· Entrevista a Xavier Bisbal Talló, nou mossèn del poble· Segona edició de la desfilada El Racó de la Moda· La Penya Blaugrana està de festa

Adreça electrònica:revista.elbreny@gmail.com

Imprimeix:PrintDigital

Diposit Legal:B-49.196-1974

Jordi Largo

SUMARI

INFO /Horaris i Tels._pàg. 2

EDITORIAL_pàg. 3

EL POBLE_pàg. 4-9

EL BRENY_pàg. 10

L’AJUNTAMENTINFORMA_pàg. 11

ESPORTS_pàg. 12-13

GENT DEL POBLE_pàg. 14

ENTITATS_pàg. 15

COL·LABORACIONS_pàg. 16-17

BO I SA PER... _pàg. 18

APUNTS DEL NATURAL_pàg. 19

EL RACÓ DEL CONTE_pàg. 20

CARTES A EL BRENY_pàg. 21

EL RACÓ GASTRONÒMIC_pàg. 22

CINEMA_pàg. 22

INFORMACIÓ_pàg. 22

Redacció i administració:c/ Maria Gimferrer, 20 - Sant Vicenç de Castellet

Periòdic d’informació local de Sant Vicenç de Castellet

Fundat l'any 1974

www.elbreny.com

N.381

El passat mes d’octubre es va tancar la celebració dels 125 anys de la presència de les Germanes Domíniques al nostre poble

Fundat l'any 1974

lbNovembre 2012

CINEMA_pàg. 20

EN AQUEST NÚMERO:

EL POBLE_pàg. 6

La FEDACSant Vicenç celebra els seus 125 anys

La setmana de la gentLa setmana de la gentgran d’enguany, una de gran d’enguany, una de les més participadesles més participades

Pre

u 2

,30€

Pàg. 4

2

INFORMACIÓTELÈFONS D’INTERÈS

HORARIS DE TRENS

Ajuntament:- Informació i oficines 93 693 06 11- Fax 93 693 06 10

Àrea Bàsica de Salut (Ambulatori) 93 833 52 24Biblioteca Vives Casajuana 93 833 08 56Bombers (Manresa) 93 874 00 80CAP Bages 93 874 23 15Centre Hospitalari 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50Clínica Veterinària 93 833 04 06Clínica Veterinària CANIGAT 93 833 10 11Col·legi Mare de Déu del Roser 93 833 03 05Col·legi Montserrat 93 833 12 59Col·legi Públic Sant Vicenç 93 833 05 65Col·legi Públic Cal Soler 93 833 22 44Comissaria de Policia (Manresa) 93 874 99 10Consorci de Formació (CFIBS) 93 833 13 11Correus 93 833 24 85Creu Roja: Oficines 93 872 56 44Deixalleria municipal 93 833 35 04Escola Bressol El Niu 93 833 04 62Esplai d’avis 93 833 17 01Farmàcia Fíguls 93 833 14 05Farmàcia Gimferrer 93 833 02 55Farmàcia Torras 93 833 16 73

Farmàcia Molina 93 833 06 11FECSA (Informació) 93 833 09 52FF.GG.CC. (Estació) 93 833 09 60Funerària del Bages 93 877 45 75Funerària Fontal 93 875 16 44Funerària Fontanova 93 875 06 06Gas Natural 93 875 00 44Guardia Civil 93 833 00 17Hospital de Sant Andreu 93 874 33 12Hospital General de Manresa 93 874 21 12IES Castellet 93 833 07 51INEM (Manresa) 93 874 00 66Jutjat de Pau 93 833 12 10Mossos d’Esquadra 93 875 98 00Parròquia de Sant Vicenç 93 833 01 02Policia Local (Oficines) 93 693 06 12RENFE (Estació) 93 833 30 13Residència d’avis 93 833 14 26Serveis Socials 93 833 11 02SOREA (Aigües i conservació) 93 833 09 13Taxis (Parada de St. Vicenç) 93 833 06 08Taxis (Ràdio Taxi Manresa) 93 874 40 00Xamba (Punt d’Inf. Juvenil) 93 693 06 40Zona esportiva 93 833 14 18

El Pont de Vilomara – Sant Vicenç de Castellet – Castellgalí Pont de V.

*06.30 07.30 - 09.30 - 11.30 - *13.30 - *15.30 - 17.30 - 19.30 St. Vicenç

*06.45 07.45 08.45 09.45 10.45 11.45 12.45 *13.45 14.45 *15.45 16.45 17.45 18.45 19.45 20.45Castellgalí

*07.00 08.00 09.00 10.00 11.00 12.00 13.00 *14.00 15.00 *16.00 17.00 18.00 19.00 20.00 21.00St. Vicenç

*07.15 08.15 09.15 10.15 11.15 12.15 13.15 *14.15 *15.15 16.15 17.15 18.15 19.15 20.15 21.15* Els dissabtes i el mes d’agost el servei no disposarà dels horaris assenyalats

ParadesSant Vicenç de Castellet: Guardia Civil, Plaça del Pi, La Farinera; El Pont de Vilomara: Plaça Santa Margarida, Marquet Paradís; Castell-galí: La Fàbrica, Ajuntament, Rotonda Olivera, Plaça Joan Cadevall, Camí de Montserrat, Carrer Ametllers, Carrer del Teatre, Rotonda Olivera, Ajuntament, Polígon Pla del Camí

/Última actualització: 7/2012

HORARIS D’AUTOBUSOS /Dies feiners

FGC

Direcció: Manresa

Direcció: Barcelona/Plaça España

05.43 06.11 07.31 08.31 09.31 10.51 11.51 12.51 13.11 14.11 15.11 16.11 17.11 18.11 19.11 20.11 21.11 22.51 23.45 06.31 07.51 08.51 09.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 21.51

R5

R50 18.51 19.51 20.51

FEINERS

DISSABTES i FESTIUS

R5 05.42 06.31 07.31 08.51 09.11 10.11 11.51 12.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51 22.51 23.4505.50 06.51 07.51 09.51 10.51

FEINERS

06.11 07.11 08.11 09.11 10.11 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.2506.51 07.51 09.31 10.31 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51

R5

R50 06.31 07.31 08.31

R5 06.11 07.11 08.11 09.11 10.31 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.25

Circula els laborables del mes d’agost

Servei fins a Martorell Enllaç

Circula dissabtes i festiusCircula fins a Martorell Enllaç i continua fins a Bcn-Plaça Espanya amb parada a totes les estancions

DISSABTES i FESTIUS

3

Així començava l’editorial del número zero d’El Breny, aparegut la tardor de 1974. El títol feia referència a la dis-posició del grup inicial a entomar amb entusiasme i vo-luntat l’aventura d’elaborar un periòdic d’informació local d’aparició mensual. Estavem a punt. A punt per afrontar els reptes, a punt per superar els obstacles. D’una i altra cosa hi ha hagut en aquests anys i tots han estat superats, esdevenint El Breny una de les publicacions locals més veteranes de Catalunya.

Com qualsevol altra, El Breny és una entitat sense afany de lucre i la seva gestió està a càrrec de persones que lliuren la seva feina de manera desinteressada, reduint així les despeses a les inevitables: maquetació, impressió, distribució, papereria, etc. Tot i així, els costos superen l’import que es paga en concepte de subscripció, fent rea-litat aquella vella dita de “vendre duros a quatre pesse-tes”; és a dir: oferir una cosa per sota del seu preu de cost.

Això ha estat possible des del primer dia gràcies a la col·laboració dels anunciants, que contribueixen volunta-riosament a que El Breny surti regularment, i a les sub-vencions institucionals de l’ajuntament i de la Generalitat. És així com s’ha pogut durant gairebé quaranta anys fer possible l’existència d’un mitjà en el que, amb encerts i amb mancances, hi ha quedat refl ectida una bona part de la vida social del nostre poble.

Els moments presents, però, no són bons per a ningú. Per les entitats sense afany de lucre tampoc. La políti-ca de retallades generalitzades que s’està aplicant, lluny d’estimular l’activitat econòmica està portant a una es-piral perversa per la que s’hi escolen recursos i voluntats, també del món del voluntarisme, amb el resultat d’una disminució progressiva de moltes activitats i sense pers-pectives visibles d’un canvi de criteri.

