index [] · 2020-02-18 · 3 cants de sirena. fascinaciÓ i abisme el museu marítim de barcelona...

2

INDEX

CANTS DE SIRENA. FASCINACIÓ I ABISME ............................................................................. 3

TEXTOS DE SALA .................................................................................................................. 5

Àmbit 1 ....................................................................................................................................................................... 5

Àmbit 2 ....................................................................................................................................................................... 7

Àmbit 3 ..................................................................................................................................................................... 16

INFORMACIÓ GENERAL ...................................................................................................... 18

CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ .................................................................................................... 19

CONTACTE DE PREMSA ...................................................................................................... 19

3

CANTS DE SIRENA. FASCINACIÓ I ABISME

El Museu Marítim de Barcelona presenta del 20 de novembre de 2019 al 27 de setembre de

2020 l’exposició Cants de Sirena. Fascinació i abisme sobre les pors i creences que

experimenten navegants i pescadors que salpen a la mar: éssers fantàstics, mites, contes,

tabús, creences, fórmules màgiques i manifestacions de religiositat popular, etcètera. Una

fascinació que s’ha transmès al llarg de la història a través de la tradició oral i que ha quedat

reflectida en la literatura universal. Por i fascinació com a les dues cares de la mateixa moneda:

la humilitat de la humanitat envers la grandiositat i la incertesa de la mar.

L’exposició ocupa 350 m2 de les Naus de les Drassanes, i es desenvolupa en tres àmbits

diferents d’acord amb el relat de la mostra. En un primer espai, una acurada escenografia

basada en cortinatges i recursos sonors submergeixen a les persones visitants en la foscor de la

mar, indrets propis dels éssers fantàstics que atemoreixen qui es fa a la mar. En un segon

àmbit, i entorn a la xàvega Maria del Carmen, s’expliquen les creences de la comunitat

marinera per defensar-se i allunyar la malastrugança en plena navegació. El tercer àmbit

aborda la transmissió al llarg dels temps d’aquests mites i costums del món mariner, tant des

del costumari popular i la transmissió oral, com des de la literatura universal. L’exposició és

una iniciativa del Museu Marítim de Barcelona, comissariada per Eliseu Carbonell, doctor en

antropologia i estudiós de la comunitat marinera a Catalunya. El disseny expositiu és una

creació de Bibiana Puidefàbregas (dissenyadora) i Adelina Casanova (arquitecte).

D’entre les peces que integren Cants de Sirena. Fascinació i abisme destaca la col·lecció

d’exvots mariners, un mascaró de Sant Jordi, diversos sonalls de plata en forma de sirena

utilitzats com a amulet, així com diversos objectes, cartes nàutiques, models de vaixells i

d’altres peces d’interès procedents de la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona. La mostra

també exposa un facsímil del cartell de Marc Chagall Nice Soleil Fleurs (Museu d’Història de

Girona), un vaixell tipus xàvega malaguenya del 1926, una reproducció del dibuix de Picasso El

naufragi de la fragata Gneisenau al port de Màlaga (Museu Picasso de Barcelona), el gravat

The Burial of Wilkie (W.Turner, pintor i J. Cousen gravador) i l’aquarel·la d’A. Opisso Interior

d’una església. L’exposició s’acompanya d’extractes d’obres de la literatura catalana i

universal, converses reals entre gent de la mar i narracions sonores d’històries i llegendes

d’arreu del món- i audiovisuals. Les persones visitants troben referència a com la literatura ha

reflectit les llums i les ombres del món de la navegació: Les Metamorfosis d’Ovidi, l’Odissea

d’Homer, L’Antic testament, Mitologia del mar de Joan Amades o El rem de trenta-quatre de

Joaquim Ruyra, entre d’altres.

