Índex

LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I CIUTADANIA EN L’ÀMBIT RURAL: CIUTADANIA EN L’ÀMBIT RURAL:

FACTORS D’OPORTUNITAT I LÍMITSFACTORS D’OPORTUNITAT I LÍMITS

ÍNDEX A on som? Com som? Antecedents: Pla Estratègic de la Vall

del Ges, Orís i Bisaura Qui som? El Consorci de la Vall del Ges,

Orís i Bisaura Punts forts i punts febles del projecte

territorial = Oportunitats i límits Reptes de futur

Situació GeogràficaSituació Geogràfica

ÀMBIT TERRITORIAL

Bisaura (inici 1999)Caràcter ruralLideratge St Quirze de Besora

ÀMBIT TERRITORIAL

Vall del Ges i Orís(inici 1996)Caràcter industrialLideratge Torelló

Delimitació Delimitació

Con

tractació d’u

n tècn

ic de M

edi A

mb

ient

comp

artit pels n

ou aju

ntam

ents

BreuBreu HistòriaHistòria

Elaboració i presentació del 1r Pla d’acció(s’adhereixen Orís i Vidrà)

Any 2000-2001Realització de la nova diagnosiReconstitució de les comissions:• Ordenació del Territori• Economia (Pagesia,Indústria, Comerç, Ocupació)• Medi Ambient• Educació•Àmbit Social •Àmbit Cultural

Any 1999(s’adhereix tot el Bisaura)Reorganització GeneralAmpliació àmbits Social i Cultural

Any 1997

Realització de la primera diagnosi

Constitució de les comissions:• Ordenació del Territori• Economia (Pagesia, Indústria, Comerç, Ocupació)• Medi Ambient• Formació

(St. Pere T., St. Vicenç T. i Torelló)

Any 1998

Treball intens de les comissions

(St. Pere T., St. Vicenç T. i Torelló)

EXECUCIÓ 2003

Con

tractació d’u

n tècn

ic de D

esenvolu

pam

ent R

ural

din

amitzad

or de l’S

DR

Any 2001-2002Organització del Servei per al Desenvolupament Rural (SDR):• Els nou ajuntaments• Cooperativa Agrària de Torelló• SAT-Ter• Sindicats Agraris (Unió de Pagesos i JARC)• Federació de Cooperatives Agrícoles de Catalunya

Any 2002• Redacció del Pla d’Acció del Pla Estratègic per part de les comissions de treball.

• Preparació de la figura jurídica del PE (Associació de municipis).

• Preparació de l’Auditoria Ambiental Supramunicipal dins el Programa d’Auditories de la Diputació de Barcelona.

• Continua el Treball de les Comissions

• Es porten a terme bona part de les Accions

previstes en el 1r Pla d’Acció

• Reunions periòdiques d’alcaldes

/esses

BreuBreu HistòriaHistòria

Con

trac

taci

ó d

’un

a tè

cnic

a p

el

Ter

rito

ri d

el B

isau

ra

2004

Prosperitat Econòmica

Prosperitat Ecològica

Sos

ten

ibil

itat

del

des

envo

lup

amen

t fu

tur

PALS (Pla d’Acció Local

per la

Sostenibilitat)

Diagnosi (Auditoria Ambiental)

L’Agenda 21 del Pla EstratègicL’Agenda 21 del Pla Estratègic1998-2002 2003Febrer Setembre

PL

A

ES

TR

AT

ÈG

IC

Pla d’acció

Comissió de Medi ambient

Comissions: Pagesia, Indústria, Comerç, Turisme, Ordenació del Territori, Educació, Àmbit Social, Àmbit Cultural

