1 dalt, el Reichstag aleniany. No és que, en aquesta fotografia, jo estigui.dis-solt, sinó que és presa un dia de poca animació.A baix, una sessió d'obertura al Parlament egipci, amb el rei. Fu-ad presidint-la.

i . a la seva esquerra, Nahas paixà llegint, el discurs.

r^

EL PRES. — Doncs sí, miri, ara cada mafí ens donen xocolataamb melindros.

Any II. Núm. 78 • Barcelona,dijous,24 juliol de 1930

Ilealmenf, la Presó Mo=del no és un model depresons.

Preu : 20 cèntims = Pelaí, 62. Telèfon 15300. = Subscripcíó : 2`50 pessetes frimesfre

MIRADOR INDISCRET

cia, IIindenburg es mostrava molt respec-tuós amb la Constitució. Recentment, lesseves iniciatives tenen un carácter ben poccorrecte. El conflicte del president del Reichamb el Govern de Prússia sobre la qüestiódels Elms d'acer, el desig d'aplicar l'arti-cl e q8, la dissolució del Reichstag i; abansde tot això, la formació del. ministeri Bru-

ring, han compromès Hindenburg. 1 el pit-jor del cas per a la República és que leseleccions del 14 de setembre es faran a favoro contra Hindenburg, él president que noha sabut v` We^ re els partits';

.a El C ' e, i'intent de semi-dictadura rsre s.enta d'una manera més primitiva. Ei

gabinet' nacionalista .que - presidia Nahaspaixà volia fer una llei que tendia a proces-sar els ministres que violessin la Constitu-ció, 'El projecte anava encaminat a evitaruna altra dictadura. El reino va voler ad-metre aquestprojecte, i el ministeri, a pesar(l' comptar lim.b una majoria enorme al Par-lament, va haver de dimitir. !Es tracta, doncs,d'un conflicte entre el partit nacionalista,1) sigui el mvafd», i el rei Fuad. Els nacio-nalistes -mo }ran oblidat. el cop d'Estat fetpol rei l'any i928, que va donar el poder aldictador Mahmud.. Clausurat temporalmentel Parlament; el awafdn va decidir provocarma campan ya de protesta contra la'. semi-

dictadura. La velleïtat del rei costa ja mésde vint morts i més de quatre cents feritsa conseqüència dels desordres d'Alexandria,Port-Said i altres poblacions.

Si ara el rei' mo obre el Parlament la si-tuaciá' empitjorarà, i si l'obre, com que elGovern serà vençut, caldrà dissoldre el Par-lament i els nacionalistes hauran de guanyarunes altres eleccions i oferir al rei una altrademostració de força.

El Govern britànic roman neutral da-vañt d'un conflicte d'ordre interior. El pre-ocupa només que siguin respectades les vi-des i béns dels estrangers: iEncara que • eipartit nacionalista sigui e1 partit dels pa trio-tes egipcis, l'únic que vol limitar la inter-venció anglesa, el Govern <le Londres no ig-nora que a Egipte només poden governarconstitucionalment i normalment els nacio-nalistes. Fou el Govern laborista anglès elque va exigir la caiguda de la dictadura deMahmud amb l'excusa que calia que el trae-tai: entre Anglaterra i Egipte fos ratificatper un Parlament normal. El tractat no hapogut fer-se encara perquè els nacionalistesdemanen cada dia una mica més, però lesrelacions entre Londresi E1 Caire eren amis

-teses durant el govern de Nahas paixà i en-cara ara els laboristes anglesos mantenencontacte amb els nacionalistes egipcis.

La qüestió és complicada. 'El rei Fuad témés idea de com governaven els Faraonsque de com governen els reis constitucio-nals. Aixà, tard o d'hora, pot costar la co-rona al rei Fuad. L'interessant és que elpoble egipci es defensa contra el perill d'unasegona dictadura, o d'una semi-dictadura,actitud que 11 fa molt honor,

l•;: moda de les dictadures a la maneraforta ha pássat, ja no es porta. Només elspaïsos políticament endarrerits, Rússia, Ità-lia i Turquia, poden resistir el règim de lacamisa de força . Pangalos, Voldemaras i Pri-mo han caigut. Els fets, les conseqüènciesd'uns llargs períodes de govern, han demos-trat que aquests tres senyors eren uns no

ningú. Perquè en el fons decada dictadordels nostres temps hi ha sempre el no ningú,l'home incapaç de resoldre problemes :amb laintelligèneia. Si la història de Lenín no anéslligada amb una convulsió que ell no va pro-vocar el seu prestigi minvaria molt. 1 undia la' historia farà un vestit .a mida aa Stalini Mussolini; i nò parlem de Mustafà Kemalperquè sobre un país tan primitiu no és pos=sihle fer-se una composició' de lloc.

Fracassats els imitadors de les grans dic-tadures, la Naturalesa ha volgut justificar

que no fa mai salts i ha tendit a les semi-dictadures . En una setmana s'han produïtdos intonts de semi-dictadura, o sigui de dic

-tadura camuflada : un a Alemanya, el paísque té la Constitució més liberal d'Europa,i l'altre a Egipte, un país políticament noui mig independent. .

-r.**

A Berlín, el Govern presidit p:el cancellerBruning, membre del Centre Catòlic, es pro-posava anivellar el pressupost i sanejar lahisenda aplicant un projecte fiscal una micafort que gravaria els sous dels funcionaris,els ingressos dels rendistes i establiria unirnpost sobre la cervesa. iEls dos extremsd'aquest projecte de llei, dita «impost desacrifici», eren molt impopulars, El Réichs-tag va votar sempre contra el projecte. EnHoc de dimitir, el Govern va preferir ame-naçar amb d'aplicació de l'article 48 de laConstitució. L'article 48 diu que oel presi-dent de la República pot, quan la seguretati l'ordre públic es vegin greument compro-mesos, pend-re les mesures que cregui con-venients i recórrer, si és necessari, a la forçaarmada». L'article 48 suspèn una sèrie d'ar-ticles bàsics de la llibertat, però precisa quede les mesures que es prenguin cal donar-necompte al Reichstag i deuen cessar quan elReichstag ho ordeni.

El Govern va aplicar l'article 48 i imme-diatament va publicar un decret-llei relatiua la reforma fiscal. El Reichstag va votarcontra el decret-llei, i llavors el Govern vadissoldre el Reichstag. Van votar contra el(jove- els nacionalistes, socialistes i comu-nistes. Acostumats' els comunistes i nacio-nalistes a votar amb l'oposició, llurs expli=racions .no tenen gaire interés. Els socialis-tes van fer constar que no creuen que Parte-c1e 48 fos redactat per treure els governsOc tota mena de conflictes. El text de l'arti-de indica clarament que fou establert perals casos de perill de la seguretat nacionalo de desordres revolucionaris.

Es evident que el Govern Bruning desit-Java una semi-dictadura. La culpa no éstota del Govern : el president Hindenburgi la coila qug el volta té bona part de culpa.En els primers temps de la seva presiden•

La nota més apassionant d'aquests dar-rers dies la constitueix innegábleinent lacampanya enérgica i ciutadana, iniciada pelsamics de L'Opinió, contra el règim de malstractes, que, pel que es z eu, havia ja adqui-rit caràcter definitiu a la Presó de Barce-lona.

Al primer article d'aquell,seintanari se-guiren uns dies de silenci, però actualmentl'estat d'opinió creat ha estat firou fort, nosols j er omblir de telegrames de protesta lataula presidencial del general ..Berenguer —procediment al qual, ho 'sabem ér dolorosaonperVncia, no cal atorgar massa confian-ça—, sinó també per arribar amotivar de-iíúncies concretes que han mobilitzat el jo!-jat de guàrdia. Una d'aquestes denúncies,signada per Ponzpeu Fabra cona a presidentde «Palestra», ve a resumir a ültinaa horala veritable opinió del Qúblir expressada va-huta.ment fer la premsa.

En escriure aquestes ratlles encara nu sa-bem quin serà el resultat del suman incoat.De mornent sembla que la realitat dels malstractes ha estat confirmada plenament. Elque és incert encara, és la manitud i abastd'aquests mals tractes. Pero això no és hasd'una importància decisiva. Si no és possi-ble tesa proeessamcvrt per lesions, Tic serà percoaccions o amenaces. 1 en definitiva el queinteressa és que a la Presó de Barcelona ndsigui ossihle un r'ègirn d'atropells d'aquestanena.

—Des de fa tenies, tota la premsa esquer-rana ha protestat—tot el que ha permès un

règim de censura gairebé crònic — davantfets concrets que no, donen gens de glòriaal sistema penitenciari Qotser més estès ales presons del que la gent del carrer ju-guem pensar. Veurem si els fets esdevingutsdarrerament faran—gràcies a un estat d'opi-nió favorable--que arribin al règim: J eniten-ciari' d'aquí els corrents moderns decantatsu veure en la presó un reformatori, i nofins un lloc de càstig. •

aqNo sabryen7 , ^ c . -dec ci esmentgr. ,eauesta nota, 1a digna actl'tud Qresa per la

premsa Iràreelonina. 'lla estat la prensa, enefecte, la que ha creat l'estat d'opinió queha exigit la intervenció de. la Justícia enaquest afer. I no ha estat has — com dinel director de la Presó, Eraclio.Iglesias, pertal de defensar-se -- una cana anys empresaper la premsa del sector esquerrà. Precisa-ment una de les coses que dóna més de va-loe a aquesta campanya, és grye, s'hi ha su-mat gairebé tota la premsa..1 la que nos'hi ha..sumat, no ha sortit pas a defensarl'esmentat director. Només una reduïda partdir la f remsa, la que de vegades és niésgovernamgntal que el mateix govern, ha ca-llat tant com li ha estat possible sobre elsfets ocorreguts, com si pel sol fet de ten-sar-se que no l'han de tastar mai, no elsinteressés ei règim penitenciari.

Instrueix ,sumari el senyor Cpmin de An-gulo. No voldirlem recusar el. jutge, però noserà inír:til dir que aquest senyor era un delshomes addictes a la dictadura. Això semblaque no tingui cap importància, fierò en témolta. La firesó tampoc no era neutral du-rant la dictadura, ni abans quan l'ompliende sindicalistes i els maltractaven ; no eraun de tants ressorts de l'administració dejusticiµ: era un instrument del Govern comel carceller. Però n'hi havia tants d'instru-rnents del Govern a Barcelona 1 llalt de totde l'aparell judicial barceloní encara hi haun ,home de la dictadura, l'últim que quedaa Barcelona, el senvor Las`.sala, president de1':4 írdiència. '

R.

Sense escenes enternidores

En Montaner apesari un acomiadamententernidor. Els funcionaris l'ajudarien a ferels paquets, tindrien frases amables, reben-tarien el Comitè de l'Exposició, etc.... Peròno va succeir res d'això. El senyor Monta-ner, ajudat de mala gana per una mecanò-grafa, va fer un paquetet, se'l va fer baixaral taxi` i' en. sortir per darrera. vegada d'a-quell bureau, s'acomiadà del porter en ca-talà

EI porter quedà desconcertat. 'Danta feinaque havia tingut a apendre de parlar el cas-tellà mirant-se en l'accent, perquè el senyorMontaner, mentre era.pesonatge, ro podiasofrir confusions entre la s i la e i la z.

[)'esma, respongué :'—i Muchas gracias,-don Joaquín!1 això fou tot. Els altres funcionaris ni

tan solament alçaren rl cap de la feina.

"Desagradecido"Tot i que el marquès de Foronda ha pro-

tegit molt l'ex-secretari de -l 'Exposició, ha-via acabat perdent-li l'estima,

Quan En Barangó Solís féu un interviua En Montaner destinat al Diario de. la Ex-posición, el marquès va -deinanar les proves

va tatxar amb llapis vermell el retrat delsenyor Montaner i ]'interviu, que era — ésclar — una gran ensabonada.

Quan el senyor Montaner va veure' el pe-riòdic sense la seva fotografia ni l'interviu,vá'tenir un disgust. Volia fer suspendre elperiòdic, fer dimitir el senyor Nogareda,,di-rector del Diario, fer despatxar el senyorBarangó Solís, etc.

Però quan va saber pci . senyor Morell, co-propietari de la publicació, que qui, haviafet retirar tot allò era el propi Fdronda,s'hagué de guardar la indignació. Es limitéa dir a un subaltern :

--11)esagya4ecido! ¡Con lo que; y-o ii:c /urho peor él !

Enemístats musicalsEntre el mestre Vives i En Lamote de

Grignon hi ha uns enemistat Inés o menyscordial des de fa tholts anys. No se sap benbé per què, pvrA el cert és que la BandaMunicilxal de Barcelona . s,ha passat .anys ianXs ,seP^ .i tecprçta^ P4 *. -4 .autor dio L E'migramt. Ni aquesta caço.Ini cap selecció .de- les sarsueles que han do-nat :'fama i -fortuna al mestre Vives. Peròa darrera hora, algú va indicar al senyorLamote de Grignon la conveniència que fi-guressin de tant en tant obres del .músiccatar en els programes . que executa laBanda.

Llavors sembla que el senyor Lamote deGrignon va dir :

—'Está bé, Tocarem -la Maruxa. Fet i feté del més dolentet que té..,

l heus ací per què diumenge passat, a laPlaça Major del ;Poble Espanyol, la BandaMunicipal, després de molts anys de no in-terpretar res- del mestre. Vives, va tocar unaselecció de la popular obra.

Oferi>nents

Ha estat uns dies entre inosaltres el com-positor Josep Serrano.

Com tothom recorda, l'Ajuntament de Va-lència decidí regalar-ti una casa al Perelló,com agraït per l'himne de l'Exposició deValència 'i per l'enaltiment que ha donat ala música en general. Però l'Ajuntamentde la Dictadura acordà no donar cap mésdiner per a la casa del mestre Serrano iaquest ha hagut d'acabar-la amb els seusmitjans econòmics. Un dels acords delAjuntament de València era posar una pla

-ca que diria «Valencia al maestro Serrano».Doncs bé, l'home ha aprofitat els seus diesd'estada a Barcelona per a fer-se fer unaplaca de ferro que - dirà : oEl maestro Se-rrano a' Valencia».

=Si yo me -he pagado la casa, justo esque 'se la ofrezca a Valoncia... --deia com aexplicació.

El català a l'Eqúe^tre

En el banquet- donat en honor de l'aristo-cràtic poeta marquès de "Cabanes, de quèparlàrem ert aquesta mateixa: secció, fou ,EnPinilta l'encarregat de pronunciar les parau-les d'oferiment.. . -

En Pinilla, com és natural s'expressà encatalà., Aixú originà molts.comentaris en unacasa com l'Eqüestre;: oq el català no comptaper- aquestes coses: Uns defensaven l'acti-tud d'En Pinilla,:altres..ho trobaven avala:ment:- - - .

—d vostè, que s'ha molestat?—preguntàEn Pinilla a un senyor' granadí, que fatemps que viu" a Barcelona, i que havia_assistit a aquell .sopar:

—Jo no-respongué aquest—. Quan empregunten si em molesta el català, cm re-cordo d'un fet succeït a Granada, Un dinva venir un 'senyor- madrileny a installar-sea la ciutat. 1 en tot el dia no feia més quecriticár les coses ,de Granada: si hi haviapols pels carrers, si les, cases eren lletges,si el caràcter granadí era així o d'unsi altramanera. No callava mai; fins que un fusterdel: barri..Ii .digué; aHume, don Tal,. emvoldria tornar aquella carta?». «Quina cae-ta ?», preguntà el madrileny estranyat.«Aquella on. què l'hem enviat •a buscar.»Naturalment, aquesta ,. carta . no existia.Aquell senyar havia vingut a Granada per-qué havia volgut. I?esprés t3'aquest incident,ninglí no li sentí dir mai més -mal -de. Gra-nada

—A . mi — conclogué el g rnadí—tampocm'han ,enviat .a buscar. He vingut perquèh' volgut: Per tant...

Aquesta. anècdota ha fet que ja no hi hagi«ning ú a.;PEqüestre que gosi, trobar mala-ment . qúe -En Pim_illa hagués parlat en ca-talé.

Els perills de la popularitatEl nostre magnífic batlle està tan content

d'ésser alcalde de Barcelona, que no s'ama-ga de dir que cli en persona es va treballa-

el nomenament pcl gran gust que li domariaagyest càrrec. -Però sembla que entre elsseus no va produir gran entusiasme aquestadistinció.

--Deveu, estar molt satisfets- i de veureJuan Antonio: alcalde—deia 'un amic a un

E,^lxl{ ^I .daatkie, ,-^Ffie„ n r ,^+ ^^Ha" e at c Ssa <1'r 11 EC u ssa`res

que fins ara només - nosaltres coneixíem lesseves qua'.itáts i pels altres era el comtede. Güell, montre que d'ara endavant lesconeixerà tothom. E1 baró de Viver va estarmés ben aconsellat. No el varen deixar ésseralcalde sense comptar amb la protecció d'unadictadura.

Pretensions

No fa gaire que a - Sant Cugat dei Vallèss'havia de representar La Marieta de ].'ullviu , El director d'escena, que era el gorristadel poble, ja tenia gairebé. tot - el muntatgetsnllestit, quan s'acjonà que li mancava algu-na cosa :

—Un corneta! Ens fa falta un cornsta,ï1 d'on el tretem? Ah ! Calla. En demana

-rem u::n a la Creu Roja. -1 tal <Gt, tal fet, iEl gorrista escriu unes

lletres al president de. la. Crreu Roja local;demanant-li un -corneta. -Perf el. senyor DòroVila — president de l'Assemblea de la CreuRoja . i- membre d'honor de -la Unió Patrid-tica —, tan bon punt tingué la demanda alsdits cridà a l'ordenança i tot papissotejantcom d'habitud li diu.: -

-Té; torna azò a1, gorrizta.. 1 diguez-lique a mi se m'ha d'ezcriure en caztellà, ambazellm, de quinze zèntims i tractant-me—d'ex.ze•lentízim zenyor •-

Un actor de caràcterEntre els actors de la comp,myia japo-

nena que ha actuat al Palau de Projeccions,es donà .utí cas representatiu del caràcteroriental. IEs Kiyoshi Mimase, que en el dra-ma La Providència amagada fa él paper defill venjatiu.

En el tercer quadro del drama esmentat;Mimasu ha de saltar d'una finestra amb unsabre a. la mà i ,combatre contra els servi -dors del senyor de a província.

Durant una representació al teatre Piga-lle, de París, Kiyoshi Mimasu, en, saltar perla finestra, es clavà entre la pell -i l'ungladel dit gros, la punta de la llança del con-trari. Doncs bé, l'actor segui fent el seupaper com si res. Nins acabada la repre-sentació no es féu curar.

En dir-li que un artista occidental hauriafet suspendre l'obra a causa de l'accident;Kiyoshi Mimasu va dir :

—Així ,digueu que a casa vostra no teniuactors, sinó aficionats! Es natural que unhome que lluita es faci mal. Jo en esdena nosóc jo mateix, sóc el personatge. No és finsacabada la comedia que tinc dret a queixar

-me del mal que m'hagin fet mentre estic enl'altra personalitat.

Avís als nostres lectors

Hem sabut que, fent ús del nom d'aquestsetmanari, ha estat sorpresa la bona_ fe , d'al-guns amics .nostres.E1 fet, no cal dir-ho, ens ha sorprès des-

agradablement i;' alhora que procediremcontra l'autor d'8quests',abusos, a fi d'evitarllur repetició d'a115o !̀ ïaquesta mena, pre-guem als nostres amics i anunciants queexigeixin dels nostres agents e1 documentque els acredita com a tals.

