IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MAREDE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS: EL FULL DELS

GOZOSA NUESTRA SEÑORA DEL OLIVAR, QUEESTÁ EN SU CONVENTO DE ALAQUÁS

JOAN CARLES GOMIS CORELLUniversitat de València

LA gènesi deis goigs –o gojos, com més comunaments'escolta a hores d'ara–, 1 composicions poètiques

destinades de primer antuvi únicament a la lloança deisset goigs terrenals de la Mare de Déu, estigué motivadapel gran fervor mariá que brollá i s'estengué per l'occi-dent cristiá entorn les darreries de l'onzena centúria isobretot al llarg de les dues següents, en l'afermamentdel qual tingueren un paper fonamental els sermons deBernat de Clairvaux, principalment el titulat De aque-ductu, on el sant cistercenc definí la Mare de Dèu coma mitjancera ideal entre els hómens i Crist. 2 Aquell es-clat de devoció propició la presència de la Mare de Dèuals santuaris, 3 en la iconografia sobretot, en la litera-tura. Col•leccions de miracles, cançons litúrgiques i pa-ralitúrgiques recollides en cançoners religiosos –el delLlibre Vermell de Montserrat n'és una bona mostra–, 4certámens poètics dedicats a la Mare de Déu, etc., fo-ren abundante.

No obstant aixó, la conformació dels goigs com agènere poètic i cançonístic genuí de la literatura enllengua catalana va ser mès lent.5 Començaren essentcomposicions cultes en diverses llengües i diferentsformes poètiques fetes pels trobadors com a traslació

del tema de l'amor cortés 6 vers la lloança de la Mare deDéu, influïts, sens dubte, per la persecució religiosa i larepressió intel•lectual motivades per la croada contraels albigesos. Un bon exemple en són les Cantigas deSanta Maria d'Alfons X, el Savi, un conjunt de 427composicions en llengua gallego-portuguesa, derivadesde les cantigas d'amigo, que relaten miracles de laMare de Dèu, enalteixen diverses festivitats marianes illoen els principals moments de la seua vida, com aral'adoració deis Reis –cantiga núm. 424–, la resurrecciói ascenció de Crist –cantigas núms. 425 i 426– i la vin-guda de l'Esperit Sant –cantiga núm. 427–, és a dir,quatre deis set goigs terrenals de la Mare de Dèu, alsquals tambè es dedicaren retaules, com ara el de l'es-glésia d'Abella de la Conca, pintat per Pere Serra alvoltant del 1375, i el de Pere Nicolau, del 1404, per al'església de Sarrió. Aquestes representacions delsgoigs continuaren tractant-se abundantment fins al se-gle XVII, tant pictóricament com escultórica, principal-ment als retaules dedicats a la Mare de Déu del Roser,veneració potenciada pels dominics. De fet, uns deisprimers goigs valencians són els dedicats a dita invoca-ció mariana (fig. 1), 8 composts segons tradició per sant

Francesc Almarche ja constata el referit canvi a començaments de la dinovena centúria; Almarche Vázquez, F[rancesc]: Goigs valencians,sigles xv al XIX. València, 1917, pp. 165-167.

2 Vid. Sartor, Danilo M., OSM: Las fiestas de la Virgen. Notas históricas y litúrgicas para una celebración participada. Madrid, Publicacio-nes Claretianas, [1990].

3 Cf. Christian, William A.: "De los santos a María: panorama de las devociones a santuarios españoles desde el principio de la Edad Mediahasta nuestros días", en Temas de antropología española. Madrid, Akal, 1976, pp. 49-103. Cf. Gil Desco, Manuel: "Santuarios marianos en elPaís Valenciano: cronología, tipología y función de los hallazgos y donaciones de imágenes". Santuaris, ermites i eremites / Santuarios, ermitasy eremitas, Monografies, núm. 1, Castelló, Centre d'Estudis de la Plana, 1986, pp. 119-128.

4 Vid. Gómez Muntané, M[arí]a [del] Carmen: El Llibre Vermell de Montserrat. Cantos y danzas. Sant Cugat del Vallès, Amelia Romero,[1990].

Cf. De Riquer, Martí (dir.): História de la literatura catalana. Part Moderna, Volum V Barcelona, Ariel, 1993, p. 255. Per a l'evolució deisgoigs a València vid. Gomis Corell, Joan Caries: Els gojos a Sant Vicent Ferrer, d'Algímia d'Alfara. Algímia d'Alfara, Ajuntament d'Algímiad'Alfara, 2000, pp. 5-10.

6 Vid. Galmès de Fuentes, Álvaro: El amor cortés en la lírica árabe y en la lírica provenzal. Madrid, Cátedra, 1996.Alfonso X, el Sabio (Walter Mettmann, ed.): Cantigas de Santa María (Cantigas 261 a 427) III Madrid, Castalia, 1989, pp. 353-362.Goigs de la Verge Maria del Roser. / Composts per lo Pare Sant Vicent Ferrer [text a tres columnes, oratio final en llatí] [A la fi] Valencia:

Imprenta de Laborda [s. a.: 1750-1775].Universitat de València, Biblioteca General i Histórica: [Orellana, Marcos Antonio de]: Gozos de N [uestra] S [eñor] a con varias Ynvocacio-

nes, full núm. 50.Goigs de la Verge Maria del Roser. / Composts per lo Pare Sant Vicent Ferrer [text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.:

València, impremta de Laborda, 1750-1775].Universitat de València, Biblioteca General i Histórica: [Gozos de Santos y Santas], full núm. 147.

Ars Longa, 11, 2002, pp. 57-64 57

51: Trestros Opa,.ctor.nt ,

puite la vasera Seuyoria. I, Verga del Raer.

3/Den plan tá dios vos, Senyo

el liosas mole asede.,u . quant vos reu mereisedera• de noncbrd purantenti1 don., fe al loco,

que del ell veoas trametia

Deu lo Pare, que eolia-fosen llave del Rogar.

Del sant ventee produidala Planta del Roser vele;forte de Angel, decencia,y sereida ob gran concita:y resta par y sanearvostre ces ab slegria,

1,p parto en la establis

1• al Celestial Rasar.Quantinsleysdevilits sentir

duo Roer lo gran olor,ab lo .1.11. partir.per adorar lo &o-ayos:

erovaren ser lo verde Balden 17 profeda,tanino vasera Senyoresen los Mayos lo Ros..

Cima dont vos presentabasMstron Fiii resueital,ab cine aloes que portabaen les menet, e,Mos v cose.por quals lo Recife,qui deis sanes lo Main mulla,FOISC robat en agrortque flore lo

s

ano Rotor.Reparada la gran breo

de eltiden,,per crea,trasplante, loor de la tersael bote, dalt en lo cal:y puja. ab ,r413 poder,lo punir 00 sea entristía,eontemplant, Den com rebie

ab gran gZtig lo sant Roser.Do finte de menor estima

el seitig del Espera Sial,quaut vengué del alta 000110en vbstre Culegi esa.y segó lo sant plantee,que lo gran Den elogia;per estar en compaiundel veimelal Ros.

