informaciÓ famÍlies

IES LA VALL D'ALBA

C/ Conselleria de Cultura, s/n

Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751

12194 LA VALL D’ALBA (Castelló)

INFORMACIÓ FAMÍLIES

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA

IES LA VALL D’ALBA

CURS: 2020 – 2021

1. Física i Química 2n ESO

2. Física i Química 3r ESO

3. Física i Química 4t ESO

4. Física i Química 1r Batxillerat

5. Cultura Científica 1r Batxillerat

6. Física 2n Batxillerat

7. Química 2n Batxillerat

https://www.bing.com/images/search?q=logo+fons+social+europeu+2016+&view=detailv2&&id=642847E5CE2E4822EFF49F91B56A603B369989D2&selectedIndex=0&ccid=bzgVv87N&simid=608007627675075198&thid=OIP.M6f3815bfcecd18a5e3dfb1262031c396o0

IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020 - 2021 2n d’ESO

FÍSICA I QUÍMICA

1. CONTINGUTS BÀSICS PER A LA PROMOCIÓ ALS CURSOS SUCCESSIUS

1. Etapes del mètode científic

2. Notació científica

3. Sistema internacional d’unitats

4. Magnituds, unitats. Canvis d’unitats. Factors de conversió

5. Activitat científica. Laboratori. Pictogrames

6. Propietats de la matèria: específiques i generals

7. Massa, volum i densitat

8. Estats d’agregació. Canvis d'estat

9. Teoria cinètica de la matèria. Temperatura i pressió

10.Classificació de la matèria: substàncies pures i mescles (homogènies i

heterogènies)

11.Dissolucions aquoses, aliatges i col·loides

12.Tipus de dissolucions en funció de la concentració. Solubilitat

13.Mètodes de separació de mescles

14.Estructura atòmica. Partícules subatòmiques. Models atòmics

15.Nombre atòmic i nombre màssic

16.Sistema periòdic dels elements

17.Canvis físics i canvis químics

18.Reaccions químiques

19.La química en la societat i el medi ambient

20.Problemes mediambientals

21.Les forces i els seus efectes. Ús del dinamòmetre

22.Velocitat constant i variable. Equacions. Representacions gràfiques

23.Algunes forces: fregament, força gravitatòria

Informació famílies FQ -FQ 2ESO- 20-21.odt 1/7


IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


24.Energia: concepte i unitats, tipus, transformacions i conservació

25.Energia tèrmica. La calor i la temperatura. Mecanismes de transferència de

l’energia tèrmica

26.El termòmetre. Escales termomètriques. Efectes de la temperatura

27.Fonts d’energia renovables i no renovables

28.Ús racional de l’energia: consum responsable

2. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds utilitzant el sistema

internacional d’unitats, els seus múltiples i submúltiples i la notació científica per a

expressar els resultats.

2. Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics i instal·lacions,

el material i instruments bàsics de laboratori, i utilitzar-los correctament, respectant les

normes de seguretat per a la realització d’experiències de manera segura.

3. Classificar materials per les seues propietats, relacionant les propietats dels materials

del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.

4. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats d’agregació de la

matèria a partir de les condicions de pressió i temperatura, explicant les seues

propietats i els canvis d’estat de la matèria, utilitzant el model cineticomolecular.

5. Distingir entre sistemes materials d’ús quotidià per a classificar-los en substàncies

pures i mescles, diferenciant-los entre els seus distints tipus.

6. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar mètodes de

separació de mescles.

7. Descriure la importància dels models atòmics per a representar l’àtom, a partir del

nombre atòmic i el nombre màssic, utilitzant el model planetari i resumint les

característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seua localització en

l’àtom.

8. Descriure les característiques de la taula periòdica i els símbols dels elements

d’interés per a justificar la seua ordenació i propietats.

9. Substàncies d’ús freqüent.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


10.Planificar i realitzar experiències senzilles per a distingir entre canvis físics i canvis

químics per a poder descriure experiments senzills, identificant reactius i productes.

11.Classificar productes d’ús quotidià en funció de la seua procedència natural o

sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i

avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes

mediambientals associats, proposant mesures i actituds per a mitigar-los.

12.Relacionar les forces amb els efectes que produïxen i descriure la utilitat del

dinamòmetre per a mesurar forces elàstiques.

13.Determinar la velocitat mitjana d’un cos i interpretar el resultat per a resoldre

problemes quotidians, a partir de la seua corresponent expressió i representacions

gràfiques.

14.Definir el concepte d’acceleració i calcular el seu valor usant l’expressió corresponent,

i justificant si un moviment és accelerat o no a partir de les representacions gràfiques.

15.Analitzar els efectes de les forces de fregament per a entendre la seua influència en el

moviment dels sers vius i els vehicles.

16.Distingir entre massa i pes calculant el valor de l’acceleració de la gravetat a partir de

la relació entre ambdós magnituds.

17.Catalogar l’energia com una magnitud, expressant-la en la unitat corresponent en el

sistema internacional, identificant-ne els diferents tipus per a explicar les

transformacions d’unes formes a altres, argumentant que l’energia es pot transferir,

emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir.

18.Utilitzar el model cineticomolecular per a explicar l’energia tèrmica i establir la

diferència entre temperatura, energia i calor per a poder identificar els mecanismes de

transferència d’energia tèrmica que es manifesten en diferents situacions quotidianes.

19.Descriure el funcionament d’un termòmetre basant-se en el fenomen de la dilatació i

reconéixer l’existència d’una escala absoluta de temperatura, relacionant les escales

Celsius i Kelvin.

20.Diferenciar les principals característiques dels tipus d’energia, les seues fonts i el seu

origen, enunciant els beneficis i riscos del seu ús, actuant d’acord amb hàbits de

consum responsable de l’energia i altres recursos i analitzant la predominança de les

fonts d’energia convencionals enfront de les alternatives.

21. Interpretar dades comparatives sobre l’evolució del consum d’energia mundial i

proposar mesures que poden contribuir a l’estalvi individual i col·lectiu.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


3. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Els instruments d’avaluació establerts són:

1. TREBALL (inclou: realització diària d’activitats, revisió de quaderns, treballs, etc.):

Aporta un 20 % a la nota final. El quadern podrà ser requerit completament pel

professorat en qualsevol moment del curs escolar.

2. PROVA ESCRITA: Aporta un 70 % a la nota final. Els criteris són els establerts en

cada una de les unitats o blocs temàtics. Es realitzarà un examen cada una o dos

unitats, es valorarà sobre 10. La nota de proves escrites serà la mitjana aritmètica

dels exàmens realitzats.

La falta d’assistència a qualsevol prova del curs haurà de ser degudament justificada,

en cas contrari no se li repetirà a l’alumne. El professorat decidirà la data de repetició

de la prova.

3. ACTITUD I COMPORTAMENT: Aporta un 10 % a la nota final. Els criteris són:

a. desenvolupament d’una actitud crítica cap al treball i cap al grup.

b. valorar les aportacions dels demés.

c. plantejar qüestions i extreure conclusions.

d. tindre cura dels materials i de les instal·lacions.

e. respectar al professorat i a la resta de companys de la classe.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


4. MOMENTS D’AVALUACIÓ

Sempre hi haurà avaluació inicial, 1a, 2a, 3a (ordinària) i extraordinària.

L’avaluació ha de ser formativa, sumativa i contínua.

Avaluació Unitat DidàcticaTítol del bloc

temàticTítol

Momentd’avaluació

1a 1Bloc 1. L'activitat

científicaU1. L'activitat

científicaOctubre

1a 2Bloc 2. Lamatèria

U2. Propietats dela matèria

Novembre


U3. Sistemesmaterials

Gener

2a 4 i 5

Bloc 2. Lamatèria

Bloc 3. Elscanvis

U4-U5.Estructura de la

matèria. Lareacció química

Febrer-març

Abril

3a 6Bloc 4. El

moviment i lesforces

U6. Forces imoviment

Maig

3a 7 Bloc 5. Energia U7. L'energia Juny



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


5. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Instrument d’avaluació Criteri de qualificació (%)

1. Treball 1. · 20 %

2. Proves escrites 2. · 70 %

3. Actitud i comportament 3. · 10 %

Per a poder aprovar, s’haurà d’assolir un 5 en l’avaluació, realitzant la mitjana aritmètica de

les proves escrites, i aplicant els percentatges a cada un dels criteris.

La nota de l’avaluació final serà la mitjana de les proves de les tres avaluacions, sempre que

en cada una d’elles s’hagen assolit els objectius mínims, i tenint en compte tots els criteris.

Perquè l’alumne obtinga la qualificació d’aprovat haurà d’haver adquirit una puntuació de 5 o

superior.

Les recuperacions es realitzaran l'última setmana de curs. Només tindrà dret a realitzar-les

l’alumnat que tingui una nota mínima de 5 en Treball i Actitud .

La nota màxima que es podrà obtindre serà de 5.

Per a poder fer la mitjana entre els exàmens d’una mateixa avaluació, l’alumne ha d’obtenir

un tres com a mínim per a compensar, de no ser així, haurà de presentar-se a la

recuperació d’aquesta avaluació.

Per a poder fer la mitjana entre les diferents avaluacions, l’alumne ha d’obtenir un quatre

com a mínim a l’avaluació, en cas contrari haurà de presentar-se a la recuperació

d’aquesta.

Es realitzarà un examen global per als alumnes que tinguin l’assignatura suspesa en la seua

totalitat.

També podran realitzar una prova aquells que desitgen millorar la seua qualificació.

Una vegada realitzades les recuperacions, per a poder fer la mitjana entre les avaluacions,

l’alumne haurà d’obtenir un quatre com a mínim en les avaluacions que havia de recuperar.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


Per a aquells alumnes que no superen l’assignatura en l’avaluació ordinària (juny) es

realitzarà un examen a l’avaluació extraordinària (juliol), segons el calendari marcat per

l’institut, que inclourà tota l’assignatura i que suposarà el 100 % de la qualificació.

AGRUPAMENTS FLEXIBLES:

Per les característiques dels grups durant el curs 2020-2021 s'han realitzat 8 subgrups

homogenis de quatre grups-classe.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020 - 2021 3r d’ESO

FÍSICA I QUÍMICA


1. Notació científica

2. Sistema internacional d’unitats

3. Magnituds, unitats. Canvis d’unitats. Factors de conversió

4. Estats d’agregació

5. Lleis dels gasos

6. Teoria cinètica

7. Dissolucions. Formes de mesurar la concentració: % massa, % volum,

concentració en massa

8. Conceptes: dissolucions diluïdes, concentrades i saturades

9. Models atòmics

10.Nombre atòmic, nombre màssic, isòtops, ions

11.Sistema periòdic

12.Enllaç químic (unions dels àtoms)

13.Formulació i nomenclatura inorgànica: compostos binaris

14.Massa molecular. Composició centesimal

15.Concepte de mol. Nombre d’Avogadro. Massa molar

16.Canvis: grams ↔ mols ↔ molècules ↔ àtoms

17.Ajust de reaccions químiques

18.Relacions molars en les reaccions químiques

19.Les forces. Efectes: deformacions i canvis del moviment

20.Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració.

21.Forces de la naturalesa: gravetat. Fregament. Forces elèctriques i

magnètiques.

22.Magnituds elèctriques. Llei d'Ohm. Conductors i aïllants.

23.Màquines elèctriques. Circuits elèctrics.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751



Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, diferenciant entremagnituds fonamentals i derivades, utilitzant preferentment el sistemainternacional d’unitats, realitzant canvis d’unitats, i utilitzant múltiples, submúltiplesi la notació científica per a expressar els resultats.

Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics iinstal·lacions, el material i instruments bàsics de laboratori, i saber la seua formad’utilització, respectant les normes de seguretat i d’eliminació de residus, iidentificant actituds i mesures d’actuació preventives per a la realitzaciód’experiències de manera segura.

Establir les relacions entre les variables de què depén l’estat d’un gas per ajustificar el seu comportament i interpretar les gràfiques que les relacionenutilitzant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos.

Diferenciar el dissolvent del solut en l’anàlisi de la composició de mescleshomogènies d’especial interés, i realitzar experiències senzilles de preparació dedissolucions, descrivint el procediment seguit i el material utilitzat, i determinant-nela concentració.

Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar mètodesde separació de mescles, descrivint el material de laboratori adequat.

Representar l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, utilitzant elmodel planetari i descrivint les característiques de les partícules subatòmiquesbàsiques i la seua localització en l’àtom.

Entendre què és un isòtop per a poder analitzar les seues aplicacions i laproblemàtica dels residus radioactius, i proposar solucions per a gestionar-los.

Justificar l’actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula periòdica,i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos nobles amb laseua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a formar ions. CMCT

Explicar el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent, utilitzant lanotació adequada per a la seua representació.

Explicar com alguns àtoms tendixen a agrupar-se per a formar molècules,interpretant este fet en substàncies d’ús freqüent i calculant les seues massesmoleculars.

Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos coneguts, apartir de la seua expressió química i presentar, utilitzant les tecnologies de lainformació i la comunicació, les propietats i aplicacions d’algun element i/ocompost químic d’especial interés a partir d’una busca guiada d’informació.

Anomenar i formular compostos binaris seguint les normes de la IUPAC. Explicar les reaccions químiques com a canvis d’unes substàncies en altres:

identificant quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzillesrepresentades per mitjà d’equacions químiques, interpretant la reacció químicapartir de la teoria atomicomolecular i la teoria de col·lisions, comprovantexperimentalment que es complix la llei de conservació de la massa, ajustant



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


equacions químiques senzilles, utilitzant el concepte de mol per a fer càlculsestequiomètrics bàsics.

Relacionar les forces amb els efectes que produïxen i comprovar esta relacióexperimentalment, registrant els resultats en taules i representacions gràfiques.

Determinar, experimentalment o a través d’aplicacions informàtiques, la velocitatmitjana d’un cos interpretant el resultat, i realitzar càlculs per a resoldre problemesquotidians utilitzant el concepte de velocitat.

Emprar les representacions gràfiques d’espai i velocitat en funció del temps per adeduir la velocitat mitjana i instantània i justificar si un moviment és accelerat o no.

Relacionar la força de la gravetat entre dos cossos amb les seues masses i ladistància que els separa, reconeixent-la com a responsable dels movimentsorbitals dels distints nivells d’agrupació en l’univers, distingint entre massa i pes, icalcular el valor de l’acceleració de la gravetat a partir de la relació entre ambdósmagnituds.

Explicar el corrent elèctric com a flux de càrregues en moviment a través d’unconductor, interpretant el significat de les magnituds elèctriques: intensitat decorrent, diferència de potencial i resistència; relacionant-les entre si per mitjà de lallei d’Ohm, i distingint entre conductors i aïllants, reconeixent els principalsmaterials usats com a tals.

Analitzar circuits elèctrics, construint-los i simulant-los per mitjà d’aplicacionsvirtuals interactives, amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, ideduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors ireceptors en sèrie o en paral·lel, aplicant la llei d’Ohm a circuits senzills.

Identificar i representar els components més habituals en un circuit elèctric:conductors, generadors, receptors i elements de control, descrivint les seuesaplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en lagrandària i preu dels dispositius.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751




1. TREBALL (inclou: realització diària d’activitats, revisió de quaderns, treballs, etc.):

Aporta un 15 % a la nota final. El quadern podrà ser requerit completament pel

professorat en qualsevol moment del curs escolar.

2. PROVA ESCRITA: Aporta un 75 % a la nota final. Els criteris són els establerts en

cada una de les unitats o blocs temàtics. Es realitzarà un examen cada una o dos

unitats, es valorarà sobre 10. La nota de proves escrites serà la mitjana aritmètica

dels exàmens realitzats.

La falta d’assistència a qualsevol prova del curs haurà de ser degudament justificada,

en cas contrari no se li repetirà a l’alumne. El professorat decidirà la data de repetició

de la prova.

3. ACTITUD I COMPORTAMENT: Aporta un 10 % a la nota final. Els criteris són:

a. desenvolupament d’una actitud crítica cap al treball i cap al grup.

b. valorar les aportacions dels demés.

c. plantejar qüestions i extreure conclusions.

d. tindre cura dels materials i de les instal·lacions.

e. respectar al professorat i a la resta de companys de la classe.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751





Avaluació Unitat DidàcticaTítol del bloc

temàticTítol


1a 1Bloc 1. L'activitat

científicaU1. La matèria:la seua mesura

Octubre


U2. La matèria:estats físics

Novembre


U3. La matèria:mescles

Desembre -Gener


U4. La matèria:l’àtom

Febrer


U5. La matèria:taula periòdica,

elements icompostos

Març


U6. Formulació iNomenclatura

(Binaris)Abril

3a 7Bloc 3. Els

canvisU7. Canvis

químicsMaig

3a 8Bloc 4. El

moviment i lesforces

U8. El movimenti les forces

Maig - Juny

3a 9Bloc 5. Energia

elèctricaU9. L’electricitat Juny



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751



Instrument d’avaluació Criteri de qualificació (%)

1. Treball 1. 15 %

2. Proves escrites 2. 75 %

3. Actitud i comportament 3. 10 %

Per a poder aprovar, s’haurà d’assolir un 5 en l’avaluació, realitzant la mitjana aritmètica de

les proves escrites, i aplicant els percentatges a cada un dels criteris.

La nota de l’avaluació final serà la mitjana de les tres avaluacions, sempre que en cada una

d’elles s’hagen assolit els objectius mínims, i tenint en compte tots els criteris. Perquè

l’alumne obtinga la qualificació d’aprovat haurà d’haver adquirit una puntuació de 5 o

superior.

Totes les recuperacions es realitzaran l’última setmana del curs escolar. Només tindrà dret a

realitzar-les l’alumnat que tingui una nota mínima de 5 en Treball i Actitud .

La nota màxima que es podrà obtindre serà de 5.

Per a poder fer la mitjana entre els exàmens d’una mateixa avaluació, l’alumne ha d’obtenir

un tres com a mínim per a compensar, de no ser així, haurà de presentar-se a la

recuperació d’aquesta avaluació.

Per a poder fer la mitjana entre les diferents avaluacions, l’alumne ha d’obtenir un quatre

com a mínim a l’avaluació, en cas contrari haurà de presentar-se a la recuperació

d’aquesta.

Es realitzarà un examen global per als alumnes que tinguin l’assignatura suspesa en la seua

totalitat.

També podran realitzar una prova aquells que desitgen millorar la seua qualificació.

Una vegada realitzades les recuperacions, per a poder fer la mitjana entre les avaluacions,

l’alumne haurà d’obtenir un quatre com a mínim en les avaluacions que havia de recuperar.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


Per a aquells alumnes que no superen l’assignatura en l’avaluació ordinària (juny) es

realitzarà un examen a l’avaluació extraordinària, segons el calendari marcat per l’institut,

que inclourà tota l’assignatura i que suposarà el 100 % de la qualificació.

AGRUPAMENTS FLEXIBLES:

Per les característiques dels grups durant el curs 2020-2021 es realitzaran els següents

agrupaments:

• 3 ESO A 1 h: grup homogeni + 1 h: 2 subgrups homogenis amb el mateix nivell

• 3 ESO B 1 h: grup homogeni + 1 h: 2 subgrups homogenis amb el mateix nivell

• 3 ESO C 1 h: grup homogeni + 1 h: 2 subgrups homogenis amb el mateix nivell

• 3 ESO D 2 h: grup homogeni (per ser menys nombrós)



DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020-21

4t d’ESO

FÍSICA I QUÍMICA

1. CONTINGUTS BÀSICS PER A LA PROMOCIÓ ALS CURSOS

SUCCESSIUS

Bloc 1. L'activitat científica

1. La investigació científica.

2. Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que

apareix en publicacions i mitjans de comunicació.

3. Estratègies necessàries en l’activitat científica.

4. Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.

5. Projecte d’investigació.

Bloc 2. El moviment i les forces

1. El moviment.

2. Elements: sistema de referència, posició, trajectòria i desplaçament.

Velocitat mitjana i instantània.

3. Variació de la velocitat: acceleració. Acceleració tangencial i centrípeta.

Estudi del moviment: moviments rectilini uniforme, rectilini uniformement

accelerat i circular uniforme.

4. Les forces i els seus efectes.

5. Naturalesa vectorial de les forces. Composició i descomposició de forces.

6. Les forces i el moviment.

7. Lleis de Newton.

8. Forces d’especial interés: pes, normal, fregament, centrípeta.

9. Llei de gravitació universal. El pes. La caiguda dels cossos i el moviment

orbital. Satèl·lits artificials

10. Pressió. Fluids. Pressió hidrostàtica. Principis de la hidrostàtica: principi

fonamental de la hidrostàtica, principi d’Arquimedes i flotabilitat, principi

de Pascal i les seues aplicacions.

11. Física de l’atmosfera.

Bloc 3. Energia

1. Energia cinètica i potencial. Energia mecànica. Principi de conservació.

2. Formes d’intercanvi d’energia: el treball i la calor.

3. Treball i potència.

4. Efectes de la calor sobre els cossos: variació de temperatura, dilatacions

i canvis d’estat.

5. Màquines tèrmiques. El motor d’explosió.

Bloc 4. La matèria

1. Models atòmics: evolució històrica.

2. Taula periòdica i configuració electrònica. Metalls i no-metalls. Grups i

períodes.

3. Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic. Forces intermoleculars.

4. Propietats de les substàncies segons la naturalesa del seu enllaç.

5. Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics segons les normes de

la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

6. Introducció a la química orgànica.

7. Singularitat del carboni.

8. Les fórmules en la química del carboni. Hidrocarburs. Grups funcionals.

9. Compostos d’interés biològic i industrial.

Bloc 5. Els canvis

1. Reaccions i equacions químiques.

2. Llei de conservació de la massa.

3. Mecanisme i velocitat: factors que modifiquen la velocitat d’una reacció.

4. Energia de les reaccions: reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

5. Quantitat de substància: el mol. Concentració molar. Càlculs

estequiomètrics.

6. Reaccions d’especial interés: àcid-base, síntesi i combustions. Aplicacions.


BL. 2.1. Utilitzar un sistema de referència per a representar els elements del

moviment per mitjà de vectors, justificant la relativitat del moviment i

classificant els moviments per les seues característiques.

BL. 2.2. Deduir les expressions matemàtiques que relacionen les distintes

variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement

accelerat (MRUA) i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les

magnituds lineals i angulars, i utilitzar-les per a resoldre problemes sobre

distintes situacions de moviments.

BL. 2.3. Dissenyar representacions esquemàtiques amb les magnituds vectorials

implicades per a resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, incloent-

hi el moviment de greus, tenint en compte valors positius i negatius de les

magnituds, expressant el resultat en unitats del sistema internacional i abordant

problemes relacionats amb la seguretat viària.

BL. 2.4. Utilitzar representacions gràfiques per a determinar el valor de la

velocitat i l’acceleració, realitzar experiències en el laboratori o amb simuladors

virtuals per a determinar la variació de la posició i la velocitat d’un cos en funció

del temps i representar gràficament els resultats, relacionant-los amb les

expressions matemàtiques corresponents.

BL. 2.5. Identificar les forces implicades en fenòmens quotidians per a

representar-les per mitjà de vectors, realitzant la composició o descomposició

d’estes quan actuen diverses forces sobre un cos, i calcular la força resultant.

BL. 2.6. Aplicar les lleis de Newton per a descriure fenòmens quotidians,

representant i interpretant les forces que apareixen per a calcular la força

resultant i l’acceleració en moviments de cossos en plans, tant horitzontals com

inclinats.

BL. 2.7. Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de

les variables de què depén, argumentant la seua rellevància, i utilitzar la llei

fonamental de la dinàmica per a explicar la caiguda dels cossos i el moviment

orbital, identificant les aplicacions pràctiques dels satèl·lits artificials.

BL. 2.8. Utilitzar la llei de gravitació universal per a obtindre l’expressió de

l’acceleració de la gravetat i calcular el seu valor en distints punts de la

superfície de la Terra, sobre esta o en distints cossos celestes.

BL. 2.9. Establir la relació entre la superfície d’aplicació d’una força i l’efecte

resultant per a calcular pressions i interpretar fenòmens naturals en què es

mostra esta relació, avaluant les seues aplicacions tecnològiques i resolent

problemes pràctics.

BL. 2.10. Aplicar els principis de la hidrostàtica per a interpretar fenòmens

naturals i aplicacions tecnològiques, com l’abastiment d’aigua potable o el

funcionament d’una premsa hidràulica basada en el principi de Pascal; predir la

major o menor flotabilitat d’objectes utilitzant l’expressió matemàtica del

principi d’Arquimedes per a resoldre problemes relacionats amb estes situacions

a partir d’experiències que posen de manifest els coneixements adquirits, la

iniciativa i la imaginació.

BL. 2.11. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica per a descriure

fenòmens meteorològics i interpretar mapes del temps, reconeixent termes i

símbols específics de la meteorologia.

BL. 3.1. Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica per a resoldre

problemes de transformacions entre energia cinètica i potencial gravitatòria,

determinant l’energia dissipada en forma de calor, i identificar el calor i el

treball com a formes d’intercanvi d’energia.

BL. 3.2. Establir la relació entre el treball i la força per a calcular el treball

realitzat en distintes situacions i relacionar-ho amb la potència, utilitzant les

unitats del sistema internacional, o altres unitats d’ús comú, per a expressar els

resultats.

BL. 3.3. Descriure les transformacions que experimenten els cossos per efecte

de la calor per a establir relacions qualitatives i quantitatives a partir de les

expressions matemàtiques corresponents, per mitjà de representacions

gràfiques i aplicant el concepte d’equilibri tèrmic.