El Museu Marítim de Barcelona ha editat un catàleg de l’exposició, amb textos de Josefina

Roma Riu, professora titular d’Antropologia de la UB; Eliseu Carbonell, antropòleg i comissari

de l’exposició; Adelina Casanovas, arquitecte; Bibiana Puigdefàbregas, escenògrafa i Enric

Garcia, cap de l’àrea de gestió de col·leccions i del coneixement del Museu Marítim. El catàleg,

amb textos en català i castellà, està disponible a la botiga del Museu Marítim de Barcelona.

https://www.mmb.cat/exposicions/cants-de-sirena/

https://www.mmb.cat/exposicions/cants-de-sirena/

4

L’exposició compta amb un espai didàctic adreçat al públic infantil i escolar, amb vitrines,

panells i objectes entorn als éssers fantàstics i els mites de la comunitat marinera.

Cants de Sirena es pot visitar de dilluns a diumenge de 10 a 20 h (darrer accés a les 19.00 h). El

preu d’entrada general és 10 €, reduïda: 5 € i grups: 8 €. Els diumenges a partir de les 15h

l’entrada és gratuïta. Més informació: www.mmb.cat

http://www.mmb.cat/

5

TEXTOS DE SALA

«Parla’m de la nit, dels abismes, del naufragi, de la mort... Tot això ho sento i ho palpo.»

Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1903)

Amulet Sonall-xiulet de plata. Segle XVIII. Museu Marítim de Barcelona.

Àmbit 1 Escil·la i Caribdis

«Per la dreta Escil·la es remou, per l’esquerra Caribdis,sempre inquieta, que atreu i devora els vaixells, i els vomita;

l’altre té un ventre fosc tot cenyit de gossos ferotges,

però el seu rostre és de noia i, si allò que tots els poetes

han explicat no és fals, també va ser noia algun dia.»

Ovidi, Les metamorfosis Llibre XIII. Traducció de Jordi Parramon. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.

Sirenes

«—Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria,

fes aturar el vaixell, i acosta’t i escolta les nostres

veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra

sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca;

i després de gaudir-ne se’n va, sabent més que sabia.

Ja coneixem tot allò que a les planes extenses de Troia

han suportat els argius i els troians per volença divina;

i sabem tot el que passa damunt de la terra fecunda.

Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava

tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren

fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l’esquena corbada,

no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s’alçaren

i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara.

I després que passàrem de llarg i ja no se sentia

ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven,

ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera

amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.»

Homer, L’Odissea. Cant XII. Traducció de Joan F. Mira. Barcelona: Proa, 2011.

Leviatan

«Quan s’aixeca, els déus s’espanten;

reculen esgarrifats.

Contra ell no valen espases,

ni dards, ni fletxes, ni llances.

Per a ell, el ferro és palla,

i el bronze, fusta podrida.»

Antic Testament. Llibre de Job, 41. Barcelona: Claret, 1997.

6

La gran serp de mar

«A la mar hi ha uns serpents enormes de més de vuitanta braces de llargada. Els agrada molt de prendre el sol i en

dies ben assolellats es cargolen en espiral i neden plàcidament per damunt de les aigües. Són tan grossos, que

semblen talment una illa. Hi ha hagut molts vaixells que s’hi han acostat; però la serp s’ha descargolat i s’ha menjat

la nau i la tripulació.»

Joan Amades. Llegenda explicada pel seu oncle l’any 1911. Mitologia del mar. Tarragona: El Mèdol, 2000.

Kraken

«Entre les roques que hi ha a prop d’Estocolm, de vegades es pot veure com un tros de terra que de sobte

desapareix i torna a aparèixer en un altre lloc. Buræus ho posà en el seu mapa com si fos una illa. Els pagesos del

lloc l’anomenen Gummer’s Ore i diuen que es troba a mar obert i que no sempre es pot veure. Però Gummer’s Ore

no és sinó el Kraken, impròpiament assenyalat en el mapa de Buræus com una illa. Probablement el Kraken volta

per aquestes aigües i s’enfila per les roques i els penya-segats.»

Erik Pontoppidan, The natural history of Norway. Londres, Linde, 1755, p. 215.

Balena de Jonàs

«M’havies llançat als mars profunds

m’engolien les aigües abismals,

tots els teus rompents

i les teves onades

em passaven per damunt.

M’arribava l’aigua al coll,

M’engolia el gran oceà,

les algues se m’enredaven al cap.