Vintra vedo ya acabada,lo Maimajargni, qua remisaquant Deo fas presentadatri.fdnt ro lo paredisty Senyura os anegue feadel gran bese que pineda,eolommves, COina h sombra del Rosa,

sits .mostras venteen poderfent entradas cada dio;;

Sorgo María,los Confesaos del Roser..

,Wistees aci

placee María;

t. Ora pro talio Someto Dei GeWitrix. 1. o digna gyiciam tir prom,ráálibas Chris,OREMUS.

„yUpplieationenz PITIMIY1177 tenme. Deus miserea, exaudi: ut qui en societate sametíssimi• iiosárái Dei Gefütrieis Itarke cougre,fflutui • , ejsü intercessitinibus á te de

Mudo, perieuliY anearme, Per Christurn Ddáu'u lám resanen, N. doren.

X.. WIYMYCAZIMUltitetlISILIMX191111111XX-111

58

JOAN CARLES GOMIS CORELL

zne~comexmannammemalI'• •

• GOIGS DE LA VERGE MARIA DEL ROSER.Compilas pea lo Pare Sana Flelni Ferrer.

Fig. 1. Full deis Goigs de la Verge Maria del Roser. València,impremta de Laborda, 1750-1775.

Vicent Ferrer al voltant del 1399 per fer-los cantar alspenitents que el seguien, i que encara hui continuencantant-se. 9

Al Regne de València, a més, tambè tinguè una des-tacada importáncia en el tractament poètic de la vene-ració mariana el cult a la Immaculada, arrelat ja en elsegle XIII a partir deis escrits i les classes universitáriesdel mártir Pere Pasqual en defensa de dita creença. Defet, la composició literária considerada el primer exem-

pie d'una justa poètica als territoris de la Corona d'A-ragó, datada en l'època d'Alfons el Benigne (1327-1336), ja celebra dit privilegi marià:10

Vaixell sagrat d'on pres carn i.figura,figura d'om le Deus qui us figura,figurad cors ez aysi l'apura,apura'l tant que us fech de pecat pura.Si col• soleylls le dos veyre trespasae gens no•l romp ney dexa colp ne•l macaaysi fonch nats, Verges, sens nulla taca,cel vostre cors qui tot lo mon abrasa.

Amb tot, aquella tradició no arribó a constituir-sedefinitivament i plena fins a començaments del segle

quan el notari Miguel Ortigues dedicó als santsmetges Cosme i Damià una composició escrita enla forma de la dansa provençal –la que, per derivacióde la poesia trobadoresca, s'emprava generalment perlloar els goigs de la Mare de Déu–, el títol de la qualencapçalà per primera vegada, tot i no ser una compo-sició mariana, amb la paraula goigs. 11 Si l'escola líricacastellana dels segles xlv i xv, hereua de la gallego-portuguesa, s'apartá de la senzillesa compositiva de lescantigas i produí una poesia altament sofisticada, en laliteratura valenciana perdè importáncia la literatura decort juntament amb l'aparició d'escriptors sorgits deles classes mitjanes ciutadanes –com ara el propi Mi-guel Ortigues–, es produí una reorientació temáticavers assumpts més propers a la ideologia d'aquellesclasses, com ara la misoginia –enfront de la fina amorcortesana– i, sobretot, la pietat religiosa, per tal comles classes ciutadanes hi veien una manera d'afermarllurs sentiments devocionals i exaltar la identitatcol•lectiva on s'integraven –gremis, confraries, parró-quies, etc.–. 12

Des del moment que els goigs es consolidaren com agenere poeticomusical clarament definit i establertsobretot, a partir de mitjan de la disetena centúria quecomençaren a estampar-se als fulls esdevinguts tradi-cionals –amb el títol de la composició i la imatge

encapçalant el full, el text distribuït en dues o tres colum-

Genovès y Olmos, Eduardo: Catálech de obres impreses en llengua valenciana, vol. HI Desde 1881 fins 1910. València, Manuel Pau, 1911[Valencia, Librerías París-Valencia, 1993], pp. 195-196.

Almarche Vázquez, F.: op. cit., pp. 141-144.Ribelles Comín, Josè: Bibliografía de la lengua valenciana. Tomo II (Siglo XVI). Madrid, 1929 [Nendeln/Liechtenstein, Kraus-Thomson,

1969], pp. 49-68, 207-209.Serrano Morales, José Enrique: Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción

del arte tipográfico en España hasta el año 1898, con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores. Valencia, F. Domenech, 1898-99[Valencia, Librerías París-Valencia, 1987], pp. 495-496.

Blasco, Ricard: Goigs valencians. Valencia, Gorg, 1974, pp. 30-31 i 126-127.9 Cf. Seguí, Salvador: Cancionero alicantino. [València], Instituto de Estudios Alicantinos / Diputación Provincial de Alicante / Editorial Pi-

les, [1978], p. 44. Seguí, Salvador: Cancionero musical de la provincia de Valencia. Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo / DiputaciónProvincial de Valencia, 1980, pp. 850-851.

10 Vid. Ferrando Francès, Antoni: Els certámens poétics valencians. Valencia, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons elMagnánim / Diputació de València, 1983, pp. 69-73.

11 [Ortigues, Miguel]: Los goigs d [Os glorio / sos metges, [s. 11. (Ciutat de Valencia), s. i. (Joan Jofré)], 1519.Universitat de València, Biblioteca General i Histórica.Genovés y Olmos, Eduardo: Catálech de les obres impreses en llengua valenciana, 1. Desde 1474 fins 1700. València, Manuel Pau, 1911 [Va-

lencia, Librerías París-Valencia, 1993], pp. 88-90.Almarche Vázquez, F[rancesc]: op. cit., pp. 165-167.Ribelles Comín, José: op. cit., pp. 39-40.Blasco, Ricard: Goigs valencians, pp. 59-60 i 133.12 Vid. [Palacios, Josep, transcriptor]: Poesia religiosa del segle I, II i [Valencia, Societat Bibliográfica Valenciana], 1975, 1976,

1977.

, y Ellrella de la Mar,fas Marta Luna herrnotat

edo Lit Cipria, Rola,y Virgen. del 0i10 3r.Vitattros Nombre& fon Señora,

tZtos, tan vatios y raros,que ignora romo llamaras,quien vuedro favor implorarDios os hizo lingular,'.fofa por virtud copiolmNardo , Litio, Cip ras, RoCa, &c.Fti.t4 y poco de agua clara,

os dime por excelencia,tan Santa por lo Obedienciaguamo . hermofura rara:DetParatitta fan parfel, Maria dulce EfpofaaNardo, Lirio, cipr, Ir, Rufa, &c.

Taelien mol/raros quin (tela 54IctlePuebloveututofo,

al pie de era Otieohermofoh /15/Iguinn comparada Angela.

/1511Queriendo fignificar,que (ces ',Oliva piadorasNardo, Li rio, Cipria, Itofa,

Inideis loe go'rrad,dsd«(Jade Alaquls i Valencia,y haziendo lo ueehe.auftlIC12. aceptasteis la palde,Solo os pudieron hallardonde mala oy miay &nada;Nardo, Lirio,Cipria, ItoIa,&«

Nardo, Lirio, Ci prds, Rufa, &c. /aAla muger

que en el porto peligra*miar° Olivar precinto

acude con Id crecida:t foleis remediar

en la hora tiabajefa;Nardo, Lirio, Cipres.Rda,di«.