Aquest és un model que amenaça en gran manera la continuïtat de moltes associacions, ja que la majoria mantenen un equilibri econòmic permanentment fràgil i qualsevol desajust en aquest equilibri les posa en perill de desaparició. No només els ajuts públics han disminuït en quantitat, sinó que el seu pagament es demora de ma-nera sistemàtica sense que es conegui habitualment la data de fer-se efectiva. Vagi com a exemple que El Breny, a fi nals de 2012, encara no ha cobrat la subvenció que la Generalitat li va concedir pel 2010.

El col·lectiu que formem El Breny anem superant aques-tes difi cultats tenim la voluntat de seguir fent-ho amb les que puguin venir tal i com se n’han superat d’altres. Estem convençuts de la utilitat d’aquest humil periòdic i per tant no contemplem les difi cultats actuals com a insalvables. Sabem que trobarem obstacles en el temps que s’acosta, però també sabem que tenim un recurs va-luosíssim a les nostres mans: la fi delitat i el recolzament dels nostres subscriptors, de tots vosaltres. És per això que, mantenint la mateixa il·lusió que els fundadors d’El Breny, diem convençuts que “nosaltres, a punt”.

EDITORIAL Associació Cultural

Col·lectiu El Breny

Edició: Associació Cultural

Col·lectiu El Breny

Presidenta:M. Carme Grauvilardell

Director:Jordi Largo

Cap de redacció:Montse Solà

Consell de redacció:Ferran BesoraMireia BesoraJosep ChertóMontse ColomerÀngels FernàndezM. Carme GrauvilardellXavier IglesiasDavid JunyentJordi LargoJoana de MateoNúria MolinaAlfons PlansDavid SanzMontse Solà

Antolina Vilaseca

Grafi sme: Ferran Besora

Disseny Gràfi c: Alba Malo

Publicitat:Lourdes Vilà

Fotografi a: Santi Comas

David Junyent

Alfons Plans

Jordi Largo

Tresoreria:Àngels Fernàndez

Distribució:Alfons Plans

Jordi Trillo

Adreça:c/ Maria Gimferrer, 20

08295 Sant Vicenç de Castellet

E-mail:revista.elbreny@gmail.com

edició electrònica:www.elbreny.com

dipòsit legal:B-49196-1974

Imprimeix:

PrintDigital

EL BRENY accepta i agraeix totes les col·laboracions que es facin, sense garantir-ne en cap cas la seva publicació. Encara que no és necessari que els autors signin els seus articles, és imprescindible que els originals tinguin nom i DNI, sense els quals no es publicarà cap col·laboració. Podeu deixar les vostres col·laboracions al c/ Maria Gimferrer, 20 a la Biblioteca Popular “Salvador Vives Casajuana”, a l’adreça electrònica revista.elbreny@gmail.com o bé a qualsevol membre de l’Associació Cultural Col·lectiu EL BRENY. Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

Nosaltres, a punt

Amb el suport de :Col·labora:

4

Del 8 al 14 d’octubre tingueren lloc a la nostra pobla-

ció la Setmana de la Gent Gran. El programa d’aquest

any fou el següent i us oferim un resum de fotos

cedides pel Jordi Largo i l’Ajuntament de Sant Vicenç.

Dilluns 8 d’octubre:

A les 10 h del matí, CLASSE DE GIMNÀSTI-

CA DOLÇA al Pavelló Municipal d’Esports.

A les 11 h del matí, DEMOSTRA-

CIÓ PARTICIPATIVA D’ESPORT

A càrrec dels usuaris de la Residencia i Centre de

dia de St. Vicenç al Pavelló Municipal d’Esports.

A les 5 de la tarda, DIÀLEG AL VOLTANT DE

L’ENVELLIMENT ACTIU, “L’Any Europeu de

l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracio-

nal, reptes de futur i rol de la gent gran”, A càrrec de

l’Associació Siena a la Sala d’actes de l’Ajuntament.

Dimarts 9 d’octubre: EXCURSIÓ, visita al poble

medieval de Besalú i a Castellfollit de la Roca on es

visità el museu de l’embotit i el museu de les gale-

tes.Dinar + ball a l’estany de Banyoles i passejada

botànica en un centre de Jardineria de Banyoles.

Dimecres 10 d’octubre a les 5 de la tarda: CINE-

FÒRUM al voltant de la pel·lícula “ARRUGAS” de

Ignacio Ferreras a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

Dijous 11 d’octubre de 10 a 2/4 d’11

del matí, SEGUIM SENT JOVES

Taller participatiu d’autoestima i de dinàmiques de

riure a càrrec de Maria Navarrete a la Sala de Cal Soler

A les 5.15 h de la tarda, BUS A TEATRE: Sortida al

Teatre Kursaal a veure l’obra “Violines y trompetas”

Dissabte 13 d’octubre a les 6 de la tarda, BALL

AMB JOAN ALTARRIBA a l’Esplai dels avis

A les 9 del vespre, HAVANERES “Els Pesca-

dors de l’Escala” a LA Sala de Cal Soler

Diumenge 14 d’octubre a les 11 del matí, MISSA so-

lemne dedicada a la Gent Gran, amb la col·laboració

de la Coral de l’Esplai d’Avis i alumnat de l’Escola

Municipal de Música a l’Església Parroquial

A les 2 del migdia, DINAR DE LA GENT

GRAN al Pavelló Municipal d’Esports

A les 4 de la tarda, BALL amb PEP I M JOSEP al Pavelló

EL POBLE

La Setmana de la Gent Gran d’enguany, una de les més participades

5

EL POBLE

El passat dia 20

d’octubre el grup de

dansa oriental ZAFI-

RAS van participar en

el concurs ESENCIAS

organitzat per Raquel

Cruz celebrat a la Sala

Calasanç a Barcelona.

El concurs està dividit

en diferents categories,

en primer lloc solista

amateur, solista avançat,

solista professional,

grup amateur, grup pro-

fessional, grup de fusió i

grup infantil. En aquest

tipus de concurs hi ha

unes jutges que són

ballarines professionals

en aquest cas Cristina

Gadea, Amal Nahla, An-

gelina, Farasha, Sónia,

Basseema i Tati Alves,

les quals valoren tècnica,

expressió, coreografi a,

musicalitat, posada

en escena, i execució.

En el concurs hi havia

grups de Lleida, Barce-

lona, Terrassa, Olesa de

Montserrat, València,

Mallorca,… a on es va

poder veure una gran

varietat d’estils, i coreo-

grafi es molt originals.

El grup de les ZAFI-

RAS es van presentar

en solista amateur i

grup amateur, acon-

seguint un segon lloc

en el primer i un sisè

lloc en el segon.

Gairebé totes les

components del grup

van anar a animar a

les companyes que hi

concursaven, i va ser

una participació molt

emotiva i aplaudida.

Amb aquest esdeve-

niment comença la

temporada 2012-2013

del grup, ja que hi ha

un calendari de dife-

rents activitats, com per

exemple diferents tallers

amb professores cone-

gudes de diferent estils,

i la preparació del III

Festival Fantasia Orien-

tal que tindrà lloc el 20

d’abril del proper any.

Amb això el grup de

les Zafi ras aporten el

seu granet de sorra a la

promoció de la dansa

portant el nom de Sant

Vicenç de Castellet arreu.

GRUP DE DANSA

ORIENTAL ZAFIRAS

El grup de dansa oriental Zafiras al concurs Esencias de Barcelona

Municipal d’Esports

El programa va

comptar amb el su-

port de l’Associació de

Gent Gran de l’Esplai,

l’Associació Social Sem-

pre Dones, el Centre de

Cultura Popular Mes-

tra Carme Baldelló, la

Coral de l’Esplai d’Avis,

l’Escola Municipal

de Música, l’Església

Parroquial i la residèn-

cia de Sant Vicenç.

6

EL POBLE

El passat 7 d’octubre

es va tancar l’any de

celebració dels 125 anys

de presència de les

germanes dominiques a

St. Vicenç de Castellet.

Durant aquest temps,

tot el què s’ha fet a

l’escola (jocs fl orals, dia

de la Pau, castanyada,...)

ha tingut un caire més

festiu per remarcar un

aniversari tan especial.

Un dels actes més

emotius va ser la prime-

ra Trobada d’exalumnes

de totes les èpoques que

tingué lloc el 29 de set-

embre. Més de 300 per-

sones entre exalumnes,

exprofessors, professors

actuals i germanes, es

van reunir per celebrar

i recordar el seu pas

per l’escola. No hi van

faltar les abraçades, les

sorpreses i alguna llà-

grima dissimulada que

brollava sense permís al

retrobar amics, amigues,

professors, companys

amb els que tan bones

estones havíem com-

partit i que potser mai

més havíem tornat a

veure... Els records de la

infantesa estan gravats

molt al fons del nos-

tre cor! Una exposició

de fotografi es i llibres

antics ens va ajudar

a rememorar els dies

llunyans ens els que, en-

tre lliçons, jocs, rialles,

exàmens... vàrem anar

aprenent a fer-nos grans.