Cap d'ells 'no està facultat per demanarni admetre quantitats sense ei rebut acre-ditatiu lliurat per la nostra Adminis tració.

DE BERLIN AL CAIRE

Contra el p01111 de dioladuta

Ge Dijous —

-- a Dijous

Els mals fracfes de la presó 1

—Es pot entrar amb vostè?Aquesta és la pregunta que, amb totes

les variants possibles, que són moltes, s'a-costuma a dirigir de to a t2 a totes les do-nes que un diumenge al matí van soles abanvar-se a la platja de Sant Sebastià.

Es l'hora de «Baños Playa» en 1'establi-ment que Barcelona frueix vora mar: A latarda, quan el sol crema poc i és ineficaçper donar a la pell humana aquell to debronze tan de moda, per tota persona ques'estimi és l'hora de «Casino-Terrazao Unscartells ben visibles i un reguitzell de sage-tes indiquen les direccions a seguir per ana;a un lloc o a l'altre.

Es que al Casino de la Ilarceloneta s'hipot anar per dos objectes ben diferents. Per

o avar-se, direcció «Baños Playa». Per ba-llar, passar l'estona i perdre el te o l'aperi-tiu, direcció «Casino Terraza».

Una petita part del públic aprofita lesdues direccions, però la majoria distingeixben bé l'una de l'altra. Per aixà al matidomina d'una ruage.a aclaparadora la pri-mera, i a la tarda unànimement la ge-itpren la segona.

('ada dia s'omple Sant Sebastià, perú eldiumenge s'omple més que mai ; .per aques-ta raó les característiques sén més acusa-'des i nies visibles, Havent-me dç'cidit a par-lar del que os veu yn diumenge, els que hiVan el dia de feina potser trobaran que exa-};t ro.

*+*

Ja som dintreCom si res. La piscina està plena de gent

ajeguda o dreta, segons que nedin o queno en sàpiguen, i els passadissos, bastantamples, del costat, encara més plens de gentdreta o ajeguda, segons que prenguin el solo esperin una habitació. Les galeries, tambéplenes de gent esperant-se. No hi ha mésremei. Sortosament, una propina ben do-nada permet escurçar l'espera, i, desprésde mitja hora d'insistir, es troba, per casua-litat, un quarto que estava buit.

Primer es despulla ella o primer ell, o totsdos adbora.

mans creuades damunt del pit, escup al'aigua de la piscina de tant en , tant, ambmolta majestat.

Ningú no ho troba malament...Va semblar-me que d'homes n'hi ha de

dues mates a la piscina. Uns que van aveure i altres que van a ésser vistos. Elsprimers no molesten a ningú. Porten unvestit llogat a l'establiment i seuen compollets arreeonats a la paret o allà on poden.FIs altres van a ]luir. Acostumen a estarmolt embrunits i a tenir, demés d'una bonamusculatura i un tipus ben plantat,- algunauníc escan yolit per a fer-lo víctima de les

r

^ t+^ =

' t

Es pot entrar amb, vostè?He elit sd començament que aquesta és la

pregunta que es dirigeix a tota dona queentra sola als banys.

seves bromes i per tirar-lo a l'aigua de to-tes ara formes que els suggereix la sevaimaginació.

Les donis, en canvi, hi iran per banyar-se o 'per ]luir-se. Gaïrcbé toies pea lluir-se,

Ara, que, generalment, els bornes ques'exbibeisen queden passadorament bé quineden, i en canvi les dones 'que més presu-nmeixen les veieu després esbufegant dintre1'aigua, agafant-se al primer que troben iplenes de por amb l'aigua que només elsarriba als genolls.

Prop de la una l'aigua ja no és aigua.Es un cocktail monumental els ingredientsde qual més val no voler determinar.

No ens hi veiem amb cor. Després detantes fatigues, després de tant esperar i detant aguantar esquitxos i exhibicions queens hauríem ben po;ut t stalviar, beco de

banyist a s homes dela nostra plata«. 1 a ^ ', t ; ^ r ,̂ °^'dt 5ttáirs. lltptilit Lüzatro p ujaL r ii lMí aquest somni es deu la pregunta que encap- t

^ ^a1 tron per anar 'a compLr; segons diuen falti ayurstes ratlles, -:, g `_ .. c '^ ^ ^^^ ^ ^ `^_ _' ^ ^ela srtgetsms.,que 5hononn.ambla seva per :triar-s'e a banyar segui (l'entr<u a laamistat, uns cotnptom1SO ' teatrals, molt ac- piscí^na r d tenir ama amiga, encara yue si-cept tbles, a Sant 5ebpsttd. gúi només waa coneguda, que tingut lliure a

Cln d acluests lnylIie •untes, des ^de 1 un- el matí (l(diumange. , ^rwvu,dant, cs permçt fer-li una obset+acto nonic;t .

ocs, vaig anar alsDiunxngc .p, assat, dn.'".

— Alt ,aqucsts. , tib'banys laTctesma:, amb

l'oi just s turiba, ts ttoben els més inic• " t •1 I 1I l.n Llzaro )asseant-sc els dits>er de-"cierta, que esperen l'arribada de cada autt)m-

inunt de la gola, amb la tranquillitat que tribus o de cada golondrina i a cáela noi i^ t ^. t r 'sols adquireixen els 'que estan curats d s- que en b aixa ]i rcpcttixen mcansa^blement lapatit, : pregunta üns resposta afirmativa.

V'o pateixi-. J hi tinc tiuncics! A mida que us acosteu, creix 1'unimaci ti.

U bond not]CldEntrenng de tants ltomcs atrafegats buscant t,

cqnipativt us sobten.els que esperen la que

1-a calor provoca el desgeli els ha prontés dt venir ; n'hi ha que finsAixí podem veure d'algun temps ençà com

desapareixen els gels i dessota surten, altra ve "llegeixi n litro diari. uo aquests aforttmats sonpocs i astut» quiets. Els que es destaquen .ixo darrer depèn del grau d'inli'mittit en

rentar-se els peus els que vénen de la platja

renunciar a btmyav-no-' a l;t pt,cina i sortim

gala, les coses i ^ les animis- arborades, més, perquè són niés i es belluguen molt, son què es troti t el matrimoni. a la platja.Darrerament hem, tingut una agradable sor- els que estan a la que salta de la dama prou 1 és de remarcar el fet que entt;e els ma- A terra, al ' costat de les escales, phi bu u

presa. La nena NELIA, lá famosa ama de la ^cumpassiva per permetre que se li pugui e1 trimonis, per als efectes , del . bany, ben pues cossi amb aigua i fang. Diuen que és permillor xocolata, les millors galetes i els nullors bans a canvi ele 1 r -se a fer de xtssa ortI l P ces anvien la roba al mateix temps...bombons, aromada pels seus èxits i afavorida

les s'ha posat tat d'una a 1 ^cr, travessar la línia pi ohtbid t Sigui pel que sigui, el cert és que gone- ga de la pi-citi t No hotnrutin l'aiui no ebper e t -t stanetes,

en català. ^,parlar^tttb el tem s d'anar o a 1 t a tiixet5 laP 1 a 'lla 1 i i desprési ilmcnt primer es dcspu w haurtr-m dit m ai,

ésEI bell catalanesc, parlat per ella, se'ns fon me+<i acompanyant: ha d'atendae ja.tres o 1 - ]are. ],'ordre depèn moltes regades de I atgu,a clel mar també és brartt Pcrb

agradosament a l'orella, coas es fonen en els pa" quatre cordials invitacion.. fetes, natural- a lerior, L'ho-Pastat o la qualitat dt. la rob m rut és mogut, 'Es vu al lluny l'aiguaun b m eladars de li cats (que saben el que es fan, els 'atent, sense. esperança, però per si de cas... 71 e , ,,n ;tqutst,t terra di- galanteria, sempre Itbtva i penses que sempre se'n deu barre-tasten) els productes . ,de qualitat NELIiA que Ics ,pren, una caseta de matrimoni, s'ofereix a ésser el segrm, pecó -la modèstia jai una niie'a d'aquella amb la de més a laella recomana. 1)c matrimoni no crec que :n'hi hagi cap d'una combina te> o d'una cants«, que des- vora. Almena'- aquí lat brutícia deu estar

Peltatem la xan osa entremaliada i li desitgem n aqutstes casetes, pecó es que aquest és en el penja-robes porten essa objecte dissolta an molta més quantitat d'aigua. Noforç

ea ]aexns en la seva parli, que

mó toth

r o

nsaFa

p nom dóna a I'establimen Pt un as ecte de se- ardesd'utt asab a n i ndiscret, permet de vea< és c ala >tsci na. u1natqu é s seva no per adopció a pexe. 1' 'tal "d ^l tot el fet ue els -• 1 -d • hIonco

ires metres e ma anr est ocu-s miner. dcs a t ct 1 et<tt qua no p qmatrimonis no bo siguin realment.

1 amb un paperet de color a la nià i lanoia .d costat, elements tots dos indispensa-des, ts franqueja la frontera.

La noia generalment la trobes sencera quanarribes, per fi, a la piscina ; només has ha-gut d assenyalar -la amb el dït cinc o sis ve-gades, volent dir : «Es aquesta.» El bitllet,en canvi, ha estat successivament foradat pelmig, estripat per les vores i fet malbé depertot arreu. Però, conserveu -lo ! Es la úni-ca prova del vostre matrimoni que us hapermi-s entrar a la piscina, i la prova dunestat civil, per circumstancial que sigui, valla pena de conservar-la, al pienvs mentredurin els seus efectes.

7',unbé podríeu haver pres ama habitacióde família. Però per això cal ésser una colla,

.(dtet.tr ot te.1 ja estam vestits de bany,Quina varietat de tipus i (lç vestits !Asseguts contra la paret, aprofitant una

badada d'uns que h mi seien t gu"y<mt envelocitat a deu o dotze que hi volien seure,podem, tot prenent el sol, admirar la con-currènci.a.

Aquest tast descolorit és de l'any pas-sat...—diu la meva parella.`.Totes les dones són, vestides de banc,

molt ben formades de'cintura per amunt.Desgraciadament, l'aspect4 general d'una

persona permet al _més barroer observadorfer-se càrrec de la desproporció entre la pre-sentació admirable del que no es veu i ladei que mo hi ha manera de tapar.

^^z•

ppaus. Els altres, fins a les bótes, ja s'hi cap,però, enllà, al fons, passada la barrera quesentl)la- infranquejable dels patins i barquetsde totes menes, la mar ks llïure, neta i bla-va, t si és amb els ulls mirant al lluny queun +)t entrant a meu-, la illusió pot arribara ¿sse.r completa.

Arribats prop de la bóta i agafats a lacorda', tornem a fer cua, esperem que elsque estan més a prop vagin marxant, i així,amb. paciència,. paulatinament s'hi arriba.. Aro seiem de cara a la platja i l'especta-

ele és bonic.I)e platja no se'n veu gens, però per la

gent que hi ha suposem que deu ésser-hi.No hi, cap ningú més.--Que no?]Breu una mica a la dreta. Passada la di•

' visi/ hi hn 1"t rt reservada 0k liomec sols

El que no deixava dir la censura !.13arcehma romania tranquila sota la pa-

ternal tutela del sensor \lilans del Boschi la Premsa setmanal era censurada pel se-nvor Gabriel Mas, que •no era, precisament,per aquestes coses, un .arcàngel, com elsant del seu nom. •

Un dia li portaren a censurar les gale-rades d'un periòdic titulat La Palestra, queno va arribar a sortir, i que havia de subs-tituir La Protesta, que acabava d'ésser sus-pesa governativament.

L'home se'n va adonar.—¿Us sustituto de «La Protesta»?—di-

gué, enfutismat—, ;Ah, .no! ;.Sin compa-sión !

Quan el senyor Mas deia : sin compasión,era capaÇ de tatxar una esquela °mortuòria,un butlletí meteorólògic o una cotització deI3orsa.

1, sense llegir, començà -a donar cops dellapis a tort i a dret.

Però... ara `ve el graciós del cas. A laimpremta an s']havia 'de tirar La Palestraanaven a tirar nimbé el primer númerod'un periòdic pugí que es deia El 13 deseptiembre. Unes galerades d'aquest es bar-rejaren amb les que 17resentava La Pa-lestra. Entre elles, el manifest del 13 desetembre, que va tornar de censura conde-corat amb la creu vermella que, sense Ile-gir, li haviat atorgat el senyor A1as.'..

Hipòlit Làzaro i l'allioliEl tutor FI1)òdit Làznro actualment es-

tiuej t a Sitges: •• •L'home — amb un sentit de la democr<t-

cia molt elevat — es liasst cl dia bromejantamb els mariners, ajudant a preparar elsormeigs i fumant — sempre que el convi-den — el taliac Inés iroent d'aquest móa.

L'altre dia va' enamorar-se d'un llobarrofresc crom una rosa 'i va dir al mariner quel'havia pescat queja-podia portar-l'hi a ca-Sa, que pel preu ano reny'iri'ea,

El "mariner, per allò de fer una finesa qlsenyor Là aro, va proposar-li antb tota labona fe: •

—Si vol, jo mateix vindré a casa seva afer-li l'allioli... .'

1 l'Hipòlit, amatent :—5 agraeix; borne,. s'agraeix. Però ...: que

als consti que l'allioli el faig tan bé comvais . .

Explicació massa pintoresca1li1)i^lit l.;tzaro, cap <ti tard, deixa la torre

i surt• a fer un- :passeig. ode^.senyorn, per laplatja, del braç de la saya' muller.

En Wna d'aquestes passejades, en Làzarova achatar-se d'un gnu) de mariners a l'en-torn d'un cove .i .que ;.btu ven ((cantant )) elpeix

—Setanta !---Seixanta .l

- Una veo:-Jo! '... : .: •..

, S'hi atansaryn. I:llKt lipreguntà, antb lalògica ,çuriosittit .del que descóneïx els nos-ttes costums m uinçrs :

—Oye : cuandó uno-..de los marineros gri-ta, rai yo ! », ¿qué significa? .

Ell, ,amb un aplom absolut, li responguéalxl :' ..

--i Lira, pu

e

s van dabasta.ndo el pescadobajando de precio hasta que: sale compraclor' y anldo •t no grita tqo ],^, aquí e i Ca-ïaíttna quiere decir : itPer. mi ya el pollas-trc !»

¿Córizo?_Que per n-l i i:a (*1 pollastre 1I' 1a cosa va quedar així.

Lina altra d'En Làzaró •

Un diumenge alsbanys de Sant Sebasti' L'APERITIURetrats. — L'invent del retrat fotogre

ha estat un dels cops' més forts contra I'mor. Des que al món hi ha el Kodak,l'amor ha deixat d'ésser flamejant i selecte.ha deixat de portar aquell vestit fet d'estre-lles, de lleons encadenats i de tarongers, queli havien destinat els antics, per portar unamena de trinxera turnassolada, baratíssitnai fins una mica imbècil que es ven a preusfixos a tot arreu del món.

Perquè abans, quan no hi havia Kodaksni es podien fer retrats per deu cèntims,els homes enamorats portaven unes car_teces gruixudes o uns sacs penjats a coll ibe, i dintre d'aquests dipòsits duien ro-segons de pa, llibres d'anar a missa o dg.màgia, flautes, pells de serp i alguna trenade senyora que solia . anar embolicada ambuna poma per la set.

Aquests homes carregats d'ideal, quan pu-javen una mtmtanva o eren ensarronats enun call de jueus olorós i minat com unformatge, si volien pensar en el seu amor,que generalment acostumava a viure lluny,no tenien més remei que posar els ulls enblanc i evocar les imatges de més prestigi,tant del món profà com del món sagrat.Gràcies a no tenir cap retratet de la sevaxicota, els enamorats feien uns grams sos

-pirs i l'amor prenia unes proporcions cbs-miques ; aleshores la imaginació i el lirismede 1'enamorat treballaven .per compte pro-pi, ï qu"m arribava la nit -de nuvis passavencoses dignes d'ésser contades i de figuraren els melodrames de senyoretes penjadesamb cordes de seda i de cardenals que esmengen galldindis sencers, plomes i tot.

En aquelles èpoques en què l'amor teniatant prestigi, i al Dant li va ésser possibleescriuré tot el que va escriure, només al-guns homes molt rics es podien .permetreposseir_ Lm retrat de .la seva estimada. Hihavia uns -pintors magres amb galteta deconïll, que, es passaven mesos en el plecdels llavis d'una sen yora o en un caigudad'ulls, i després de fregar cinquanta capesde pintura amb fcl de bou i amb melsa elegrifó, deixaven uns retrats perfectes, d'unabellesa sorprenent i d'una -ida que feiatremolar. L'amo del retrat se'l guardaraa casa seca, i si alguna visita no li deiaque aquella dama era la cosa més delicadadel món, i,sii no venien uns quants poetesamb un paquet de versos, l'amo començavaa ter urns marramtms despòtics, i quan elspoetes sortien a liendre 'la fresca al baleé,els feia clavar unes quantes ganivetades alsromvons, i ell se n'anava a dormir, desfetP°r un atac de pessimisme.

Tot això paesava en el temps en quét'dmor valia la pena d'ésser viscut perqucno hi havia Kodaks ; pero ara, això delssentiments és una cosa que fa pena.

Si us escau anar un dia en un tren qual-sevol, trobareu un xicot que està enamorat

com gairebé tots els xicots, i com que nosap què. fer, xiula un tros de música de EtDesfïle del .AntoY.

Dintre tots els xicots, fins en cas mé,grassos i els més perseverants, hi ha unamiqueta de la part rnés banal de ,,llauriceChevaber. .

El min ó. us farà saber de seguda quedintn+ un atiy; dus.<tnys: o vint,.rairys escasarà amb la xicota més excitant .de latt;rra, que és filla del senyor Fulano i quetenen una torra a tal banda amb un bro-llador de peixos de llauna i una gruta deLourdes. I)e seguida us citarà la marcade l'automòbil del sogre, i es treurà amacartereta amb una ciinquantena. de retrats.Són cinquanta poses diferents (le l'estima

-da. Sún aquelis retratets de• l'íntima paca-so'ta que es fan amb les amigues, amb elsgossets, amb un elefant de goma entre lescordes i les bótes de la platja, o menjanttm conill amb allioli en urna pineda recatada,tr companyia de quatre senyors del some-tent i d'uns nens rossos com un fil d'or.

En aquestes fotografies, 1'estimad.a portatota mena de vestits tendres i desmaiats,hi ha dues o tiros poses en les quals vaamb un . mallot eSbojarrodament alegre, i(»Senya tmOS cuixes iodades i madrepbri-ques. Aquests retrats del mallot, l'enamo-rktt els administra amb un orgull de panterai tm delicadfssim somriure canalla.

Però cl trist és que en la sèrie de foto-grafies la ,noia, que és possible que siguiua) àngel, agafo .aquell to estendarditzat,vulgar, impersonal i lluont del Kodak. Lanoia és com totes les noies passades per10 gelatina, sorpreses per ama Ilum coent,al punt de descloure el somriure de la tris-tesa uniformada.

1 ,a força d'anar-vos trobant amb xicotsenamorats que van al tren, i que portenama documentaciú gràfica de llur anior, usconvenceu que tots están enamorats d'unamateixa nota, i que aquésta noia perd bu-man tat, ptrd pttl i sang i galta natural,per agafar pe11 i sang i galta de Kodak.