El enfermo, que acofadode qualquler grave autor,implora vuetfro (aviar,luego fe riente aliviadorPor Vos le viene á domele enfermedad mas peno k;Nardo, Cip«is, Roía, &c. az.

De laa lamparas, Sebosa.que os alumbra n nochequien por el azey re e mima. a,riego al inflame mejorar

Donde ci manto llega Y entrar.1a enfermedad no moda;Nardo, Lirio, Ciprés, Reda,&e. rk.

D adnot gracia angular,Vas que cundo Tole gracinft, 3«Nardo. Litio, apas: Roía. ley Virgen del Olivas,

De las aufeacice que barcia,bailaores Indicios daiy.pues llena de agua llelais.querido al Altar bobeo:Motivando que fois del MarNorte en noche tcnebrofai

IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS 59

nes, l'oratio final baix i tot emmarcat per una orla–, esconvertiren en un exemple manifest de la coincidència iunificació en una forma d'expressió col•lectiva de tresvessants culturals: la imatge religiosa, la poesia i lamúsica. I és precisament en dita coincidència on rauactualment la importancia i significació d'aquestescomposicions i llurs estampacions, per tal com perme-ten analitzar i conéixer tres expressions artístiques fo-namentals de la nostra cultura.

Aquesta finalitat persegueix el present article. Es de-dica exclusivament a dites formes d'expressió artísticareferides a la Mare de Dèu de l'Olivar d'Alaquás, lesquals analitzarem a partir del full deis Gozos a NuestraSeñora del Olivar, que está en su Convento de Alaquás(fig. 2), que replegó Marc Antoni d'Orellana al seu re-cull titulat Gozos de Nuestra Señora con varias invoca-ciones, conservat actualment a la Biblioteca General iHistórica de la Universitat de València.13

Datació

Tot i que el full no duu peu d'impremta, cosa moltfreqüent en aquestes estampacions, les seues caracterís-tiques tipográfiques –s alta, signe &c. com a abreviatu-ra deis versos del retronx, oratio final sense diferenciaren lletra cursiva– i ortográfiques –accents greus en lesparaules agudes, pervivència de la c i de z seguida de ei profusió de majúscules–, la disposició del text endues columnes i la tipologia de les sanefes, constituïdesper un únic disseny que es repeteix fins a abastar tot elperímetre del full, permeten datar-lo entorn els anyscentrals del segle XVIII o, fins i tot, en la primera mitatd'aquella centúria.

En aquell moment, peró, encara no s'havia produït lagran proliferació de fulls de goigs, la qual arribó a par-tir de la segona mitat de dita centúria, tant per motiusreligiosos i devocionals –la defensa d'una religiositatbarroca enfront les noves idees racionalistes–, 14 com

tecnológics, ja que, a mès de la disponibilitat de paperabundant, les impremtes incorporaren importantsavanços que permeteren fer estampacions a un ritmeprácticament industrial, abaratint considerablement elspreus de venda. 15 Calguè, a més, un condicionant so-ciológic: que les classes populars en sentit ample ate-nyeren un cert hábit de lectura, cosa que ocorregué ja afinals d'aquella centúria amb l'aparició deis diaris,concretament a Valencia el 1790 amb el Diario de Va-lencia. 16

10.431,1~.115-1-t-KAse,W,JkÁA415.dshfit11,24/2249GOZO S A NVESTRA SEñORA DEL OLIVAR., QVE ESTA EN SV

Convento de Atue!,

*. 0,4-pro ',olas Saraid eci GenItyix: UVI VS. v. Pi l'iglú tniiiirmon, t4A mulla rail quxturnus Domine Ceelelli gratia mama larperiire. ve qua.,Basto Vi . glnie parcas exterit tYlotl • exordiú Na d'hacia citas sedrr a cota. P'

memoratio parlo tribu:as inc ementum.P est:garlarais' D o miná no artara Amen, 34

oVelP41199514119"91»

Fig. 2. Full deis Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en suConvento de Alaquás.

La imatge

Si en l'actualitat el valor deis fulls de goigs és essen-cialment artístic, literari i documental per a l'estudi i lainvestigació, en origen tenien una significació religio-

13 Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su / Convento de Alaquás [Gravat xilogràfic de la Mare de Déu de l'Olivar, situada da-munt una olivera. A la part de baix i a l'esquerra hi ha un fidel agenollat i a la dreta una campana. El gravat flanquejat per sengles florers.][Text a dues columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.].

Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., foli 267 (numeració en grafit núm. 247)Per a una descripció i análisi general deis continguts del referit recull i els de tota la col•lecció de goigs de la Universitat de València vid. Go-

mis Corell, Joan Caries: "Els Bojos de la Vall d'Albaida conservats en la col•lecció de la Universitat de València. La seua pervivència actual". Al-maig, Estudis i documents, XIV, Ontinyent, Asociación Fiestas de la Purísima, 1988, pp. 66-67.

Cf. Sanchis y Sivera, José: Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia. Valencia, 1922 [Valencia, LibreríasParís-Valencia, 1980], p. 20.

14 Vid. Vovelle, Michel i altres: El hombre de la Ilustración. Madrid, Alianza, 1995, pp. 360-394. Vid. Arana, Juan: Las raíces ilustradas delconflicto entre fe y razón. Madrid, Encuentro, 1999.

15 Vid. Blasco, Ricard: "Síntesi de la impremta valenciana", en La impremta valenciana. València, Conselleria de Cultura, Educació i Cienciade la Generalitat Valenciana, 1990, pp. 73 i ss.

16 Vid. Blasco, Ricard: La premsa del País Valencia, 1790-1983, volum I Materials per al seu estudi. [València], Institució Alfons el Magná-nim-Diputació Provincial de Valencia, 1983.

e.*5

tya 7 t7es que de los pecadur sMadre, y Prureftora fois;

favoreced al que os llama,

IIVirgen Maria del Don,

En las entrañas piadoras45 de la tierra reineis Vos

::1 '1.ZrTur ft Enes: 'O% Y pues aunque ibis Morena,

tVd. mas het mofa que el Sol;11: ave r eccd &c.

,,,,l.i.:ruaroeitdaeszay5sam paria

rla y la Pila Baptilnaldichero fuelo os Envió:

M. Y pues de coda la gracia''4"-6 fe os debed Vos la inventora;

favoreced, &c.Arando el Insiero Rey JaymeValencia rescató-;

profigniendo fu Conquina,

.5 ti 14.10

05 10.1W§WA:

Y pues que tanto premianes nal que os pidió ene favor;favoreced ,

Ene Lugar ventureropor Patrona os mereció, Hlyy ftbdolaftfa, yruosa, m pa r o, 8.

Y pues hundieren. todos 50por Madre os invocan ny;favoreced , Pee.

El Termino de Matardeve á vuenra intercefsiun'que en la mayor ternpedad 10la piedra no le daño:Y efto es porque tu:denlas loconozcamos vetare amor;favoreced, &c.