També l’Ajuntament del

poble va voler homena-

tjar la important tasca

educativa que les germa-

nes han fet al llarg de tot

aquest temps i en un acte

de reconeixement fet a

la sala de plens el dia 5

d’octubre, el Sr. Batlle i la

regidora d’ensenyament

van lliurar a la germana

FEDAC ST. VICENÇ celebra els 125 anys

Un grup d’exalumnes assistents a la trobada recorda el lloc on

també es van retratar amb la bata posada i uns quants anys menys!Molts/es exalumnes van gaudir veient-se en les fotos de l’escola.

L’exposició de fotografi es i llibres antics abans d’obrir portes. Com hem canviat tots plegats!

7

EL POBLE

En motiu de “La Set-

mana de la Gent Gran”

que es celebra de ma-

nera anual a la nostra

localitat, el passat 8

d’octubre, 10 usuàries

de la Residència Assis-

tida i Centre de Dia de

Sant Vicenç de Castellet

juntament amb personal

del centre, han format

part d’aquesta festa

dedicada a la vellesa.

Amb el ball Alegria, una

coreografi a que porten

assajant amb molta

dedicació i entusiasme

durant temps i que

pertany al Cirque Du

Soleil, van evocar gran

admiració i emotivitat a

tot el públic, majoritària-

ment infantil, assistent

al Pavelló Municipal.

És la segona vegada

que representen aquesta

coreografi a i van tornar

a demostrar un cop més,

que fer-se gran no és

sinònim de no poder fer

res, sinó que hi ha molt

camí per fer si es manté

l’alegria i l’optimisme en

aquesta etapa de la vida.

Vanesa Gascon

La Residència participa a la Setmana de la Gent Gran

A l’escenari de la sala P. Coll la representació d’una

aula antiga ens transportava al passat.

Josefi na Viladrosa, actual

titular del centre, una

placa de record i van

dedicar-li unes paraules

d’agraïment sincer, de su-

port i de col·laboració des

de la institució municipal.

Finalment, el 7

d’octubre, dia de la Mare

de Déu del Roser, es va

celebrar una eucaristia

amb la participació de

tota la comunitat educa-

tiva, en la que, a més de

donar gràcies al Pare Coll

per la trajectòria realit-

zada, li vàrem demanar

la seva ajuda per seguir

fi dels al seu carisma du-

rant molts anys més. Per

últim, una gran festa al

pati va posar el punt i

fi nal a tot un any de joia.

8

EL POBLE

La desfi lada del Racó

de la Moda va tornar

el passat diumenge 30

de setembre en la seva

segona edició, amb

més força que mai a

la sala polivalent de

Can Soler a Sant Vi-

cenç de Castellet.

La desfi lada començava

a les 6 de la tarda i una

bona estona abans de

començar, ja hi havia

gent esperant a que

s’obrissin les portes.

Una tarda màgica,

plena de glamour on

un públic entregat de

gom a gom va gaudir

d’una desfi lada on hi

havien models petits i

grans, tots ells en una

catifa vermella en-

voltada de fl ashos de

càmeres. Un total de

450 persones expectants

a tot el que passava a

sobre la passarel·la.

Moltes van ser les

botigues que varen

participar aquesta

edició, com a novetat

enguany van desfi lar

models amb roba pre-

mama, molts nens amb

roba infantil i fi ns hi tot

un grup de Hip-Hop va

fer una petita demos-

tració dels seus balls.

La desfi lada organit-

zada per dues noies de

Sant Vicenç, la Judith

Martínez i la Marina Ba-

rranco, juntament amb

la Unió de Botiguers de

Sant Vicenç i co·laborant

també l’Ajuntament del

poble, ens van presentar

les tendències en roba

i calçat per la tempo-

rada tardor/hivern.

Esperem veure mol-

tes més edicions

d’aquest “Racó de la

Moda” tan especial, i

que ja es un referent i

un aparador a tota la

comarca del Bages.

No oblidarem aque-

lla tarda de diumen-

ge, que no va ser una

tarda qualsevol…

MIREIA BESORA

Desfilada “El Racó de la Moda”

9

EL POBLE

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29

El CEIP Sant Vicenç va

rebre la tarda del 30

d’octubre la visita de

dos jugadors de

l’Assignia Manresa. Els

alumnes van gaudir

amb la presència

d’Oliver Arteaga i

Haukur Palsson.

Dos jugadors de l’Assignia Manresa a Sant Vicenç

10

EL BRENY

L’escola a Catalunya,

tal i com és ara, es va

confi gurant a fi nals dels

anys seixanta i prin-

cipis dels setanta. El

desconeixement de les

realitats físiques i his-

tòriques de l’entorn de

l’alumne eren tan igno-

rades com les culturals i

les artístiques, i la llen-

gua catalana no tenia

accés a les aules amb

uns efectes empobridors

dobles: als catalano-

parlants se’ls deixava

sense aprenentatge

normatiu de la seva

llengua, i als castellano-

parlants se’ls tancava la

possibilitat de conèixer

la llengua del país on

vivien privant-los d’una

formació complerta.

Catalunya, durant el

període republicà del

s XX havia viscut un

important procés de

renovació pedagògi-

ca, paral·lel al que es

produïa a diversos llocs

d’Europa, però la guerra

civil i el triomf del

feixisme van canviar el

sistema educatiu català

que progressivament es

va anar omplint de mes-

tres formats en el nou

règim. Així es va conso-

lidar a tot Espanya un

model d’ensenyament

molt sotmès a les

directrius polítiques

i en el que era molt

difícil que hi entressin

idees renovadores.

A fi nals dels seixanta i

principis dels setanta, va

agafant força un movi-

ment renovador dins el

col·lectiu d’ensenyants

de Catalunya, que

deslligat de la via ofi cial

comença una formació

paral·lela dels mestres i

que es realitza de mane-

ra gairebé clandestina,

recollint l’experiència

dels mestres encara vius

de la república i en con-

tacte amb els corrents

europeus més innova-

dors. El col·lectiu de

mestres així “reciclats”

van implantant criteris

de pedagogia activa a

les escoles, intentant

superar les limitacions

de tots tipus i intro-

duint activitats escolars

que ara són comuns i

normals però que en

aquell moment eren una

gosadia. L’ús del català a

l’escola va tenir, no cal

dir-ho, enormes difi cul-

tats i sancions, però de

mica en mica la llengua

va anar ocupant un lloc

a l’escola i el seu ús va

quedar normalitzat el

1980, amb la Genera-

litat ja restablerta i la

democràcia instaurada.

És en aquest context

que un grup de pares

santvicentins impulsen

la creació d’una escola

que s’adaptés als nous

corrents i que aportés

als seus fi lls una for-

mació més adaptada a

la realitat i als temps

presents. Aquesta ini-

ciativa pren forma a la

Casa Cuna, que havia

funcionat tradicional-

ment com a guarderia

laboral. L’experiència va

durar només sis anys

però va representar

la implicació de Sant

Vicenç en la renovació

pedagògica catalana,

avui tan qüestionada

des de certs àmbits de

fora de Catalunya des

d’on sorgeixen de ma-

nera regular tota mena

d’iniciatives orientades

al seu desmantella-

ment. Només cal donar

una ullada a la prem-

sa per constatar-ho.

Del sorgiment i exis-

tència d’aquesta escola

de primària a la Casa

Cuna en tracta un

treball que ha elabo-

rat l’Antolina Vilaseca.

Ella en fou una de les

mestres i ha recopilat

records i fotografi es

d’alumnes i de treballs

realitzats que està

acabant d’ordenar i que

serà publicat propera-

ment en forma de llibre.

Des del Breny anirem

donant informació re-

gular d’aquest projecte.

Casa-Cuna, embrió de l’escola catalana a Sant Vicenç

GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja

mensualment, és Antoni Contre-ras amb el número de soci 314. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de

Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per

recollir el premi.