BL. 3.4. Determinar experimentalment calors específiques i calors latents de

substàncies per mitjà d’un calorímetre, realitzant els càlculs necessaris a partir

de les dades empíriques obtingudes.

BL. 3.5. Utilitzar el concepte de la degradació de l’energia per a relacionar

l’energia absorbida i el treball realitzat per una màquina tèrmica, emprant

simulacions virtuals interactives, i argumentar la rellevància històrica d’estes

màquines i la seua importància actual.

BL. 4.1. Comparar els diferents models atòmics proposats al llarg de la història

per a interpretar la naturalesa íntima de la matèria i justificar la seua evolució,

utilitzant aplicacions informàtiques, com per exemple laboratoris virtuals de

física i química.

BL. 4.2. Establir la configuració electrònica dels elements per a deduir la seua

posició en la taula periòdica i les seues propietats químiques, agrupant-los en

famílies.

BL. 4.3. Predir l’estructura i fórmula dels compostos a partir de la configuració

electrònica dels elements, usant la regla de l’octet i els diagrames de Lewis, per

a justificar les propietats de les substàncies a partir del seu enllaç.

BL. 4.4. Utilitzar la normativa IUPAC per a anomenar i formular compostos

inorgànics ternaris.

BL. 4.5. Destacar la importància de les forces intermoleculars per a relacionar-

les amb l’estat físic i les propietats de les substàncies.

BL. 4.6. Explicar els motius pels quals el carboni és l’element que forma un

nombre més gran de compostos, relacionant les distintes formes al·lotròpiques

del carboni amb les seues propietats.

BL. 4.7. Identificar hidrocarburs senzills i representar-los per mitjà de la seua

fórmula molecular, descrivint les seues aplicacions, i reconéixer els grups

funcionals presents en molècules d’especial interés.

BL. 5.1.Utilitzar la teoria de col·lisions per a interpretar reaccions químiques

senzilles i deduir la llei de conservació de la massa.

BL. 5.2. Predir l’efecte que sobre la velocitat de reacció tenen distints factors

com la temperatura, concentració..., i determinar el seu caràcter exotèrmic o

endotèrmic, a través d’experiències en el laboratori o amb aplicacions virtuals.

BL. 5.3. Relacionar la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la

constant d’Avogadro per a realitzar càlculs senzills i aplicar-los al càlcul de la

molaritat d’una dissolució.

BL. 5.4. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a

interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles,

aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen

compostos en qualsevol estat, amb reactius purs i suposant un rendiment

complet.

BL. 5.5. Realitzar experiències de laboratori en què tinguen lloc reaccions de

síntesi, combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats, i, en el

cas de les reaccions àcid-base, utilitzar l’escala de pH per a identificar el

caràcter àcid o bàsic de les substàncies implicades.

BL. 5.6. Descriure reaccions d’interés industrial i els usos dels productes

obtinguts, així com les reaccions de combustió, per a justificar la seua

importància en la producció d’energia elèctrica i altres reaccions d’importància

biològica o industrial.



1. PROVES ESCRITES, PRÀCTIQUES I TREBALLS PUNTUABLES: Aporten

un 85% a la nota final. Els criteris són els establerts en cada una de les

unitats o blocs temàtics. Es realitzarà una o dues proves escrites cada

unitat, que es valoraran sobre 10. A més, en algunes unitats es realitzaran

treballs puntuables o pràctiques puntuables. La nota de l’avaluació serà la

mitjana aritmètica de les proves, treballs i pràctiques realitzades en

aquesta.

La falta d’assistència a qualsevol prova del curs haurà de ser degudament

justificada, en cas contrari no se li repetirà a l’alumne. El professorat

decidirà la data de repetició de la prova.

2. TREBALL EN CLASSE, ACTITUD I COMPORTAMENT: Aporta un 15% a

la nota final. Els criteris són: realització diària d’activitats, revisió de

quaderns, treballs, etc, desenvolupament d’una actitud crítica cap al

treball i cap al grup, valoració de les aportacions dels demés,

plantejament de qüestions i extracció de conclusions, tindre cura dels

materials i de les instal·lacions i respectar al professorat i a la resta

de companys de la classe.




Avaluació Unitat Didàctica Bloc temàticTemporalització

hores


1 1.- Àtoms i

formulació

inorgànica

BLOC IV 16 26-10

1 2.- Enllaços i

química del carboni

BLOC IV 15 30-11

2 3.- Reactivitat

química

BLOC V 20 01-02

2 4.- El moviment.

Cinemàtica

BLOC II 12 15-03

3 5.- El moviment.

MCU i Dinàmica

BLOC II 13 03-05

3 6.- Dinàmica

quotidiana:

gravitació i pressió

BLOC II 16 14-06

3 7.- Energia BLOC III 12 14-06


Hi haurà tres avaluacions ordinàries i una avaluació extraordinària. La nota final

del curs serà la nota de la tercera i última avaluació ordinària (al mes de juny) si

l’alumne ha aprovat l’assignatura en juny. En cas contrari, serà la nota de

l’avaluació extraordinària.

La nota al mes de juny serà la mitjana de les notes de les tres avaluacions. Es

considerarà com a aprovat aquell alumne que tinga una nota igual o superior a 5.

La nota de cada avaluació serà la mitjana ponderada entre els exàmens realitzats

en la corresponent avaluació així com el treball i actitud manifestada per

l’alumne.

La ponderació es mostra a continuació:

Concepte Ponderació

Exàmens, pràctiques i treballs puntuables 85%

Treball, actitud i comportament en classe 15%

Per poder fer la mitjana ponderada en una avaluació és necessari que tots els

exàmens de l’avaluació tinguen una nota igual o superior a 3 i que el treball i

actitud tinga una qualificació superior a 5.

Al mes de juny es realitzarà una prova de recuperació per aquells alumnes que

tinguen la mitjana de les tres avaluacions amb una nota inferior a 5.

Aquells alumnes que tinguen una nota d’una avaluació inferior a 4 hauran de fer

un examen d’aquesta avaluació independen t ment de la nota mitjana final .

Per aquells alumnes que tinguen que recuperar una o varies avaluacions al mes de

juny, la nota d’aquestes recuperacions substituirà la part d’exàmens de l’avaluació

suspesa, havent d’aplicar després el concepte de treball i actitud per traure la

nota final. La nota màxima que es podrà obtindre serà de 6.

Una vegada realitzades les recuperacions, per a poder fer la mitjana entre les

avaluacions, l’alumne haurà d’obtenir un 4 com a mínim en les avaluacions que

havia de recuperar.

Només tindrà dret a realitzar les recuperacions l’alumnat que tingui una nota

mínima de 5 en Treball i Actitud .

Per aquells alumnes que no aproven en juny, es realitzarà una prova

extraordinària, que serà escrita, on l'alumne haurà de demostrar el coneixement

de tots els continguts estudiats durant el curs. La nota d’aquesta avaluació serà

la nota d’aquesta prova.

La falta d’assistència a qualsevol prova del curs haurà de ser degudament

justificada, en cas contrari no se li repetirà a l’alumne. El professorat decidirà la

data de repetició de la prova.

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020-2021

1 BAT FÍSICA I QUÍMICA

1. CONTINGUTS BÀSICS PER A LA PROMOCIÓ ALS CURSOS

SUCCESSIUS

El primer nucli presenta continguts relatius a procediments i actituds. No ha de

tractar-se per separat, sinó que s’ha de desenrotllar, de manera integrada, en la

resta dels nuclis.

Bloc.1. L’activitat científica.

1.- Habilitats, destreses i estratègies necessàries en l’activitat científica.

2.- Tractament de dades experimentals i textos de caràcter científic.

3.- Tecnologies de la informació i la comunicació: aplicacions a l’estudi de

fenòmens fisicoquímics.

4.- Realització d’un projecte d’investigació sobre un tema d’actualitat usant les

tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Bloc. 2. Aspectes quantitatius de la química.

1.- Revisió de la teoria atòmica de Dalton i les lleis associades al seu establiment.

2.- Lleis dels gasos. Equació d’estat dels gasos ideals. Mescles de gasos: pressi-

ons parcials. Determinació de fórmules empíriques i moleculars.

3.- Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats col-

ligatives.

4.- Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrome-

tria. Aplicacions.

5.- Teoria atòmica de Dalton. Models atòmics

6.- Configuracions electròniques i taula periòdica.

7.- Propietats de les substàncies

8.- Representació de les substàncies moleculars per diagrames de Lewis

Bloc. 3. Reaccions químiques.

1.- Formulació i nomenclatura química.

2.- Estequiometria de les reaccions: càlculs estequiomètrics. Rendiment de les

reaccions.

3.- Química i indústria. Processos d’obtenció de productes inorgànics.

4.- Siderúrgia: processos, productes i aplicacions. Nous materials: importància i

aplicacions.

Bloc. 4. Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions

químiques.

1.- Sistemes termodinàmics.

2.- Primer principi de la termodinàmica.

3.- Energia interna. La calor i el seu equivalent mecànic.

4.- Entalpia.

5.- Equacions termoquímiques. Diagrames entàlpics. Reaccions exotèrmiques i en-

dotèrmiques. Càlcul de la variació d’entalpia: llei de Hess.

6.- Segon principi de la termodinàmica.

7.- Entropia.

8.- Espontaneïtat de les reaccions. Energia de Gibbs.

9.- Reaccions de combustió: influència i aplicacions de les reaccions de combustió

en l’àmbit social, industrial i mediambiental

Bloc. 5. química del carboni.

1.- Compostos del carboni: hidrocarburs, compostos nitrogenats i oxigenats.

2.- Formulació i nomenclatura de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

(IUPAC) dels compostos del carboni.

3.- Aplicacions i propietats.

4.- Isomeria estructural: tipus i representació d’isòmers.

5.- El petroli i els seus derivats: processos d’obtenció i repercussió mediambien-

tal. Utilitat de les fraccions del petroli.

6.- Formes al·lotròpiques del carboni. Els nous materials: grafé, ful·leré i nano-

tubs.

Bloc. 6. Cinemàtica.

1.- Sistemes de referència inercials.

2.- Principi de relativitat de Galileu. Representació gràfica de magnituds vectori-

als.

3.- Moviments rectilinis i circulars. Magnituds i equacions. Representacions grà-

fiques.

4.- Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accele-

rat.

5.- Descripció del moviment harmònic simple. Magnituds i equacions.

6.- Representacions gràfiques.

Bloc. 7. Dinàmica.

1.- La força com a interacció.

2.- Forces de contacte.

3.- Dinàmica de cossos lligats.

4.- Forces elàstiques. Llei de Hooke.

5.- Dinàmica del moviment harmònic simple.

6.- Sistema de dos partícules.

7.- Conservació del moment lineal i impuls mecànic.

8.- Dinàmica del moviment circular uniforme.

9.- Gravitació: lleis de Kepler.

10.- Forces centrals i moment angular. Conservació.

11.- Llei de gravitació universal.

12.- Interacció electrostàtica: llei de Coulomb.

Bloc. 8. Energia.

1.- Energia mecànica i treball. Principi de conservació.

2.- Sistemes conservatius. Teorema de les forces vives.

3.- Energia cinètica i potencial del moviment harmònic simple.

4.- Transformacions energètiques de l’oscil·lador harmònic.

5.- Diferència de potencial elèctric i treball necessari per a transportar una càr-

rega entre dos punts d’un camp elèctric.

6.- Intensitat del camp elèctric


Bloc.1. L’activitat científica.

1.1 Utilitzar les estratègies necessàries en l’activitat científica per a resoldre

problemes físics o químics, seguint els passos del mètode científic i emprant la

terminologia adequada.

1.2 Planificar i desenrotllar investigacions científiques sobre un tema d’actualitat

vinculat a la física o la química per a elaborar i defendre un projecte, utilitzant

preferentment les TIC.

1.3 Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diver-

ses per a obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.

1.4 Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma con-

trastada, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procedi-

ments de presentació dels continguts, per a ampliar els seus coneixements i ela-

borar textos, citant adequadament la seua procedència.

Bloc. 2. Aspectes quantitatius de la química.

2.1 Utilitzar les lleis fonamentals de la química per a justificar la teoria atòmica

de Dalton i la discontinuïtat de la matèria, exemplificant-ho amb reaccions.

2.2 Aplicar l’equació d’estat dels gasos ideals per a determinar les magnituds que

definixen l’estat d’un gas, per a relacionar les pressions totals i parcials en una

mescla amb les fraccions molars dels components i per a calcular les fórmules

empíriques i moleculars de compostos a partir de la seua composició centesimal,

raonant la utilitat i limitacions de la hipòtesi de gas ideal.

2.3 Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d’una dissolu-

ció en g/l, mol/l, percentatge en pes i percentatge en volum i descriure el proce-

diment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat sòlid

com a partir d’una altra de concentració coneguda.

2.4 Conèixer els diferents models atòmics fins arribar al model mecanoquàntic

2.5 Relacionar la configuració electrònica d’un àtom amb la situació de l’element

en la taula periòdica.

