Cites famoses

"Els ciutadans haurien de comprometre i

participar més amb allò que llegeixen i que

veuen".

Pel que fa a la participació femenina en els

mitjans: "Aquestes periodistes a què es llegeix

més avui ho estan aconseguint perquè parlen

directament de les coses que interessen a la

gent i ho saben fer des d'un estil que és molt

propi i que l'home no se li ocorre perquè està

en una altra òrbita diferent "

Llibres i premis

Entre els seus llibres destaquen

Virtuts públiques (Premi Espasa

d'Assaig), El segle de les dones, Una

vida de qualitat, La voluntat de

viure, Creure en l'educació, El declivi

de la ciutadania i, la seva última

obra el 2011, El govern de les

emocions. El 2008 va ser

guardonada amb el Premi

Internacional Menéndez Pelayo.

Qui és?

Victòria Camps va nàixer a Barcelona l'any 1941. És

catedràtica de Filosofia moral i política de la

Universitat Autònoma de Barcelona des de 1972. Va

ser Catedràtica d'ètica a la Universitat Autònoma de

Barcelona des de 1986. Va servicerectora de la

Universitat Autònoma de Barcelona des de 1990

fins 1993. Entre 1993 a 1996 va ser senadora pel PSC-

PSOE. Ha estat consellera del Consell Audiovisual de

Catalunya. És presidenta de la Fundació Víctor Grifolls

i Lucas i del Comitè de Bioètica d'Espanya.

Cites famoses

"Els ciutadans haurien de

comprometre i participar més amb

allò que llegeixen i que veuen".

Pel que fa a la participació femenina

en els mitjans: "Aquestes periodistes

a què es llegeix més avui ho estan

aconseguint perquè parlen

directament de les coses que

interessen a la gent i ho saben fer

des d'un estil que és molt propi i que

l'home no se li ocorre perquè està en

una altra òrbita diferent "

Què ha aconseguit o quina vinculació ha tingut amb el feminisme? En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, denunciant la seva exclusió de la mateixa, la convicció en l'Estat del benestar com un valor a defensar davant la concepció liberal que pretén reduir l'Estat al mínim; una activa defensora de la democràcia participativa i d'una ètica que contribueix a la formació de la ciutadania. En el seu treball en la Comissió d'Estudi del Senat sobre els continguts televisius va defensar la televisió pública com un escenari d'imparcialitat, sense ser els portaveus del govern de torn, que és el que en la realitat tendeixen a ser. Sobre els mitjans de comunicació privats ha advocat per una major transparència respecte a la seva titularitat i als poders econòmics que els sustenten.