Jo encara sóc un apassionat d'aquells re-trats horribles que hi ha a les cases mo-destes, i que són una ampliació de foto-grafies velles, ficades dintre els marcs del'ambició i de la pompa. Són aquests marcsde pasta i de fusta en els quals entrendotze lliures de panellets d'or massís,

En aquests retrats sempre hi ha un ma-trimoni ; són els pares del senyor actual,

que us rep a la saleta i us proposa mt ne-goci brut o simplement us Crol vendre un

gos. Es chv que el fill, respectuós de lespaternes efígies, ignora que aquell magní-fic retrat el compromet, perquè, si us fixeuema mica en el bigoti del pare o la sota-barba de la mare, no voldreu saber .res delgos ni del negoci, perquè en el realismedel retrat dels pares hi ha l'explicació dela bretoleria del fill.

En aquests comprometedors retrats fa-miliars, dintre el grotesc, dintre l'encarca-rament, hi ha tota una veritat crua, in-

t cisiva, impressionant.o I és que en l'època d'aquests retrats pen-

javen de les corbates dels enamorats unesj grans filagarses romàntiques, i l'amor en-

cara era autèntic perquè no hi havia No-<laks. '

Jo, després dl que està passant, em temoque l'amor es converteixi en una cosa prt'cisa i metà1lica com una màquina de tallar

g cabells, i que les besades i les abraçadestinguin el color de les relacions conjugalsde certs insectes, en les quals, després queel mascle ha complert amb el seu deure, lafemella se-'1 menja per esmorzar.

' Josr•.r \laa nt.+ t: ^:AG.1Kft.1

- Telèfon 74071

t encant homes t dones, r a mes, en unaproporció determinada.

Asseguts repenjant -se a la ;paret, prenentel sol entre passant i passant, que són molts, 1 allà hi ha en el mateix espai set o vui

I-a caseta de família és pe, t cinc. Però i enraonant entre trepitjada 1- trepitjada i vegades més de gent. Estan tots drets; nno cinc homes. Això mai ! A Sant Sebastià entre t:dispensi^ t i «no hi ha de què«, vàrem !fit ha lloc per seure. Van quasi nus del totcinc bornis d'una família no mereixen aquest passar el matí aguantant per afegidura les només amb una franja blava al mig denom. Se'ls respecta, si de cas, individual- bromes de quatre o cinc atletes i p stint les ços. Semblo un dipòsit d'homes, lis un esment ; però, com a família, de cap manera'. exhibicions de tres o, quatre nedadors de péctacle curiós,. però lleig.Quatre homes i una dona? Tampoc! ^En punta que lluïen les seves habilitats i els —Quin tou d'homes: sento que diu 1a

meva 'parella. La frase no és molt distinuna família de cinc persones, per poder-se seus mtisculs a unes distingides mitges vir-gtda , és ben trobada...persbam'ar, ha d'haver-hi almenys dues dones. tuts que van començar per riure les seves )n. x SOLEHe dit almenys, perquè de dones tantes com facècies i que van acabar, de bon o de mal

vulgueu, fins a cinc. grat, de cap a l'aigua; i bevent-ne, víctima:Es a clir, que cl que no pod@n aconseguir de l'esportivitat. Lp SETMANA VINENTcinc homes : formar una família, ho acon- En una cantonada de la piscina, dret, un

segueixen cinc dones. 1listeris de l'adminis- 'home jove ben plantat, dç -pell cremada pel . .^].,^^^^^^CC I1 ^^^IF`^^lY l7 L H I V lSti i( 1 sol i amb un vestit nou i virolat, amb les

GRAV'AT'S' TIPOGRAFICS BADAL I CAMATS París, 201.

fÒ1'à • -Briand, .Çuccessor de Doumergue?

aquestes, d'ara són les darreres grans va-cances parlamentàries abans del maig del'any vinent, en què caldrà donar un suc-cessor a Doumergue. Pels passadissos deles Cambres i pels tercies ca es reuneixenpolitics, la impressió és que el president seràhriand. ¡;i UI, sopar al qual assistien al-. Ifls parlamentaris socialistes, un d'ellsdeia

- —Eurara que no li agradin ces cerimò-nies oficials, servi elegit; assistint només ales ndispensables, ja n'hi ha prou. La sevaelecció serà' una preua de declaració de paua tota l'Europa.

—Però—li objectaren— í el seu càrrec ala'Socielaf de .nacions?

—L'odrà conservar-lo. Encara hi donaràInés prestigi assistint-hi cona a cap d'Estat.

U,1 periòdic francés re all també una pro-fecia d'nn 1lome que es gloria d'haver-neencertades inoltes. Aquest és l'ex-diputatThïerrv-Cases, el qual un dia que trobàBriand l'eraiprengué per dir-li :

—Acabo d'arribar de l'estranger. Hi hetrobat aulics vostres que m'han asseguratque sereu president de laRepública...

—Això ntai—respongué Briand—. Els queIr ho han dit no e,u coneixen pas...

Però l'ex-diputat no va quedar gaire con-venl•ul.

Un naixemenf

I.a nmjoria de raaixenients passe,z per alt.

ja' enteneu qué vol dir això : que els per-

sonatges que després han d'ésser cèlebres

neixen conc aquells 'dels , quals no se n'ha

de cantar gall ni gallina.

Pcrò no ha anat pas així en el cas del

fill 'de Lindberg. Tots els diaris 'del món

Izan anunciat el seu naixe»sent. De més a

niés, aquest ha estat stdudat al seu país

a',nb una a•mplitud espéctficament norda-

n ericana.

hila' haicá pertot, en els • quaranta vuit

Estats, es 'venien postals destinades a cele-

brar l'esdevenirnent. Representaven una ci-

gonya deixant una criatura dj4ztre un avió.

I_'adnça de Mrs. Lindberg i la frase de fe-

licitació eren invpreses. L'expedidor norés

Izavia de fer que comprar el segelli firmar.

1; èxit ha estat tari gran que els correus'

han estat embotellats tres dies.

Mrs.' Lindberg s'ha commogut de tant

d'interès. Però diu que no conservarà aquests

records:' No li cabei2 a casa. Per guardar-

los haiteia de comprar almenys un gratacel:

Von, Bernliardl

El general von Bernhardi, que acaba de

morir, , fou , el primer oficial alemany qué

entró .p París en , x$71. D'aquesta feta en

conservava'un gran orgull. Uns quants anys

abans .d la -guerra eurobea, un periodista

zaVigla h .Iran?cte un íaiterviu- questionarï en,

que cutre un parell de }lot erres de pregui

te ¡u baria agzle,stes>ttu^s ct)zlé desitja

-rreu al .vostre millor amic? Què desitjaríeu

al vostre pitjorenemic ?n

Von Bernhardi .respongué" ^a la primera

uI+sser'el primer, d' entraren una capital.

' onquistada.n I a la segona, ; «Lsser el se=

,oai d'entrar en nina capital conquistada.»

La 'violència

Uns dels amics-:del general,:profesaora- la

liniversilat de Halle i,pacifista convençut i

militant, • discutia sovint amb ell, teòric delpangermgnisme. i , adorador- de la violència.

Von 13'e'rnhardi 1i ,respongué una vegada.—Pev.què p arleu tan sovint de la violèn-

cia? Lag' violència; quan: 'surt bé, canvia denona ; se'ru diu:. la puixança. ,

ZIn alfre que vol viure del jocEls ')ra'isos petits també donen orals de

cap. ja "parlàrem al sén temps dels del 'prin-cihat. de 1 ònaco, encara no ben calmats,cotn's'a hba de veure pels incidents que, e;,.ocasió de l'elecció del ,toia alcalde, • han tinagut lloc. Ara ha 'tocat el torn al QrinciQartde Lichtenstein, i /recisam.ént per la sevaconversió en un centre de joc.

En'efécte,' el princ e'p Franta, ex-antbaixador d'Austria a' Sant Petershitrg quan agques-te ciutat encara es deia així, ha autoritzatuu grují' estranger a co,istruir nn casino. Elpartit catòlic, que ja havia rondinat qua n.el pVlncep es casé 'arnb una jueva molt rica,tornà a rondinar. EI parli! demòcrata s'afegia la protesta. A arna delegació que visitàel p'rihcep a fi de parlar de la gilestió delasilo, Frants . respongué :—He fet aquesta concessió en interès del

poble. A'ixí' es podrà elevar n l'escala so-cial.

Aquesta promesa vaga convencé el partitdeinòcrata; el catòlic no transigí fins quéla direcció del casino es comprometé a nointroduir personal subaltern estranger, sinóreclutar-lo entre els fills del pals. I araaqueste, gairebé tots pagesos i obrers, agre-nen les bones maneres s tènen tant la sen-sació d'elevar-se en s'escala social, que novolelt fer de n;altobre en la construcció de1'establiment.

—Ja tenint la vida assegurada—diuen elslichtenstenesos.

I el príncep Frant^, que ja fa dos anyse s- 'trobà, a. seguit de les malversacions d'unministre, anzh un corrent d'opinió que de-ma,zava l'anexió del pals a Suissa, torna aestar tranquil i pensa, com els seus súh-ditc, que gràcies al joc té la vida assegn-rada.

Bscepficisme

1;1 reverend H. II. Kennedy, parlant alnblady Astor, que ha estat la primera donade la Grau Bretanya que ha exercit el càr-rec de diputat, es planyia de la minva cons -tant dels matrimonis, de la guerra ençà.

— U'això en tenen la culpa les novelesmoderares; presenten el matrimoni sota unaspecte ben joc encoratjador.Lady Astor es posà,a riure—Però, lar. KeHnedy, si les novelles j re-

senlessin el matrimoni sota un aspecte afa•lagador, és de l'augment del nombre de di-vorcis que as queixaríeu aviat'

M,) L

Unpetit_Jesús négremiraniaLa cambra d'un proscrit no és ordinà-

riament canibra en abundin els objectesdecoratius. Es més aviat freda i deserta.Això mateix fa que els pocs que s'hi veuenhi prenguin un relleu ben particular i en:delatin les seves preferències més íntimes.

Un dels pocs que decoren la meva, su-plint la part de luxe, qu'; sovint tenensemblants elements, per aquella escalfore-ta moral que ens dóna la presència o larepresentació de lea coses que ens són ama-des, és un petit fetitxe negre.

Si, en voler-lo alludir en el títol del meucomentari, l'he batejat amb el nom de "Pe-tit Jesús Negre ", no és amb esperit de ferliteratura, sinó amb el d'expressar tota launció que m'encomana quan em trobo solamb ell en la meva cambra, que ell, petitcom és, omple amb una gran presència.

Et petit Jesús Negre de la meva cambrano és un jesús de carn i ossos, sinó defusta. La seva mà, però, tot i essent defusta, té tota la roentor d'una brasa i totala llum d'una flama.

Fóra un egoista, si no us digués a quidec el meu fetitxe negre. El dec a la se-nyoreta Walschot que me'n féu present.

La senyoreta Walschot, bona amiga me-va, és una de les ànime3 que dediquen unculte més fervent i més fidel a la raça ne-gra i a totes les seves coses. De més a mésde posseir una de les millors colleccionsd'art negre que he vist a Bèlgica, no par-lant de les oficials com la del Museu delCongo de Tervueren, honor del país que hasabut constituir-lo, no perd una, sola ocasióper a fer un nou prosèlit a !a causa negra.

Ja no cal dir de quanta eficàcia pot és-ser una ànima com aquesta, precisamenten un país com el belga. No són, ben sovint,els ministres ni els alts buròcrates que di-rigeixen una colonització els que podendur-hi tota la unció i el caràcter d'un ve-ritable humanitarisme sense "camouflages",que la redimeixin del seu origen sempredubtós i tacat d'egoisme. Calen també enuna obra tan delicada com aquesta cors dela sensibilitat de la senyoreta Walschot.

Sabent ella la fervor que sempre he sen-tit per als germans negres, en conèixer lahistòria del meu fetitxe negre, no perdé unsol moment a fer-lo arribar a les mevesmans, acompanyat d'un article aparegut aLe Matin d'Anvers que n'era la presenta-ció.

En el dit article es tractava d'una lletraque l'articulista havia rebut, signada peruna col.leccionista de curiositats del Congo.

Deia aiXí la lletra:

aUs trameto aa uesta escultureta fetaper un negre del nostre 'Congo. Aquestafantasia, tan curiosa per cert, l'ha realit-zada d'havense fixat, per atzar; en les jo-guines d'art negre del vostre aparador. Envenir a oferir-me-la com a fetitxe—"futis"com ell escriví al dors de 1'escultureta-vaig proposar-li si me'n volia fer més pera vendre, que jo els hi compraria. Em res-pongué que sí, però em pregà, d'una ma-nera que em féu llàstima, que el deixésquedar a casa meva per, així, poder tre-ballar tranquil, segur i 'sense haver de té-.mer 'els blancs, veïns seus, que no paravende fer-li tota mena d`injúries. De momentvaig dubtar del pobre negre, creient quementia i que sofria manies de persecució,responent-li que ja reflexionaria sobre laproposició que eli cm feia, per ser-me difï-cil pendre una resolució immediata sobre

' . .

AIGUADE ROCÅLLÃURÅ

La deu més rica dol alíe .

Sl voaté pateix d'Albeuilafrly LNlblsírlu (usi N pira), Ire.g.11s piras-plmMoisi Nefritis eridM, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn

amb 'ampolles de litre 1 de mig litre1 en garrafons de vult linee

Dlittfbntdorr gsrter.la

FORTUNY, S. A.CaNRRR HOSPITAL, $2, T saLYIRoN, tal

^tlllllllllll IIIIIIIIIII I I II I IIIIIIIII II I I III I IIIIIIIIIII IIII Illlllillll I I I!I II IIIIIIIIlII I I III Illilllllll 11111 IIIIIIIIIIIIIl:

–

Vialges

=

Marsans, S. A.

1 Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-

trangers - Passatges Marítims i aeris

Viatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

= INFORMES

1 PRESSUPOSTOS GRATIS

111111 NI IH1111111111U111111111 I I I I I I I U I I I I I I I I I I I I I I l l a l l l l l l l l I I I I IUIHN III I II I I l l t l I I I II I I I I I I I 1111111I I I I l I I I l l l l l r

MIRADOR PARISENC

Nofesde la setmanaEl Tourn de França. — La volta ciclista reconèixer que entra la lógica dri> i n -

5' França és un esdeveniment nacional molt mens feixistes. No s'ha d'oblidar que, enmés important que la revista militar del 1 4 de certa ocasió. Mussolini donà a la lira l'or -juliol i que l'elecció de Miss França. A pro- dme de pujar. Ben mirat, és més fàcil con-pòsit d'això, és inevitable de recordar la sen- vèncer un ciclista de guanyar una cursa.tència d'aqueli filòsof madrileny que, en les quc no pas convèncer urta moneda d'haverseves dissertacions en la upenváu del cafè, de guanyar dos punts sobre el dòlar,incloïa el ciclisme entre les tres coses del Cada poble fa la política de prestigi quemón que són inútils i nocives. Les altres dues pot. E1 govern de Primo de Rivera trameté

V eeren el gener<dat ; l'episcopat. . o acceptem Manuel u' l'estranger Bueno a per defensaraquesta teoria en el que fa referència al ci- l'honor d'Espanya en la premsa mundial. El

govern feixista, Tramet ciclistes,.' cantants, escriptors futuristes, mi-! nistres, ca una _paraula, tot el que

té a _mí1.:El que no gu<lnyi el se-nyor Grandi en . la Conferència

• 11 naval de m• Londres pot guaar-ho• 'B;ndá . en la volta a França. Es

1 • • (11 r 1 tracia de demostrar que, sota el1 • 1 ••1 i 1 règim feixista,' el poble italià ha• • m

• aconseguit un punt de glòri c rtisu-1 1 • o I 1

t perable.'El proce1iment no és nou,1 —.

aL'Alemanya Jcaiserista ja el féu ser-

' ® Sir amb l'èxit qué tothom sap.Precisament, L'Oeuvre publica

aquests dies' un reportatge molt• curiós sobre l'organització de 1'e-

' ntigràtiiú, feixista a França. Recor-M.4v^a,,y^ da aquella pènetraciói pacifica dels

—Ja sé per qai' els italians reclame;, \r iça ialeman}s a França i Bélgica abans

la .tia- de la , guerra. Pelo l'àlemany pos-voia : perquè la volta a França tingui dues eta4, es seeix `un sentit de 1'organitz,cció imenys. (Le ('anard enchafne) , de la disciplina que donava una

gran eficacia a aquella tàctica declisme, institucié més respectable que les al- penetració. El cas d'aquests grups d'italianstres dues ; però sí que és perfectament apli- que el redactar de L'O'uvre hec vist en elscable a-la volta ciclista a' França. L'esforç centres d'emigrat;o,., és molt diferent. 'Estrac-consisteix, en efecte, a posar-se a córrer per ta de gent bruna, esj^essa i musical, perfecta-les carreteres franceses per tornar al punt de ment indisciplinada. No crec que Mussolinisortida. Una . de les etapes més apassionants, tregui gaire hrof'itde tots aquests homes quesegops diuen, ós la que consisteix a pujar s'enterneixen quaii senten tima cánwanetta.los muntanyes del Pireneu per tornar a bai- En el fons, es creuen tras terribles feixistes,xar-les. Es comprèn, que, en aquestes condi- pero quan viuen algun temps a 1?rança itions, cap persona seriosa i que vulgui apro- s'assabenten del que és la llibertat, acabenfitar de debò el seu temps, no s'hagi inscrit cantant liandiera rosa: "^`com a corredor. En la cursa no prenen part,per tant, iüés que els .pobres ciclistes que La tragèdia dels dtatinistesu. =Els que,s'han de guanyar la vida així, est n fent un pàper molt' trist ainb tot això

De totes manorçs, la volta a França és son cls llatinistes, ée a dir', els que s'entes-d'un interès formidable peral públic francés. Laven a constituir w1 front llatí 'a 'EuropaRemarquem. com, detall significatiu que el per tal-de lluitar" anib' els tudescos. El nos-diari esportiu _ L'Auto, organitzador de la tro amic Kártoffel fins havia arribat a ea-pcqva, triplica ei seu tiratge durant els dies u ificnr a aquest ideal' el seú nom i s' ano -del Tour i es planta sls 600,000 exemplars. menava Maurice de Wáléffe, 'Es clar que'El diari .es, gasta, a contractar els ciclistes e' seu llatinisme'era purrimen't alimentari.i organityar la cursa, uns dos milions de Pcrb cl seu .as e', simbòlic. 'ha tragèdia d^francs. Pe) faubourg Móntma• tre, on té uns- Kartoffel és la tràg&liá 'de tots els germa-tal•lada 1.a ,redaecció, no es pot fer un pas nufiI' francesos;' que 'son els àdcers iris deaquestes tardes dés de les quatre ençà, hora l'entesa franco-alemanya . Pertinax i Maur-en què comencen á ésser rebuts els resultats ras, els dos 'enemics més 'furibunds de lade les etapes. 1 s gent forma un tap humo política de Briand en la premsa francesa,en aquell carrer, es,peraèt que .apareguin en -,on de mentalifat'i estil puramcnt germà -els ti ansp ti ents els noms dels dcncedors. nies. El seh nacionalisme francès és típica-Quan el vencedor- és un , itscli i es manifesta ment germanbfil, valgui la pa'i•.adoxa, El seacerta decelx¿io ,.. fci isme, el sea k'nstsssme snedullar es tra-

clueixen en una' sincérci admiració envers1 _ia, eia, alalà !.,.' eia, eia, alalà. - 1 es Mussolini. Unlearrent qu<in Mussolini pro-

que els italians traetçn diaprofitar les coses num la un discurs napoleonic.'coñtra Françaroes , sahsurdes per tal de demostrar no ja,lst Pertinax i Maui rsr troben "arguments: perparitat, sinó, la 'superioritat pel qu fa als donar-ne la culpa a Briand: Aquesta és lafrancesos. Es diu que un periodista italià tragèdia de Kartotfei i els seus companysrengo els ciclistes del seu país i els exigí en llatinisme i ge; manofíli-en inom de Mussolini , que guanyessin el C K1'otAr. 1 robabloment això nio és més que unafr;ntaaii d'u, n francès ple d'erprit; però cal Pixis, juliol.