2.6.- Conèixer els tipus d’enllaç entre els diferents àtoms

2.7 Saber representar el diagrama de Lewis de moolècules senzilles

Bloc. 3. Reaccions químiques.

3.1 Utilitzar la normativa de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

(IUPAC) per a formular i anomenar les substàncies que intervenen en una reacció

química donada.

3.2 Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a inter-

pretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles, apli-

cant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen compostos

en qualsevol estat, en dissolució, en presència d’un reactiu limitant o un reactiu

impur i considerant el rendiment de la reacció.

3.3 Analitzar les reaccions químiques que tenen lloc en l’obtenció de productes

inorgànics d’alt valor afegit per a avaluar el seu interès industrial.

Bloc. 4. Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions

químiques.

4.1 Utilitzar el primer principi de la termodinàmica per a relacionar la variació de

l’energia interna en un procés termodinàmic amb el calor absorbida o despresa i

el treball realitzat en el procés, utilitzant la unitat de calor en el sistema inter-

nacional i el seu equivalent mecànic.

4.2 Utilitzar la llei de Hess per a calcular la variació d’entalpia d’una reacció a

partir de les equacions termoquímiques i analitzar els resultats per a distingir

entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

4.3 Predir la variació d’entropia en una reacció química en funció de la moleculari-

tat i estat dels compostos que hi intervenen per a distingir els processos rever-

sibles i irreversibles i associar-la amb l’espontaneïtat del procés.

4.4 Utilitzar l’energia lliure de Gibbs per a predir l’espontaneïtat d’una reacció

química i justificar-la en funció dels factors entàlpics, entròpics i la temperatu-

ra.

Bloc. 5. química del carboni.

5.1 Utilitzar la normativa IUPAC per a formular i anomenar hidrocarburs de ca-

dena oberta i tancada i derivats aromàtics i compostos orgànics senzills amb una

funció oxigenada o nitrogenada.

5.2 Aplicar la isomeria estructural per a representar els diferents isòmers d’un

compost orgànic.

5.3 Descriure els processos químics d’obtenció de derivats del petroli per a ex-

plicar la seua utilitat i repercussions mediambientals.

Bloc. 6. Cinemàtica.

6.1 Distingir entre sistemes de referència inercials i no inercials per a analitzar

el moviment d’un cos en situacions quotidianes i representar gràficament les

magnituds vectorials que el descriuen utilitzant el sistema de referència ade-

quat.

6.2 Obtindre les equacions que descriuen la velocitat i acceleració d’un cos a par-

tir de l’expressió del vector de posició en funció del temps i aplicar-les per a re-

soldre exercicis pràctics de cinemàtica en dos dimensions (moviment d’un cos en

un pla), interpretant les gràfiques corresponents.

6.3 Analitzar els components intrínsecs de l’acceleració en distints casos pràc-

tics i aplicar les seues equacions per a determinar el seu valor.

6.4 Relacionar les magnituds lineals i angulars per a establir les equacions cor-

responents i resoldre casos pràctics.

6.5 Establir les equacions que descriuen moviments compostos per a calcular el

valor de les magnituds característiques i resoldre problemes.

6.6 Dissenyar experiències que posen de manifest el moviment harmònic simple

(MHS) per a determinar les magnituds involucrades.

Bloc. 7. Dinàmica.

7.1 Representar totes les forces que actuen sobre un cos per a obtindre la resul-

tant i aplicar les lleis de Newton per a resoldre supòsits en què apareguen forces

de fregament en plans horitzontals o inclinats, amb cossos solitaris o amb diver-

sos cossos units per mitjà de cordes tenses i corrioles.

7.2 Determinar experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la llei

de Hooke i calcular la freqüència d’oscil·lació d’un moviment harmònic simple

(MHS) relacionant-la amb el desplaçament.

7.3 Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos cossos

per a predir el seu moviment a partir de les condicions inicials i relacionar l’im-

puls mecànic i el moment lineal.

7.4 Aplicar el concepte de força centrípeta per a resoldre i interpretar casos de

mòbils en corbes i en trajectòries circulars.

7.5 Aplicar les lleis de Kepler i la llei de conservació del momento angular al movi-

ment planetari per a relacionar valors del radi orbital i de la velocitat en dife-

rents punts de l’òrbita.

7.6 Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de les

variables de què depén i utilitzar la llei fonamental de la dinàmica per a explicar

el moviment orbital, relacionant el radi i la velocitat orbital amb la massa del cos

central.

7.7 Aplicar la llei de Coulomb per a caracteritzar la interacció entre càrregues

elèctriques puntuals i comparar-la amb la llei de Newton de la gravitació univer-

sal, determinant les forces electrostàtica i gravitatòria entre dos partícules de

càrrega i massa conegudes.

Bloc. 8. Energia.

8.1 Aplicar el principi de conservació de l’energia per a resoldre problemes mecà-

nics i determinar valors de velocitat i posició, així com d’energia cinètica i poten-

cial, i relacionar el treball que realitza una força sobre un cos amb la variació de

la seua energia cinètica.

8.2 Classificar en conservatives i no conservatives les forces que intervenen en

un supòsit teòric, per a justificar les transformacions energètiques que es pro-

duïxen i la seua relació amb el treball.

8.3 Aplicar el principi de conservació de l’energia per a calcular l’energia cinètica,

potencial i mecànica de l’oscil·lador harmònic.

8.4 Calcular la intensitat del camp elèctric creat per diferents càrregues elèc-

triques en repòs.

3. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

L’assignatura s’avaluarà a partir de:

- Resultats obtinguts a les proves escrites

- L’entrega de treballs.

- Comportament

- Treball diari de l’alumne.

- L’ordre de la llibreta així com els continguts de la mateixa.

4. MOMENTS D’AVALUACIÓ.

La informació que proporciona l'avaluació ha de servir com a punt de referència

per a l'actualització pedagògica. Haurà de ser individualitzada, personalitzada,

contínua i integrada.

La dimensió individualitzada contribueix a oferir informació sobre l'evolució de

cada alumne, sobre la seua situació pel que fa al procés d'aprenentatge, sense

comparacions amb suposades normes estàndard de rendiment.

El caràcter personalitzat fa que l'avaluació prenga en consideració la totalitat de

la persona. L'alumne pren consciència de si, es responsabilitza.

L'avaluació continuada i integrada en el ritme de la classe informa sobre

l'evolució dels alumnes, les seues dificultats i progressos.

L'avaluació del procés d'aprenentatge, és a dir, l'avaluació del grau en què els

alumnes i alumnes van aconseguint els objectius didàctics, pot realitzar-se a

través d'una sèrie d'activitats proposades al ritme del desenvolupament de

l'aprenentatge de cada Unitat.

El grau de consecució final obtingut pels alumnes respecte als objectius

didàctics plantejats en cada Tema i, d'una forma més global, en cada Unitat, es

pot avaluar a través de les proves d'avaluació per Tema que s'estime necessari

aplicar i a través de les activitats corresponents.

L'avaluació es realitzarà considerant els següents quatre nuclis:

· Anàlisi de les activitats realitzades en classe: participació, actitud, treball de

grup etc. Aspecte de avaluació contínua

· Treball a casa. Aspecte de valoració contínua

· Les proves d'avaluació; es valoraran els coneixements, grau de comprensió,

capacitat d'aplicació dels coneixements a noves situacions i l'habilitat per a

analitzar i sintetitzar informacions i dades.

5. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

L'assignatura es dividirà en dues parts a l'efecte de qualificació: Química (uni-

tats 1,2,3,4 i 5 ) i Física (unitats 6,7, 8, 9 i 10).

En totes i cadascuna de les avaluacions perquè l’alumne tinga la qualificació de su-

ficient haurà d’obtindre una nota igual o superior a 5. Per a poder fer la mitjana

entre els diferents exàmens d’una mateixa avaluació, la nota d’aquests no podrà

ser inferior a 3,5.

La nota dels exàmens serà el 85 % de la nota de cada avaluació. A l’altre 15 % es

valorarà el treball a classe i a casa així com l’actitud i el respecte als demés a

l’aula.

En acabar cadascun dels blocs (Química i Física) es donarà una nota final. Així, en

febrer/març es donarà la nota global de la part de Química i en juny de la de Fí-

sica. La nota final de juny serà la mitjana dels dos blocs. No es farà la mitjana

quan els alumnes tinguen una nota inferior a 4 punts en un dels blocs.

A principis de juny es farà una recuperació de les parts no superades (física, quí-

mica o les dues parts) per aquells alumnes que o bé tinguen una qualificació infe-

rior a 4 en alguna d'elles o bé una nota global inferior a 5.

Per als alumnes que no superen l’assignatura en Juny es farà un examen extraor-

dinari que inclourà únicament el bloc o blocs suspesos.

Aquells alumnes que tinguen un nombre de faltes injustificades superior al 10%

de les hores lectives de la matèria perdran el dret a l’avaluació continua.

Quant als alumnes que tinguen aquesta assignatura pendent de cursos anteriors,

es podrà sol·licitar que realitzen una sèrie d'activitats per a poder valorar la

seua evolució, seguit de dues proves escrites per a poder ser qualificats (una de

química i una de física, al mes que acordaran els membres del departament). Si

un alumne té algun dels dos blocs aprovats el curs anterior pot fer únicament

l’examen del bloc suspès. En aquest últim cas, la nota de la prova de recuperació

haurà de ser igual o superior a 5.

IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020 - 2021 1r BAT

CULTURA CIENTÍFICA


BLOC 1. PROCEDIMENTS DE TREBALL

1. Anàlisi de la informació científica.2. Comunicació de conclusions.3. Importància de la I+D en la vida quotidiana.

BLOC 2. LA TERRA I LA VIDA

1. Teoria de la deriva continental.2. Tectònica de plaques.3. Origen de la vida en la Terra.4. La selecció natural.

BLOC 3. AVANÇOS EN BIOMEDICINA

1. Anàlisi de l’evolució històrica en la consideració i tractament de les malalties.2. Avaluació de les alternatives a la medicina tradicional.3. Trasplantaments.4. La investigació medicofarmacèutica.5. Ús responsable del sistema sanitari i els medicaments.

BLOC 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

1. Desenrotllament històric de la genètica.2. La informació genètica.3. Desxifrant el genoma humà.4. Aplicacions de la genètica i les seues repercussions socials i econòmiques.

Informació famílies FQ -CC 1BAT- 20-21.odt 1/8


IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


BLOC 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

1. La revolució informàtica.2. Avanços més significatius de la tecnologia actual.3. Beneficis i problemes dels avanços tecnològics.

L'assignatura s'articularà al voltant del Bloc 1.

Alguns temes que formen part del currículum de Cultura Científica es poden tractar de formatransversal, ja que també formen part del currículum d’altres matèries (com la Biologia i laGeologia, la Física i la Química, la Cultura Científica (4t ESO) o l'Anatomia Aplicada) i espoden dissenyar projectes interdisciplinaris conjunts que tracten diferents aspectesdel tema des de la perspectiva de les diverses matèries.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751



BLOC 1. PROCEDIMENTS DE TREBALL

Criteris d’avaluació

BL1.1. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diverses per aobtindre informació i reflexionar sobre el contingut.

BL1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit científic, amb unapronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb unllenguatge no discriminatori.

BL1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic utilitzant un llenguatge nodiscriminatori.

BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de la ciència i utilitzar-la correctament enactivitats orals i escrites.

BL1.5. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica utilitzant les estratègies decomprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut.

BL1.6. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant elsaspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetrede forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma contrastada iorganitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació delscontinguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar els seus coneixements i elaborartextos, i citar-ne adequadament la procedència.

BL1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant icompartint informació i continguts digitals, utilitzant les TIC i aplicant bones formes deconducta en la comunicació, i previndre, denunciar i protegir els altres de les malespràctiques com el ciberassetjament.

BL1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacionsmultimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques per a registrar informaciócientífica, coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències.

BL1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experimentscientífics.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


BL1.11. Analitzar el paper que la investigació científica té com a motor de la nostra societati la seua importància al llarg de la història.

BL1.12. Analitzar la importància de la I+D en la vida quotidiana per a generar coneixement,aplicacions científiques i desenrotllament tecnològic.

BL1.13. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes científics, fent propostes creatives iconfiant en les seues possibilitats i prendre decisions raonades i responsables.

BL1.14. Planificar tasques o projectes científics, individuals o col·lectius, descrivint accions,recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats,considerant diverses alternatives, avaluar el procés i el producte final i comunicar de formacreativa els resultats obtinguts.

BL1.15. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudisvinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats icompetències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpiesaptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

BL1.16. Organitzar un equip de treball i distribuir responsabilitats i gestionar recursosperquè tots els membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament enels altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictesi discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BLOC 2. LA TERRA I LA VIDA


BL2.1. Justificar la teoria de la deriva continental a partir de les proves geogràfiques,paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques.

