incendis amb index esbos final

Projectes dEnginyeria

Comparativa- Normatives contra incendis

lex Alonso

Anna Cambra

Andreu Corpas

Aitana Ferrndiz

Gerard Lpez

Shayan Manouchehri

Nieves Torres

J. Pardina

10 abril de 2014

Pgina 1

ndex

1 Introducci ............................................................................................................................ 3

2 Breu Resum Introductori ....................................................................................................... 4

2.1 RSCIEI ............................................................................................................................. 4

2.2 CTE ................................................................................................................................. 5

2.3 Llei 3/2010 ..................................................................................................................... 6

3 Estudi comparatiu ................................................................................................................. 7

3.1 Estructura ...................................................................................................................... 7

3.2 Redacci ........................................................................................................................ 9

3.3 Objectius ....................................................................................................................... 9

3.4 Funcions de cada entitat ............................................................................................. 11

3.4.1 Projectistes .......................................................................................................... 11

3.4.2 Propietaris ........................................................................................................... 11

3.4.3 Cossos de seguretat ............................................................................................ 12

3.4.4 Supervisors o inspectors ..................................................................................... 12

3.4.5 Sancionadors ....................................................................................................... 13

3.4.6 Administraci ...................................................................................................... 13

3.5 Caracteritzaci dels establiments ............................................................................... 14

3.5.1 Industrials (totals o parcials) ............................................................................... 14

3.5.2 No industrials ...................................................................................................... 17

3.6 Determinaci del risc de foc duna zona ..................................................................... 21

3.6.1 Densitat de crrega ............................................................................................. 21

3.6.2 Resistncia destructures .................................................................................... 22

3.7 Aspectes tcnics .......................................................................................................... 24

3.7.1 Portes demergncia ........................................................................................... 24

3.7.2 Extintors .............................................................................................................. 24

Pgina 2

3.7.3 Sistemes dirrigaci ............................................................................................. 25

3.7.4 Materials ............................................................................................................. 26

3.7.5 Senyalitzaci ........................................................................................................ 27

3.8 Evacuaci ..................................................................................................................... 28

3.8.1 Requisits i instruccions per lentitat encarregada de lextinci de lincendi ....... 29

3.8.2 Comunicaci dincendis i avaluaci dels danys ................................................... 30

4 Conclusions ......................................................................................................................... 31

5 Annex: Dades tcniques complementries ......................................................................... 33

Pgina 3

1 Introducci

Lobjectiu del treball s fer una breu sntesi i una posterior opini de les diferents normatives

que parlen sobre la protecci contra incendis i que sn daplicaci a Catalunya actualment

(2014). Aquestes sn: RSCIEI, CTE i la Llei Catalana sobre incendis.

Lestructura daquest treball comprn 3 grans blocs: resum introductori de cada llei, bloc

comparatiu i conclusions amb els annexos de les lleis.

En el primer bloc, sexplica lorigen de cada llei, levoluci daquestes amb el pas del temps i els

temes tractats en cadascun daquests.

El segon, ms extens, sanalitza sintticament cada llei, on, apart de comentar com esta

estructurada cada una, es destaquen els aspectes ms importants que shan de considerar en

cadascuna: funcions de cada entitat, caracteritzaci dels establiments, aspectes tcnics,

evacuaci...

Finalment, per concloure, cadascun dels integrants, desprs de llegir tot el treball, han donat la

seva opini on hi ha hagut convergncia en alguns aspectes i discrepncies en altres. En els

annexos, shan incls els aspectes ms generals de cada llei, per tant, shan obviat els casos

especfics que no pertanyien al nostre treball.

Pgina 4

2 Breu Resum Introductori

2.1 RSCIEI

RSCIEI sn les sigles de Reglamento de Seguridad Contra Incendios en los Establecimientos

Industriales. Aquest reglament va sser aprovat amb el Reial Decret 2267/2004, a data 3 de

desembre de 2004 i es va deixar constncia al Butllet Oficial de lEstat (anomenat correntment

amb les sigles BOE) nmero 303, del 17 de desembre daquell mateix any. Tot i aix la seva

entrada en vigor es produir 30 dies desprs de la seva publicaci al BOE.

El RSCIEI es va aprovar en un context de buit legal pel que fa a la protecci contra incendis als

establiments industrials. Si b existia un reglament, precisament tamb conegut amb les

mateixes sigles, i concretament el reglament aprovat pel Reial Decret 786/2001 a data de 6 de

juliol de 2001, aquest va quedar inutilitzat per la sentncia del Tribunal Suprem del 27

doctubre de 2003 en considerar vlid un recurs allegant un defecte de forma. Aix doncs,

durant poc ms dun any Espanya va estar desproveda dun reglament tcnic i de carcter

general en lmbit de protecci contra incendis en establiments industrials, obligant els

ciutadans afectats a complir nicament amb reglaments ms especfics o reduts.

En el BOE, figura larticulat de la llei que conforma el prefaci del reglament. Sassegura en

aquest prefaci que el nou reglament compleix amb totes les directrius europees i que la

facultat daplicar-lo recau en el Ministeri dIndstria, Turisme y Comer. Aquesta llei conflueix

amb altres lleis de protecci dincendis existents a lEstat Espanyol, com sn el Codi Tcnic de

lEdificaci (en el prefaci de la llei, desactualitzat, es menciona el codi anterior a aquest,

conegut com la Norma Bsica dEdificaci, per aquest ltim va sser derogat el 29 de

setembre de 2006), amb el R.I.P.C.I., sigles de Reglamento de Instalaciones de Proteccin

contra Incendios, amb les normes bsiques dautoprotecci de cada centre i amb les

Instruccions Tcniques Complementries (ITC), totes dobligat compliment segons el prefaci

daquesta llei.

Sha tractat que aquesta llei sigui una llei capa i transversal, s a dir, que mostrs resolucions

solvents de les possibles situacions problemtiques en aquest camp en qu qualsevol

establiment industrial shi pot trobar i que fos aplicable a tots els sectors de la indstria,

independentment de la localitzaci o activitat. Aquest s el reglament que saplica a lactualitat

(mar de 2014) i per tant, la coneixena daquest per qualsevol tcnic especialitzat s gaireb

obligatria.

Pgina 5

2.2 CTE

El Codi Tcnic dEdificaci (o Cdigo Tcnico de la Edificacin), conegut amb les sigles CTE s la

llei bsica de lEstat Espanyol per garantir la qualitat en els edificis.

Durant la segona meitat del segle XX sha produt uns processos accelerats durbanitzaci i

edificaci, que han configurat una gran part de la realitat actual. Aquest processos han satisfet

raonablement les necessitats bsiques de la poblaci per mirant-ho des dun punt de vista

ms crtic, un es pot adonar que els edificis no complien uns parmetres de qualitat gaire

estrictes. La societat actualment necessita una major qualitat en ledificaci, es pot considerar

com una triple exigncia: social, econmica i ambiental. Tot aix dna ra a lexistncia d

aquesta llei.

Aquesta exigncia es fa pblica al BOE nmero 74 del 28 de mar de 2006, donant validesa aix

al Reial Decret 314/2006, del 17 de mar de 2006, amb el qu saprova el Codi Tcnic

dEdificaci. Segons el seu prefaci, el codi contribueix en el desenvolupament de les poltiques

deficincia energtica, dona compliment als requisits bsics per garantir la seguretat de les

persones i la seva habitabilitat. El CTE unifica un seguit de normes que van ser aprovades des

de lany 1979, dotant-se aix d una estructura legal similar a la daltres pasos de la Uni

Europea.

El CTE s un extensssim document que comprn tots els mbits dins ledificaci. Cont

disposicions de carcter general, que tracten sobre lestructura, mbit daplicaci, etc i un

seguit de Documents Bsics, que garanteixen el compliment de les exigncies bsiques. En

aquests documents sinclouen procediments, regles tcniques i diversos exemples explicatius.

El document bsic que sanalitzar en detall en aquest informe comparatiu s el DB-SI, sigles

de Documento Bsico de Seguridad en caso de Incendio. La facultat de modificar aquests

documents recau en el Ministeri de Vivenda, actualment conegut com el Ministeri de Foment.

