iii pla comarcal per la igualtat complet - consell …...i els objectius aconseguits i, al final del...

Desembre de 2011

III Pla comarcal per la Igualtat d’Oportunitats 2012-2015 1

Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Desembre de 2011

III PLA COMARCAL PER LA

IGUALTAT D’OPORTUNITATS 2012-2015

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell va redactar el seu primer Pla d’igualtat d’Oportunitats el 2005, per tal de transformar i millorar la situació de les dones a l’Alt Urgell¸ però sigui com sigui, la realitat continua evidenciant la persistència de desigualtats i desavantatges entre la situació de les dones i els homes en molts àmbits, fet que encara limita les possibilitats de desenvolupament de les dones.

Desembre de 2011


PRESENTACIÓ

En resposta a una forta demanda social, les institucions públiques van endegar, en el seu moment, determinades polítiques adreçades a garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Analitzades en perspectiva, aquelles primeres accions i les que les han seguides han permès avançar en l’equiparació de les oportunitats de tots dos sexes en els diversos àmbits de la vida social, en el món laboral i en el polític. Tanmateix, és evident que encara queda molt camí per recórrer i, en conseqüència, hem de continuar treballant per assolir els objectius plantejats.

Si bé les línies mestres de les polítiques d’igualtat han estat traçades per institucions d’àmbit superior com la Comissió Europea, el govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, l’aplicació de mesures concretes ha estat confiada a l’administració local. Pel que fa a l’Alt Urgell, aquesta funció l’exerceix, des de l’any 2005, el Consell Comarcal. En un territori com el nostre, constituït bàsicament per municipis petits quant al nombre d’habitants i, en canvi, grans en extensió, la creació dels Plans Comarcals per a la Igualtat d’Oportunitats han esdevingut una eina clau per poder portar a terme una acció eficaç i d’acord amb les necessitats específiques de la comarca i la gent que hi viu.

Com és prou conegut, en la societat rural pirinenca, al llarg de la història, la dona ha desenvolupat un rol fonamental en les estructures familiars, com a pal de paller de la casa i com a peça essencial en la vida quotidiana. La seva responsabilitat vers la família l’ha dut a sacrificis poques vegades reconeguts. L’esperit de superació de la dona pirinenca va fer emergir fenòmens socials com el de les trementinaires, que van recórrer a peu tot el país per poder apuntalar la casa.

Aquells temps han quedat enrere i la societat rural dels nostres dies s’assembla més a la societat urbana que no pas a la societat rural del segle XIX o, fins i tot, de mitjan segle XX. Tot i així, la dona pirinenca d’avui manté el seu esperit emprenedor: en moltes de les noves iniciatives empresarials (turisme rural, patrimoni natural, producció agroalimentària...) hi ha al darrere una dona. O més d’una.

Alhora, però, continuem constatant que la dona d’avui, a l’Alt Urgell com arreu, no té les mateixes oportunitats que l’home. Superar aquest dèficit és la raó de ser del Pla que us presentem en aquest document. De ben segur que tots plegat contribuirem a desenvolupar-lo i a dur-lo a bon port.

JESÚS FIERRO

President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Desembre de 2011


PRESENTACIÓ

El Pla Comarcal per a la Igualtat d’Oportunitats que us presentem pren el relleu del Pla desenvolupat en el quatrienni anterior (2008-2011), el qual, alhora, havia donat continuïtat al que, l’any 2005, va representar el tret de sortida de les polítiques d’igualtat empreses pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, per mitjà l’Institut Català de les Dones, i la col·laboració d’ajuntaments i entitats del territori.

Ha estat per la bona disposició per part de tots els agents implicats en el projecte que els Plans Comarcals per a la Igualtat d’Oportunitats han avançat en l’acompliment dels seus objectius. Hem comptat amb l’aportació entusiasta de moltes persones, totes elles compromeses amb la tasca d’aplanar el camí cap a una efectiva equiparació entre homes i dones. Rebin des d’aquí el nostre més sincer agraïment.

Aquest Pla, com els anteriors, ha estat dissenyat tenint sempre present que va adreçat a una comarca amb una població molt dispersa i amb unes característiques també d’allò més heterogènies. A l’Alt Urgell conviuen diferents realitats pel que fa al món de la dona (rurals, immigrants, frontereres, emprenedores, desocupades, assalariades...). Els àmbits d’actuació, per tant, s’han ajustat a aquests paràmetres.

Afortunadament, la societat, començant per les mateixes dones, cada vegada és més conscient de la necessitat que tothom disposi de les mateixes oportunitats. Des de les institucions públiques del territori, i concretament des del Consell Comarcal, treballem per assolir aquesta fita. I ho fem posant a l’abast de la ciutadania una sèrie de recursos com ara accions de formació, sensibilització i promoció que sabem, per l’experiència dels plans anteriors, que obtenen una bona acollida per part dels sectors socials a qui van adreçats.

Convidem tothom qui se senti motivat per aquests objectius a sumar-se al III Pla Comarcal per a la Igualtat d’Oportunitats. De tots i de totes depèn aconseguir-ho.

DOLORS ESPLUGA

Consellera de Polítiques d’Igualtat

Desembre de 2011


III PLA COMARCAL PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS

2012-2015

ÍNDEX Preàmbul 5

Diagnosis de l’entorn 7

Avaluació del Pla de Comarcal per l’Igualtat d’oportunitats 2008-2011 21

Resultats del procés participatiu dels serveis del CAPAU 25

Marc normatiu i jurídic 28

- Internacional - Europeu - Estatal - Autonòmic - Local

Principis rectors 31

III Pla comarcal per la igualtat d’oportunitats. 2012-2015 33

Eixos estratègics 34

1. Participació i associacionisme 34 2. Cultura i lleure 35 3. Esport 36 4. Treball i conciliació 37 5. Ensenyament i formació 38 6. Salut i benestar 39 7. Violència masclista 40 8. Urbanisme, habitatge, agricultura i medi ambient 41

Seguiment i avaluació 42

- Mapa d’indicadors

Desembre de 2011


PREÀMBUL L’elaboració del III Pla comarcal per a la d’Igualtat d’Oportunitats 2012-2015 sorgeix arran de la voluntat de l’àrea d’Igualtat del Consell Comarcal de l’Alt Urgell de crear un instrument d’impuls i planificació de les polítiques d’igualtat constituint un marc referencial que estableixi els objectius a assolir i les actuacions a portar a terme per part de tots els agents implicats.

Aquest Pla pretén establir un conjunt de línies estratègiques de les quals es despendran les accions a realitzar en els propers quatre anys. Accions definides amb un clar enfocament de treball transversal i coordinat des de les diferents àrees del Consell Comarcal i extensibles a tota la comarca, encaminades a aconseguir la igualtat real entre dones i homes. S’ha d’entendre com un instrument que permetrà incrementar el benestar i la qualitat de vida de les dones i de tota la població en general.

Sovint, les desigualtats de gènere són invisibles, no es prenen com a desigualtats perquè han passat a formar part de la normalitat de la nostra vida quotidiana.

Les discriminacions per raó de gènere existeixen en la majoria de col·lectivitats, encara que no sempre se’n tingui consciència. Com dèiem, la discriminació és invisible, unes vegades per falta de sensibilitat del col·lectiu que discrimina i per resignació de la persona discriminada, d’altres perquè s’amaga amb formes subtils, en processos que en aparença semblen neutres però que acaben produint un resultat negatiu i perjudicial sobre les dones.

A més a més, la falta de discriminació en una societat no és condició suficient ni garantia que hi hagi igualtat d’oportunitats real entre dones i homes. Els obstacles que històricament han impedit a les dones gaudir de les mateixes oportunitats les posa en una situació de partida més desfavorable. La diferència de rols que la societat imposa a cada un dels sexes, el major pes en la responsabilitat sobre les càrregues familiars i domèstiques i la interrupció de la vida laboral per raons reproductives en determinades etapes de la vida constitueixen factors clau a l’hora d’escollir i de desenvolupar la carrera professional de les dones i, en definitiva, obstacles a la igualtat d’oportunitats en el món acadèmic i laboral.

El present Pla d’igualtat és un conjunt de mesures que tendeixen a desenvolupar una política per orientar les pràctiques d’igualtat d’oportunitats en tota l’acció comarcal i promocionar la participació de les dones en els processos de presa de decisions.

L’anàlisi diagnòstica de la situació de les dones es basa en l’estudi de les dades estadístiques i l’observació directa dels indicadors presents en la nostra comarca. La redacció de les mesures contemplades en aquest Pla ha partit de les necessitats observades en el procés de participació ciutadana referent a l’àrea d’Igualtat dut a terme durant el 2010, a les diverses reunions i aportacions de la Comissió d’Igualtat del Consell Comarcal, així com de l’experiència adquirida a través de les actuacions que s’han realitzat amb anterioritat des del Consell Comarcal, especialment en participació de les dones.

El període d’aplicació d’aquest Pla d’Igualtat serà de 4 anys, 2012-2015

En el desenvolupament i aplicació de les diferents polítiques que es desenvolupen en aquest Pla cal involucrar a les diferents associacions de la comarca (culturals, esportives, d’atenció social,...), les diferents administracions (especialment les municipals) i les diverses àrees del Consell Comarcal. Hem marcat les actuacions prioritàries i n’hem fet una temporalització.

Periòdicament es preveu dur a terme informes de seguiment i avaluació de les actuacions dutes a terme i els objectius aconseguits i, al final del procés, caldrà elaborar un informe on s’analitzin el resultats

Desembre de 2011


obtinguts respecte els objectius plantejats, relació de les accions pendents i motius pels quals no s’han dut a terme i les necessitats detectades que no s’hagin recollit al Pla.

Les accions a desenvolupar s’emmarquen dins de les línies següents:

‐ Impulsar les polítiques de dones i igualtat a la comarca ‐ Fomentar la participació de les dones i dinamització del teixit associatiu femení ‐ Lluitar contra la violència contra de les dones ‐ Reorganitzar el temps de treball ‐ Fomentar la coeducació ‐ Formació i creació cultural de les dones ‐ Promocionar la salut i l’esport entre les dones

Així doncs, el principal objectiu és establir un conjunt de línies estratègiques en matèria d’igualtat efectiva entre dones i homes, de les quals es despendran les accions a realitzar en els propers quatre anys. Aquestes mesures pretenen arribar a un públic objectiu de 10.879 dones veïnes de la comarca (segons dades de l’Idescat 2010) i general de tota la població.

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell pretén incorporar la perspectiva de gènere en totes aquelles actuacions que programi i projectes que desenvolupi, amb l’objectiu de ser un referent de l’acció social en general. És a dir, el Consell Comarcal vol establir una sèrie de mesures, marcar una sèrie de pautes i recomanacions dirigides a incidir sobre les condicions estructurals de desigualtat que impedeixen la igualtat real entre dones i homes, dotant d’eines que permetin implantar la perspectiva de gènere en totes les actuacions comarcals.

Desembre de 2011


DIAGNOSIS DE L’ENTORN L’objectiu de l’anàlisi del context extern és conèixer la situació de la població de la comarca, especialment les dones, i detectar possibles situacions o causes de desigualtat.

DEMOGRAFIA

L’Alt Urgell, amb 22.005 habitants l’any 2010,

11.126 homes i 10.879 dones (dades IDESCAT), és la

comarca més poblada de l’àmbit territorial de l’Alt

Pirineu i Aran, representant el 28’68% de la població

d’aquest àmbit. A més a més, la Seu d’Urgell, capital

de la comarca, amb 13.060 habitants el 2010 (6.432

homes i 6.628 dones), és la principal concentració

urbana de l'Alt Pirineu i l’únic nucli amb més de

2.000 habitants de l’Alt Urgell. Cal prendre en

consideració que bona part dels nuclis de població dels

municipis de Montferrer i Castellbó, de Ribera

d’Urgellet i alguns de les Valls de Valira es poden

considerar com a part de l’aglomeració urbana de La

Seu d’Urgell, el que vol dir que més de les dues

terceres parts de la població comarcal viu en aquesta

aglomeració.

La dinàmica recent de la població reforça aquesta concentració urbana de la població de l’Alt Urgell.

Com es veu la taula següent, la capital i els tres municipis del seu entorn és on més creix la

població. La resta, llevat d’ Oliana, perd població o té un creixement molt minso (Coll de Nargó, el

Pont de Bar, les Valls d’Aguilar i la Vansa i Fórnols). El despoblament afecta principalment els

municipis més muntanyosos, que de fet agrupen només el 30% de la població. L'abandó

progressiu de les zones més elevades i el despoblament dels nuclis menors ha fet reduir a més de la

meitat el nombre d'entitats municipals, que el 1960 arribaven a prop de la quarantena. Actualment,

la població total es distribueix en 19 municipis, que inclou 126 nuclis de població que encara es

mantenen habitats. L’Alt Urgell és una de les comarques de Catalunya amb menor densitat de

població, 15,2 habitants per km2.

Font: Vikipèdia i Idescat.

Desembre de 2011


Població de la comarca distribuïda per municipis.