A21Plans d’acció

Equitat Sociocultural

ComitèExecutiu

Alcaldes/ esses i/o regidors/es

Presidents Línies Estratègiques

Coordinació tècnica

Comitè Territorialde la Vall del Ges

i Orís

Ajuntaments: Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló

Presidents de les Comissions

Coordinació Tècnica

Comissió Permanent

Portaveus dels comitès territorialsCoordinació tècnica

Comitè Territorialdel Bisaura

Ajuntaments: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà

Presidents de les Comissions

Coordinació Tècnica

comissió ordenació del territori

ECONOMIA

comissió de medi ambient

comissió d’educació

comissió de l’àmbit social

comissió de l’àmbit cultural

comissió indústria i serveis

comissió comerç i turisme

comissió d’educació

comissió de l’àmbit social

comissió de l’àmbit cultural

comissió dePagesia (SDR)

comissió de comerç

comissiód’ocupaciócomissió indústria i serveis

Consell de seguiment

Ajuntaments

Entitats

Institucions

Agrupacions empresarials

Sindicats

COM S’ORGANITZA LA PARTICIPACIÓ???COM S’ORGANITZA LA PARTICIPACIÓ???

Estructura de comissions

President/a

Secretari/a (tècnic/a municipal)

Participants:

Associacions EmpresarialsSindicats

Agrupacions, entitats, associacions ciutadanesRepresentants polítics

(Regidors/es corresponents)Tècnics/ques MunicipalsPersones a títol personal

Estudiants

-Inici: els tres municipis de la Vall del Ges. 1997

-Primera diagnosi. Àmbits d’ordenació del territori; medi ambient, formació i promoció econòmica. Llibre blau.

-Treball de les comissions

-IV Jornades del Castell de Montesquiu. Octubre de 1998. Aprovació de les Línies estratègiques, objectius i accions. Llibre verd. 1998

1ª fase1997 / 1998

2ª. fase 1999/2002

-Adhesió de l'Ajuntament d'Orís i els ajuntaments del Bisaura. Desembre de 1999.

-Incorporació dels àmbits social i cultural.

-Creació del Servei de Medi Ambient (SMA). Contració d'un tècnic de medi ambient.. Novembre de 1999

-Diagnosi (2ª. Fase). 2000/2001

-Implementació de les accions del Llibre verd.

-Inici dels Pactes Territorials. Gener de 2000

-Creació del Servei de Desenvolupament Rural. Gener de 2002

3ª. fase2002/2003

Les fases del Pla EstratègicLes fases del Pla Estratègic

-Aprovació i presentació del Pla d’acció

L’Agenda 21 (Auditoria Ambiental) : 2002/2004

-Creació de l'entitat jurídica:definició dels nous òrgans de govern i participació.

- Definició de les relacions amb el conjunt de la comarca: Pla Estratègic Osona XXI, Agència de l'Energia d'Osona, Consorcis comarcals, Pactes Territorials...

- Implementació de les accions del Pla d’Acció

PLA DE FUTUR SOSTENIBLE PLA DE FUTUR SOSTENIBLE DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURADE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

El Pla de Futur Sostenible de la Vall del Ges, Orís i Bisaura s’estructura jeràrquicament en 5 línies estratègiques o objectius.

Aquestes es desenvolupen en 24 programes,, els quals es concreten en més de 120 accions i/o projectes.

L1:L1: Promoure un desenvolupament territorial sostenible sobre la base d’un ús racional del sòl i una visió integral del territori

L2:L2: Impulsar una economia forta i diversa, eficient ambientalment i que enforteixi el territori econòmic existent al territori

L3:L3: Optimitzar l’ús dels recursos naturals i promoure l’ús dels renovables, racionalitzant els serveis i la gestió ambiental

L4: Millorar la qualitat de vida i la cohesió social del territori

L5: Impulsar instruments coordinats de gestió municipal amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels serveis i promoure la cohesió del territori

TRANSVERSALITATTRANSVERSALITAT

QUI SOMQUI SOMOBJECTIU GENERAL: Es vol fomentar un desenvolupament sostenible que

contempli de forma integradora la generació de riquesa, el benestar de les

persones, la cohesió social, la gestió durable dels recursos i la qualitat de

l’entorn.