Fins a un any posterior de laprovaci del Reial Decret abans esmentat, es van anar derogant

progressivament totes les Normes Bsiques dEdificaci (NBE). En lactualitat, el CTE s el codi

de referncia en la construcci i la reforma dels edificis, i el DB-SI, el document bsic

fonamental en lmbit de protecci contra incendis en edificis no industrials.

Pgina 6

2.3 Llei 3/2010

Es defineix la llei 3/2010 del 18 de febrer, com a llei de prevenci i seguretat en matria

dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Aquesta llei ha estat

promulgada per la generalitat, i aix consta el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

(DOGC) nmero 5584 a data de 10 de mar de 2010.

El prefaci de la llei ens fa un seguit de consideracions actuals. Les societats desenvolupades

actuals estan sotmeses a un creixement demogrfic i a laparici de noves tecnologies.

Aspectes que configuren un alt nivell de benestar per tamb de risc per a la poblaci, els bns

i el medi ambient. Entre els riscos ms freqents, hi ha el risc dincendi, un risc que sha de

prevenir i en cas que es manifesti, mitigar-lo, amb lajut de tots els sectors implicats.

El tractament daquest risc s heterogeni des del punt de vista competencial, s a dir, dacord

amb lEstatut dautonomia (article 132.1), les competncies en prevenci i seguretat en

matria dincendis corresponen a lAdministraci de la Generalitat i tanmateix a

lAdministraci municipal, sense deixar de banda els reglaments dmbit estatal.

Fins aquesta llei, la prevenci i seguretat en matria dincendis a Catalunya era circumscrita a

la llei 3/1998, del 27 de febrer. Lany 1998, es va integrar una nica resoluci administrativa de

lrgan ambiental de lAdministraci de la Generalitat en matria de decisions a la prevenci

dincendis, accidents greus i protecci de salut. La Llei es veia afectada en mltiples ocasions a

ser reforada per la multitud de casos particulars. Finalment es va desvincular la seguretat en

cas dincendi del procediment estrictament ambiental donant lloc a la llei 20/2009 del 4 de

desembre i a un projecte de llei que acabaria culminant en aquesta llei 3/2010, exclusivament

dedicada al risc dincendi.

Aquesta llei abasta un mbit ms general, ja que es refereix a establiments industrials i no

industrials. Aix, a Catalunya es pot consultar tant aquesta norma com els reglaments estatals,

RSCIEI i CTE-DBSI, ja que estan en consonncia.

Pgina 7

3 Estudi comparatiu

3.1 Estructura

Abans de comenar a comparar el contingut de cada normativa, s necessari comparar

l'estructura de cada una de les tres normatives. Cal destacar, que entre el Reglament de

Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI) i el Codi Tcnic de l'Edificaci

(CTE) no hi ha prcticament diferncies en l'estructura; sin ms aviat en el contingut.

Tant l'estructura del RSCIEI com la del CTE., ve definida per una introducci en forma de

prembul.

En el RSCIEI aquesta introducci va precedida d'un conjunt de sis captols, que agrupen disset

articles on s'hi parla dels requisits que han de complir els edificis als que se'ls hi apliqui la

norma, les sancions que aquests poden rebre en cas d'incompliment de la norma, i altres

assumptes dinters no purament preventiu que detallarem ms endavant. En el CTE la

introducci ve seguida per tres captols que agrupen quinze articles, en els que s'hi parla de

totes aquelles condicions o requisits que han de complir els edificis no destinats a la indstria.

Seguidament (tant en el RSCIEI com en el CTE) hi ha quatre annexos, on s'hi expliquen

detalladament tots els temes esmentats en els articles:

En els annexos del RSCIEI, a ms de poder trobar la informaci escrita tamb la podem trobar

en forma de taula de valors o b en grfics. s molt ms extensa la part dels annexos que la

dels captols i articles. Si ens centrem en la part de la Seguretat en cas d'Incendi (S.I.), el CTE

adopta una altra estructura. Disposa d'una introducci formada per set subapartats. Aquesta

ve seguida de sis seccions ben diferenciades i s on s'hi expliquen detalladament les

condicions, requisits, sancions, etc, dels edificis no destinats a la indstria.

La part de seccions s fora ms extensa que la introducci (com en el cas de la RSCIEI on els

annexos sn ms extensos que la introducci). D'altra banda, tenim la Llei de Prevenci i

Seguretat en Matria d'Incendis que s'aplica a nivell autonmic (a Catalunya). La seva

estructura ve determinada per una introducci dividida en quatre apartats. Seguidament hi ha

els anomenats ttols que sn aquells apartats on s'hi expliquen les caracterstiques de la llei de

forma detallada. Hi ha cinc ttols, i cada un es divideix en diferents captols i articles (fins a 63

articles).

Pgina 8

En la segent taula, es mostra de forma esquemtica la comparaci entre lleis:

RSCIEI CTE Llei de prevenci

Introducci

Captol I -Objecte i mbit de

aplicaci

(dividit en: articles 1,2,3)

Captol II Rgim

dimplantaci, construcci i

posada en servei

(dividit en: article 5)

Captol III inspeccions

peridiques

(dividit en: articles 6,7,8,9)

Captol IV Actuaci en cas

dincendi

(dividit en: articles 10, 11)

Captol V Condicions i

requisits

(dividit en: articles

12,13,14,15,16)

Captol VI responsabilitat i

sancions

(dividit en: article 17)

Captol I Disposicions generals

(dividit en: articles 1,2,3,4)

Captol II Condicions tcniques i

administratives

(dividit en: article 5,6,7,8)

Captol III Exigncies bsiques

(dividit en: articles

10,11,12,13,14,15)

Ttol I Disposicions generals.

(dividit en 2 captols i Articles

1,2,3,4,5)

Ttol II Les competncies en

prevenci i seguretat en

matria dincendis en els

establiments, activitats,

infraestructures i edificis.

(dividit en 4 captols i articles

6,7,8,9,10,11,12)

Ttol III Condicions de prevenci

i seguretat en matria dincendis.

(dividit en articles

13,14,15,16,17,18)

Ttol IV Rgim dintervenci

administrativa.

(dividit en 3 captols i articles des

de el 19 fins el 39)

Ttol V Les entitats

collaboradores amb

ladministraci.

(dividit en 6 captols i articles des

de el 40 fins el 63)

Annexos:

1. Contingut del projecte

2. Documentaci del seguiment

de lobra-

3. Terminologia.

Annexos:

1. Caracteritzaci dels

establiments industrials en

relaci amb la seguretat

contra incendis

2.Requisits constructius dels

establiments industrials

segons la seva configuraci,

ubicaci, i nivell de risc

intrnsec

3. Requisits de les

installacions de protecci

contra incendis dels

establiments industrials.

4. Relaci de normes UNE

dobligatori compliment en

laplicaci del reglament de

seguretat contra incendis en

els establiments industrials.

En el cas de CTE (DBSI)

Seccions:

1. Propagaci interior

2. Propagaci exterior

3. Evacuaci docupants

4. Installacions de protecci

contra incendis

5. Intervenci dels bombers

6. Resistncia al foc de

lestructura

Pgina 9

3.2 Redacci

La principal diferncia en el llenguatge de les tres lleis, s que tant com el RSCIEI com el CTE

estan escrits en castell mentre que la Llei de Prevenci i Seguretat en Matria d'Incendis, est

escrita en catal. Aix s degut a que les dues primeres sn normatives de prevenci

d'incendis a nivell estatal ( Estat - Espanya) i la ltima s a nivell autonmic (Comunitat

autnoma Catalunya).

Pel que fa al llenguatge emprat en la redacci de les tres lleis, s evident que en els tres casos

s'usa un llenguatge tcnic i especfic. Com que en aquestes normes s'imposen les condicions

que han de complir els edificis i tots els sistemes que formen part d'aquests, podem dir que el

llenguatge t un to imperatiu(ja que denota un manament).

En cap de les tres lleis, s'omet informaci per tal d'evitar confusions a l'hora d'interpretar-la; s

a dir tota la informaci s imprescindible. Per aquest motiu els documents sn extensos. No

obstant aix, tot i la seva especificitat, s un llenguatge que sentn amb facilitat, per tant

diem que s'usa un llenguatge clar i concs .

