impacte de la violència contra les dones a sant cugat del ... · continuat que la xarxa de lluita...
TRANSCRIPT
III Informe semestral, 2013
Impacte de la violència contra les
dones a Sant Cugat del Vallès
Comparativa anual: 2011 i 2012
Novembre de 2013
2
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Índex
1. PRESENTACIÓ .............................................................................. 3
2. NOTA METODOLÒGICA ................................................................. 6
3. ANÀLISI DE LES DADES ............................................................... 7
3.1 Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació .... 7
a) El Servei municipal DonaInformació ............................................. 7
b) Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI) ........................... 14
c) Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere ...... 17
d) Servei d’atenció a infants i adolescents víctimes de la violència de
gènere i familiar – Far de colors ..................................................... 18
e) Teleassistència mòbil (TAM) ....................................................... 21
3.2 Serveis Socials d’Atenció Primària ..................................... 22
a) Serveis Socials d’Atenció Primària .............................................. 22
b) Punt de trobada familiar ............................................................ 27
3.3 Policia Local de Sant Cugat ................................................ 28
3.4 Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra
(OAVCSC) ................................................................................. 31
3.5 Centres d’Atenció Sanitària ................................................ 35
4. INDICADORS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE ................................... 40
4.1 Taula resum dels indicadors ............................................... 41
5. VALORACIÓ PER PART DE PROFESSIONALS DE LA XARXA DE
LLUITA CONTRA EL MALTRACTAMENT I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE 44
6. CONCLUSIONS ........................................................................... 46
7. RECOMANACIONS ...................................................................... 52
8. ANNEXES ................................................................................... 54
8.1. PROGRAMA D’ACTIVITATS 25N, DIA INTERNACIONAL CONTRA LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE ................................................................................................. 54
8.2 NOTA DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT ........................... 56
3
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
1. PRESENTACIÓ
El III Informe semestral 2013, Impacte de la violència contra les dones de
Sant Cugat, és fruit del compromís institucional de l’Ajuntament de Sant Cugat en
la lluita contra la violència vers les dones.
L’Ajuntament Sant Cugat té com objectiu de govern “Maldar per l'eradicació de la
violència domèstica”. Aquest objectiu és present al Pla d'Alineació i
Competitivitat Estratègica (polític-tècnic 2012-2015), PACTE. Com a senyal del
compromís vers les polítiques d’eradicació de la violència de gènere, el Ple de
l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat recentment una moció institucional
en la qual s’expressa el rebuig rotund a la violència contra les dones i es
compromet a seguir treballant de manera conjunta i coordinada per construir
una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte fins assolir una
societat més igualitària, formada per dones i homes lliures.1
Des de la creació del Servei DonaInformació, s’ha fet un esforç per destinar
recursos, humans i econòmics a treballar en aquesta línia. Així es disposa d’un
pressupost assignat que es dedica a tot el programa de violència de gènere des
d’una visió de servei integral, que inclou la vessant de la prevenció i sensibilització,
la detecció de la violència de gènere, l’atenció directa i finalment, la recuperació,
que, tot i ser llarga i costosa és la garantia d’una bona prevenció. De manera
detallada:
1. Prevenció: intervencions amb joves de l’IES de la ciutat, intervencions en les
escoles de primària de la ciutat – tallers d’igualtat, elaboració de materials, i
informar i assessorar a les dones. Projecte de coeducació, actes de sensibilització,
etc.
2. Detecció: elaboració i difusió de materials divulgatius, organització de cursos de
formació a la Xarxa, redacció de Guies, etc..
3. Atenció: especialitzada tant de caire individual com en grup a dones;
4. Recuperació: atenció individual i en grup. Creació del Far de Colors, servei per
a infants i adolescents víctimes de violència de gènere.
1 A l’Annex es documenta aquesta moció en base a la nota de premsa de l’Ajuntament del 18 de novembre de 2013
4
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Aquest III Informe semestral 2013 s’afegeix, al seu torn, al conjunt d’actes del
Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, de 25
de novembre, organitzats des del Servei DonaInformació, que pertany a la
Tinència d'alcaldia de Serveis a la Ciutadania.2
El present document manté una estructura comparativa de continuïtat d’anàlisi,
tendència i recomanacions endegada fa tres anys. En aquesta edició, s’hi inclou la
comparativa dels anys 2011, 2012 amb la voluntat de mantenir un històric de
dades recollides i treballades amb anterioritat.
És precís assenyalar que aquest III Informe semestral se suma, així, al treball
continuat que la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere duu
a terme al municipi des de l’any 2003. Al llarg d’aquesta dècada s’ha construït un
històric de dades, coneixements i reflexions que permeten situar i dimensionalitzar
el fenomen de la violència contra les dones a la ciutat de Sant Cugat.
Cal recordar que les dades i les anàlisis recollides en el present informe són les que
han estat facilitades per professionals de la Xarxa i, que, per tant, han de ser
interpretades amb prudència en la mesura que no descriuen la totalitat del
fenomen. Els casos recollits fan referència a aquelles dones que han acudit a algun
dels serveis de la Xarxa, però la realitat de la violència de gènere és més àmplia i
complexa.
Aquesta necessària prudència en la interpretació de les dades, no desmereix de cap
de les maneres la importància de la tasca realitzada per la Xarxa i la necessitat de
continuar treballant en la recollida sistemàtica i acurada d’informació. És a través
d’aquesta tasca que es pot marcar una tendència i donar coneixement d’unes dones
i unes famílies que s’han atrevit a donar passos per trencar amb el cercle de la
violència de gènere.
En aquest punt cal també agrair la feina feta pels i les professionals de la Xarxa de
lluita contra el maltractament i la violència de gènere per recopilar i facilitar les
dades i per haver mantingut diverses reunions per tal de complementar aquestes
dades amb les seves percepcions i anàlisis com a professionals implicats/des.
2 El conjunt d’actes organitzats per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones de l’any 2013 es pot trobar a l’annex.
5
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Un denominador comú de les diverses reunions amb els i les professionals ha estat
la creixent preocupació per la detecció de casos de violència de gènere entre el
jovent. Actituds de control i manipulació, mites associats a l’amor romàntic i idees
sexistes entre el jovent són elements que susciten preocupació entre les persones
que tenen contacte directe amb els i les joves. Al llarg de l’informe es contrastarà
aquesta idea amb les dades dels diferents serveis així com amb l’anàlisi dels i les
professionals implicades.
En aquest sentit, el III Informe semestral, 2013 sobre l’Impacte de la violència
contra les dones a Sant Cugat s’estructura en 5 apartats
1. El primer aclareix, a través d’una nota metodològica, com s’han treballat
les dades i la informació proporcionada pels i les professionals de la Xarxa.
2. El segon recull una anàlisi comparativa de les dades de violència contra
les dones dels diferents serveis municipals implicats. L’anàlisi inclou les
darreres dades disponibles, les referents al 1r semestre del 2013, així com
una comparativa amb els dos darrers anys (2011 i 2012). Aquestes dades es
presenten de manera comparada organitzades en dos tipologies
d’informació: la referent al perfil de les dones ateses i la relacionada amb la
situació de violència que han patit.
Els Serveis que han facilitat les dades són:
Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació
Servei d’Assessorament Jurídic per a dones (PADI)
Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere
Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de la violència de
gènere i familiar
Teleassistència mòbil (TAM)
Serveis Socials d’Atenció Primària
Punt de trobada familiar
Policia Local de Sant Cugat
Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra (OAVCSC)
Centres d’atenció sanitària
3. El tercer apartat consta d’un sistema d’indicadors que analitza la
tendència general de la violència de gènere a la ciutat.
4. El quart fa referència específicament a les reflexions i anàlisis de les
persones professionals de la Xarxa entrevistades que contribueixen a
complementar i contextualitzar les dades analitzades a l’apartat anterior.
5. Per últim, s’han elaborat unes conclusions i recomanacions finals.
6
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
2. NOTA METODOLÒGICA
El III Informe semestral 2013 de l’Impacte de la Violència contra les Dones
de Sant Cugat dóna continuïtat al canvi metodològic iniciat fa dos anys i presenta
les dades semestrals que han de permetre tenir un històric de dades en un format
anual (1 de gener – 31 de desembre) equiparable al de la majoria d’institucions que
recullen informació estadística sobre la violència de gènere.
Es tracta del tercer informe realitzat amb aquesta metodologia i, per tant, ja
permet elaborar una comparativa de dos anys naturals sencers (2011 i 2012) així
com del primer semestre del 2013. Aquest és, per tant, el primer informe que
estableix comparacions anuals i possibilita observar amb major claredat les
diferents tendències respecte a la violència de gènere a la ciutat.
L’equip tècnic valora els esforços que els i les professionals de la Xarxa de lluita
contra el maltractament i la violència de gènere han destinat a la millora en la
recollida i presentació de les dades en els darrers anys. No obstant això, s’insta a
continuar treballant per introduir més variables comunes i assolir una recopilació de
dades totalment sistematitzada. És a partir d’una informació complerta i sistemàtica
que es podrà dimensionalitzar i caracteritzar realment la problemàtica de la
violència de gènere i es podran dissenyar accions polítiques òptimes.
En el present III Informe semestral, 2013 es faciliten indicadors referents al
còmput dels casos totals detectats alhora que es presenten les dades de cadascun
dels serveis per separat. Aquesta estructura respon a la voluntat de donar retorn de
les dades a tots els serveis de la Xarxa de lluita contra el maltractament i la
violència gènere així com donar una panoràmica més complerta del fenomen al
conjunt de la ciutat.
Cal insistir, però, en què les dades presentades fan referència a la informació
facilitada per uns determinats serveis i, per tant, no abasten la totalitat del
fenomen. Es tracta d’una caracterització de la violència de gènere referent a
aquelles dones que han acudit a un servei públic i, per tant, cal que s’analitzin i
s’interpretin sempre amb prudència.
En aquest informe, a més, s’ha elaborat una anàlisi qualitativa que complementa
les dades dels diferents serveis analitzades. A través de diverses entrevistes
mantingudes amb professionals implicats a la lluita contra la violència de gènere a
Sant Cugat, s’han interpretat més acuradament les dades alhora que s’han recollit
diferents visions de com la violència de gènere està evolucionant a la ciutat.
7
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
3. ANÀLISI DE LES DADES
3.1 Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació
El Servei municipal d’atenció i informació per a dones – DonaInformació
està integrat pels següents serveis:
1. Acollida i atenció psicològica del servei de la dona
2. Assessoria jurídica – PADI
3. Atenció a dones víctimes de violència en grup
4. Atenció a infants i adolescents víctimes de violència de gènere
5. Teleassistència mòbil- TAM
És un Servei integrador que, com s’ha avançat a la introducció, treballa tots els
estadis del cercle de la violència, és a dir, des de la prevenció i sensibilització, tant
de les dones com de la ciutadania, la detecció de la violència de gènere, l’atenció
directa i finalment, la recuperació. Aquesta darrera etapa resulta cabdal per superar
l’impacte que implica la violència de gènere.
a) El Servei municipal DonaInformació
El primer semestre de 2013, el Servei municipal DonaInformació ha atès 19
dones víctimes de violència de gènere. En relació a l’històric de dades, al llarg
de tot l’any 2011 es varen atendre un total de 29 dones. Mentre que aquesta xifra
va disminuir el 2012, el primer semestre de 2013 mostra un repunt de les dones
ateses en la mesura que, només en el primer semestre, ja s’han detectat 19 casos,
equivalent al total de les dones ateses durant l’any passat.