BL2.2. Utilitzar la tectònica de plaques per a explicar l’expansió del fons oceànic i l’activitatsísmica i volcànica en les vores de les plaques.

BL2.3. Relacionar l’existència de diferents capes terrestres amb la propagació de les onessísmiques a través d’estes.

BL2.4. Explicar les diferents teories sobre l’origen i desenrotllament de la vida en la Terra.

BL2.5. Descriure les proves biològiques, paleontològiques i moleculars en què es basa lateoria de l’evolució de les espècies.

BL2.6. Enfrontar les teories de Darwin i Lamarck per a explicar la selecció natural.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


BL2.7. Establir les diferents etapes evolutives dels homínids fins a arribar a l’homo sapiens,identificant les seues característiques fonamentals, com ara capacitat cranial i alçada.

BL2.8. Analitzar de forma crítica les informacions associades a l’univers, la Terra i a l’origende les espècies, distingint entre informació científica real, opinió i ideologia.

BLOC 3. AVANÇOS EN BIOMEDICINA


BL3.1. Reconéixer l’evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i tractament de lesmalalties.

BL3.2. Reconéixer l’existència d’alternatives a la medicina tradicional, avaluant si tenenfonament científic o no i els riscos que pogueren comportar.

BL3.3. Proposar els trasplantaments com a alternativa en el tractament de certes malalties,tenint en compte els seus avantatges i inconvenients.

BL3.4. Descriure el procés que seguix la indústria farmacèutica per a descobrir,desenrotllar, assajar i comercialitzar els fàrmacs.

BL3.5. Justificar la necessitat de fer un ús racional de la sanitat i dels medicaments.

BLOC 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA


BL4.1. Explicar el desenrotllament històric de la genètica.

BL4.2. Saber ubicar la informació genètica que posseïx tot ser viu i establir la relaciójeràrquica entre les distintes estructures, des del nucleòtid fins als gens responsables del’herència.

BL4.3. Explicar la forma en què es codifica la informació genètica en l’ADN, justificant lanecessitat d’obtindre el genoma complet d’un individu i desxifrar-ne el significat.

BL4.4. Analitzar les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de fàrmacs,transgènics i teràpies gèniques.

BL4.5. Establir les repercussions socials i econòmiques de la reproducció assistida, laselecció i conservació d’embrions.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


BL4.6. Descriure i analitzar les possibilitats que oferix la clonació en diferents camps.

BL4.7. Reconéixer els diferents tipus de cèl·lules mare en funció de la seua procedència icapacitat generativa i establir en cada cas les aplicacions principals.

BL4.8. Explicar, de forma crítica, els avanços científics relacionats amb la genètica, els seususos i conseqüències mèdiques i socials.

BL4.9. Explicar els avantatges i inconvenients dels aliments transgènics, raonant laconveniència o no del seu ús.

BLOC 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ


BL5.1. Reconéixer l’evolució històrica de l’ordinador en termes de grandària i capacitat deprocés.

BL5.2. Explicar com s’emmagatzema la informació en diferents formats físics, com aradiscos durs, discos òptics i memòries, tenint en compte els avantatges i inconvenients decada un d’estos.

BL5.3. Utilitzar amb propietat conceptes específicament associats a l’ús d’Internet.

BL5.4. Comparar les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un basat en latecnologia analògica i un altre en la digital.

BL5.5. Determinar el fonament d’alguns dels avanços més significatius de la tecnologiaactual: com s’establix la posició sobre la superfície terrestre amb la informació rebuda delssistemes de satèl·lits GPS o GLONASS; infraestructura bàsica que requerix l’ús de latelefonia mòbil; tecnologia LED i els avantatges que suposa la seua aplicació en pantallesplanes d’il·luminació.

BL5.6. Reconéixer de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme queorigina en la societat.

BL5.7. Justificar l’ús de les xarxes socials i assenyalar-ne els avantatges que oferixen, elsriscos que suposen i les solucions que s’utilitzen.

BL5.8. Descriure en què consistixen els delictes informàtics més habituals, posant demanifest la necessitat de protegir les dades per mitjà d’encriptació, contrasenya, etc.

BL5.9. Demostrar per mitjà de la participació en debats, elaboració de redaccions i/ocomentaris de text, que s’és conscient de la importància que tenen les noves tecnologies enla societat actual.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


3. AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

Cada avaluació es proposaran treballs concrets, que podran ser diferents en els diferentsgrups. S’intentarà que els temes concrets a investigar els trie l’alumnat, segons les seuesinquietuds. A més a més, es concretaran els aspectes que s'avaluen i quina és la puntuacióen cada cas.

Els instruments d’avaluació i qualificació establits són:

• 20 % del total de la qualificació:

◦ Treball diari i constant◦ Interés per l'assignatura i actitud participativa a classe◦ Puntualitat a l'hora de lliurar treballs, memòries i activitats i, a l'entrada de classe◦ Bona predisposició i eficiència al laboratori◦ Bona disposició al treball cooperatiu◦ Comportament correcte i respecte a les normes

• 30 % del total de la qualificació:

◦ Memòries individuals de pràctiques de laboratori (quadern de pràctiques)◦ Presentacions orals (de pràctiques i treballs)◦ Maneig en l'ús de les TIC◦ Recerca d'informació en diferents mitjans◦ Correcció en la presentació dels treballs i activitats◦ Proves escrites individuals, si ho considera convenient el professorat

• 50 % del total de la qualificació: Treball d’investigació OPCIONAL (en cas de no realitzar-se la puntuació es dividirà equitativament entre els dos

apartats anteriors)

Treball d'investigació: ◦ 1a avaluació (elecció del tema, definició dels objectius, formulació d'hipòtesis i concreció

del treball experimental a realitzar)◦ 2a avaluació (realització del treball experimental/treball de camp/enquesta, elaboració de

taules i gràfics, anàlisi dels resultats, aplicació de paràmetres estadístics per al contrastd'hipòtesis i conclusions)

◦ 3a avaluació (redacció, maquetació, pòster, software de presentacions amb diapositives ipresentació oral/vídeo…, article científic per a la revista del centre o altres formes dedifusió)

Per tal d'aprovar l'assignatura s'haurà d'obtindre, com a mínim, un 50 % del total encadascun dels tres apartats anteriors.

La nota de l’avaluació final serà la mitjana de les tres avaluacions.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


Pèrdua del dret a l’avaluació contínua. Si es produeixen 6 faltes d’assistènciainjustificades en aquesta matèria, l’alumnat perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això implicaque només podrà fer un examen per avaluació (o un examen final si ocorre aquestacircumstància en la darrera avaluació). El mateix dia lliurarà els treballs corresponents. Amés, 3 retards injustificats en un període màxim de 15 dies comptaran com una faltainjustificada.

Recuperació. Per a recuperar l'assignatura s'hauran de presentar els treballs no realitzatscorrectament i, es podrà requerir la superació d'un examen final si així ho creu convenient elprofessorat. La nota màxima que es podrà obtindre serà de 5.

Per a l’alumnat que no supere l’assignatura en l’avaluació ordinària (juny) es realitzarà unexamen a l’avaluació extraordinària, segons el calendari marcat per l’institut, que inclouràtota l’assignatura i que suposarà el 100 % de la qualificació.



IES LA VALL D'ALBA


Telèfon 964 739 750 Fax 964 739 751


DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020 - 2021 2n BAT

FÍSICA



El primer bloque, por su naturaleza transversal sobre la actividad científica, se asocia a todos los bloques y

está presente en todas las secciones aunque no se indique explícitamente.

Bloque 2: Interacción gravitatoria

Contenidos Criterios de evaluación CC

Campo gravitatorio. Fuerza gravitatoria. Intensidad del campo. Líneas de campo.Carácter conservativo del campo gravitatorio. Energía potencial gravitatoria. Potencial gravitatorio. Superficies equipotenciales.Velocidad de escape. Velocidad orbital. Relaciónentre energía y movimiento orbital. Materia oscura.Satélites artificiales.Caos determinista.

BL2.1. Analizar el campo gravitatorio asociándolo a la presencia de masa, relacionando los conceptos de fuerza e intensidad del campo, estableciendo una relación entre intensidad del campo gravitatorio yaceleración de la gravedad, calculando la intensidad del campo debida a un conjunto de masas puntuales, y representando gráficamente el campo gravitatorio mediante las líneas de campo.

BL2.2. Explicar el carácter conservativo del campo gravitatorio por su relación con una fuerza central, relacionando este carácter conservativo con la existencia de una energía potencial gravitatoria, determinando el trabajo realizado por el campo a partir de las variacionesde energía potencial, calculando la energía potencial de una masa en un campo generado por un conjunto de masas puntuales, calculando el potencial gravitatorio debido a un conjunto de masas puntuales, y representando gráficamente el campo gravitatorio mediante superficies equipotenciales.

BL2.3. Justificar las variaciones energéticas de un cuerpo en movimiento en el seno de campos gravitatorios calculando la velocidad de escape de un cuerpo aplicando el principio de conservación de la energía mecánica, aplicando la ley de conservación de la energía almovimiento orbital de diferentes cuerpos como satélites, planetas y galaxias; deduciendo la velocidad orbital de un cuerpo en función del

CMCT

CMCT

CMCT

Informació famílies FQ -FÍSICA 2BAT- 20-21.odt 1/13


radio de la órbita y la masa generadora del campo, e identificando la hipótesis de la existencia de materia oscura a partir de los datosde rotación de galaxias y la masa del agujero negro central.

BL2.4. Utilizar aplicaciones virtuales interactivas para el estudio de satélites de órbita media (MEO), órbita baja (LEO) y órbita geoestacionaria (GEO) extrayendo conclusiones.

BL2.5. Describir la dificultad de resolver el movimiento de tres cuerpos sometidos a la interacción gravitatoria mutua utilizando el concepto de caos.

CMCTCD

CMCT

Bloque 3: Interacción electromagnética


Campo eléctrico. Fuerza eléctrica. Intensidad delcampo. Líneas de campo.Carácter conservativo del campo eléctrico. Energía potencial eléctrica. Potencial eléctrico. Superficies equipotenciales.Analogías y diferencias entre los campos gravitatorio y eléctrico.Movimiento de cargas en el seno de un campo electrostático. Trabajo necesario para transportaruna carga entre dos puntos del campo.Flujo eléctrico y ley de Gauss. Aplicación de la ley de Gauss al cálculo del campo eléctrico creado por una esfera cargada uniformemente. Principio de equilibrio electrostático. Ejemplos cotidianos del efecto Jaula de Faraday.Campo magnético. Efecto de los campos magnéticos sobre cargas en movimiento. Espectrómetros de masas y aceleradores de partículas.Campos magnéticos creados por una carga en movimiento y por corrientes eléctricas rectilíneas.El campo magnético como campo no conservativo. Ley de Ampère y su utilidad en el cálculo de campos magnéticos.Campo creado por distintos elementos de corriente: conductor rectilíneo, espira y conjunto de espiras. Interacción entre dos corrientes rectilíneas paralelas y definición de Amperio.Flujo magnético a través de una superficie. Inducción electromagnética. Leyes de Faraday-Henry y Lenz. Fuerza electromotriz. Generadores de corriente alterna.

BL3.1. Analizar el campo eléctrico asociándolo a la presencia de carga, relacionando los conceptos de fuerza e intensidad del campo, utilizando el principio de superposición para el cálculo de la intensidad del campo creado por una distribución de cargas puntuales, y representando gráficamente el campo eléctrico mediante las líneas de campo.BL3.2. Explicar el carácter conservativo del campo eléctrico por su relación con una fuerza central, relacionando este carácter conservativo con la existencia de una energía potencial eléctrica, determinando el trabajo realizado por el campo a partir de las variaciones de energía potencial, calculando la energía potencial de unacarga en un campo generado por un conjunto decargas puntuales, calculando el potencial eléctrico debido a un conjunto de cargas puntuales, y representando gráficamente el campo eléctrico mediante superficies equipotenciales.

BL3.3. Comparar los campos eléctrico y gravitatorio estableciendo analogías y diferencias entre ellos.

BL3.4. Analizar la trayectoria de una carga situada en el seno de un campo generado por una distribución de cargas puntuales a partir de la fuerza neta que se ejerce sobre ella, y calcularel trabajo necesario para transportar una carga entre dos puntos del campo, aplicándolo al caso de movimiento de cargas a lo largo de superficies equipotenciales.

BL3.5. Describir el teorema de Gauss y aplicarlo a la determinación del campo eléctrico creado por una esfera cargada.

BL3.6. Explicar el efecto de la Jaula de Faraday

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

utilizando el principio de equilibrio electrostático y reconociéndolo en situaciones cotidianas comoel mal funcionamiento de los móviles en ciertos edificios o el efecto de los rayos eléctricos en losaviones.