3.3 Objectius

L'objectiu de les tres lleis (RSCIEI, CTE i la Llei de Prevenci i Seguretat en Matria d'Incendis)

s principalment definir els requisits que han de complir els establiments i les installacions

d'aquests per tal de minimitzar al mxim el risc d'incendis en ells i en les seves rodalies, a ms

a ms d'evitar-ne la seva propagaci (en cas que se'n produeixi un).

Depenent de la finalitat de l'establiment; s a dir, en funci de les activitats que s'hi realitzin,

s'aplicar un reglament o un altre. Pel que fa l'mbit d'aplicaci d'aquests reglaments, cal

destacar que es fa una comparaci entre el RSCIEI i el CTE ja que la Llei de Prevenci i Seguretat

en Matria d'Incendis es basa en aquests dos reglaments.

Un cop dit aix, ens hem de centrar en quin mbit s'aplica cada un d'aquests reglaments. La

principal diferncia entre els dos reglaments esmentats en pargraf anterior, s que mentre el

RSCIEI s'aplica en establiments destinats a lindustria, el CTE s'aplica en edificis no destinats a

l'activitat industrial com ara biblioteques, restaurants, etc, i en obres i reformes d'aquests

establiments.

El RSCIEI, com s'ha comentat s'aplica en establiments industrials (tal i com es defineixen en

l'article 3.1 de la Llei 21/1992).Per a ms a ms, s'aplica en els magatzems d'aquests

establiments, en els tallers de reparaci de vehicles, i en totes les activitats complementaries a

lindustria. Tamb s'aplicar en tots aquells edificis on la seva crrega de foc total sigui superior

a tres milions de Mega Joules. (definici de crrega de foc total: quantitat de calor total que els

materials continguts en el sector siguin capa de desenvolupar). s important destacar que el

RSCIEI no s'aplica en establiments dedicats a l'activitat nuclear ni a l'extracci de minerals, en

tallers artesans o b en installacions dedicades exclusivament a l's militar.

Pgina 10

En cas que en un mateix establiment hi hagi una part d'aquest dedicada a lindustria i una part

que s'usa amb diferent finalitat, no s'aplica aquest reglament en el sector no dedicat a

lindustria, com: zones comercials, administratives i biblioteques on la superfcie construda

sigui superior a 250 m2 ; bars, menjadors i cuines on la superfcie sigui superior de 150 m2 i

zones dedicades a l'allotjament de les persones, on la seva capacitat sigui superior a 15 llits.

A diferncia del RSCIEI, el CTE, com s'ha comentat anteriorment, s'aplica en tots aquells

establiments no destinats a lindustria (determinats per la LOE), ja siguin pblics o privats.

La classificaci dels establiments d'aquest reglament el trobem en l'article 2 de la LOE i ve

determinada per les caracterstiques especfiques de l'activitat que es realitzi en aquests

establiments; s a dir, depenen de la finalitat amb que s'usi l'establiment. A ms a ms el CTE

s'aplica en les obres d'aquests establiments; ja siguin de construcci, d'ampliaci o

modificaci, reforma o rehabilitaci.

Pgina 11

3.4 Funcions de cada entitat

En aquest apartat, de forma detallada sexposaran les funcions de cada entitat davant

cadascuna de les lleis, donant a entendre que aquests no noms sn els propietaris i

responsables de ladministraci, sin que hi ha daltres ms que tamb intervenen com ara

constructors, projectistes, cossos de seguretat, inspectors, etc.

3.4.1 Projectistes

Els projectistes que dissenyen els edificis, les infraestructures, les indstries etc, tenen

lobligaci de vetllar alhora per la seguretat del personal que hi treballar dins de la

infraestructura. Per aix els projectes han dsser signats per un tcnic que hagi superat la

formaci especifica requerida per direcci general i que podria ser deshabilitat del seu crrec

per manca de rigor o professionalitat, segons la Llei catalana 3/2010, i tamb inclou que

aquests tamb han de ajustar-se a les mesures de la normativa vigent en cada cas.

En el Codi Tcnic dEdificaci a diferencia de la llei catalana, no sexposa en quin cas el tcnic

podria estar sense crrec per s com han de fer el seu treball. Els projectistes es veuen

obligats a seguir unes normes que sobserven en el propi codi, i aquestes estan orientades en

el cas que fos necessari una evacuaci de ledifici com ara el nombre de sortides, la protecci

de les escales, les portes situades en els recorreguts devacuaci etc. s ms, tamb sesmena

que aquests han de seguir un informe dassaig que vetlla per a que els productes de

construcci siguin els correctes.

Pel que fa el Reial Decret 2267/2004, els projectistes tenen la funci com en les altres dues

lleis de seguir unes normes per a que el projecte sigui efectiu. Segons el RIPCI, rebran una

certificaci donant fe que el projecte es vlid per a la seva execuci i posada en marxa.

3.4.2 Propietaris

Els titulars o propietaris sn gaireb sempre els responsables de qualsevol conseqncia

provocada per un incendi.

Segons la Llei 3/2010, la funci daquests s tindre tots els documents que demana

lAdministraci correctament, ja que si es produeix un risc per imprudncia en lmbit de la

seguretat, seran tamb aquests els que hauran de pagar la sanci, si sescau. Aquests titulars,

segons lAdministraci, han de sser autoritzats per un acte de comprovaci que determina

que sn solvents en els requisits necessaris.

Pel que fa al Reial Decret 2267/2004 els propietaris han de disposar dun certificat que posi de

manifest que les installacions sn les adequades, com en la llei catalana abans esmentada. Per

ltim, cosa que no explica en cap de les altres dos lleis es que el titular ha de comunicar a

lentitat en un mxim de 15 dies el fet de que sha produt un incendi.

Pgina 12

En el Codi Tcnic dEdificaci, no sesdev cap funci del propietari, a part de intentar

mantenir en vigor totes les installacions de seguretat que es demanen i que han dsser

installades en cada cas.

3.4.3 Cossos de seguretat

Els cossos de seguretat que fa esmena cada llei, sn totes entitats que duen a terme lextinci i

el control del foc en els incendis. Com a exemple principal, el cos de bombers. El cos de

bombers de la Generalitat segons la Llei 3/2010, ha dexercir les competncies atribudes a

lentitat responsable administrativa de la Generalitat com ara prevenir, assegurar i supervisar

el sistema de prevenci en matria dincendis en infraestructures, edificis, activitats i

establiments. Aquests tamb han defectuar intervencions posteriors a linici de lactivitat de

les indstries i produir una acta comprovant que tot est en regla.

A diferencia daquesta, segons el Codi Tcnic dEdificaci, els bombers no es veuen sotmesos a

executar revisions i produir actes, sin que aquests hauran de fer realitat levacuaci de

persones en cas dincendi a un edifici. Segons el codi, aquests han de seguir unes pautes i unes

normes per a aproximar-se a ledifici i per a accedir al domicili per la faana.

En el Reial Decret 2267/2010 no es fa esmena de cap cos de seguretat a diferncia de les altres

dues lleis.

3.4.4 Supervisors o inspectors

Els supervisors o inspectors tenen la funci de supervisar i fer un control exhaustiu de les

dependncies a inspeccionar.

Segons la Llei Catalana 3/2010, els inspectors, que en molts casos solen ser els mateixos

bombers, tenen lobligaci demetre informes de prevenci desprs de cada revisi en un

mxim de dos mesos. Si aquests es veuen afectats per algun inconvenient, els mateixos

inspectors poden recrrer a adoptar mesures cautelars pertinents o passar directament al

marge de procediment sancionador depenent de la gravetat del risc.

Pel que fa al Reial Decret 2267/2004, aquestes revisions si que estan peridicament

establertes, cosa que la llei catalana no esmenta. En aquest cas les revisions sn cada cinc anys

o cada tres depenent de lestabliment i el seu risc intrnsec. Segons aquest decret es poden

tamb realitzar altres inspeccions especials per a comprovar lobligat compliment.

Per ltim i a diferncia dels anteriors, en el Codi Tcnic dEdificaci es parla del manteniment

de cadascuna de les installacions i senyalitzacions per a edificis mitjanant la UNE 23035-

3:2003 i que sha dactualitzar linforme dassaig cada cert temps quan es va renovant, per no

de les diverses supervisions i activitats de manteniment que sn necessries cada cert temps,

ni tampoc de qui fa efectives aquestes supervisions.

