Tarragona2n semestre de 2015, núm 7. IIa èpocal’Info

especial jocs mediterranis

2

2n semestre 2015 núm. 7

La ciutat de Tarragona pateix un dèfi-cit en equipaments educatius públics d’educació primària. Això es veu amb el tancament de l’escola Olga Xirinacs, la ubicació de l’escola de l’Arrabassada, l’Es-cola de Ponent encara en barracons, el de-teriorament de les escoles de la Floresta o de la de Torreforta…

Tal com dèiem, si bé la competència recau en el Govern de la Generalitat (CiU-PP-PSC-ERC-ICV), el cert és que el Grup Municipal del PSC molts cops ha estat més pendent d’altres demandes o prio-ritats que de la defensa d’una escola pú-blica, laica, de qualitat i en català. Això es pot veure quan per aconseguir el finan-çament dels Jocs Mediterranis accepta el projecte de BCN World o ha estat capaç de pactar amb CiU a la Diputació de Tarragona, amb el nomenament com a president d’una persona imputada per corrupció.

Actualment, la ciutat compta amb 19 es-coles públiques, 9 de les quals no tenen ni gimnàs ni poliesportiu. En canvi i alhora, la ciutat té 12 escoles concertades (nou de caire religiós), nou de les quals tenen gimnàs i/o piscina. A més a més, alguna instal·lació esportiva en les escoles con-certades va comptar amb el finançament municipal (com el pavelló del Sagrat Cor, amb una aportació de 240.000 €).

1escola torrefortaSituada al carrer Tortosa del barri de Tor-reforta, l’escola va començar a funcionar el curs 1956-57 i l’edifici data de 1960. Ac-tualment, té prop de 450 alumnes. Només té una pista esportiva i no té ni vestidors per a fer educació física.

2escola sant salvadorEscola construïda fa 40 anys i situada a l’avinguda de Sant Salvador. Només té una pista esportiva descoberta per a tota l’escola i compta amb uns vestidors. No té gimnàs cobert ni pavelló poliesportiu.

3escola ponentEscola ubicada “provisionalment” en barracons... des del 2007 i situada a l’avinguda del president Tarradellas del barri de Campclar. No té ni pista espor-tiva descoberta ni vestidor, tot i que ha-bitualment utilitza les pistes i el pavelló de Campclar.

la construcció de les escoles públiques depèn de la conselleria d’ensenyament de la Generalitat de catalunya; ara bé, un cop construïdes, el manteniment recau en els ajuntaments.

L’aposta per una política esportiva i de base es pot veure amb el tancament de totes les pistes esportives fora de l’horari escolar, d’activitats extraescolars o amb el seu estat:

9 de 19 escoles públiques no tenen ni gimnàs ni poliesportiu

9 de 12 escoles concertades tenen gimnàs i/o piscina

Escola Torreforta Escola PonentEscola Sant Salvador

L’INFOCUP

3

4escola mediterra-niEscola situada al carrer Riu Ter de Camp-clar. Es comença a plantejar la necessitat de fer una escola el 1982 quan el CEIP Campclar queda petit. El 1985, ja comen-cen a funcionar les noves instal•lacions. Té diverses pistes esportives descobertes i vestidors. Sense gimnàs ni poliesportiu.

5escola la florestaBarri separat de la ciutat per l’autovia de Reus. L’escola es troba molt deteriorada i està esperant la redacció del nou pro-jecte. Té algunes aules en barracons i ac-tualment només té una pista poliesportiva descoberta. No té vestidors.

6escola ar-rabassadaSituada al carrer de Carles Babot Boixeda a la zona de l’Arrabassada. Actualment es troba en barracons esperant la construcció de les noves instal•lacions. Només tenen una pista esportiva sense vestidors.

7escola els ÀnGelsCarrer de Menorca, 24, al barri de la Granja. té diverses pistes esportives desco-bertes i vestidors malgrat tenir tres línies per curs i prop de 700 alumnes.

8escola miracleEscola dissenyada durant la Segona Re-pública que es troba al carrer del Carde-nal Arce Ochotorena, a prop de la Platja del Miracle. Té diverses pistes esportives descobertes i vestidors.