Cal esmentar que aquestes xifres fan referència a les dones que són ateses per
primera vegada pel servei de DonaInformació, és a dir, les deteccions que aquest
realitza anual i semestralment. A banda, es continuen atenent dones d’anys
anteriors les quals presenten seqüeles del procés de violència de gènere viscut.
8
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Gràfic 1. Nombre de casos atesos pel servei DonaInformació
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Servei DonaInformació
Les dones ateses pel servei DonaInformació durant el darrer període analitzat, el
primer semestre de 2013, es caracteritzen per ser de nacionalitat espanyola en 7
de cada 10 casos, amb treball remunerat (63,2%) i amb fills o filles (63,2%),
majoritàriament 2 o més menors de 15 anys. El fet que una elevada proporció de
les dones tinguin al càrrec fills/es menors de 15 anys concorda amb l’edat de les
dones: un 36,8% tenen entre 25 i 44 anys i un altre 36,8% són a la forquilla
d’entre els 45 i els 64 anys. És important esmentar, també, que un 26,3% de les
dones ateses en aquest darrer semestre tenien menys de 25 anys. És per aquesta
major presència de dones joves que, en aquest semestre, tenen un elevat pes les
dones amb estudis secundaris (42,1%) i estudis superiors (42,1%), tal i com ha
vingut succeint en anys anteriors.
És reafirma la idea que la violència de gènere afecta a dones no només de
totes les edats i nacionalitats sinó també de tots els nivells formatius i
econòmics.
Disposar de les dades dels dos darrers anys (2011 i 2012) conjuntament amb les
del primer semestre de 2013 permet traçar una anàlisi seqüencial i esbossar
algunes tendències:
Tendència creixent de casos detectats entre dones joves: si bé en
informes anteriors ja es va posar l’accent en aquest augment, les dades
complertes dels dos darrers anys i el primer semestre de 2013 posen de
manifest que aquesta tendència s’emfatitza en la mesura que la proporció de
dones ateses d’entre 17 i 24 anys ha passat d’un 10,3% el 2011 a un
15,8% el 2012 i un 26,3% aquest darrer semestre. Val a dir que mentre el
2011 i 2012, en nombres absoluts es van atendre 3 dones d’aquesta edat,
17
10
19
12
9
29
19
2011 2012 2013
2n semestre
1r semestre
Total
Anual Anual Semestral
9
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
en la meitat d’aquest any ja se n’han atès 5. Destaca, a més, el fet que
alguns d’aquests casos es detecten a través de les mares i familiars. Al final
del present informe s’inclouen diverses reflexions entorn aquesta tendència
fent especial èmfasi en un augment de casos detectats entre el jovent i
també una major conscienciació i detecció de la violència de gènere en
estadis més primerencs de les relacions de parella. Esdevé important
assenyalar que els i les joves son víctimes també, i no tenen consciència de
què els pot passar a ells i elles també. És a dir, malgrat la informació que
tenen, no són capaços de detectar els primers símptomes de violència de
gènere.
Predomini de dones ateses de nacionalitat espanyola, en una
tendència estable: una major part de les dones ateses pel servei
DonaInformació són de nacionalitat espanyola (entorn 7 de cada 10). Val a
dir, però que les estrangeres a Sant Cugat representen un 14% del total de
dones (segons dades del padró de 2012). El diferencial entre aquest 14% i
el 33% de dones víctimes de nacionalitat estrangera ens indica la
sobrerrepresentació d’aquest col·lectiu, que talment és divers.
Canvis en les nacionalitats. Si bé en els anys 2011 i 2012 hi van
predominar les dones d’Amèrica del Sud, específicament Bolívia, Argentina i
Equador, les darreres xifres mostren dones de nacionalitats de països
europeus com França, Noruega, els Països Baixos i Grècia.
Disminució de la proporció de dones ateses amb estudis primaris i
lleuger augment de dones amb estudis superiors i secundaris: mentre
les dones amb estudis primaris han passat d’un 10,3% (2011) a un 5,3%
(primer semestre de 2013), les dones amb estudis superiors i secundaris
han passat d’un 37,9% a un 42,1%.
La majoria de les dones ateses pel servei DonaInformació tenen
treball remunerat: amb una tendència estable, aproximadament 6 de cada
10 dones ateses pel servei durant els 5 darrers períodes analitzats tenien
treball remunerat.
Predominen les dones amb fills i filles, però s’observa un cert augment de
les dones ateses sense descendència: mentre el 2011 representaven un
20,7%, el 2012 van augmentar fins el 26,3% i el primer semestre de 2013
se situen en un 36,8%. Cal relacionar aquesta, especialment la del primer
semestre de 2013 amb l’augment de dones joves ateses. És important
10
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
esmentar, també, que entre les dones que tenen fills/es, han augmentat
aquelles que en tenen dos o més de dos: d’un 13,8% a un 31,6%.
A banda del perfil de les dones ateses en el servei DonaInformació, també és
rellevant analitzar la informació respecte a la situació i les característiques de la
violència que les dones han patit. Les darreres dades recollides del primer semestre
de 2013 mostren que la totalitat de les dones ateses han patit violència psicològica
i que 4 de cada 10, a més, han sofert agressions físiques. La major part d’aquestes
violències (52,7%) han estat perpetrades per la parella (amb vincle matrimonial o
no), tot i que en un 42,1% apareix l’ex parella com a agressor. Prop del 80% dels
agressors són de nacionalitat espanyola (78,9%), en una proporció similar a la
nacionalitat de les dones ateses.
En relació a la interposició de denúncies, es detecta que en aquest darrer semestre
el 31,6% de les dones van denunciar la situació. Val a dir que la major part
d’aquestes denúncies (un 60%) i les que afectaven a les dones més joves, menors
de 25 anys, han acabat en una Ordre de Protecció. Algunes de les dones ateses, a
més, han participat en el Grup terapèutic per a dones que han patit violència de
gènere que organitza el Servei així com en el Grup d’infància i adolescència.
Si es comparen aquests resultats amb els dos darrers anys, es poden observar les
següents tendències:
La major part de les agressions patides per les dones han estat
exercides per la parella i en segon terme l’ex parella, en proporcions
similars.
Lleuger augment de la proporció d’agressors de nacionalitat
espanyola: si bé el 2011 els agressors espanyols representaven el 72,4%,
el primer semestre de 2013 han significat un 78,9%.
La proporció de casos de violència física ha augmentat mentre que la
violència psicològica s’ha mantingut estable i és generalitzada en
totes les dones ateses: si el 2011 i el 2012 es van detectar 7 casos de
violència física (que representaven un 24,1% i un 36,8% respectivament),
només en el primer semestre de 2013 ja se n’han detectat 8, el que equival
a un 42,1% dels casos atesos.
La proporció de denúncies va augmentar el 2012, però la tendència
el 2013 s’albira decreixent: el 2011 la proporció de denúncies era d’un
37,9% i el 2012 va passar a gairebé la meitat (47,4%); el primer semestre
11
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
de 2013, en canvi, se situa força per sota, en un 31,6%. La proporció de
casos que no es denuncien continua sent elevat de manera que aquest pas
esdevé un aspecte clau d’anàlisi per continuar treballant.
Per últim, de l’anàlisi de les anteriors dades i de l’experiència de la professional de
referència, se’n desprenen 3 conclusions reflexives finals:
a. L’assistència jurídica acaba essent una de les queixes més recurrents en
les dones que assisteixen a aquest Servei. A la queixa de no haver tingut
suficient assessorament en el moment de la denúncia o només cinc minuts
abans d’entrar en el Jutjat, s’hi afegeix la doble o triple victimització de les
dones. En altres paraules, no només han de ratificar sinó demostrar que és
cert el què han denunciat, han de demostrar que no tenen altres intencions
en el moment de denunciar i fins i tot, és té una impressió generalitzada
què, per tal que les concedeixin l’ordre d’allunyament, cal que prèviament
mostrin unes seqüeles de violència física. Una altra consideració a tenir
present, és que els testimonis són claus i que cal una major implicació per
part del conjunt de la ciutadania, des de veïnatge fins a companys/es de
feina, comerços, etc.
b. En els casos de dones joves, s’observa que les parelles eren nuvis, amb els
quals havien passat períodes en els que havien conviscut dins de l’àmbit
familiar. Una altra característica que mostren és les agressions venen
protagonitzades per nois també amb baixa tolerància a la frustració, on
sovint les noies volen trencar amb la relació de parella, i els nois no
accepten un no per resposta.
c. És vol posar de manifest que la crisi socioeconòmica actual afecta de ple
el col·lectiu de dones maltractades i els seus infants a càrrec: sense
oportunitats laborals difícilment podran trencar moltes dones el silenci en el
què viuen o ser independents del maltractador. Les dones que trenquen
aquestes situacions han de tenir oportunitats laborals per elles i per llurs
fills/es. De manera relacionada, el tema de l'habitatge és importantíssim per
poder recuperar-se i donar el pas de dona víctima de violència de gènere a
dona supervivent.
12
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
RADIOGRAFIA DEL PERFIL DE LES DONES ATESES AL
SERVEI DONAINFORMACIÓ
Edat
Trams d’edats 2011 2012 1r semestre 2013
17-24 anys 10,3% 15,8% 26,3%
25-44 anys 41,4% 47,4% 36,8%
45-64 anys 41,4% 31,6% 36,8%
Més 65 anys 6,9% 5,3% 0,0%
Mitjana 40,9 39,9 37
Nacionalitat
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Nivell d’estudis
Nivell d’estudis 2011 2012 1r semestre 2013
Primaris 10,3% 26,3% 5,3%
Secundaris 37,9% 26,3% 42,1%
Formació Professional 13,8% 21,1% 10,5%
Superiors 37,9% 26,3% 42,1%
Situació laboral
Treball remunerat 2011 2012 1r semestre 2013
Amb treball remunerat
58,6% 57,9% 63,2%
Sense treball remunerat
34,5% 42,1% 36,8%
No consta 6,9% - -
Tinença de fills/es
Fills/es 2011 2012 1r semestre 2013
No té fills/es 20,7% 26,3% 36,8%
Té fills/es 79,3% 73,7% 63,2%
1 fill/a menor de 15 41,4% 15,8% 10,5% 2 fills/es menors de 15 13,8% 21,1% 15,8%
Més de 2 fills/es menors de 15 0,0% 5,3% 15,8%
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera 72,4%
27,6%
73,7%
26,3%
1 2
73,7%
26,3%
1 2
13
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Relació amb l’agressor
2011 2012 1r semestre 2013
Marit 55,2% 42,1% 21,1%
Parella 0,0% 5,3% 31,6%
Ex parella / Ex marit 41,4% 52,6% 42,1%
Altres 3,4% 0,0% 5,3%
Nacionalitat de l’agressor
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Tipus de violències
Tipus 2011 2012 1r semestre 2013
Física 7 (24,1%) 7 (36,8%) 8 (42,1%)
Psicològica 28 (96,6%) 18 (94,7%) 18 (94,7%)
Sexual 1 (3,4%) - -
Econòmica - 1 (5,3%) 3 (15,8%)
Social - - 1 (5,3%)
No consta - - 1 (5,3%)
Existència de denúncia
Denúncia 2011 2012 1r semestre 2013
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera
72,4%
27,6%
73,7%
26,3%
78,9%
21,1%
35,3%
64,7%
Sí
No
NC
37,9%
58,6%
3,4%
47,4%
21,1%
31,6% 31,6%
57,9%
10,5%
14
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
b) Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI)
El Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI) és un servei municipal que
assessora a les dones en tots els àmbits legals. També recull dades, per tant, de
situacions de violència de gènere.