Pgina 13

3.4.5 Sancionadors

Els sancionadors sn els encarregats dimposar una sanci (a alg que ha infringit una llei, un

reglament, etc.).

Segons la llei Catalana 3/2010, s competncia municipal tenir sancionadors per tal de garantir

la seguretat en cas dincendi dins del municipi.

El municipi constar dun Rgim sancionador que determinar la gravetat de la infracci i les

mesures que cal adoptar (sanci econmica, revocaci de lautoritzaci, suspensi

temporal...). Aquest rgim tamb t en compte els responsables de la infracci.

Pel que fa al Real Decret 2267/2004, en el cas que sincompleixi el que sespecifiqui al

reglament, saplicaran les responsabilitats i sancions proposades al captol V de la Llei 21/1992,

de 16 de juliol (de lindustria), i al captol VI de la Llei 2/1985 del 21 de gener ( de Protecci

Civil) i a la secci 2 del captol II del text refs de la llei sobre infraccions i sancions en lordre

social, aprovat pel Real Decret Legislatiu 5/2000 del 4 dagost.

En el Codi Tcnic dEdificaci no sespecifiquen qui seran els encarregats a sancionar. Al CTE s

busca el compliment de la llei 38/1999 del 5 de novembre (dOrientaci de lEdificaci) amb la

finalitat de garantir la seguretat de les persones, la sostenibilitat mediambiental i el benestar

general.

Daltra banda, el Codi Tcnic de lEdificaci crea un marc normatiu homologable a lexistent als

pasos ms avanats i harmonitza la reglamentaci nacional existent en ledificaci de la Uni

Europea.

AL RSCIEI, sespecifiquen els diferents graus de gravetat de les infraccions, la seva classificaci,

els responsables, les multes proposades i les competncies dels sancionadors.

3.4.6 Administraci

Segons la llei Catalana 3/2010, dacord amb la Constituci espanyola, lEstatut dAutonomia i la

resta de normativa vigent, les competncies en prevenci i seguretat en matria dincendis

corresponen tant a lAdministraci de la Generalitat com a lAdministraci municipal. En

aquesta Llei, sestableix un sistema que permet a les administracions pbliques exercir llurs

funcions de verificaci que els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis

situats en el territori de Catalunya compleixen les condicions de seguretat en cas dincendi

establertes per la normativa vigent. Es regulen les entitats collaboradores de lAdministraci

que exerceixen llurs funcions en lmbit de la prevenci i la seguretat en matria dincendis.

Al Real Decret 2267/2004, no sespecifiquen quines seran les competncies de les

Administracions Pbliques.

En el Codi Tcnic dEdificaci, lAdministraci pren el paper de regulador i garanteix que els

processos davaluaci es duen a terme correctament, autoritzant-los.

Pgina 14

3.5 Caracteritzaci dels establiments

3.5.1 Industrials (totals o parcials)

En aquest apartat, dos dels tres documents que comparem parlen sobre les

caracterstiques que han de complir els establiments industrials.

En primer lloc, tenim el CTE (Cdigo Tcnico de la Edificacin) que recull una srie de

normatives a tenir en compte en cas que hi hagi un incendi. Per laltre banda tenim el

RSCIEI (Reglamento de Seguridad contra Incendios en Establecimientos Industriales),

on simposen les condicions necessries per tal devitar els incendis.

El llenguatge emprat en el RSCIEI s molt ms tcnic, ja que inclou formules

matemtiques, dimensions, angles... que shan de considerar a lhora de la

construcci. En canvi el CTE no es centra en les caracterstiques, sin en les mesures

de seguretat com el manteniment de les installacions, propagaci tant interior com

exterior, evacuaci, intervenci dels bombers...

En cas que hi hagi sectoritzaci entre zones ds industrial i no industrial dun mateix

edifici shaur de seguir aquest criteri: les zones industrials tenen que seguir el

RSCIEI, i aquestes han destar allades respecte de les zones amb altres usos.

CTE

En el CTE es comena dient que els edificis shan de compartimentar en diferents

sectors dincendis, on aquests han de tenir una superfcie determinada segons

lactivitat que es desenvolupar.

Espais ocults. Pas de installacions a traves delements de compartimentaci dincendis.

La compartimentaci contra incendis dels espais ocupables ha de tenir

continutat en els espais ocults, com ara xemeneies de ventilaci, cambres,

falsos sostres, llocs elevats, etc, excepte quan aquests estiguin

compartimentats respecte dels primers almenys amb la mateixa resistncia al

foc.

*Consultar annex 3.5.1-B: Espais ocults. Pas d'installacions a travs d'elements de

compartimentaci dincendis.

La resistncia al foc requerida als elements de compartimentaci d'incendis

s'ha de mantenir en els punts en els que aquests elements sn travessats per

elements de les installacions, com ara cables, canonades, conduccions,

conductes de ventilaci, etc, excloses les penetracions la secci de pas dels

quals excedeixi de 50 cm. Per a aix es pot optar per una de les segents

alternatives:

Pgina 15

i) Disposar un element que, en cas d'incendi, aturi automticament la secci

de pas i garanteixi en aquest punt una resistncia al foc almenys igual a la

de l'element travessat.

ii) Elements passants que aportin una resistncia almenys igual a la de

l'element travessat.

Per a ms caracterstiques tcniques:

*Consultar annex 3.5.1-D: Mitgeres i faanes. *Consultar annex 3.5.1-E: Cobertes.

RSCIEI

En larticle 12 es defineix que les condicions i requisits que han de satisfer els

establiments industrials, en relaci amb la seva seguretat contra incendis, estaran

determinades per la seva configuraci i ubicaci amb relaci al seu entorn i el seu

nivell de risc intrnsec.

Les condicions i requisits constructius que han de complir els establiments industrials,

en relaci amb la seva seguretat contra incendis, d'acord amb la caracteritzaci que

resulti de l'article 12:

Requisits de les installacions

1) Tots els aparells, equips, sistemes i components de les installacions de

protecci contra incendis dels establiments industrials, aix com el disseny,

l'execuci, la posada en funcionament i el manteniment de les installacions,

cal que compleixin el Reglament d'installacions de protecci contra incendis,

aprovat pel Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, i en l'Ordre de 16

d'abril de 1998, sobre normes de procediment i desenvolupament. Els

installadors i mantenidors de les installacions de protecci contra incendis,

als quals es refereix el pargraf anterior, han de complir els requisits que per

ells estableix el Reglament d'installacions de protecci contra incendis

,aprovat pel Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, i les disposicions

que el complementen.

2) Les condicions i requisits que han de complir les installacions de protecci

contra incendis dels establiments industrials en relaci amb la seva seguretat

contra incendis sn els que estableix l'annex III, d'acord amb la

caracteritzaci que resulti de l'article 12 .

Establiment

S'entn per establiment el conjunt d'edificis, edifici, zona d'aquest, installaci o espai

obert d's industrial o magatzem destinat a ser utilitzat sota una titularitat

Pgina 16

diferenciada i el projecte de construcci o reforma del qual, aix com l'inici de

l'activitat prevista, sigui objecte de control administratiu.

Els establiments industrials es caracteritzaran per:

a) La seva configuraci i ubicaci amb relaci al seu entorn.

b) El seu nivell de risc intrnsec.

Caracterstiques dels establiments industrials per la seva configuraci i ubicaci amb relaci

al seu entorn.

Les diverses configuracions i ubicacions que poden tenir els

establiments industrials es redueixen a:

Establiments industrials ubicats en un edifici:

TIPUS A: l'establiment industrial ocupa parcialment un edifici que t,

a ms, altres establiments, ja siguin aquests d's industrial o b

d'altres usos.

TIPUS B: l'establiment industrial ocupa totalment un edifici que est

adossat a un altre o altres edificis, o a una distncia igual o inferior a

tres metres d'un altre o altres edificis, d'un altre establiment, ja siguin

aquests d's industrial o b d'altres usos. TIPUS C: l'establiment

industrial ocupa totalment un edifici, o diversos, en el cas que estigui

a una distncia major de tres metres de l'edifici ms proper d'altres

establiments. Aquesta distncia ha d'estar lliure de mercaderies

combustibles o elements susceptibles de propagar l'incendi.