Municipi Entitats de població Població

Homes Dones Total

Alàs i Cerc Alàs, Cerc, el Ges, la Bastida d'Hortons, Ortedó, Torres d'Alàs, Vilanova de Banat

208 178 386

Arsèguel Arsèguel, el Pont d'Arsèguel 57 46 103

Bassella Aguilar, Altès, Bassella, Castellnou de Bassella, Guardiola, la Clua, Mirambell, Ogern, Serinyana

137 122 259

Cabó Cabó, el Pujal de Cabó, el Vilar de Cabó 51 44 95

Cava Ansovell, Cava, el Querforadat 34 23 57

Coll de Nargó Coll de Nargó, Gavarra, les Masies de Nargó, Montanissell, Sallent, Valldarques

312 307 619

Estamariu Estamariu 67 51 118

Fígols i Alinyà Alinyà, Canelles, Fígols, l'Alzina d'Alinyà, Perles 155 127 282

Josa i Tuixén Josa del Cadí, Tuixén 78 63 141

Montferrer i Castellbó

Albet, Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Cassovall, Castellbò, el Balcó del Pirineu, Guils del Cantó, aeroport de la Seu d'Urgell i Andorra, les Eres, Montferrer, Pallerols del Cantó, Sallent de Castellbò, Sant Andreu de Castellbò, Sant Joan de l’Erm, Sant Joan de l’Erm, Santa Creu de Castellbò, Sarcedol, Saulet, Seix, Sendes, Solanell, Solans, Turbiàs, Vilamitjana del Cantó, Vila-rubla.

587 499 1.086

Oliana El Castell, les Anoves, Oliana 980 965 1945

Organyà Organyà 463 479 942

Peramola Castell-llebre, Cortiuda, Nuncarga, Peramola, Tragó 203 184 387

Pont de Bar Ardaix, Aristot, Bar, Castellnou de Carcolze, el Pont de Bar, els Arenys, els Banys de Sant Vicenç, Toloriu

111 83 194

Ribera d'Urgellet

Adrall, Arfa, Castellar de Tost, el Pla de Sant Tirs, els Hostalets de Tost, la Coma de Nabiners, la Freita, la Parròquia d'Hortó, les Bordes d'Arfa, Montan de Tost, Nabiners, Sant Pere Codinet, Sauvanyà, Torà de Tost

517 465 982

Seu d'Urgell Castellciutat, el Poble-sec, la Seu d'Urgell, Sant Antoni, Sant Pere, Santa Magdalena, Serrat de la Capella

6.432 6.628 13.060

Valls d'Aguilar Argestues, Bellpui, Berén, Biscarbó, Castellàs, els Castells, Espaén, Junyent, la Guàrdia d'Ares, Miravall, Noves de Segre, Taús, Trejuvell

169 135 304

Valls de Valira Anserall, Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Baixos de Calbinyà, Bescaran, Calbinyà, Civís, la Farga de Moles, Os de Civís, Sant Antoni, Sant Joan Fumat, Sant Pere

444 382 826

Vansa i Fórnols Adraén, Colldarnat, Cornellana, Fórnols, la Barceloneta, Montargull, Ossera, Padrinàs, Sant Pere, Sisquer, Sorribes

121 98 219

Font: Entitats de població. Web Diputació de Lleida Població. Idescat. Últim padró aprovat. 2010

Evolució de la població:

En els últims anys, i fins el 2009, el nombre de població a la comarca de l’Alt Urgell ha

augmentat considerablement. Aquest augment es degut a l’arribada de nova ciutadania i

mostra una clara frenada i inicis de davallada durant el 2010

Font: http://ccau.semicinternet.com/ca/serveis/ciutadania-i-immigracio

El 2007, el Centre d’Estudis Demogràfics va realitzar unes previsions de creixement de la població

de la Seu d'Urgell, capital de la comarca on, com hem dit, es concentra més de la meitat de la població.

L’evolució de la població es veia totalment condicionada al comportament del flux migratori. Fet que al

Desembre de 2011


2010 no es manté i qüestiona els resultats del mencionat estudi, donada la importància que està tenint

l’entorn de crisi actual i que ha aturat els fluxos migratoris imperants fins a l’actualitat.

Hi ha alguns aspectes a destacar de l'estudi de projeccions demogràfiques de la Seu d'Urgell:

Gràfic. Evolució de la població segons sexe, 1998-2010.

Podem veure com l’evolució de

la població ha anat

incrementant fins a aturar-se, i

fins i tot es produeix una lleu

disminució el 2010. També

s’observa com el nombre

d’homes sempre s’ha mantingut

una mica per sobre el nombre

de dones, però gairebé està al

50%.

Padró d’habitants per sexes. Evolució de la població

Any Homes Dones Total 1998 9556 9394 18950 1999 9637 9432 19069 2000 9717 9598 19315 2001 9842 9624 19466 2002 10008 9840 19848 2003 10143 9963 20106 2004 10257 10058 20315 2005 10583 10353 20936 2006 10789 10468 21257 2007 10969 10597 21566 2008 11179 10763 21942 2009 11157 10880 22037 2010 11126 10879 22005

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

Així doncs, la immigració ha produït el canvi en la tendència demogràfica de l'Alt Urgell. El

creixement natural de la població es manté negatiu durant tot el període 1986-2007, mentre que el

creixement migratori ha seguit una línia ascendent, amb un increment molt ràpid des de l’ inici del

segle actual. Al trienni 2004-2007 la comarca ha rebut entorn a 425 persones immigrades.

Font: Pla Estratègic de Desenvolupament Local de l’Alt Urgell, 2009.

El percentatge de la població estrangera a la comarca de l’Alt Urgell al 2014 es trobava entre el 7 i el

10% i el 2010 es troba als voltants del 15%.

0

5000

10000

15000

20000

25000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Homes

Dones

Total

Desembre de 2011


Població segons nacionalitat i sexe. 2010

Nacionalitat Amèrica

del Nord i

Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Sexe Espanyola Resta

UE Resta

Europa Àfrica Total

Homes 9418 974 121 174 60 347 32 11126 Dones 9241 741 139 132 92 499 35 10879 Total 18659 1715 260 306 152 846 67 22005

Al 2010, la població immigrada més representativa era la provinent de la resta de la Unió Europea (i

Europa en general) i Amèrica del Sud.

Gràfic . Creixement natural i migratori de la població a l’Alt Urgell, 1986-2007 (taxes brutes).

Font: Pla Estratègic de Desenvolupament Local de l’Alt Urgell, 2009.

La població estrangera té les majors proporcions pel que fa a nacionalitats de la resta d’Europa i,

pel que fa a altres continents, el major percentatge està en la població llatinoamericana.

La distribució de sexes en la població estrangera segueix exactament el mateix patró que podem

trobar pel que fa a la composició de la població total i de les persones de nacionalitat espanyola, és a dir,

prop d’un 51% del total de població estrangera es tracta d’homes i d’un 49% de dones.

Pel que fa a la procedència de les persones immigrades segons el seu sexe, la quantitat de

dones que provenen d’Amèrica Central i del Sud és significativament més gran que la quantitat

d’homes provinents d’aquests territoris. Pel que fa a la resta, no hi ha diferències significatives,

però, la xifra és lleugerament més gran en el cas dels homes.

La distribució de la població disgregada per sexes en funció dels grups d’edat als que

pertanyen, ens revela que el nombre més elevat, tant d’homes com de dones, es troba en el grup que va

dels 30 als 50 anys (7.191 persones, 3693 homes i 3498 dones). La resta de grups d’edats oscil·len entre

Desembre de 2011


el total d’habitants del seu propi gènere, sent els grups menys significatius els de homes majors de 75

anys.

Gràfic. Distribució de la població segons sexe i edat, 2010

La distribució d’homes i dones a la comarca és bastant similar, independentment del grup d’edat. El

percentatge d’homes és més elevat fins als 64 anys, a partir d’aquesta edat la tendència s’inverteix,

entenem que per la major esperança de vida que presenten les dones en l’actualitat.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

ADMINISTRACIÓ LOCAL DE LA COMARCA. AJUNTAMENTS

Els 19 ajuntaments distribuïts pel territori representen els 126 nuclis de població que es mantenen

habitats.

La representació política en aquests ajuntaments està fortament masculinitzada.

D’altra banda, tan sols l’Ajuntament de La Seu d’Urgell té definit com a tal la regidoria de Polítiques

d’Igualtat i només aquest Ajuntament gaudeix de Pla d’Igualtat municipal per al desenvolupament de

polítiques vers les dones i per eradicar les desigualtats existents, tot i que els ajuntaments d’Arsèguel,

Oliana i Montferrer i Castellbó, Organyà, Peramola i Pont de Bar, s’han unit al II Pla d’Igualtat

comarcal del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

CARACTERÍSTIQUES DE L’OCUPACIÓ

Evolució de l’ocupació

Font: http://observatorideltreball.gencat.cat/ObservatoriDelTreball/default.html (dades 2010)

L’agricultura continua sent a la comarca una activitat laboral rellevant (8,1%), tot i que la resta d’ocupació, al llarg de la última dècada i abans de l’impacte de la crisi econòmica observa un increment

-

200

400

600

800

1.000

1.200

—D

e 0

a 4

anys

De

5 a

9 an

ysD

e 10

a 1

4 an

ysD

e 15

a 1

9 an

ysD

e 20

a 2

4 an

ysD

e 25

a 2

9 an

ysD

e 30

a 3

4 an

ysD

e 35

a 3

9 an

ysD

e 40

a 4

4 an

ysD

e 45

a 4

9 an

ysD

e 50

a 5

4 an

ysD

e 55

a 5

9 an

ysD

e 60

a 6

4 an

ysD

e 65

a 6

9 an

ysde

70

a 74

an

ysD

e 75

a 7

9 an

ysD

e 80

a 8

4 an

ysD

e 85

an

ys i

més

Homes

Dones

Desembre de 2011


constant de l’ocupació als serveis i en la indústria, aquest segon fins a l’any 2005, així com una important i constant afiliació a la construcció fins a l’any 2007. En el conjunt de les activitats econòmiques l’augment de l’ocupació mesurada per l’afiliació a la Seguretat Social és notable; entre el 2000 i el 2007 augmenta un 30% en el conjunt de la comarca.

L’any 2008 s’inicia en general un canvi de tendència extensible a gairebé tots els sectors. Pel que fa a la indústria continua la tendència a la baixa iniciada el 2005, si bé en l’últim any amb més intensitat i el nombre d’afiliació en aquest sector se situa per sota de la xifra de l’any 2000.

La construcció és el sector que manifesta una disminució més important, caiguda que comença al darrer trimestre de 2007. El sector serveis aguanta millor la situació econòmica dels últims temps.

La importància relativa del sector serveis de la comarca és deu punts inferior al conjunt de Catalunya, fet que implica una menor terciarització de l’economia, però molt proper al de l’Alt Pirineu i Aran, l’àmbit territorial de muntanya.

L’anàlisi de l’afiliació a la Seguretat Social als diferents subsectors ens dona una millor imatge del mapa de l’ocupació a l’Alt Urgell i la seva dinàmica al llarg dels últims anys. El sector de la construcció i el subsector de la construcció de maquinària i equips mecànics (molt concentrat a Oliana i a l’empresa Taurus) són els principals responsables del descens observat del 2007 respecte al 2008. Per contra, és interessant destacar la tendència lleugerament a l’alça del nombre d’afiliats a la indústria alimentària, així com del transport i les comunicacions, l’Administració, els serveis socials i els serveis personals.

En el període expansiu (del març de 2005 al setembre 2007) destaca la concentració de l’ocupació a la Seu d’Urgell i el seu entorn més proper (Montferrer i Castellbó i Ribera d’Urgellet), tant en la construcció com en els serveis, i la important pèrdua de llocs de treball que es dóna a Oliana pel que fa a la indústria. D’altra banda, des del març de 2008 es generalitza la pèrdua d’ocupació a la comarca. La destrucció de llocs de treball es concentra un altre cop a la Seu d’Urgell i el seu entorn proper (no tan sols Montferrer i Castellbó, les Valls de Valira i Ribera d’Urgellet), i s’incideix de forma especial en la construcció. Al sector serveis disminueix també l’afiliació però en menor mesura en relació amb l’ocupació generada fins al març de 2008; i Oliana continua amb la pèrdua de llocs de treball a la indústria.

Evolució de l’atur

El nombre d'aturats registrats en les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya a la comarca l’any 2010 (mitjana anual) va ser de 996 persones. El sector de serveis aglutina el 62,3% dels aturats registrats, seguit de la construcció, amb el 21,5%, el sector industrial amb, l’11,5%, i el sector primari amb el 2,2% d’aturats registrats .

Font: Dossier comarcal. Alt Urgell 2010. Departament d’Ocupació i empresa.

Així, l’atur a desembre del 2010, és més del doble el del desembre de 2005 que n’eren 443, i aquest increment es dona a partir del gener de 2008 i s’observa una lleu recuperació a novembre de 2011. L’augment ha estat molt ràpid i supera la destrucció d’ocupació, fet que pot indicar un creixement de la població activa, possiblement aquest fet pot haver estat donat per la dinàmica general de la població i a l’arribada d’emigració, així com a la menor capacitat d’atracció laboral d’Andorra.