, fk

Ligereza de piernas, rápida comprensión de la situación másfavorable, colocación impecable, resistencia ilimitada y buenadirección al dar con la pelota: he aquí lo que se necesitapara ser un buen jugador, el cual debe encontrarse, además}en perfecto estado y con la cabeza despejada antes de' salira la palestra.EI espectador ha de saber dominar sus nervios si quieregozar del juego variado e interesante que le. ofrecerán sus.ídolos. Ambos, jugador y espectador, tienen que prevenirsede posibles contratiempos que echarian por el suelo el placerque proporciona el juego al primero y la emoción producidapor el espectáculo en el segundo.Antes de entrar en el campo deben tomar

CRFIRSPIIlINRel remedio indispensable, puesto que no solamente eliminaen corto tiempo los dolores de cualquier clase — dolor decabeza, jaqueca, neuralgia, etc. — sino que reanima y regu-lariza la circulación de la sangre, sin afectar al .corazón nia los riñones.

Feu fer els vostres gravats eta ie'

UNIÓ DE FOTOGRAVADORS. 'TORTS, 481 i Telèfon 33421 '

ei que ell em demanava. Difícil? Per què?Pel maleït "què diran" de la gent. L'en-demà, un altre negre entrà a la meva bo-tiga i, així que em veié, consternat excla-mà: Saps I'esculptor? S'ha suïcidat. Acabade tallar .,e el coll. Ha mort a l'hospital.

"D'ençà que sé aquesta nova, que esticmalalta. Mireu quines mans que té aquestaestatueta que us trameto! Quina expres-sió!"

I quina no Fou la impressió que em féu,més insospitada, la lectura d'aquesta lletrai quin respecte e] que m'inspirà el fetitxe!En pendre'1 a les mans, em semblà aiie•tenia una tebior de cosa viva. El vaig dei-xar, volia mirar-lo i no gosava, de feresaque em feia. El pobre negre suïcida, mo-rint, havia donat a aquell fetitxe una vidaque difícilment perdrà mai als meus ulls.

L'emoció de la colleccionista belga da-vant les mans del fetitxe em féu pensarràpidament no sols en les mans del malau-rat congolès que s'havia suïcidat, sinó enles de tants i tants indígenes d'altres partsdel món que, mateix que els negres, hanestat i són encara màrtirs de tants diver-sos colonitzadors.

I cosa curiosa. No és la primera vegadaque l'he tinguda, aquesta impressió, la ma-teixa, exacta. En més d'un museu d'Amè-rica, en ocasió d'acompanyar-hi el nostrevenerable cabdill Macià: al costat d'obresd'art d'aquell primitivisme que tant ha in••fluenciat una bona part del nostre art mo-dern, vaig veure instruments inhumans iinquisitorials amb els quals havien estatmartiritzades les mans que havien produïttan belles coses. Com n'és d'alliçonador enaquest sentit Pinteressantíssim museu deSantiago de Cuba!

Una impressió semblant, més forta enca-ra, vaig tenir en el museu incaic, extra-ar-dinàriament ric, de Lima. No es tracta jaaquí d'aquell primitivisme al qual" em refe-ria, pensant en les coses d'art negre, sinóde les delicadeses les més refinades i in-sospitades de l'art incaic. La sola colleccióde vasos, que no té res a envejar a la ter-rissa grega, ens diu quina devia ésser lacivilització dels que la modelaren. Quantesvegades m'ho vaig preguntar, admirat, iquantes altres em vaig indignar, en pensaren la inferioritat en tantes coses dels quepretenguéren anorrear-la!

Es clar que davant de semblants refle-xions, us consola pensar en la fi que ferenels colonitzadors d'Amèrica. Quin exempleper a tots els altres colonitzadors! I dic"per a tots" perquè tots procedeixen d'unideal que, disfressat amb la bandera de noimporta quin color o a l'ombra d'una creude no importa quina religió, al fons delfons, sempre és el mateix.

Acaba de tranquilitzar-vos la conscièn-cia pensar que, en més d'un cas, en creurehaver exterminat una raça, pel mer fetd'haver-li robat la llengua, ella ja, s'haviarefugiat i enfortit encara en la sang delsdescendents dels mateixos opressors; per, aredreçar-se més tard i expulsar de sa terraels que 'se'n creien amos i senyors pel solfet d'haver -la descobert. Que sovint, en lesmans dels •que al.aren l'instrument .d`alli-beració i en el front dels que suaren. sangen e1 calvari de la lluita per llur indepen-dència; la mescla de colors denunciava elconnubi de dues ànimes que havien tingutde superar els martiris més cruents perarribar a consumar-se! .

En aquesta fusió de races i colors, millordiria simplement de colors, em sembla en- -devinar, cada dia més, la força de la na-turalesa en lluita contra els mateixos ho-mes que han: volgut limitar-la unes vega•des a base de fronteres maaterïals i; altres,a base de morals encara més arbitràries.La mateixa naturalesa de' la quel es 'voligué fer eco el poeta, apòstol i màrtir dela independència de •Cuba, Josep 'Martí, enparlar contra "l'odi de races, per no haver-hi tals r^ces"'en proclamar "la identitatunivers 4i de l'home ".

Aqü tes i semblants reflexions m'ha súg-gerit e1\ etitxe negre que, en guaitar-lo,més d'un eop, em fa pensar en totes lessofrences que ha passat la raça negra iem recorda aquelles altres paraules tambéde ]'immortal Martí, parlant del "germànegre ", covi el] deia:

"En el seu espanti • les 'seves alegrieshi ha quelcom de sobrenatural i merave•llós que no hi ha en_ les altres races pri-mitives i en els seus moviments i les sevesmirades recorda la majestat del lleó; énel seu afecte hi ha una lleialtat què niésque en els gossos fa pensar en les colomesi en les seves passions, una claror, unatenacitat i una intensitat que s'assemblaals raigs del sol."

VENTURA GASSOL

Evifareuadquirint

FoR1

RAP]

intervencióuna

' , h) L

LA TITA_MARTA(CONTE INEDIT DE MIQUEL LLOR)

Presència de "Don luan"

La senyoreta Marta, ir bÉ que pel no-vembre complirà quaranta dos anys, cadav 1 fullavegada que el seu cunyat omple ad'empadronament li'n lleva cinc o sis, totremarcant-ho amb uns quants mots d'iro-nia, sense malicia, que no arriben pas a labefa. Els dos nebots, i la neboda i tot, mésde dues i més de tres vegades han ajudataquesta mica de broma del pare amb al-guna allusió mig pietosa, mig enriolada.Però a la tieta nu li ve gens de nou, i perho desentonar, també somriu, poc o molt.

La senyoreta Marta sol dir a les perso-nes amigues que és una noia molt indepen-dent; mai no li ha fet por anar sola pelmón, mal sigui de nits, encara que finsavui no ho hagi provat. Fa anys que vaanar a Lourdes i a París amb unes cosi-nes; però com que eren senyores casades,d'aquelles que aviat s'enfaden, que sempretenen ' raó, les obeí tant, que no va veuregairebé res de París mi de Lourdes. També,ha visitat Mallorca, i ben sovint Montser-rat ; perL sempre ha 'hagut d'anar amb lafamília, i com que abans havia de donar lamà a alguna de les criatures ytan entrema-Hades que sempre us tenen amb l'ai alcor), i a hores d'ara la germana s'infla i lifart qual els turmells, ella li ha d'estar aprop, mentre els nebots se'n van amb lajovenalla i el cunyat pren cafè. Això fa quela tieta Marta encara no ha pogut enfilar-se mai a tap d'aquells cims tan arriscats,que de segur sha de fer perdre el món de.q g n Avista.

Actualment, els nebots sóti uns xicots quefan goig. El • gran ja fa qui sap el tempsque no surt amb la tieta a passejar com so-lia pels indrets més verds de Pedralbes.E nebot només se li acosta quan els 7linersli escassegen : i per cert que és ben sovint,puix que el pare mo li'n dóna gaires. Latieta Marta es fa càrrec del que són divuitanys pera un estudiant que segueix unanoia subtil, a la qual ha de comprar .rametsde violes i capses de bombons estantissosamb un llaç verd, de seda artificial.

La tieta li dóna d'amagat cls seus estal-vis, perquè ella no necessita res; té el platsegur a taula i un llit blanc a la cambradel primer pis. Llàstima que la claror novingui gaire bé al mirall; que hi hagi clipsd'humitat al sostre i que la finestra no siguiben acarada a l'indret del mar o de la mun-tanya. Pero als xicots •els cal estar a propde la •terrassa, por als seus entrenamentsespoftius, i la neboda no vol estar Iluny dela cambra dels pares i necessita el balcóperquè ja festeja (detall només sabut i em

-parat ppr la tieta, .Però la tièta Marta sols ue s'aboqui aq

la' ñnestra, veu una gran estesa de marla platja ;lluminosa, corbada . i amb un telde boira a les tardes, com aquells dibuixosqúe guarda de la Riviera ; lloes que ellaprou hauria vist més d'tuta vegada si s'ha

-gués cisat.Ara, si la germana es óroba bé, cosa que

no s'escau gaire . sovint, passeja algun mtg-dia d'hivern assolellat o alguna tarda delbon temps. Es fa un pom amb fiors de mar-ge, lierb no gosa pisar-se'l al pit d'ençàque els nebots , 'se li'n van mig riure ambunes veïnes, gracioses, vestides de blanc. Liagrada miràr tot. - Barcelona amb el marben ]lis al: fons, de color canviat segons lestemporades ; `él fum de les xemeneies, dreti valent els dies clars, " baix i somort les tar-des nuvoloses.

S'ha posat a la venda

Un Tifóde Josep Conrad

en la `Biblioteca Literària"

Administració i venda:

Llibreria C A T A L O N I A

Plaça Catalunya, 17 - BARCELONA

ifundir, cada dia li semblen una mica mésmeravelloses.

—M earta divina.—canta la veu remota, nun sospir que l'embriaga com un perfumtorbador—, encara que fa sort no ho vol-gués, jo tornaria ; no sabria viure allunyatde'- teu encís.

1 l'aire material feia voleiar els cabellsdaurats de l'enamorada sota el gran capellguarnit amb ocells i margaridoies, i la fal-dil la de mussolina deixava entreveure el peui fins dos dits més amunt del turmell.

Marta tanca la finestra i se'n torna aprop de la família, sense trobar mai unaescletxa on encabir la seva tendresa, comel vol incert d'un ocell desaparéllat.

* *

1 «Morta la, meva dolça muller, sol, • ambla fortuna consolidada vinc er veure't

***

Perú per sota els poms dé Dors dels mar-ges, de les cortinetes amb llaçades blaves,dels cinturons i medalles, de la configuraciódel cos de la tieta Marta, que serva el vaguesenyal del motllo d'una elegáncia de vint-i-cinc anys enrera, alena una segona vida,profunda com un corrent de riu subterrani,que ningú no sap. 'Es un amor ; més bé,el perfum d'un amor, que la senyoreta Mar-ta guarda en el record com urt flam de ben-gala emès en la soledat de la seva vida.

Cada matí, tot vestint -se per anar a mis-sa, mira el mar des de la finestra. 1 pensaque lluny,. cap on el mar ja tomba, hi haun minyó, - bru de rostre, de passa. coratjosa,que 'se ^n'bi da anar, amb la febre de l'or,esperançat de tornar en un no-res. Fa vint-i-tres' ánys que tots els vaixells del mon,vells i nous, tard ^o d'hora hán vingut a an-corar al port, dé Barcelona, i cap no li harestituït aquell xicot que va dir-li les parau-les .més sublims de l'amor i que ningú mésno li ha repetit, perquè Marta no s'ha vistamb cor d'escoltar-les de ningú més.

Prou estava segura que tornaria!' De capa cap .de cinc anys no va dubtar-ho, perquèl'enamorat era un home que parlava ambfermesa i quan la mirava els ulls li lluïensense vacillar, ben oberts, cóm només gosenles persones que diuen la veritat.

Després, les cartes que minven pins que jano se'n .rep cap. Marta plorà d'amagat, per-què no se n'adonés la família, prou enut-jada per la seva tossuderia a no voler ca-sar-se. El va creure mort, però' en una festaacasa d'uns amics; trobà la germana d'ell,de l'Albert .

-Grà'eies •a "Détl, està bé—ii va: respon -dr^e-- Malgrat el, • çlinïa d'aquelles terrée,diu que d'ençà que vá casar-se, 'li provacom si fos del país.

I Marta anà esdevenint • la tieta Marta,posada a l'ombra de la germana casada.Com que tenia bon gust i voluntat, cosí lesrobes més simples t delicades pels nebots,els vetlla les malalties (perquè el pare eraun horno molt series i encaparrat amb elsafers i la mare massa sensible per veure so-frir Jes criatures) ; regà les plantes ; vigilàla cuina i fou la guardadora del bon ordredels armaris. .

Ella no ha estat mai una persona mana-da ; els parents diuen que si feineja és per-què vol, i la veuen cosir i cosir; tranquils,amh el repòs dé consciència amb què mireuels simples esdeveniments' de cada estona.Festes de Pasqua, de Nadal ; primeres co-munions ; aniversaris ; mes de Maria.; dia-des en què la tieta Marta, silenciosa i bellu-gadissa, pujava i baixava del matí a la nittots els graons d'aquella casa. Els pares iels fills, com que eren la família -autèntica,celebravon les festes ; la tieta, que els viua prop, adherida com un afegit, sempre haparticipat de les alegries a la maneras d'unconvidat que ajuda a fer el dinar i m'és elresponsable. Quan la diftèria duia algundels fills, com " qui diu a ,les portes de lamort, el plor més desesperat pertocava a lamare; la commemoració d'alguna data im-portant era dedicada en homenatge al pare.1 la tieta Marta, 'la peça escadussera, reiaen to menor, i si per cas tenia ganes deplorar, esperava ésser sola.

Però, un cop sola, obre de bat a bat lafinestra, que no dóna ben bé ni al cantó delmar ni al de la muntanya; fa vint-i-tresanys que s'hi aboca i intenta fixar l'esguarden la.. ruta blava que seguí aquell minyó res-plendent com un déu. I les paraules de l'ena-

. morat, de tant acaronar-les en el seu ente-

La lectura d'aquest darrer llibre de JosephDelteil—Don Juan (París, Grasset, a 930)-

-m'agafa en el bo d'una tasca crítica sobreTirso de Molina i la literatura donjoanesca,que em mena una urgència editorial. Tan- 1mateix, l'obra de Delteil no aporta cap puntde vista important que renovi la llegenda delseductor ; si per ras hi ha quelcom de nou ésreferit a lasicolo la del rsonatae o aP g l^ nqüestions de detall u d'anècdota.

El que hi ha—sobretot—en la nova v isiú

c

i^

^: ,

Joseph Delteil

de Delteil, és un perfum profundíssim de poe-sia. Aquesta essència poètica a què ja ens téacostumats—d'ènçà de la meravellosa re-crea-cié de Jeanne dard—l'illustre'autor de Cho-léro.A part d'això : ¿uuin relleu presenta la

figura del' Burlador de Sevilla tal com haestat interpretada per Delteil?

L'esquema espiritual de Don Juan — unhome fiblat per .l'amor en lluita contra unDéu que l'hi produeix. Una protesta de I'ins-tint (Gendarme de Bévotte. La légende deDon Juan. a vols. París, ¶91 i)—, ha estatobjecte de l'empremta de 'totes les escoles li

-teràries que s'han succeït del Renaixementençà. Hi sha, doncs, damunt el Don Juan re-naixentista que passa per ésser el primigeni,una sèrie de Burladors que resppnen ,a lessuccessives concepcions estètiques, a 1'emp^tr

, de les quals han estat bastits. Don Juan éssuccessivament .pagà, cristià, materialista, ro-nt ntic devádent. heme da,farsa,.i heme-dqt agèdiat Home quo es .salva - .11oure que escondemna.

Des de Tirso de Molina a aquest JosepDelteil que marca — en aquest moment — ladarrera fita,¡hi ha una llarga sèrie de resta«-radors de la figura dei seductor il.lustre. Lallista que podríem extreure, íntegra, de qual

-sevol història literarària, inclou noms comels de Molière, lord Byron, Corneilie, Goldo-ni. També, en un segon .terme, José Iorrilla,la versió dramàtica del qual 'hem après amenysprear amb cinquanta anys de parodis-

me i cursileria.Parahelament a la literatura dunjoanesca

d'avui—a la novella, , al teatre, al film—s'haposat de moda l'estudi clínic de Don Juan.No manca, naturalment,. la presència deFreud, la confusió entre Don Juan i Casa-nova, ni el trabucament hislúric de lesdues branques reals—Tenorio, Mañara-damunt les quals s'ha bastit la llegenda.

Anotem ara quina és la posició del leersonatge de Joseph I)elteil davant de la n. ul-titud de reflexos que ens dóna la històriadr la literatura.

En .primer lloc, 1)on Juan és--al llibre deDelteil—una figura ; profundament cspanyo-la. Farinelli, Morel-Fatio que en defensenl'itialiamisme no hi estarien d'acord. I bé.Cal reconèixer que Delteil ha vist em DonJuan una arrel int(nsíssima d'espanyolisme,i no pas cap atribut extern. (I)on Juan ésun xicot ros ; lluny de tota pandereta de ti-pisme físic, per tant.) En segon terme, calassenyalar l'atenció de l'escriptor vers lainfància del Burlador. Va haver-hi un tempsen què els novellistes enfocaven la figura de

Don fems a l'hora de la seva decadència.Semblava una venjança cruelissima de lahumanitat contra el seu vitalisme insupera-ble, de arecordrnan de l'amor» (Gecé). Es des-crivia minuciosament el moment del seo pri-mer fracàs ; l'instant en què Don Juan esdescobria, aterrit, la primera arruga, el pri-mer cabell blanc, o la primera tràïció de hdona. 1 bé. Ara sembla que és l'eclosió delseu esperit, la seva adolescència el que atreu,amb una mica de curiositat clínica, els es-criptors.

Encarat ambiciosament amb l'adolescènciadel seductor, Joseph Delteil cerca una expli-cació mística per al seu temperament. D'in-fant, Don Juan és atret—endut per un vagueerotisme subconscient — a la devoció de l;íVerge Maria. Recordem les Madones del Re-naixement ; això ens ajudarà a compendre l>força sensorial d'aquest culte de Don Juan.

Menant una vida salvatgina al càmp andalús,

Don Juan arriba a la seva iniciació sexual.