11

L’AJUNTAMENT INFORMA

El dissabte 29 de setembre, dins els actes de la Se-

tmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, tingué

lloc la Caminada popular. Amb participació d’unes

20 persones, es va fer una caminada de 14 km fi ns

arribar al punt fi nal del territori del terme munici-

pal, on limita amb Marganell i Castellgalí. Un indret

poc conegut pels participants que van gaudir de

poder conèixer aquesta zona del municipi. La pluja

no va espantar als participants (a l’anada venia per

darrera nostre i a la tornada els va agafar de ple).

Homologació Escola de Música

Dissabte passat els contes van tornar a la biblioteca.

De la mà de la Jordina Biosca, les aventures d’un perso-

natge anomenat Belindo, es van anar succeint, expli-

cades i interpretades de forma magistral per la Jordina.

La sala es va omplir de nens i nenes acompanyats per

pares i avis, i tots plegats van gaudir de les històries

més fantàstiques, històries que a vegades fan riure, a

vegades fan tremolar, però sobretot, fan somniar.

PAM 2012-2015: Sant Vicenç despert@!: Presentació 25 d’octubreDesprés d’haver aprovat el Pla d’Actuació Municipal 2012-2015 en sessió plenària del dia 12 de juliol d’enguany,

el dia 25 d’octubre es va presentar el document a la ciutadania, en un acte de presentació celebrat a la Sala

de Plens, en el qual l’equip de govern va explicar les 8 línies estratègiques i els més de 400 compromisos que

l’Ajuntament ha adoptat amb la ciutadania durant la present legislatura. Potser estaria bé que informéssiu, si

us sembla, que la ciutadania pot adreçar-se a l’OAC per a aconseguir un exemplar del PAM o bé consultar-lo

electrònicament a través de la següent adreça electrònica: http://svc.cat/docroot/svcastellet/PAM/index.html

El cicle “L’Hora del conte” torna amb èxit a la Biblioteca Municipal

Caminada Popular

L’endemà dia 30 es va efectuar, amb la participa-

ció d’unes 100 persones, la IV PEDALADA CONTRA

EL CANVI CLIMÀTIC. Els participants van poder

fer el recorregut de 4 o 8km, participar en els di-

ferents tallers organitzats i provar les “balance

bike” en un circuit preparat per provar aquests

divertits tricicles. Els participants van ser obse-

quiats amb coca i xocolata i amb un clauer.

Pedalada contra el canvi climàtic

Amb el canvi d’ubicació de l’Escola de Música es va tramitar l’expedient per a l’homologació de l’Escola per

part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest mes d’octubre ens ha arribat

la proposta de conveni, amb el qual obtindrem el reconeixement del centre com a escola autoritzada per la

Generalitat i també tindrem dret a la subvenció corresponent segons el nombre d’alumnat (uns 180 alumnes)

que cursin estudis musicals a l’Escola.

12

ESPORTSNa Laia Díez i Fontanet i la TDS del Montblanc

Na Laia Díez i Fon-tanet, com la majoria d’entrevistats en aques-ta secció d’esports, fa i ha fet de l’esport “una manera de viure”. Ho podrem comprovar al llarg de l’entrevista que li hem fet per “el Breny”.

—Laia, a on vas néixer?

— Vaig néixer a Sant

Vicenç de Castellet,

un 19 de Gener del

1978 ara fa 34 anys.

— Què recordes de la teva infantesa…

— Bé, la veritat és que

crec que vaig néixer

fent esport. De fet amb

4 anys ja participava a

les curses del poble i

obtenia bons resultats,

eren moments de molta

il·lusió quan rebia aque-

lles copes de primera

classifi cada. Aquell espe-

rit de competició i supe-

ració encara el tinc ara.

— I a més…?

— I a més vaig tenir la

sort de què el meu pare,

en Pere Díez, practicava

esports a l’aire lliure

com córrer, caminar, i jo

sempre anava amb ell.

M’ho passava molt bé!

No se m’oblidaran mai

aquells matins de dissa-

bte que enfi làvem fi ns

a “ca la iaia” per gaudir

de Montserrat i com

no, fer un bon esmorzar

amb bona companyia.

—Vas fer ballet

clàssic 7 anys…

—Si vaig fer ballet

clàssic durant

molt de temps,

però aleshores

ja ho combinava

amb l’esport i la

meva muscula-

tura es desenvolupava

ràpidament, cosa no

massa adequada per

el ballet clàssic, de

manera que vaig deci-

dir dedicar-me al que

realment m’omplia,

que és l’esport.

—Has practicat

altres esports?

—Si, i tant. Vaig jugar

molts anys a bàsquet i

fi ns als 27 anys vaig ser

jugadora i entrenadora

d’aquest esport. També

practicava alpinisme i

senderisme als majes-

tosos Pirineus, motxilla

amunt, motxilla avall.

Va ser una altre bona

època de la meva vida!

Després em vaig de-

dicar al “running” de

forma més exclusiva.

Feia curses de 10, 14 i 21

quilòmetres per asfalt,

però després de l’asfalt

vaig retornar a la natura,

i vaig començar amb

les curses de muntanya.

Aquesta és l’especialitat

que ara practico i a la

qual n’estic cent per

cent “enganxada”.

—Quines curses de

muntanya has fet?

—He fet moltes pe-

tites curses de pocs

quilometres, però la

primera cursa llarga

de muntanya va ser la

Marató de l’Aneto i vaig

acabar molt bé. Fa un

any vaig fer la Ultratrail

del Montsant: era una

cursa de 101 quilòmetres

i un desnivell acumulat

de 4500 metres. Vaig

ser 3era de la classifi -

cació, en 13 hores i vaig

gaudir tant que em vaig

decidir per intentar fer

la cursa del Montblanc.

—També fas raids?

— Sí. Aquesta moda-

litat esportiva també

m’agrada molt, per-

què requereix que

siguis multidisciplinar

i et permet gaudir de

l’esport en equip, que

m’encanta. Els raids

es fan per equips de

2 o 3 participants en

diferents especialitats.

Estic en un equip de

Girona. El que és bàsic

als raids és l’orientació

i es practica “running”,

BTT, escalada, kayak,

patins en línia, rappel...

Els raids poden durar 12

hores, 24 hores o més.

— Què és el raid

del Bimbache?

—El vaig fer fa dos anys.

Era el Campionat del

Món de Raids de Mun-

tanya. Es començava a

Àvila i acabava a Sala-

manca. El vaig fer amb

un equip de nois que

em van venir a buscar,

ja que trobar una noia

amb ganes de patir tant

amb certes condicions

físiques, entenc que

no deu ser fàcil. Per

aquest tipus de raid

vam necessitar buscar

espònsors, ja que són

uns costos molt elevats

i sinó no ens hagués

estat possible realitzar-

lo. Era un raid de 5 dies

seguits, per tant era a

tota hora, tant si era

de nit com de dia, era

qüestió d’explotar el

rendiment del cos per

no perdre temps. Ja et

pots imaginar doncs

que vam dormir po-

quíssim. Es tractava de

fer 830 quilòmetres i

els últims 80 es feien

en kayak i si a les 6 de

la tarda estaves al riu,

havies de parar per-

què era perillós baixar

per aigües braves. Bé,

podria explicar infi nitat

d’anècdotes d’aquell

raid però no acabaríem

mai. Només dir que

l’experiència va ser

inoblidable, encara que

la recuperació del meu

cos val a dir que va ser

malauradament, lenta.

Actualment, un cop al

mes faig un raid, durant

un cap de setmana, per

13

entrenar, però la meva

especialitat és córrer.

— I cap el Montblanc…

— És una cursa impor-

tantíssima a nivell mun-

dial i molt mediàtica.

Per fer-la es necessiten

certa quantitat de punts,

que s’aconsegueixen

fent curses d’entre 80

i 100 quilòmetres. Al

Montblanc hi ha 4

curses: la més impor-

tant és la Cursa Reina,

la UTMB (Ultra-Trail du

Mont-Blanc) (169 quilò-

metres i 11000 metres

de desnivell acumulat),

però malauradament

no vaig tenir prou punts

per fer-la i vaig córrer

la segona cursa, la TDS

(Sur les Traces des Ducs

de Savoie) (114 quilo-

metres i 7200 metres

de desnivell acumulat

positiu). Surts d’Itàlia

(Courmayer), creues

entre les muntanyes

d’Itàlia per entrar a

França per el “coll du

petit saint bernard” i

s’acaba a Chamonix. Hi

ha avituallaments a dife-

rents punts i si estàs de

sort pot acompanyar-te

una persona per portar-

te roba de recanvi ens

uns punts determinats,

que va ser el meu cas.