Pel que s’observa en la següent taula l’atur femení ja era més gran que el masculí l’any 1998, dades que es mantenen fins el 2004 i que a partir del 2005 fan un salt important. A desembre de 2008 els homes aturats són més que les dones i es manté a maig de 2010, revertint la tendència estructural que mantenia l’atur femení sempre per sobre del masculí. L’atur en el sector de la construcció que principalment ocupa població masculina explica aquest canvi de tendència, tot i que també hi pot tenir a

Desembre de 2011


veure la disminució de llocs de treball en els sectors de la indústria i del sector dels serveis (sobretot en el cas del comerç i l’hosteleria).

Taula. Evolució anual de l’atur registrat a l’Alt Urgell, 1998-2010, desembre.

Període Homes Dones Total

2011 novem. 515 441 956

2010 574 504 1.078

2009 540 449 989

2008 421 357 778

2007 195 266 461

2006 156 249 405

2005 169 274 443

2004 124 172 296

2003 103 154 257

2002 106 177 283

2001 94 173 267

2000 104 148 252

1999 115 156 271

1998 144 157 301

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’observatori de treball. Generalitat de Catalunya

L’ECONOMIA SUBMERGIDA

L’economia submergida és un fenomen que no es mostra a les dades oficials i, per tant, és molt difícil

visibilitzar el seu impacte de forma quantitativa. No obstant, són moltes les dones que treballen en

situacions de precarietat, sense cap condició contractual, sense horaris establerts,... Aquesta situació

es dóna sovint a les feines de neteja, a les de cura de persones grans i al sector tèxtil, sectors

on la presència femenina és gairebé absoluta. Totes aquestes dones es troben en una situació de

desprotecció social degut a què no formen part del mercat laboral reconegut (sigui perquè estan en una

situació legal irregular o perquè no gaudeixen de contracte laboral pel tipus de feina que desenvolupen).

EL TREBALL REPRODUCTIU

Per treball reproductiu entenem les activitats familiars i domèstiques que fan possible la reproducció de

les persones a nivell biològic i social. S’inclouen en aquest concepte la cura dels fills i filles i néts i

nétes, la cura de la llar, l’Ensenyament dels i les infants, la cura de les persones depenents

(malaltes, disminuïdes i grans, entre d’altres), etc. Aquest tipus d’activitat, però, no sempre ha

estat considerada treball, sinó deures socials, morals i eminentment femenins.

Desembre de 2011


L’actual divisió del treball provoca que només l’activitat laboral remunerada sigui reconeguda com a

treball i que l’altre treball, el familiar- domèstic, sigui invisible social i econòmicament i no tingui cap

mena de reconeixement i valoració social, política ni econòmica, malgrat és indispensable pel

sosteniment i manteniment de la societat.

Segons els resultats de l’estudi ‘El uso del tiempo en la vida cotidiana’ (Estudi realitzat per un equip del

Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de diverses universitats espanyoles, dirigit per Mª

Angeles Durán, Catedràtica de Sociologia i professora d’investigació del CSIC i presentat el juny de

2005), a Espanya les dones dediquen menys de la meitat de temps que els homes al treball remunerat

però més de dues vegades i mitja al treball no remunerat. El temps que les dones espanyoles

dediquen al treball productiu és del 47% respecte als homes però el que dediquen al treball

familiar- domèstic representa el 255% sobre el que aquests dediquen al treball reproductiu.

Espanya se situa, després dels països de l’Europa Oriental, com el país amb més desigualtats en la

distribució del treball familiar- domèstic, amb una dedicació de les dones de 4,41 hores diàries com a

mitjana setmanal i una dedicació dels homes de tan sols 1,34 hores setmanals.

La dedicació de les dones al treball familiar domèstic ha implicat que altres àmbits de la seva vida

quedin desplaçats, com per exemple la seva vida professional i el temps per a sí mateixes.

En aquest sentit, les polítiques de conciliació entre la vida personal, familiar, laboral i social s’han de

dissenyar i implementar trencant els estereotips de gènere i implicant als homes com a protagonistes

fonamentals, ja que si no és així el seu efecte és pervers: consolida la precarietat de les dones en l’espai

productiu, la doble presència i no avança en la corresponsabilitat d’homes i dones en la cura de les

persones. No disposem de dades quantitatives de quin és l’ús real del temps d’oci que fan les dones i els

homes de l’Alt Urgell.

MOBILITAT QUOTIDIANA

Donada l’organització de la vida entorn el món econòmic i productiu, totes les dades de mobilitat

obligada que es contemplen en totes les estadístiques són les que tenen a veure amb els estudis o amb el

treball remunerat. No podem treballar dades que incloguin els motius relacionats amb les tasques

derivades del treball familiar- domèstic, les quals suposen una part molt important de la mobilitat

obligada en qualsevol municipi. Per tant, són dades incompletes que invisibilitzen el treball no

remunerat que, generalment, fan les dones.

Al 2001, segons dades de l’IDESCAT, gairebé el 60% dels desplaçaments generats residència-

treball van ser realitzats per homes. La majoria dels desplaçaments generats es van realitzar a dins

de la comarca. On més diferència hi ha entre dones i homes és als desplaçaments a fora de la

comarca, ja que un 66% d’aquests està realitzat per homes. Aquesta dada evidencia la tradicional

realitat social que assigna als homes el rol del treball remunerat i a les dones el del treball

reproductiu/domèstic. A banda d’això, aquestes dades també podrien ser un reflex del fet que les dones

que treballen de manera remunerada ho fan majoritàriament al mateix municipi (cosa que permet

compaginar més fàcilment les tasques productives amb les responsabilitats familiars- domèstiques),

mentre els homes potser es traslladen més fora del municipi per treballar. Així, en els desplaçaments

Desembre de 2011


interns, dins de la comarca, per motius laborals, les diferències entre homes i dones són menors (un 40%

són fets per dones i un 60% per homes).

D’altra banda, segons l’estudi de la mobilitat quotidiana a l’Alt Pirineu i Aran (La mobilitat quotidiana

a Catalunya), la comparació de desplaçaments entre els sexes mostra certes diferències:

- Els homes fan més desplaçaments independentment que sigui festiu o feiner.

- La mobilitat de les dones respecte a la dels homes en cap de setmana és inferior que entre

setmana.

- Les dones entre 4 i 15 anys realitzen menys desplaçaments que els homes; en canvi les dones de

16 a 19 anys ( pot ser per la tendència a cursar estudis superiors) i de 30 a 64 anys (pel rol generalitzat

del col·lectiu femení que assumeix la responsabilitat de la criança dels infants i de la gestió de la llar,

fet que comportaria uns tres desplaçaments respecte als homes: acompanyar els infants a l’escola,

compres i gestions diverses) en fan més que els homes.

- Cal destacar, per situacions professionals, que el grup que fa menys desplaçaments és el de

les persones que es dediquen al treball domèstic no remunerat, durant el cap de setmana,

normalment dones.

Mercat de treball i el Principat d’Andorra:

Existeix una influència molt especial del Principat d’Andorra en la societat i economia de la zona nord

de la comarca: treballadors/es transfronterers/es, població de pas, serveis per andorrans, etc.

Un factor diferencial del mercat de treball de l’ Alt Urgell és l' impacte del Principat d'Andorra.

Segons l’estudi Impacte socioeconòmic del principat d’ Andorra a les comarques veïnes: el cas particular

de la Seu d’ Urgell s’estima que uns 2.500 treballadors creuen la frontera de la Farga de Moles cada dia,

és a dir, que viuen a algun indret d’Espanya i treballant en Andorra. D’aquests 2.500, una part

important viu a la Seu d’Urgell.

L’atur creix més ràpidament que la destrucció d’ocupació, el que indica que la població activa està

creixent i que el Principat d’Andorra no està absorbint aquest increment. Amb tot, cal esperar

l’esgotament del període de recepció del subsidi d’atur per poder determinar la capacitat del Principat

per mitigar l’atur de la comarca.

AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS

AGENTS RELACIONATS AMB L’OCUPACIÓ I EL MERCAT DE TREBALL:

El Servei d’Ocupació de Catalunya

Desembre de 2011


Les ofertes de feina i cursos formatius que apareixen a la pàgina web del SOC www.oficinatreball.net

ens permeten obtenir les següents informacions que poden servir-nos d’indicadors de les vacants al

mercat de treball que existeixen en l’actualitat al territori:

1. Conèixer el tipus d’ofertes que es troben actives en aquest moment a la comarca en funció del

sector i la quantitat de candidats/es que cerquen.

2. Conèixer quina oferta formativa ocupacional / continuada existeix en aquests moments al

territori.

Tots els cursos formatius que periòdicament ofereix el SOC s’imparteixen a la Seu d’Urgell. Pel que fa a

la formació ofertada, normalment va adreçada a millorar les competències instrumentals o transversals,

aspecte que potser caldria tenir en compte de cara a augmentar les probabilitats d’inserció de les dones

de la comarca quan es convoquin els cursos als centres de formació de la comarca.

PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)

Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) s’adrecen a joves d’entre 16 i 25 anys sense el graduat de l'ESO, oferint una formació bàsica i professionalitzadora que els permet incorporar-se a al món laboral i, si s'escau, continuar els seus estudis en el sistema educatiu reglat.

El PQPI que es dur a terme a La Seu d’Urgell és un curs que s’emmarca dins de la formació ocupacional en el ram de la informàtica i que inclou activitats pràctiques en empreses del sector amb la finalitat de transferir les competències adquirides durant la formació a l’aula a un entorn real de l'empresa.

CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

Promoció Econòmica

Des d’aquesta àrea del Consell, es duen a terme treballs de promoció de la igualtat en les empreses, a

través de la Responsabilitat Social Empresarial. Aquí s’assessora i dona suport a les empreses i a

l’emprenedoria de la comarca.

Oficina Jove.

L’Oficina Jove és un servei de la Secretaria de Joventut pensat especialment per facilitar l’accés dels i

les joves al món laboral, a l’habitatge i a resoldre qualsevol tipus de dubte, promoció de la salut....

BICAT – Borsa Interterritorial Activa de Treball:

La BICAT és una borsa de treball que pretén donar suport a les persones demandants

d'ocupació i a l’empresariat que necessita contractar personal. Està dinamitzada i

gestionada directament per l’oficina jove de l’Alt Urgell, treball.

AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL

Promoció econòmica

El Consell Municipal de Promoció Econòmica té com a objectiu la promoció i proposta de tot tipus d'accions i activitats destinades a la promoció econòmica (agropecuària, industrial, comercial i turística) de La Seu d’Urgell.

Borsa de treball

Desembre de 2011


Contacte entre ofertes de treball i persones que demanden feina.

ALTRES SERVEIS:

Xarxa PIC (Punt d’Informació del CIDEM): el PIC del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Alt Urgell XXI - Consorci De Promoció Econòmica. El Consorci de promoció econòmica Alt

Urgell XXI, constituït el mes de juliol de l’any 2001, ha desenvolupat la seva activitat tot treballant

per les empreses i els nous emprenedors de la comarca. Així, aquest ens assessora, dóna informació

sobre ajuts i subvencions i organitza cursos i jornades d’interès per al sector. La principal línia

d’actuació d’aquest consorci és, sens dubte,

Oficina de Treball de la Generalitat (OTG): Inscripció en el Servei Públic de Treball de Catalunya,

informació sobre cursos ocupacionals i informació de prestacions. Ofereix un servei d’Itineraris

Personalitzats d’Inserció adreçats a tota la població aturada en general.

ASPID Serveis d’Intermediació Laboral: Servei d’inserció laboral que atén a persones amb

discapacitat física. Borsa de treball i itineraris formatius.

Punt Òmnia: Accés a les noves tecnologies, cursos d’iniciació i de perfeccionament, i accés públic a

internet.

Telecentre de l’Alt Urgell a la Seu d’Urgell: Accés a les noves tecnologies, aula de formació, àrea de

teletreball, accés públic a internet, punt de suport de la UOC...

*** Tots els agents presentats fins ara estan ubicats a la capital de la comarca, la Seu d’Urgell.

Telecentre a Oliana Accés a les noves tecnologies, aula de formació, àrea de teletreball, accés públic a

internet...

Telecentre a Organyà Accés a les noves tecnologies, aula de formació, àrea de teletreball, accés públic

a internet...

Centre d’Accés Públic a Internet i Teletreball (CAPIT)

Accés a les noves tecnologies, àrea de teletreball i accés públic a internet a tots els municipis de la

comarca, cal contactar amb cada ajuntament per poder accedir-hi.

Organitzacions Sindicals

Associació de Treballadors Fronterers d’Andorra (ATFad).

CCOO Alt Urgell.

Organitzacions Empresarials

Associació d’empresaris de l’Alt Urgell (AEAU). Associació multisectorial, plural i independent

d’empresaris de l’Alt Urgell, que vol promoure i defensar el sector empresarial de tota la comarca.

Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell.

Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell (UBSU): Associació creada l’any 1998 aglutina els

comerços i serveis de la Seu d’Urgell.