Un dona, però, resta sempre hors désir : Te-resa, que inclou un símbol místic. La Dona--La Verge—en oposició a les dones. '.Aquestcamí espiritualista — evidentment .oposat altipus de Don Juan, renaixentista i pagà

-mena Joseph Delteil a una explicació del tem-peramentde Don Juan per la fe. Don Juan

és, segons Delteil, l'home que creu ;' i—sobre-tot— l'home qhe creu en l'amor. Delteil re-fusa l'obsessió sexual ;'Don Juan est 'le pre-mier homme sans doute qui ait élevé l'amourphvsique h la hauteur d'un Sacremeni.Aquesta barreja de mística i erotisme lisembla a Joseph Delteil característica deDon Juan. L'encens — suprem afrodisíac' -

és l'olor específic del Burlador. Al comença-ment de la Santedat, elis diu, hi ha l'ardor,

que és típic en el nostre aventurer, IEtcè-tera•Per bé que ens suggestioni la magnífica

revisió que d'aquesta figura literària ha fetJoseph Delteil, i restan encara corpresos enla seva poesia, no sabríem estar-nos de de-

nunciar la disparitat d'aquest 1)on Juanamb el seu patró 'renaixentista. Li sobra es-piritualitat i li manca empenta. El DoyJalan típic és arravatat materialista, cínic,g olier, sense complicacions; tarambana ioblidadís. Aquest últim és sentimental irespectuós amb els seus íntims records. Del-teil cerca relacions entre Don Juan i figure,medievals que són .precisament la seva antí-tesi. Tampoc podem passar sense protesta lescañçons que s'intercalen a Pobra—certamen!xopes de poesia—però que no responen acuïtat meravellosa del cantar popular. '

A part d'aquest error de visió total; so-vintegen' les troballes anecdòtiques, la versiúde' convit de l'estàtua, la mort de Soledad,que inclouen sovint una gran quantitat•d'es-sència poètica. També és plena de suggérén=dies la trajectòria imperial que dóna al tem-peram'ent del :seductor, L'home que—segoUsdiu -- ''ént`br$rUa •poúr 1lafPemá.*e' tb+tzïrréd auéres pour la Flortde: ..c áat oir Jérusadeen":

runa.EM DÍAZ ; PLAJA

NOVETATSEN CAMISES1 Jaume I, 11TelèL 11655

fot >ucint li eseau trobar alguna senyoraconeguda.

A nostra—D'on 've tan capficada, la no a Mar-1 arta?—sol dir-li amb benvolença—. Que téel promès aquí a prop?

Ella somriu perquè no sap com posar elsbraços i tampoc "no és cas de correspondre.amb dureses les persones que us adrecenla paraula, sense mala intenció de segur.

—Ja véns de collir caragols ?—l'interrogae; cunyat, aixecant els ulls del diari, si percas a Marta li ha passat pel cap donar untomb, quan há plogut de fresc.

--Marta—es plany la germana tot deco-rant-se les ungles amb esmalt de rosa—, ten'has anat, i 1a cambrera m'ha rostit ambla planxa un altre llençol.

—Tieta--pidola la neboda molt baixet—,hauries de venir a ajudar-me a respondre lacarta de l'Artur : jo no sé què dir-li.

PMarta via ! : Cu, que t'he dut en el meurecord com un estel ignorat de tothom. Séque no t'has casat ; sé que la meva malifetaés imperdonable, però em refio de la tevapietat. Demà a la tarda aniré a casa del teugermà ; és per tornar-me'n o por quedar-mcdefinitivament...»

La tieta Marta ja sap de memòria la car-ta que ha rebut avui, a l'improvís. L'excu-

sa de la migranya i'ha alliberada d'interro-gacions enutjoses de la família. A més, quèli és ja, la família, si ell, !'Albert, ha tor-nat? Tampoc no li ha calgut abocar-se a lafinestra, perquè ell és a Barcelona, respirael mateix aire d'ella, potser dorm ben aprop, potser sotja entorn de la casa per uncas que ella sortís.:.

S'aboca a la finestra ; se'n va cautelosa-ment al balcó' de la sala. Cel negre, ambl'ombra blanquinosa de la Via Làctea- es-tesa de biaix. Els jardins de Pedralbes per-fumen l'aire i3'abril que passa pel front de.Marta i li ondula el vel. Són els mateixos

at i -estels, els mateixos arbres, la mateixa i 'xa felcitat d'aleshores.

—Albert ! _ profereix Marta, palpitant,amb esgarrifança d'haver sabut articularamb els llavis aquest nom gloriós.

I vénen les hores, terribles, eternes, d'a-quella nit passada al balcó, més -lenta quevint-i-dos anys d'espera inútil. Després l'al-ba ; el matí ; el dinar impossible ; el cunyati la germana que se'n van a rebre uns so-cis.de la fàhrica; la neboda que surt ambles amigues. .

Marta, sola, lliure, àgil, deixa la carta iobre l'armari per escollir el vestit que esposarà. Ni el blau ni el morat ; sinó aqúestmés esponjós, vagament de color de rosa,que s'adiu' tant.,amb els cabells rossos:

Lš cinh..' L'Albert vindrà a les sis. Les. mitges el - collúret, el perfum de violeta.Li ad afanyar-se. Eš posó el vestit; s'acos-ta al mirall ; somriu..,' r

Però de seguida ja no somriu. Es " ara,tot d'una, al. cap de vint -i-tres anys, quans'adona de debò que té els llavis mustis, - elrostre pansit, la blavor dels ulls . .sense `és-dat, les espatlles neulides sota la blonda delvestit de color,.de rosa, que escau tant a lesrosses. • . . , - . .,,

1 recula del, mirall, esporuguida, .com sivolgués rebutjar l'espectre de la Marta que!'Albert. havia estimat. Com gosarà oferir-liaquella ruina disfressada de noia? Jugarà lafarsa grotesca 'd'•un,.record d'amor?

Es justametít ara quan la servent anuo-cia que ell ha arribat. Marta seu una micaperno caure. L'amor,.l'embriaguesa,.i'alli-berament, ]'esperen rera aquelles quatre por-tt.s closes.

—Ja vinc---diu, aixecant-se.Ell l'espera :: ,espera la seva Marta ; però

ella no és pas la Marta que d'ençà de vint.i-tres anvs lluu com un estel en l'enteni-ment d'Albert; Caldria ésser ben cruel pergosar llevar-li aquesta il.lusió, a ell, que li'ndeuen quedar tan poques!

S'atura al pas de la porta.--Digues-li—articula molt baix—que no...

que no sóc a casa... que no hi seré mai...que no torni més..• que no el conec...

Sent el cop de porta. Per entre el .torbque envolta Marta, com si se la volgués em -portar, resta un sol.,pensament: veure'l.'V.afins, les persianes del balcó i encara hi ésa temps. Per la reixa del jardí surt un homecorpulent, cap cot, un sector de calba persota el feltre, el clatell desbordant. Perú noe1 veu, perquè de seguida tanca els ulls. Novo 1 que aquell senyor sigui l'Albert.

S'abandona al plor més desesperat, finsque de sobte entra la germana.

—,Marta : què fas vestida així ?,.. 1 de--- -- ------- --- -- ----- què plores arar...Pera Marta ha après tant de recatar-se, •JOIES

RELLOTGES

J. ROCAR61a. del Centre, 33Passaf e Bacará(, 2

que no li costa gens distreure la germana.—Afanya't a baixar ; hem de preparar

unes quantes coses perquè avui soparan acasa els socis d'ell. Cuita.

La germana entra al despatx del marit.—Així que he arribat, pujo i em trobo la

Marta vestida com si hagués d'anar al tea-tre, i plorant.

—No en facis cas—sentencia l'home, ambl'aplom d'un observador—. Ho fa l'edat.Com més anirà, més estranyeses li veuremfer.

—Prou que sempre ha estat estranya. Mar-ta, no .baixes?

1 Marta,, abans d'obeir, torna a mirar perla finestra, cap aquella ruta blava que menavers el país on hi ha un minyó brillant, ena-morat, que va prometre dur-li la felicitat,rara com una flor de l'altre món.

MlQtuet. LLOR

ORTOGRAFIA CATALANA Per T OSA OBRADOIRS

Es el llibre que necessiten tots els que vulguin escriure correctament el català, d'acord amb les normes de l'Institut d'Estudis Catalans.

EN TELA, 6 PESSETES - EDICIO ECONOA ICA, 4`50 PESSETESEs pot demanar a totes les bones llibreries de Catalunya o a l'Editorial Cultura, Rosselló, 148, Barcelona, que l'envia per corren certificat, franc de

ports, en rebre el seu import per gir postal o segells de correus

Una meravella de la ,tècnica alemanya

Albiol G. i Riera S. L.Passeig de Gracia, núm. 42 = Telèfon núm.15345

Ernest Van Duren i Edmonde Guy

MIPAI3DR s

Present i esdevenidor del teatreEl panorama del nostre món teatral que

Carles Soldevila publica en aquestes ma-teixes pàgines, ens estalvia d'encapçalaraquest balanç de temporada amb aquellaparaula tan estiuenca de crisi.

Els nostres teatres devoren totes les obresque les .empreses anuncien tenir en carteraa ! començament . de la temporada, més unnombre igual de traduccions i adaptacions.Cal afegir les represes d'obres ja estrenades.

Així, doncs, no és crisi de peces de teatre,sinó crisi d'èxits de durada.

Les temporades es mantenen a base deles obres dels autors familiars al públic.Doncs, també crisi de mous autors. I re-marquem que autors que en temporades an-teriors feien els veritables èxits i veniena ésser com els puntals de l'empresa, uraja nc es mantenen tant de temps en elcartell. Això d'una banda. D'altra banda,ela autors novells—llevat d'alguna excepciódonada en temporades passades— no entrena1 teatre amb èxits que puguin polaritzarcap a Ilurs noms l'atenció del públic. Aixíresulta que la potència d'admiració del nos-tre públic cada temporada s'aplica a unnombre més reduït d'autors. Sortosament,sembla que l'interès de l'espectador pola-ritia en els noms dels literats normals.

Els autors novells que han estrenat aques-ta temporada han trencat definitivamentamb els motllos del .nostre teatre noucen-tista-tradicional de la famosa trilogia ençà.

L'únic supervivent d'aquesta trilogia, San-tiago Rossinyol, amb Miss Barceloneta, haobtingut un èxit personal. Els emigrants,d'Ignasi Iglésies, fou escoltada amb ungran respecte a la memòria del popularescriptor, com digué el dia de l'estrenaJoan Mínguez..

D'Angel Guimerà, l'aniversari de la mortdel qual s'escau aquests dies, s'han reprèssis o set obres.

De reminiscències guimeranianes són elshendecasíllabs de Pirateria, d'Ambrosi Car

-non. Aquest autor, que al començament dela seva carrera féuconcebre esperances ambEpitalami, aquesta 'temporada, amb Moldl;o l'inventor, ha passat de la truculència sen-sitiva a la truculència ideològica pueril.

D'una vèrbola truculent i d'una acció nomenys truculent és Peter's Bar, de RamonVinyes, Vinyes ha remogut amb conferèn-cies i polèmiques vives l'aire del .nostremón teatral. Vinyes, però, és un home deteatre. Sent el teatre. Vigorós • i voluptuósde la paraula,- vol portar a les ' . taules allòque • ell - sent. 'Però li manca; precisamentper ,excés de; vigoria i de . voluptuositat dela paraula, l'expressió senzilla, serena deforma i prenyada de suggerències. Quanvol ésser •serè, ho és tant que fa cites lla

-tines, com en, ,Qui no é; amb mti.., Aquestd,esardre cca9tuat pcl fgnS,desordenat de_ l'acció.,

. Millàs-Raurell ha teestrenat la comèdiadramàtica La sorpresa d'Eva i ens ha do-nat dues traduccions : Fi de jornada i Elcarrer, tot al veli teatre del carrer de l'Hos-pital. 1 Maia, al Tafia. Millàs'-Raurell, ambmotiu de l'estrrèna d'aquest poema de Gan-till'oh, • ha escrit que aquest era el teatreque algun dia Ii serà permès de donar-nas.Panmatei t, -e1 camí iniciat amb La llotja,i seguit . amb. ,La sorpresa d'Eva, és tencamí ben oposat al que segueix el marinerautor de Maia .i Déjrarts.

Carles Soldevila, amb Escola de senyores,construeix un aou esglaó a l'escala queens permeti de donar al pèndol del nostreteatre ]'impuls que el faci o•cillar amb nor-malitat.

Josep Maria de Sagarra ha obtingut i'è-xit de la temporada amb La filla del Car

-mesí—creació de Josi fnña Fornés. 1, no su-tisfet encara, ha estrenat la farsa El cas+bel senyor Palau i ha reprès el seu teatrepoemàtic amb • Gardènia, superba creaciód Enriqueta Torres. Josep Maria de Sagarrnha donat al nostre teatre una vigorosa ale-nada, el madura amb un madur de lli-mona.

Pous i Pagès, esperit vigilant i obert atots els aires teatrals del món, ens ha donat,amb Vivim a les palpentes, urna comaliatota tensa d'emoció, ha tancat dintre elstres actes tot el seu coneixement d'homede teatre i d'observador de vides. No hiha cap paraula sobrera; no hi ha cap diàleginútil.

No és gaire còmode encabir en una co-lumna tot un resum de les obres i delsautors que han passat pels nostres esce-naris aquesta temporada. Perillaríem de feruna anotació d'obres i d'autors : Avelí Ar-tfs, Bernat i • Duran, Duran de València,Vallmitjana, Lluís Capdevila, Roure...

A més, caldria anotar, també, les com-panyies franceses que ens han visitat : la

de Germaine Dermoz i les Galas Karseaty,amb obres d'.A. P. Antoine, Bernstein,Achard, J. J. Bernard.

Després vindrien les traduccions : Marti-na, El carrer, Maia, El crim de Vera Mir-zelen. Fi de jornada, Tararí, La preso-nera...

Ha ingressat a la nostra escena la 'pri-mera actriu Enriqueta Torres. Aquest fetens compensarà del fet que la primera ac-triu Josefina Tàpies se n'hagi tornat alteatre castellà. En canvi, ha ingressat I'ex-eellent actor cómic Amorós.

Caldria parlar també de si hi ha guanyo no hi ha guany en la tasca dels nostrescòmics. Nosaltres creiem que sí. Hem vistjugar la difícil Martina amb un conjuntben disciplinat. Hem vist jugar El carreramb una empenta admirable. En canvi,ens hem decebut davant el conjunt de Fide jornada. 'Els nostres còmics pugen denivell quan tenen entre mans una obrabona—exemple, l'estol del Talia en les re-presentacions de Gardènia.

Caldria parlar també dels decorats. Es-mentarem únicament la incorporació a lanostra escenografia de les maquetes deFrancesc Fontanals.

En fi, la temporada de teatre 1929-30 és,per molts conceptes, superior a la tempo-rada . anterior.

. RENOS PEL

Vaig conèixer el ballarí Ernest Van Du-ren, el suïcidi del qual comenta abundant-ment aquests dies 'la premsa estrangera, a.començos de febrer de 1922. Fou en et tea-tre vlogador, de París,- on treballava enunes rrmatinées d'art» organitzades, a 1'em-par d'una literatura preliminar del Dr. Mar-drus i amb música de Poulenc i Satie, peruna mena d'Aurea que com a dansarina honecessitava ben bé tot i que es feia dir('aryathis, com qui no diu res.

Jo acompanyava l'inoblidable Ferran Ba-

yés, de qui hauré de parrar amb exteth'sió'en un proper número d'aquest periòdic apropòsit de la IliÇó que, segons eh "senyor

barceSebastià Gásch, ens ha donat alslo—nins la revista 'anglesa del Palau de Pro-jeccion s, En Bayés duia de cap presentarLi Principal Palace, vist l'èxit del quadrofamós de la xemeneia, un altre quadro denu integre, però animat, 'i 'havia pensat enel del Paradís terrestre que dos mesos abans.velé.al Ba ta clan de la capital francesa;` ien-térprètat preFrsattffant a plt Uávr I}ttrt zà P fertina dbña d iunà"11ell6sa' rétitraóidJnàtitia : la'Moscovina,

Edmonde Guv'i les seves dúes germanesactuaven alesbòres a l'esmentat ttíusrc hallparisenc, on la directora, la cèl`ébré'madaméRasimi, les cuidava a cor que vols perquèl°'1 de llur cognom; creta que li''; porta-ven sort EI «partenaire»' d Edmondé Guvera el rus Simon Malatzoff, molt'cohegutací per haver-hi passat la guerra; tenia unaAcadèmia' de ball a la Plaça' Reial i arribàa gastar cèdula de vuitCtia classe.

Cobejava Van Duren el pr'ojecté de fbt-m ir parella amh Edmondé Guy, i En Ba-yés no volia altra cosa qúe unir-los 'i fer

-los debutar a Barcelónaï Però Edmonde Cuyestava sotmesa per un contracte a'Mme. Ro-simi i per a rescindir- lo havia:.d'abònar deumil fra . ABayés, home per al qual 'ibo

existicii rmposstbles, ho va arranjar; upro-fitant una bronquitis spferta per la formosaartista, va acgnseguir que els metges li acon-sellessin uns dies de repòs a la Costá Blavai, obtingut el corresponent permís; !EdmondeGuy, en lloc d'anar a Cannes, vingué aBarcelona.

Quan Mme. Ràsimi se n'assabentà ciema-ná, per via judicial, els deu mil francs d'in-demnització. En una espiritual uplaidoirien,que mereixia ésser subvencionada per la nos-tra Societat d'Atracció de Forasters, HenriDarmon, l'advocat d'Edmonde Cuy, sostin-gué que el clima de Barcelona era compara-ble, i fins potser millor, que el de Cannes:El lletrat de la part contrària féu tambél'elogi de les condicions climatològiques dela mostra ciutat, però objectà, amb un reta'lide El Diluvio als dits, que ,passar la conva-lescència d'una bronquitis t exercir en un

Carme Montoriol, la traductora de totsels sonets de Shakespeare, publica en l'úl-tim número de La Revista la traducció envers català de Cimbell del tràgic anglès.

Cimbelí és una de les obres més extensesde Shakespeare. La traducció catalana ocu-pa dues dotzenes de pàgines a dues colum-nes de versos atapeïts, de l'ampla revistade López-Picó.

La traductora de Shakespeare reporta ene' pròleg extens que precedeix l'obra, la ges-tació de Cimbeli. Del famós conte de Bo-caccio en les narracions que formen el De-cameró, que comença amb una suculent con-versa entre mercaders en un hostal de Paríssobre si la duna fa cornut el marit amb lamateixa facilitat amb què el marit s'oblidade la pròpia dona, Shakespeare en féu un

drama que passa entre reis, cavallers, damesi servents, en uns temps interessants de lahistòria d'Anglaterra.

ESPECIALITATEN LA MIDA1 Jaume I, 11Telèf. 11655

escenari el paper d'Eva en trajo d'època, nolligava.

La sentencia fou condemnatória.Edmonde Cuy i Ernest Van Duren debu-

taren al Principal Palace el dia t+ d'abrild'aquell any, festivitat de Pasqua, en la Re-vue t Zig-Zag, que estaca la a la 145 re-presentació. Es presentaren en un quadrotitulat A través de la, pantalla. Desprésd'unes danses filmades per ells dos, un trosde les quals era projectat al eralentin, reben

-taven el teló de projecció i apareixien .daltd'una escalinata, que baixa

-ven en mig de les frases pi-caresques que improvisavaSuzy Darby i de l'admira-ció del públic. Reapareixienmés tard en el quadro Adami Eva, que constituí el pinyolde llur actuació.