9escola el serralloSituada al passatge de Xavier Montsalvat-ge, 2. És preferentment l’escola pel barri del Serrallo i de Torres Jordi. Té diverses pistes esportives descobertes i vestidors.

Escola Mediterrani

Escola La Floresta

Escola Arrabassada

Escola Els Àngels

Escola MiracleEscola El Serrallo

2n semestre 2015 núm. 7

L’INFOCUP

2n semestre 2015 núm. 7

L’INFOCUP

4

què hi ha darrere dels jocs mediterranis?

2n semestre 2015 núm. 7

L’INFOCUP

5

tants fo-rats,tants barrets

El camp de golf de Residencial Llevant és l’espai on és practicarà la prova de golf dins dels Jocs del Mediterrani. Per al des-envolupament de la prova i (segons els propietaris del Parc Residencial) per evi-tar el conflicte entre la pràctica del golf a la vora dels forats 14 i 15 d’una banda, i la seguretat de les persones i dels elements de les edificacions de l’altra, durant la ce-lebració dels Jocs del Mediterrani, caldria fer una ampliació del Camp de Golf per encabir aquests dos forats. La Comissió d’Urbanisme de Tarragona va emetre informe favorable a la proposta d’obres de modificació i millora del recorre-gut del Camp de Golf de cara als Jocs: per sufragar la inversió, es podria finan-çar deixant construir 46 nous habitatges unifamiliars que es troben al mateix Parc Llevant Residencial. Actualment el preu d’una vivenda en aquest parc es troba al voltant dels 500.000€

Cal recordar que una part d’aquests ter-renys eren propietat de les societats Alin Tgna SA, i Geltrumar SA i que tenien com administrador únic el Sr. Josep Maria Huguet Salvat el qual s’ha vinculat en el cas Jordi Pujol Ferrusola per un possible cas de corrupció de blanqueig de diners a Croàcia. Actualment, un dels propietaris del terreny és l’empresa Gardimar SL, representada per la Sra. Monica Mestre -relacionada amb varies empreses del Sr. Huguet Salvat.

el coi, una his-tòria d’amorEl Comitè Olímpic Internacional (COI) i la seva sucursal espanyola, el Comitè Olímpic Espanyol (COE), fundats res-pectivament els anys 1894 i 1912 (refun-dat el 1924) són les entitats (el mateix honor que La Caixa, Telefónica, Repsol, Felip VI o Mariano Rajoy) que organit-zen els Jocs Olímpics d’Estiu, d’Hivern, però també els Jocs Mediterranis…

Els Jocs Olímpics d’Hivern de 2002 a Salt Lake City van comptar amb un es-càndol considerable degut a acusacions de frau i suborn que van suposar una in-vestigació per part del govern federal dels EUA. Però no són els únics casos: pel modest preu de 200.000 € es podien ad-quirir vots segons la BBC. Si hi sumem que fins enguany no s’han fet públics els sous dels dirigents —el president cobra 225.000 € anuals—, no sembla pas que la modèstia i l’austeritat siguin els sants patrons d’aquestes cases.

El reguitzell de capitostos que han pas-sat, però el que és la joia de la corona és Juan Antonio Samaranch, un reconegut franquista, que va ser President del Co-mitè Olímpic Internacional (COI) de 1980 a 2001 i més tard President Hono-rífic de 2001 a 2010. El COI, una història d’amor… als diners, a l’opacitat, a greus problemes ètics i democràtics. Amor per allà on trepitja, i sal per a la terra que l’acull. La Ikea Olímpica al barri d’Smart Clar Els destins de la multinacional Ikea i els Jocs Mediterranis 2017 semblen estar units a la nostra bonica ciutat. I el punt d’unió no seria un altre que el futur barri “smart” a Camp Clar al PP10 (Pla Parcial del POUM de la ciutat).Ambdós projec-tes troben el seu origen el 2007. Aquell any Tarragona i Reus van començar a disputar-se l’atracció d’Ikea, i el març d’aquell any el plenari de l’Ajuntament va prendre la decisió per unanimitat d’optar a l’organització dels Jocs Mediterranis.