La Climatologia va ser

severa, ens va ploure

sempre, durant tot el

camí, i una granissada

també va caure. Vam

començar 1400 parti-

cipants, dels quals 200

érem dones. 800 van

abandonar durant la

cursa. Vaig trigar a fer-

la 23 hores. En el meu

cas vaig començar a

les set del matí i vaig

acabar a les sis del

matí del dia següent.

Les sensacions van ser

bones durant tota la

cursa, primer t’envaeix

una por barrejada amb

emoció, de no saber

que et trobaràs, però

quan era al km 60 vaig

“saber” que l’acabaria.

M’agradaria remarcar

que durant tot el camí

havia molta gent ani-

mant als corredors i això

és una cosa fantàstica.

I fi nalment, quan vaig

arribar a la meta, la

sensació d’autoestima i

felicitat va ser indescrip-

tible, és tot tant immens

que no ho sé descriure

amb paraules, aleshores

saps que has assolit un

gran repte personal.

Vaig classifi car-me

la 137 de la gene-

ral i la 5ena de la

meva categoria.

— Què penses d’aquesta cursa?

De moment , és la

millor que he fet. I m’he

adonat que les dones

tenim una gran forta-

lesa mental, i aquesta

cursa no és més que

“coco”, és el què et fa

tirar endavant quan les

cames diuen prou. Va

ser dura, bé de fet, és

tan dura que encara

m’estic recuperant. He

començat a fer entrena-

ment suaus amb bici-

cleta, escalada, caminar

i muntar a cavall. Ja

que vaig estar 48 hores

sense poder caminar.

— Quins projec-tes futurs tens?

— Doncs, l’any vi-

nent, fer la UTMB i al

maig vull fer el trail de

Menorca com entrena-

ment. Seguir entrenat

per Montserrat pujant i

baixant de nit, plovent,

i si aquest any tornem

a estar de sort, nevant.

— De què treballes?

— Vaig llicenciar-me

en INEFC i treballo

d’entrenadora personal.

La feina la gaudeixo

igual que el “running”

i aprofi to les tardes

de dilluns, dimecres i

divendres per a entrenar

i els caps de setma-

na per fer raids entre

altres coses. Sempre

estic fent activitats, això

és sagrat per a mi.

— Molta gent es demanarà si tanta duresa és sana…

— Bé, sincerament,

crec que no en el tema

físic, però la qualitat

de vida mental i emo-

cional que et donen

per mi està més que

recompensat aquest

desgast físic. Ara per

ara les curses de mun-

tanya són la meva vida.

Em deixes bocaba-

dada. Et desitjo molts

èxits personals en un

futur i continuar gau-

dint de la muntanya.

Juana de Mateo

ESPORTS

14

Amb Xavier Bisbal

Talló, mossèn de Sant

Vicenç de Castellet.

Fa un parell de mesos

que està fent de mossèn

al nostre poble i volíem

saber una mica més

d’ell. Ens hem acostat

a la parròquia on molt

gustosament ens ha atès.

En Xavier Bisbal Talló

va néixer un 12 d’agost

de 1982 a Igualada, on

ha passat part de la

seva infantesa i ado-

lescència. Allà és on va

fer els estudis de pri-

mària i secundària.

Ve d’una família de

periodistes i durant molts

anys va col·laborar a la

premsa de l’Anoia. Actual-

ment és el director de la

fulla diocesana de Vic.

—Bon dia Xavier,

quan vas decidir

fer-te mossèn?

—Vaig estar estudiant

uns anys a la Universitat

de Barcelona i després

d’un discerniment

com a persona creient

vaig decidir convertir-

me en sacerdot.

Per fer això vaig

estudiar al seminari

de Barcelona, fi ns que

fa dos anys, el bisbe

de Vic, em va ordenar

sacerdot juntament

amb dos companys més.

—Xavier, quin ha sigut

el teu primer destí

com a sacerdot?

—El primer destí va ser

a Roma on vaig comple-

tar estudis i he treballat

al Santuari de la Patrona

de Roma, també cone-

guda com “la Madonna

del Divino Amor”.

—Vas deixar Roma

i vas venir cap a te-

rres catalanes?

—El passat mes de juny

el Bisbe va dir que ja

podia tornar a casa, i el

meu destí va ser Sant Vi-

cenç de Castellet, i tam-

bé el Pont de Vilomara.

Tinc un col·laborador

que es diu Gregori que

viu al Pont de Vilomara.

—Com està sent

l’adaptació al

nostre poble?

—Estic en procés

d’adaptació, poc a

poc vaig coneixent

la gent del poble.

—Deus haver partici-

pat en alguna festa de

casa nostra, veritat?

—Doncs sí. Des que

he arribat, ja he par-

ticipat en dues festes.

Una va ser l’Aplec de

Castellet que em va

agradar molt, i l’altra

el passat diumenge 14

d’octubre a la festa de

la gent gran, on ens ho

vam passar molt bé.

—Es fa catequesis

aquí a la parròquia?

—Ja hem organitzat els

grups de la catequesis, i

també dir que després

d’uns anys tornarem

a tenir confi rmacions

aquí a la parròquia.

—Suposem que deus

estar al cas de tota

la polèmica amb

l’anterior Mossèn, oi?

—La parròquia de Sant

Vicenç ha viscut una

situació particular de la

qual jo no n’he sigut tes-

timoni directe, però si

que puc dir que la gent

té ganes de què hi hagi

pau i que la parròquia

funcioni amb normalitat.

Us faig saber que la

parròquia està oberta

a tots els feligresos,

que també està oberta

a les entitats del po-

ble per poder establir

lligams de col·laboració

i pel què faci falta.

He notat que existei-

xen diverses necessitats

materials en moltes

famílies de Sant Vicenç,

degut a l’actual crisi.

M’agradaria en un futur

poder ajudar més a

pal·liar aquesta situació.

I per últim, un pro-

jecte per aquesta

tardor és la instal·lació

d’una nova calefac-

ció per a l’església.

Fins aquí l’entrevista,

només dir-li al Mossèn:

Xavier, Benvin-

gut a casa!

Abans de marxar ens

ha donat els horaris de

despatx per la gent que

pugui estar interessada.

Dilluns de 20 a

21 del vespre

Divendres de 18:15

a 19 de la tarda

A hores convingudes

també us atendran

amb molt de gust.

Confessions: 15 minuts

abans de les misses de

vigília i de diumenge i

sempre que es demani.

També tenim els nous

horaris de Misses:

Dies feiners, a

les 19 hores

Primer dimecres

de mes a les 11 a

la Residència.

Dissabtes a les

19 del vespre

Diumenges a

les 11 del matí

MIREIA BESORA

JOSEP CHERTÓ

GENT DEL POBLE

15

ENTITATS

La Penya Blaugrana de

Sant Vicenç de Castellet,

ha tingut un octubre

mogudet. Va començar

el dia 6 amb la inaugura-

ció d’uns nous pal i

bandera a la façana del

local social, encetat

amb un brindis les

festes del seu XXXIV

aniversari.

Continuaren el diven-

dres 12 amb dinar de

germanor al Castell

Oller del Mas. 277

persones van compartir

aquest dinar entre socis

i amics tant de Sant

Vicenç de Castellet com

d’altres poblacions i

Penyes que ens van voler

acompanyar.

En aquesta ocasió el

convidat d’honor va ser

el senyor Ramon

Termens propietari de

l’empresa Taurus i

membre de la secció de

Penyes del FC Barcelona,

que amb les seves

paraules va demostrar

uns grans coneixements,

tant de les penyes com

d’empresa. La secretària

de la penya Nati Pérez,

va ser l’encarregada de

oferir-li un diploma

record de la Penya, com

a obsequi. Tanmateix el

president Gomàriz

donar un obsequi a la

Nati, en agraïment a la

seva incansable tasca a

la penya. També van

assistir a l’acte l’alcalde

de Sant Vicenç de

Castellet Sr. Joan Torres,

i el regidor de via

pública Sr. Quim

Casajuana.

Abans del dinar la

Cobla La Principal de

Terrassa va oferir un

concert de sardanes

fi nalitzant amb el cant

dels segadors i La

sardana del Barça,

adaptacions de Victor

Boix, component de la

cobla, que van ballar els

assistents al dinar. Per

fi nalitzar una bona

ballaruga pel Josep i la

Carme.

Esperant l’any que ve,

només resta felicitar a

tots els assistents per la

seva col·laboració a fer

que la trobada hagi estat

tot un èxit.