Ni 'Edmonde Guy ni VanDuren no eren dos gransdansarins, ni molt menys.D'una plàstica perfecta, fo-ren sempre dues grans figu-res decoratives, i mai noaconseguiren arribar més en-llà. Tantes vegades com s'hoproposaren, la crítica elsbarrà el pas. La neurastèniade Van Duren proveniad'això. Contra el que s'hadit, no usava t+ xics de capclasse ; el que l'anava em

-metzinant era l'hostilitat dela. crítica. En desembre del'any 1928, m'ho confessava,apesarat, _en el seu camerídcl Palace..

Edmonde Guy i. Van Du-ren estigueren entre nosal-tres un mes just; s'acomia-',duren el 14 de maig, a la185 representació de la re-vista. Marxaren disgustadís-sims. Van Duren, xicot cor

-recte, em confessà un diaque volia matar un abonatdel teatre. Per què? Perquè;amb•referència a 1',Edmonde,s'havia vantat de quelcom

que només havia existit en la seva ment desàtir. Aquell dia, en què Vam Duren emparlà amb manifesta confiança, vaig volerésser indiscret sobre el punt que resultavaper a tothom un misteri.

-,Edmonde es...?No em .deixà acabar.—:..¢s el, meu ídol.Fou; doncs, a1 'Principal Palace de Bar-

echona on Edmonde Guy i Van Duren tre-ballaren, formant parella, per primera ve-Bada. L'èxit mateéral;ela,aftvorí, des;d'ales-hotés sense interrupció. A "L'Hivern d'aquellmateix any 1922; el públic parisenc cis aplau-df, al Concert Mayol, sense reserves. Penóquan,- fúgint del marc de la revista, es llan-çaren a:presentan isolat 11ur número de dan-sa, .els crítica els, desferen a esgarrapades.«Allà en gairebé domina l'austeritat, a causade I'éxtremat esforç i del coratge heroicque formen el triomf dels excèntrics i elsatletes, han vingut a portar l'atmosfera vi-ciada de les revistes de gran espectacle, fentdesbordar el - teatre- de la suggestió erMioapor damunt del de la realitat plóstica.rr Així,s'expressava una de les més autoritzadesveus de la crítica, la d'André Levi:nson, enparlar d'Edmonde Guy i de Van Duren.

El mateix Levinsón, que sosté que el mu-sic-hall és i ha•d'ésser ((implacable i lúcid»,tornà ala càrrega, sense pietat, constatantla indigència de concepció i d'execució de lesdanses dels dos artistes .i afirmant que «ni

' l'hàbit fa el monjo ni la nuditat és per ellasola unavalor d'art».

Cas haver 'tractat els artistes, cal haverconegut personalment Van Duren,,extrema-dainent sensitiu; per compendre la dolor queaqueixes censures havien de produir-li. Dar-rerament, encara, li Fou adreçada la quemés pot ferir un dansarí : que s'havia en-greixat massa.

Pobre Van Duren ! Tenia diners, però limancava la glòria. Altres artistes, com Re-gina Fiory, com Jenny Golder, han gaudit

glòria i fortuna i no s'han resignat a viuresense amor. La vida de tota aquesta gent,contemplada de prop, és d'una inquietud in-exhaurible que fa por, que dóna el vertigende la mort

JonN TOMA'

IV

EI cas del teatre català

d) No )ti ha actors.Què dieu? No hi ha actorsi i les llistes

de sindicat sobreïxen? N'o hi ha actors, isetze companyies volten per Catalunya fentbolos! No•hi ha actors, i vós mateix heuelogiat més d'un cop la fuga dels uns, eltalent dels altres, la força còmica de l'un,e'. do tràgic de l'altre!...

.anem a pams. Hi ha nombre d'actors ientre .aquests .unes quantes personalitats dis-tingides o remarcables. Però ens trobem enun cas semblant al dels autors, amb va-rants que després esmentaré : no hi ha capcompanyia completa, mi cap companvia real-ment especialitzada. Tothom serveix per atot, i pràcticament ningú no serveix per ares.La causa d'aquest desagradable desbatles-

tament és múltiple. Alguns defectes entreels més cridaners que la gent sol imputarals actors catalans, són fills d'una menade casolanisme que — ironies del destí

—ha anat a atacar un gremi que ordinària-ment té fama de dissipat i de rodamon, de

dr.Uixit i de desimbolt. »»L'escola de la vi-

Una vegada, l'autor d'aquestesratlleu volgué fer d'actor.:.

da», que, comptat i debatut, és el millor con-servatori, ha estat freqüentada d'una ma-nera massa parcial, massa incompleta, pelsnostres comediants. !Es per això que si lamajoria d'ells reïxen i fins excelleixen en lafiguració de determinats tipus populars, fa-l len sovint en la performança de tipus per-tanyents a altres medis. Eh el fons d'aques-ta incapacitat hi pot haver la influència dets unint originari, sens. dubte , 1 '.adquisi-

ció d'aquest aire imperceptible que • és elsenyal d'una classe social, no sempre és unafer fàciL.. Però, ;al meu entendre,. aquestadificultat fóra vençuda més sovint del queho és avui, si els nostres comediants de totsdos sexes tinguessin una vocació que sovintels manca. Molts d'ells han perdut tot dalerde perfecció, tota curiositat del món, Llurjeia és més de buròcrates que no d'artistes.

].'escena castellana, del veïnatge de laqual és impossible prescindir quan es volestudiar seriosament el nostre problema tea-tral, exerceix una mena de selecció entreels nostres comediants. No s'enduu sempreels millors, però ens arrabassa els més dúc-til s i els més ambiciosos.

No ens en queixem massa. En l'estat ac-b ol de la :nostra escena, aquestes deser-cions, quemo hi ha cap motiu perquè siguinclefinitives i que de fet no ho són, constituei-xen una mena de «bossa de viatgeu. IEltrànsfuga que s'incorpora a una companyiacastellana,, rep com a primer benefici la im-posició d'una, disciplina que aquí, per mis-terioses raonis, li semblaria intolerable. Eldirector d'escena començarà per obligar-loa tallar-se els cabells — és un exemple

—d'gna manera normal. Li censurarà les cor-bates. L'obligarà a assajar; l'avesarà a les

correccions minucioses, a les represes ener-vants, a les observacions coents... !En unaparaula, l'avesarà a ésser dirigit.

En segon lloc, el comediant català ques'incorpora a una companyia castellana, repel benefici dels viatges llargs. Va i tornad'Amèrica. Dina en els transatlàntics , Trae-ta gent de tota ment — no exclusivamentgent del seu barri...

Déus del cel, què m'ha escapat de dir!No estic fent, amb tota tranquifitat, l'apo-logia de la deserció?

En tot cas, és una apologia indirecta. Elmeu desig no és pas de provocar noves es-Ilavissades, sinó més aviat d'explicar-meamb tota franquesa, sense cap mena de por,el perquè de certes transformacions i de cer-tes superioritats. El meu sistema de lluitamai no ha estat el de l'estruç : amagar elcap sota l'ala.Ara bé 'si en general el fet de passar per

l'escena castellana prova als nostres artis-tes, això no vol dir pas que les qualitatsque hi adquireixen no :guin assolibles sen-se sortir de casa. 'En molts casos, bastariauna millora dels sous, un canvi de règimdins els :nostres escenaris, o una elevaciódel nivell de cultura dels artistes, perquèmoltes deficiències desapareguessin ipso fac-to. Analitzem breument aquests tres factors.

No és pas el primer que he esmentat el

raspalls per atots els usosarticles de neteja — gbjectes per a presents

rambla de catalunya, 40

que té una major influència. Els sous delscomediants castellans solen ésser millors queels dels comediants catalans ; és cert, peròE, diferència és força menor del que la gentimagina. Adhuc es dóna el cas que el ma-teix artista guanya més treballant en catalàque no pas en castellà... I és constant, ialhora paradoxal, el cas que , els mateixoscomediants s'avinguin a treballar a. Madridper tm sou que han rebutjat a Barcelona.Una actriu — és un exemple cridaner d'a-quest fenomen provincianista — va passarInés d'un any sense acceptar el contracteque li oferien a Bàrcelona per treballar coma primera dama, en català : vuitanta pesse-tes diàries i feina assegurada per a nou me-sos. Després, no ha tingut inconvenient allogar-se a Madrid de segona dama, per qua-ranta cinc pessetes diàries...

La influència del ,règim de treball ja ésdecisiva. La .necessitat, queja hem estudiaten altres aparats, de renovar el repertoriamb una velocitat vertiginosa — una estrenacada vuit dies i el .surmenage que repre-senta haver de treballar tarda i nit, difi-culta reàlment )a implantació d'una verita-ble disciplina. El comediant que, en rebreun paper, sap per endavant que, tant si vabé l'obra com si va, malament, no l'ha defer més enllà de quiinze dies, no pot teniresma d'estudiar de valent. Es segur que elsnostres comediants .millorarien un cinquantaper cent si hom els sotmetia.a un règim detreball més enraonat, si poden estar-se d'es-trenar tan sovint, si podien viure menysatrafegadament.

El tercer element que he esmentat com apossible redreçador de , l'estament artístic,és la cultura. ¿Quien dubte té, que moltestares dels actors i de les actrius no tenenaltre origen que la súmàrietat de llur ba-gatge escolar? No sols no han tingut la sortde fer en bones 'condicions les primeres ile-tres, sinó que després tampoc no han tin-gut la d'encomainar-se el gust dé la lectura,ni--cal dir-ho tot-ei teatro qué s'han vistobligats a representar cqntenia, en suspen-sió; aquelles partícules , de seny, 'de psicolo-gia, de savpir vivre, quepan elles mateixesla formen una atmosfera eduçativa. No ; nil'una cosa ni 1''altra:

¡ Pensar, amics meus, que en el nostreteatre ha estat una manera normal de ferriure—i encara ho és—de subratllar còmi-cament totes les paraules o expressions queexcedeixen del vocabulari habitual de lamenestralia menys culta! Hom feia riuretot pronunciant termes com poesia, antípo-des, psicologia. o ignomínia, amb un puntd'èmfasi i amb fonètica castellana. Això noés altra cosa que urna persistència, v,ergo-myant, de l'çsperit de paròdia que va infor-mar et pitárrisme,

Cal per tots els mitjans treballar per lamillora dels nostres actors i. de les nos-tres actrius. Cal trobar la manera de dura la nostra escena homes i dones de to-tes les proçtdèneies socials, ` i no com finsara, gairebé d'una sola" procedència. Elspaïsos normalment constituits 'tenei5 enaquest punt; "a més a més de l'avantatgegeneral que els , dóna la llarga tradi-ció j els . alts prestigis de l'escena, 1 avan-tatge que nosaltres no gaudim de posseirdeterminats estjaments primparats al cairede la burgesia, que solen esdevenir una me-na de vivers artístics, sobretot de, vivers ar-tístics femenins. Em refereixo a la burocrà-cia i a la milicia No us ,en rieu... Perdueel teatre m rrxi com Déu mana, fins cal aixòun exèrcit i una' àdmipïstráció publica'.

Precisament és aquista intordependéncia elque dóna al's' nostres problemes lluir interèsi llur gravetat : tots s'entrelliguen. IEn rea-litat no se'n ot re 1 n .p so ore cap isoladame t

Entrelligats i tot; no manquen de jerarquia.Al capdamunt colloco el problema dels actors.No hi ha,.teatre sense e11s,La història ensdemostra a bastament que per a la prosperi.tat escènica val més un grup de grans comediants obligats a presentar obres mediocres,que no pos un floret d'obres excellents servi -des per un equip de mediocres artistes. Enl'economia teatral, prjmer és el comediant 'idesprés és l'autor. No: •em' reca de confessar-ho,

C.ARLre SOLDEVILA

CATALANS!adquiriu un

10RDIETVal 3 ptes. NovefaE deCLINICA DE BEBES

6, Tapineria, 6(Via Laiela»a

EI Sol serà el seu invifaf si deci-deix festejar les seves noces al

Restaurant del ParcMOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapis-ser. Objectes d'art í de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

pum de Gràcia, 36. Telèfon 16385BARCELONA

Resum MÚSIC = HALL

de temporada Ernest Van Duren

"Cimbelí ", traducció de Carme MontoriolShakespeare, en algunes de les modifica-

cions que féu al conte de Bocaccio, demos-tra, segons Carme Montoriol, que coneixiamillor el 'caràcter femení que aquell autortcscà. Nosaltres, naturalment, a confessió depart, no ens veiem amb cor d'afegir-hi o detreure-n'hi res.

La traducció en hendecasílabs catalans deCarme Montoriol té els inconvenients de to-ta traducció en vers. Però és feta amb elmàxim de responsabilitat i de dignitat lite-ràries.—R. P.

Doctrines feafraisL'altra nit varen representar una obra de

teatre clàssic al Romea. Els còmics, acos-tumats als repertoris moderns, tenien lesmans parades i els braços caiguts. Feienangúnia. Enric Borràs era a una llotjaacompanyat d'uns amics. I digué:

—Es descobreixen si els còmics són bonso dolents, fent obres clàssiques . Així que nopoden ficar-se les mans a la butxaca, fercigarrets, estirar-se els pantalons amunten seure, arreglar-se el nus de la corbata,etcètera, es posen frenètics. El teatre clàssicels destorba perquè no saben què fer delsbraços. Semblen ruaniquins de basar.

SIGNIFICACIONS DEL CINEMA

Fotogènic del Gest Pur«Per a exterioritzar Ic aves concepcions lenciós al de l'actor parlant. Encara des-

artístiques—ha dit Coquelin—, el pintor pos- coneixem films interpretats pels autènticsseetx les seves teles i els seus pinzells ; cantors del novell cinema. De tots els quel'escultor, el fang, el roure, elmarbre i hem vist, sols tres o quatre valen la penaet cisell ; el poeta, la paraula subjecta a la d'ésser considerats. I aquests han estat in-dma ; l'actor no es posseeix més que a si ma- terpretats, no per artistes cinematogràfics,teiá.0 Però quan es tracta d'un actor ci- sinó per artistes .arribats al nou cinemanernatogràfic, el seu campd'expressió es limita a lafotogènia, i dins de la foto-gènia, al gest.

La fotogènia és al cinemaèl que la paraula és a' la li -teratura i el so a'la música tés el tot. rcLa . fotogènia ésl'expressió més pura del ci-nema)); ha dit 'Epstein. I -com sempre que es tracta deteoritzacions - nosaltres elsespanyols que estem sensecamp d'experimentacions di-rectes — ens abriguem sota il'obra teòrica del cineastafrancès. crE1 cinema—afegeix— està fet per narrar ambles imatges i no amb les pa-

Yraules.0 D'aquí que jo vulldenunciar ara una sucessióde plans fotogènics, d'imat-ges ecranianes.

Però si la fotogènia és eltot en el cinoma, el gest éstambé el tot en la fotogènia.Per això una de les prime- ,res coses a reprotxar d nou .,cinema — al cinema parlat,aI"enema sonor—és 1'inte-rès' que ha restat a la foto-gènia purament cinemato-gràfica. Fins .al seu adve-nimeñt, era la fotogènia —d'un gest c- mic, d'un gestdramàtic, del motiu parciald'un cos—el més filmable.Era el tot. Avui la paraula,el so, adquireixen una vita-/litat insospitada. I — sovint ,—fin sotsobrar els nostresulls = distrets, 'perduts — Georgeentre el blanc i el :negre delsfotogrames i les sonoritats o la veu deluvitaphone» i els discos.

Per això' °la fotogènia-encara que perngsàoltres' persisteixi en la seva pura ex-pressió, de silenci de primer element—nocs .. ¡ír el més utilitzable en cinematografia,a .desgrat del seu 'interès essencial, 'Iot elque' l'actor silenciós pensava, sentia o rea;litiaVa ens bo indicava' .amb el gest. Ambell pans conde a a situacions emocionals detipus diferent ; amb'. ell ens interessava

-blanament—en l'acció de la comèdia o deldrama, En canvi, el nou actor—tot i .apa

-rèixer encara--pel mateix' que disposa demajor - quantitat interj retatàva, de formesd'expressió, i b1ida—i 'situa eti un segon- otercer pla—la' importància' fotogènica dclgest pur. • . ..

Realment, hio pbt haver-hi en l'actor par-lantm aquella -puresa expressiva de- l'actorsilencios, ,• Mentre el primer confia .a la pa-:raül'a la manifestació de. : llac seves emocions,elegon la dd supeditar se , .al gest i con-celitratr en ell s tot eI significat de la pròpiaacero. .; .,; ,

Es entrara prematur de destriar i de su-perpoaar ara 1'inturés estètic de 1'actor si-

LAPÉRGOLAes el Restaurant de moda a I'Exposlció

_IIIIIIII11111111111111111111111111111111111111111111111illltlllllllllll111111111111111111111IIIIIIIIIIIIII I I IIIIIIIII III IIII_

,:Segueix ' l • raixa de les grans «reprises» en elslocáls– CINAES» -

= CATALUÑA CAPITOL= AVUI, DIJOUS AVUI, DIJOUS:

= Beau Sabreur De mujer a mujer— Paramount Seleccions "Capitol;o' E

per Gary Cooper, Evelyn Brent per Betty Compson i Clive Brook =

Donde las dan las 4oman La reponer relámpago ._E Fax Paramount.: per Louise Fazenda per Bebé Daniels =_

DISSABTE DISSABTE E

El capifan Sorrell Mi vida en sus manosE (Artistes Associats) Fox

__

— per Warner Baxter per George O'Brien

Chicas de vanguardia MefròpolísE Fox U.F.Ä. E

per Sue Carol i Nick Stuart per Gustav Fr6hlich E= =

^dlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^

Useu pel cap

No cura calvos,

però els evita.

Loción

Enforteix e! cabell

ViVina

Farmàcia: Escudillers, 61

De l'obra mestra de Dupont: «l-arieté»

W . tl' .

[ v EL CIIWEMA v ',aGràcies a l'ordenació dels programes,

hom pogué veure la sethmana passada, enun mateix dia, 1'ariété i la llei de l'hanapa,que és com dir experimentar l'estat del ci-rema l'any Ig25 i l'estat del cinem;1 l'amig28, puix que difícilment podríem trobardues obres més representatives de l'art ci-nematogràfic en les ducs etapes que mar-quen les dates que acabem d'escriure.

1'ariété, la millor películaque ens ha dat _Alemam-a,és tm film l'esclat desigualdel qual empaAideix quan el¡casem, com podíem fer-hola setmana passada, a frecde la superba producció deJosef von Sternberg; de lamateixa manera podríem dirque e] gran Jannings de T'a-riété— perquè en aquesta cin-ta sí que realment és admi-rable Emil Jannings—el tro

-bem d smimdt en encarar-lotmb el formidable GeorgeBancroft. , ,

1 amb, tot, no, siguem arainjustos, ni tractem de dis-minuir la gran calor del filmde Dupont Variété té • en elcinema una importància bis-túrica potser sense parió. Ca-ha ésser genial per innovaren tantes coses, encara queara qualsevol pugui treure unavantatjós partit d'aquelles in-nowaeiops de què acabem de piular.

No podem pas aquí parlar minuciosamentde`Variété. Bastarà que senyalem alguns delsseus valors fonamentals.

El director del film passa a ésser-ne l'autord'Una manera exclusiva i aquí nd hi ha al-tra vedette que E. Dupont, que imprimeix alfilm una rigorosa ordenació que es fa exten-sible no sols als objectes, sinó àdhuc als per-sonatges i al seu treball d'intèrprets. Hi haun estil d'interpretació que porta la signatu-ra Dupont, com n'hi ha un altre que parta lamarca Ghaplin. Hom sent com tots els mo-viments gesticulars són rigorosanrent cons-cients en la consciència del directór.