Tres anys més tard, la tardor de 2011, la nostra ciutat era escollida com a seu dels Jocs (moment que tots els tarragonins i tarragonines recordem, per suposat). Mig any més tard Ikea es decidia per Tarra-gona i preveia la seva obertura abans que finalitzés el 2015.

Ara bé, no ha estat fins a meitat d’aquest 2015 que la Generalitat no ha donat el vist-i-plau perquè pugui començar l’exe-cució del Pla Parcial. Ara sí, doncs, per fi podrem tenir la resposta a les necessitats de la població tarragonina: la vertebració dels barris de Bonavista i Camp Clar (no dels barris amb el centre de la ciutat... això sembla que no és necessari) a partir de la construcció d’accessos a la macro botiga i un nou barri ple de glamour amb vistes a l’Anella Olímpica que ben segur ajudarà a valoritzar aquests nous habitatges!

la ikea olímpica al barri d’smart clarEls destins de la multinacional Ikea i els Jocs Mediterranis 2017 semblen estar units a la nostra bonica ciutat. I el punt d’unió no seria un altre que el futur barri “smart” a Camp Clar al PP10 (Pla Parcial del POUM de la ciutat).

Ambdós projectes troben el seu origen el 2007. Aquell any Tarragona i Reus van començar a disputar-se l’atracció d’Ikea, i el març d’aquell any el plenari de l’Ajun-tament va prendre la decisió per unani-mitat d’optar a l’organització dels Jocs Mediterranis.

Tres anys més tard, la tardor de 2011, la nostra ciutat era escollida com a seu dels Jocs (moment que tots els tarragonins i tarragonines recordem, per suposat). Mig any més tard Ikea es decidia per Tarra-gona i preveia la seva obertura abans que finalitzés el 2015.

Ara bé, no ha estat fins a meitat d’aquest 2015 que la Generalitat no ha donat el vist-i-plau perquè pugui començar l’exe-cució del Pla Parcial. Ara sí, doncs, per fi podrem tenir la resposta a les necessitats de la població tarragonina: la vertebració dels barris de Bonavista i Camp Clar (no dels barris amb el centre de la ciutat... això sembla que no és necessari) a partir de la construcció d’accessos a la macro botiga i un nou barri ple de glamour amb vistes a l’Anella Olímpica que ben segur ajudarà a valoritzar aquests nous habitatges!

què hi ha darrere dels jocs mediterranis?

Pista esportiva del Barri de Bonavista on no hi ha

prevista cap actuació dins dels JJMM 2017

L’INFOCUP

6

1r semestre 2015 núm. 6

L’Ajuntament encarregà a Mario Rigau (exsecreatri general d’UGT) la promo-ció de la Candidatura dels Jocs Mediter-ranis, que era una mena d’empresa priva-da en què participaven càrrecs públics i que s’havia de bastir amb capital públic i privat. Malgrat que la feina de promo-ció l’havia de fer la mateixa Candidatura, se subcontractà tota una sèrie de serveis a empreses com Tecnigenia, que al seu torn tornà a subcontractar empreses com Evolutt, Exxito i Direct Serveis, les quals no van aportar les factures pels treballs fets. Altres subcontractacions van ser per a l’empresa Direct Serveis SCP, adminis-trada per gent propera a Mario Rigau, o Services Solution Providers, administra-da per Francisco Luengo, que va facturar a la Candidatura 38.995 € per conceptes desconeguts; va tenir en plantilla durant un temps Agustí Mallol.

Després que Tarragona fos designada com a seu dels Jocs del 2017 calia desmuntar la Candidatura i l’informe que es va fer públic (perquè l’auditoria no es va fer pú-blica) plantejava molts dubtes amb quan-titats de diners no justificats.