Turisme Rural Alt Urgell (TRAU): Associació creada el 1993, amb la finalitat de desenvolupar el turisme rural a la comarca de l’Alt Urgell.

Associacions de dones empresàries, directives o de foment de la emprenedoria.

Desembre de 2011


Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), membre de la xarxa INICIA del

Departament de Treball, delegació del Pirineu. Hi ha conveni de col·laboració entre la Fundació

Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) -entitat associada a la xarxa INICIA del

Departament-, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Associació d’Empresaris de la comarca que

permetrà l’obertura a la Seu d’Urgell de la delegació de la FIDEM al Pirineu. Del conveni ha de

resultar-ne la creació d’un servei especialitzat d’assessorament adreçat a dones que vulguin crear la

seva primera empresa i a aquelles emprenedores que ja han constituït la seva empresa i que

vulguin formar part d’una xarxa o necessitin més assessorament empresarial.

Altres

l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA): Instrument per impulsar

el desenvolupament dels territoris de muntanya de Catalunya.

AGENTS SOCIALS:

Serveis Sanitaris

Hospital de Dia - Fundació Sant Hospital (la Seu d’Urgell): servei d’atenció de persones que

requereixen una supervisió, cures sanitàries, control de la medicació..., i als quals no els cal un

internament.

Unitat Sociosanitària (USS) – Fundació Sant Hospital (la Seu d’Urgell): atenció mèdica a

persones que necessiten un tractament prologat, juntament amb la prestació de serveis socials

específics per a la vellesa.

Caser Residencial – Castell d’Oliana (Oliana): centre residencial per a la tercera edat (privat).

Sistema educatiu

Escoles d’educació

infantil de 0 a 3

anys:

Seu d’Urgell 4

Organyà 1

Oliana 1

Centres d’educació

infantil i primària de

3 a 12 anys:

Seu d’Urgell 3

Ribera

d’Urgellet

3

Bassella 1

Coll de Nargó 1

Montferrer 1

Oliana 1

Organyà 1

Peramola 1

El Pla de

Sant Tirs

1

Josa i Tuixén 1

Centres d’educació

secundària

obligatòria de 12 a

16 anys:

Seu d’Urgell 2

Oliana 1

Centres on

s’imparteixen cicles

formatius:

Seu d’Urgell 2

Bellestar 1

Desembre de 2011


Espais de guarda per a infants

Minuts menuts (La Seu d’Urgell): espai de guarda per donar temps personal a les famílies,

adreçat a infants de 0 a 3 anys per donar resposta a aquelles necessitats no previstes o puntuals

dels seus pares i mares (ús màxim del servei, 3 hores continuades, 2 dies per setmana).

Centre Obert (La Seu d’Urgell): Oferir un espai lúdico-educatiu perquè els nens i nenes d’ entre 0 i

12 anys que es troben en una situació de risc social ( a partir de 12 anys la Seu d’Urgell compta amb

un centre cívic per a tots els joves en general) tinguin un lloc on anar un cop hagi finalitzat l’horari

escolar.

Serveis socials d’atenció primària

Consorci d’Atenció a les Persones

Zona

Nord

Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, Estamariu, Josa i

Tuixén, la Vansa i Fórnols, Montferrer-Castellbó,

Ribera d’Urgellet, Pont de Bar, Valls d’Aguilar i

Valls de Valira.

Zona Sud Bassella, Cabó, Coll de Nargó, Fígols-Alinyà,

Oliana, Organyà i Peramola.

Zona

Centre

La Seu d’Urgell.

Altres serveis més específics:

Oficina de Benestar i Família Alt Urgell – La Seu d’Urgell.

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de l’Alt Urgell.

Servei d’informació i assessorament familiar de l’Alt Urgell.

Centre de Mediació Familiar de Catalunya – punt d’informació a l’Alt Urgell.

Taller Claror – adreçat a persones amb alguna disminució psíquica.

Gent Gran: Consorci d’Atenció a les Persones

Immigració: Consorci d’Atenció a les Persones i Ajuntament de la Seu

Igualtat: Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Centre d’Intervenció Especialitzada: Consorci d’Atenció a les persones de l’Alt Urgell

Oficina jove: Consell Comarcal de l’Alt Urgell

PARTICIPACIÓ DE LA DONA

Col·lectiu principalment implicat en un pla d’igualtat, evidentment, és la dona, en aquest cas representada a partir de les associacions de dones o d’altres associacions que treballin per la promoció de la igualtat.

La implicació d’aquest col·lectiu ha de ser i és una realitat que es dur a terme a partir de reunions i trobades puntuals. És tradicional que per la planificació del dia de la dona treballadora les associacions

Desembre de 2011


de dones participin i s’impliquin en les diverses actuacions que es programen. Tot i així, no només pretenem que les dones donin el seu punt de vista i opinió en moments puntuals, sinó també que participin i aportin idees en les polítiques d’igualtat que es duen a terme, ja sigui des del Consell Comarcal, des dels ajuntaments o bé de l’administració en general i que participin activament en les Assemblees Territorials del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

Les associacions de dones i associacions afins de la comarca són:

- Associació Urgellenca de Dones - Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell - Associació de Puntaires de la Seu d’Urgell - Associació de Dones d’Oliana - Associació de Puntaires d’Oliana - Associació Gitana “Gao Roma” - Esplai de la Gent Gran - Associació contra el Càncer - Associació de Famílies Monoparentals de l’Alt Urgell - Grup no formal Dones acordionistes i percussionistes del Pirineu

Desembre de 2011


AVALUACIÓ DEL PLA COMARCAL PER A LA

IGUALTAT D’OPORTUNITATS 2008-2011

El II Pla per a la igualtat d’oportunitats 2008-2011 Alt Urgell, segons preveia el redactat, tenia una vigència de quatre anys; i les actuacions que en ell s’hi preveien s’han anat desenvolupant durant tot el seu període de vigència. Pel que fa al seguiment i l’avaluació del II Pla per a la igualtat d’oportunitats 2008-2011 Alt Urgell s’ha realitzat anualment, tenint en compte les actuacions previstes en el pla i totes les actuacions que s’han realitzat durant l’any observant tots aquells resultats obtinguts.

El II Pla comarcal representa a la majoria de la població de la comarca, ajuntaments com els de Montferrer i Castellbó, Oliana , Organyà, Pont de Bar, Arsèguel i Peramola s’hi ha adherit entre el 2010 i el 2011, per tal de dur a terme actuacions específiques del Pla a cada una de les diferents localitats. A més, aquets II Pla representa ajuntaments, de forma provisional, els ajuntaments de Montellà i Martinet, i Alp, tots ells a la Cerdanya. El Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, també s’ha adherit al II Pla durant el 2011.

Aquesta recollida de dades s’ha fet a través de la tècnica d’Igualtat, la qual ha realitzat una memòria que recull totes les actuacions fetes i els resultats obtinguts, així com la gent a la que s’ha arribat i el grau de satisfacció.

Actuacions programades

Actuacions realitzades

Actuacions no realitzades

Accions realitzades

Accions en curs a 31 de gener 2011

7 programes 24 21 3 81 20

El Pla preveia un total de 58 actuacions, de les quals en a darrera revisió, feta el gener de 2011, se n’havia realitzat 55 i es preveia una vintena d’accions (incloses dins les accions dels programes previstos) a desenvolupar durant el 2011. La majoria d’aquestes actuacions les ha liderat el Consell Comarcal, des de l’àrea d’Igualtat i podran tenir continuïtat, ja que es poden integrar en la dinàmica habitual de l’organització comarcal (per exemple, suport a les associacions, suport i assessorament a dones, formació amb perspectiva de gènere, impuls de l’ús no sexista del llenguatge i de la comunicació no sexista,...)

Pel que fa a les 3 actuacions no realitzades ni previstes d’execució, hi ha diversos motius que han condicionat la seva implementació, com poden ser la mobilitat en el personal que lidera l’àrea d’igualtat i la priorització de les tasques, a més de la realització d’estudis de la realitat i de la situació de la dona a la comarca, des d’altres àrees com promoció econòmica (Agent d’Igualtat) que ha provocat la decisió de no doblar esforços i treballar de forma transversal les diferents àrees, optimitzant recursos.

Dins del II Pla per a la igualtat d’oportunitats 2008-2011 Alt Urgell es dissenyen una sèrie de programes amb la voluntat d’incidir en el desenvolupament de polítiques concretes d’intervenció directa en la vida pública de les persones per garantir la igualtat efectiva entre dones i homes.

Aquests programes són:

1. Anàlisis de la realitat 2. Amb perspectiva de gènere 3. Dones i treball 4. Gènere i educació 5. Associacionisme 6. Atenció i assessorament 7. Programa violència de gènere

Desembre de 2011


Analitzant les actuacions realitzades fins a gener de 2011 (període que ja s’ha fet l’avaluació pertinent) s’observa el següent:

1. Anàlisis de la realitat:

Accions previstes Accions realitzades Actuacions realitzades

3 0 0

No s’ha acomplert totalment l’objectiu ja que no es tenen els resultats dels treballs realitzats, tot i així es disposa del material dissenyat per aquesta finalitat,així com algunes enquestes i altres estudis realitzats des de promoció econòmica, dins les actuacions de l’Agent d’Igualtat. Aquest eix incloïa 3 accions que no s’han completat tot i haver-se iniciat els treballs d’obtenció de les dades quantitatives i qualitatives a partir d’enquestes, però no s’han conclòs per canvis socials i econòmics. Aquestes actuacions no han estat valorades positivament, la qual cosa no fa recomanable continuar desenvolupant accions d’aquest tipus en el III Pla, tot i que sí fa recomanable seguir observant la realitat.

2. Amb perspectiva de gènere


7 7 41

Aquest programa incloïa 7 mesures per a la introducció de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques a aplicar en el si de l’organització comarcal. Algunes d’aquestes 7 actuacions, implementades totes elles, poden tenir continuïtat en el III Pla, sobretot orientades a la sensibilització i jornades formatives adreçades a la població en general. S’intervé especialment en Cultura, sovint aprofitant la programació ja consolidada/programada en els municipis (PICURT, trementinaires, Homilies d’Organyà, trobada d’acordionistes,...) La resta d’activitats més representatives és Participació, de reunions amb les associacions, Salut en col·laboració amb CAPs i Hospital. Les activitats específiques en formació professionalitzadora s’inicia coincidint amb la implantació de la figura de l’Agent d’Igualtat el 2009. La complexitat de l’estructura comarcal i la conveniència que aquestes mesures beneficiïn el major nombre possible de persones, fa que sigui necessari continuar aplicant mesures en aquest sentit, amb l’objectiu que l’actuació del Consell Comarcal apliqui la perspectiva de gènere de manera tranversal (i/o central) en cada una de les seves competències de manera gradual i esdevingui referent per la resta d’entitats, institucions i agents socials comarcals. Aquestes actuacions han estat valorades positivament, la qual cosa fa recomanable continuar desenvolupant accions d’aquest tipus en el III Pla.

3. Dones i treball


6 6 9

En aquest programa hi havia 6 accions previstes, les quals s’han dut a terme, que responien a l’objectiu d’impulsar la incorporació, la permanència i la promoció de les dones en el mercat laboral i la promoció de l’emprenedoria i l’activitat empresarial de les dones. A més de promocionar mesures d’igualtat efectiva entre dones i homes en el mercat laboral, la implementació de mesures de conciliació de la vida personal, laboral i familiar, així com la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses. Amb l’aprovació de la Llei

Desembre de 2011


orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva entre dones i homes, ha comportat avenços pel que fa a l’elaboració de plans d’igualtat a les empreses, tot i que no hi ha cap empresa de més de 250 persones treballadores, obligada, doncs, a tenir Pla d’Igualtat, sí que n’hi ha diverses empreses que l’han implantat voluntàriament. Les activitats específiques en treball s’inicia coincidint amb la implantació de la figura de l’Agent d’Igualtat el 2009, i es basen en la implementació del Pla d’Igualtat intern del Consell Comarcal. Aquestes actuacions han estat valorades positivament, la qual cosa fa recomanable continuar desenvolupant accions d’aquest tipus en el III Pla.

4. Gènere i educació


1 1 6

L’Educació en el II Pla abastava des de l’educació infantil fins a la transmissió de valors igualitaris, lliures d’estereotips, fins a la formació no reglada o els espais comunitaris de lleure. Aquest programa preveia 1 acció generalista, de la qual s’han beneficiat persones de diferents edats i perfils com ara joventut, professorat, pares i mares,... Les diverses actuacions s’han basat en dur a terme tallers, activitats i xerrades a instituts dirigits exclusivament a l’alumnat. Aquestes actuacions han estat valorades positivament, la qual cosa fa recomanable continuar desenvolupant accions d’aquest tipus en el III Pla, redissenyant les actuacions ja que s’ha observat la necessitat d’incidir directament en professionals de l’educació, pares i mares; així com en segments com educació infantil i primària.