Davallava als fonaments

de les muntanyes,

rere meu es tancaven per sempre

les portes del país dels morts.»

Antic Testament. Jonàs 1,15-3,7. Barcelona: Claret, 1997.

7

Àmbit 2 Entre la gent de mar hi ha nombroses supersticions i una relació ambigua amb les creences i la

religió. Per una banda, s’invoca la intercessió dels ens divins en cas de perill, però, per l’altra,

cedir totalment a aquestes creences podria ser vist per altres mariners com una manca de

coratge. Per això, al Mediterrani, de les prevencions màgiques i religioses se n’havien d’ocupar

les dones, aparentment sense que els homes ho sabessin.

Així ho explica l’Esther Pujol i Serra (1921-2013), al llibre Records d’una dona de mar:

«L’àvia Manela era una dona molt religiosa. Quan venia la Setmana Santa em feia un paquet embolicat en una

paperina amb un trosset de palma, llorer i una ampolleta d’aigua beneïda el Dimecres de Cendra i... “Vés-ho a

posar, vés-ho a posar sota proa, però que els homes no et vegin...”, perquè hi haguera hagut un sarau si

m’haguessin vist. I ja em tens a mi amb el paquet a la barca. Si el trobaven o no el trobaven, no ho sé, mai se’n va

parlar. Però jo ja l’entaforava, com que en aquelles barques hi havia de tot…»

L’Esther de Cal Negre apedaçant les xarxes a la platja de Sant Pol de Mar l’any 1941 Àlbum personal d’Esther Pujol i Serra

Xàvega Maria del Carmen

La xàvega Maria del Carmen és una embarcació procedent de Màlaga i construïda l’any 1926

usada per a la pesca amb l’art de platja. L’art de platja és un antic sistema de pesca que

consisteix a calar l’art des de la riba amb l’ajuda d’una embarcació a rem que descriu un

semicercle i torna a la platja. L’art es lleva des de la platja estirant a força de braços els dos

extrems que es van tancant, i així el peix hi queda apressat a dins.

De la seva decoració en destaquen els ulls pintats a proa i els clavells en forma de garlanda.

Des de temps dels fenicis es té constància d’ulls pintats a les proes de les embarcacions com

una forma de protecció màgica. Els antics grecs van donar noms de parts del cos humà a

diferents parts dels seus navilis. Els ulls pintats a la proa conferien a l’embarcació la capacitat

màgica de veure-hi.

Les supersticions a bord de les embarcacions

Una embarcació enmig del mar està a la mercè dels atzars de la natura. La tecnologia nàutica i

l’experiència, la força o el coratge són insuficients per vèncer en tota ocasió aquests atzars. Els

mariners recorren al pla simbòlic per incidir sobre l’ordre i el desordre còsmic. Cal evitar

qualsevol element o situació del qual es pugui inferir simbòlicament el desordre. Així s’intenta

exercir un control màgic sobre l’ordre còsmic.

Això explicaria la prohibició de dir certes paraules tabú a bord, com ara conill, serp, capellà o

geperut. També cal evitar algunes accions com ara vessar la sal, girar una escombra de cap per

8

avall o deixar mitja ceba tallada. Finalment hi ha objectes prohibits al vaixell, com ara un

paraigües obert o dur posades les sabates d’anar pel carrer. Tots aquests elements són

portadors de mala sort, perquè podrien provocar el desordre còsmic que es manifesta per

exemple en forma de tempesta inesperada o amb l’absència de peixos a les xarxes.

ÀUDIO: Fragments de la conversa entre els pescadors Albert Ros Coll, de Blanes, i Josep Lleó Brull, de Palamós,

sobre les supersticions vinculades a l’embarcació. Extretes de Converses de taverna 35, 2005, Museu de la Pesca de

Palamós. Fragments de les entrevistes a Esther Pujol i Serra, de Sant Pol de Mar, durant la tardor de 2007, per a la

preparació del llibre Records d’una dona de mar. En aquests fragments d’àudio s’expliquen quins objectes o

situacions cal evitar a les embarcacions per no propiciar la mala sort.