Per acabar d’arrodonir

el mes, la Penya orga-

nitzà una sortida a

Andalusia, del 22 al 27

d’octubre. La ruta fou

Almeria, Màlaga,

Benalmàdena, Gibraltar,

Mijas, Marbella,

Puertobanús,

Torremolinos i

Cartagena.

La Penya està de festa

16

COL·LABORACIONS

Esquerra Republicana

de Catalunya a Sant

Vicenç de Castellet va

votar en contra de les

ordenances fi scals per al

2013 proposades per

l’equip de Govern

(CiU+PSC) per l’augment,

per segon any consecutiu,

de l’IBI. L’IBI, la recollida

d’escombraries i l’impost

de circulació augmenten

el 3,4% equivalent a l’IPC

de l’estat, mentre que el

de Catalunya és el 3,9%

(dades de setembre).

Esquerra considera que

esgrimir l’augment de

l’IPC quan en realitat els

sous no augmenten

d’acord amb aquest índex

–al contrari, en molts

casos els sous disminuei-

xen- no és correcte.

L’any passat, ERC es va

abstenir en la votació de

les ordenances, però

aquest any va considerar

que s’havia de mostrar

contrària davant d’una

nova pujada de l’IBI que

no s’entén en un mo-

ment de crisi econòmica,

i menys encara quan el

Govern local porta a

terme accions que res no

tenen d’austeres, com el

canvi d’ubicació del

monument a la plaça de

l’Onze de Setembre, els

cartells publicitaris a

l’entrada del pont, la

recuperació del castell de

focs, la gratuïtat d’actes i

la instal•lació de nou

mobiliari urbà en espais

ja reformats.

Evidentment, són actua-

cions que es poden

considerar millors o

pitjors, però que, a més,

es poden realitzar gràcies

a l’estalvi generat durant

l’anterior Govern de CiU

i ERC, com el mateix

alcalde ha reconegut en

diversos actes públics,

però que ara no són

necessàries. I ho són

encara menys si es

decideixen pujar impos-

tos.

Esquerra també va

reiterar que les bonifi ca-

cions es basen en criteris

tan poc objectius com el

nombre de fi lls o el tipus

de família i que no es fan

d’acord al nivell

d’ingressos familiars,

quan seria millor i més

objectiu, ja que, per

exemple, hi pot haver

famílies amb un sol fi ll

que passin més penúries

que no pas una família

de tres fi lls.

Com l’any passat -ja a

l’oposició- i l’anterior –

encara al Govern-, ERC

opta per l’increment zero

de l’IBI i no per un

augment exclusivament

recaptatori. Seguint el

mateix discurs dels

darrers anys, s’ha de

tenir en compte la crisi,

que ha empitjorat amb

l’augment de l’atur i que

està afectant a les classes

treballadores, i per

coherència el partit es

manté en la mateixa

posició: cal reduir les des-

peses com en la legislatu-

ra anterior, com s’ha vist

que dóna fruits, i no

continuar gastant com si

no passés res.

ERC també va demanar

que es fes una actualitza-

ció del valor cadastral

dels immobles a les

circumstàncies econòmi-

ques actuals, ja que

s’estaven donant casos

en què les compravendes

de pisos s’estan fent per

sota del valor cadastral.

ERC vota en contra de les ordenances fiscals per l’augment de l’IBI

- “El país que volem”,

dimecres 21 de novem-

bre, a les 20h, amb

Marta Rovira, secre-

tària general i núm. 2

al Parlament, i els

candidats comarcals

Adriana Delgado i Lluís

Oliveras.

- Parades informati-

ves: dissabte 10 de

novembre, de 9h a 14h,

al carrer Gran, i

divendres 23 de

novembre, de 9h a 14h,

al mercat setmanal.

- “El primer cop que

votes”, divendres 16 de

novembre, al Casal de

Joves, amb Genís

Frontera, Xavier Rubió

i Marta Vilalta, candi-

data de les JERC.

Esquerra Republicana

de Catalunya, Sant

Vicenç de Castellet

Actes de la cam-panya electoral de Catalunya del 25N

17

COL·LABORACIONSInquietud i més cosesLes manifestacions del minis-

tre José Ignacio Wert i el seu

interès per españolizar a los

alumnos catalanes han aixecat

molta polseguera . Són manifes-

tacions sense cap anàlisi ni

consideració pedagògica,

proveïdes únicament de contin-

gut ideològic; potser per això les

moltes respostes que ha generat

han girat en molts cassos, en

contraposar un idea “catalanit-

zar “ a la de “espanyolitzar”. No

obstant, més enllà de la inopor-

tunitat de les seves paraules i

del rebuig amb que hagin estat

emocionalment rebudes, hi ha

en les seves manifestacions

elements que produeixen

decepció, inquietud i alarma.

Decepció.

Decepció perquè les seves

paraules demostren que no

coneix res del sistema educatiu

català. Un model sorgit de a

voluntat de mestres i pares en

plena dictadura de Franco, quan

els educadors s’esforçaven per

millorar la seva formació en

condicions molt difícils, a

vegades de manera clandestina,

sense material pedagògic, i els

pares s’entregaven de ple en

aconseguir la millor escola

possible per als seus fi lls. El

sistema educatiu que avui té

Catalunya és inseparable de la

labor de pares i mestres per

introduir canvis a l’escola i que

esdevingués pública, gratuïta i

per a tothom; que incorporés la

llengua catalana a l’aula i que el

coneixement del català i del

castellà fos a l’abast de tots els

alumnes. La consecució d’una

escola pública i de qualitat va

ser un objectiu més en la llarga

lluita de la societat per superar

les opressives condicions d’una

dictadura i avui, per més

mancances que pugui patir, és

un patrimoni social i emocional

sorgit de baix cap a dalt i que,

com altres conquestes socials,

ningú vol deixar-se prendre ni

malmetre. Però això ho desco-

neix el ministre.

Inquietud

Inquietud per aquest desfi ci

de veure l’educació com un

instrument d’adoctrinament,

una via per supeditar la forma-

ció dels alumnes a la imposició

de les ideologies properes a les

dels governants; la formación

del espíritu nacional és encara

en el record de molta gent gran

com un dels objectius de la

dictadura de Franco. És proba-

ble que al ministre Wert no li

sembli un mal sistema, però no

és fàcil que compti amb el

recolzament de gaires pedagogs,

ja que les seves paraules volen

dir, en realitat, que no hi ha

més espanyolitat que la que ell

sent, representa i creu urgent

imposar a tothom. El reconeixe-

ment de la pluralitat queda tant

malmès com l’esperit de la

democràcia.

Inquietud també perquè amb

aquestes manifestacions es

degrada la vàlua dels ensen-

yants i de la seva feina, reduint-

los a un instrument al servei de

la ideologia de torn en perjudici

de la seva funció formativa.

Alarma

Alarma per la inseguretat que

genera el fet que una persona

que desconeix la trajectòria

viscuda pel sistema educatiu, i

que considera l’educació com

una eina d’adoctrinament i no

de formació humana, sigui,

justament, el ministre

d’educació, la persona respon-

sable de la solidesa, la qualitat i

la dimensió pedagògica del

sistema educatiu de quaranta

milions de persones. Decebedor,

inquietant i alarmant, raons

més que sufi cients per rebutjar

fermament el ministre i les

seves idees.

Joan Montsech i Vilà

Impressió digital d’alta qualitat!

C/ Pic Negre, nau 11-13. Pol. Ind. Sant Isidre 08272 Sant Fruitós de Bages (BCN)

Tel. 93 878 91 35 · info@printdigital.cat

18

BO I SA PER VIURE I SENTIR-SE MILLORLa setmana passada dèiem que...

Deia que els nutrients que contenen els aliments per fer funcionar el cos, es poden dividir en dos grans grups: els

macronutrients, formats pels hidrats de carboni (glícids), proteïnes i grasses (lípids) i els micronutrients a on hi

trobem vitamines, minerals i oligoelements. També varem veure,que podem fer un agrupació d’aliments (farina-

cis, proteics, lactis, fruites, verdures, greixos, etc.), tenint present la seva composició en nutrients. Avui concreta-

ment parlarem dels

Els hidrats de carboni són compostos orgànics que estan formats per carboni, hidrogen i oxigen.

La seva funció principal és la d’aportar-nos energia, o sigui, ser el combustible per cadascuna de les cèl·lules del

nostre cos.

