14.00 14,15 14.30 14.45 15.15 15.45 16.15 16.45 17.15 17.45 18.15

18.45 19.15 19.45 20.15 20.45 21.15 21.45 22.10

Mañanas: de lunes o sábado de 12 a l 3 ' 3 0 h . Tardes: miércoles y jueves de 20 '30 a22h.

Tardes lunes de 1 8 a 20fi .

Mañana de lunes a viernes de 10 o 12h.

Tardes lunes de 1 8 o 20h.

o¿0

O u j

obras y Urbanismo Sr. Antoni Mula i Pujol Mañanas: martes y miércoles de 13 a 14h.

Tardes: miércoles de 19 o 21 fi. Cultura y Juventud Sr. Teodoro Romero Hernández Tardes del viernes y otras horas

a convenir. Deportes Sr. José Latorre Messeger Tardes miércoles de 19'30 a 21 h.

ARXIU FOTOGRÀFIC

\ ^ ^

tttóU

- J X * - ^

INFORAAATIU STA. M G D A , MONTBUI

Diíaclo' i Edilor: Ajunlamenl de S(a. Magda, de Monlbui

Cooidínaciò General: Dep. de Culluia i Javonlur de l'Ajuntament

DIpÒJíl legal: B-321ÓM991

Redacció: Eusebi Alomo i Mlteio Rubio

Diiteny GràFic Original: Josep Corol

Composició i Filmació: lad