Muchos milagros huela, 541y ello no lo daga yo,que es Señora vuestro cuello soel renireonio mejor:Pues con la ferial que tiene, »,dice lo que sucedió;favoreced al que os llama, 2.Virgen Maria del Dr,n.

Señora, fi el fer piadora 5es vareare mayor blarerufavoreced al que os llama,Virgen Maria del Don.

0-1mee' Cs

4,1

er, Sifafar os halló:Y pues aqui fu cuidadoefté Templo os fabricó;favoreced

Por- aquella accion cl Reypremiado da- Vos quedó,pues lo feriante del Puyencon vuenta ayuda gano:

Or6 prO solio SAnitA OR'PMT.IS. mr diei rffiriamar, , &c. „avOncede nos ram n'os nos, qu ere mos Domine Deus, perpetua men tis, & eoroo. 9

'1,4 ras .iannate gaudere, & glotiora Beate Marie reffiper intercersione á 2.41prflenciiincraritrsititia,& eterna perftui Per-ChrilturoDominum,&c.

En. Valencia Por .0,1o.fro Camelo ,Plasa da Calor... Vw

60

JOAN CARLES GOMIS CORELL

41

gattz,z§z2Imgt 2*§ttttItGOZOS A N. Sra. DEL DON, VEN ERADA EN EL LuclAtt. DE ALMIAR. 24*

34.

wIW-14zzvIwzzlIzzwzzwrzzz=wwwwFig. 3. Full deis Gozos a Nuestra Señora del Don, venerada en el

lugar de Alfafar. Valencia, imprenta d'Onofre Garcia, 1767-1779

sa: servien per promoure els dogmes i les practiques re-ligioses sobretot, eren estampes devocionals d'ús pri-vat, ja que contenien una oració, el text dels goigs, perósobretot la reproducció de la imatge sagrada a la qualestaven dedicats. 17

Com l'efectivitat intercessora i propiciadora era d'u-

na imatge particular i no pas de la seua invocació, 18

s'imposà, com ocorreguè en la pintura, la necessitat dereproduir puntualment dites imàtgens, la qual cosa, endonar poc de marge als artífexs per tal de lluir lesseues aptituds narratives i compositives, provoca l'es-tereotipació de les representacions. Açò encara fonmés accentuat als gravats destinats als fulls de goigs.En primer lloc, perquè llurs artífex, en tant que aque-lles estampacions perseguien bàsicament la divulgaciópopular, no pertanyien als cercles de l'art cult. En se-gon, perquè, entre uns fidels la majoria deis quals erenanalfabets, la imatge era l'element més significatiu,principalment per la seua càrrega piadosa, que dificul-tava que la imatge fóra alterada en la forma de ser re-presentada, peró també perquè en permetia la identifi-cació.

Per tant, les xilografies que encapçalen els fulls degoigs són, en el cas d'imàtgens marianes i cristológi-ques –no així les de sants, en tant que llur iconografiaés general–, una transcripció al gravat d'imàtgens debult redó, situades sobre una peanya i emmarcades percortinatges o un arc, com si estiguessen situades al seualtar. En uns altres casos, la imatge s'inscriu en l'esce-na de la troballa o aparició miraculosa que justifica laseua invocació, confluint en un mateix espai l'universsobrenatural i l'esdeveniment terrenal, representacionsque tenen unes manifestes arrels medievals derivadesde les composicions dels personatges sagrats on estanpresents els donants. Així ocorre en aquesta representa-ció de la Mare de Déu de l'Olivar (fig. 2), en la qualse'ns mostra la troballa de la imatge per un llauradorals peus d'una olivera davall una campana.

Sempre es respectaran, peró, la iconografia i els sig-nes definidors de la imatge. Les representacions i elstrets iconogràfics arribaren a ésser tan estereotipats queen alguns fulls de gojos dedicats a imàtgens i invoca-cions diferents, peró amb una iconografia semblant, esfaran servir fins i tot xilografies pràcticament iguals.Així ocorre en unes estampacions dels gojos de laMare de Déu del Do d'Alfafar i de la Salut de Xirivella(figs. 3, 4 i 5), imátgens la troballa de les quals fa re-ferencia als mateixos objectes, una campana i una pila,esdevinguts, per tant, atributs iconogràfics. 19

17 Vid. Portús, Javier / Vega, Jesús: La estampa religiosa en la España del Antiguo Régimen. Madrid, Fundación Universitaria Española,

1998, pp. 213-261.10 Cf. Freedberg, David: El poder de las imágenes. Madrid, Cátedra, 1992.

9 Gozos a N[uestra] S[eño]ra del Don, venerada en el lugar de Alfafar [Gravat de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per

sengles florers]. [Text a dues columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: Por Joseph García, Plaza de Calatrava [s. a.: 1725-1765].

Valencia, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 335 (numeració en grafit

núm. 247 / numeració en tinta negra núm. 172).Gozos a N[uestra] S[eño]ra del Don, venerada en el lugar de Alfafar [Gravat xilográfic de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanque-

jat per sengles florers]. [Text a dues columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: Por Onofre García, Plaza de Calatrava [s. a.: 1767-

1790].València, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 341 (numeració en grafit

núm. 320).Gozos a Nuestra Señora Virgen, y M[a]dre de la Salud, / del Lugar de Chirivella. [Gravat de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flan-

quejat per sengles florers a una única gran flor cadascun]. [Text a tres columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: por la Viuda de Juan

González, al Molino de la Rovella, año 1762.València, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 335 (numcració en grafitnúm. 170).

Gozos a Nuestra Señora de la Salud, / que se venera en el Lugar de Chirivella. [Gravat xilográfic de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat

flanquejat per sengles florers] [Text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.].València, Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 107 (numeració en grafitnúm. 86 / numeració en tinta negra núm. 279).

IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE E OLIVAR D'ALAQUÁS

61

També influí, com ocorregué en la resta d'arts repre-sentatives, el control exercit pel Sant Ofici a través delveedor, encarregat d'examinar les obres d'art i vetllarper llur correcció iconogràfica i representativa, de ma-nera que l'estabilitat de les representacions i llur icono-grafia es mantindran constants fins a ben entrada la di-novena centúria."

De consegüent, aquestes representacions xilogràfi-ques destinades als fulls de goigs formaren part deis re-pertoris d'impremta generalment, desconeixem elsseus autors. 21 En ocasions, per la proximitat a la im-premta que estampó els fulls, poden atribuir-se a algunartífex concret. Així ocorre, per exemple, en el reperto-ri de la impremta de Blai Bellver de Xàtiva, per a laqual treballaria Manuel Bellver, germà de Blai. 22 No-més en contats casos, com ara el gravat de la Mare deDéu de Vallivana que encapçala el full dels Gozos aNuestra Señora de Vallivana, venerada en la Villa dePicacent (figs. 6), 23 estan signats pel seu autor, F[ran-cisc]o(?) Grau, probablement l'artista de Torrent de quiens dóna notícies Vicente Boix. 24

Cal considerar, a mès, que en l'època de l'estampa-ció que ens ocupa, les tècniques del gravat a les nostresterres eren prou retardatàries i les imàtgens mantenienencara, com pot conprovar-s'hi, algunes recialles me-dievals, evidenciades en la frontalitat de les figures i lainexpressivitat deis seus rostres, en el primitivisme dela representació del volum i de l'espai i en la despro-porció de l'orant en relació amb la imatge sacra. Tan-mateix, aquesta desproporció, així com la riquesa delmantell i fins i tot el resplendor que envolta la Verge iel Jesuset uneixen la sumptuositat del cult religiósbarroc amb la naturalitat i humilitat deis fidels, repre-sentats genèricament pel llaurador agenollat davant laimatge.