Els casos atesos pel PADI han augmentat notablement des del 2011 fins a
l’actualitat: el 2011 es van atendre un total de 15 casos de violència de gènere, el
2012 la xifra es va més que duplicar fins a 37 i només durant el primer semestre de
2012 ja s’han atès 30 casos. Val a dir, però, que part d’aquests casos ja havien
estat atesos en períodes anteriors.
Gràfic 2. Casos atesos pel Servei d'Assessoria Jurídica per a Dones (PADI)
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel PADI
Tot i que no és possible establir un perfil de les dones ateses per violència de
gènere en el Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI), sí que es pot dibuixar
el perfil del total de dones ateses per aquest servei. Cal ser conscients, per tant,
que aquest perfil fa referència a totes les dones que han estat ateses pel PADI per
diverses temàtiques (divorcis, separacions, dret laboral, etc.) i no només per
violència de gènere.
11
20
30 4
17
15
37
2011 2012 2013
2n semestre
1r semestre
Total
Anual Anual Semestral
15
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
D’aquestes dades se’n desprèn:
La majoria de dones ateses pel PADI tenen entre 31 i 40 anys, tot i
que en el primer semestre de 2013 han disminuït proporcionalment i a favor
de les dones majors de 40 anys.
Més d’un 80% de les dones ateses són de nacionalitat espanyola.
Entre les estrangeres destaquen les de nacionalitat de països del Centre i
Sud d’Amèrica.
Hi ha una elevada i creixent proporció de dones amb treball
remunerat: 64,5% el segon semestre de 2012 i 83% el primer semestre de
2013.
Tot i que predominen les dones casades, el percentatge ha disminuït
d’un 56,5% a un 40,9%.
La major part de les dones ateses en aquests períodes ja havien estat
ateses en períodes anteriors. De les noves atencions, destaquen les
derivacions per part de DonaInformació i les dones que acudeixen a
través d’una amiga o veïna.
16
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
PERFIL DE LES DONES ATESES PEL PADI
Edat
Tipus 2n semestre 2012 1r semestre 2013
Menors de 20 0,0% 1,1%
Entre 20 i 30 1,6% 8,0%
Entre 31 i 40 58,1% 44,3%
Entre 41 i 50 30,6% 34,1%
Entre 51 i 60 3,2% 11,4%
Entre 61 i 70 6,5% 2,3%
Nacionalitat
Tipus 2n semestre 2012 1r semestre 2013
Situació laboral
Tipus 2n semestre 2012 1r semestre 2013
Amb treball remunerat 64,5% 84,1%
Mestresses de casa 17,7% 11,4%
A l'atur 12,9% 3,4%
Pensionistes/jubilades 4,8% 1,1%
Estat civil
Tipus 2n semestre 2012 1r semestre 2013
Soltera 19,4% 20,5%
Casada 56,5% 40,9%
Separada/divorciada 24,2% 38,6%
Servei d’origen
Tipus 2n semestre 2012 1r semestre 2013
Serveis Socials 16,1% 20,5%
DonaInformació 22,6% 22,7%
Ajuntament 4,8% 1,1%
Amiga/veïna 16,1% 25,0%
Mossos d'Esquadra 0,0% 2,3%
Anteriors visites 40,3% 26,1%
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera83,9%
16,1%
83,0%
17,0%
17
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
c) Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de
gènere
El Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere s’inscriu
en el Servei d’Atenció a les Dones i s’inicià l’any 2008 com a resultat del treball
previ realitzat amb algunes famílies monoparentals. Aquest grup de dones té per
objectiu donar suport i proporcionar estratègies d’autoconfiança, de recuperació de
l’autoestima i de reconeixement de les relacions d’igualtat a dones que pateixen o
han patit violència en l’àmbit de la parella o ex-parella.
La idea que sustenta aquest Grup terapèutic és que el treball conjunt permet a les
dones donar respostes efectives i eines útils a la situació real en la que es troben
mitjançant un treball de recuperació de l’autoestima i del control de les seves vides.
Cal tenir en compte que, generalment, les dones s’incorporen al Grup quan tot just
estan reconeixent que han estat víctimes de la violència i presenten una autoestima
molt baixa i un fort temor i indefensió davant de l’ex parella, alhora que
experimenten una sensació de culpa. Es tracta d’un recurs centralitzat per
DonaInformació que rep derivacions des de diferents serveis.
El Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere va treballar, el
2011, amb 10 dones. El primer semestre de 2012 el total de dones que hi van
assistir va ser de 14, mentre que el segon semestre va ser de 9 dones així com 3
infants (1 nen i 2 nenes). Durant el primer semestre de 2013, el grup ha atès a 12
dones acompanyades de 6 infants (3 nens i 3 nenes).
Gràfic 3. Dones ateses al Grup terapèutic per a dones víctimes de la
violència de gènere
Font: Elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació
Malgrat conèixer per les anàlisis d’anys anteriors que el perfil de les dones que
assisteixen al grup és força divers, tant pel que fa a l’edat i la nacionalitat com a la
situació socioeconòmica, malauradament no es disposa de dades referents al darrer
semestre.
10
14 12
9
2011 2012 2013
1r semestre
2n semestre
Anual Anual Semestral
18
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
d) Servei d’atenció a infants i adolescents víctimes de la
violència de gènere i familiar – Far de colors El Servei d’atenció al infants i adolescents víctimes de la violència de
gènere i familiar, Far de colors, és un programa del Servei Municipal d’Atenció a
la Dona dins de la línia de violència de gènere. Té l’objectiu d’atendre a la infància i
l’adolescència i tractar i prevenir les conseqüències que pateixen pel fet de ser
víctimes directes o indirectes de la violència dels seus pares/mares i/o altres
familiars. El programa, emmarcat dins la Xarxa Municipal d’Atenció a les Dones, es
coordina amb tots els serveis que l’integren.
Aquest servei s’inicià el maig del 2012, i durant el segon semestre d’aquest any i el
primer semestre del 2013 s’han atès un total de 15 casos, 6 dels quals són antics i
9 nous. D’aquests, un 40% es consideren tancats en aquest període, mentre que un
60% continuen actius.
Gràfic 4. Casos atesos en el Servei d'atenció al infants i adolescents
víctimes de la violència de gènere i familiar durant el 2n semestre de 2012
i el 1r semestre de 2013
Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria 2012-2013 del Servei d’atenció als infants i adolescents
víctimes de la violència de gènere i familiar
En relació al perfil de les persones ateses, destaca:
L’edat dels infants i adolescents oscil·la entre els 5 i els 18 anys, essent la
franja dels 9 als 12 anys la més comú (en un 40% dels casos).
Una gran majoria de la infància i l’adolescència atesa (86,7%) són persones
nascudes a Espanya i només un 13,3% són nascuts a l’estranger. En el cas
dels pares i les mares, hi ha una major proporció de persones nascudes fora
d’Espanya: un 40% en el cas de les mares i un 46,7% en el cas dels pares.
Pel que fa a les formes de convivència, destaca que la major part de les
famílies ateses són monomarentals (53,3%), seguides de famílies nuclears
(20%), és a dir, on el pare i la mare encara mantenen la convivència
malgrat els problemes de violència que han pogut existir o existeixen a
l’actualitat. La resta, es distribueix entre famílies reconstituïdes (13,3%), on
9
6
Casos antics
Casos nous
15 13
9
2
Infants /adolescents
Mares Pares Altresfamiliars
15 casos
totals
19
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
un o ambdós membres de la parella tenen fills de parelles anteriors, i
custòdies compartides (13,3%).
Per últim i en relació a aquest Servei, val la pena destacar alguns aspectes sobre
les situacions de violència viscudes pels infants i adolescents:
Dels 9 casos detectats en el darrer període, 5 han arribat derivats del Servei
Municipal d’Atenció a les Dona i la resta per part dels Serveis Socials. Així,
normalment s’identifica i s’atén en primera instància a la mare i, una vegada
iniciat el circuit d’atenció i recuperació de la dona, es deriven els fills/es
d’aquesta a altres recursos.
En general tots els infants i adolescents atesos han patit violència
psicològica en la mesura en què han conviscut en famílies amb situacions
relacionals complexes on la violència física i/o psicoemocional forma o ha
format part de les dinàmiques familiars.
Val a dir que en molts casos la violència segueix estan present ja que,
malgrat les parelles no es trobin convivint en la major part dels casos,
situacions com els incompliments econòmics, les amenaces, les ruptures de
les ordres d'allunyament, els règims de visites, etc. sovint provoquen que la
violència es cronifiqui. Situacions, a més, com les triangulacions dels fills i
de les filles, on se’ls utilitza i se’ls fa partíceps dels conflictes, les
manipulacions, els xantatges emocionals, els conflictes de parella encoberts i
múltiples situacions problemàtiques també tenen una afectació negativa en
els infants i adolescents.
20
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
PERFIL DELS CASOS ATESOS PEL SERVEI D’ATENCIÓ ALS INFANTS I
ADOLESCENTS VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMILIAR
Edat dels infants
2n semestre 2012 + 1r semestre 2013
Trams d’edats N %
5 a 8 5 33,3%
9 a 12 6 40%
13 a 18 4 26,7%
Total 15 100%
Lloc de naixement dels infants i adolescents les mares i pares
2n semestre 2012 + 1r semestre 2013
Nacionalitat Infants Mares Pares
Nivell de convivència
2n semestre 2012 + 1r semestre 2013
Trams d’edats Núm. %
Fam. Nuclear 3 20%
Fam. Monoparental 8 53,3%
Custòdia compartida
2 13,3%
Fam. Reconstituïda 2 13,3%
TOTAL 15 100%
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera 86,7%
13,3%
60,0%
40,0%53,3%46,7%
21
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
e) Teleassistència mòbil (TAM) El TAM és un servei de teleassistència mòbil disponible per a les víctimes de
violència de gènere per tal de proporcionar-los una ràpida atenció en cas de donar-
se una situació d’emergència.
Taula 1. Nombre de noves TAM activades i total TAM actives
Nombre TAM
2011 2012 1r semestre
2013
Noves TAM activades 3 3 2
Total TAM actives 13
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació
La tendència dels darrers anys en relació a aquest servei és d’estabilització: amb
poques TAM activades de nou en els dos darrers anys i mig (3 el 2011, 3 més el
2012 i 2 durant el primer semestre del 2013), el total de TAM actives se situa en 13
a la ciutat de Sant Cugat.
22
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
3.2 Serveis Socials d’Atenció Primària
a) Serveis Socials d’Atenció Primària
Els Serveis Socials d’Atenció Primària de Sant Cugat estan organitzats
territorialment en 6 punts d’atenció diferenciats: el Centre Socio-Sanitari de La
Floresta, el Casal de les Planes, l’EMD Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça
d’en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l’equipament municipal de la Casa Mònaco.
Essent el servei municipal d’atenció social més proper a la ciutadania, detecta i atén
a dones que pateixen o han patit violència de gènere.
El 2011 els Serveis Socials d’Atenció Primària varen atendre un total de 21 casos de
violència de gènere; el 2012, aquesta xifra es va reduir a 14 i el primer semestre
de 2013 indica que la xifra es mantindrà o disminuirà lleugerament ja que, en
aquests sis primers mesos de l’any, s’han atès 8 casos.
Gràfic 5. Nombre de casos atesos pels Serveis Socials d'Atenció Primària
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pels Serveis Socials d’Atenció Primària
El perfil de les dones ateses pels Serveis Socials en el darrer període disponible
indica unes característiques sensiblement diferents a les observades en el servei
DonaInformació. Entre les dones ateses per Serveis Socials hi predominen les de
nacionalitat estrangera (62,5%), la franja d’edat més nombrosa és la de 45 a 64
anys (50%) seguida de la de 25 a 44 (37,5%). Majoritàriament es tracta de dones
sense treball remunerat (75%) i amb fills/es (62,5%). S’observa doncs, una major
proporció de dones estrangeres, menys dones amb treball remunerat i una
mitjana d’edat més elevada. Val a dir, però, que per tal d’extreure conclusions
més robustes cal considerar la tendència dels darrers anys ja que la fotografia
actual està basada en únicament 8 casos.