Entre 1665 i 1769, la cèlebre Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) perdé

gairebé el 6 % de la flota a causa dels naufragis. A mitjan segle XIX, es parla d’una cadència de

gairebé un naufragi al dia. L’historiador Alain Cabantous ens explica que, tanmateix, la

violència dels elements naturals constitueix només una part minoritària de les causes dels

desastres marítims: «La incompetència dels navegants (capitans i pilots), reforçada almenys

fins als anys 1760-1780 pels pobres instruments de mesura i una cartografia aproximada, pesa

molt en l’origen de les catàstrofes, així com les seqüeles dels combats militars i els motins». Al

contrari del que solem imaginar, la majoria de naufragis no es produïen a mar obert, enmig

d’una tempesta, sinó en les proximitats del litoral i sobretot en les entrades i sortides als ports

d’escala, i sovint són atribuïbles a les fatigues d’un llarg viatge.

Reproducció del dibuix El naufragi de la fragata Gneisenau al port

de Màlaga

Pablo Picasso, entre desembre de 1900 i gener de 1901

Museu Picasso de Barcelona

La fragata alemanya SMS Gneisenau, amb 470 tripulants, es trobava

fondejada fora del port de Màlaga quan s’inicià un fort temporal de

llevant el 15 de desembre de 1900. L’endemà el temps empitjorà, i

va resultar impracticable l’operació d’entrada al port per resguardar-

se. Les amarres de les dues àncores es van trencar i la nau acabà

estavellant-se contra l’escullera del port. 41 tripulants van perdre-hi

la vida, entre ells el comandant, així com dotze malaguenys que

participaven en les tasques de rescat. Picasso, que llavors tenia

dinou anys i estava de viatge a Màlaga, va veure les restes de la nau

i en va fer aquest dibuix.

9

The Burial of Wilkie

William Turner (pintor), John Cousen (gravador).

1870.

Impressió calcogràfica en blanc i negre sobre paper.

Museu Marítim de Barcelona.

Gravat on es mostra el sepeli al mar de l’amic de Turner, el pintor

escocès David Wilkie, que morí sobtadament en un vaixell davant de

Gibraltar l’any 1841, quan tornava d’un viatge per l’Orient Mitjà. A la

pintura apareix el resplendor de llum produït per les torxes que

il·luminen el cos a mesura que el baixen a l’aigua.

Naufragi del vapor Príncep d’Astúries


Vapor construït a Glasgow el 1914. El 17 de febrer de 1916 sortí del

port de Barcelona rumb a Buenos Aires amb 395 passatgers i 193

tripulants. La matinada del 5 de març topà amb els esculls de Ponta

de Pirabura, a prop de les costes de Brasil. Només 143 persones

aconseguiren salvar-se del naufragi.

Sepeli marítim

Aquarel·la.

Jordi Núñez Segura.


Escena d’una cerimònia funerària a alta mar.

Interior d’una església

Aquarel·la.

Alfred Opisso i Cardona.

1965.


Interior d’una església (podria tractar-se de Santa Maria de Mataró)

amb exvots d’embarcacions penjats del sostre.

Monstres marins

Reproducció de l’estampa procedent de l’atles Cosmographiae

Universalis de Sebastian Munster, Basilea, 1540-1568.

Hans Rudolf Manuel-Deutsch (gravador).

Edició de 1559.

Carta nàutica

Plano de las Rías de Ferrol, A Coruña y Betanzos.

1787.

Direcció d’Hidrografia, aixecat pel brigadier de la Reial Armada.

Vicente Tofiño de S. Miguel.


Carta nàutica

1960.

Rías de El Ferrol del Caudillo, Ares, Betanzos y La Coruña.

Institut Hidrogràfic de la Marina, segons els aixecaments efectuats

pel buc hidrogràfic Tofiño.


10

Naufragio del vapor Sirio, horrible desgracia

Romanç imprès a Barcelona a principis del segle XX.