No va ser fins a la segona mitat del segle XVIII quecomençaren a funcionar les Acadèmies de Belles Arts iles seues seccions de gravat –la de l'Acadèmia de SantCarles de València, davall la direcció de DomènecMonfort, ho va fer a partir del 1765– i que alguns gra-vadors viatjaren a París a perfeccionar les tècniques,que el gravat es desprenguè d'antigues recialles i entróplenament dins els corrents europeus d'un major natu-ralisme, una correcta representació espacial i una majorcomplexitat compositiva i representativa. 25 Tot i noperdre's mai el caràcter popular de les representacions,les imátgens guanyaren en naturalitat, en correcció del

rt$eee SISetSttteStettetetteeettseseeseeesseeeeststa-seeT

tGOZOSA NUESTRA SE ORA VIRGEN, MbRE DELA SALvD,

del Lugar de Chirívella.•

tf

44

ea,

es1»

O1»I*1»1»+I0,.

.teguala neeefsidadí 1 :,

ca,gi ad.- aculo gene, l Dequalquiete empellan ea,a cobro con alegren noslibtaia &,K valenria; *a Virgen .8«, o Virgen ; &c. ele

.51 que ...erial accidente : Si en las ecnigokal del parte) . 1»fe halla, y con fee es justicio, : alguna:Mines os llama, 2fi oye tu Campana enea, el fon devueliia Campana —syle es feiial muy tendente la: libra de penaiyllantot si.de talud ,y a \loe ordena Pera qualqules accidente *:gracias por 12 mejoriai roa . pcifeaa medicinas 4»o Virgen , &e: ó Virglri,Etei •

Que hozo» milagro, es ferial ?reinada títSigi gozáis :el tocar VuerliaCampana; enfielen divino grano, syfin accien alpina Miman, y anta par tueftra manó ell'por litsrainos de Sigilo malo a Chlribella le dais: see

HBien con gozó aCsi encadena De bienes eternos vena elsDicta por ves; y cada dial Ibis para el que en vos conSalOs Virgen, &ct si Virgen, lee, sisSeas Madre-in todáaficeigri En elle templa os adora eisaun del queeltaalla en SevillaSevillaf ton fee, y amor Chirla,do obralle una MaraVilla tiendo vos, ó Virgen bella! si,con quiere os tuvo aficiono Cee l tutela , y proteaorai HeCon que todo mal Cerena De ti efpetamos isellrena *ViselW bándad la Maspial dela hisopea D9s nos guía, ea,, Virgen, . . ',5 Virgen„&c. *44

La Envie , ,y, serenidad Del alma Colo le alegiia, apor Vos, de Dios conreguirnoi, &Dios la hermora Azucen*, a7

y nos days lo que pedimos, á Virgen, &e,* ft* t.arapre twbit Sanaa Dei Gookrix. Udipsirffirlámum , et,, , satite OREMOS: ealai4, Clneeá e "esos fámulos tuai , rin fume, Domine Dein, perpetua Mentís, So corporis Canitatepu .Ñ ,,,.., .ders;',N glorioCa B. Mari. Cenaper Virginist latees:41one I preferid liberan te (Siria, & mera +1,Ve _perfrailáticia.. PerChrianna, &c. tP

ti,le En Vilanclas pot la viuda-da lean Goteare:, 4-W1(.041a auy ollas ano 1752.

41%*f**4 i14.fif III 341*ii 4*+i41144n44i4404141 .114:45(44414•4211

Fig. 4. Full deis Gozos a Nuestra Señora Virgen, y Madre de la Sa-lud, del Lugar de Chirivella. València, imprenta de la viuda de Joan

González, 1762.

dibuix i en la proliferació dels detalls descriptius finsi tot, anecdótica, la qual cosa denota un ciar perfeccio-nament en les tècniques del gravat.

No obstant aixó, tampoc no ha d'estranyar-nos tro-bar representacions antigues en fulls mès recents, jaque a les impremtes valencianes, des dels seus co-mençaments, els tacs xilogràfics i la resta deis mate-rials gráfics i tipogràfics es reutilitzaven constantment,passant d'unes a altres quan es venien o tancaven. 26 Elstacs de fusta eren, a més, molt resistents al desgast i

4+

4+

eat

44

la alegría,p _- de Pina lahesiveofaAzucenaItt a Virgen de ..GraMitab Madre de Salud ,frlaria

Zárta,esralró Y•fin efpinass* que hazeis mieftro hotmofo,

44 , TI eilO1 dPISIefaprendas 51i1,11Sois el gozó: en ettettra pea:,

Ñ Sacro Erario, Leen, y Gulas44 a Virgen ,&c.

Sois bien nueá Éo , y medicine,de aguas vieraápozo, y fuente,

44 Cielo, Y .Suisita Inciense,* y de Salud lo Petcina.

Qpien nos alcanza, y perdonaluces de un eterno dio

is ó Virgen, &e,44 Seis Alfuhárcros oyeron,

al tiempo de alzara Dios,ee de una. Campana la vozti bazo la tierra .,. queabricroni

Do os hallaron, por refoila* queda ler neteltra á portas

Vsrgen ,Una de ritos que ambiciallás

otro r efoeo quena,quedó fin la lúa del dias

4+

4.

101.4

odió

"k

derridd 4.d liótdró

fi

tiaas

20 Cf. Vecchi, A.: Il culto delle imagini nelle stampe popolari. Firenze, Olschki, 1968.21 Vid. Pèrez Contel, Rafael: Imatgeria popular a Valéncia. Gravats en fusta i metall. Estampes religioses. Gofos. Auques. Al leluies i i•lus-

tracions. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1989, pp. 157-195 i 274-281.22 Vid. Boix, M. / Palacios, J.: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva. Segle Xátiva, Associació d'Amics de la

Costera, 1980.23 Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, / venerada en la Villa de Picacent [Gravat que representa una imatge de la Mare de Déu de peu, amb

el Jesuset al braç. A la peanya: F[rancisc] o (?) Grau. El gravat flanquejat per sengles florers] [text a tres columnes, oratio final en llatí][s. 11., s. i., s. a.].

Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., foli 356 (numeració en grafit núm. 335 / nu-neració en tinta negra núm. 203 / una altra numeració tatxada núm. 199).

24 Boix, Vicente: Noticias de los artistas valencianos del siglo XIX. Valencia, Imprenta de Manuel Alufre, 1877 [Valencia, Librerías París-Va-lencia, 1987], p. 40.

Cf. Gallego, Antonio: Historia del grabado en España. Madrid, Cátedra, 1990, pp. 266-315. Cf. Catalá Gorgues, Miguel-Ángel: "El graba-do valenciano en la època de Rafael Esteve", en El grabador Rafael Esteve, 1772-1847. [Valencia], Fundación Caja de Pensiones, 1986, pp. 23-36.