Es vol actuar localment amb una mirada global i de manera concertada amb el

conjunt de la societat

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1.1. EQUILIBRI AMBIENTALEQUILIBRI AMBIENTAL: volem impulsar el treball en xarxa i la informació i l’educació ambiental per assolir el repte de trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i social del territori i la preservació dels valors naturals i patrimonials

QUI SOMQUI SOM2. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC:2. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC: volem consolidar els sectors

econòmics actuals i fomentar la creació de noves activitats per a afavorir la

competitivitat empresarial. Volem orientar el desenvolupament econòmic per

reforçar els sistemes productius basats en la qualitat, modernitzar l’organització

del treball i desenvolupar les capacitats de les persones.

És necessari promoure un desenvolupament territorial sostenible sobre la base

d’un ús racional del sòl i una visió integral del territori

3. COHESIÓ SOCIAL:3. COHESIÓ SOCIAL: volem construir una societat oberta, diversa,

cohesionada i afavoridora de la igualtat d’oportunitats. La qualitat de vida

integra tots els àmbits de la vida en societat: la salut, l’educació permanent,

l’accés a l’habitatge, la promoció de les activitats culturals...

Qui som Qui som

MEMBRESMEMBRES

9 AJUNTAMENTS: Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Orís, Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà

CONSELL COMARCAL D’OSONA

ENTITATS del territori en funció dels objectius específics:

Per l’objectiu de l’equilibri ambiental: Grup de Defensa del Ter i la Cooperativa Agrària

Per l’objectiu del desenvolupament econòmic: CCOO UGT Gestiomat Associació Empresaris de l a Vall del Ges, Orís i Bisaura i el Gremi Provincial de Torners i Indústries diverses de la fusta

Per la cohesió social la Universitat de Vic

Qui som Qui som

MEMBRES (II)MEMBRES (II)

Totes les entitats són membres de ple dret de tots els òrgans de govern

No hi ha aportació econòmica per part de les entitats excepte en el cas de la Cooperativa Agrària amb qui tenim concertació econòmica pel servei tècnic de desenvolupament ruralAquest és un dels reptes de futurreptes de futur

Col·laboració amb d’altres entitats del territori que no formem part dels òrgans de govern però que hi ha col·laboració estable per determinats projectes i accions (ex. Federació d’ADF, Associació de Propietaris Forestals, Consorci Paisatges del Ter...)

Qui somQui som

ESTRUCTURA ORGANITZATIVAESTRUCTURA ORGANITZATIVA

JUNTA GENERAL COMISSIÓ EXECUTIVA REUNIONS D’ALCALDES/SSES I REGIDORS/ORES REUNIONS SECTORIALS AMB REGIDORS/ORES REUNIONS EQUIP TÈCNIC

Necessitat d’agilitzar l’estructura

Múltiples agents de manera que una concertació real implica complexitat i lentitud

Relacions informals entre tècnics i politics = estructura molt horitzontal

Qui somQui som

ORGANIGRAMAORGANIGRAMA

GERÈNCIA SERVEIS ADMINSTRATIUS SERVEIS TÈCNICS: 2 tipologies de serveis tècnics

Serveis tècnics específics: Servei de medi ambient, Servei per al Desenvolupament Rural, Servei d’àmbit social, Servei de mediació intercultural i Servei de promoció econòmica Gestiomat

Integrar les dues estructures sota Servei des de setembre el paraigua del Consorci

Serveis territorials: Servei territorial del Bisaura, SVT SPT i Torellótècnic/a de referència a cada ajuntament en funció temàtica

Nous serveis a partir novembreNous serveis a partir novembre: Tècnic/a de dinamització econòmica centrat en el sector comercial i Tècnic/a de comunicació

Qui som Qui som

GERÈNCIA

SERVEISADMINISTRATIUS

SERVEISESPECÍFICS

SERVEISTERRITORIAL

S

SERVEI DE MEDI AMBIENT

SERVEI DE DESENVOLUPAMENT

RURAL

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

SERVEI TERRITORIAL DEL BISAURA

SERVEI TERRITORIAL DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ

GESTIOMAT

SERVEI TERRITORIAL DE SANT PERE DE TORELLÓ

SERVEI DE L’ÀMBIT SOCIAL

SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL

Qui som Qui som

PRESSUPOST

Pressupost total aportació ajts % sobre total criteriAny 2005 174.126,62€ 13.126,12€ 7.5% 70 %població 30% territori