El vapor Sirio, de 4.141 tones i 115 metres d’eslora, partí del port de

Gènova l’estiu de 1906 amb destí a Buenos Aires amb un miler

d’immigrants a bord. A Barcelona van embarcar-hi uns 200

immigrants. El 4 d’agost, mentre navegava davant les costes de

Múrcia, la nau col·lisionà amb uns esculls de les illes Hormigas, prop

del cap de Palos. El vaixell quedà aixecat de proa, amb un angle

d’inclinació de 35 graus. La popa es va partir i les calderes van

explotar. Tant el capità com la tripulació es van desentendre de

l’evacuació del vaixell. En el rescat van participar un vapor francès i

un pailebot espanyol, així com nou llaüts de pesca. No se’n sap el

nombre exacte de víctimes, perquè cal tenir en compte que molts

viatgers eren immigrants sense papers. El Ministeri de Marina va

declarar 283 morts.

Full volant del naufragi del bergantí La Lucía.

Imprès a Barcelona, mitjan segle XIX.


Full volant del monstre marí pescat el 8 d’agost de 1735 a set milles

de Fermo (Itàlia).

Aquests tipus de fulls servien per donar a conèixer determinats fets

que es consideraven rellevants.

Imprès a Barcelona, 1736.


Amulets: sonalls i peixos articulats

Petits amulets de plata fets, molt probablement, en tallers andalusos durant el darrer terç

del segle XVII i durant el segle XVIII. La manca de marques fa difícil identificar-ne l’autoria o el

taller. Es tracta d’objectes amb funcions màgiques protectores, com ara repel·lir la bruixeria,

allunyar el mal d’ull i protegir de qualsevol malvestat. La representació de la sirena en joieria

té connotacions de prevenció i protecció davant del perill.

Sonall amb figura de sirena

Museu Marítim de Barcelona

Sonall amb figura d’unicorn


11

Sonall amb figura de sirena.






Sonall en forma d’animal marí


Peix articulat en forma de peix amb cap de drac.


Penjoll articulat en forma de peix






Cep d’àncora romana


L’àncora sagrada

Les àncores, els rems i les proes dels vaixells s’utilitzaven com a exvots al món antic. L’àncora

més pesada que duia la nau representava l’última esperança i es coneixia com a àncora

sagrada. Per reforçar-ne la càrrega màgica, s’hi inscrivia el nom d’alguna divinitat o bé

elements màgics com els astràgals, daus utilitzats per a l’endevinació, o els dofins. Aquest cep

d’àncora romana, trobat pel Centre de Recuperació i Investigacions Submarines (CRIS) en

aigües de Blanes, l’any 1959, té inscrits a ambdues cares dos dofins, al·ludits a les fonts

clàssiques com a protectors de la gent de mar. De fet, un dels epítets del déu Apol·lo era

Delfinios.

12

Mascaró de Sant Miquel

Fusta policromada.

Segle XIX.

Autor desconegut.


Des de l’antiguitat els bastiments portaven a proa

imatges amb funcions màgiques, bèl·liques o

senzillament per identificar-los. Al segle XVIII les proes es

fan més llançades i apareix el mascaró pròpiament dit.

Al segle XIX, amb l’apogeu de l’arquitectura naval en

fusta, els mascarons dels velers adquireixen una gran

bellesa i apareixen alguns tallistes de renom. En aquest

mascaró, Sant Miquel, amb un casc amb plomes i

trepitjant el drac, representa el comandant de la

infanteria celestial.

El rem de trenta-quatre

«Volàvem. El vent aixollava els rompents de les ones i se’ls enduia pulveritzats, convertits en bromes sombrívoles,

que s’acorruaven com mals esperits en fantàstica desfilada. Passaven a escamots amb un silenci sinistre; mes, a

voltes, la imaginació els hi atribuïa la udoladissa que sonava, i llavors no semblava sinó que aquells fills del mal

temps xisclaven amb feréstega alegria, tot corrent cap allà, a on el mar i el cel barrejaven les seves tempestes.»

Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1903)

Aquest rem, de 34 pams de llargada, s’utilitzava en les maniobres d’entrada i sortida a port. Al

Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes n’hi ha un de dipositat en forma d’exvot en

homenatge a la novel·la de Ruyra. Els rems, així com altres parts de les naus, s’han utilitzat al

Mediterrani com a exvots des de temps antics.