Establiments industrials que desenvolupen la seva activitat en espais oberts

que no constitueixen un edifici:

TIPUS D: l'establiment industrial ocupa un espai obert, que pot estar

totalment cobert, alguna de les quals les faanes els manca

tancament lateral.

TIPUS E: l'establiment industrial ocupa un espai obert que pot estar

parcialment cobert (fins a un 50% de la seva superfcie), alguna de les

seves faanes en la part coberta manca totalment de tancament

lateral.

Quan la caracteritzaci d'un establiment industrial o una part d'aquest no coincideixi amb

algun dels tipus definits anteriorment, s'interpretar que pertany al tipus amb qu millor es

pugui equiparar o assimilar justificadament.

*consultar annex 3.5.1-G: RSCIEI - definicions

Ubicacions no permeses en els sectors dincendis:

Pgina 17

*consultar annex 3.5.1-F: CTE ubicacions no permeses en els sectors dincendis.

Sector dels establiments industrials

Segons l'annex I tot establiment industrial tindr almenys un sector d'incendis quan adopti les

configuracions de tipus A, B o C i una rea d'incendi quan adopti les configuracions de tipus D o

E.

Depenent del risc intrnsec i de la configuraci de l'establiment hi ha una taula que

indica la mxima superfcie construda admissible en cada sector d'incendi.

Tamb hi ha variants en la taula depenent en la mida de la faana accessible de

l'establiment o si el sector d'incendi est situat en primer nivell sota rasant del carrer.

*consultar annex 3.5.1-F: RSCIEI - sector dels establiments industrials.

3.5.2 No industrials

La normativa que cal tenir en compte per a infraestructures no industrials ve recollida

en el CTE.

3.5.2.1 Habitatges

Condicions de compartimentaci en sectors d'incendi

*Consultar annex 3.5.2-A

Residencial pblica

Quan en un edifici d'habitatges sigui necessari establir sectors d'incendi no s vlid

considerar un habitatge com a tal, ats que no es considera fiable la porta de

l'habitatge.

En un establiment d's residencial pblic que integri un habitatge es pot considerar

innecessari que aquest habitatge constitueixi un sector d'incendi diferent.

Un habitatge unifamiliar mai necessita tenir sectors d'incendi al seu interior. Els locals

de risc especial que pugui contenir s'han compartimentar acord amb el que s'indica en

SI 1, taula 2.2.

3.5.2.2 Comercials

Els establiments o edificis els quals sutilitzin principalment per a la venta de productes

directament al pblic o a la prestaci de serveis relacionats amb ells mateixos (incloent tendes

i grans magatzems) sn considerats ds comercial. Cal dir que altres establiments que no es

Pgina 18

dediquen a vendre productes, per si a proporcionar serveis als usuaris (per exemple:

perruqueries, bugaderies....), els considerarem ds comercial tamb.

A continuaci senumeraran detalls especials per a aquests subgrup, deixant de banda als que

sn comuns en tots els recintes i que tamb apareixen en el codi tcnic (dimensions dels

elements devacuaci...)


La superfcie construda de tot el sector dincendi no sha dexcedir dun valor determinat

segons el tipus destabliment i les caracterstiques daquest.

*Consultar annex: taula 1.1 SI 1 del CTE Condicions de compartimentaci en sectors dincendi

Els locals comercials hauran de tenir les parets, portes i sostres que delimiten els sectors

dincendi amb les resistncies al foc especificades a la taula 1.2 del CTE de lannex.

Locals i zones de risc especial

Als locals Comercials mesurarem el seu risc i el classificarem en alt, mitj o baix, depenent de

la seva densitat de crrega de foc dels productes que shi emmagatzemin i segons la seva

superfcie. Els valors estan especificats a la taula 2.1 del CTE. La frmula per a calcular la

crrega de foc ( ) est definida al Real decreto 2267/2004, Seguridad contra incendios en los

establecimientos Industriales.

*Consultar annex 3.5.2-B: taula 2.1 SI 1 del CTE

*Consultar annex: 3.6.1

A la taula 2.1 (Densidad de ocupacin) de la secci SI 3 sespecifica locupaci de cada zona

dun local, edifici, etc comercial. Aquesta pot variar depenent de si es tracta duna rea de

venda en plantes soterrnies, baixes o entre plantes, en rees diferents a les anteriors, en

rees comuns a centres comercials...

*Consultar annex: taula 2.1 SI 1 del CTE Densidad de ocupacin

Protecci de les escales

*Consultar annex 3.5.2-C: taula 5.1 SI 3 del CTE

Dotaci dinstallacions de protecci contra incendis

*Consultar annex: taula 1.1 SI 4 (taula 3.7.5-B)

Pgina 19

3.5.2.3 s Docent

Aquells establiments o edificis els quals sutilitzin principalment per a la docncia (en tots els

seus nivells). Daltra banda, aquells establiments docents que no tinguin les caracterstiques

prpies daquest us (aules delevada densitat docupaci...) hauran dassimilar-se a altres usos.

A lannex senumeraran detalls especials per a aquests subgrup, deixant de banda als que sn

comuns en tots els recintes i que tamb apareixen en el codi tcnic (dimensions dels elements

devacuaci...)

*Consultar annexos 3.5.2

3.5.2.4 Hospitalari

Aquells establiments o edificis els quals sutilitzin principalment per a lassistncia sanitria

amb hospitalitzaci de 24 hores i ocupats per persones que son incapaces de cuidar-se per si

mateixes.


Aquestes condicions sespecifiquen a la taula 1.1 de lapartat SI 1 i a la taula 1.2

Als locals hospitalaris mesurarem el seu risc i el classificarem en alt, mitj o baix, depenent del

seu volum construt. Tindrem en compte els magatzems de productes farmacutics i clnics,

desterilitzaci i els laboratoris clnics. Per al clcul de locupaci tindrem en compte si es tracta

duna rea amb sales despera, zones dhospitalitzaci, zones de tractaments.


3.5.2.5 Pblica Concurrncia

Aquells establiments o edificis els quals sutilitzin principalment per a temes culturals,

religiosos i de transport de persones.

Sha de destacar que en aquest subgrup i en tots els altres, si comparteixen diferents tipus

dusos i per tant, diferents normatives, hauran de tenir les dues en compte i complir-les al

mateix temps.

Als locals de pblica concurrncia mesurarem el seu risc i el classificarem en alt, mitj o baix,

depenent del seu volum construt. Tindrem en compte els tallers o magatzems de decorats, de

vestuari, etc. Cal tenir en compte que locupaci pot variar depenent de si es tracta duna rea

amb espectadors de peu, una discoteca i moltes altres especificades.


Pgina 20

3.5.2.6 Aparcament

Aquells establiments o edificis els quals sutilitzin principalment per a lestacionament de

vehicles i la seva superfcie excedeixi als 100 Tamb estan en aquest subgrup les

destinades a rentat i manipulaci de vehicles sense cap risc addicional.


3.5.2.7 s administratiu

Aquells establiments o edificis els quals sutilitzin principalment per a la gesti o per a

activitats relacionades amb els serveis en qualsevol de les seves modalitats (bancs, oficines...).

Un consultori, un centre danlisis clnics, un ambulatori, o semblants, tamb serien

considerats establiments ds administratiu, per la seva similitud de les caracterstiques dels

riscos derivats en elles.

Als locals ds administratiu mesurarem el seu risc i el classificarem en alt, mitj o baix,

depenent del seu volum construt. Sha de tenir en compte els locals com limpremta i

magatzems de paper. Pel clcul de locupaci sha de tenir en compte si es tracta duna rea

doficines o si t zones ds pblic.


Pgina 21

3.6 Determinaci del risc de foc duna zona

Un incendi sorigina per la combinaci de tres factors:

- Combustible

- Comburent

- Calor

Segons els combustibles que donen lloc a un incendi podem classificar el foc en sis grups

diferents:

FOC DE TIPUS A: Originat per combustibles slids, deixen cendra i brases quan

cremen, per tant poden ressorgir i sn complicats dapagar.

FOC DE TIPUS B: Originat per combustibles lquids, no produeixen brases.

FOC DE TIPUS C: Originat per combustibles gasosos.

FOC DE TIPUS D: Originat per combustibles especials, foc de laboratori.