Dupont emancipa la ((camera,) de la sevaposicití cèntrica que obligava els personatgesa evolü^ionar en circuit entorn d'ella. Enlloc de posar enfront ole la rrcamera» i dedependre d'ella, Dupont posa la «camera»enfront deis personatges, inverteix l'ordredels ïaCtors i .assegura a l'acció una iñde-pendència en l'espai i una gràn ductilitatUn les seves formes d'expressió.

El moviment geomètric que ja coñeixia lacamera», Dupont l'enriqueix amb un movi-

ment psicològic. La posició de la «camera»bu determina tot, i és més important el ca-nieraman, és a dir, 'el que es troba darrerade la màquingas quit l'intèrpret, és a dir, elque està, enfropt d"ello.

Així mateix talla les escenes amb emagos tdia fins alnshorès desèoneguda . El perí-

Fins ara, (n 1 espectacle cinematngràfic elrel de la musica era un rol Subaltern ; Inmusica acompanv.ava eles imatges Ara, ambel cinema sonor, laimportàneia del'elemcntmusical augmentat ens pot conduir a intcr-vertir ]'ordre dels termes, és a dir, que en-lloc una cinta visual amb coem an^••ami+ntd P .musical, tinguem un disc sonor amb unacompanyament visual.

Tothom ha sentit parlar de la visualitza-ció que d'algunes obres de Chopin ha fet la

lla ¡ vattoff de la Suvkiuo, ha realitzat truasèrie de films de dibuixos animats

sencera"Germaiine Dullac, i no fa pals gaire,en aquestes rt`rateixes pàgirtes, dàvem comp-te de la cinta que els artistes associats ha-vien bastit damunt L'aprenent bruixot dePául Dukas.

En aquest mateix esperit, la mateixa em-presa acaba de filmar l'Obertura de r812 del

compositor rus Txaikowsky. Una gran or-questra conduïda per Hugo Rissonfeld técura de la interpretació sonora.

No cal dir les possibilitats immenses d'a-questa nova orientació.

Aquestes temptatives podran explotar ambèxit, creiem, aquelles composicions a pro-pòsit de les quals llurs respectius autors handonat les suficients indicacions literàriesperquè hom pugui reconstruir dramàtica

-ment el procés en el qual elles s'inspiren.Aquest és el cas dels exemples citats delscompositors Dukas i Txaikowsky. Les obresde Richard Strauss, i en general totes aque-lles que pertanyen al gènere poema simfò-nic, es presten per si a aquest tractament;Per bé que sempre resultará un tant arbitra-ri, . convindrem que en els exemples propo-sats aquest factor d'arbitrarietat és reduït almínimum possible.

En canvi, fa esfereir de pensar el que unsquants divertits poden portara cap amb lesobres fonamentals de la música, les qualssón prou musicals perquè siguin refractà-ries a tota transposició plàstica. Amb la mes-quina indicació : Al clar de línea, quinesextravagàncies ens poden oferir amb una

metre regular que ofereix el rectangle de lapantalla secciona les coses i les personessota angles anormals. Hom no es preocupadr la simetria de l'espectacle, i sí sols delseu valor expressiu. Amb una inteiigènciaentrant i i .p de les ex genc es dramàtiques,

hom no deixa visible sinó el necessari i eli-mina més enllà de llum l'accessori.

Entre els films a senyalar dels darrers que

cinematografia de la famosa sonata de Bec-1-hoven,

E1 ,que podria resultar interessant desd'un punt de vista pedagògic, seria la reso

-lució plástica dels motius d'una sonata pertal de fer tangible als ulls del deixeble llurmutu rrs osicro e: formes vis r sd 15 t als çm-Pblen mas mtelly;rbles, mes, clares que lesformes sonores. Aquest procedimentpodriaajudar a fer .compendrel'ordre d'una so-nata o d'una simfonia, i en general de to-tes aquelles 01)ic5 que, per la seva purantusiciilit,rt, no coneixen altre ordre queaquell que neix d'una ptrea ordenació deSons, i són, doncs, absolutament refractt--ries a una traducció literària a l'estil delsrérzarto d'un film.

E1 cinema, amb el seu sincronisme per-fecte, permetia tot això i tantes aitres cosesque no poden ni tan sols prevcure

A casa nostra cl mestre Antoni Ribera hapensat i explicat diverses vegades aquell pro-cedimerit pedagògic, abans ja de l'esdeveni-ment del vitabhone. Ara, l'adveniment d'a-aquest ens ha remembrat .aquelles explica-cions iens plau des d'aquí indicar la pater-.,nitat d'aquesta fecunda idea.

Els dibuixos sonors deixen a voltes entre-veure l'aplicació d'aquest mètode.El din en qué el públic canti durant hi

projecció les cançons animades, per ]'estildei que s'esdevé en algunes de les barraquesdestinades a espectacles que hi ha al Pa-mal-Id, podrà tenir la impressió que, els ni-nots, ell els projecta damunt el 'llenç de lapantalla tot cantant oi cuplct que calina el:seus moviments.

.arma Christie, cl drama d'Eugeni O'Nciil.és conegut a 'Catalun ya gràcies a la 'tra_dueció que IfílEts Raurell lliurà a 1'empre adel Romea ja fa sis nys.

Qui conegui l'obra compendià quina ad-mir;rble oportunitat Clarence Brotivn ha oferta Greta Garbo per palesar la seva intelIgència artística en un rol que al nostrentendre convé admirablement a les ,facul-tats i, característiques físiques d'aquesta ac-triu.

La lectura del sumario que la M. G. 11.ha tingut la gentilesa de comunicar-nos,ens confirma l'esperit de fidelitat amb quha procedit el director Clarence Brown enfer la transpusició cinematogràfica.E1 mateix ens asseguren les fotograbo,

del film que tenim entre mans. Els decoras..i la caracterització dels personatges s'aju:-ten admirablement a les indicacions -d'F.Q'NeilL

11. G, M. ha Iliurát dues versions dialu-gades de la cinta : una enl numv i unaaltra en anglès.

Hom diu que Greta Garbo té una veumascle, tenyida á estones d'alcohol, que s5:-justa admirablement al seu rol d'Anna.

Pirandello a Hollywood;' Després d'Yves Mirande, de Jacques Dc-val, de..., ha tocat el torn a Pirandello..Aquest acaba, en efecte, de firmar un con-tracte amb una gram companyia amrerican,per a la producció de quatre films parlant,1 ha concedit, a més a- més, un dret- d'op-ció sobre l'adaptació cinematográfica de laseva obra més cèlebre . Sis personatges enbusca d'atdór., ..

Pimmdello sortirà. a iat capa Hollywood,r vigilar la realització i a cobrar ^3,5ou

dòlars.Com .canvien les coses! Fncar,t no f:

tres mesos, Pirandello era de pas a Paríri deia categúricament en. un in terviu quon: creia en el film parlant : srNo serà mai,ultra cosa sinó mal teatre. Res de .paraulesallà on les imatges ja basten. Només é^interessant el film sonor, Sobre això tincidees personals, i les he explicades ;.a pro-ductors alemanys i francesos; però aó hiha manera d'entendre-s'hi. El que jo vol-dria eme, gràcies a la sincronització, 'seri:^cl desenrotllament visual de les obres me;-tres de la musica. Un seguit d'ïmatge.s, alògic, sino, .al,contiari, tret del subcon.-cient de l'individu I si hi ha tants film..com imaginacions rndiaiduals, millor-. ' llipodria haver la Pastoral, vista per Claudel.per d Annunzio, per Pirandello... Fóra moltcuriós.1

Ja ha fet bé Pirand€dlo de deixar-ho.cór-ner per dedicar-se a adaptar les seves obres.a! film p;,rJ:,nL

L'era del documentalNo sempre ('5 troben idees noves bonc<

por ,fer-ne unguments de film Es clar- queempre s'hi poden tnobar 'variants. Perú, .d^'

fet, si hi h i un nonmbre determinat .. situ,c-cions caram àtiques, peI' , ,què en çinena n^zha de )aa s.lr , igual ? Es clar que no tots chdur eçtotrs tonen el talent - que„ cal'per trobarloses -renlment noves.

El fet es que ,la similitud d'argument iitints films ha. empès cap , al docunucntjrl.Els i'xits de Uannh, Vloana, etc.; , han prn-:\ at que el públic tambo 's'interessava i• molt,per aqu'sta mena ole films.. 1 , l'home ; de eLnema que no té por de fatigues _,ptrills,eiatges a pulsos salvatges, etc., lit .esticsegur.r,,m, si 5-a acompanyat d'un bon operador,quo portarà un hlnm que .serà un bon nr -goci. 'Ara mateix llegim que la novellista i avi,--

dora '11ttvna s''ha embarcat cali a Ylèxic.acompan y ada _de l'operador Jimmy Berlie.,odard, un documental ál Yuc atan, un dels

1x.1 505 mas acreditats en qüestió .de climadolent.

U i-I altre documental que ofurrà .yrviat l.rParamount, és el de l'expedició Byrd al PulSud. Dos operadors,. J. Rucker i Willardcan den ' cor, han passat amb el coman-dant Byrd dos anus entre els deserts, d^_glaç.

'lviat, un rtrribark al desert del Gobi, aOil campament d'esquimals, o a les Hurdc^,i hi » •inicia «cainer.amenn, asunlights^, ro -Iles de hlm i tot 'd¢ gent en pantalons degolf, que semblen ésser l'uniforme dels opi'

-radors òdhuc dintre els estudios,.

GRANS NOVETATS EN

4:, CORBATES INARRUOARLES

Jaume I, 11Telèf. .11655

Represes importants' PANORAMA

"Anna Chrisfle"

Braucofl, rcrmhle de gest fotogènic

amb un ]vestigi escènic diagonalment apo-sat. Això és : amb un prestigi teatral, imés que teatral, de cantors de jazz-band.

Si ens referim a la 'interpretació de Mau-rice C'hevalier en La cançó de París i enLa parada de ¿'amor, observarem com lessituacions fotogèniques són absolutamenEnegatives. lliguem, no obstant, en defensadel divo,, que no podia ésser d'altra ma

-nera, ja grie ni l'argument, ni les situa-cioriS, 'ni els scMarios cònduieixén l'actor

a uñ . inoment emotiu de pura fotogènia.En canvi el porten constantment a situa

-cions essencialment anticinématogràfiquès,teatrals i oposades. P'ér tant, aquestes obres-la primera sobretot—acusen im resultatantifotogénic. Més que can 'film, La cançó.ele Parts sembla ésser una revista foto-grafiada.

Al , Jolson és un dels pocs actors' que o ïi-i son , possibthtats, No 'sols pcl cinenla soñor,

sino àdhuc pel sihnt., Al Jolson' posseeixun ñéet fotogènic flexible. Un optimismeianqui; tm rictus jueu amarg—mig Chasplin mig Fairbancks—, la qual cosa li ler-met • de resoldre les situacions amb amaseriosa interpretació fotogènica. .

Pera, ' aquests dos actors—Maurice Che-valier i Al Jolson—procedeixen de ls esce-náris dels music-halls. EÍ primor ,, del Ca-sino de París; 1 dels teatres del Broadnoay

gel se on. Per tot això quin a cl ^^eiér ^m en, q 4SPtow Boat saludàrem Joseph Schildkrautcom ei primer actor del cinema inovell.Schildkraut—actor veterà del éínèma silent—té reservat un niagnffic esdc' nidor en elciiwma parlant.

ji-.N P'IQUER:1SParís, juny 1930,

hem revist, cal fer rm Iloc d'honor al ftlm deWellmann : Lina de tantes, saborós film poli-cúac amb Clará Bow i- Richard orlen.

L'autor de Caj5taires de vida hi afirma denou el seu talent La vida dels inquiets aven-turers que es plauen en el risc. El pro'tago-mista ho exclama en una escena ;''aorta tran-quiílitat em. rebenta !

Un debut d'una pura visualitat. ', Escenes imés escenes descabdellant -se sense cap rètolque vingui a estroncar aquest discurs Ilumi-nòs. Tot intélligible dins una lògica de na-turalesa visual. LJgica que neix de 1'asso-ciapió d'imatges, El personatge que veu comporten el criminal a la cadira elèctrica, portala seva mirada' al sostre, d'on penja unalàmpara elèctrica. L'obsessió de l'electricitatmentre es passa la mà pel coll suant d'angú-nia. No veiem l'execució, però asistim al seuprecís instant, cn veure la llum de la làmpa-ra fir pampallugues.

Un debut que és una pàgina mestre i alqual segueix un desenvolupament atapeïtd'encerts.

Ja eñ Captaires de vida havíem notat lapreocupació un xic germànica de valorar laplástica de les figures. aquí arriba a solu-

' dons modèliques amb les testes dels prota-gonistes, Clara Boca i Richard Arlen.

Clara Bow sota un nou aspecte fins areinèdit en ella.

J. PALAU

Acompanyament d'imatges

M. MARIBEL

Sióietat Espanyola de Carburs MetI'IicsCorreus: Apartat lo BARCELONA Telèfon 73015Tele¢.: "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor -cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 o/' DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Mad rid i València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, cotói altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRES,materialsd'aportació perla SOLDADURAAÜTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

IL

Modelo 130, demesa. Ptas. 500

Modelo 104. demesa Pfas 400

Mad vertical 14 5Su precio es dePeselus 70()

MIGUEL PLETA. Vizcaya. A unos ojoshechiceros - DA-1085

TOTI DAl MONTE. Ninna-Nanna. Re-dentor in famegia (Bianchiui)-DB-1319.

PADEREWSKI. Preludios en daD y «re»bemol mayor (Chopin) Op 28, núme-ros 17 y 15 - DB-1272.

ORQ SINFÓNICA DE PILADELPIA.(Stokowski) Pasacaglia en rdo. menor(Bach). 1, II, I11 y TV partes-- AB-SSO 581

CORO Y ORQUESTA De LA ÓPERANACIONAL DE BERLIN. Lohen g rin(Wagner). «Coro de las desposadas».1 y 1! partes-AA• I76.

MARI' ISAURA Y SR. COLIN, El niñojudio '< Dueto cómico ' . «Canción espa-ñola»- A E-3085

JUAN R051CI1. Jugar con fuego. 4La vipor vez primera». La tempestad. «Ro-manza» - AF 328.

ORPEÓ CATALÁ. (Millet), Els fadrins deSant Boi El caçador i la pastoreta.Canciones catalanas- AA - 181.

LOS REVELLERS Kentucky babe Lit•tle Cotton Dolly - AE-3097

TINO POLCAR La Santa Espina. Sar-dana Ginesta . primavera catalana -AE-3173IRUSTA-PUOAZOT-DEMARE Las vuel-tas de la vida. Tango. Noches de plata.Vals Tus ojos azules. Cancion. Lupe.Vals - A E-3182-3183

ORQ. DEMON'S JAll. Musulmán Fox-trot Que vienen los rondadores Pasa-calle - AE-3177

ORQ, IACK 1IYLTON No me comportomal (<-Aint Misbehavin'„) Perdóneme.señora (' Excuseme, Lady.) Mi esposaesta a dieta. I^ My wile is on a dieta; Foxtrot Tondeleyo. Vals-AF-321 - AE-3094

COBLA BARCELONA. Margaridó Cap-d'any Sardanas- AE-3091

'iUa1r)]L

IIT1 I *:T:1::I:JI;SReflexions d'un_"amateur" de Dufy

rir-la a Raoul Dufy, conc a peça de convic-ció de la meya argumentació, vaig visitardebades una vintena de botiguers de jo-guines.

N'i els botiguers, ni els pares, ni les cria-tures no s'adonaren que aquesta merave-llosa piloteta més rtLorA que la mateixa pi-lota, era la pilota definició, la realitzacióelegant i exacta de la idea elasticitat, rebot,lleugeresa. Doncs bé ! .1mic lector, contem

-pla l'obra de Raoul 1)ufy i comprèn queaquest artista ha realitzat l'impossible

La representació plàstica, físicament, fi-siològicament, i àdhuc psicològicament, deles coses, les bèsties i de les persones queet volten.

Aquí tens la cadira de !ardí: una menade recaragolaments metà dics amb reflexosgrocs i negres. - .

Aqni tens el plàtan definit en tres copsde pinzell : la pota 'd'oca de les seves fulles,l'escamnació persistent del seu tronc.

Aquí tens l'olivera dé hraçós foscos, tor-çats per tm invisible catlelisme ; el xiprer,negre guardià hieràtic de les cases i de lestombes.

Aquí tens les garbes de blat, compostesd'or mat sobre l'or, clar de les barraqués.5óri' estilitzades amb partit pres decoratiu,però són l'exacta representació del blat.

Després, aquí tens el sol, el sol de mig-dia, babau fins a fer plorar; perL comatrauen els seus raigs escampats inundanttota la «terra fregada amb oil», cantada pelmalaguanyat Gustave Coquiot, .amb unalitmt tan insolent que l'ombra mateixa des-npareix menjada junt amb els contorns deles cases i 'dels arbres.

Per la seva elegància, pel seu refinament,el seu equilibri i la seva sensibilitat, la sevalleugeresa i la seva aparent despreocupació,l'art 8e Raoul I)ufy és eminentment fran-cés. L'home és sa de cos i d'esperit, i aixòes von en tota la seva obra, iEl pintor bar-reja als seus colors oxigen i frenesia deviure; el resultat és que totes les sevesteles valen tant com qualsevol cura d'aire.Són qtò i ues.

Una tela de Raoul Dufy és urna finestraoberta sobre la Naturalesa, la de debò, lasana, li vivificant Naturalesa.

L'art de Raoul Dufy és la vida. Tambéés l'art mateix, ja que és la poesia, el som-ni ]'ev asió a 1'últim realitzada , envers elBell, el Bé, el Ver,

I)R• P;wt. VIARI)

1?d01'I_ 1)UE .--Niça (f intara a. 1'oli)

elan que vull escriure pea• a 1'éducaciú dels és..més que desig 4'elegància i de refina-a mateurs„ çtventuals .esverats per 1'rip1rent:, ment: Darrera, lentament, laboriosament,

complicació Cl(-' 1a pintura moderna. sovint dolorosament adquirid i i tot, hi haI ra a penes deu rmys,.1'art de Raoul I)-ufy la çiència, una ciència completa, prodigio-

ra hermètic -per mi. Vaig tenir tanta ale- - sament sòlida, que permet .a l'artista de re-ia de descobrir -lo, .que voldria fer-la com- soldre sota tots els seus aspectes el proble-

1: tel ii als homes de bona voluntat els ,ulls ma que té al davant.' I('s quals tncara no 1)i veuen. • AI final de l'endreça el cadet de la Gas-

Raoul :I)ufy no rs pas un pintor. Es un conya, sempre somrxt)t, busca -raons i sur-1 ' u ! Re-crea l'Univers, pert'i un univers des- g(gúer sense vergonya; tocava, i al moment1)u lat, exacte amb totes lis sevea exacti- . en què volia, al mig del coi .luds, vistes totes Ídhora, smtetitzitdes d'un Es al cor mateix de l'objecte representatu-rt graciós com un vol d'ocell. que toca Raoul Dufy, ell també, t el que

Dada objecte_ animat pel pinzell de Dufy projecta sobre 1a télá no s pas l'objecte,jiu i im.b totes les ' aves vides a la vegad;t. sinó la idea-objecte.