A El rem de trenta-quatre, obra publicada el 1903, Ruyra narra com la Santa Rita, una barca de

mitjana en carrera entre Roses i Alacant, és sorpresa per una gran tempesta. En el moment de

màxim perill, les persones embarcades imploren la protecció de la Mare de Déu, amb la

promesa de dur-li a peu descalç al Santuari del Vilar, a les muntanyes del terme de Blanes, el

rem de trenta-quatre de l’embarcació.

VÍDEO: Blanes, 27 de setembre de 1934. Homenatge a Joaquim Ruyra. Trasllat en processó d’un rem de trenta-

quatre al Santuari del Vilar on serà dipositat com un exvot. Autor de la filmació: Pere Borràs i Estruch (Igualada).

Arxiu Municipal de Blanes (AMBL).

13

Els exvots

Un exvot és una ofrena feta en compliment d’un vot o prometença que es fa en un moment de

perill. Els mariners, tement per les seves vides a causa d’un temporal, un incendi a la nau, una

col·lisió o algun altre accident, invocaven la intervenció divina. Veient-se pròxims a la mort, les

persones embarcades demanaven als sants, a les santes o a la Mare de Déu d’un santuari

proper a les seves viles natals que fes un miracle que els salvés la vida i li oferien una ofrena a

canvi.

Passat el perill i tornats a casa, encarregaven l’exvot a un artesà i el portaven als santuaris

dedicats a les respectives advocacions on feien l’ofrena. Al Mediterrani cristià, aquesta ofrena

consistia sovint en una tauleta policromada on es representava l’escena del perill viscut i

l’aparició miraculosa del sant o la mare de Déu dins una aurèola de llum, o bé una maqueta del

vaixell salvat pel miracle, o bé un rem, un fanal, una àncora o altres objectes de la nau que es

penjaven de les parets i el sostre de les capelles.

Exvot de Josep Roich de Premià

Premià de Dalt

Oli sobre fusta

Segle XVIII


Exvot de Joseph Costa de Vilasa

Premià de Dalt.

Pintura al tremp sobre fusta.

Segle XVIII.


Exvot de Cristobal Magriñá

Ermita de Sant Cristòfol, Vilanova i la Geltrú.

Oli sobre fusta.

Segle XVIII.


Exvot

«A 7 de 8bre de 1781, salimos de las barlingas con el Captan Josef Duràn,

vecino de Sitjas, i su Tartana nombrada N.S. del Mte Ntro. con Antonio Mirò, i

Josef Maimò, sobrecargo del sobre doch y continuando su viaje à Galicia

tuvieramos una tormenta de viento, alà travecia qe fue precisso invocar a los

Gloriossos Stos que nos librassen de tal tempestát, Regresandonos al mismo

puerto, auciliados de los antedichos.»


Oli sobre fusta.

1782.


14

Exvot representant un accident de carro


Pintura al tremp sobre fusta.

Segle XVIII.


Exvot de la pollacra Activa

«Exvoto. Suceso de lo ocurrido a la polacra Española Activa su patron D.

Jayme Ferrer a les 7 h. del 4 de Agosto de 1856 cuando el piloto D. Jose Millet

y Rosés creia hallarse a los 42º 4' de Latº N y a los 45º 20' de Longd DE de

Cadiz, encapotose el tiempo de manera que nos obliga a tomar rizos

levantandose luego un borrasca que soplando el viento E SE tuvimos que

aguantarnos a la capa hasta el dia 5, en cuyo dia fue tal la sarrason y mar

contrastada que a pesar de todos los esfuerzos no nos pudimos aguantar y

tovimos que seguir el impetu del viento, de modo que nos cobró a los 38º 10'

de Latº y azotado el buque por las olas y muy proximo a sumergirse no siendo

suficientes los esfuerzos del arte ni la actividad de la tripulacion juntos

invocamos a la providencia ofreciendo a la Virgen de la Cisa una

representación de lo sucedido si ilesos nos sacaba de tal eminente peligro= en

efecto el dia 8 cesó el temporal y gracias a la providencia pudimos todos

sanos y salvos terminar despues de algunos dias nuestro proyectado viaje.»