Hi ha molts tipus d’hidrats de carboni i una de les maneres d’agrupar-los és en funció de la seva estructura quí-

mica. El grup més simple són els monosacàrids, a on hi trobem la glucosa (dextrosa), la fructosa, la galactosa, la

manosa i la ribosa, presents bàsicament en la fruita i la mel.

La resta d’hidrats de carboni, tenen estructures més complexes formades per la unió d’aquests monosacàrids

esmentats. Segons la quantitat de monosacàrids units tenim:

Oligosacàrids: contenen entre 2 i10 unitats de monosacàrids. Els més coneguts són els Disacàrids, amb la saca-

rosa (en fruita , melasses i sucre de la remolatxa i canya) és la unió d’una molècula de glucosa amb una de fruc-

tosa, la lactosa (el sucre que podem trobar naturalment a la llet en llet i derivats) és la unió d’una galactosa amb

una glucosa, i la maltosa (en el sucre de malta i en brots) es la unió de dues glucoses.

Polisacàrids: amb més de 10 unitats de monosacàrids units. Els més importnants són l’amilosa i l’amilopectina

(en cereals i patates), el glicogen (en el fetge i múscul de la carn dels animals), la inulina (en les carxofes) i el

midó.

La majoria d’hidrats de carboni que trobem en els aliments, es presenten en forma de (la unió d’una amilosa i

una amilopectina). El midó compleix la funció de dipòsit d’energia en les plantes; d’aquí, la raó per la qual el tro-

bem en gran quantitat en els aliments vegetals. Els grans de cereal com el blat, l’ordi, el sègol, l’arròs, etc, conte-

nen un 75% de midó, per exemple; la patata un 65%.

HIDRATS DE CARBONI

per Núria Molina

Com ja havíem esmentat en altres articles, el nostre cos només és capaç d’absorbir (passar del intestí al torrent

sanguini o limfàtic) molècules de mides petites. Dels hidrats de carboni, el nostre cos només pot absorbir els

monosacàrids, per tant, tota la resta d’hidrats de carboni que trobem en els aliments (disacàrids, oligosacàrids

i polisacàrids), hauran de ser transformats (hidrolitzats) pel nostre sistema digestiu fi ns a reduir-los a partícules

absorbibles.

Els procés de digestió dels hidrats de carboni comença a la boca amb l’acció de l’amilassa, una de les substàn-

cies que porta la saliva (d’aquí una de les raons importants de mastegar bé les coses), i continua en el intestí prim

gràcies a l’amilassa, que en aquest cas prové del pàncrees i gràcies també a les substàncies específi ques que segre-

guen les pròpies cèl·lules del intestí.

Abans d’arribar al colon, els hidrats de carboni digerits fi ns a monosacàrids s’absorbeixen passant a la sang. Si

es supera la capacitat individual de digestió i absorció i arriben hidrats de carboni al colon, és molt fàcil que amb

l’acció de l’aigua i les bactèries intestinals existents en aquesta part fi nal del intestí, aquests monosacàrids pro-

dueixen gasos i diarrea.

LA DIGESTIÓ I L’ABSORCIÓ DELS HIDRATS DE CARBONI

- La dadaUn gram d’hidrats de

carboni aporta 4 kcal

(kilocalories).

- Falsos mites“Els hidrats de carboni

engreixen.”

Fals, si es mengen en

la quantitat i qualitat

adequada.

Tenint present sempre,

que cada persona és

diferent, s’aconsella que

els hidrats de carboni

representin entre un 50 i

un 55% del Valor Calòric

Total de la Dieta d’una

persona adulta i sana i

que d’aquests, els mono-

sacàrids i els disacàrids

junts no superin el 10%.

Això vol dir, que si per

exemple, tenim una die-

ta de 2500 kcal diàries,

la meitat, 1250 Kcal

(50%), una mica més de

300g (1250 kcal / 4 kcal

= 312g), haurien de ser

cobertes per hidrats de

carboni, però d’aquest

300g, el sucre, la fructo-

sa, la lactosa, etc.., no

haurien de superar els

30g.

- Bons hàbitsÉs important rentar i pe-

lar bé la fruita abans de

menjar-la. De les fruites

que podem menjar amb

pela, tot i que aquesta

és una bona font de

vitamines i minerals,

s’aconsella de retirar-

la si la fruita no és

ecològica per evitar de

menjar totes les restes

de productes químics

resultants del procés

de cultiu, conservació i

embelliment de la peça.

19

APUNTS DEL NATURAL

NADONS

El 27 de setembre va néixer un nou santvicentí. Va pesar 3,4 kg i

va medir 51 cm. Els seus pares són la Desiree Gutiérrez Garcia i el

Joan Hernández Ribera i n’és el primer fi ll. Des d’El Breny us volem

desitjar moltes felicitats!

IZAN HERNÁNDEZ GUTIERREZ

20

EL RACÓ DEL CONTE

Amal es va aixecar un

dia d’estiu, va esmorzar

i va sortir al carrer a

jugar amb els seus

amics. Era dissabte, o

almenys això creia, bé,

en qualsevol cas

l’important era que feia

sol que el cel era blau i

que els seus amics

l’esperaven a la plaça

amb la pilota per fer un

partit.

Amal reia camí de la

plaça i caminava ràpida,

fent saltironets, això si,

mirant sempre a banda i

banda abans de creuar

els carrers. I fou en un

d’aquests passos de

zebra quan es va adonar.

Per les voreres desfi la-

ven dones i homes, com

un sol núvol de fum gris,

tristos, mirant a terra i

amb els caps penjant de

les seves espatlles. Uns

anaven cap a la dreta i

els altres cap a

l’esquerra amb un ordre

que a l’Amal li va sem-

blar que no igualarien ni

les formigues.

Es va sorprendre i

encuriosir, doncs de

curiositat en tenia

molta, però no volia

perdre temps, així que

va fer una passa inten-

tant creuar aquell fosc

rierol de persones, i

realment es va sentir

com si una corrent se

l’emportés. No la veien

els homes de gris? Com

va poder va tornar

endarrere. Llavors va

parar l’orella i va sentir

una cosa que li va

sorprendre. Era un

“tic-tac” constant, bé o

més aviat era com una

cor de “tic-tacs” que a

l’Amal li va semblar que

sonaven cada cop més

fort, en un crescendo

que s’escampava per tot

arreu des dels canells

dels homes de gris.

La noia va decidir

seguir a un d’aquells

homes d’aprop per

veure si en treia l’aigua

clara de tot allò, però el

soroll del “tic-tac”

seguia sent tant fort que

es va haver de tapar les

orelles amb els dits.

L’home, absort amb el

terra, no es va adonar

de la presencia de l’Amal,

així que va seguir

caminant de la mateixa

forma. La nena el

mirava, però res li

cridava l’atenció, era un

home normal, amb

jaqueta, corbata, mòbil

a la mà... L’Amal va

parar un moment, va

girar la vista i va veure

que si hi havia una cosa

realment estranya, el fet

que tots els homes eren

tant, tant normals que

semblaven iguals,

jaqueta, corbata, mòbil

a la mà...

Llavors es va fi xar

millor i va veure com de

la jaqueta anaven caient

coses a mesura que

caminava. En mirar al

terra va veure el que

l’home, bé, el que tots

els homes i dones,

anaven perdent, els

somriures. S’escolaven

de les butxaques de les

jaquetes, doncs totes

eren foradades, i queien

al terra, on els homes de

darrera els trepitjaven.

A l’Amal li va saber

molt greu, doncs li va

semblar un desperdici

perdre una cosa tant

preuada, així que els va

anar recollint per

entregar-li a l’home de

gris, però aquest cami-

nava sense aturar-se i

sense veure-la. Així que

l’Amal va anar recollint

molts i molts somriures

ajudant-se amb la seva

samarreta, fi ns que en

va tindre tants que ja no

s’hi veia. I fou llavors

quan va ensopegar,

sortint tots els somriu-

res que havia recollit

volant com pardals i

esclatant en una gran

rialla que va ofegar fi ns i

tot els “tic-tacs”.

I la gran rialla va

contagiar a l’Amal, que

comença a riure sense

saber ben bé el perquè.

Però poc a poc, la rialla

de la nena va semblar

repetir-se com un eco

entre les parets de la

ciutat. Però no era pas

un eco, eren els inci-

pients somriures dels

homes de gris, que aviat

van veure com els forats

de les seves butxaques

es van anar fent cada

cop més petites. I la

rialla de l’Amal, com si

d’una agulla i d’un fi l es

tractés va anar cosint l

els forats de les butxa-

ques. Aviat foren dues

grans riallades, quatre,

vuit... així fi ns que tot el

barri va acabar rient.