5. Associacionisme


2 2 4

L’objectiu principal era la creació de vincles entre les associacions per tal de crear xarxa i impulsar a les dones a participar en la formulació de les polítiques d’igualtat i la col.laboració i participació tant amb l’Institut Català de les Dones, com amb el Consell Nacional de Dones de Catalunya. Prèvia 2 accions que s’han acomplert, s’ha establert reunions periòdiques per recollir les inquietuds de les associades i ha servit per treballar conjuntament en diverses ocasions. La valoració positiva que les dones de manera individual i les entitats de dones fan d’aquestes actuacions indica que en l’elaboració del III Pla caldrà tenir en compte la incorporació d’un eix estratègic sobre la participació i l’associacionisme, per a l’apoderament de les dones en tots els àmbits ciutadans.

6. Atenció i assessorament


2 2 4

Aquest eix es basa en l’activitat del Servei d’Informació i Assessorament a les Dones (SIAD) i es desenvolupa en la totalitat d’eixos del Pla, que normalment lidera la tècnica d’igualtat. Així, tot i la bona valoració que es fa del servei, considerem que pel III no preveure aquest eix específic, si no incloure la seva actuació en tots els eixos estratègics.

Desembre de 2011


7. Programa Violència de gènere


3 3 17

El programa preveia 3 accions, que s’han realitzat, i s’han desenvolupat 17 actuacions, centrades principalment al voltant de la commemoració del Dia internacional contra la violència masclista. El programa tenia com a principal objectiu la millora de l’atenció dels diferents casos a tractar, però també la prevenció i la sensibilització de la població. Pel que fa a l’atenció a les víctimes, s’ha inclòs el servei de SIAD dins del protocol d’actuació comarcal i es treballa conjuntament amb serveis socials bàsics, mossos d’esquadra, policia local i centres hospitalaris. Es basa en actuacions al voltant del 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista. El 2010 s’incrementen clarament les activitats de sensibilització durant tot l’any. Així doncs, el resultat de les actuacions és positiu, tant per la implicació de les entitats i agents socials en la lluita contra qualsevol forma de violència contra les dones, com per la coordinació interinstitucional que s’ha generat al voltant de la implementació del protocol d’actuació.

CONCLUSIONS

El II Pla comarcal per la igualtat d’oportunitats 2008-2011 Alt Urgell, s’ha tancat amb una valoració positiva, perquè dona continuïtat al compromís polític manifestat ja amb l’aprovació del primer Pla d’Igualtat d’Oportunitats, l’any 2005.

No obstant això, també s’ha de tenir en compte alguns elements que han comportat petites dificultats en la implementació o en el seguiment i avaluació de les actuacions:

En primer lloc, la mateixa amplitud del pla, que per si mateixa ja comporta un important esforç de coordinació interdepartamental, tot i que normalment ha estat efectiva, fet que constata la importància de continuar amb els treballs realitzats per la “Comissió d’igualtat”, formada per oficiosament per les àrees de joventut, immigració, igualtat, serveis socials i promoció econòmica, del Consell Comarcal; liderat per gerència.

D’altra banda, no podem assegurar la participació en cada una de les activitats, ni al públic real al què s’ha arribat perquè en les memòries de cada any no acostumen a constar les dades de participació i menys segregades per sexe.

Moltes de les actuacions realitzades s’han liderat des del Servei d’Informació i Assessorament a al dona excepte les que fan referència a col·laboració en activitats culturals ja programades (Trementinaires, Picurt,... ) i les activitats de Treball i Empresa que s’han liderat des de la figura de l’Agent d’Igualtat. Si bé, moltes de les actuacions realitzades fins a la data poden tenir continuïtat condicionada específicament a finançament, considerem que caldria prendre la igualtat entre homes i dones i la no discriminació per raó de sexe, com a eix central dins de les diverses àrees i actuacions del Consell Comarcal i la seva activitat; i vetllar per la integració d’aquestes pràctiques per a la igualtat de dones i homes en la dinàmica habitual del Consell Comarcal.

Desembre de 2011


RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU DELS

SERVEIS DEL CAPAU

Des del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU) s’ha dut a terme, durant el 2010, un procés de participació ciutadana per detectar les fortaleses i amenaces referents al voltant dels serveis d’atenció a les persones que es presten a l’Alt Urgell, que inclou l’àrea d’igualtat.

Dins de les entrevistes a entitats de dones dutes a terme referents a polítiques de dones en general s’observen els següents resultats:

En general, a les dones, els falta motivació per funcionar i es troben que costa molt aconseguir que la ciutadania vingui a les entitats. També és una dificultat el fet que poca gent vol estar a les juntes directives.

El Servei d’Informació i Assessorament a les Dones (SIAD) el perceben com un servei que sovint relacionat amb la violència de gènere (masclista). La ciutadania el relaciona amb serveis socials Caldria donar-lo a conèixer com a servei per a totes les dones i com a punt de suport de les entitats de dones.

Les entitats coneixen de l’existència de FIDEM Pirineus, una fundació de dones empresàries coneguda a la comarca. És una fundació que té molta imatge però activitat real a al territori no es veu. A més les activitats que organitzen si no ets sòcia és difícil assabentar-se’n. La resta d’entitats de la comarca relacionades amb l’àrea de la dona, són culturals i d’atenció a les persones.

Activitats vàries:

Les associacions de dones del territori participen de les activitats principals organitzades en motiu del Dia de la Dona (8 de març) i del Dia contra la violència masclista (25 de novembre), tot i que no les organitzen. També participen en les activitats del dia de la dona rural (15 d’octubre).

En relació a “Què falta a la comarca?” Falten espais de relació per crear xarxa. No només espais per entitats sinó també per a persones

a títol personal. Les associacions necessiten estratègies de comunicació. La mida de La Seu permet que amb pocs

recursos es pugui arribar a més gent. Cal un butlletí per difondre les activitats associatives. Que a la web municipal hi surtin les associacions de la Seu d’Urgell (espai creat el 2011). Falten locals per les entitats. Suport a la dona treballadora i emprenedora. Sensibilització a l’empresa en temes de gènere, igualtat (polítiques retributives, conciliacions,...) Trobar la fórmula d’estimular a la gent per participar en les activitats de les associacions. Promocionar l’esport femení no només donar suport al masculí. Pensar activitats esportives

per diferents franges d’edat. Ajut / suport a les dones cuidadores desenvolupar la llei de la dependència.

Resultats enquesta de serveis i/o projectes relacionats amb les polítiques d’igualtat Total enquestes contestades: 8 Coneix el

servei i/o projecte?

L’ha utilitzat en el darrer any?

Grau de satisfacció (1-5)

Interpretació de les dades

SIAD 7 sí 1 no

3 sí 5 no

4,6 El SIAD és conegut per totes les assistents. La utilització del servei però, encara és poca. Les que l’han utilitzat el valoren molt bé

Desembre de 2011


Suport a les associacions de dones

7 sí 1 no

2 sí 6 no

5 El suport a les associacions és un servei conegut però no utilitzat. Qui sí l’ha utilitzat el valora com a molt satisfactori.

Sensibilització a les escoles en temes de gènere

5 sí 3 no

8 no La majoria de les participants coneixen que es fa sensibilització a les escoles en temes de gènere.

Pla d’Igualtat 5 sí 3 no

8 no La majoria de les participants saben que hi ha un Pla d’igualtat.

Manual de coeducació 1 sí 7 no

8 no No es coneix l’existència del manual de coeducació.

Teleassistència de víctimes

7 sí 1 no

8 no Les participants saben que existeix una teleassistència per a víctimes de maltractaments.

Recursos d’urgència 1 sí 7 no

8 no Les participants no saben que existeix un recurs d’urgència per a casos de maltractaments.

Mossos d’esquadra: accions de sensibilització a les escoles

5 sí 3 no

8 no La majoria de participants saben que els mossos d’esquadra realitzen accions de sensibilització en temàtica de gènere a les escoles

Diagnosis definitiu procés de participació ciutadana referent a polítiques d’igualtat

Des d’aquest àmbit es desenvolupen actuacions que afavoreixen la igualtat i la construcció d’una cultura per a un nou contracte social, incrementant la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, reconeixent el seu treball personal i familiar i tenint en compte la seva diversitat. També des d’aquest àmbit es treballa per pal·liar a situacions de violència de gènere, des de la sensibilització fins a l’atenció directa de víctimes.

Serveis i/o programes que es desenvolupen

1. Servei d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) 2. Desenvolupament del Pla comarcal d’igualtat d’oportunitats 3. Desenvolupament de les diferents activitats del Pla d’Igualtat als ajuntaments de la comarca 4. Centre d’intervenció Especialitzada (CIE), es desenvoluparà no estava actiu en el moment del

procés de participació. S’inaugura el 23 de novembre de 2011. 5. Dinamització del teixit associatiu

Principals punts forts detectats

1. Existència de programes d’actuació directa en polítiques de gènere 2. Presència al territori d’agents que treballen coordinadament sota el Protocol contra la violència

de gènere: Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU), Mossos d’Esquadra, policia local de La Seu i la Fundació Sant Hospital

3. Existència de la comissió de treball de violència domèstica 4. El SIAD i Mossos d’Esquadra realitzen activitats de sensibilització cap als i les joves sobre

relacions igualitàries 5. Coordinacions i contactes amb l’Equip d’Atenció Integral de la Dona del Govern Andorrà 6. Existència del Consell de Dones del Pirineu i l’Aran 7. Agent d’igualtat: vetlla la igualtat real entre homes i dones en l’àmbit laboral. Des de l’àrea de

Promoció econòmica del Consell Comarcal, també es treballa per la igualtat d’oportunitats, a través de la Responsabilitat Social empresarial, vector social.

Desembre de 2011


8. Existència d’entitats de dones a la comarca: associació de Puntaires de La Seu d’Urgell, associació de Famílies Monoparentals, associació de Dones Confraresses, associació Urgellenca de Dones, associació de dones d’Oliana i associació de Puntaires d’Oliana. També participen activament el grup de dones de l’associació Gitana Gao Romà i de l’esplai de la Gent Gran.

9. Existència d’una fundació de dones empresàries: FIDEM Pirineus

Principals punts febles detectats

1. No hi ha entitats a la comarca que treballin específicament temes de maltractament 2. La comissió de violència un cop elaborat el Protocol contra la violència de gènere ha espaiat les

trobades ja que la feina ara és fer-ne el seguiment 3. Falta de coordinació, en quant a continguts, de les xerrades i activitats ofertes pel SIAD i els

Mossos d’Esquadra 4. La comarca és gran i dispersa i costa arribar a la gent 5. Les entitats els falta motivació per funcionar 6. Falta d’implicació de la gent en les juntes directives de les entitats 7. El Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) és relacionat per la ciutadania exclusivament

amb violència de gènere 8. Les entitats coorganitzen pocs tipus d’activitat amb el servei de promoció de la igualtat 9. Manquen espais de relació per crear xarxa 10. Manquen locals per les entitats 11. Falta suport a la dona treballadora i a l’emprenedora 12. Cal més suport a l’empresa en temes de gènere, igualtat (polítiques retributives,

conciliacions,...) 13. Falta formació de tot tipus per dones

Desembre de 2011


MARC NORMATIU I JURÍDIC La igualtat entre dones i homes és un principi fonamental consagrat constitucionalment.

El progrés de les dones durant aquests més de trenta anys de democràcia ha estat espectacular. Les

dones han aconseguit avenços decisius en l’àmbit legal i en l’assoliment d’igualtat d’oportunitats, és a

dir, en les condicions de sortida al món laboral, polític, econòmic,.... De totes maneres, tot i la igualtat de

dret que s’ha aconseguit, el treball per la igualtat real encara és molt important.

CONTEXT INTERNACIONAL: LES NACIONS UNIDES

1945: Declaració Universal dels Drets Humans: ”Tothom té dret a tots els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe...”

1975: Decenni de les dones / I Conferència Mundial de Mèxic / Any Internacional de les Dones.

1979: CEDAW (Conveni per a l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Dones).

1995: IV Conferència Mundial de les Dones (Beijing): Plataforma d’Acció i aparició del principi de transversalitat de gènere (gender mainstreaming) com a instrument per dur a terme polítiques de gènere.

1998: Declaració Mundial sobre les Dones en els Governs Locals.

2000: Revisió de la Plataforma d’Acció de Pequín: Assemblea General Extraordinària de les Nacions Unides: Beijing +5.



2011: Inauguració de l’agència UNWomen (ONU Dones), entitat creada per l’Assemblea de les Nacions Unides, per a la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.

CONTEXT I LEGISLACIÓ EUROPEA

1957: Tractat de Roma,- art. 119: igualtat salarial entre dones i homes (actual article 141 TUE).

Anys setanta: Aprovació de directives sobre igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral i de la seguretat social (Directiva 75/117/CEE, Directiva 76/207/CEE, Directiva 79/7/CEE).

1982: Inici dels programes comunitaris / Estratègia marc sobre igualtat entre dones i homes (2001-2005) / V Programa marc (2001-2006) / Pla de treball per a la igualtat entre dones i homes 2006-2010 / Inici de les accions positives (76/207).

1995: Carta Europea de les Dones a la Ciutat.

1996: Aposta per la gestió transversal de gènere (gender mainstreaming) a partir de la Comunicació 96/67: “Integrar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el conjunt de les polítiques i accions comunitàries.”