26 Cf. Oliver Cuevas, Isabel: Grabados en los libros valencianos del siglo XVI. Valéncia, Generalitat Valenciana, Consell Valenciá de Cultura,1992, pp. 60-82, 84-93.

S•15.1 -

GOZOS A NUESTRA SESORA DE LA SALUD,que se venera en el Lugar de Chirivella.

TIEI almasois la alegria, Pero desnuca que normo seg n le necesidad:J _J de Mula hermosa Azucena, tuvo de su culpa pena, De cualquiera tempestadel Virgen de Gracia llena, la cobró con alegtia t OJO librals con valentlasâladre de SALUD MARLA. ¿, Virgen , &e. 6 Virgen , &c.

Zarza os miro , y sin espinas. Al que en mortal accidente Si en las congojas del Partoque hace, nuestro sirio hermoso, se halla , y con t'e os invoca, alguna Muges os llama,y con tus prendas FrOthiato si oye tu Campana toca, el so de VIICSII2 C11111,11%Reno de Rosa l muy finas: le es señal muy evidente la sito de pena , y llanto:Sois el gozoen nuestra pena, de salud, y á Vos ordena Para cualquier accidenteSacro Erario , Luz , y Ocian gracias por la meinrla t sois pede. medicina;8 Virgen , &e. ó Virgen , &e. 5 Virgen , &c.

Sois bien nuestro, y medicina, Que haceis milagro , es señal Preceda espiga goza.isde aguas vivas Pozo , y Fuente, el tocar vuestra Campana, en Belén divino granoCiclo , y Aurora luciente, sin ace i tan alguna humana, y ahora por vuestra manoy do Salud le Piscina, ,,,,.„.,, por librarnos de algar] mal: á Chirivella ledais, dais,Quien slot alcanza , y ,ieedena Bien ceo gozo as i encadena De bienes ¿sernos ve.luces de un eterno dia; Dios por Vos , y cada dio; sois para el que en Vos oonfia;fi Virgen , &c. 23 Virgen , &e. ó Virgen, &e.

Seis Alfabareros oyeron, Sois Madre en toda allicdon So CJ1C Templo os adoraal tiempo de alzar fi Dios, aun del que “t1 allá en Sevilla, con Té , y amor Chirivella,de tina Campana la voz do obrzacc una maravilla riendo Yos , O Vligen bella:bazo /a tierra que abrieron: ton quien os tuvo añejan: su Tutela, y ProtefforatDo os hallaron , por resellaq

esauereis ser nuestra á porfia;

Conque todo mal serena De el amos lavuestra bondad la 17181 pie; l do la luz que á Dios nos gula,

esper estre

6 Virgen, &e. ó Virgen, &e. tí Virgen, &c.Uno de ellos , ve ambicioso, La lluvia , y serenidad 1 Dei ilma sois le alegria,

otro tesoro queria, por Vos , de Dios conseguimos, de Dios le hermosa Azucena;quedó sin le luz de/ dio: y nos dais lo que pedirnos, 1 óVirgen de Gracia llena , &c.

1S. Ora pro nobis Sanaa Dei Genio,. sy..Ili Agoi eficiansur , die.oxt haus.

nOneede nos frn,oloc tuos qts. miss ponilne Deus ,. perpetua ment .le . , & rorporis . aanhate gandere,n...., St llóesosa BearT Marta ser, errn Virginia mrercesilone , I presenta Itberar, en.o., & mema per-filo liltstia. Per Claruchos, Domo u , &o.

IliSL~••••••n.... "-Pas;11

IL

62

JOAN CARLES GOMIS CORELL

Fig. 5. Full deis Gozos a Nuestra Señora de la Salud, que se veneraen el Lugar de Chirivella.

cars de gravar. De consegüent, les xilografies que en-capçalen aquests fulls no són un bon indicador de ladata de l'estampació, tot i que en els casos de les mèsdesenvolupades, la faciliten.

La poesia

Tot i l'antiguitat de la tradició gogística en terres dellengua catalana, 27 i a pesar que Los goigs de la VergeMaria beneita, Mare de Déu sacratíssima, que sòn losterrenals, la composició valenciana d'aquest gèneremès antiga coneguda, data de finals de la tretzena cen-túria o inicis de la següent, 28 la própiament valencianaassolí la configuració i difusió que mantè en l'actuali-tat en la segona mitat del segle XVIII i per tota la centú-ria següent.

Fins aquell moment nomès tenien goigs en la llenguadel país les invocacions marianes i sants de forta im-plantació devocional —com ara per exemple els ja es-mentats de la Mare de Dèu del Roser, la deis Desempa-rats, sant Vicent Ferrer, sant Roc, sant Antoni, abat, en-tre d'altres— o aquelles que rebien un cult destacat aconvents o monestirs —com ara la Mare de Déu delPuig 29 o la d'Aigües Vives—" i tan sois a partir de la se-gona mitat de la dihuitena centúria en proliferó la com-posició -juntament amb novenes, sermons i diverses al-tres obres de devoció— de dedicats a totes les invoca-cions marianes i a tots els sants i personatges sagrats,sobretot com a lluita enfront dels atacs il•lustrats contrala sentimental i exagerada religiositat barroca.

Donada la conjuntura d'aquell període, s'abandonàel valencià com a llengua poètica —"la llengua Valen-ciana, hui en dia, ni s'estima, ni usa", es queixava, jael 1736, Carles Ros al seu Tratat de adages—" i noméses feu servir com a tal el castellà. Els resultats són d'unbaix valor literari, mès encara si considerem que en al-guns casos emblemàtics, com ara en els dels Goigs deNostra Senyora dels Desemparats, fins i tot es traduïrenal castellà els antics i genüins en valenciá. 32

El text deis goigs de la Mare de Déu de l'Olivar s'es-tructura en la forma propia del gènere, amb els quatreversos del respòs inicial, huit cobles de sis versos cadas-cuna mès els dos del retronx —presos deis dos darrers del

respòs— i la tornada final. La rima del respòs s'estructu-ra en l'esquema creuat abba, seguint el model genuí dela dansa trobadoresca. Dit esquema és tambè el de la27

Cf. Dronke, Peter: La lírica en la Edad Media. Barcelona, Ariel, 1995, pp. 39-106.28 Boix, Vicente: Historia de la Ciudad y Reino de Valencia, vol. I. Valencia, D. Benito Monfort, 1845 [Valencia, Albatros Ediciones, 1988],

pp. 501-504.Fuster, Justo Pastor: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente

Ximeno, tomo L Contiene los autores hasta el año 1700. Valencia, José Ximeno, 1827 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1980], pp. 292-293.