Pintura al tremp i tinta amb vernís sobre paper.

1856.


Exvot de la pollacra Nuevitas

«Ex-voto de la Polacra Nuevitas de la matricula de Barcelona Captn Pedro

Roca Alsina a 8h 30' mañana del 16 de diciembre 1889 en Lat 34º28' N y

Longtd 36º40' al SOn Fernando corriendo a discreccion de una tormenta

ciclónica a dicha hora sobre un chuvasco intermitente del O quedando el

buque zozobrado y desmantelado. Por lo que lo dedica a Nuestra Sra de la

Cisa. Barcelona Febrero 1890.»

Pintura al tremp i tinta amb vernís sobre paper

1890


Exvot

«Venint d Napols Mariagna Molas en lo pinco del pro Mariano Carbo lo dia 4 d

10 bre d 1753 en la golf de Llao tingueren una gran tormenta y invocant St

Christo del Calvari paralo temps.»

Oli sobre fusta.

1753.


Exvot

«Exvoto Invocada a Jesus del Calvario por Jayme Vinardell. A bordo del vapor

correo Isla de Sto Domingo, hallandose este incendiado en los dias 5 y 6 de

julio de 1863.».

Oli sobre fusta.

1863.


15

Exvot

«Exvoto. Naufragio de la barca NªS del Carmen, Patron Mariano Mora de

Mataró que se perdió en la noche del 24 febrero de 1868 á 10 millas del cabo

Tiñoso.»

Oli sobre fusta.

1868.


Model d’exvot de pollacra-goleta


Model d’exvot de pollacra-goleta.








ÀUDIO: Balada tradicional El marinero interpretada per La Nova Euterpe (Sebastià Bardolet, tenor; Xavier Solà,

tenor; Jaume Ayats, baríton; Manel Marsó, baix).

Sant Elm, patró dels mariners

Talla policromada anònima, 1799


Es creia que Sant Elm protegia els mariners de les tempestes sobtades i

dels llamps.

16

Nice. Soleil. Fleurs

Marc Chagall, 1982.

Museu d’Història de Girona. Dipòsit Fundació Margarita Marsà.

Àmbit 3 Més que la pròpia mort, els antics temien el naufragi per por que l’ànima no els pogués arribar

al món dels morts. Durant molts segles, el mar continua sent una vastitud desconeguda i

misteriosa. A l’època medieval es dibuixen cartografies il·lustrades amb éssers fantàstics,

monstres i perills.

Aquestes idees perduren durant tota l’època moderna, amb una humanitat abocada

plenament a l’aventura marítima. La relació dels humans amb el mar està vinculada a

l’exploració dels horitzons, a l’aventura i a l’atracció pel desconegut. Si la terra ferma està

poblada pels éssers humans, el mar representa l’espai no-humà del planeta, que amaga illes

secretes i misteris subaquàtics. Això ha estimulat la creativitat al llarg dels segles i ha donat lloc

a infinitat de llegendes, mites i rondalles que s’han anat transmetent d’unes generacions a les

altres. Aquestes narracions ens parlen de la fascinació i alhora del temor que ens provoca el

mar, talment com el cant de les sirenes.

Text sobre la història del rem d’Odisseu i de l’home-peix

Les històries que podeu escoltar en aquesta sala són rondalles que s’han explicat almenys des

de temps homèrics en la intimitat de la llar, en les nits vora el foc mentre a fora el vent

udolava, i que encara avui s’expliquen a les sales fosques dels cinemes. Són històries que ens

parlen de la intensa atracció i rebuig que provoca el mar en la ment i en la imaginació

humanes. És la combinació de fascinació i terror que produeix l’abisme líquid, les vastituds i

profunditats oceàniques. Entre totes les llegendes i rondalles sobre el mar, n’hi ha dues que

expressen clarament aquest contrast: l’home que fuig terra endins per no tornar a veure mai

més el mar, i aquell que, al contrari, l’atrau tant el mar que acaba tornant-se un peix.