Tenint en compte aquesta tendència, destaca:
Un increment de la proporció de dones majors de 45 anys en
detriment de les menors d’aquesta edat. La franja dels 25 a 44 anys,
majoritària els anys 2011 (66,7%) i 2012 (64,3%), passa a representar el
13 10
8
8
4
21
14
2011 2012 2013
2n semestre
1r semestre
Total
Anual Anual Semestral
23
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
37,5%, mentre que la dels 45 a 64 anys augmenta d’un 19% el 2011 a un
50% el primer semestre de 2013. Alhora, les majors de 65 anys augmenten
d’un 4,8% el 2011 a un 12,5% el primer semestre de 2013. Tal com s’ha
esmentat, el fet de tractar-se de pocs casos, variacions molt petites fan
variar àmpliament els percentatges.
Augment sostingut de la proporció de dones de nacionalitat
estrangera: el 2011 varen representar un 23,8%, el 2012 un 50% i
esdevenen majoria el primer semestre de 2013 amb un 62,5% del total.
Heterogeneïtat en les nacionalitats: si bé en anys anteriors destacaven
les dones amb nacionalitat de països de Sud Amèrica, les darreres dades
analitzades mostren força heterogeneïtat (Macedònia, Anglaterra, Holanda,
Pakistan, Bolívia).
En relació al nivell d’estudis, es dóna una forta variabilitat i es
detecta un increment de la proporció de dones amb estudis
superiors. Si bé el 2011 i el 2012 predominen les dones amb estudis
primaris (33,3% i 50% respectivament), el primer semestre de 2013
destaquen les dones amb estudis superiors (37,5%).
Hi ha una elevada representació de dones sense treball remunerat
que, a més, s’ha incrementat fins el 75% durant el primer semestre
de 2013.
Les dones que tenen fills/es són majoria, però la proporció ha
disminuït i ha passat d’un 85,7% el 2011 a un 62,5% el primer semestre
de 2013.
Durant el primer semestre de 2013, la totalitat de les agressions que s’han atès des
dels Serveis Socials han estat exercides pel marit o la parella de les dones. En un
62,5% dels casos, aquest agressor és de nacionalitat estrangera, presentant una
proporció similar a la de les dones. Pel que fa al tipus de violència, totes les dones
han patit violència psicològica i hi ha una elevada proporció (62,5%) que han patit,
també, agressions físiques. De tots els casos, majoritàriament detectats pel propi
servei (62,5%) o pels Mossos d’Esquadra (25%), se n’ha denunciat 6 de cada 10.
Tenint en compte l’històric de dades dels dos darrers anys, destaca:
En la majoria de casos, la violència ha estat exercida per part de la
parella. Aquesta tendència, a més, s’ha accentuat en el darrer període
analitzat passant de quotes del 60% el 2011 al 100% dels casos el primer
semestre de 2013.
S’ha incrementat la proporció d’agressors de nacionalitat estrangera
en la mateixa proporció que ho han fet les dones: el percentatge ha
augmentat d’un 23,8% el 2011 i un 28,6% el 2012 a un 62,5% el primer
semestre de 2013.
24
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Ha augmentat la proporció de casos de violència física: d’un 52,4% el
2011 a un 62,5% el primer semestre de 2013.
Es detecta una disminució de les dones que han interposat denúncia
davant la situació de violència: mentre el 2011 es varen denunciar un
61,9% dels casos, el primer semestre de 2013 només se n’han denunciat un
37,5%
Pel que fa al servei de detecció, destaquen els casos detectats pels
propis equips de Serveis Socials. També es produeixen derivacions des
dels Mossos d’Esquadra, DonaInformació, els Centres d’Atenció Primària, i la
Policia Local de Sant Cugat.
25
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
PERFIL DE LES DONES ATESES ALS SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ
PRIMÀRIA DE SANT CUGAT
Edat
Trams d’edats 2011 2012 1r semestre 2013
17-24 anys 9,5% 7,1% 0,0%
25-44 anys 66,7% 64,3% 37,5%
45-64 anys 19,0% 21,4% 50,0%
Més 65 anys 4,8% 0,0% 12,5%
No consta 7,1% -
Mitjana 38,3 39,2 49,2
Nacionalitat
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Nivell d’estudis
Nivell d’estudis 2011 2012 1r semestre 2013
Primaris 33,3% 50,0% 25,0%
Secundaris 19,0% 21,4% 25,0%
Formació
Professional 14,3% 14,3% 0,0%
Superiors 19,0% 7,1% 37,5%
No consta 7,1% 12,5%
Situació laboral
Treball remunerat 2011 2012 1r semestre 2013
Té treball remunerat
33,3% 57,1% 25,0%
No té treball remunerat
57,1% 42,9% 75,0%
No consta 9,5% - -
Tinença de fills/es
Fills/es 2011 2012 1r semestre 2013
No té fills/es 14,3% 21,4% 37,5%
Té fills/es 85,7% 78,6% 62,5% 1 fill/a menor de 15 47,6% 35,7% 25,0% 2 fills/es menors 15 23,8% 21,4% 0,0%
Més de 2 fills menors de 15 - 7,1% 25,0%
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera76,2%
23,8%
50,0%50,0%37,5%
62,5%
26
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Relació amb l’agressor
Relació 2011 2012 1r semestre 2013
Marit 66,7% 64,3% 37,5%
Parella 0,0% 14,3% 62,5%
Ex parella 28,6% 14,3% 0,0%
No consta 4,8% 7,1% 0,0%
Nacionalitat de l’agressor
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Tipus de violències
Tipus 2011 2012 1r semestre 2013
Física 11 (52,4%) 6 (42,9%) 5 (62,5%)
Psicològica 20 (95,2%) 8 (57,1%) 8 (100%)
Econòmic 0 0
Sexual 0 1 (12,5%)
Social 3 (21,4%) 4 (50%)
Familiar 1 (7,1%) 1 (12,5%)
No consta 1 (7,1%)
Existència de denúncia
Denúncia 2011 2012 1r semestre 2013
Servei de detecció
Servei 2011 2012 1r semestre 2013
Serveis Socials 57,1% 42,9% 62,5%
Mossos d'Esquadra 4,8% 21,4% 25,0%
DonaInformació 9,5% 7,1% 0,0%
CAP 9,5% 14,3% 0,0%
PADI 0,0% 0,0% 0,0%
Policia Local 0,0% 7,1% 0,0%
CMSA 0,0% 0,0% 12,5%
No consta 4,8% 0,0% 0,0%
Altres 14,3% 0,0% 0,0%
84,6%
15,4%
Espanya
Estranger
No consta66,7%
23,8%
9,5%
64,3%28,6%
7,1%
25,0%
62,5%
12,5%
69,2%23,1%
7,7%
Sí
No
No consta 61,9%33,3%
4,8%
35,7%
35,7%
28,6%37,5%
62,5%
27
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
b) Punt de trobada familiar El Punt de trobada familiar és un espai tutelat per professionals de l’àmbit social
que facilita la recollida i el lliurament de menors en casos que els pares i mares
tenen greus problemes per dur-ho a terme de forma normalitzada dins l’àmbit
privat.
Durant el primer semestre de 2013 s’han atès un total de 17 famílies i 20
menors. Aquestes xifres mostren una tendència d’estabilitat en relació als anys
2011 i 2012 pel que fa al nombre de famílies ateses. En el cas dels menors, es
detecta una tendència a la baixa: si bé el 2011 es van atendre 61 menors, el 2012
aquesta xifra va passar a 51 i, seguint la tendència del primer semestre, la xifra
serà probablement inferior el 2013.
Taula 1. Nombre de famílies i menors atesos en el Punt de Trobada familiar
Nombre de famíles i de menors atesos
1r semestre
2011 2n semestre
2011 1r semestre
2012 2n semestre
2012 1r semestre
2013
Famílies ateses
19 13 21 16 17
Total anual 31 casos 37 casos -
Menors atesos
31 30 32 19 20
Total anual 61 casos 51 casos -
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Punt de Trobada
En el darrer període recollit hi havia 8 famílies que tenien una ordre
d’allunyament entre els progenitors, el que equival a un 47,7% del total. Tal
com s’observa a la taula, el percentatge d’ordres de protecció i/o allunyament s’ha
incrementat ostensiblement tant el segon semestre de 2012 (50%) com el primer
semestre de 2013 (47,1%).
Des del 2011 no s’ha donat cap cas d’ordre d’allunyament envers els infants.
Taula 2. Ordres d’allunyament
Ordres d’allunyament/protecció
Servei 1r
semestre 2011
2n semestre
2011
1r semestre
2012
2n semestre
2012
1r semestre
2013
Ordres d’allunyament/
protecció en la parella
7
(36,8%) 4 (30,8%)
5
(23,8%)
8
(50%)
8
(47,1%)
Total 11 13
Ordres de protecció envers els infants
0 0 0 0 0
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació
28
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
3.3 Policia Local de Sant Cugat
Les dades facilitades per la Policia Local de Sant Cugat indiquen que aquest cos de
seguretat va atendre, al llarg del 2011, 13 casos de violència de gènere, durant el
2012 en va atendre 14, i en els sis primers mesos de l’any 2013 n’ha atès 3.
Aquesta xifra sembla indicar que la tendència, estable en els dos darrers anys,
anirà a la baixa aquest 2013.
Cal assenyalar, a més, que els 3 casos atesos referents al primer semestre de 2013
han provocat la detenció de l’agressor. Referent ala 4 casos del segon semestre de
2012, es van produir 2 detencions.
Gràfic 6. Casos atesos per la Policia Local
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per la Policia Local
Els 3 casos atesos en primer semestre de 2013 no permeten establir un perfil
concret. Es tracta de dues dones estrangeres (66,7%) i una espanyola (33,3%); un
cas d’una dona jove de 23 anys i dos de dones de 40 i 45 anys. Totes les dones han
patit violència física per part de la seva parella o marit. Pel que fa a aquests, es
tracta de dos homes de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat estrangera.
A través de les dades referents a anys anteriors, es poden extreure algunes
conclusions més:
La major part de les dones ateses per la Policia Local tenen entre 25
i 44 anys: un 61,5% el 2011, un 71,4% el 2012. Caldrà veure com
evoluciona aquesta tendència al llarg del 2013.
Han disminuït les dones ateses majors de 65 anys: passant d’un
15,4% el 2011 a un 0% el 2012 i el primer semestre de 2013.
La proporció de dones ateses de nacionalitat estrangera ha oscil·lat i
fa referència a dones de països de l’Amèrica Llatina. El 2011 la
proporció de dones estrangeres era d’un 38,5%, el 2012 va disminuir fins el
6
10
3
7
4
13 14
2011 2012 2013
2n semestre
1r semestre
Total
Anual Anual Semestral
29
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
25% i el primer semestre de 2013 s’han atès 2 dones estrangeres en relació
als 3 casos totals (66,7%).