La Candida-tura deLs JoCs Mediterra-nis

què hi ha darrere dels jocs mediterranis?Després de les eleccions municipals del 2007, hi hagué un canvi de govern a favor de PSC i ERC. L’alcalde entrant, Josep Fèlix Balleste-ros, va decidir en aquell moment tirar enda-

vant una «maragallada» i, amb la voluntat d’emular Barcelona 92, engegà el projecte de Tarragona com a ciutat seu dels Jocs Medi-terranis. Aquests són projectes a llarg termini

que permeten uns gran rèdits polítics i que donen via lliure a grans remodelacions de la ciutat pel «bé» del municipi.

Dins del comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani trobem com a president d’ho-nor Felipe VI, fill de Juan Carlos I, el qual fou nomenat successor com a cap d’Estat de l’Estat espanyol pel mateix Francisco Franco el 1969, i que jurà lleialtat al govern feixista que havia sortit del cop d’estat militar de 1936. Un altre dels que trobem com a membre del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 és (ara traspassat) Juan Antonio Samaranch, que fou delegado nacional de Educación Física y Deportes i presi-dent de la Diputació Provincial de Barcelona durant el règim franquista.

uns JoCs poC deMo-CràtiCs?

Per acollir els Jocs, cal la construcció d’un gran equipament esportiu, en aquest cas a Campclar, entre l’Escola Ponent, que és una escola en barracons, i les instal•lacions esportives de Campclar, que és on el seu dia es volia construir el nou camp del Club Gimnàstic.

Per iniciar la construcció, calia fer les expropiacions pertinents. En total, calia expropiar uns 35.000 m2. D’entre els expropiats destaquen dues finques: la que té més terreny, i també més tant per cent, és propietat de l’empresa Inversions i Promocions Urbanís-tiques Tarraco SA. L’expropiació a aquesta empresa és d’aproximadament 15.000 m2, dels 18.000 m2 que té la finca. Els propietaris són José Luis García i els seus fills. José Luis García és un conegut constructor de la ciutat que va ser president del Nàstic entre el 1998 i el 2001. Va tenir negocis comuns amb Àngel Fernàndez (Centre de Negocis del Port SA), que va ser conseller d’urbanisme per CiU fins el 2004 quan va haver de dimitir d’aquest càrrec i com a vicepresident del Nàstic per l’escàndol de corrupció urbanística de Terres Cavades.

La segona finca més gran per expropiar, d’uns 5.000 m2, pertany a l’empresa Fertilizan-tes Tarragona SL. Entre els accionistes d’aquesta empresa hi trobem Juan Oriol Rovira, que a la vegada és accionista d’Inter Rosario Port Service SA, una empresa de la qual també n’és soci Jordi Pujol Ferrusola i la seva esposa, Mercè Gironès. Durant un temps, l’adreça d’aquesta empresa estigué situada a l’avinguda de Roma, on trobem la seu del gabinet d’advocats de l’expresident de l’Autoritat Portuària, Lluís Badia.

de qui són eLs terrenys?

7

1r semestre 2015 núm. 6

L’INFOCUP

Per a la construcció de l’anella olímpica, l’Ajuntament de Tarragona, amb els vots de PSC i l’abstenció del PP i CiU, va decidir tornar a en-deutar la ciutat i demanar un préstec de 12 M€ a Caixabank, entitat fi-nancera presidida per Isidre Fainé. La signatura d’aquest préstec es va fer el dia abans de l’inici de la campanya electoral de les eleccions municipals del 2015, tot just quan diversos partits havien manifestat dubtes sobre l’exe-cució dels jocs. Aquest préstec se suma als 180 M€ de deute que té en aquests moments, aproximadament, l’Ajuntament de Tarragona. Aquest deute provoca que anualment es destinin prop de 20 M€ (15% del pressupost anual) a pagar interessos i préstecs bancaris demanats majoritàriament per a grans projectes faraònics i fallits.

El 29 de juny del 2015, es constituïa el nou govern de la Dipu-tació de Tarragona. Josep Poblet (CiU), malgrat els escàndols de corrupció i les imputacions rebudes pel cas Innova, va ser novament investit president de la Diputació Provincial, ara amb el suport del PSC. Tenia res a veure amb aquest suport els 9 M€ que la Diputació havia donat per als Jocs Mediterranis? El vicepresident de l’ens és i continua sent Josep Fèlix Ballesteros.

paCtar aMb eL diabLe?