1997: Aprovació del Tractat d’Amsterdam (TUE): art. 2: estableix la promoció de la igualtat entre dones i homes com a objectiu de la UE. art. 3.2: obliga la UE al compliment dels seus objectius, a tractar d’eliminar les desigualtats i a promoure la igualtat entre dones i homes.

Desembre de 2011


2002: Aprovació de la Directiva 2002/73 del Parlament Europeu i del Consell que modifica la Directiva 76/207/CEE, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes en l’accés al treball, la formació, la promoció professional i les condicions de treball.

2007: Any de la Igualtat d’Oportunitats / Creació de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere.

2010: La Carta de la Dona –COM(2010)78-/ Estratègia per a la igualtat entre dones i homes 2010-2015 –COM(2010) 491 final-.

CONTEXT I LEGISLACIÓ ESTATAL

1983: Creació de l’Instituto de la Mujer.

1988: I Plan para la Igualdad de Oportunidades de las Mujeres (1988-1990).

1998: I Plan de Acciones contra la Violencia Doméstica (1998-2000).

1999: Ley 39/1999, de 5 de noviembre, para promover la conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras.

2003: Ley 30/2003, de 13 de octubre, sobre medidas para incorporar la valoración del impacto de género en las disposiciones normativas que elabore el Gobierno.

2004: Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género.

2005: Plan para la Igualdad de Género en la Administración General del Estado.

2006: Aprovació de la Ley de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia.

2007: Ley orgánica 3/2007 para la igualdad efectiva entre mujeres y hombres.

2007: Plan estratégico de igualdad de oportunidades (2008-2011) / Plan para favorecer la igualdad entre mujeres y hombres en el medio rural.

CONTEXT I LEGISLACIÓ AUTONÒMICA

1987: Decret 25/87 de Creació de la Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona.

1989: Llei 11/1989, de 10 de juliol, de Creació de l’Institut Català de la Dona i del Consell Nacional de les Dones de Catalunya.

1998: I Pla d’Actuació del Govern de la Generalitat per a la igualtat d’oportunitats per a les dones.

2001: Llei 4/2001 de la Generalitat de Catalunya que recull que totes les disposicions legislatives hauran d’anar acompanyades d’un informe d’impacte de gènere.

2005: Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones (2005-2007) / Llei 11/2005, de 7 de juliol, per la qual l’Institut Català de la Dona passa a denominar-se Institut Català de les Dones.

2006: Acord de Govern de 14 de març relatiu a la producció i el desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexe.

2008: Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista / Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.

2010: Projecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Desembre de 2011


CONTEXT LOCAL

1985: Llei 7/1985, de 2 d’abril, la Llei reguladora de les bases del règim local, que estableix que tant els

municipis com les diputacions poden realitzar activitats complementàries amb d’altres administracions

públiques pel que correspon a la promoció de les dones.

I Pla d’Igualtat d’Oportunitats

II Pla d’igualtat d’oportunitats (2008-2011)

Protocol d’actuació en cas de violència masclista

Desembre de 2011


PRINCIPIS RECTORS El III Pla Comarcal per la Igualtat d’Oportunitats 2012-2015 pretén ser un marc de referència per a l’actuació comarcal que integra una política de gènere per a la comarca de l’Alt Urgell.

Els PRINCIPIS RECTORS que hauran de guiar el desenvolupament d’aquest III Pla són:

IGUALTAT DE GÈNERE

La igualtat de gènere s’entén com la llibertat de tots els éssers humans de desenvolupar les seves habilitats personals i prendre decisions sense limitacions per raó de gènere, i que els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i homes siguin igualment considerats, valorats i afavorits.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

La igualtat d’oportunitats entre dones i homes pot definir-se com l’absència d’obstacles o barreres per raó de sexe en la participació econòmica, política, cultural i social, és a dir, el dret de cada persona a escollir el seu propi camí sense que el fet d’haver nascut dona o home l’obligui o la limiti en les seves activitats privades o públiques.

L’aplicació d’aquest principi en el disseny i la implementació de les polítiques públiques permet detectar situacions de desavantatge i compensar o eliminar les barreres que dificulten o impedeixen que les dones desenvolupin la seva trajectòria personal i professional amb les mateixes oportunitats que els homes.

TRANSVERSALITAT DE GÈNERE (gender mainstreaming)

La transversalitat de gènere és l’organització (o reorganització), la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, de manera que una perspectiva d’igualtat entre dones i homes s’incorpori a totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques.

El concepte de transversalitat és present en el llenguatge de les polítiques públiques d’igualtat en l’àmbit internacional, europeu, espanyol i català des de la dècada dels noranta.

Fou durant la IV Conferència Mundial sobre les Dones realitzada a Pequín l’any 1995, quan la Plataforma d’Acció va assumir explícitament el mainstreaming o transversalitat de gènere, de manera que s’instava els poders públics i agents socials a incorporar en l’agenda política programes i accions que tinguin en compte les aportacions, les necessitats i els interessos de les dones.

Integrar, doncs, la perspectiva de gènere en l’agenda política de la comarca, dels seus municipis, ha de ser un dels principis rectors d’aquest III Pla comarcal per la igualtat d’Oportunitats 2012-2015, per tal d’abordar els problemes d’igualtat de gènere amb polítiques específiques en cada àmbit d’actuació, com per exemple l’educació, la formació, la salut, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la participació, etc.

DIVERSITAT

La diversitat, que forma part de totes les societats, no es pot entendre destacant només les diferències pròpies d’una única condició (sexe, ètnia, etc.), sinó que són el fruit de combinacions socials més complexes en les quals intervenen la cultura, la classe i el gènere.

Desembre de 2011


Les dones (i també els homes) no són un conjunt homogeni, sinó divers i diferent, per la qual cosa el principi de diversitat implica tenir en compte les diferències i, alhora, les similituds. Les desigualtats existents provenen, no de la diversitat en si mateixa, sinó de les discriminacions que es produeixen davant aquesta diversitat.

Així, doncs, tenir en compte aquest principi comporta gestionar la diversitat com a font d’enriquiment i saber valorar els diferents interessos i les necessitats de les persones que són diferents entre si, per la seva ètnia o la seva cultura, però també cohesionar tot allò que els és comú i complementari.

PARTICIPACIÓ

El principi de participació està directament relacionat amb el de transversalitat, ja que sense participació és molt difícil aconseguir la transversalitat de gènere en tots els àmbits de la vida d’un municipi, i per extensió d’una comarca. El desenvolupament de polítiques públiques de gènere requereix la intervenció conjunta i coordinada de diferents professionals de l’estructura municipal, i comarcal, però també de les institucions, entitats, teixits empresarial i associatiu i de la ciutadania en general.

Participar, doncs, significa involucrar diferents actors de la comarca tant en el procés d’elaboració com en la implementació i posterior avaluació del III Pla comarcal per la igualtat d’oportunitats 2012-2015. D’aquesta manera els homes i les dones de la comarca, des del triple vessant com a persones, com a professionals i com a integrants de diferents col·lectius o entitats, esdevenen agents actius de transformació d’una societat que vol fer de la igualtat de gènere entre dones i homes un dels seus pilars de convivència.

Desembre de 2011


III PLA COMARCAL PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS

El III Pla comarcal per a la igualtat d’oportunitats 2012-2015, en la seva globalitat, s’estructura al voltant de la igualtat de gènere com a concepte tranversal. El Pla busca la introducció de la perspectiva de gènere en la majoria d’actuacions comarcals; al mateix temps treballa per a la creació d’una dinàmica de cooperació entre les diferents àrees del Consell Comarcal i entitats de la comarca per a l’aplicació d’aquest principi i per a l’optimització dels recursos existents.

Aplicar la perspectiva de gènere en el disseny, la implementació i l’anàlisi posterior de les dades obtingudes en les actuacions en la comarca ens permet percebre la realitat que ens envolta des d’una altra òptica i detectar abans l’existència de les possibles dificultats en el desenvolupament de la igualtat real i efectiva en els diferents escenaris. Aquest enfocament facilita l’adopció de mesures o actuacions correctores que contribueixin a eliminar els problemes d’igualtat de gènere existents en els diferents programes comarcals.

Les actuacions i programes que es proposen en el present Pla comarcal són continuistes de l’anterior (II Pla comarcal per la igualtat d’oportunitats (2008-2011)) amb l’objectiu de consolidar els programes ja engegats, aprofitant els punt forts detectats i reconsiderar els punts febles.

Es proposen 8 eixos encaminats a incorporar la perspectiva de gènere i consolidar la transversalitat de gènere en totes les àrees i actuacions comarcals a fi que aquesta sigui una línia més de treball i una norma general, coherent, en l’organització interna del Consell Comarcal i en totes les actuacions que desenvolupa. L’objectiu general és que aquesta corporació esdevingui un agent impulsor de les polítiques d’igualtat de gènere a la comarca.

Eixos estratègics

1. Participació i associacionisme Objectiu general: afavorir una participació i representació paritària de les dones i els homes en tots els àmbits socials i polítics que intervinguin en la vida de la comarca.

2. Cultura i lleure Objectiu general: assegurar la igualtat de gènere en l’accés a la cultura i el lleure i visualitzar els diferents models socials i culturals que reflecteixen la pluralitat de les dones i els homes.

3. Esport Objectiu general: incorporar la perspectiva de gènere en la gestió dels equipaments esportius de la comarca i en la promoció de la pràctica esportiva entre la població.

4. Treball i conciliació Objectiu general: fomentar l’ocupació femenina, afavorir polítiques empresarials d’harmonització de la vida personal, familiar i laboral i trencar amb els estereotips en les diferents tipologies i categories de treball.

5. Ensenyament i formació Objectiu general: impulsar la coeducació en els centres i espais educatius de la comarca per afavorir la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

6. Salut i benestar Objectiu general: incorporar la perspectiva de gènere en els programes de foment d’estils de vida saludable.

7. Violència masclista Objectiu general: treballar per a la prevenció, detecció, atenció, sensibilització i eradicació de la violència masclista.

8. Urbanisme, habitatge, agricultura i medi ambient Objectiu general: dissenyar la comarca tenint en compte les necessitats de vida i construir un entorn que millori la qualitat de vida de les dones i els homes de la comarca.

Desembre de 2011


ACTUACIONS ESPECIFIQUES PER EIX

1. Participació i associacionisme Objectiu general: afavorir una participació i representació paritària de les dones i els homes en tots els àmbits socials i polítics que intervinguin en la vida de la comarca. Objectius específics: Impulsar la vida activa de les dones de la comarca en els espais comunitaris i públics. Fomentar la promoció de les dones a càrrecs directius i de presa de decisions en tots els àmbits, públics i privats. Impulsar el teixit associatiu femení, tant cultural com empresarial. Fomentar l’autonomia de les dones nouvingudes en la vida quotidiana i de participació en tots els àmbits, especialment l’associatiu. Atenció, assessorament i informació específic a dones en tots els àmbits de la vida.

Si un Pla de Polítiques d’Igualtat vol penetrar en la societat cal que compti amb la cooperació de tots els seus membres. Per això, es pretén afavorir i potenciar l’associacionisme de dones i el desenvolupament de projectes encaminats a assolir-los, facilitant i enfortint mecanismes de participació en el teixit social.

La participació de les dones que s’organitzen en associacions és molt fructífera ja que la pertinença a un grup ofereix recolzament i afavoreix l’assoliment dels objectius que es plantegin. Per això, és necessari promoure la integració i la participació de les dones en la vida social.

Aquest eix estratègic preveu “8” actuacions concretes, encaminades a afavorir la participació activa de les dones en la vida pública i a fer visible la seva aportació a la comarca.

ACTUACIONS TEMPOR. LIDERATGE ÀREES IMPLICADES

1.1 Promocionar la participació de les associacions a les Assemblees Territorials

2012-2015 Àrea d’Igualtat

1.2 Dissenyar i oferir tallers, cursos i seminaris sobre estratègies i eines per al lideratge i apoderament femení

2012-2015 Àrea d’Igualtat Joventut Promoció econòmica Associacions

1.3 Potenciar la creació d’associacions o grups de dones en els municipis


1.4 Continuar donant suport a les associacions existents en el territori


1.5 Potenciar les trobades i treballs conjunts entre les diverses associacions del territori


1.6 Realitzar accions d’informació, acompanyament i suport a dones nouvingudes en les gestions de la seva vida quotidiana

2012-2015 Immigració Igualtat Serveis socials

1.7 Col·laborar amb el teixit associatiu per dur a terme activitats que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la comarca

2012-2015 Àrea d’Igualtat Participació ciutadana (Ajuntament de la Seu d’U.)

1.8 Continuar donant suport i assessorament a les dones que qualsevol dels aspectes que les afecta


Desembre de 2011


2. Cultura i lleure

Objectiu general: assegurar la igualtat de gènere en l’accés a la cultura i el lleure i visualitzar els diferents models socials i culturals que reflecteixen la pluralitat de les dones i els homes. Objectius específics: Difondre i fer visibles les aportacions de les dones al llarg de la història en tots els àmbits; especialment les de la comarca. Aconseguir la implicació dels mitjans de comunicació comarcals i locals en la publicació de continguts i publicitat no sexistes ni estereotipades i en la incorporació de la perspectiva de gènere en les informacions sobre la realitat de les dones. Promoure les creacions artístiques i culturals de les dones, especialment de la comarca. Afavorir l’accés de les dones a les programacions i als espais culturals. Potenciar activitats i espais culturals i de lleure per gaudir en família.