FOC DE TIPUS E: Originat per la tensi elctrica, normalment es produeix degut a

lacumulaci daltres substncies que juntament amb la tensi elctrica produeixen

foc.

FOC DE TIPUS F: Originat per substncies reactives.

3.6.1 Densitat de crrega

Pel que fa a la norma RSCIEI, la densitat de crrega sutilitza per a determinar quin tipus de risc

intrnsec sofreix el sector o lrea dincendi. Aquest risc intrnsec saplica als establiments

industrials que poden ser del tipus A, B, C, D o E segons on es trobi la zona de lincendi, tal com

sha explicat a apartats anteriors.

Lexpressi de la densitat de crrega per tant pot ser aquesta:

(

) (

)

Com un altre seguit de frmules diferents

*Consultar annex 3.6.1-A:

On Qs Densitat de crrega de foc del sector o rea d'incendi.

Gi Massa, en kg, de cada un dels combustibles que existeixen en el sector d'incendi.

qi Poder calorfic de cadascun dels combustibles.

Ci Coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat per la combustibilitat de

cadascun dels combustibles.

Ra Coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat inherent a l'activitat

industrial que es desenvolupa en el sector.

Pgina 22

A Superfcie construda del sector d'incendi.

Pel que fa referncia a la CTE i a la Norma Catalana cap daquestes parla sobre la densitat de

crrega.

3.6.2 Resistncia destructures

Sobre la resistncia de les estructures tracten tant el CTE com el RSCIEI

Pel que fa al CTE explica clarament quines caracterstiques han de tenir cada tipus

destructures i dona les indicacions per realitzar la majoria dels clculs que shan de realitzar

per tal de saber algunes dades importants. En canvi el RSCIEI no explica tant clarament les

caracterstiques que han de complir cada estructura diferent. A diferncia del CTE el que fa s

una introducci on esmenta sobre quina llei sha de basar la informaci que dna a

continuaci.

El CTE diferencia clarament entre les estructures principals i les secundries, i a continuaci les

fetes per formig armat, les dacer i les de fusta. Mentre que laltra norma explica ms b

dades sobre els elements amb funci portant, lestructura principal de cobertes lleugeres i

suports.

El CTE sintrodueix en aquest apartat explicant que sha dadmetre que un element t suficient

resistncia al foc si, durant lincendi, el valor del clcul de lefecte de les accions, en tot instant

t, no superi el valor de la resistncia de dit element.


Amb la taula C.2 es poden obtenir els valors dels murs depenent de les cares exposades,

distncia al eix i espessor. (

*Consultar annex 3.6.2-B:

A la taula C.4 ens deixa obtenir el valor de les lloses massisses.

*Consultar annex 3.6.2-C:

En les estructures dacer sha de tenir en compte molts ms aspectes:

Per als acers revestits amb productes de protecci els valors que sobtinguin seran avaluats per

el CE.

Per als acers revestits amb elements de fbrica, a resistncia al foc daquests ha de ser major o

igual a la resistncia al foc.

*Consultar annex 3.6.2-D:

Els elements de fusta protegits tenen una velocitat de carbonitzaci depenent del temps

dexposici al foc, considerant: si linici de carbonitzaci de lelement es produeix per fallida de

la protecci o si es produeix abans de la fallida de la protecci.

Pgina 23

Amb murs i forjats la separaci entre eixos de muntants de biguetes de forjar no han de

superar els 625 mm i en els murs, els panells han de tenir un espessor mnim.

Els adhesius utilitzats han de produir unions amb resistncia i durabilitat de manera que

resisteixin el perode de foc exigit.

Per encolar fusta amb fusta shauran dutilitzar adhesius especials definits a la UNE EN

302:2994.

Pel que fa al RSCIEI, es comena anomenant sobre el que abasta aquesta norma.

En explica que el comportament dun element davant el foc es defineix pels minuts durant els

quals lelement ha de tenir estabilitat mecnica conforme la Decisin 2003/629/CE de la

comisin.

Lestabilitat davant el foc es determina per mtode de clcul analtic o numric o amb

ladopci de valors.

Distingeix entre els elements amb funci portant on lestabilitat dels elements de construcci

amb funci portant i escales devacuaci no tindr in valor inferior als determinats a la taula

destabilitat dels elements portants.

Parla tamb sobre lestructura principal de cobertes lleugeres i suports i de la justificaci

delements constructius al valor destabilitat, on si lelement constructiu arriba a agafar el valor

al foc destabilitat exigit sacreditar mitjanant marca de conformitat.

Pgina 24

3.7 Aspectes tcnics

3.7.1 Portes demergncia

Sobre les sortides demergncia tant en parla el CTE com el RSCIEI. Una gran diferncia s com

ho fan dexplcit cada un dels dos codis. Mentre que el CTE pareix que hi posi ms mfasi en les

mesures, recorreguts, compartici de portes, etc., quan un llegeix el RSCIEI li dna la sensaci

que no hi aprofundeix tant, en el tema.

Aqueta principal diferncia s deguda a que el CTE parla sobre una gran varietat dedificis

(hotels, hospitals, residncies, aparcaments, etc.) i per tant sembla que hi ha ms normes a

aplicar. Una gran diferncia respecte el RSCIEI, que parla bsicament de les industries.

Per una banda trobem el RSCIEI on explica les condicions que han de complir el edificis tant de

tipus B com C de la manera segent:


Daltra banda, les llargues condicions que han de seguir els edificis esmentats en el CTE sn les

segents:


3.7.2 Extintors

Pel que fa al RSCIEI, una vegada ms, dna indicacions orientant-se als edificis industrials. El

CTE el que fa s especificar quin tipus dextintors serien necessaris en cada recinte diferent.

Les especificacions ms rellevants del RSCIEI sn les segents:


Prohibit ls dagents extintors conductors delectricitat sobre foc que es desenvolupin en

presncia daparells, conductors o altres elements sota tensi elctrica superior a 24V. La

protecci daquestes bandes es far amb extintors de dixid de carb.

Els extintors porttils es collocaran on hi hagi ms probabilitat dinici del foc i el seu

recorregut mxim horitzontal des de qualsevol punt de lincendi fins a lexterior no superi 15m.

Mentre les del CTE sn aquestes altres:

En general tots es edificis han de tenir extintors porttils. Un a cada 15 m de recorregut en

cada planta, com a mxim, des de tot origen de avaluaci.


Pgina 25

3.7.3 Sistemes dirrigaci

El RSCIEI consta duna extensa part sobre els sistemes dirrigaci que han de contenir els

edificis industrials. En primer cas, es diu que sinstallar un sistema dabastiment daigua

contra incendis si ho exigeixen les disposicions vigents que regulen les activitats industrials o

quan sigui necessari per donar servei a un o varis sistemes de lluita contra incendis com poden

ser les xarxes de boques dincendi equipades(BIE), les xarxes dhidrants exteriors, els ruixadors

automtics, laigua polvoritzada i lespuma.


Quan a una installaci dun establiment industrial coexisteixin varis daquests sistemes, el

caudal i reserva de laigua es calcularan considerant la simultanetat doperaci mnima. A

continuaci es detalla en diversos casos com ser lactuaci en quant al caudal i a la reserva en

cas en hi hagi dos o ms dels recursos en una mateixa planta o edifici.

Tot seguit hi ha una classificaci segons la categoria dabastiment, que segueix la norma UNE

23.500. Tamb es diu que els ruixadors automtics han de seguir la norma UNE-EN 12845.

El segent punt, parla sobre els sistemes dhidrants exteriors, que sn els quals noms poden

utilitzar el cos de bombers. En aquest cas, sinstalla un sistema dhidrants exteriors si ho

exigeixen les disposicions vigents que regulen les activitats industrials, o ara que succeeixin

una srie de circumstancies que sespecifiquen en una taula a continuaci, estructurada

segons la configuraci de la zona, la superfcie construda i el seu nivell de risc intrnsec. Els

valors del caudal de laigua necessaris en cada cas, depenen de la configuraci de lestabliment

industrial i del nivell intrnsec en cada cas.

En el cas del CTE, explica que els edificis han de disposar de les installacions de protecci

contra incendis, i consta dunes condicions molt ms explcites que en el RSCIEI.