BL3.7. Describir el movimiento que realiza una carga cuando penetra en una región donde existe un campo magnético, calculando el radio de la órbita que describe y analizando el funcionamiento de espectrómetros de masas, aceleradores de partículas y ciclotrones, calculando la frecuencia propia de la carga cuando se mueve en su interior; y estableciendo la relación que debe existir entre el campo magnético y el campo eléctrico para que una partícula cargada se mueva con movimiento rectilíneo uniforme, aplicando la ley fundamental de la dinámica y la ley de Lorentz.

BL3.8. Relacionar las cargas en movimiento conla creación de campos magnéticos, describiendolas líneas del campo magnético que crea una corriente eléctrica rectilínea.

BL3.9. Analizar el carácter no conservativo del campo magnético y sus consecuencias.

BL3.10. Determinar el campo magnético originado por un conductor rectilíneo, por una espira y por un conjunto de espiras.

BL3.11. Analizar y calcular la fuerza que se establece entre dos conductores rectilíneos y paralelos, según el sentido de la corriente que los recorra, realizando el diagrama correspondiente y justificando la definición de amperio a partir de la fuerza que se establece entre los conductores.

BL3.12. Interpretar las experiencias de Faraday y de Henry, estableciendo el flujo magnético que atraviesa una espira que se encuentra en el seno de un campo magnético, calculando la fuerza electromotriz inducida en un circuito, estimando el sentido de la corriente eléctrica, empleando aplicaciones virtuales interactivas para reproducir las experiencias, y deduciéndolas experimentalmente.

BL3.13. Identificar los elementos fundamentales de que consta un generador de corriente alterna y su función, demostrando el carácter periódico de la corriente alterna a partir de la representación gráfica de la fuerza electromotriz inducida en función del tiempo, e infiriendo la producción de corriente alterna en un alternador teniendo en cuenta las leyes de la inducción.

CSC

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCTCD

CMC

Bloque 4: Ondas


Concepto de onda.Clasificaciones de las ondas.Relación entre movimiento armónico simple y movimiento ondulatorio.Ecuación de una onda armónica transversal.Energía e intensidad en el movimiento ondulatorio. Principio de Huygens.Fenómenos ondulatorios: interferencia, difracción, reflexión y refracción. Efecto Doppler. Ondas longitudinales. El sonido.Aplicaciones tecnológicas del sonido: ecografía, radar y sonar.Ondas electromagnéticas: naturaleza, representación esquemática, espectro electromagnético y polarización.La luz.Aplicaciones tecnológicas de diferentes tipos de radiaciones electromagnéticas. Producción de ondas electromagnéticas mediante un circuito sencillo.Transmisión de la comunicación.

BL4.1. Identificar en experiencias cotidianas los principales tipos de ondas y sus características, y relacionar movimiento ondulatorio con movimiento armónico simple.

BL4.2. Interpretar la ecuación de una onda en una cuerda obteniendo sus magnitudes características a partir de la ecuación, justificando la doble periodicidad con respecto a la posición y el tiempo, determinando la velocidad de propagación de una onda y la de vibración de las partículas que son alcanzadas por la onda; y escribiendo la expresión matemática de una onda armónica transversal dadas sus magnitudes características.

BL4.3. Relacionar la energía mecánica de una onda con su amplitud, y calcular la intensidad de una onda a cierta distancia del foco emisor, empleando la ecuación que relaciona intensidad de la onda y distancia al foco emisor.

BL4.4. Utilizar el Principio Huygens para explicar la propagación de las ondas y para interpretar los fenómenos de interferencia y difracción.

BL4.5. Analizar los fenómenos ondulatorios: reflexión, refracción, reflexión total, interferencia y difracción, utilizando las leyes que los rigen y aplicándolos a situaciones cotidianas.

BL4.6 Reconocer situaciones cotidianas en las que se produce el efecto Doppler justificándolas de forma cualitativa.

BL4.7. Analizar el sonido como una onda longitudinal, relacionando su velocidad de propagación con las características del medio enel que se propaga, identificando la relación logarítmica entre el nivel de intensidad sonora endecibelios y la intensidad del sonido, aplicándola a casos sencillos, analizando la intensidad de lasfuentes de sonido de la vida cotidiana y clasificándolas como contaminantes y no contaminantes, y explicando algunas aplicaciones tecnológicas de las ondas sonoras, como las ecografías, radares, sonar, etc.

BL4.8. Representar esquemáticamente la propagación de una onda electromagnética incluyendo los vectores campo eléctrico y magnético, utilizando esa representación para analizar el fenómeno de la polarización medianteobjetos empleados en la vida cotidiana, y clasificando casos concretos de ondas electromagnéticas presentes en la vida cotidianaen función de su longitud de onda, frecuencia y energía.

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCTCSC

CMCT

BL4.9. Analizar la luz como una onda electromagnética, justificando el color de un objeto en función de la luz absorbida y reflejada; y analizando los efectos de refracción, difraccióne interferencia en casos prácticos sencillos.

BL4.10. Reconocer aplicaciones tecnológicas de diferentes tipos de radiaciones, principalmente infrarroja, ultravioleta y microondas, y analizar el efecto de los diferentes tipos de radiación sobre la biosfera en general y sobre la vida humana enparticular.

BL4.11. Diseñar un circuito eléctrico sencillo capaz de generar ondas electromagnéticas formado por un generador, una bobina y un condensador, describiendo su funcionamiento.

BL4.12. Explicar esquemáticamente el funcionamiento de dispositivos de almacenamiento y transmisión de la información.

CMCT

CMCTCSC

CMCTSIEE

CMCTCD

Bloque 5: Óptica geométrica


Sistemas ópticos: espejos planos y lentes delgadas. Diagramas de rayos.Leyes de la óptica geométrica. El ojo humano. Defectos visuales.Instrumentos ópticos: lupa, microscopio, telescopio y cámara fotográfica.

BL5.1.Explicar procesos cotidianos a través de las leyes de la óptica geométrica, utilizando diagramas de rayos luminosos y las ecuaciones pertinentes para predecir las características de las imágenes formadas en sistemas ópticos: espejo plano y lente delgada.

BL5.2. Describir los principales defectos ópticos del ojo humano: miopía, hipermetropía, presbiciay astigmatismo, empleando para ello un diagrama de rayos, y justificando el efecto de laslentes para la corrección de dichos defectos.

BL5.3. Establecer el tipo y disposición de los elementos empleados en los principales instrumentos ópticos, tales como lupa, microscopio, telescopio y cámara fotográfica, realizando el correspondiente trazado de rayos y analizando las variaciones que experimenta la imagen respecto al objeto.

CMCT

CMCTCSC

CMCT

Bloque 6: Física del siglo XX


Introducción a la Teoría Especial de la Relatividad: experimento de Michelson-Morley, dilatación del tiempo y contracción de la longitud.Energía relativista. Energía total y energía en reposo.Insuficiencia de la Física Clásica para explicar el

BL6.1. Reproducir esquemáticamente el experimento de Michelson-Morley así como los cálculos asociados sobre la velocidad de la luz, analizando las consecuencias que se derivaron sobre el papel que jugó el éter en el desarrollo de la Teoría Especial de la Relatividad,

CMCT

mundo atómico. Introducción a la Física Cuántica: hipótesis de Planck, modelo atómico de Bohr y explicación cuántica del efecto fotoeléctrico.Interpretación probabilística de la Física Cuántica: dualidad onda-corpúsculo y principio de incertidumbre.Aplicaciones de la Física Cuántica. El Láser. Física Nuclear. La radiactividad. El núcleo atómico. Leyes de la desintegración radiactiva. Fusión y Fisión nucleares. Interacciones fundamentales de la naturaleza.Partículas fundamentales constitutivas del átomo: electrones y quarks. Historia y composición del Universo.

desarrollando ésta para analizar cuantitativamente los fenómenos relativistas de dilatación del tiempo y contracción de la longitud,estableciendo la equivalencia entre masa y energía, y sus consecuencias en la energía nuclear, explicando los postulados y las aparentes paradojas asociadas a la Teoría Especial de la Relatividad y su evidencia experimental.

BL6.2. Explicar las limitaciones de la física clásica al enfrentarse a determinados hechos físicos, como la radiación del cuerpo negro, el efecto fotoeléctrico o los espectros atómicos.

BL6.3. Aplicar la hipótesis de Planck para desarrollar el modelo atómico de Bohr e interpretar los espectros atómicos sencillos, presentándolos como una poderosa técnica de análisis químico.

BL6.4. Comparar la predicción clásica del efecto fotoeléctrico con la explicación cuántica postulada por Einstein y realizar cálculos relacionados con el trabajo de extracción y la energía cinética de los fotoelectrones.

BL6.5. Presentar las grandes paradojas de la Física Cuántica a partir de la hipótesis de De Broglie y del principio de incertidumbre, aplicándolo a los orbitales atómicos y analizar estas paradojas a diferentes escalas, extrayendoconclusiones acerca de los efectos cuánticos a escalas macroscópicas.

BL6.6. Analizar el láser desde la naturaleza cuántica de la materia y de la luz, justificando su funcionamiento de manera sencilla, reconociendo su papel en la sociedad actual, y comparando las características de la radiación láser con las de la radiación térmica.

BL6.7. Describir los principales tipos de radiactividad incidiendo en sus efectos sobre el ser humano, así como sus aplicaciones médicas.

BL6.8. Realizar cálculos sencillos relacionados con las magnitudes que intervienen en las desintegraciones radiactivas, calculando la actividad de una muestra radiactiva aplicando la ley de desintegración y reconociendo la utilidad de los datos obtenidos para la datación de restosarqueológicos.

BL6.9. Explicar la secuencia de procesos de unareacción en cadena, extrayendo conclusiones acerca de la energía liberada, reconociendo aplicaciones de la energía nuclear como la utilización de isótopos en medicina, y analizandolas ventajas e inconvenientes de la fisión y la fusión nuclear.

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCTCSC

CMCTCSC

CMCT

CMCTCSC

BL6.10. Comparar las principales características de las cuatro interacciones fundamentales de la naturaleza a partir de los procesos en los que éstas se manifiestan, estableciendo una comparación cuantitativa entre las cuatro en función de las energías involucradas.

BL6.11. Describir la estructura atómica y nuclear a partir de su composición en quarks y electrones, empleando el vocabulario específico de la física de quarks.

BL6.12. Comparar las principales teorías de unificación estableciendo sus limitaciones y el estado en que se encuentran actualmente y justificar la necesidad de la existencia de nuevaspartículas elementales en el marco de la unificación de las interacciones, caracterizando algunas partículas fundamentales de especial interés, como los neutrinos y el bosón de Higgs, a partir de los procesos en los que se presentan.

BL6.13. Analizar la historia y la composición del universo, explicando la teoría del Big Bang a partir de las evidencias experimentales en las que se apoya, como son la radiación de fondo y el efecto Doppler relativista, relacionando las propiedades de la materia y antimateria con la teoría del Big Bang y presentando una cronología del universo en función de la temperatura y de las partículas que lo formaban en cada periodo, discutiendo la asimetría entre materia y antimateria.

BL6.14. Realizar y defender un estudio sobre lasfronteras de la física del siglo XXI.

CMCT

CMCT

CMCT

CMCTCSC

CMCTSIEE

COMPETENCIAS DEL CURRÍCULOCCLI: Competencia comunicación lingüística.CMCT: Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología.CD: Competencia digital. CAA: Competencia aprender a aprender.CSC: Competencias sociales y cívicas.SIEE: Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.CEC: Conciencia y expresiones culturales.


La información que proporciona la evaluación debe servir como punto de referencia para la

actualización pedagógica. Deberá ser individualizada, personalizada, continua e integrada.

La dimensión individualizada contribuye a ofrecer información sobre la evolución de cada

alumno/a, sobre su situación con respecto al proceso de aprendizaje, sin comparaciones con

supuestas normas estándar de rendimiento.

El carácter personalizado hace que la evaluación tome en consideración la totalidad de la

persona. El alumnado toma conciencia de sí, se responsabiliza.

La evaluación continuada e integrada en el ritmo de la clase informa sobre la evolución del

alumnado, sus dificultades y progresos.

La evaluación del proceso de aprendizaje, es decir, la evaluación del grado en que los

alumnos y alumnas van alcanzando los objetivos didácticos, puede realizarse a través de

una serie de actividades propuestas al ritmo del desarrollo del aprendizaje de cada Unidad.

El grado de consecución final obtenido por el alumnado respecto a los objetivos didácticos

planteados en cada Unidad y, de una forma más global, en cada bloque, se puede evaluar a

través de las pruebas de evaluación por Unidades que se estime necesario aplicar y a través

de las actividades correspondientes.

La evaluación se realizará considerando los siguientes cuatro núcleos:

1. Análisis de las actividades realizadas en clase: participación, actitud, trabajo de grupo,

etc.

2. Análisis de las actividades experimentales: manejo correcto de aparatos, rigor en las

observaciones, utilización eficaz del tiempo disponible, limpieza, orden y seguridad en

su área de trabajo.

3. Trabajo en casa: ejercicios realizados por escrito periódicamente, elaboración de

síntesis y trabajos, etc.