La cultura és un dels instruments bàsics per transmetre tot el sistema de valors i coneixements imperants en una societat i permet visionar i consolidar les pautes, creences, actituds i comportaments que afecten a l’organització i aspiracions de tot col·lectiu humà. És a través de la cultura que les dones han fet sentir les seves veus i han demanat que es reconeguin les seves aportacions en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat al llarg de la història. Aquestes veus tradicionalment han estat invisibles o no tractades justament. Per superar aquesta visió androcèntrica de la cultura és necessari fer una valoració crítica sobre la participació històrica de les dones en la cultura i sobre les desigualtats per raó de gènere, encara existents, en l’accés de les dones a la cultura i les arts.

Fer visible el paper actiu i creatius de les dones, assegurar la igualtat de gènere en l’accés a les programacions culturals i de lleure, vetllar per a una transmissió d’un missatge no sexista ni estereotipat són alguns dels programes a desenvolupar.


2.1 Incorporar anualment en les programacions culturals alguna activitat dedicada principalment a promocionar la difusió de la producció artística realitzada per dones

2012-2015 Àrea d’Igualtat Mitjans de comunicació Cultura

2.2 Denunciar a través dels canals existents la publicitat, noticies i manifestacions sexistes que es detectin

2012-2015 Àrea d’Igualtat Mitjans de comunicació

2.3 Programació i suport a sortides culturals de les associacions de dones

2012-2015 Àrea d’Igualtat Associacions

2.4 Col·laborar en actes i festes de cultura popular i tradicional promocionant la perspectiva de gènere

2012-2015 Àrea d’Igualtat Cultura

2.5 Col·laborar en concursos, premis de caire cultural.

2012-2015 Àrea d’Igualtat Cultura

2.6 Col·laborar en cicles cultural com el de cinema 2012-2015 Àrea d’Igualtat Cultura

Desembre de 2011


3. Esport

Objectiu general: incorporar la perspectiva de gènere en la gestió dels equipaments esportius de la comarca i en la promoció de la pràctica esportiva entre la població. Objectius específics: Fomentar la pràctica d’exercici físic i esport entre la població femenina, especialment entre les dones grans. Potenciar la utilització i mobilitat dels gimnasos mòbils disponibles, programant actuacions concretes. Potenciar la presència de les dones en l’esport base i en les estructures esportives tècniques, de responsabilitat i de presa de decisions. Destacar referents femenins en la pràctica de l’esport; especialment els comarcals.

Les dones són cada cop més presents en la pràctica de l’esport, s’estan desdibuixant moltes de les barreres que marcava els esports concebuts merament masculins. El foment de la pràctica de l’esport com a una activitat complementària i enriquidora que fomenta la salut i el benestar i que permet a les persones expressar-se, adquirir habilitats i demostrar les seves capacitat és molt important en totes les edats.

Tot i així, constatem que la dona no ha intervingut ni intervé en aquesta parcel·la d’activitat social que és la pràctica esportiva. Sovint, ni tan sols no ho fa ni com a espectadora, si no és en l’àmbit de l’esport de base i jocs escolars com a acompanyant dels fills i filles que hi participen.

La situació de desigualtat de la qual es parteix ens dóna peu a establir mesures d’acció positives per aconseguir la participació de les dones en el món esportiu. No ens podem quedar ancorades en la pràctica d’activitats de manteniment per recomanacions mèdiques, cal involucrar a les dones en la pràctica d’esports de competició aprofitant les infraestructures dels municipis.


3.1 Promocionar l’ús dels gimnasos mòbils amb quals compta el Consell Comarcal

2012-2015 Àrea d’Igualtat Gent gran

3.2 Rendibilitzar els equipaments esportius dels municipis

2012-2015 Àrea d’Igualtat Àrea d’esports dels ajuntaments Gent gran

3.3 Fomentar la formació a les associacions i les entitats de l’àmbit educatiu sobre accions i actuacions no discriminatòries per a la pràctica esportiva

2012-2015 Àrea d’Igualtat Associacions en general i AMPA en particular Gent gran

3.4 Participar i col·laborar en actes relacionats amb aquest àmbit que es duguin a terme a la comarca, vetllant per la inclusió de la perspectiva de gènere


3.5 Dissenyar accions positives envers la promoció de l’esport femení en totes les categories i per a totes les edats


Desembre de 2011


4. Treball i conciliació Objectiu general: fomentar l’ocupació femenina, afavorir polítiques empresarials d’harmonització de la vida personal, familiar i laboral i trencar amb els estereotips en les diferents tipologies i categories de treball. Objectius específics: Impulsar la creació de llocs de treball destinats especialment a les dones. Fer el seguiment dels plans d’igualtat de les empreses que en gaudeixen i promocionar a implantació de nous en petites i mitjanes empreses de la comarca. Fomentar l’ús de les TIC per afavorir la conciliació i optimitzar la gestió del temps. Promoure mesures de conciliació de la vida personal, laboral i familiar de les persones, entre les empreses del territori. Promoure l’ús no sexista del llenguatge.

La creixent incorporació de les dones al mercat laboral fa necessari configurar un sistema que contempli les noves relacions sorgides i una nova manera de cooperació entre dones i homes, que permeti un repartiment equilibrat de responsabilitats en la vida professional i en la privada. La implicació dels homes en el desenvolupament de la vida laboral i familiar és indispensable.

La dedicació de les dones al treball domèstic i familiar i al remunerat és molt diferent a la dels homes. La poca participació de l’home en les tasques domèstiques la trobem majoritàriament per la tradició patriarcal, molt comú en la població, eminentment rural, que ens ocupa on la dona assumeix en gran mesura les tasques de cura de la llar i de les persones dependents, fet que també es transmet cap a les filles, més que cap als fills. Les dones que s’han introduït al mercat laboral ho han fet aprofitant la via que els oferia el sector terciari dedicat majoritàriament a la prestació de serveis i el comerç.

També es destaca la poca participació de la dona a l’hora de prendre iniciatives empresarials, o poc efectiva en els treballs agraris dels municipis


4.1 Sensibilitzar sobre la necessitat d’avançar en la igualtat d’oportunitats professionals i la importància de fer participar els homes en la vida privada


4.2 Donar suport a les iniciatives d’autoocupació i teletreball

2012-2015 Àrea d’Igualtat i promoció econòmica CCAU

4.3 Garantir formació ocupacional, per tal que les dones accedeixin a llocs de treball qualificats i de responsabilitat


4.4 Seguir participant en les taules d’Agents laborals de la comarca, especialment per introduir la perspectiva de gènere en les diverses actuacions

2012-2015 Àrea d’Igualtat Agents laborals comarca

4.5 Potenciar els canals de suport a la creació d’empreses i altres, que ja existeixen a la comarca, i aproximar-los especialment a les dones

2012-2015 Àrea d’Igualtat Promoció econòmica CCAU

Desembre de 2011


5. Ensenyament i formació Objectiu general: impulsar la coeducació en els centres i espais educatius de la comarca per afavorir la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Objectius específics: Potenciar programes de coeducació per a la igualtat de gènere en totes les etapes educatives i formatives, a casa i en els espais de lleure. Incorporar la perspectiva de gènere en l’oferta formativa; especialment per a persones adultes. Promoure l’ús no sexista del llenguatge.

L’ensenyament és un dels instruments bàsics per transmetre el sistema de valors i coneixements imperants en una societat. La família en primer lloc i l’escola a continuació, són els primers organismes socialitzadors. En el model patriarcal tradicional, els valors i actituds que es transmeten potencien conductes i habilitats diferents segons el sexe; mentre que les dones són les principals responsables de l’àmbit domèstic, els homes no s’han incorporat en la mateixa mesura al desenvolupament de la vida familiar. Es mantenen els estereotips o els prejudicis que transmeten valors, normes i actituds encara allunyades de la igualtat.

La formació, és un dels elements crucials de què disposem per la consecució d’uns valors socials i culturals idonis pel creixement integral de les persones i de l’autoestima, sovint molt oblidats especialment per les dones. S’observa que les dones que desenvolupen majoritàriament les seva activitat en l’entorn de llar valoren poc la seva feina i no es creuen capacitades per desenvolupar-ne d’altres de “més” importants. La formació capacita les persones, ofereix possibilitats d’elecció (laborals, personals...), de canvi i de transformació social.

Segons les dades de l’observatori del treball, de la Generalitat de Catalunya, el novembre de 2011 a l’Alt Urgell el major nombre de persones aturades tenen Estudis Secundaris; 690 vers 1078, de total a la comarca; tot i que les dades no les tenim segregades per sexe. Un dels objectius del Pla d’igualtat d’oportunitats és afavorir que les dones, sobretot les noves generacions, assoleixin un nivell superior de formació.

Entenem, també, que cal impulsar la universalització de l’accés a les tecnologies de la informació i el seu ús estratègic, per tal que les dones siguin protagonistes actives de noves formes de construcció social i s’assegurin l’accés a la societat de la informació i del coneixement.


5.1 Potenciar models d’educació coeducatius, superadors de rols i estereotips sexistes

2012-2015 Àrea d’Igualtat Joventut Ensenyament

5.2 Orientar a les joves i dones cap a l’oferta formativa de la zona que els pugui ser de major interès.

2012-2015 Àrea d’Igualtat Joventut Ensenyament

5.3 Desenvolupar programes de formació per a dones adultes al municipi que serveixin per al desenvolupament personal i laboral, que s’adeqüin a les seves necessitats i interessos.

2012-2015 Àrea d’Igualtat Ensenyament

5.4 Fomentar la formació a les associacions i les entitats de l’àmbit educatiu sobre accions i actuacions no discriminatòries per a l’accés al coneixement i a la cultura.

2012-2015 Àrea d’Igualtat Ensenyament Associacions

Desembre de 2011


6. Salut i benestar Objectiu general: incorporar la perspectiva de gènere en els programes de foment d’estils de vida saludable. Objectius específics: Fomentar l’estil de vida saludable entre la població femenina, especialment dones grans, per a una major qualitat de vida i benestar. Fomentar els hàbits saludables entre la població masculina per tal de potenciar la seva capacitat d’autocura. Divulgar la importància i la necessitat de la realització de proves de detecció precoç d’algunes malalties. Sensibilitzar i informar en malalties o dolences pròpiament femenines. Ampliar i adaptar recursos sanitaris i socials d’atenció i de cura a les persones dependents.

Tot i que l’esperança de vida és clarament superior en el cas de les dones que en els homes, les primeres normalment són més pessimistes en aquest aspecte pel que afecta a la seva pròpia salut. Això s’explica perquè les dones estan subjectes a la doble jornada laboral (professional i domèstica), a la feixuga tasca com a cuidadora, a la solitud de les dones, a la violència que poden patir,... i tenen una menor autoestima.

El progressiu envelliment de la societat i la major esperança de vida de les dones està portant a situacions de dependència, amb deficiències de salut, sobretot de dones amb pocs recursos econòmics que es troben amb un alt ris d’exclusió social i pobresa.

Les dones són el sector de població que més fa servir els serveis sanitaris atès el seu paper en el procés reproductiu i la seva responsabilitat respecte la salut dels membres de la família (fills, pares…) i, al mateix temps, la dona és la principal demandant dels serveis socials, encara que poques vegades fa una demanda per a ella mateixa. Actua com a responsable del nucli familiar i dels problemes de les altres persones.

Donades les oportunitats que ofereix l’administració local, en general, considerem que la millor forma d’abordar aquesta realitat és des de la promoció i l’educació per a la salut (prevenció, informació i educació), potenciant l’adopció d’hàbits saludables perquè les dones millorin i preservin tant la seva pròpia salut com la d’aquelles persones que depenen biològica o socialment d’elles.

Cal informar dels recursos sanitaris més pròxims dels que es disposa així com impulsar pautes de vida saludables.

ACTUACIONS TEMPOR. LIDERATGE

ÀREES IMPLICADES

6.1 Desenvolupar programes d’informació / educació sexual per a escolars. Impulsar tallers de sexualitat i afectivitat per a joves

2012-2015 Àrea d’Igualtat Ensenyament Joventut

6.2 Sensibilitzar en matèria de salut laboral, específicament el relacionat amb l’activitat de les dones

2012-2015 Àrea d’Igualtat Promoció econòmica RRHH

6.3 Desenvolupar programes i tallers per al tractament de situacions d’estrès i depressió

2012-2015 Àrea d’Igualtat CAP Serveis socials

6.4 Elaborar i desenvolupar campanyes d’educació sanitària per a grups de dones amb característiques similars i concretes, per exemple, menopausa, embaràs, càncer de mama,...