El CTE consta duna classificaci segons diversos mbits. Els mbits que esmenta sn els

segents: general, residencial vivenda, administratiu, residencial pblic, hospitalari, docent,

comercial i aparcament.

Per ltim, la llei Catalana, fa referncia als aspectes ms formals que fan referncia a

lAdministraci i les inspeccions. En primer lloc, les competncies de lAdministraci de la

Generalitat en prevenci i seguretat en matria dincendis sn exercides pel departament

competent en matria de prevenci i extinci dincendis i pels rgans que en depenen, sense

prejudici de les competncies que puguin correspondre a altres departaments de la

Generalitat. En segon lloc, noms funcionaris tcnics facultats per aquestes funcions i adscrits

a la direcci general competent en matria de prevenci i extinci dincendis, sn els que

podran fer les inspeccions.

Pgina 26

3.7.4 Materials

Pel que fa als materials, el comportament davant del foc de cada material ve determinat per

les caracterstiques i qualitats de cada un dells. Es molt important lelecci dels materials que

sutilitzen ja que dells dependr en gran mesura l inici de l incendi i la seva propagaci

immediata.

En el cas de la RSCIEI, sespecifiquen els requisits que han de complir, en quant a reacci al foc,

els productes en revestiments, els productes inclosos a les parets i tancaments, i altres

productes com els situats a linterior dels falsos sostres o terres elevats, d entre daltres.


Les exigncies del comportaments al foc es defineixen determinant la classe que han darribar

a assolir segons la norma UNE-EN 13501-1 per a aquells materials que ja existeixi una norma

harmonitzada i ja estigui en vigor en el mercat CE.

Per tant, les condicions de reacci al foc es justificaran mitjanant la classe que figuri en cada

cas, en primer lloc en la nova classificaci europea i mitjanant la classe que figura en segon

lloc que estableix la norma UNE-23727.

En quant als productes de revestiment, quan la coberta o part daquesta s substituda per

plaques translcides, sempre sha de tenir en compte que les distncies necessries per evitar

la propagaci de l incendi entre sectors.

El Real Decret 312/2005 incorpora una nova classificaci de les cobertes i dels recobriments de

cobertes segons la seva reacci davant dun foc exterior.

La justificaci de que un producte de construcci assoleix la seva classe de reacci al foc

exigida sacredita mitjanant un certificat de conformitat de a normes UNE, emesos per uns

organismes de control que compleixin els requisits establerts en el Real Decret 2200/1995.

Conforme els productes hagin de contenir un carcter obligatori en el mercat CE, els mtodes

dassaig aplicats en cada cas seran definits en les normes UNE-EN i UNE-EN ISO i la seva

classificaci ser conforme amb la norma UNE-EN 13501-1.

El CTE no s tan especfic com el RSCIEI, i anomena la classe que hauran de tenir els materials

en dos situacions diferents.

El CTE, tamb explica el tipus dencolat que sha dutilitzar per dur a terme unions amb

resistncia i durabilitat de tal manera que la integritat de lencolat es mantingui durant el

perode de resistncia al foc exigit. Per a encolar la fusta amb fusta shauran dutilitzar

adhesius especials i definits per la UNE EN 302:2994.

En la llei Catalana, es parla sobre les infraccions que poden haver en cada cas, i la gravetat de

cada una. Per exemple, es considera una falta greu, lexistncia de materials combustibles per

sobre del nivell de risc dincendi autoritzat.

Pgina 27

3.7.5 Senyalitzaci

En quant a la senyalitzaci, tenim primerament, larticle 33 de la llei Catalana. En ell es parla

sobre les infraccions per incompliment de la normativa en matria de prevenci, les quals

poden constituir faltes molt greus, greus o lleus. Es considera una falta greu la senyalitzaci

incorrecte en lestabliment. Seguidament sargumenta que la resoluci sancionadora ha de

concedir als infractors un termini determinat per tal que corregeixin el fet sancionat. Si un cop

acabat el termini encara no sha fet la correcci, lrgan sancionador pot imposar multes, en

aquest cas duna infracci greu seria un import igual a la cinquena part de la sanci principal

imposada.

Per contra, en el codi tcnic de ledificaci(CTE), en el document de seguretat en cas dincendi,

sassenyalen les normes que han de seguir les senyalitzacions. Els mitjans de protecci contra

incendis dutilitzaci manual, com ara extintors, boques dincendi, hidrants exteriors,

polsadors manuals dalarma i dispositius de disparo de sistemes dextinci, han destar

senyalitzats mitjanant senyals definides en la norma UNE 23033-1. Tamb sesmenta que les

senyals han de ser visibles incls si falla la illuminaci normal. Quan siguin fotoluminiscents

han de seguir les normes UNE 23035-1:2003, UNE 23035-2:2003 i UNE 23035-4:2003, i el seu

manteniment es portar a terme segons diu en la norma UNE 23035-3:2003.

Pel que fa a la senyalitzaci dels mitjans devacuaci, sutilitzaran les senyals definides a la

norma UNE 23034-1988. Totes les sortides del recinte, planta o edifici, hauran de constar

duna senyal que posi SORTIDA. Hi ha dhaver senyals indicatives que marquin la direcci

dels recorreguts , i si sescau, un cartell indicant la sortida demergncia. Per contra, tamb hi

ha dhaver un senyal que posi Sense sortida en cas que una porta no sigui de sortida i pugui

causar confusi en el moment de levacuaci de ledifici.

Per ltim, en la RSCIEI, aix com tamb passa en el CTE, es procedeix a la senyalitzaci d s

habitual o demergncia, com tamb es senyalitzen els mitjans de protecci contra incendis

dutilitzaci manual quan siguin difcilment localitzables des d algun punt de la zona protegida.

Tot aix es fa tenint en compte el disposat en el Reglament de senyalitzaci dels centres de

treball, aprovat per el Real Decret 485/1997, sobre disposicions mnimes en matria de

senyalitzaci de seguretat i salut a la feina. En aquest cas, a part de la UNE 23035, les

senyalitzacions tamb han de seguir les normes UNE 23033 i UNE 23034.


Pgina 28

3.8 Evacuaci

El RSCIEI menciona en larticulat un apartat titulat actuaci en cas dincendi. Malgrat aquest

ttol, la informaci rellevant per a la seguretat de les persones en cas dincendi no es menciona

all sin a lannex segon.

Per a laplicaci de les exigncies relatives a levacuaci dels establiments industrials son

necessaris, segons aquest document, dos factors: la ocupaci, que anomenen P, i el nombre de

persones que ocupen el sector dincendis, que anomenen p. La relaci entre aquests dos

factors es mostra a lannex.


A partir daqu lRSCEI detalla els diferents aspectes referents a levacuaci per tipologia

dedifici. En gaireb tots els casos la norma es refereix a lactualment anomenat Codi Tcnic

dEdificaci, ja que en diversos casos es menciona la coexistncia dactivitats industrials i no

industrials

Aix doncs, s en el CTE-DBSI on es defineixen els termes que empra aquesta llei i el propi CTE

per referir-se a levacuaci dincendis. Segons el CTE, les definicions ms importants sn:

Origen devacuaci: Tot punt ocupable dun edifici (no habitatges) amb superfcie

inferior a 50 metres quadrats i una densitat docupaci menor a 1 persona per cada 10

metres quadrats.

Recorregut devacuaci: Recorregut que condueix des de lorigen devacuaci fins a

una sortida de planta o dedifici.

Espai exterior segur: Lloc on es pot donar per finalitzada levacuaci dels ocupants.

Una sortida dedifici condueix a aquest lloc.

Altura devacuaci: Mxima diferncia dalada entre un origen devacuaci i la sortida

dedifici.

Tornant al RSCIEI, en els establiments ubicats edificis de tipus A definits anteriorment i on

aquesta coexistncia es faci present es podr realitzar levacuaci per elements comuns a

ledifici. No obstant aix, si el nombre dempleats de lestabliment industrial s superior a 50,

necessitar una sortida independent.

En els establiments situats en edificis de tipus B la norma noms menciona la relaci entre el

nombre de sortides i el recorregut devacuaci,, deixant la resta pel CTE. Aquesta relaci es

basa en el risc dincendi. Com ms risc, ms longitud devacuaci. Si el risc s alt, es necessita

un nombre mnim de sortides ms alt.