4. Las pruebas de evaluación: se valorarán los conocimientos, grado de comprensión,

capacidad de aplicación de los conocimientos a nuevas situaciones y la habilidad para

analizar y sintetizar informaciones y datos.

El profesorado informará al principio del curso escolar sobre la forma en que se evaluará al

alumnado, para que éstos sean conscientes en todo momento de lo que se exige de ellos y

de la forma en que serán evaluados.

Se les informará de la utilización, a la hora de obtener la calificación, de pruebas objetivas de

evaluación donde se habrá de tener en cuenta:

La claridad y concisión de la exposición, y la utilización correcta del lenguaje

científico.

La amplitud de los contenidos conceptuales.

La interrelación coherente entre los conceptos.

El planteamiento correcto de los problemas.

La explicación del proceso seguido y su interpretación teórica, enunciando si es

posible, en qué concepto o ley se basa la resolución planteada, etcétera.

La obtención de resultados numéricos correctos, expresados en las unidades

adecuadas.

Dichas pruebas constarán de:

cuestiones relacionadas con los distintos aspectos desarrollados a lo largo de las

unidades, donde se pongan de manifiesto los conocimientos adquiridos en base a

un razonamiento lógico

problemas, donde el alumnado debe manifestar sus conocimientos planteando el

problema, emitiendo hipótesis, resolviéndolo, y analizando los resultados obtenidos

Las actividades evaluadoras estarán integradas a lo largo de todo el proceso para evitar

valoraciones terminales y adoptando medidas correctoras en caso necesario. Se intentará

reunir un elevado número de resultados numéricos que permita dar una valoración final más

acorde con el trabajo diario y disminuir la aleatoriedad del proceso de evaluación.

Para realizar la correcta evaluación del alumnado, el profesorado previamente tendrá que

tener en cuenta una serie de procesos que le permitan desarrollar una evaluación de

diagnóstico, previa a cada Unidad Didáctica, donde pueda valorar el nivel de preparación

previa del alumnado para mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje puesto que el

diagnóstico de carencias severas permitirá un periodo previo donde se le suministre al

alumnado los medios y conocimientos necesarios para el posterior desarrollo de las

explicaciones teóricas de la Unidad. Esta evaluación previa no tiene por qué ser un examen

como tal, sino más bien la utilización de unas cuestiones relacionadas con los conocimientos

previos que el alumnado debe haber adquirido con anterioridad.

La evaluación se regirá por los principios de que debe ser principalmente formativa (donde lo

fundamental no es valorar solo el nivel de adquisición de conceptos por el alumnado sino

también su desarrollo intelectual, valorando su trabajo personal, su actitud, creatividad,

capacidad de resolver problemas nuevos, iniciativa, capacidad de búsqueda de información

por distintos medios, etc.) y sumativa (esto es, que tendrá en cuenta todos los datos

concernientes al proceso de enseñanza-aprendizaje del alumnado y no sólo a su resultado

en la pruebas objetivas).

De todas maneras, y sin perder de vista que el curso de 2º de Bachillerato es un curso en sí,

con unos objetivos y unos contenidos determinados, debemos tener en cuenta que el fin

básico del alumnado en este curso es conseguir el acceso a la Universidad mediante la

Prueba de Acceso correspondiente, por lo que el fin último que debe regir la evaluación es la

preparación del alumnado para esta prueba, por lo que los contenidos se ajustarán en la

medida de lo posible a este fin.

No hay que olvidar que estos contenidos son muy básicos e importantes en el mundo de la

Física y también se adaptan perfectamente a los conocimientos que el alumnado de

Ciencias debe adquirir para prepararse para un Ciclo Formativo de Grado Superior.


Evaluaciones: inicial, 1ª, 2ª, 3ª (ordinaria) y extraordinaria

La evaluación será formativa, sumativa y continua.

Evaluación Unidad DidácticaTítulo del bloque

temático

Temporalización

horasMomento de evaluación

1 I y II Interacción Gravitatoria

18

(8+9+EX)

A mediados de octubre

1 o 2 III y IV

Ondas

(relación movimiento armónico

simple)

27

(17+9+EX)

A principios de diciembre

2 V Óptica geométrica

13

(12+EX)

A mediados de enero

2 o 3 VI, VII y VIIIInteracción

electromagnética

29

(10+10+8+EX)

A principios de marzo

3 IX, X y XI Física del siglo XX

30

(8+10+11+EX)

A mediados de mayo

A final de curso, finales de mayo, se realizará un examen global para el alumnado que tenga

la asignatura suspendida en su totalidad, también podrán realizar una prueba aquellos que

deseen mejorar su calificación.

Para poder hacer media entre las distintas evaluaciones, el alumnado debe obtener un

cuatro como mínimo en cada bloque, en caso contrario deberá presentarse a la

recuperación de dicho bloque, que también se realizará a finales de mayo.

Estas recuperaciones se podrían avanzar previo acuerdo entre el alumnado y el

profesorado.

Solamente tendrá derecho a realizarla el alumnado que tenga una nota mínima de 5 en

trabajo y actitud.

La nota máxima que podrá obtenerse en una recuperación es de 5.

Para el alumnado que no supere la asignatura en mayo se realizará un examen en junio,

según el calendario marcado por Jefatura de Estudios, que incluirá toda la asignatura y que

supondrá el 100 % de la calificación.


Las pruebas parciales escritas constarán de cuestiones teóricas y ejercicios numéricos y en

un porcentaje semejante al de los contenidos programados.

Cada cuestión y cada problema, deben ser debidamente razonados y planteados.

En cuanto a la actitud del alumnado se valorará su interés por la asignatura, manifestado por

su atención y colaboración en clase, así como su participación en trabajos de grupo.

También puede valorarse en este concepto el respeto del alumnado por las normas de

convivencia expresadas en el reglamento de régimen interior del centro.

La calificación final vendrá dada por la aplicación de una media ponderada de las

calificaciones obtenidas por el alumnado en cada uno de los bloques a lo largo de dicha

evaluación y/o a lo largo del curso siguiendo los criterios siguientes:

1. Se realizará una prueba por bloque temático (total 5 bloques). En cada prueba

podrá incluirse algún concepto básico de los bloques anteriores con el fin de repasar

los conocimientos de cara a las Pruebas de Acceso. Supondrá un 90 % de la

calificación.

2. Se valorará también, con un porcentaje del 10 %, la asistencia del alumnado a clase,

su participación en la misma, su actitud, puntualidad, comportamiento y trabajo diario

realizado.

La falta de asistencia a cualquier prueba del curso deberá ser debidamente justificada, en

caso contrario no se la repetirá al alumno/a.

Se considerará abandono de la asignatura la ausencia reiterada. A la tercera falta sin

justificar se avisará a la familia y a la sexta el alumno/a perderá el derecho a evaluación

continua y solamente tendrá derecho a una prueba escrita final.

En todas y cada una de las evaluaciones, así como en la final, para que el alumno/a obtenga

la calificación de aprobado deberá haber adquirido una puntuación de 5 o superior.

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA CURS: 2020 - 2021 2n BAT

QUÍMICA

1.CONTINGUTS BÀSICS PER A LA PROMOCIÓ ALS CURSOS SUCCESSIUS i CRITE-

RIS D’AVALUACIÓ

BLOC 1. L'ACTIVITAT CIENTÍFICA

Continguts

Utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica.

Investigació científica: documentació, elaboració d’informes, comunicació i

difusió de resultats.

Importància de la investigació científica en la indústria i en l’empresa.

Criteris d'avaluació

BL1.1. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diverses per a

obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.

BL1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit científic, amb una

pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un

llenguatge no discriminatori.

BL1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic utilitzant un llenguatge no

discriminatori.

BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de la química i utilitzar-la correctament en

activitats orals i escrites.

BL1.5. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica utilitzant les estratègies de

comprensió lectora del nivell educatiu per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió

sobre el contingut.

BL1.6. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant-ne els

aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre

de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma contrastada i

organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació dels

continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar-ne els coneixements i elaborar

textos, citant-ne adequadament la procedència.

BL1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant i

compartint informació i continguts digitals i seleccionant la ferramenta de comunicació TIC,

servici del web social o mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge més apropiat. Aplicar bones

formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males

pràctiques com ara el ciberassetjament.

BL1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions multimèdia

amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a registrar informació

científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.

BL1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments de

física i química.

BL1.11. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en

les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre

decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues

conseqüències.

BL1.12. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos

materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, adequar el pla

durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar les

dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i comunicar de forma creativa

els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

BL1.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis

vinculats als coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i

competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies

aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

BL1.14. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos

perquè tots els seus membres hi participen i arriben a les metes comunes, influir positivament

en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre

conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL 1.15. Utilitzar el material i instruments de laboratori emprant les normes de seguretat

adequades per a la realització de diverses experiències químiques, i relacionant els

coneixements químics apresos amb fenòmens de la naturalesa i les possibles aplicacions i

conseqüències en la societat actual.

BLOC 2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS COMPONENTS DE L'UNIVERS

Continguts

Estructura atòmica de la matèria.

Orígens de la teoria quàntica: espectres.

Hipòtesi de Planck.

Teoria corpuscular de la llum d’Einstein.

Model atòmic de Bohr.

Model mecanoquàntic: hipòtesi de De Broglie.

Principi d’incertesa de Heisenberg.

Orbitals atòmics.

Nombres quàntics i la seua interpretació.

Partícules subatòmiques: origen de l’univers.

Classificació dels elements segons la seua estructura electrònica: sistema periòdic.

Propietats dels elements segons la seua posició en el sistema periòdic: energia de ionització,

afinitat electrònica, electronegativitat, radi atòmic.

Enllaç químic.

Enllaç iònic. Energia de xarxa. Cicle de Born-Haber. Propietats de les substàncies iòniques.

Enllaç covalent. Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència (TRPECV).

Teoria de l’enllaç de valència (TEV) i hibridació.

Geometria i polaritat de les molècules. Propietats de les substàncies amb enllaç covalent.

Enllaç metàl·lic. Model del gas electrònic i teoria de bandes.

Propietats dels metalls. Aplicacions de superconductors i semiconductors.

Forces intermoleculars.

Enllaços presents en substàncies d’interés biològic.


BL2.1. Explicar les limitacions dels distints models atòmics i diferenciar el significat dels

nombres quàntics segons Bohr i el model atòmic actual, relacionant-ho amb el concepte

d’òrbita i orbital.

BL2.2. Calcular el valor energètic corresponent a una transició electrònica entre dos nivells

donats i relacionar-lo amb la interpretació dels espectres atòmics.

BL2.3. Determinar longituds d’ona associades a partícules en moviment i justificar el caràcter

probabilístic de l’estudi de partícules atòmiques a partir del principi d’incertesa de

Heisenberg.

BL2.4. Reconéixer les partícules subatòmiques i els tipus de quarks presents en la naturalesa

íntima de la matèria i en l’origen primigeni de l’univers, i explicar-ne les característiques i la

classificació.

BL2.5. Determinar la configuració electrònica d’un àtom, coneguda la posició en la taula

periòdica i els nombres quàntics possibles de l’electró diferenciador, i justificar la seua

reactivitat segons la seua estructura electrònica o posició en la taula periòdica.

BL2.6. Argumentar la variació del radi atòmic, potencial de ionització, afinitat electrònica i

electronegativitat en grups i períodes, i comparar estes propietats per a elements diferents.

BL2.7. Justificar l’estabilitat de les molècules o vidres formats emprant la regla de l’octet o

basant-se en les interaccions dels electrons de la capa de valència per a la formació dels

enllaços.

BL2.8. Calcular l’energia reticular de vidres iònics aplicant el cicle de Born-Haber i comparar

la fortalesa de l’enllaç en distints compostos iònics considerant els factors de què depén

l’energia reticular.

BL2.9. Utilitzar diagrames de Lewis i la TEV per a descriure la formació de substàncies

covalents.

BL2.10. Representar la geometria molecular i determinar la polaritat de distintes substàncies

covalents orgàniques i inorgàniques aplicant la TEV, la TRPECV i la teoria de la hibridació.

BL2.11. Explicar la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metalls per mitjà del model del gas

electrònic i la teoria de bandes, descrivint el comportament d’un element com a aïllant,

conductor o semiconductor elèctric.

BL2.12. Explicar algunes aplicacions dels semiconductors i superconductors analitzant la seua

repercussió en l’avanç tecnològic de la societat.

BL2.13. Comparar l’energia dels enllaços intramoleculars amb l’energia corresponent a les

forces intermoleculars justificant el comportament fisicoquímic de les molècules i explicar

com varien les propietats específiques de diverses substàncies en funció de les forces

intermoleculars existents.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES

Continguts

Concepte de velocitat de reacció.

Teoria de les col·lisions i del complex activat.

Factors que influïxen en la velocitat de les reaccions químiques.

Utilització de catalitzadors en processos industrials.