La major part de les agressions han estat perpetrades per la parella
(amb relació matrimonial o no): un 69,2% el 2011, un 64,2% el 2012 i el
100% de casos el primer semestre de 2013
S’ha incrementat la proporció d’agressors de nacionalitat espanyola:
mentre el 2011 era d’un 46,2%, el 2012 va augmentar fins un 71,4%. El
primer semestre de 2013 també sembla indicar un predomini dels homes de
nacionalitat espanyola (66,7%)
Hi ha un percentatge elevat i creixent de casos d’agressions físiques
en relació al total de dones ateses: el 2011 un 69,2% de les dones
ateses havien patit violència física, el 2012 aquest percentatge va
augmentar fins el 78,6% i durant el primer semestre de 2013 en tots els
casos atesos es detecta violència física. Cal recordar, però, que s’han atès 3
casos.
30
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
PERFIL DE LES DONES ATESES PER LA POLICIA LOCAL DE SANT CUGAT
Edat
Trams d’edats 2011 2012 1r semestre 2013
17-24 anys 7,7% 7,1% 33,3%
25-44 anys 61,5% 71,4% 33,3%
45-64 anys 15,4% 21,4% 33,3%
Més 65 anys 15,4% 0,0% 0,0%
Mitjana - 38,7 36
Nacionalitat
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Relació amb l’agressor
Relació 2011 2012 1r semestre 2013
Parella 0,0% 7,1% 33,3%
Marit 69,2% 57,1% 66,7%
Ex parella 23,1% 28,6%
Altres 7,7% 7,1%
Nacionalitat de l’agressor
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Tipus de violències
Tipus 2011 2012 1r semestre 2013
Física 9 (69,2%) 11 (78,6%) 3 (100%)
Psicològica 6 (46,2%) 8 (57,1%) -
Familiar - 1 (7,1%) -
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera 61,5%
38,5%
75,0%
25,0%33,3%
66,7%
84,6%
15,4%
Espanya
Estranger
No consta
46,2%53,8%
71,4%
28,6%
66,7%
33,3%
31
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
3.4 Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra
(OAVCSC)
L’Oficina d’Atenció a la Víctima de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de
Sant Cugat (en endavant, OAVCSC) és un dels integrants de la Xarxa que més
casos de violència de gènere atén, amb una seixantena de casos anuals. Durant el
2011 van atendre un total de 59 casos, el 2012 va augmentar aquesta xifra fins a
68 dones i el primer semestre de 2013 indica un manteniment de la tendència.
Gràfic 7. Casos atesos per l'OAVCSC
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’OAVCSC
El perfil majoritari de les dones ateses per OAVCSC en el primer semestre de 2013
és el d’una dona de nacionalitat espanyola (66,7%) d’entre 25 i 44 anys (57,6%).
Destaca l’elevada proporció de dones sense treball remunerat (51,5%) i sense
fills/es menors al càrrec (54,5%).
Tenint en compte l’evolució en els dos darrers anys, destaca:
Elevada proporció de dones entre 25 i 44 anys i increment de les
dones majors de 65 anys ateses: si bé el 2012 es caracteritza per un
augment de la proporció de dones menors de 25 (s’incrementa d’un 11,9% a
un 17,6%), en el primer semestre de 2013 aquesta proporció ha tornat a
nivells de 2011 i s’ha situat en un 12,1%. Les dones majors de 65 anys, en
canvi, han passat d’un 1,7% i un 1,5% el 2011 i 2012, respectivament, a un
6,1% el darrer semestre analitzat.
Un pes relativament elevat però decreixent de dones de nacionalitat
estrangera: el 2011 i el 2012 representaven poc menys de la meitat de
casos i el primer semestre de 2013 signifiquen 1 de 3. Si bé en anys
anteriors, predominaven, entre les dones estrangeres, de nacionalitats de
països del Centre i el Sud d’Amèrica, les darreres dades del 2013 mostren
27 31 33
32
37
59
68
2011 2012 2013
2n semestre
1r semestre
Total
Anual Anual Semestral
32
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
una major varietat de nacionalitats entre les dones estrangeres (Pakistan,
Marroc, Gran Bretanya i Macedònia)
Augment de la proporció de dones sense treball remunerat: d’un
23,7% el 2011 a un 51,5% el primer semestre de 2013
Relativa disminució de les dones ateses amb fills/es: mentre el 2011
representaven un 64,8%, el 2012 van passar a un 47,1% i el primer
semestre de 2013 a un 54,5%.
Les dades referents als sis primers mesos del 2013 reflecteixen que la majoria de
les agressions (57,6%) han estat perpetrades per la parella de les dones, la qual
majoritàriament és de nacionalitat espanyola (54,5%), tot i que amb una elevada
proporció d’homes de nacionalitat estrangera (45,5%).
La pràctica totalitat de les dones han patit violència psicològica i hi ha una elevada
proporció de dones que, a més, han patit agressions físiques (un 63,6%). Són, així,
els cossos policials els que atenen una major proporció de casos de violència física.
Mentre una majoria de les dones han sol·licitat Ordres de Protecció (66,7%), només
se n’han concedit poc més d’un terç de les sol·licitades.
Aquest és el segon any que l’OAVCSC recull dades sobre la relació amb els
agressors i el tipus de violència, fet que es valora positivament ja que això permet
equiparar la informació recollida amb la resta de serveis municipals i tenir un millor
coneixement de la realitat de la violència de gènere a la ciutat.
Si es consideren les dades referents a les situacions de violència dels dos darrers
anys, destaca:
Majoritàriament els agressors mantenien una relació de parella amb
la víctima tant l’any 2012 (64,2%) com el primer semestre de 2013
(57,6%)
Un pes relativament elevat però decreixent dels agressors de
nacionalitat estrangera en una tendència similar a la de les dones ateses i
al voltant d’un 50% en els períodes analitzats.
Elevada però decreixent taxa de violència física, un 98,5% durant el
2012 i un 63,6% en el primer semestre de 2013
La sol·licitud d’ordres de protecció s’ha mantingut més o menys
estable, al voltant d’un 60% dels casos.
Tot i que ha disminuït lleugerament la proporció d’ordres de
protecció concedides: d’un 45% el 2011 han passat a un 35,7% el 2012 i
a un 36,4% el primer semestre de 2013.
33
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
PERFIL DE LES DONES ATESES PELS MOSSOS D’ESQUADRA DE SANT CUGAT
Edat
Trams d’edats 2011 2012 1r semestre 2013
17-24 anys 11,9% 17,6% 12,1%
25-44 anys 61,0% 61,8% 57,6%
45-64 anys 25,4% 19,1% 24,2%
Més 65 anys 1,7% 1,5% 6,1%
Mitjana 36,8 35,8 39,3
Nacionalitat
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Situació laboral
Treball remunerat 2011 2012 1r semestre 2013
Té treball remunerat
59,3% 42,6% 48,5%
No té treball remunerat
23,7% 26,5% 51,5%
No consta 16,9% 30,9%
Tinença de fills/es
Fills/es 2011 2012 1r semestre 2013
Té fills/es 64,8% 47,1% 54,5%
No té fills/es 33,3% 51,5% 45,5%
No consta 1,9% 1,5% -
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera49,2%50,8% 48,5%51,5%
66,7%
33,3%
34
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Relació amb l’agressor
Relació 2011 2012 1r semestre 2013
Marit o parella - 64,2% 57,6%
Ex parella - 35,8% 42,4%
Altres (conegut) -
Nacionalitat de l’agressor
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Tipus de violències
Tipus 2011 2012 1r semestre 2013
Física - 67 (98,5%) 21 (63,6%)
Psicològica - 63 (92,6%) 31 (93,9%)
Sexual - 1 (1,5%) 1 (3,0%)
Econòmica -
Ordres de protecció
Denúncia 2011 2012 1r semestre 2013
Sol·licitud ordre de protecció
67,8% 63,2% 66,7%
No sol·licitud ordre de protecció
32,2% 36,8% 33,3%
% de concessió de les ordres de protecció
76,5%
23,5%Espanyola
Estrangera49,2%50,8% 51,5%
48,5%54,5%
45,5%
29,4%
70,6%
Sí
No
45%55%
35,7%64,3%
36,4%63,6%
35
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
3.5 Centres d’Atenció Sanitària Els Centres d’Atenció Sanitària són un servei bàsic en la tasca de detecció de
casos de violència de gènere en la mesura que són un servei molt proper a la
ciutadania. Sant Cugat compta amb tres Centres d’Atenció Primària (CAP Sant
Cugat, CAP Valldoreix i CAP Turó de Can Mates) i dos consultoris (La Floresta i Les
Planes).
Es posa de manifest que en els darrers anys s’ha millorat la recollida de les dades,
de manera que s’ha recollit més i millor i no únicament els parts de lesions sinó
també les dades de seguiment dels casos de violència psicològica de gènere.
En els darrers anys, els CAPs s’han configurat com un espai essencial en la detecció
de casos de violència de gènere i així ho reflecteix l’elevat nombre de casos atesos
per aquest servei. Durant el 2011 es varen atendre un total de 91 casos, el 2012
se’n varen atendre 67 i el primer semestre de 2013 indica una tendència
d’estabilitat situant-se en 36 casos. L’elevat nombre de casos del 2011 es deu,
principalment, a un increment de casos detectats durant el segon semestre. Tot i
això sembla que la tendència s’ha estabilitzat durant el 2012 i el primer semestre
de 2013.
Gràfic 8. Casos atesos pels Centres d'Atenció Sanitària
Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pels Serveis d’Atenció Sanitària
Entre les dones ateses pels CAPs de Sant Cugat durant el primer semestre de 2013
destaquen les dones de nacionalitat espanyola (66,7%) d’entre 24 i 44 anys
(44,4%) i amb fills (83,3%). També cal ressaltar l’elevada proporció de dones
sense treball remunerat, un 63,9%.
39 37 36
52
30
91
67
2011 2012 2013
2n semestre
1r semestre
Total
Anual Anual Semestral
36
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
En relació amb les dades dels dos darrers anys, es detecta:
Elevada proporció de dones entre 25 i 44 anys en tots els períodes
analitzats i disminució del percentatge de dones menors de 25 anys:
mentre el 2011 representaven un 13,2%, el 1r semestre de 2013 són un
8,3%.
Increment de la proporció de dones de nacionalitat espanyola en
detriment de les de nacionalitat estrangera. Mentre el 2011 les dones
de nacionalitat espanyola significaven menys d’un 60%, el primer semestre
de 2013 se situen en un 66,7%.
Percentatge creixent de dones sense treball remunerat: el 2011 i el
2012, les dones amb treball remunerat eren gairebé la meitat de les dones
ateses (49,5% i 47,8%, respectivament); el primer semestre de 2013
només representen un 25% del total. Part de l’increment d’aquest darrer
semestre es deu a l’augment del nombre de dones pensionistes ateses.
La majoria de dones ateses en els darrers anys pels CAPs tenen
fills/es: un 83,5% el 2011, un 68,7% el 2012 i un 83,3% el primer
semestre de 2013.
Durant el primer semestre de 2013, la majoria de les dones ateses havien patit
agressions per part del seu marit (47,2%). En la meitat dels casos les dones han
patit violència física, però només 3 de cada 10 han acabat interposant una
denúncia. Destaca que gairebé un 40% dels casos són detectats per Salut Mental,
fet que situa aquest servei com un pilar important en la detecció de la violència de
gènere a la ciutat. També és ressenyable el 36,1% de casos que són detectats per
urgències.
Prenent com a referència les dades del 2011 i el 2012 conjuntament amb les
darreres dades analitzades, cal posar de manifest:
Elevada i creixent proporció de dones que han patit agressions per
part del seu marit: d’un 39,6% (2011) a un 47,2% (primer semestre de
2013).
El percentatge de dones que han patit agressions físiques és elevat
en tots els períodes, però ha decrescut. Mentre el 2011 i el 2012 la
proporció de dones que havien patit violència física era d’un 64,8% i un
74,6%, respectivament, el primer semestre de 2013 aquest percentatge se
situa en un 50%.