Els establiments situats en edificis de tipus C es protegeixen anlogament als de tipus B a

excepci que es permeten com a portes de sortida les portes corredores. La norma es refereix

als decrets 485 i 486 del 14 dabril de 1997 per detallar les disposicions devacuaci dels

establiments industrials en edificis tipus D i E, noms afegint-hi quatre requisits tcnics.

Pgina 29

*Consultar annex 3.8.1-C:

Com sha mencionat abans, s al Codi Tcnic dEdificaci on es mencionen detalladament tots

els aspectes i clculs relatius a levacuaci. Aix doncs, mentre al RSCIEI es mencionava la

compatibilitat entre establiments dmbit industrial i dmbit no industrial, el CTE detalla cada

un dels casos de compatibilitat entre establiments dmbit no industrial, com els ds

comercial, pblica concurrncia, docent, hospitalari, residencial o administratiu.

El clcul de locupaci, P, mencionada al RSCIEI, s present tamb al CTE adjunta amb una

taula detallant les densitats probables docupaci de cada tipus destabliment. Passa el mateix

amb el nombre de sortides i la longitud del recorregut devacuaci, detallats ms

exhaustivament que al RSCIEI amb lajut duna taula. El dimensionat dels elements devacuaci

(portes, passadissos, escales...) s subjecte al clcul de P que shagi realitzat segons el tipus

destabliment.

*Consultar annex 3.8.1-D:

Ambds reglaments donen una vital importncia a aquest clcul, ja que un excs docupaci

no prevista pot ser una tragdia tant material com humana.

La llei 3/2010 no senfoca en aquest tipus daspectes i deixa aquest mbit als reglaments

tcnics estatals, s a dir, als dos reglaments anteriors.

Cal esmentar que els recorreguts devacuaci han de figurar a la norma interna de protecci

dincendis dun establiment. El comportament de les persones en situacions de risc no s

instrut per cap daquestes normatives i haur de ser la prpia normativa interna la que

ofereixi pautes a seguir en aquests casos.

3.8.1 Requisits i instruccions per lentitat encarregada de lextinci de

lincendi

El mtode de lextinci dun incendi no correspon prpiament a les competncies de cap de les

lleis que sanalitzen en aquest document. No obstant, els diferents reglaments detallen

aspectes que poden ser dajut a aquells que sencarregaran de lluitar contra el foc o a aquells

els quals ja han sofert danys materials derivats dell. Com a exemple daquest ltim cas, el

RSCIEI ofereix pautes per a la ventilaci i leliminaci del fum i els gasos de la combusti.


La llei 3/2010 detalla els requisits obligatoris daquelles entitats que pretenguin sser

autoritzades com a entitats collaboradores en extinci dincendis. Aquestes entitats han de

comptar amb el personal suficient i habilitat per ladministraci. El procediment per obtenir

lhabilitaci sha destablir per reglament i cada entitat habilitada ha dsser registrada. La

prdua dalgun dels requisits desautoritza lentitat per a continuar exercint les funcions

dextinci.

Pgina 30

Si b el carcter de la llei 3/2010 s molt general, incloent dins del terme entitats tant a

tcnics com a cossos de seguretat, el Codi Tcnic dEdificaci enfoca molt ms lactuaci

daquests ltims.

Els bombers, identificats com a cos principal de seguretat en lmbit dels incendis pel CTE, han

de garantir tamb de seguretat. Per aix es detallen els vials daproximaci, i els requisits de

lentorn dels edificis per tal que els bombers puguin maniobrar amb comoditat. En cas que els

bombers hagin daccedir per la faana, el CTE tamb detalla les seves condicions tcniques.


3.8.2 Comunicaci dincendis i avaluaci dels danys

Si, desafortunadament, un incendi es produeix, es produiran una srie de danys, humans o

materials. Aquests danys shan de comunicar, per tal que savalun segons lentitat

corresponent: la sanitria en danys humans i lasseguradora en danys materials. Els

reglaments, tot i que bsicament tracten de la prevenci dincendis, contemplen que un

incendi es pugui produir i causar danys.

El RSCIEI imposa els requisits per tal que un incendi produt en un establiment industrial hagi

de ser comunicat: shan de produir danys personals que requereixin atenci mdica externa,

una paralitzaci de lactivitat industrial o que resultin danys materials considerables, valoraci

feta per lassegurana. El termini de comunicaci s de 15 dies.

Aix doncs, el RSCIEI delega tota la competncia davaluaci dels danys en la companyia

asseguradora i es focalitza en la legalitat a la hora de comunicar un incendi. No s aix en el

CTE, on al document bsic de seguretat contra incendis sindica, sovint referenciant-se en el

document bsic de seguretat estructural, com avaluar els danys a les estructures.

En canvi, la llei 3/2010 no menciona aquests temes directament per demana en diversos

articles la celeritat i la pulcritud de ladministraci en resoldre aquests temes.

Pgina 31

4 Conclusions

En aquest apartat expressem lopini grupal sobre les tres lleis comparades en les pgines

anteriors.

Desprs de fer aquest petit estudi de la llei Catalana, el RSCIEI i el CTE, en traiem una conclusi

clara: les lleis sn feixugues i extenses i fer una comparaci entre elles s difcil i complicat. Tot

i aix, no dubtem de la seva utilitat. s difcil si no impossible trobar una situaci referent a

lmbit de la protecci contra incendis en edificis que no es pugui resoldre mitjanant

laplicaci dalguna daquestes normes.

Cap de les tres lleis que shan estudiat en aquest document tracta la mateixa informaci, ni t

la mateixa finalitat. s a dir, s cert que les tres tenen un objectiu com, assegurar la seguretat

en cas dincendis o prevenir-los, per cada una delles sespecialitza en mbits diferents.

Creiem, per exemple, que la llei Catalana, intenta abastir sobre tot els temes jurdics i

administratius dinters en cas dincendi per a les empreses. En canvi, el RSCIEI i el CTE parlen

sobre la normativa a la qual sha de regir la installaci duna empresa per tal de garantir la

seguretat en el seu interior.

La llei Catalana, sota la nostra opini, intenta abastir molts punts, per no acaba daprofundir

massa en cap dells. A diferencia daquesta, el RSCIEI, s un document molt tcnic, concs i

fora til a lhora dutilitzar-lo com a eina de consulta per a projectes de la construcci. El CTE

s bastant semblant al RSCIEI, per aquest, no noms parla sobre la normativa en

construccions industrials, sin que abasta tamb totes aquelles construccions per a altres usos

(com per exemple, aparcaments, escoles, despatxos administratius...).

Tot i que el RSCIEI i el CTE a vegades donen la mateixa informaci, pensem que al RSCIEI a

vegades sentn molt millor. Un exemple clar s lapartat on sexplica com es fan els clculs de

la crrega de foc.

En el RSCIEI i el CTE hem vist que anaven acompanyades de comentaris complementaris,

presents en major mesura a les seves guies tcniques respectives, que trobem de fora utilitat.

Aquests, sempre poden resoldre dubtes i creiem que s un detall que pot facilitar la nostra

feina. A ms a ms, aquestes dues lleis, sempre van acompanyades de taules, que ajuden a

estructurar les dades i a fer que siguin guies de fcil s. Tot i aix, lndex del CTE hauria de ser

ms complert, i seria dagrair que tamb hi hagus un ndex a la llei Catalana.

Pgina 32

La llei Catalana, tot i ser una mica repetitiva, consta duns petits resums al final de cada captol,

que sintetitzen la informaci que sha explicat prviament. Per a fer una rpida lectura creiem

que s fora interessant.

Des del punt de vista de futurs enginyers, pensem que no es tracta descollir una de les tres

lleis, sin de complementar-les entre si: Si pensem fer una obra nova, el primer que ens ve al

cap ser consultar el Codi Tcnic dEdificaci, per la seva generalitat i informaci. Si aquesta s

de caire industrial, a ms del CTE mirarem el RSCIEI, pels seus detalls. Si el projecte sinicia a

Catalunya, sempre conv tenir ben clars els trmits administratius, i tot i que en part

sexpliquen en el RSCIEI, en cap cas sn ms detallats que en la llei 3/2010, per tant,

consultarem aquesta ltima.

5 Annex