Any 2006 280.573,06€ 59.085,00€ 21.0% 70% població 30% territoriAny 2007 527.878,83€ 58.984,83€ 11.7% 70% població 30% territoriAny 2008 416.967,85€ 72.544,58€ 17.40% 75% població 25% territori

Consideracions !!!!! Any 2005 només és mig any Any 2008 no inclou inversions

la resta majoritàriament són aportacions d’altres administracionspúbliques i/o privades, en menor proporció

Consolidar pressupost

Definir i consensuar la dimensió de l’organisme

PUNTS FORTS I PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DEL PUNTS FEBLES DEL

PROJECTE TERRITORIAL PROJECTE TERRITORIAL Hi ha poca consciència de la complexitat que representa el

treballSupramunicipal

Encara vivim en la cultura del localisme, tot i que, en el territori de la Vall del Ges, Orís i Bisaura s’estan fent intents, més o menys reeixits, de treball conjunt. El Consorci és un bon instrument de gestió mancomunat que permet coordinar estratègies, optimitzar i compartir recursos i serveis i fomentar espais de participació que apleguen els principals agents socials i econòmics de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.

Punts forts i punts feblesPunts forts i punts febles del projecte territorial del projecte territorial

No hi ha definit el “nou” model de participació

Hem de debatre i consensuar quins límits té el nostre territori (potser s’ha projectat l’esbós d’un model de territori, sense reflexionar sobre els límits d’aquest)

Els nous reptes d’organització territorial són millorar els canals d’informació i coordinació entre els ajuntaments i agents que intervenen en el territori.


Aquets procés de planificació estratègica al territori s’ha anat fent progressivament

El procés lògicament ha coincidit en el temps amb d’altres processos impulsats per diferents organismes superiors i que tenen a veure amb el desenvolupament local (Pactes Territorials, Agenda 21, Xarxa de Ciutats Educadores, Pla Director Urbanístic...). En aquest sentit, el territori ha tingut la voluntat d’integrar les diferents iniciatives dins el procés iniciat en el propi territori, respectant la pròpia idiosincràsia.


Aquets procés de planificació estratègica al territori s’ha anat fent progressivament

El procés lògicament ha coincidit en el temps amb d’altres processos impulsats per diferents organismes superiors i que tenen a veure amb el desenvolupament local (Pactes Territorials, Agenda 21, Xara de Ciutats Educadores, Pla Director Urbanístic...). En aquest sentit, el territori ha tingut la voluntat d’integrar les diferents iniciatives dins el procés iniciat en el propi territori, respectant la pròpia idiosincràsia.


S’intenten buscar punts de convergència entre les diferents iniciatives per poder disposar d’un esquema de planificació global, aportant-hi valor afegit. No obstant això, el fet de coexistir diferents iniciatives impulsades per diferents agents i organismes, fa que el mapa d’actors que intervé en el mateix territori sigui complex i, per tant, s’hagi de treballar per reforçar i consensuar la missió i visió del territori entre els actors.


El futur del nostre territori depèn cada cop més de la seva capacitat de mobilitzar tots els seus actius. El Consorci ha d’assumir una funció de lideratge i ha de saber mobilitzar les capacitats de les empreses, dels emprenedors, de les institucions, dels agents socials i de les persones amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament del territori. La diversitat entre la naturalesa dels diferents agents fa que sovint la intervenció dels múltiples agents s’hagi de focalitzar entorn d’un objectiu que els afecti a tots ells i que tingui derivacions i repercussions socials, econòmiques, ambientals.. en el territori.

Hem passat d’una època marcada per la planificació estratègica i el pensament, a una època d’implementació de les actuacions sorgides arrel d’aquest procés, tenint en compte que això ha d’anar acompanyat de la sostenibilitat econòmica del propi projecte mancomunat.

El Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura una experiència de planificació, participació i

transversalitat

MOLTES GRÀCIES!

Anna Manrique [email protected]

93 850 50 03

Índex

Documents