Ha augmentat la detecció de casos de violència psicològica: mentre el
2011 els casos de violència psicològica representaven un 9,9% i el 2012 un
3%, en el darrer període han augmentat fins un 25%. Cal relacionar aquest
37
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
augment amb l’increment de casos detectats per part de Salut Mental
(38,9%) i amb la millora de la detecció i seguiment d’aquests per part dels
CAPs.
Ha disminuït la proporció de dones que han interposat denúncia:
mentre del 2011 al 2012 hi va haver un augment de més de deu punts (d’un
33% a un 43,3%), el primer semestre de 2013 el percentatge ha tornat a
decréixer fins un 27,8%.
Increment de derivacions a Salut Mental, fet que concorda amb
l’augment de casos detectats de violència psicològica i amb un esforç major
en el seguiment de les dones.
38
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
PERFIL DE LES DONES ATESES PELS CENTRES D’ATENCIÓ SANITÀRIA DE
SANT CUGAT
Edat
Trams d’edats 2011 2012 1r semestre 2013
17-24 anys 13,2% 11,9% 8,3%
25-44 anys 39,6% 56,7% 44,4%
45-64 anys 31,9% 25,4% 27,8%
Més 65 anys 15,4% 6,0% 19,4%
Nacionalitat
Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013
Situació laboral
Treball remunerat 2011 2012 1r semestre 2013
Té treball remunerat
49,5% 47,8% 25,0%
No té treball remunerat
42,9% 40,3% 63,9%
No consta 7,7% 11,9% 11,1%
Tinença de fills/es
Fills/es 2011 2012 1r semestre 2013
Té fills/es 83,5% 68,7% 83,3%
No té fills/es 8,8% 10,4% 8,3%
No consta 7,7% 20,9% 8,3%
Relació amb l’agressor
Estat civil 2011 2012 1r semestre 2013
Casada 39,6% 35,8% 47,2%
Soltera 17,6% 7,5% 13,9%
Divorciada 6,6% 10,4% 13,9%
Separada 12,1% 23,9% 16,7%
Altres 8,8% 19,4% 8,3%
No consta 15,4% 3,0% -
84,6%
15,4%
Espanya
Estranger
No consta57,1%
33,0%
9,9%
62,7%23,9%
13,4%
66,7%16,7%
16,7%
39
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Tipus de violències
Tipus 2011 2012 1r semestre 2013
Física 64,8% 74,6% 50,0%
Psicològica 9,9% 3,0% 25,0%
Social 4,4% 3,0% 8,3%
Econòmica 3,3% 4,5% 8,3%
Sexual 7,7% 9,0% 5,6%
Totes 9,9% 6,0% 2,8%
Existència de denúncia
Denúncia 2011 2012 1r semestre 2013
Servei de detecció
Servei 2011 2012 1r semestre 2013
Urgències 56,0% 62,7% 36,1%
Salut mental 30,8% 25,4% 38,9%
Metge/essa de familia 13,2% 6,0% 13,9%
Infermeria - 3,0% 11,1%
Treballadora social - 3,0% -
Servei de derivació
Servei 2011 2012 1r semestre 2013
DonaInformació 13,2% 13,4% 5,6%
Metge/ssa família 12,1% 6,0% 8,3%
Salut mental 31,9% - 41,7%
Mossos d'Esquadra 6,6% 19,4% 2,8%
Hospital 2,2% 1,5% -
Infermeria - - 2,8%
Treballadora social - 22,4% -
No consta 34,1% 20,9% 38,9%
69,2%23,1%
7,7%
Sí
No
No consta
33,0%
57,1%
9,9%
43,3%46,3%
10,4%
27,8%
63,9%
8,3%
40
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
4. INDICADORS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El nombre total de dones ateses pels serveis inclosos a la Xarxa de lluita
contra el maltractament i la violència de gènere en aquests 6 primers
mesos de 2013 (53 casos) ha augmentat en relació a la dada de referència
del 2011 (49 casos). A excepció dels Serveis Socials Municipals, la resta de
serveis adherits a la Xarxa han augmentat la detecció i, en el cas del CAP, es
mantenen per igual.3
A la llum de l’anterior, la taxa de victimització de violència de gènere s’ha
incrementat lleugerament (d’1,36‰ a 1,52‰). Entre les dones de nacionalitat
espanyola, aquesta taxa ha augmentat (d’un 1,07‰ a un 1,28‰), mentre que
entre les estrangeres ha disminuït sensiblement (d’un 3,84‰ a un 2,51‰). Tal i
com s’observa, però, la taxa de victimització de violència de gènere entre les dones
estrangeres continua sent més del doble que la de les dones de nacionalitat
espanyola.
També cal destacar que, malgrat que les dones entre 25 i 44 anys continuen sent el
perfil majoritari (47,2%), el percentatge ha disminuït en relació a la dada de
referència (57,1%). Per contra, ha augmentat la proporció de dones ateses menors
de 25 anys (d’un 10,2% a un 13,2%) així com les majors de 44 anys.
Pel que fa a la nacionalitat de les dones ateses, la tendència es manté força
constant al voltant d’un 65% de dones de nacionalitat espanyola i un 35% de
nacionalitat espanyola. Una proporció i evolució similars es dona entre els
agressors.
També manté una evolució estable la distribució de les dones segons la relació amb
l’agressor: aproximadament un 60% mantenen una relació de parella i un 40% d’ex
parella.
S’ha detectat una disminució de les dones ateses amb fills (ha passat d’un 81,6% el
2011 a un 58,5% el 2013) així com un increment de les dones sense una ocupació
remunerada (d’un 39,1% a un 49,1%).
En relació a la interposició de denúncies, si bé el percentatge actual (49,1%) és
similar al de la dada de referència (50%), aquest trenca la tendència d’increment
detectada en anys anteriors. Val a dir, a més, que el percentatge de denúncies
entre les dones estrangeres (58,8%) segueix sent ostensiblement superior al de les
espanyoles (44,4%).
La concessió d’Ordres de Protecció ha augmentat en relació a la dada de referència.
Mentre el 2011 es van concedir un 29,4% de les Ordres de Protecció sol·licitades, el
2013 se n’han concedit un 36,4%.
3 Cal aclarir que és el color de les fletxes el que determina la valoració de l’indicador i no la seva orientació. Així, el vermell indica una evolució negativa, el verd positiva i el blanc, una evolució neutra.
41
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
4.1 Taula resum dels indicadors
Indicador
Dada de referència Dades anteriors Dada actual Evolució de
l’indicador 1r sem.
2011
2n sem.
2011
1r sem.
2012
2n sem.
2012 1r sem. 2013
I.1 Nombre total de víctimes de violència de gènere 49 casos 57 casos 46 casos 49 casos 53 casos
I.2 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pel Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació
17 casos 12 casos 10 casos 9 casos 19 casos
I.3 Nombre de víctimes de violència de gènere
detectades pels Serveis Socials de l’Ajuntament 13 casos 8 casos 10 casos 4 casos 8 casos
I.4 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pels Mossos d’Esquadra
27 casos 32 casos 31 casos 37 casos 33 casos
I.5 Nombre de casos detectats pel CAP 37 casos 52 casos 39 casos 30 casos 36 casos
I.6 Nombre de casos detectats per la Policia Local 5 casos 7 casos 10 casos 4 casos 3 casos
I.7 Taxa de victimització de violència de gènere TOTAL
1,36 ‰ 1,67 ‰ 1,35 ‰ 1,41 ‰ 1,52 ‰
I.8 Taxa de victimització de violència de gènere de
dones de nacionalitat espanyola 1,07 ‰ 0,83 ‰ 0,86 ‰ 1,07 ‰ 1,28 ‰
I.9 Taxa de victimització de violència de gènere de dones de nacionalitat estrangera
3,84 ‰ 3,74 ‰ 3,94 ‰ 2,80 ‰ 2,51 ‰
I.10
Distribució de Victimització segons franges d’edat – TOTAL
17-24 anys: 10,2% 14,0% 22,2% 16,3% 13,2%
25-44 anys: 57,1% 55,8% 64,4% 49,0% 47,2%
45-64 anys: 30,6% 25,6% 11,1% 30,6% 34,0%
65 i més anys: 2,1% 4,7% 2,2% 4,1% 5,7%
42
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Indicador
Dada de referència Dades anteriors Dada actual Evolució de
l’indicador 1r sem.
2011 2n sem.
2011 1r sem.
2012 2n sem.
2012 1r sem. 2013
I.11
Relació amb l’agressor de les
dones víctimes de violència – TOTAL
Parella: 57,7% 46,5% 68,9% 59,2% 62,3%
Ex-parella: 38,5% 46,5% 28,9% 38,8% 35,8%
Altres: 2,8% 7% 2,2% 0,0% 1,9%
No consta: - - - 2,0%
- -
I.12
Distribució les dones víctimes
de violència segons tinença
de fills/es - TOTAL
Sense fills/es: 18,4% 39,5% 37,8% 26,5% 41,5%
Amb fills/es: 81,6% 60,5% 62,2% 69,5% 58,5%
No consta: - - - 4,0% - -
I.13 Nacionalitat de les dones
víctimes de violència de
gènere – TOTAL
Espanyola: 64,6% 55,8% 55,6% 61,2% 67,9%
Estrangera: 35,4% 44,2% 44,4% 38,8% 32,1%
I.14
Nacionalitat de les persones
agressores de violència –
TOTAL
Espanyola: 64,7% 44,8% 55,6% 61,2% 62,3%
Estrangera: 35,3% 46,5% 44,4% 36,7% 37,7%
No consta: - 4,7% - 2,0% -
I.15
Situació laboral de les
víctimes de maltractament –
TOTAL
Ocupada: 60,9% 51,2% 42,2% 51,0% 50,9%
No ocupada: 39,1% 32,6% 40,0% 22,4% 49,1%
No consta: 16,3% 17,8% 26,0%
-
43
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Indicador
Dada de referència Dades anteriors Dada actual Evolució de
l’indicador 1r sem.
2011 2n sem.
2011 1r sem.
2012 2n sem.
2012 1r sem. 2013
I.16 Interposició de denúncia de
les víctimes de maltractament
– TOTAL
Denúncia: 50% 67,4% 73,3% 53,1% 49,1%
No Denúncia: 50% 27,9% 20,0% 4,1% 26,4%
No consta: - 4,7% 6,7% 42,9% 24,5%
I.17 Interposició de denúncia de
les víctimes de maltractament
SEGONS NACIONALITAT -
TOTAL
Espanyoles: 51,4% 65,2% 76,2% 51,6% 44,4%
Estrangeres: 66,7% 77,8% 81,0%
61,1% 58,8%
I.18 Nombre total d’Ordres de Protecció concedides
en relació a les ordres sol·licitades 29,4% 56,2% 55% 18,2% 36,4%
44
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
5. VALORACIÓ PER PART DE PROFESSIONALS DE LA XARXA DE
LLUITA CONTRA EL MALTRACTAMENT I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El conjunt de dades analitzades en els apartats anteriors es recolzen amb la tasca
interinstitucional que desenvolupen els i les professionals de la Xarxa de lluita contra el
maltractament i la violència de gènere. Des del 2003, aquesta Xarxa s’ha configurat
com un espai per compartir informació i experiències entre els i les professionals. Fruit
d’aquest treball, el present informe ha pogut comptar amb diverses reflexions i
valoracions per part del personal implicat, les conclusions de les quals segueixen a
continuació:
En primer lloc, els i les professionals han manifestat la seva preocupació pels
casos de violència de gènere que, malgrat la intervenció de diferents serveis
de la Xarxa, s’han enquistat i en els quals les dones presenten molts
problemes per superar la situació.