La primera és la història d’un mariner que, després de sofrir les calamitats de la vida al mar,

decideix anar a viure ben lluny de la costa, allà on la gent no reconegui el rem que carrega a

l’espatlla en el seu periple terra endins. És una història que apareix ja l’Odissea i que ha anat

passant en forma de rondalla en les tradicions orals de molts països del món. Aquí podeu

escoltar aquesta història en les versions següents:

«El Mariner de Sant Pau», recollida per Jacint Verdaguer al Pirineu l’any 1902.

Història recollida per William Hansen a Indiana (Estats Units) el 1975.

17

«Es mariner burlat», recollida per Hans J. Noeggerath a Eivissa el 1932.

«La Pelle à four», Bérenger-Féraud, publicada a Les Légendes de la Provence, Éditions

Leroux, 1888.

La segona història tracta de l’atracció que provoca el mar, que pot arribar a ser tan forta que

pot transformar l’home en un peix, en algunes versions per la maledicció de la pròpia mare.

Així és la versió recollida per mossèn Alcover a Mallorca, tot i que la versió original cal buscar-

la a l’estret de Messina. Però, ja al segle I, Plini el Vell parla d’un home-peix vist a Cadis i

Cervantes al Quixot esmenta el «peje Nicolás». Aquí podeu escoltar-ne les versions següents:

«El peix Nicolau», recollida per Antoni M. Alcover a Mallorca i publicada el 1880.

«El hombre pez de Liérganes», recollida per Benito Jerónimo Feijoo i publicada al sisè

volum del seu Teatro crítico universal el 1734.

«La leggenda di Niccolò Pesce», recollida per Benedetto Croce a Nàpols i publicada el

1885.

«La leggenda di Colapesce», cançó d’Otello Profazio, cantautor calabrès, editada per la

discogràfica Fonit Cetra el 1965.

18

INFORMACIÓ GENERAL Dates Del 20 de novembre de 2019 al 27 de setembre de 2020. Espai Naus de les Drassanes 1 Horari De dilluns a diumenge de 10 a 20 h (accés fins a les 19.00 h.) Preu Entrada general al Museu: 10 € / reduïda: 5 € / grups: 8 €. Entrada reduïda Estudiants menors de 25 anys que presentin el Carnet d’Estudiant. Majors de 65 anys. Persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i un acompanyant. Aturats que presentin documentació acreditativa del seu estat laboral. Posseïdors del Carnet de Biblioteques de Barcelona Membres de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Associats de l’ONCE. Posseïdors del Carnet Jove (més de 30 anys). Personal al servei dels ens constitutius del Consorci de les Drassanes (Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Port de Barcelona). Entrada gratuïta Diumenges a partir de les 15 h. Menors de 17 anys. Membres dels Amics del Museu Marítim. Membres degudament acreditats de l’ICOM, l’ICMM i l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Guies professionals amb la corresponent acreditació. Docents amb la corresponent acreditació vigent. Periodistes acreditats, que prèviament hagin enviat un correu electrònic a [email protected]. Entrada de grup Grups superiors a deu persones. Famílies nombroses o monoparentals amb la corresponent acreditació.

mailto:[email protected]

19

CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ Organització i producció Museu Marítim de Barcelona. Comissariat Eliseu Carbonell Camós Concepte expositiu i disseny museogràfic Adelina Casanova Pujol i Bibiana Puigdefàbregas Sagristà Audiovisuals Alfonso Ferri Producció i muntatge Digit

CONTACTE DE PREMSA Àrea de Comunicació i Màrqueting Museu Marítim de Barcelona T. 933 429 924 [email protected] www.mmb.cat www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona www.twitter.com/MuseuMaritim

mailto:[email protected]

http://www.mmb.cat/

http://www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona

http://www.twitter.com/MuseuMaritim

index [] · 2020-02-18 · 3 cants de sirena. fascinaciÓ i abisme el museu marítim de barcelona...

Documents