Blasco, Ricard: Goigs valencians, pp. 6-7, 27-28 i 126.29 Vid. Boyl, Francisco: N[uestra] S[eñora] del Puche, càmara angelical de María Santíssima. Patrona de la insigne Ciudad y Reino de Va-

lencia. Monasterio Real del orden d[e] f[railes] redentores de Nuestra S[eñora] de la Merced, fundación de los reyes de Aragón. [Valencia], Sil-

vestre Esparsa, 1631." Vid. Gomis Corell, Joan Caries: "Els Goigs de Nostra Senyora d'Aigües Vives", Carcaixent, Festes Patronals, 1994, Carcaixent, Cofradía

Virgen de Aguas Vivas, 1994, sense numeració de pàgines. Cf. Fogués Juan, Francisco: Historia y tradición de la Virgen de Aguas Vivas, patrona

de Carcaixent. [Carcaixent], Parroquia de la Asunción, [1992].31 Ros, Caries: Tratat de Adages, y refranys valencians, y pràctica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana. València, 1736 [Valencia,

Librerías París-Valencia, 1979], p. 11. Cf. Prats, Modest: "L'estat de la llengua", Història, Política, Societat i Cultura deis Països Catalans. Des-

feta política i embranzida económica. Segle XVIII, volum 5. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, pp. 309-325.Goigs de Nostra Senyora deis Desamparats (sic.) [text a dues columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.: Valencia, segona mitat del se-

gleUniversitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Gozos de Santos y Santas], full núm. 46.Cf. Blasco, Rafael G.: Ia Virgen de los Desamparados. Historia de la sagrada imagen que con esta invocación se venera en Valencia, y Rela-

ción de las fiestas celebradas con motivo de su traslación a la nueva capilla en 1667, y al solemnizar su primer centenar en 1767, Valencia, Im-

prenta de Josè Rius, 1867 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1979], pp. 126-128.Diu Rafael G. Blasco (op. cit., p. 134) referint-se als goigs en castellà de la Mare de Déu deis Desemparats: "los anteriores gozos son una tra-

ducción, nada poética y bastante infiel a veces, de los escritos en valenciano, escepto las dos últimas estrofas que son nuevas".

—1

LUZ y Es-ma.w1/4 py tA tira sois, 2,1- A , ,

PEES, SA y vil, GEN Oc..1. O- Lt knit'S-M4,5

IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS

63

primera i segona bases quaternàries de les cobles, man-tenint així una regularitat constant: cddcabba.

Ben segurament, la composiciò d'aquests goigs seriacoetània de l'estampaciò. Els seus continguts sòn elspropis d'aquell moment i es centren en la llegenda dela troballa i en els mirarles i favors concedits per la in-tercessió de la Mare de Dèu de l'Olivar, com fa tambéel Romance de la Virgen del Olivar," potser de la ma-teixa època. S'inscriuen dins un corrent literari plena-ment divuitesc en el qual una gran quantitat de relats,alguns d'influència castellana, de vides de sants i d'in-vencions d'imàtgens, seguits normalment de la novenai els goigs, envairan la literatura catalana i valenciana,susbtituint fins i tot les devocions més tradicionals. Noés, però, el cas que ens ocupa, ja que la Mare de Dèude l'Olivar és una invocaciò pròpia d'Alaquàs que latradiciò remunta fins al 1300.34

Igualment, el caràcter del llenguatge i de l'estil reve-len la pervivència de l'ampulositat i l'efectisme de l'o-ratòria barroca, emprant "un castellà tan buit com gran-diloqüent" –en expressió d'Antoni Comas–. 35 Una bonamostra en són els versos del retronx o la primera cobla:

Vuestros nombres son, Señora,tantos, tan varios y raros,que ignora como llamarosquien vuestro favor implora.Dios os hizo singulary sois de virtud modelo.Nardo, lirio, ciprés, rosay Virgen del Olivar.

Açò produí una poesia decadent, inadequada intel-lectualment segons els gust il•lustrat, però molt méssentida que no pas la freda poesia classicista. Si, a mès,s'usaven els models conreats per la tradiciò, l'efectivi-tat del missatge estava garantida.

El text mès antic que coneixem a ho yes d'ara dels go-jos a la Mare de Déu de l'Olivar ès el de l'estampaciòque estem analitzant. No ens consta que s'en conserve aAlaquàs cap full, sinó que han perviscut en les successi-ves edicions de la Breve descripción histórica religiosade la villa de Alacuás con novena y gozos a la Virgendel Olivar que compongué Timoteu Casaban el 1898.36

La música

En el cas dels goigs, la música és l'element quetransforma l'objecte material –el full imprès– en un acteritual, ja que la melodia, en permetre la participació co-munal en l'acte de pregar i lloar un personatge sagrat,dóna la vertadera significaciò religiosa a unes formesartístiques i, de consegüent, els infon significat ple.

Ara bè, per parlar de la música dels goigs cal, primerde tot, fer una matisació. Vertaderament els goigs coma gènere i vehicle d'expressió col•lectiva unifiquen,com hem afirmat des d'un principi, els tres vessants ar-tística referits. Però els fulls nomès en transmeten dues,

GOZOS A NUESTRA SEñORA DE VALLIVANA,

55555

Ves nodo el bien nos dió donde halló mitad y vida: os ratifica el anhelo;r el cielo pues cada a5o agradecida sed , &c.en vos, Madre soberanas os acuerda su desvelos Con no fingido alborozosed, Virgen de. Vallivana, sed, &c. logra el enfermo salud,en toda M'Urden: consuelo. Corno sin vos no se alcanza por la notable virtud

.,>* la salud que al vivo alienta, del agua de vuestro pozo:Tesoro nunca agotado sois en deshecha tormenta en su cristal bebe et gozo

es'vuestra. Imagen divina, áncora cn vuestra esperanza: que apetece su desvelospues qual opulenta mina, bien en vos la confianza sed , &c,las dichas ha franqueado: se amara de vuestro velos Desde tan filies horaá favor tara extremado sed, &c. vuestro amparo su voz grita,lo/responde amante celos Celebrando vacuno honor y crigióndoosbellahermira,sed , &c. en novenario lucido, vuestros cultos les mejora:Quandofiebreardiennactiva salud logra el condolido, como á su Madre y Señora

á Picacenr abrasaba, dispensándole el favor: os llama en su desconsuelospor todas parees vedaba vuestra piedad superior sed , &c.llama voraz 'y nociva: dexa el pais sin recelos Tiene su solio en Moreliaá vos pidió con- fe viva. sed , &e. vuestro sacro original,la Villa alivio en su duelos No solo vuestra clemencia y en Picacen t el sitialsed , &c. libró al mísero postrado, logra vuestra Imagen bel!.

Quantos Patronos venera, pues tainbten ha preservado para todos sois estrella,antes procuró obligar, al sano de t al.dolencia: y el mas divino modelosdeseando el apagar goza de vuestra influencia sed , &c.con lágrimas tanta hoguera: lo benigno nuestro suelo; Sois,Vírgen,Alva serena>pero Infectada le esfera, sed , &e, y consuelo del paciente;mas iras dispara el cielos Nube de fecundidad sois la salud del doliente,sed, &e, sois,queel remedio nosfragua, que su perfeccron ordena:

Roma de peste oprimida; dándonos á tiempo el agua sois alivio en toda pena,vuestro amparo apellidó, contra la esterilidad: corno gozo en todo duelosy en Morella os visitó, gracias 6 vuestra piedad sed, &c.