L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar el servei de captació de donants i patrocinadors dels Jocs del Mediterrani amb un contracte que se situaria entre 1.248.000 € i 3.300.000 € a l’empresa Octa-gon Esedos SL, una empresa que alhora assumia la responsabilitat de la gestió, l’atenció i l’assesso-rament integral a tots els donants i patrocinadors. L’empresa està dirigida per Joan Cuscó, que es van beneficiar de diverses edicions de l’Open de Tennis de València i la Global Champions Tour d’Hípica per un valor de 19 M€ durant l’època de Francisco Camps.

qui busCa patroCina-dors? Entre el 2001 i el 2003 com a director de planifi-

cació i desenvolupament d’Octagon Esedos SL hi ha-gué Iñaki Urdangarin. El 25% de les accions d’Octagon Esedos SL pertany a Motorpress i entre els anys 2004 i 2009 trobem al Consell d’Administració d’aquesta empresa el “duque de Palma”. L’empresa va ser motiu d’investigació dins de la trama Nóos per un contracte ocult per a patrocini esportiu fet entre el 2006 i el 2007 pel Govern balear i que suposà uns guanys per a Octa-gon d’1,2 M€. Durant la mateixa època, també trobem al consell d’administració José Luis Samaranch Saenz de Buruaga, nebot de José Antonio Samaranch, i també Carles Vilarrubí, amic íntim d’Urdangarin, exvicepre-sident de la junta de Sandro Rossell, president d’Oxer Sport i que també es va beneficiar de l’Open de Ten-nis de València així com de la Global Champions Tour d’Hípica. A banda, Vilarrubí ha estat relacionat amb el cas Casinos, amb Artur Suqué, Tibigardens i Port Aventura amb Javier de la Rosa, les operacions amb Co-lón de Carvajal… i també es veié afavorit pel pacte de CiU amb el PP i passà a formar part de consells d’admi-nistració d’empreses com ara Telefònica.

eLs JoCs de La FaM?

Qui fa les obres?

El moviment de terres va ser adjudi-cat per l’Ajuntament de Tarragona a la UTE conformada per les empre-ses Dragados SA i Transmaber SL. Aquesta UTE ha rebut l’adjudicació del moviment de terres de l’Anella Mediterrània que es construeix al barri de Campclar, amb una ofer-ta de 867.467 €. Es tracta d’una quantitat excepcionalment baixa que és 2,5 vegades inferi-or a la despesa aprovada per l’Ajuntament per a aquesta actuació.

2n semestre 2015 núm. 7

L’INFOCUP

8

La classe política, desoint la societat, va fer apa-rèixer un nou bolet (just a l ’inici de la sequera) que es deia Jocs Mediterranis. Per nosaltres, aquesta va ser una nova cacicada que la població de Tarragona va rebre amb comprensible indife-rència i escepticisme.

La CUP no ens oposem sense raó als grans esde-veniments esportius, i més quan aquest podria ser, per als Països Catalans, el primer esdeveniment internacional en el qual participaríem com a nova nació reconeguda pels pobles de la mediter-rània i del món.

Des de la CUP de Tarragona, però, considerem que la realització dels Jocs haurien de ser la conse-qüència o el resultat de polítiques actives de pro-moció de l ’esport.

I que les programacions, campanyes, treballs, etc. finalitzessin o culminessin amb un esdeveniment que donés sentit a tot aquell treball anterior. Però actualment a la ciutat no es donen ni les condici-ons ni les línies de treball idònies perquè Tarrago-na aculli aquest esdeveniment:

2000 anys d’esportL’esdeveniment no pot servir per a la promoció de l’esport de la ciutat quan la meitat de les escoles públiques no tenen unes mínimes infraestructures esporti-ves; quan les polítiques de promoció de la bicicleta o d’esports aquàtics són ine-xistents; quan manquen les pistes espor-tives i els camps de futbol gratuïts, i hi ha hagut pujades dels abonaments esportius; quan al Centre i a Llevant no hi ha cap instal·lació esportiva municipal…

Patrimoni de la HumanitatLa ciutat és Patrimoni de la Humanitat, però molts dels seus edificis i monu-ments estan en situació precària com a conseqüència d’una mala gestió, malba-ratament o desídia, com són els casos de l’Hostal del Sol, la Tabacalera, el Teatre Romà, l’OMAC, el Banc d’Espanya, el Pàrquing Jaume I, el Mercat Central,el Museu de la Necròpoli... (i moltes altres Grans i Petites Runes que portem temps denunciant).