Aquesta natura morta no— representa solament unce po-

ma t muna figa, un g;tvet 'ij m got agrupats a1 voltant

cl'ím geno de confihu•a perç— ^^'^ -' ,f fantasia d'un joc sense inte-,:

1è sinó que és la definició uuitcixa de c cda un dels 01)-

`;; :" jades plàsticament rewilctzadapd pintor.

(Gaies a la subtilitat dei1^ =

-

'.

j ]FC ses• a visto ^ol seu prodi-l4 .. iós vir metuosis, Raoul Du -

°'^ ty, ( .011) Si jugues somportaj . :'i

•' ]'espectador causat i con-

y c1 'r ' ^r ' - qu ilnt a un mon i'scbstrac-

ñ l (.ions, pero que lla" sabutv $

f i conservar tota la seducciót . r , sensible de la realitat.

1 ^^ l m te í la memò aria un

,. s r s-tnecdot í que em sembla- .•/ fl

1art1cUlarment aptn .per afer compondre al lector tot

1 f •'- fi l'ai t de Dufy : un dia, lat^ meva quitxalla ra rebre comu. s

^ea_ présent una pilota; aban-

:::- donada en un recó d'hxbita-

e..-`- 'e ics- ció, la vaig arreplegar ; la¼_,t• aig trobar tan or_ígina1, que

in permeto de donar-ne .unadescripció. Imagineu unà sé-

'. ric de cèrcols de fi lferro on -1 - dulat, extremadament lleu -\ a gers i que. entrecreuant -se,

n it fgrnOlven ama esfera enreixa-da del més graciüs efecte,

1 ingènuament guarnida, per

' ei p'er lla, de floretes de ten-dres colors. .Aquesta pilota,

í? io(;I. Dl!F1',-d(usu -)all

tirada a terra, rebotia tanlleugerament, que em semblà

)'çr sembla inscrit d'una manera tan sien- materialitzzir, si goso .dir; 1'ininzaferial re-• le, e aÍmcnys tan simplificada, que fa dir hoc còntingnt en la idea pilota.is no iiii'ciat '' : «Però si aixb és d'una cria, Els meus nens es cansaren aviat d'aqucs-

^ ra!.n =Vientre que, al contaari, la manera tac petita meravella. Esclavitzats ja a 1'ob-' aquest gran pintor assoleix d'un sol cop jccti y1tal convencional, por ells no hi haviaforma suprema de l'art, la ctzncepció me- altra pilota de deix sinó l'ordinària pilotafísica de: l'objecte repr('sentat. Raoul I)üfy, de cautxú, envernissada de blau i vermell.

rrtl) un tret de ploma, amb un cop de pia- Aquesta incomprensió do la meva quitxa-^'1l, dóna de crida tro dels seus. personat- lla -per aquesta joguina deu ésser general,;es - cósés i persones -'de1 seu univers, perquè havent volgut, alguns ame s després,l;i definició. 1comprar-ne una altra de sembltmt par ofe•

111111!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIlIIIIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIItII!lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIilllllllllltlllllllllllllllll^'

Reproduccions d'Art Escultòricfs ____ LA VENUS GENITRIX i centenars d'altres

reproduccions directes de l'estatuària clàssica, grega o =_r-llatina i motius ornamentals de tots els estils i èpoques,______ constitueixen les nostres galeries d'art. Disposem d'ex-

'- tenses col'leccions de bustos, estàtues, imatges, relleus,làmpares, aplics, pedestals, 8r), i articles per a la decora-

. 1 ció de jardins, tals com gerros, testos, bancs, brolladors, &1 per harmonitzar en cadacasamb el caràcter del conjunt.

= Demaneu catàlegs il'lus4rafs de jardins

z1 LENA, S. A/_VENUS GBNITRI%

Rosselló, 238 Ijunf P.de Gràcia) "BarcelonaMuseu del Louvre (París) _

^Itllll I Ill IIIIIIIII I I I I I IIIIIIIIII l I I Illlllllllfflllll II I I IIIIIIIIlI 1 1 1 1 1 1 lllllllll IIIIIIIIIII I II I IIIIItfllllllil I Illllilii

IL__

La reproducció eléctrica de discos

L'aplicació de l'electricitat a l'enregistra- amplificador que actua sobre quelcom quement de discos va suposar en la seva tèc- ja es producte d'una amplificació, ço que volp ica grans avantatges sobre els procediments clir distorsions de veu, reproducció inexactaanteriors ; això ha portat el desig d'aplicar de timbres, etc., etc., i encara més, un ele-també l'electricitat per a la reproducció dels vat cost d'aquests aparells que els fa de di-discos, substituint l'amplificació mecànica per fícil introducció aLmercat. Això no obstant,l'elèctrica. amb aquest procediment les vi- vol dir que la porta és oberta a nous estudishracions de l'agulla porten unes ondula- en aquesta matèria, que en l'esdevenidor farà(. ions en el corrent elèctric que reproduei- possible l'obtenció d'aquests aparells ambxen amb la màxima fidelitat i amb el mí- preus similars als altaveus magnètics, queohm d'entrebanc mecànic les sinuositats del avi'tt han trobat una difusió enorme, tof idisc. D'aquesta forma, el diafragma com a ésser un molt lleuger progrés sobre l'ampli-captador d'aquestes sinuositats ha estat subs- ficació mecànica de què estan dotats , la ma-tituït pel opick-upa. L'amplificació no és més joria dels aparells fonogràfics.que la transformació de les osciilacions elèc- - g, Y.triques eh oscilacions mecàniques, que es 'converteixen i entren Id món dels sons per .mitjà de l'altaveu,

\Tolts són els models que els productors EI bei' • de Tunis,que ha assistit a lésd aquests aparells han creat. D'entre els apa - festes del i4 de juliol a París, és un delsreguts fins ara, es poden destriar tres 'grups més notables discòfils del món. No sola.líen definits : l'electromagnètic, 1'eJectrodin<c- ment posseeix milers (le discos de tots elsmie i l'electròstàtic. orígens, sinó que té una coHecció de fonò-

L'altaveu electromagnètic té el seu eircuit grafs . de tots sistemes,'constituït principalment per un forro imantat Es un sobirà tan filharmònic, que se • liformant una bobinà', els extrems de la qual ha sentit dir diferents vegadeses connecten als borns d'un amplificador elèc- -Si fos un 'simple particular, tindriah-ic, que produeixen por les oscillacions del sempre la maleta a punt per miar a sentirdisc un movinïent ;alternatiu que cs trans- tocar un gran artista fos on fos que donemet a la membrana de l'altaveu. ,Si no és un e concert ,Els afers d'Esta+ impedint-meper grans amplificacions, és el model més aquests .desplaçaments, m'acontento de sen-acurat qui, la tècnica ha obtingut fins ara, tir-lo . gràcies ni fonògraf..Això s1, connectat a amp li ficacions de gran Quan el bel rep un amic en la inimitatpotència, ano s'assoleixen grans resultats:

•IL la. sentir la mateixa peça cantada per- ar-

L'altaveu electrodinàmic, en canvi, és tistes 'diferents, segons l'ordre de les sevesemprat oer gairebé tots els Constructors d'•a- : - preferències. L'invitat, és clar, manifestaparells de reproduwo elèctrica de discos En ti matçixos gustos,Ftquest altaveu, la bobina és mobil, i rep les , Aleshores el bei diu tot content, amb phaindicacions de l'agulla del «pide-upa. El cor- punta d'orgull : ''retut també és variable i això comporta, se -Veieu - com hi entenc com qualsevol.Bons sigui la intensitat del corrent i el oir- altre!cuit de la bobina i la seva posició, una gran • * r. ;t-facilitat - de combinacions. Això vol dir, però . -que amb una mateixa vibració de l'agulla, el Una de les dificultats de l'epregïstrameritcorrent por ésser més o menys • intens, puix d'obres en què ja interpretació va a càrrecla rel ceió entre ais moviments de l'agulla pot dnombrosos instrumcnts, és la gran dis-ésser la mateixa amb totes les .frequençir s i rsió d'aquests per la sala, que complicatindria un i certa predispósiuo per ) detén- n gran mxunera la tasen del ,dtrector,minats sons; produint r^essomncïes. ` Àvtu Sembla que en els estudis on s'impres-aquest altaveu no és encara ben resb1t, és a I si gnen cliscgs, estil actualment en assaig undir, cal encara emprar un disposi-tiu de sons, noti • sistçma, gràcies al qual els músics se-perquè sempre hi ha una certa pèrdua de po- can suprimits, i latasca - d'aquests realit-ttncia amb aquesta regulació, que hom trac- zuda mitjançant aparells.ta de dissimular amb un nitre amplificador. Pensem donar, més endavant, detalls d'a-l)'aquesta Forma, com es veu, cal un noto questa innovació curiosa.

Mirant les pintures i dibuixos de RaoulDufy en una de les seies darreres exposi -tions, caig sentir-me temptat de donar-liaquest sobrenom : ((el Larousse iNustratn.E, gaire mal intencionat això? Gens ni mi-ca ; al contrari, entenc i desenrotllaré el meupunt de , vista dintre un esperit d'admiracióentusiasta i en homenatge particularmentafectuós envers aquest gran artista.

Es un capítol de la Confessió d'un «Aina-

R wul Dufv ho depineix tot, com el ma-teix Larousse, però amb quina gràcia, quinalleugeresa, quina subtilitat !

Raoul Uufy en pantalons de pijama, es-pitregat el seu p t sa, defineix la vida, peròcom la papallona defisieix la flor que li favoltar el seu desig.

Dufy pinta com Cyráno manejava 1'es-pasa. Tant en l'un com en l'altre, el dringespurneiant de l'arma i de les paraules no

cap mena de pedanteria ni de. voler passar per eixerits; encara que aquestcartell ens hagués passat inadvertit, hauríem trobat igualment la porta d'en

-trada, car la trepidant iLluminaciá de tot el parc, els xiscles femenins-- inevitables — de les passatgeres de les Muntanyes Russes, l'esbufecimportant del „Bug — l'atracció desconeguda dels barcelonins —, elsrefilets d'una tenora i el dinamisme que respiren tots els parcsd'atraccions de prestigi, pregonen prou imperiosament lá seva situacióprivilegiada.'

A la porta ens demana el bitllet un empleat uniformat smb pantaiansdh color de sang de bou i americana blanca. (Consti que al contrast agra

-dable entre el blmc i el vermell .ja comencem a estar-hi habituats.)El primer que ens trobem al davant és nna gran pista de patinatge,

amb el paviment blanquíssim—serà, també, per combinar amb el vermellde les baranes que la voregen ?—damunt del qual filigranegen, amb lamica d'importància encarcarada del que no posseeix 1 entrenament—com-plicat, naturalment --d'haver -se exhibit davant d'un pi blic (pels que de-sitgin fer el paper d'espectadors -hi ha un seguit de grades confortables),una infinitat de gent en mànegues de camisa. Les caigudes dels que prac-tiquen aquest esport tenen una semblança vaga amb acuelles altres caigu-des que Chaplin immortalitzà en els seus principis cinematogràfics i

1 . , —Facin -me el favor. En aquest . pendent m'hi sobra emoció. Jaf

-$ els donaré ocasió d'esbravar-se, però no eS precipi-tin.1

t 1 l'emoció na cal dubtar que hi és, abocada pel broc gros, entí t , 1

..

' el pendent més sensacional del trajecte—encaat damunt el pa-rf ft y a

[i s í‚ norama de la ciutat i el port—amb una gràcia desvergonyida.

De nit aquesta emoció esdevé una cosa paradisíaca, deliciosa-t t - ment esgiaiadora, rabiosament fantàstica: llums de Bar.tots els

^^p. t á ' celona es transformen en un esclat pirotècnic; el port, esquitxatde Iluna. de

isl tu el trobeu arran nas, t durant un moment—.poc

, 1t', ,i 1.- segons—no odeu menys s d'imaginar-vos que el final d'aquest cap P q .

Bug és una atracció completa. Les vagonetes ---rodones,talment una bombonera—llisquen per damunt d'una via excessiva

-ment ondulada a una velocitat impressionant, aconseguint encoma-nar als que hi pugen una munió de variades i originals sensacions:barreja de utobboganr^, de pendent, de muntanyes russes,,, decapbussada aèria i de vaixell sacsejat brutalment per una fortatempesta. Paradoxa notable: no es recorda de cap passatger delsBug que en baixar hagi acusat el símptoma més ]leu de mareig.

Breu: és d'aquelles atraccions que, recomanant-les, teniu lacertesa que us faran quedar allò que se'n diu"com un home.

e x

EI pinyol» del Maricel Parkn consisteix—ca! explicar-ho ?--en!'atracció més bella, més desenfrenada i més incitant de tots elsparcs d'atraccions de la terra : les Muntanyes russes».

Els que han combinat aquests quilòmetres de via que consti-tueixen les Muntanyes russes del Marieel>, —amb tot i que aixòque vaig a dir sembli una paradixa—es veu que eren una gent quetocaven de peus a terra i que posseïen el do màgic ,i envejable desaber especular amb l'emoció i les sensacions ben administrades,d'una manera admirable, definitiva.

Hom no pot menys, després d'haver recorregut aquest Trajectecargolat i truculent, d'imaginar-se un arquitecte honorable, enfilatdalt d'una .biga de color de nata, aconsellant a una brigada d'obrersncansables

Vísfa general del "Maricel Park" i algunsaspectes de les Munfanyes Russes, del

"Wching Waíwes" í del "Bugg"

t, ^

b, t d^3, dha.. ta,e. ^.

rr

t z n+

a ^^

^ "=r

^^^ rsa n ^ ' ^ r

acostumeu a ésser mal: celebrades pe!s matrimonis descolorits,pacífics i amb el .fràgil' penjant de totes llurs peces anatòmi-ques.

Segueix una terrassa, al costat d'una masia catalana en cons-trució. De moment s'h: serveixen tota mena de begudes i ge-

lats—deliciosament amenitzades per una cobla de sardanes queva desgranant el seu repertori instal.lada en una graciosa placetaad hoc—, però. segons ens han explicat, es tracta de muntar

-hi un servei ele cuina típicament catalana.Disques és una atracció moguda i divertida. Des de dalt

d'una vagoneta i a còpia d'un seguit d'enginyoses maniobresamb el volant. s'aconsegueix fugir del remolí vertiginós queformen els diferznta discos de la pista. Tat aixà, amanit ambles grotesques topades dels que, veient fracassades llurs tempta-tives, tracten de complicar la tasta dels que es proposen donaruna exhibició d'habilitat. adquireix una comicitat extraordinària,tant pels que en són actors com pels que es limiten a fer elpaper d'espectadors.

El Restaurant Maricel es troba en un indret magnífic queclava una mossegada de fura t tors els que tenen la fibra sentimen-tal un puntet sensible.

Emmarcada per les fustes gracioses de la pèrgola, la visió noc•turna de Barcelona i les llums tremoladisses del port esdevé amablei la sensació de llunyania de la ciutat es finament exquisida.

a 3 ,t

Entre moltes altres ens plau anotar els noms d'unes quantesatraccions força recomanables: Watching Wawe ; les onades me-tàl.liques, topades a discreció, amistats femenines rápides.

Cascada : viatge d'alta comicitat, capells que voleien, tronto-Ilament general, cames en l'aire, un reflector de gran potència queus acaba de desorientar. (Darrera aquest reflector i fent la travetaa la moral s'hi amaga una quantitat respectable de públic masculídesitjós de cargolar un comentari àcid al colar de les (liga-cames deles noies.)

Les femmes au lit ' : dues noies amb paiama, piloteig fàcil,caiguda grotesco-teatral.

' Wh rl o balen : cam pionat de precissió amb boles de fusta,marcador elèctric, satisfacció esportiva.

Resten a inaugurar un tobbogatn de gran sensació i l'atracció—segons ens han explicat de les més celebrades per tot Europa—deles avionetes, les quals, sense perdre el contacte amb terra, evo-lucionaran a mercè del pilot ' improvisan. (Ves de quina maneratan fàcil restrrà solucionat el problema dels a bateigs de l'aire sensenecessitat de sotmetre's a la tortura dels trontolls de la carretera a!'aeròdrom del Prat.)

. . . . . .«Maricel Parle ' , posseeixes massa gràcies reunides, gaudeixes

d'un aire massa fresc, tens l'exclusiva d'un panorama de la nostraciutat massa inèdit per nosaltres, estàs massa perfumat de salabrorsmarines i de dolceses muntanyenques perquè et neguem el nostreconcurs i no pugem a gustar totes aquestes delícies tantes vegadescom el cor ens ho demani.

(...Que tant de bo sguin força!)MANUEL SkRRET

jlrttormacions Comercials de MtRAooR)

!: UUU))i

Unes hores a Maricel=Park

P1

N

E1 nom ens vi agradar. Després vingueren les refèren-cies: hom parlà de 800 homes, treballant febrosament, d'undisbarat de camionetes transportant terra, dura activitatdifícil d'ésser superada a casa nostra, sonaren els nomsde Monsieur Borie com a director de jardins, d'En Mi-ranbell com encarregat de la disposició d'aquests, d'EnBuigas—el màgic de la llum--com a realitzador de la i.lu-minació de la sala de recepcions del Restaurant... ; méstard els cartells—blanc i vermeii—de les cantonades, laInvitació amable dels anuncis i finalment—per què no?-I'aplom smb què el barber—a -mitja fricció—ens digué,amb la més absoluta de les conviccións, que era una cosaúnica i incomparable, acabaren per de_;dir-nos. f dissabtepassat baixàrem a l'estació del funicular de Montjuïc dis-posats a deixar-nos gronxar per totes les fantasies, lesEmocions cargolades, les gràcies picants i truculents quepogués oferir-nos el flamant marc d'atraccions Maricel.

ae

EI funicular de Montjuïc sempre ens ha semblat unacosa ben trobada, enfocada amb un sentit de la fantasiapopular ,molt elevat. Això que per un preu enraonat etpermetin fer una mica el fatxenda per damunt d'unallargada respectable de tapís roulant, pujar un tros d'es-cala mecànica no menys respectable per acabar fent dostrajectes de funicular, amb una llenca de paisatge diví acada banda, són un seguit de concesions amables que elpúblic no oblida així com així.

El punt dolç però, de l'ascensió a la muntanya deMontjuïc ja és de suposar—el constitueix el final detrajecte. Quan hom ha sortit de d'estació i posa els ullsdamunt de Barcelona—quan nosaltres hi hem anat erengairebé les onze de la nit—que sembla que reposi ambprofundíssima serenitat, cal posseir una dosi considerablede contenció i força de voluntat .per a no despenjar-seamb un pensament literari massa banal, d'aquells quetenen invariablement un deix de pega dolça o de BlocManelie ...

Els Ilums dels carrers, glaces i avingudes, taladrantl'obscuritat de la nit, van dibuixant, com un delicióstrenca-closques per a gent gran, l'admirable panoramabarceloní. A remarcar: el panteix multicolor dels anuncislluminosos. •

^Al costat nostre hi ha un matrimoni, segons sembla,extasiat en la contemplació nocturna de Barcelona. Eh I nodiu tes. Ella—l'ambient, el perfum de la muntanya, elcurs de retòrica i poètica al Sacré-Coeur—ha dedicataquest comentari a ïatalaia, :i.luminada, del Tibidabo:

—Sembla un pastel!...EhI noniés h ha respost, molt sec—Anem!Un cartell blanc amb lletres verme!les i amb una sageta

a sota, ens indica la direcció de! Maricel Park». Sens

t..

^f M'►V ^^ rrt

IMPRESOS COSTA

Aseuo, 4t, tlarte^ona