. Oso pro lobir. Sanaa Dei Gruitrit. eifiriarnur prormimiemziku Cbrirti,OREMUS,

r,Oneedr roo, farruto Mor , qu<sumur Domine Deur, , perpoua mentir dr rorporir rant-

11, .tate'gaudere , gloriosa Beata Mari. semper Virgiuis intermersione , d prosenti oS.

bmmri tricitia .terna pofrui Por Chrístum DePli7no , mana, a. Amen.

.W,W,Vigkg",~W 4,WW.,WWWNWr.WV,".~

Fig. 6. Full deis Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, veneradaen la Villa de Picacent.

la imatge i el text, ja que la melodia que fan servir sem-pre ha quedat fiada a la memòria dels intèrprets. 37 Aells ha calgut acudir per tal d'enregistrar-la i transcriu-re-la en notació actual.

Aquests goigs continuen cantant-se actualment aAlaquàs. Fan servir la següent melodia:

venerada en la Villa de. Picaren:.

55

011er Benlloch, M[aria] Teresa: Canons narratives valencianes. València, Lo Rat Penat, 2000, pp. 142-143.Casaban, Timoteo: Breve descripción histórica religiosa de la villa de Alacuàs con novena y gozos a la Virgen del Olivar. Alaquàs, Clava-

ris de la Mare de Déu de l'Olivar, 1995, pp. 12-19.35 Cf. De Riquer, Martí / Comas, Antoni / Molas, Joaquim: op. cit., Volum VI, p. 213.36 Casabàn, Timoteo: op. cit., pp. 38-40.3' Cf. Burke, Peter: La cultura popular en la Europa Moderna. Madrid, Alianza, 1978, pp. 145-176.

64 JOAN CARLES GOMIS CORELL

Es tracta d'una melodia harmonicotonal de composi-ciò moderna, en to major –ací ha estat transcrita en Domajor–, amb unes modulacions intratonals cap a la sub-dominant en la cobla. Tè una estructura de desenrotlla-ment melòdic ampla, la qual presenta incisos diferentsper al respòs i per a la cobla, responent a l'esquemaanalític ABAB 'CDEFGBAB ' [...] ABAB'.

S'allunya així de l'estructura mès pròpiament tradi-cional de les melodies gogístiques, formades per no-més dos o quatre incisos." Té caràcter d'himne mar-cial, conferit sobretot pel ritme de corxea amb puntet isemicorxea. A pesar de tot, és una tonada melòdica-ment i rítmica simple, dins l'esperit de les melodies po-pulars, permetent-ne així un aprenentatge i una repro-ducciò fàcil i espontània. En diverses altres ocasions,però, les composicions gogístiques dels segles XVIII iXIX adoptaren melodies preexistents, la qual cosa hapermès, donada llur vitalitat en la tradiciò valenciana,que hagen arribat fins a hui tota una serie de melodiesde procedencia medieval, possibilitant-nos l'apropa-ment a una realitat sonora pretèrita a través de compo-sicions encara vives.

Conclusions

Mitjançant l'estudi i l'anàlisi detallat del full delsgoigs de la Mare de Dèu de l'Olivar d'Alaquàs es com-prova com aquestes composicions no són unes simplescançons devocionals sense més transcendencia que lalloança ingenua deis diversos personatges sagrats perpart de les classes populars, ni llurs estampacions unesreproduccions que, per la seua pobresa matèrica, fretu-ren de valor. Com ha quedat provat, els factors socials,individuals i econòmics –culturals, en definitiva– de lasocietat que els produí, els condicionó d'acord amb laconjuntura de cada moment històric i, a la vegada, ellstambè condicionaren aquella societat, ja que foren un

vehicle per tal d'assentar i mantindre determinades acti-tuds i pràctiques devocionals, alhora que ajudaren a di-fondre tota una serie de creences i contalles més omenys ajustades a una realitat històrica que, en definiti-va, formen part del substrat cultural valencià en tant quecondicionaren, i encara hui condicionen, la religiositat iles pràctiques devocionals de gran part de la societat.

Són, de consegüent, obres d'art com a tals, esta-bleixen una relació recíproca entre llurs valors culturalsi els de la societat que les generó. És a dir, com a obrad'art sòn una expressió cultural i, al mateix temps, cul-tura. Per tant, cal traspassar concepcions limitades querestringeixen els estudis i la categoria mateixa d'art id'Història de l'Art i ampliar-les vers un concepte quevalore i interrelacione qualsevol expressió mental del'home com a èsser pensant amb les condicions i cir-cumstàncies culturals de cada moment, entenent percultura l'estil de vida total i socialment assolit d'ungrup de persones que inclou els modes codificats i re-currents de pensar, sentir i actuar. Per tant, els estudisd'història de l'art no poden ser mai excloents amb pre-texts infundats i conjunturals que tenen com a motiva-ciò interesaos aliens al propi art.

Imatge, literatura, música, religiò, religiositat, de-senvolupament tecnològic, etc., tot és cultura i, com atal, objecte d'interés, valoraciò i estudi per part del'historiador de l'art conscient que pretenga anar mésenllà de les catalogacions rutinàries. I en els goigs,l'home fa servir la imatge, la paraula i la música, tresexpressions vinculades amb els sentits de la vista ida, aquells que des dels orígens de la nostra culturas'han considerat els essencials per al coneiximent.

Tot açò i la seua significaciò com a components delpatrimoni cultural valencià, fan necessaris el recull il'anàlisi de les referides composicions en totes lesseues vessants, avançant així en els estudis artística i enla conservació i coneiximent cada vegada més completdel patrimoni cultural valencià.

Abstract: The present article studies the xylographic engraving of the image of Nuestra Señora del Olivar in Alaquas,stamped on a leaf of goigs (early religious songs) in the first half of the 18th century. All together and considering that the goigsgather image, literature and music, these other artistic manifestations are also analyzed by relating the three to each other andmerging into the cultural and social context that generated them as an expression of certain mentalities defined by the historicalmoment.

Key words: Goigs (early religious songs) / Dance / Engraving / Religious stamps / Alaquás (prov. Valencia) / Mare de Déude l'Olivar

Resum: El present article fa un estudi del gravat xilográfic de la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquás estampaten un full de goigs de la primera mitat del segle XVIII. Conjuntament, i perqué els goigs reuneixen imatge, literatura i música,s'analitzen també aquestes dues manifestacions artístiques, relacionant les tres entre elles i imbricant-les al context cultural i so-cial que les produí com a expressió d'unes mentalitats definides pel moment históric.

Paraules clau: Goigs / Poesia trobadoresca / Dansa / Gravat / Estampa religiosa / Alaquás (prov. Valencia) / Mare de Déu del'Olivar

38 Vid. Gomis Corell, Joan Caries: Els gofos en la tradició musical valenciana i la seua presencia en Aldaia, Aldaia, Associació de MúsicaTradicional d'Aldaia, 1997, pp. 23-37; i Gomis Corell, Joan Carles: "Una estructura culta para un género tradicional: los gozos de Joan BaptistaComes. Su influencia en la tradición musical valenciana", Actas del IV Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Granada 9-12 dejulio 1998. [Granada], Sociedad Ibérica de Etnomusicología, 2000, pp. 171-195.