Equilibri químic. Llei d’acció de masses. La constant d’equilibri: formes d’expressar-la.

Equilibris amb gasos.

Equilibris heterogenis: reaccions de precipitació.

Factors que afecten l’estat d’equilibri: principi de Le Chatelier.

Aplicacions i importància de l’equilibri químic en processos industrials i en situacions de la vida

quotidiana.

Equilibri àcid-base.

Concepte d’àcid-base.

Teoria de Brönsted-Lowry.

Força relativa dels àcids i bases, grau de ionització.

Equilibri iònic de l’aigua. Concepte de pH.

Importància del pH a nivell biològic.

Volumetries de neutralització àcid-base.

Estudi qualitatiu de la hidròlisi de sals.

Estudi qualitatiu de les dissolucions reguladores de pH.

Àcids i bases rellevants a nivell industrial i de consum. Problemes mediambientals.

Equilibri redox

Concepte d’oxidació-reducció.

Oxidants i reductors. Nombre d’oxidació.

Ajust redox pel mètode de l’ió-electró.

Estequiometria de les reaccions redox.

Volumetries redox.

Potencial de reducció estàndard.

Lleis de Faraday de l’electròlisi.

Aplicacions i repercussions de les reaccions d’oxidació-reducció: bateries elèctriques, piles de

combustible, prevenció de la corrosió de metalls. identificant l’etapa limitant corresponent al

seu mecanisme de reacció.


BL3.1. Obtindre equacions cinètiques reflectint les unitats de les magnituds que hi intervenen.

BL3.2. Predir la influència dels factors que modifiquen la velocitat d’una reacció i explicar el

funcionament dels catalitzadors relacionant-lo amb processos industrials, i la catàlisi

enzimàtica, i analitzar la seua repercussió en el medi ambient i en la salut.

BL3.3. Deduir el procés de control de la velocitat d’una reacció química

BL3.4. Interpretar el valor del quocient de reacció comparant-lo amb la constant d’equilibri,

trobar el valor de les constants d’equilibri, Kc i Kp, en diferents situacions de pressió, volum o

concentració, relacionar Kc i Kp en equilibris amb gasos i calcular les concentracions o

pressions parcials de les substàncies presents en un equilibri químic emprant la llei d’acció de

masses i el grau de dissociació.

BL3.5. Relacionar la solubilitat i el producte de solubilitat aplicant la llei de Guldberg i Waage

en equilibris heterogenis sòlid-líquid, aplicar-ho com a mètode de separació i identificació de

mescles de sals dissoltes i calcular la solubilitat d’una sal interpretant com es modifica

afegint un ió comú.

BL3.6. Interpretar experiències de laboratori on es posen de manifest els factors que

influïxen en el desplaçament de l’equilibri químic, tant en equilibris homogenis com

heterogenis, aplicant el principi de Le Chatelier per a predir l’evolució d’un sistema en equilibri

quan es modifica la temperatura, pressió, volum o concentració que el definixen, utilitzant com

a exemple l’obtenció industrial de l’amoníac, analitzant els factors cinètics i termodinàmics

que influïxen per a optimitzar l’obtenció de compostos d’interés industrial.

BL3.7. Justificar el comportament àcid o bàsic d’un compost aplicant la teoria de Brönsted-

Lowry dels parells àcid-base conjugats i identificar el caràcter àcid, bàsic o neutre i la

fortalesa àcid-base de distintes dissolucions determinant el seu valor de pH.

BL3.8. Predir el comportament àcid-base d’una sal dissolta en aigua aplicant el concepte

d’hidròlisi, escrivint els processos intermedis i equilibris que hi tenen lloc.

BL3.9. Descriure el procediment per a fer una volumetria àcid-base d’una dissolució de

concentració desconeguda, realitzant els càlculs necessaris per a determinar la concentració

d’un àcid o base valorant-la amb una altra de concentració coneguda, i establint el punt

d’equivalència de la neutralització per mitjà de l’ús d’indicadors àcid-base.

BL3.10. Reconéixer l’acció d’alguns productes d’ús quotidià com a conseqüència del seu

comportament químic àcid-base.

BL3.11. Definir oxidació i reducció relacionant-ho amb la variació del nombre d’oxidació d’un

àtom en substàncies oxidants i reductores i identificar reaccions d’oxidació-reducció emprant

el mètode de l’ió-electró per a ajustar-les i fer els càlculs estequiomètrics corresponents.

BL3.12. Descriure el procediment per a fer una volumetria redox realitzant els càlculs

estequiomètrics corresponents.

BL3.13. Predir l’espontaneïtat d’un procés redox a partir del càlcul del seu potencial estàndard

de reducció i dissenyar una pila utilitzant els potencials estàndard de reducció per a calcular

la força electromotriu generada, formulant les semireaccions redox que es produïxen i

representant la cèl·lula galvànica corresponent.

BL3.14. Aplicar les lleis de Faraday a un procés electrolític per a determinar la quantitat de

matèria depositada en un elèctrode o el temps que tarda a fer-ho.

BL3.15. Representar els processos que tenen lloc en una pila de combustible, escrivint les

semireaccions redox i indicant els avantatges i inconvenients de l’ús d’estes piles enfront de

les convencionals, i justificar els avantatges de l’anodització i la galvanoplàstia en la protecció

d’objectes metàl·lics.

BLOC 4. SÍNTESI ORGÀNICA I NOUS MATERIALS

Continguts

Estudi de funcions orgàniques.

Nomenclatura i formulació orgànica segons les normes de la IUPAC.

Funcions orgàniques d’interés: oxigenades i nitrogenades, derivats halogenats, tiols, peràcids.

Compostos orgànics polifuncionals.

Tipus d’isomeria.

Tipus de reaccions orgàniques: substitució, addició, eliminació, condensació i redox.

Principals compostos orgànics d’interés biològic i industrial: materials polímers i medicaments.

Macromolècules i materials polímers.

Polímers d’origen natural i sintètic: propietats.

Reaccions de polimerització.

Fabricació de materials plàstics i els seus transformats: impacte mediambiental.

Importància de la química del carboni en el desenrotllament de la societat del benestar.


BL4.1. Relacionar la forma d’hibridació de l’àtom de carboni amb el tipus d’enllaç en diferents

compostos representant gràficament molècules orgàniques senzilles.

BL4.2. Anomenar i formular distints hidrocarburs i compostos orgànics que posseïsquen

diversos grups funcionals, segons les normes de la IUPAC.

BL4.3. Distingir els diferents tipus d’isomeria representant, formulant i anomenant els

possibles isòmers, atesa una fórmula molecular.

BL4.4. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques i predir els seus productes en

el desenrotllament de la seqüència de reaccions necessàries per a obtindre un compost

orgànic determinat a partir d’un altre amb distint grup funcional, aplicant la regla de

Markovnikov o de Saytzeff per a la formació de distints isòmers.

BL4.5. Relacionar els principals grups funcionals i estructures amb compostos senzills

d’interés biològic, reconeixent macromolècules d’origen natural i sintètic.

BL4.6. Dissenyar un polímer a partir dels seus monòmers explicant el procés que hi ha tingut

lloc, com en l’obtenció de compostos d’interés industrial com el polietilé, el PVC, el poliestiré,

el cautxú, les poliamides i els polièsters, els poliuretans, la baquelita.

BL4.7. Identificar substàncies i derivats orgànics que s’utilitzen com a principis actius de

medicaments, cosmètics i biomaterials reconeixent la repercussió en la qualitat de vida.

BL4.8. Descriure les principals aplicacions dels materials polímers d’alt interés tecnològic i

biològic (adhesius i revestiments, resines, teixits, pintures, pròtesis, lents, etc.) relacionant-

les amb els avantatges i desavantatges del seu ús segons les propietats que les caracteritzen.

BL4.9. Reconéixer les distintes utilitats que els compostos orgànics tenen en diferents

sectors com l’alimentació, agricultura, biomedicina, enginyeria de materials, energia, davant

dels possibles desavantatges que comporta el seu desenrotllament.


L’assignatura s’avaluarà a partir de:

1. Resultats obtinguts a les proves escrites

2. L’entrega de treballs.

3. Comportament

4. Treball diari de l’alumne.


La información que proporciona l'avaluació ha de servir com a punt de referència per a

l'actualització pedagògica. Haurà de ser individualitzada, personalitzada, contínua i integrada.

La dimensió individualitzada contribueix a oferir informació sobre l'evolució de cada alumne,

sobre la seua situació pel que fa al procés d'aprenentatge, sense comparacions amb suposades

normes estàndard de rendiment.

El caràcter personalitzat fa que l'avaluació prenga en consideració la totalitat de la persona.

L'alumne pren consciència de si, es responsabilitza.

L'avaluació continuada i integrada en el ritme de la classe informa sobre l'evolució dels

alumnes, les seues dificultats i progressos.

L'avaluació del procés d'aprenentatge, és a dir, l'avaluació del grau en què els alumnes i

alumnes van aconseguint els objectius didàctics, pot realitzar-se a través d'una sèrie

d'activitats proposades al ritme del desenvolupament de l'aprenentatge de cada Unitat.

El grau de consecució final obtingut pels alumnes respecte als objectius didàctics plantejats

en cada Tema i, d'una forma més global, en cada Unitat, es pot avaluar a través de les proves

d'avaluació per Tema que s'estime necessari aplicar i a través de les activitats corresponents.

L'avaluació es realitzarà considerant els següents quatre nuclis:

· Anàlisi de les activitats realitzades en classe: participació, actitud, treball de grup etc.

Aspecte de avaluació contínua

· Treball a casa. Aspecte de valoració contínua

· Les proves d'avaluació; es valoraran els coneixements, grau de comprensió, capacitat

d'aplicació dels coneixements a noves situacions i l'habilitat per a analitzar i sintetitzar

informacions i dades.


Al llarg de cada trimestre s’avaluaran els coneixements, així com les destreses, la metodologia

i els materials utilitzats. Els instruments utilitzats per a l’avaluació es basaran en el

desenvolupament d’activitats plantejades a classe i exercicis realitzats per escrit

periòdicament. En aquestes proves s’inclouran tots els aspectes (conceptuals, procediments i

actitudinals) desenvolupats al llarg de la unitat didàctica. En general, els exàmens constaran

de:

- Qüestions relacionades amb els diferents continguts tractats al llarg del tema on es

demostren els coneixements adquirits utilitzant un raonament lògic.

- Problemes, on l’alumne ha de demostrar els seus coneixements plantejant el problema,

emetent una hipòtesi, resolent-ho, i analitzant els resultats obtinguts.

S’intentarà reunir un elevat nombre de resultats numèrics que permeta donar una valoració

final amb coherència amb el treball diari i reduir l’aleatorietat del procés d’avaluació.

La nota de cada avaluació serà la mitjana ponderada de les notes de les diferents proves rea-

litzades i del treball realitzat per l’alumne.

Les ponderacions seran les següents:

Concepte %

Exàmens 85

Treball i actitud 15

Per poder aprovar una avaluació la nota d’un examen no pot ser inferior a 3 i la nota mitjana

dels exàmens i del treball ha de ser superior a 5. Si la nota mitjana en una avaluació és igual o

superior a 5 però hi ha un examen amb una nota inferior a 3, la nota d’aquesta avaluació serà

de 4.

Si un alumne trau una nota inferior a 2,5 en un examen, haurà de recuperar, obligatòriament,

tota l’avaluació, independentment de la resta de notes dins de l’avaluació.

Per poder fer la mitjana entre les diferents avaluacions, la nota de cap d’aquestes no pot ser

inferior a 4.

A final de curs, al mes de maig, es realitzarà un examen final de recuperació d’aquelles

avaluacions amb una nota inferior a 4 o de tot el curs (si nota mitjana entre totes les

avaluacions és inferior a 5) o si en alguna de les avaluacions hi ha un examen amb una nota

inferior a 2,5.

En tots els exàmens es podran incloure qüestions i problemes d’avaluacions anteriors.

Tanmateix, es farà una prova extraordinària voluntària per a pujar nota. La nota d’aquest

examen serà el 80% de la nota final de l’assignatura. Únicament es podran presentar a aquest

examen aquells alumnes que no hagen de recuperar cap avaluació.

Per als alumnes que no superen l’assignatura en l’avaluació ordinària es farà un examen

extraordinari, que inclourà tota l’assignatura.

En cas que un alumne falte a classe el dia de l’examen parcial o trimestral, el professor

repetirà l’examen si la seua falta d’assistència es justificada.

Aquells alumnes que tinguen un nombre de faltes injustificades superior a 6 hores lectives de

la matèria perdran el dret a l’avaluació continua. Quan un alumne puga estar prop a la pèrdua

de l’esmentat dret, es notificarà als pares aquesta circumstància perquè adopten les mesures

oportunes.

Activitats de reforç i ampliació

Es prepararan activitats de reforç i ampliació per l’alumnat que ho necessite.

informaciÓ famÍlies

Documents