Llavors l’Amal va

intentar recordar que

quan es fes gran mai

s’oblidés de revisar si les

seves butxaques tenien

forats, i si en tenien

cosir-los amb els seus

somriures i els dels

altres. Va creuar el

carrer i va córrer a jugar

el partit de futbol.

Agus Giralt

+ Segueix-nos! També estem

al facebook!!!

Amal i els forats a les butxaques

21

CARTES A EL BRENY

No sóc una experta en

xarxes socials, però en

faig servir alguna

habitualment. Sóc

d’aquelles persones que

m’agrada compartir la

seva vida amb els meus

amics i coneguts del

Facebook, amb fotos i

comentaris i també

seguir la vida dels meus

agregats. Amb el

Facebook he recuperat

gent que en un moment

o altre han format part

de la meva vida i que el

destí havia allunyat, de

les quals no tenia

adreça, telèfon... Ara

puc parlar amb elles

quan ens trobem

connectades, ens

felicitem aniversaris,

ens enviem missatges.

Gràcies a aquesta xarxa,

vam aconseguir reunir

73 persones per fer una

trobada d’ex-alumnes,

amb alguns dels quals

feia 30 anys que no ens

veiem.

Aquesta xarxa també

permet donar a conèixer

de manera gratuïta un

negoci, una acte públic,

una entitat... d’arreu del

món. També posa a

l’abast dels usuaris tota

mena de jocs i entrete-

niments.

És molt important ser

prou madur per utilitzar

les xarxes com per saber

limitar la privadesa,

saber què pots dir i què

no, les fotos que poden

ser comprometedores i

la informació que et pot

perjudicar. Tothom és

lliure de acceptar les

amistats i s’han de

seleccionar, perquè el

teu perfi l és un llibre

obert, que no has de

consentir que tothom hi

accedeixi.

Actualment poques

entitats o ajuntaments

no tenen compte al

Facebook, perquè els

permeten informar,

compartir fotos i apro-

par-se al seu poble. I

aquí apareix la cara

trista de la moneda.

Posaré d’exemple el cas

del l’Ajuntament de Sant

Vicenç. Jo m’hi poso

sovint perquè

m’informo pel Breny del

què ha passat al poble

durant el mes i no en

tinc informació. Llavors

me’n adono que hi ha

una sèrie de gent, que

acostumen a ser els

mateixos, que

aprofi ten per

criticar, a voltes

de manera molt

mal educada, les

actuacions de

l’ajuntament,

sigui del tema que sigui,

aprofi ten qualsevol

pregunta d’algun usuari

per fi car-hi cullerada. Al

meu entendre “tanto

fue el cántaro a la

fuente que al fi nal se

rompió”, o sigui que de

tant criticar, perden tota

credibilitat.

I potser jo no parlaria

d’això si no fos perquè

una d’aquestes persones

em va deixar verda en

una d’aquestes crítiques,

fi cant-se amb la meva

feina al Breny. Realment

no m’importa l’opinió

que tingui aquesta

persona de mi, però el

que

realment em

molesta és el

menyspreu per la gent

que de manera altruista

i generosa, dediquem

moltes hores del nostre

temps lliure per tirar

endavant qualsevol

entitat del poble, sigui

del caire que sigui, per

intentar fer de Sant

Vicenç un poble viu i

culte.

Per tant, utilitzem les

xarxes de manera

madura i si hem de

criticar que sigui per

fer-ho constructiva i

positivament.

Montse Solà

Les Xarxes socials

22

Aquest mes portem una pel·lícula, que apart de ser una de les grans obres del cinema espanyol (amb capital, equip i repartiment totalment nacional), entraran a formar part d’una de les millors pel·lícules del any i de tots els temps. La gran odissea que varen viure un matrimoni espanyol, juntament amb els seus tres fi lls durant l’estada d’un període estival a una població tailandesa, va fer que foren víctimes

presencials d’un dels “tsunamis” més devastadors de tots els temps.

El realisme en que ens endinsa la pel·lícula, ens fa estar enganxats a la butaca de manera esfereïdora; la tensió, el dramatisme, i la situació desesperada d’aquesta família fa que la cinta se’ns faci molt fàcil de digerir.

Els diàlegs, les escenes entendridores, els detalls que Bayona ens marca en el transcurs de la seva gran obra, fa que més

endavant puguem relacionar de manera clara i entenedora una sèrie d’escenes que a priori poden semblar sense gaire sentit. Tot té relació amb l’abans i el després de la pel·lícula d’en Bayona.

Gairebé un any varen tardar en rodar l’escena del “tsunami”, que per cert es va rodar a la Ciudad de la Luz a Alacant, i amb aigua natural, fent d’aquesta manera reduir els efectes especials i fer treballar als

actors al aigua amb mes realisme.

Com a tall de curiositat, també podem dir que la cinta va estar rodada gairebé tota, a Thailàndia amb unes inclemències de temps tremendes, ja que la historia havia de ser rodada a ple sol i molts dels dies varen tenir mal temps, cosa que feia disparar necessariament el pressupost de la pel·lícula.

En un principi la pel·lícula havia d’agafar un caire documental, però al fi nal va acabar sent un melodrama en tots els aspectes. Naomi Watts, aconsegueix el paper de la seva vida i el jove Tom Holland (el seu fi ll gran), crec que aconseguirà un reconeixement que no oblidarà.

Val a dir que “Lo imposible”, ja està catalogada per entrar a formar part de les pel·lícules nominades a l’Oscar i a més, amb molts apartats….(se’n parla de que possiblement) ¡ esperem que aquest any Espanya, es pugui emportar la preuada estatueta! No

volia abandonar aquestes línees sense esmentar molt especialment la gran tasca desenvolupada per Fernando Velázquez, aconseguint un clima amb la seva música, digna d’admirar. Crec realment que la música és un dels components més importants de la pel·lícula, aconsegueix que moltes de les seves escenes et facin sentir a fl or de pell, els esdeveniments que estan succeint durant els 100 minuts del seu metratge.

Gran pel·lícula i de visió obligatòria per tots els cinèfi ls.

CINEMA / LO IMPOSIBLE per Josep Chertó

EL RACÓ GASTRONÒMICReceptes de Tardor

Preparació:Renteu els porros i talleu-los a rodanxes fi nes, salpebreu-ho i condimenteu-ho

amb una mica de curri.

Per altre banda poseu un cassó amb una mica d’oli i espereu que bulli, quan esti-

gui calent afegiu-hi el porro i deixeu-lo enrossir una miqueta, quan estigui lleuge-

rament rosset, afegiu-hi la nata líquida i escalfar-ho una mica. Reservar-ho.

Per altre banda fregiu el salmó en una paella amb un mica d’oli o deixeu-lo dau-

rar lleugerament. Passarem a muntar el plat, col·locant el porro al damunt o al

voltant del salmó.

Com podeu veure, més senzill no pot ser. BON PROFIT!

- 4 rodanxes de salmó

- 2 porros

- ½ got de nata líquida

Oli d’oliva, sal, pebre i curri

Ingredients:

(per 4 persones)

SALMÓ AMB PORROS AL CURRI

Del coupatge de 5 varietats diferents de raïm envellits durant 6 mesos en barri-

ques de roure francès, n’obtenim aquest rosat exclusiu. En nas ens dóna fruites

vermelles fresques, amb un lleuger toc de fumats. Notes especiades i records al

préssec blanc. En boca és voluminós, llarg i equilibrat, sobretot molt complex.

De post gust persistent i untuós.

MARIDATGE

D.O. NAVARRA

CHIVITE COLECCIÓN 125 ROSAT

MONTSE COLOMER

JOSEP

Després de vacances, tots hem pujat una mica de pes,

ja que encara que no vulguem, sempre ens passem una

miqueta. Doncs bé, aquesta és una recepta lleugera i ben

sana, que de ben segur el vostre estómac agrairà.

23

INFORMACIÓ

L’ACUDIT

Fcia . FÍGULS Plaça Ajuntament , 7Fcia. GINFERRER C/ Gran , 34Fcia. TORRAS C/ E. Peña,30Fcia. MOLINA C/ Sant Joan de Dalt, 15

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Difunts Octubre 2012

JOSEFA VILCHEZ MARÍNEZ3.10.2012 - 93 ANYS

RAMON PREÑANOSA BARO11.10.2012 - 92 ANYS

SALVADOR VILAR GONZALEZ19.10.2012 - 51 ANYS