En aquests casos, les dificultats econòmiques agreugen la situació i fan
més complicada la superació del cicle de la violència de gènere. La falta
de recursos per abordar la situació d’una manera integral cronifica aquells casos
en els quals les dones tenen una manca de suport social, econòmic i/o familiar,
que talment és propi de les situacions de violència de gènere.
La Renda Activa d’Inserció (RAI) és un dels recursos que l’Administració
Pública, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, posa a l’abast d’aquelles
dones que han patit o pateixen violència de gènere. És un instrument a través
del qual es recolza econòmicament les dones i les ajuda a sortir de la situació de
violència. Per a la percepció de la RAI és necessari acreditar la condició de
víctima de violència domèstica o de gènere a través d’una sentència judicial, una
ordre de protecció judicial, un informe del ministeri fiscal o un informe dels
serveis socials o del Servei de la Dona en què s'indiqui que es rep assistència per
aquesta circumstància. A l’actualitat, aquesta acreditació es tramita més
fàcilment quan la dona ja ha entrat dins del circuit de la Xarxa i presenta
l’avantatge d’evitar la doble victimització.
Tal i com expressen els i les professionals entrevistades, el principal problema
amb el qual es troben les dones amb dificultats econòmiques és
l’habitatge d’una banda i la manca de suport relacional i psicològic, de
l’altra. És evident la dificultat de deixar la convivència amb l’agressor per tal de
cercar un habitatge, especialment quan hi ha infants menors al càrrec.
En aquest mateix sentit, s’especifica que una vegada les dones que viuen
situacions de violència de gènere han fet front al primer estadi de vèncer la por i
acudir a algun dels serveis de la Xarxa, si aquests no poden proporcionar una
mínima estructura de suport, es fa molt complicat que aquestes dones puguin
finalment interposar una denúncia i iniciar el procés de superació de la situació.
45
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
En relació als infants menors, també es detecta que algunes dones temen deixar
els fills o filles a soles amb la seva parella quan decideixen iniciar el procés de
separació.
Els fills i les filles són, en definitiva, víctimes sovint silencioses i
invisibles de la violència de gènere i en pateixen les conseqüències.
Alhora, les etapes de la infància i l’adolescència són essencials en la transmissió
de models i patrons de comportament de manera que l’atenció als infants
víctimes de violència de gènere és un element essencial en la lluita contra
aquesta xacra social. En aquest sentit, l’atenció als infants continua en segon
terme, malgrat que es valora molt positivament la tasca duta a terme pel servei
Far de colors.
Un altre dels elements que suscita preocupació entre professionals és
l’exposició a la violència de gènere entre el jovent ja que s’han identificat
casos d’abusos, d’agressions sexuals i de violència física i psicològica.
Preocupa la tolerància i normalització dels comportaments violents en els
models de referència dels joves entre els que destaquen les influències tant
del grup d’iguals com dels mitjans de comunicació i fins i tot els videojocs. La
convivència diària amb la violència per part dels mitjans i la seva banalització
conjuntament amb la representació dels estereotips sexistes encara vigents són
pautes de cap manera desitjables per a la socialització dels i les joves.
També cal seguir insistint en el trencament dels tòpics associats a la
violència de gènere: part de la ciutadania encara associa aquesta problemàtica
amb nivells educatius baixos i classes econòmiques més desafavorides, inclús es
vincula a altres cultures. Malauradament i tal com reflecteixen les dades, la
violència de gènere afecta a dones de totes condicions, edats, nivell d’estudis i
estatus social i econòmic.
La detecció de casos de violència de gènere és quelcom molt delicat. Els i les
professionals identifiquen que hi ha casos que no surten a la llum degut a
l’actuació de diversos factors com ara el propi aïllament social que el cicle
de la violència de gènere comporta així com la manca de recolzament familiar.
D’altres dones, tot i haver afrontat la situació i haver acudit a algun dels serveis
de la Xarxa demanen no ser presents a les estadístiques que aquest informe
recull. Així, i en compliment de la Llei de protecció de dades, hi ha casos
detectats que no han quedat recollits en les estadístiques presentades.
46
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
6. CONCLUSIONS
A partir de les dades referents als diferents serveis de la Xarxa de lluita contra el
maltractament i la violència de gènere, els indicadors elaborats i les aportacions del
personal implicat, es desprenen un seguit de conclusions en relació a l’impacte de la
violència contra les dones a Sant Cugat que es descriuen seguidament. Cal insistir,
però, en la necessitat d’interpretar les dades amb prudència i ser conscients que no
analitzem la totalitat del fenomen sinó aquells casos que han estat registrats per algun
dels serveis de la Xarxa.
El present informe és el tercer que es realitza en base a la metodologia de recollida de
dades semestrals i, per tant, ja permet elaborar una comparativa de dos anys naturals
sencers (2011 i 2012) així com del primer semestre del 2013. A través d’aquesta
metodologia, es pot afirmar que el 2011 el total de casos registrats va ser de 106
mentre que el 2012 va ser de 95. El primer semestre de 2013 mostra un manteniment
d’aquesta tendència amb un total de 53 casos. S’observa, per tant, que la mitjana se
situa al voltant dels 100 casos anuals.
Val a dir, però, que entre aquests casos no es computen els atesos pels Centres
d’Atenció Primària ja que la metodologia de recollida de dades no permet agregar-los al
còmput general. Des de fa uns anys, els CAP de Sant Cugat s’han configurat com un
servei molt important en la detecció de casos de violència de gènere: el 2011 van
atendre 91 casos i el 2012, 67. Seria, per tant, d’interès poder agregar aquestes dades
al còmput global per tal de poder obtenir una radiografia més acurada de l’impacte de
la violència contra les dones a la ciutat.
En relació als CAP, cal posar en valor els esforços d’aquest servei per detectar i seguir
els casos de violència psicològica contra les dones. A través de la formació i
sensibilització dels i les professionals implicades, dones víctimes de violència psicològica
que altres anys no eren detectades han pogut iniciar el procés de superació del cicle de
violència de gènere.
Tal i com s’ha observat al llarg de l’informe, el perfil de les dones que pateixen violència
de gènere és heterogeni i afecta dones de diferents edats, nivells formatius i
nacionalitats. Malgrat això, i posant una mirada curosa en la interpretació de les dades,
es pot establir un perfil mitjà de dones que han acudit als serveis municipals analitzats.
El perfil majoritari, tal com es mostra a la taula, és el d’una dona entre 25 i 44 anys de
nacionalitat espanyola, vivint amb parella, i amb una feina remunerada.
47
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Fitxa resum del perfil de dones ateses el primer semestre de 2013
Total violència de gènere 2011: 106
Total violència de gènere 2012: 96
Total violència de gènere primer semestre 2013: 53
Denúncies: 49,1%
Franges d’edats: 13,2% menors de 25 anys, 47,2% entre 25 i 44, 34% entre
45 i 64 i 5,7% majors de 64 anys
Edat mitjana de les dones que han patit violència: 41 anys
Ocupació: 50,9% amb treball remunerat, 49,1% sense treball remunerat
Estat civil: 62,3% casades o en parella, 35,8% separades o divorciades i un
1,9% tenen
Nacionalitat de les dones: 67,9% de nacionalitat espanyola, 32,1%
estrangeres (Gran Bretanya, Països Baixos, Macedònia, Bolívia, Paraguai,
Hondures, Marroc, Pakistan, Mèxic)
Nacionalitat de l’agressor: 62,3% de nacionalitat espanyola, 37,7% de
nacionalitat estrangera
Malgrat el perfil mitjà sigui similar a l’observat en anys anteriors, es detecten algunes
tendències que cal tenir en compte:
o Un increment de les dones sense treball remunerat
o Un decreixement de la proporció de dones que interposen denúncia
L’increment de les dones sense treball remunerat és fàcilment atribuïble a l’augment
generalitzat de l’atur i les dificultats per trobar una feina, especialment per a les dones.
El fet que gairebé la meitat de les dones ateses no tinguin una feina remunerada
posa llum vermella sobre aquesta tendència ja que, tal i com ha manifestat el
personal implicat, la dependència i les dificultats econòmiques agreugen la
situació i fan més complicada la superació del cicle de la violència de gènere.
Aquestes problemàtiques econòmiques i per mantenir una vida independent es poden
relacionar, també, amb la dificultat amb la qual s’enfronten les dones que viuen
una situació de violència de gènere a l’hora d’interposar una denúncia. Així, si
els serveis públics no poden garantir una mínima estructura de suport per a les dones,
és complex que aquestes puguin arribar a interposar una denúncia i iniciar el procés de
superació de la violència.
48
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Les darreres dades mostren que la proporció de denúncies se situa aproximadament al
50%. Tot i que aquesta dada no indica una disminució notable en relació a la dada de
referència (1r semestre de 2011) sí que trenca amb la tendència observada en els
semestres anteriors on s’havien assolit percentatges de denúncia del 60% i el 70%. Cal
recordar, a més, que es tracta d’una proporció calculada en base a les dones que han
acudit a algun dels serveis analitzats i que per tant ja han fet el primer pas per fer front
a la situació de violència.
Un altre aspecte a destacar és l’increment de la victimització de les dones de
nacionalitat espanyola en detriment de les de nacionalitat estrangera. Malgrat
que la taxa de victimització de les dones de nacionalitat estrangera segueix sent
superior al de les de nacionalitat espanyola, es detecta un augment de casos entre les
segones. Val a dir que l’augment de casos entre dones autòctones no es registra en tots
els serveis sinó principalment en el CAP, els Mossos d’Esquadra i DonaInformació,
talment els que més casos recullen.
En bona part dels serveis analitzats, a més, s’ha posat de manifest un
increment de la proporció de casos de violència física atesos. Si bé aquesta
tendència no s’identifica ni en l’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra ni
en el CAP, els que més casos detecten, sí que s’ha observat en el servei
DonaInformació, els Serveis Socials i la Policia Local.
Cal fer referència, també, a la preocupació per part dels i les professionals
implicades entorn la violència de gènere i els comportaments masclistes entre
la joventut. Tal i com s’ha especificat, suscita preocupació la creixent tolerància i
normalització de la violència en l’entorn del jovent així com la vigència dels estereotips
masclistes en el seu imaginari i el seu comportament. I és que, en definitiva, els models
de relacions amoroses als que estan subjectes els i les joves a través de la indústria de
l’entreteniment i la publicitat esdevenen una forma de pressió negativa sobre bona part
de la joventut. En aquest sentit, la coeducació es postula com un element essencial en
la prevenció de les relacions abusives.
Cal esmentar, però, que mentre alguns serveis com DonaInformació sí que han
identificat un augment de casos entre dones menors de 25 anys, no és una tendència
alarmant en la resta de serveis. Malgrat no haver detectat un augment alarmant de
casos de violència de gènere entre dones menors de 25 anys, sí que és especialment
preocupant el fet de detectar casos de noies de 20 anys o menys, ja que mostra que la
violència de gènere continua estant present en les generacions més joves.
En aquests casos, es detecta que les parelles eren nuvis amb els quals havien passat
períodes de convivència dins l’àmbit familiar. Sovint, es tracta de nois que presenten
una baixa tolerància a la frustració i la situació de violència esclata en el moment que la
noia vol trencar la relació de parella i el noi no accepta aquesta negativa.
49
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
S’ha d’interpretar amb cura aquestes dades, però, ja que poden significar una major
capacitat de detecció de la violència de gènere en edats més primerenques. La tasca de
sensibilització que, any rere any, es realitza a escoles i instituts pot haver influït en una
major capacitat per part de les joves (i els seus progenitors) d’identificar situacions
abusives que abans no s’haurien detectat.