OcupacióLa realització dels Jocs no suposarà un augment directe en llocs de treball (es desconeixen les dades concretes sobre aquesta suposada gran ocupació), a més cal garantir un treball de qualitat i que es complexin aquest drets; uns llocs de treball que a la vegada han de tenir conti-nuïtat el 2018.

MulticulturalitatLa defensa de la cultura i la llengua ca-talana ha de ser una aposta del comitè organitzador, ja que aquesta és la que afavoreix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Amb les noves onades mi-gratòries, aquesta defensa ajuda a mante-nir la cohesió social del país, cosa que s’ha demostrat a les escoles on s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels in-fants i joves. Ignorem, però, des d’on s’en-focarà la multiculturalitat...

Les fonts de finançamentNo existeix una transparència en els pres-supostos i les despeses que es puguin generar. Desconeixem el llegat real en forma de deute que poden deixar aquests Jocs i hi ha masses exemples de sobrecos-tos i endeutament sense responsabilitats a la nostra ciutat...

Pressupostos socialsPer a la realització dels Jocs s’ha d’asse-gurar que no es retallin partides muni-cipals en serveis bàsics com ara la salut, l’ensenyament, serveis socials, cultura… això serà difícil d’evitar si la ciutat s’en-deuta encara més.

Cal que el 2018 la ciutat no es trobi hi-potecada, no hagi perdut el patrimoni cultural i natural, i que els tarragonins i tarragonines puguem seguir-hi treballant.

Hi ha massa incerteses relatives a les fonts de finançament, als terminis, i als suposats beneficis per a la ciutat. Massa incerteses relatives al llegat d’aquests Jocs Mediterranis. La CUP estem d’acord que a Tarragona cal millorar les infra-estructures i la cohesió urbanística de la ciutat, cal crear llocs de treball i im-pulsar l’economia local. Centrem-nos en aquests tres reptes i abordem-los inde-pendentment de projectes faraònics mas-sa vinculats a processos especulatius.

Evitem que els Jocs Mediterranis 2017 passin a la història com els Jocs de la Fam de la nostra ciutat.

Jordi Pujol FerrusolaFill de l’expresident Jordi Pujol i esquit-xat pel cas de corrupció de la Camarga. És soci de Juan Oriol, que és propietari d’una finca on hi haurà l’Anella dels Jocs.

José Luís GarcíaEmpresari i constructor. Va ser president del Nàstic. És propietari d’una finca de 18.000 m2 on hi construiran l’Anella dels Jocs.

Agustí MallolExregidor de l’Ajuntament per CiU. Va ser l’únic treballador de l’empresa Ser-vices Solution Providers, que va facturar 38.000 a la candidatura dels Jocs per con-ceptes desconeguts.

Iñaki UrdangarinExjugador del Barça d’Handbol i Duc de Palma. Ha estat imputat pel cas de cor-rupció Nóos. Va ser director de planifica-ció i desenvolupament de Octagon Esedos SL, empresa que s’encarrega de buscar el patrocini dels Jocs del Mediterrani.

personatGes il·lustres

12 són els milions que ha demanat

l ’Ajuntament per construir l ’anella olímpica.

15.000 són els metres quadrats de José Luis García

que seran expropiats per fer l ’Anella dels Jocs.

50% de les escoles públiques no tenen cap

instal·lació coberta per a fer activitats esportives.

867.467 són els euros que pagarà l ’Ajuntament a

l ’UTE de Dragados SA i Transmaber SL per al moviment de terres.

la xifra

Des de la CUP de Tarragona fa temps que reclamem una política rupturista (després de veure un sistema totalment esgotat) i demanem una absoluta transparència en les actuacions públiques.