Finalment, cal posar de relleu que l’assistència jurídica acaba essent una de les
queixes més recurrents entre les dones ateses, especialment pel Servei de
DonaInformació. Al fet de considerar no haver disposat de suficient assessorament en el
moment de la denúncia o només cinc minuts abans d’entrar en el Jutjat, s’hi afegeix la
doble o triple victimització de les dones. Les dones no només han de ratificar sinó
demostrar que és cert el què han denunciat, també han de demostrar que no tenen
altres intencions en el moment de d’efectuar la denúncia i fins i tot, és té una impressió
generalitzada que, per tal que les concedeixin l’ordre d’allunyament, cal que prèviament
mostrin unes seqüeles de violència física. Una altra consideració a tenir present, és que
els testimonis són claus i que cal una major implicació per part del conjunt de la
ciutadania, des de veïnatge fins a companys/es de feina, comerços, etc.
En aquest sentit, enguany, el lema de la campanya de l’ajuntament de Sant Cugat ha
estat “IMPLICA’T, és un tema que t’afecta, i en el què tu amb els altres hi pots
fer quelcom.”
Tot i que l’Annex es detalla la relació dels actes que s’han organitzat a l’entorn de la
Diada del 25 de novembre, es vol deixar constància que s’han realitzat les següents
accions en relació a la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere:
1. Nova impressió de la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere.
2. Traducció al castellà.
3. Repartiment extensiu.
4. Realització de sessions de sensibilització a Esglésies Evangèliques, Càritas i
residències gent gran.
5. Adaptació de la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere per a
joves (en elaboració).
6. Durant la Jornada de Formació d’aquest any: es tractarà l’atenció en
multiculturalitat i es presentarà el Protocol d’Atenció en Violència de Gènere a
Joves.
50
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Imatges de la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere:
Pàgina 23Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del Vallès, 27 de novembre de 2012
Pàgina 24Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del Vallès, 27 de novembre de 2012
51
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Pàgina 29Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del Vallès, 27 de novembre de 2012
52
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
7. RECOMANACIONS
La Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere s’ha convertit
en un espai per compartir coneixement, experiències i reflexions. Es convida a
què aquest espai serveixi també per compartir i posar en comú eines de
recollida de dades que permetin treballar la informació de manera
conjunta i analitzar l’impacte de la violència de gènere a la ciutat d’una forma
més integral, afegint variables que qualitativament millorin el treball realitzat.
La formació específica ha esdevingut un element essencial en el bon
funcionament de la Xarxa i ha donat fruits visibles. S’insta, doncs, en continuar
treballant en la sensibilització, el reciclatge i actualització formativa dels
i les professionals que formen part de la Xarxa per tal de continuar millorant la
prevenció i la intervenció.
Seria important unificar i ampliar recursos (professionals, econòmics,
materials) per poder proporcionar una estructura sòlida de suport i
garanties de protecció reals a les dones i infants víctimes de violència de
gènere i ens permeti valorar l’índex de recuperació en les dones.
En la línia endegada en la Guia de recursos per lluitar contra la violència de
gènere, cal seguir treballant per implicar la ciutadania en l’eradicació de la
violència contra les dones. En aquest sentit, es recomana fer difusió de la
Guia més enllà del Dia Internacional contra la violència envers les dones. Es
valora positivament la reedició de la Guia al català aquest any, així com la seva
traducció al castellà.
S’insta a mantenir i intensificar l’atenció a la infància i adolescència ja que és
necessari i imprescindible el treball sobre els més vulnerables per garantir un
futur millor basat en el respecte i el tracte igualitari.
En aquest sentit, es motiva a fer recerca específica sobre el jovent i la
violència de gènere, per seguir investigant les causes de la violència i com es
desenvolupen les actituds en la població jove.
53
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
Alhora, el treball emocional i psicològic és essencial per evitar la reproducció
d’esquemes de violència i agressió en les seves relacions. En aquest sentit,
continuar impulsant accions preventives és essencial per reduir la violència de
gènere entre el jovent. S’insta a continuar impulsant accions preventives per
reduir la violència de gènere entre el jovent, ja sigui en format: tallers, accions
de sensibilització, piulades, vídeos, etc.
Es recomana continuar treballant i reforçant la lluita contra la violència
de gènere en base a la prevenció primària (per reduir la probabilitat
d’aparició de la violència), la secundària (amb una identificació precoç) i la
terciària (reduint les seqüeles de la problemàtica). És a dir, reduir la
probabilitat de aparició de la violència de gènere, la identificació precoç i pal·liar
les seqüeles. En relació a aquest segon i tercer pilar, es fa èmfasi en recursos
grupals com el Grup de treball terapèutic amb dones en situació de risc que s’ha
mostrat com una bona estratègia d’actuació.
Per últim, cal seguir fent accions de sensibilització, com les recollides
programa d'activitats que acompanya els actes d'aquest any i que s’exposen en
l’annex 1 d’aquest Informe. Així mateix, s’insta a una planificació d’iniciatives i
actes al llarg de tot l'any per no concentrar-les únicament al voltant de la Diada
del 25 de Novembre.
54
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
8. ANNEXES
8.1. PROGRAMA D’ACTIVITATS 25N, DIA INTERNACIONAL
CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
D’ara a demà”. Teatre de Manuel de Pedrolo
Divendres 15/11, 21.30 h
Teatre La Unió
Organitza: In-Fusió Teatre
Preu: 12 €. Socis: 10€
“Les saveurs du Palais”(La cocinera del presidente). Pel·lícula de
Christian Vincent
Dijous 21/11, 17 h, 19.30 h i 22 h
Cinemes Sant Cugat
Cicle cinema d’autor
Preu taquilla: 4,30 €. Internet: 4 €
“IGNORADES PERÒ DESITJADES” Presentació del llibre de Josep Lluís
Mart in Berbois
Dijous 21/11, 19 h
Casa de Cultura
“Feminicidi a Ciudad Juárez”. Documental. col·loqui a càrrec de Majo
Hernández
Divendres 22/11, 18 h
Casal de les Planes
Org: Grup de Dones de
la Creu d’en Blau
Fangoria. Cuatricromía. Concert
Divendres 22/11, 21 h
Teatre Auditori
Preu: 40 €
Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat. Presentació 11è
informe
Dilluns 25/11, 18 h
Sala de Plens de l’Ajuntament
55
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
“Una vida com qualsevol altra?”. Xerrada a càrrecde Mireia Trias
Dilluns 25/11, 19.30 h
Casa de Cultura
Organitza: Fundació Yamuna
Col·labora: Amnistia Internacional
Defensa personal. Taller a càrrec del voluntariat de Creu Roja
Dilluns 18 i dimecres 20/11
16.15 a 20 h, Creu Roja Sant Cugat
Organitza: Creu Roja Sant Cugat
Informació i inscripcions:
Activitat gratuïta
Resolució de conflictes. Taller a càrrec de David Almazor
Divendres 29/11, 17 a 19 h
Casa de Cultura
Informació i inscripcions:
Activitat gratuïta
Xarxa de lluita contra la violència. Jornada de Formació
Dimarts 17/12, 9 a 14 h
Casa de Cultura
Per a professionals de la Xarxa
Informació i inscripcions:
Altres activitats del mes de novembre:
“Explica’m teixint” Taller de tapís
Museu Contemporani del Tapís
Casa Aymat
Col·labora: Associació Noestasola
Sensibilització i prevenció en violència. Tallers i Taules informatives
Centres educatius de secundària
Esglèsies evangèliques
Centres d’Atenció Primària (CAP)
56
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
8.2 NOTA DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT
Dilluns, 18 de novembre de 2013
Sant Cugat referma el seu compromís en contra la violència masclista
El 25 de novembre es celebra el dia internacional per a l’eliminació de la violència
envers les dones
El Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat aquest vespre una moció institucional, en el
marc del dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, en la qual expressa
el seu rebuig més rotund a aquesta violència encara present a la nostra societat, i vol renovar i
refermar el seu compromís de seguir treballant de manera conjunta i coordinada per construir
una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte fins assolir una societat més
igualitària, formada per dones i homes lliures.
Tanmateix el consistori vol agrair a les persones que componen la Comissió per la lluita contra els
maltractaments i la violència domèstica de Sant Cugat del Vallès el treball coordinat que estan
duent a terme, moltes vegades de manera voluntària, i que amb la seva acció estant ajudant a
moltes dones, nens, nenes i famílies que pateixen aquest tipus de violència a la nostra ciutat.
La Comissió està formada per: CAP SantCugat, CAP Valldoreix, CAP Turó de Can Mates, CAP Salut
Mental, Grup d’Atenció a la Víctima de la Comissària de Sant Cugat del Vallès de Mossos
d’Esquadra, Centre Borja, Associació Dona i Drets, EAP del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, Grup de Dones de la Creu d’en
Blau, Associació Noestasola, Grup de Dones Immigrants de Sant Cugat i els serveis municipals:
Atenció a la dona, Serveis Jurídics, Serveis Socials, Educació, Salut Pública, i Policia local.
Una violència que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos, totes les
voluntats per prevenir-la i eradicar-la
El text assenyala que la violència masclista és un fenomen profundament arrelat a les estructures
socials que es pot manifestar en àmbits diferents: la parella, la família, la feina, les relacions
socials i adoptar múltiples formes: violència física, violència psicològica, violència sexual i
violència econòmica; i qualsevol de les formes anàlogues que lesionin la dignitat, la integritat o
la llibertat de les dones. Per això, les intervencions adreçades a abordar la violència masclista no
poden obviar el sistema que la sosté i la legitima, un sistema basat en relacions de desigualtat
entre dones i homes que, en molts aspectes, es resisteix a desaparèixer.
Les actuacions davant la violència exercida contra les dones han de tenir en compte que les
causes que les generen són multifactorials i, per tant, requereixen d’un treball coordinat i
transversal entre els diferents àmbits implicats i entre les institucions i instàncies competents.
Fa anys que es treballa conjuntament des de la voluntat política del Ajuntament, el Govern de la
Generalitat, i les diputacions, però també des de la tenacitat i la fermesa de la societat civil
organitzada, de les entitats i associacions de dones, i de totes aquelles persones que
individualment treballen de forma incansable per assolir aquesta fita.
Millorar la sensibilització social i la prevenció en els més joves
És imprescindible millorar la sensibilització social i la prevenció de la violència masclista amb
actuacions adreçades a tota la població per promoure un canvi de mentalitat que faci que el
57
III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat
maltractament contra les dones sigui impensable, i situï el discurs en la dignitat, el respecte i la
llibertat. D’aquí la importància d’incidir molt especialment en els grups de població més jove i
concretament en les relacions de parella, per tal d’evitar relacions desiguals.
La prevenció de la violència passa per la construcció de nous models de relació entre els sexes,
basats en l’equitat, el reconeixement i el respecte a la diferència, i potenciant la paraula, el diàleg
i l’escolta. Aquest treball s’ha de situar en espais de confiança i en contextos que afavoreixin
l’autonomia personal i l’ètica de la cura. Actualment, es una realitat constatable que en l’àmbit
educatiu, tant en el de l’educació formal com en el de l’educació no formal, existeix una bona
oferta de recursos, materials i experiències per abordar la prevenció de la violència masclista.
L’objectiu és, doncs, acompanyar, donar suport i capacitar les persones joves i donar-los els
elements de reflexió i les pautes necessàries perquè actuïn amb el convenciment que la violència
masclista és rebutjable i inadmissible i que els afectes entre dones i homes s’han de comunicar i
compartir amb dignitat, respecte i llibertat.