2012-2015 Àrea d’Igualtat CAP Serveis socials Gent Gran

6.5 Crear una relació clara de tots els serveis en relació a la salut existents a la comarca

2013 Àrea d’Igualtat CAP Serveis socials

Desembre de 2011


7. Violència masclista Objectiu general: treballar per a la prevenció, detecció, atenció, sensibilització i eradicació de la violència masclista. Objectius específics: Intensificar la coordinació de recursos i serveis entre les diferents administracions públiques per eradicar la violència masclista. Reforçar l’atenció integral a les dones en situació de violència masclista i potenciar els recursos disponibles. Evitar la victimització secundària de les dones que han patit o pateixen violència masclista. Enfortir les tasques de prevenció de la violència masclista entre diversos col·lectius de la comarca. Atenció, assessorament i informació específic a dones en situació de violència masclista.

La violència masclista és una de les manifestacions de la perpetuació d’una organització social patriarcal basada en la dominació dels homes sobre les dones en tant que col·lectiu. La identificació de les múltiples causes i formes de la violència masclista contra les dones, tant en l’àmbit privat com en el públic, i les diferents mesures adoptades per a la lluita contra aquesta violència han permès, en les darreres dècades, avançar en la construcció d’una societat cada cop més igualitària i més sensibilitzada en contra d’aquesta xacra.

Tanmateix, la violència masclista continua sent arreu una de les principals vulneracions dels drets de les dones i un greu problema social, per a l’eradicació del qual cal continuar dedicant recursos i sumar esforços col·lectius. En aquest sentit, l’establiment d’un protocol d’actuació entre els principals agents de la comarca per a l’atenció a les dones en situació de violència masclista comporta una avenç significatiu en la cooperació i treball en xarxa de tots els col·lectius professionals implicats en l’atenció integral a les dones que pateixen o han patit qualsevol forma de violència, evitant la doble victimització.

L’administració local, per ser l’entitat més propera a la ciutadania és qui ha de promoure els mecanismes de coordinació necessaris per dona una resposta ràpida i eficaç a les situacions de violència masclista i per treballar per a la sensibilització de la població en general.

Aquest eix estratègic preveu 5 actuacions concretes encaminades a reforçar l’atenció psicosocial i assistencial a les dones víctimes de violència masclista i a continuar sensibilitzant la ciutadania en el rebuig total a qualsevol forma de violència i en la consolidació d’actituds i valors igualitaris que garanteixin el lliure desenvolupament de les persones i n’evitin l’aparició.


7.1 Oferir i impartir tallers de sensibilització i prevenció de la violència masclista a entitats, associacions, col·lectius de dones, espais de participació infantil i juvenil, i altres agents que es considerin oportuns

2012-2015 Àrea d’Igualtat Joventut Ensenyament CIE Associacions

7.2 Impartir xerrades al sector empresarial i sindical de sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe

2012-2015 Àrea d’Igualtat Promoció econòmica Agents laborals

7.3 Reforçar el treball en xarxa i de coordinació per a la implementació del Protocol d’Actuació en cas de violència masclista de l’Alt Urgell

2012-2015 Àrea d’Igualtat Agents del protocol marc CIE

7.4 Oferir els recursos disponibles a la comarca (psicològics, jurídics, d’acompanyament,...) a les dones en situació de violència masclista i als seus fills i filles i familiars

2012-2015 Àrea d’Igualtat Agents implicats en el protocol marc CIE

7.5 Oferir cursos de formació i especialització referents a l’actuació en cas de violència masclista a tots els agents que operen en el territori

2012-2015 Àrea d’Igualtat Agents del protocol marc CIE

Desembre de 2011


8. Urbanisme, habitatge, agricultura i medi ambient Objectiu general: dissenyar la comarca tenint en compte les necessitats de vida i construir un entorn que millori la qualitat de vida de les dones i els homes de la comarca. Objectius específics: Incorporar la perspectiva de gènere a la planificació urbanística. Facilitar la mobilitat segura i còmoda per les localitats i territori d’acord amb els interessos de les seves dones i homes. Fomentar la nomenclatura de carrers i places amb noms de dones referents, en tots els àmbits. Adequar les polítiques d’habitatge,agricultura i medi ambient a les necessitats d’organització de les dones en la vida quotidiana. Fomentar la visibilització de la tasca de la dona rural, especialment en la seva aportació a l’economia agrària. Fomentar la cotitularitat en les produccions agràries.

Els diferents estudis existents sobre urbanisme i gènere centren la seva atenció en el conjunt d’activitats que les persones realitzen en l’entorn construït al voltant del que s’entén coma vida quotidiana. Les dones i els homes viuen i es mouen de maneres diferents en aquest entorn. Per a les dones l’habitatge és important perquè és l’espai on desenvolupen gran part de les tasques quotidianes i hi ha diferències entre dones i homes tant en l’accés a l’habitatge com en la forma de tinença.

Les dones han quedat al marge en el disseny dels municipis. Tanmateix s’observa que pels rols que han desenvolupat tradicionalment són les que en gran mesura les utilitzen ja que la cura dels fills i de les filles, així com de les persones dependents porta a gaudir dels espais públics, sovint estructurats de manera poc pensada per aquelles persones amb mancances físiques, amb barreres arquitectòniques insalvables,... Per això es proposa que les dones puguin participar en el disseny i la planificació dels llocs on passaran una part important de la seva existència.

D’altra banda, els rols de gènere que culturalment han relegat les dones a l’espai privat, han permès que desenvolupin unes actituds, uns sabers i una sensibilitat mediambiental molt valuoses, que en l’actualitat poden ser un model per gestionar el medi ambient des de la perspectiva de gènere.

La importància de l’activitat tradicionalment de les dones en l’agricultura i l’economia que s’hi desenvolupa ha estat relegada tradicionalment a mer reconeixement de suport i de sustentament de la llar, mentre que normalment ha estat bàsica i principal per al desenvolupament de la pròpia activitat agrària.


8.1 Oferir formació adreçada als serveis tècnics que els proporcioni estratègies per a l’aplicació de criteris de seguretat i protecció de les dones en els diversos planejaments urbanístics de la comarca, la gestió mediambiental,...

2012 Àrea d’Igualtat Serveis tècnics

8.2 Elaborar una llista de propostes concretes de millora d’acord amb les necessitats de mobilitats de les dones de la comarca

2012 Àrea d’igualtat Serveis tècnics

8.3 Organitzar espais de reflexió i debat amb grups de dones sobre les necessitats de les dones en relació amb la distribució dels espais

2013 Àrea d’igualtat Associacions Serveis tècnics

8.4 Sensibilitzar a ciutadanes i associacions perquè incorporin criteris d’ecoeficiència en la gestió diària per fomentar la corresponsabilitat i evitar riscos a les llars

2012-2015 Àrea d’Igualtat Associacions

8.5 Commemorar diades com el de la dona rural (15 d’octubre) per tal de visibilitzar l’activitat de la dona rural. Suport a la dona rural

2012-2015 Àrea d’Igualtat Promoció econòmica Associacions

Desembre de 2011


SEGUIMENT I AVALUACIÓ L’avaluació és un procés reflexiu i rigorós d’indagació sobre la realitat que afecta, en aquest cas, les dones i els homes de la comarca de l’Alt Urgell. Tot pla ha de ser avaluat, ja que d’aquesta manera es pot conèixer, entre altres aspectes, la incidència, la repercussió i el grau de desenvolupament de les actuacions programades.

El sistema de seguiment i avaluació del III Pla comarcal per la Igualtat d’Oportunitats 2012-2015, està orientat a obtenir informació contínua i immediata durant tot el procés de desenvolupament del pla. Per facilitar aquest seguiment i l’avaluació del pla s’han dissenyat una sèrie d’indicadors a través dels quals el personal tècnic encarregat de l’impuls i execució de cada una de les actuacions pugui mesurar el grau de compliment dels compromisos adquirits i analitzar l’efectivitat de les mesures adoptades.

L’avaluació es farà seguint una metodologia quantitativa i qualitativa i haurà de tenir les següents fases al llarg del període de vigència del pla:

1. Avaluació continuada o de seguiment: al final de l’execució de cada actuació programada, mitjançant l’elaboració d’una fitxa d’implementació que reculli totes les dades que hi facin referència (què s’ha fet, qui ho ha impulsat o executat, quan s’ha fet, qui hi ha participat / com s’ha fet, què s’ha aconseguit, quina valoració se’n fa) i que desglossi els indicadors de seguiment específics previstos per a cada actuació.

Fitxa de seguiment:

FITXA DE SEGUIMENT DE L’ACCIÓ: Nom de l’acció Descripció de l’acció: Data d’inici: Data prevista del final: Persones destinatàries: Participació/assistència: ____ Dones ____ Homes ____ Total Responsable de la implantació: Àrea: Resultats provisionals: Aspectes a destacar: Suggeriments de millora:

2. Avaluació parcial: de manera anual, mitjançant un informe/memòria de la tècnica de Polítiques d’Igualtat que sintetitzi la informació obtinguda en cada una de les fitxes, per analitzar-ne el grau de compliment dels compromisos adquirits.

Desembre de 2011


3. Avaluació final interna: al final del període de vigència del pla mitjançant l’elaboració d’un informe d’avaluació final que reculli les anàlisis dels informes/memòries de les avaluacions parcials i elabori les conclusions que permetin definir properes línies d’actuació.

A continuació s’identifica el mapa d’indicadors que permetran anar recollint de forma sistematitzada la informació i les valoracions sobre els resultats que s’estan obtenint en l’execució de cada una de les actuacions.

MAPA D’INDICADORS

1. Eix estratègic: Participació i associacionisme

ACTUACIONS Indicadors de seguiment

1.1 Promocionar la participació de les associacions a les Assemblees Territorials

Número d’associacions que participen a les assembles territorials

1.2 Dissenyar i oferir tallers, cursos i seminaris sobre estratègies i eines per al lideratge i apoderament femení

Nombre d’accions realitzades Número de dones assistents

1.3 Potenciar la creació d’associacions o grups de dones en els municipis

Número d’associacions creades Número de dones associades

1.4 Continuar donant suport a les associacions existents en el territori

Número de consultes i reunions realitzades

1.5 Potenciar les trobades i treballs conjunts entre les diverses associacions del territori

Nombre de treballs realitzats anualment Número de persones que hi participen

1.6 Realitzar accions d’informació, acompanyament i suport a dones nouvingudes en les gestions de la seva vida quotidiana

Número de dones ateses

1.7 Col·laborar amb el teixit associatiu per dur a terme activitats que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la comarca

Nombre d’activitats conjuntes i assistència segregada per sexes

1.8 Continuar donant suport i assessorament a les dones que qualsevol dels aspectes que les afecta

Número de dones ateses

2. Eix estratègic: Cultura i lleure


2.1 Incorporar anualment en les programacions culturals alguna activitat dedicada principalment a promocionar la difusió de la producció artística realitzada per dones

Número d’activitats dedicades a promoure la difusió de la producció artística de les dones.

2.2 Denunciar a través dels canals existents la publicitat, noticies i manifestacions sexistes que es detectin

Número de denúncies rebudes i tipologia de persona que denúncia (sexe i edat) Percentatge de canvis realitzats en les publicitats denunciades

2.3 Programació i suport a sortides culturals de les associacions de dones

Número de sortides programades Número de dones assistents

2.4 Col·laborar en actes i festes de cultura popular i tradicional promocionant la perspectiva de gènere

Número d’actes en els que es col·labora i promociona la perspectiva de gènere

2.5 Col·laborar en concursos, premis de caire cultural.

Número de cursos en els què es col·labora

2.6 Col·laborar en cicles cultural com el de cinema Número de cicles en els què es col·labora

Desembre de 2011


3. Eix estratègic: Esport


3.1 Promocionar l’ús dels gimnasos mòbils amb quals compta el Consell Comarcal

Número de municipis als que es desplaçen els gimnasos Número de persones que els utilitzen segregat per sexes

3.2 Rendibilitzar els equipaments esportius dels municipis

Número d’activitats que s’hi desenvolupen amb una participació majoritàriament femenina

3.3 Fomentar la formació a les associacions i les entitats de l’àmbit educatiu sobre accions i actuacions no discriminatòries per a la pràctica esportiva

Número d’accions realitzades Número de dones que hi participen Número d’accions efectives realitzades/ programades

3.4 Participar i col·laborar en actes relacionats amb aquest àmbit que es duguin a terme a la comarca, vetllant per la inclusió de la perspectiva de gènere

Número d’actes als que es participa Tipologia de persones que hi participen dels actes (edat i sexe)

3.5 Dissenyar accions positives envers la promoció de l’esport femení en totes les categories i per a totes les edats

Número d’accions programades Diferencial entre dones i homes en la pràctica dels diferents esports tenint en compte edat i categoria

4. Eix estratègic: Treball i conciliació


4.1 Sensibilitzar sobre la necessitat d’avançar en la igualtat d’oportunitats professionals i la importància de fer participar els homes en la vida privada

Número d’accions realitzades

4.2 Donar suport a les iniciatives d’autoocupació i teletreball

Número de persones ateses o derivades a promoció econòmica

4.3 Garantir formació ocupacional, per tal que les dones accedeixin a llocs de treball qualificats i de responsabilitat

Número de cursos realitzats Número de dones assistents

4.4 Seguir participant en les taules d’Agents laborals de la comarca, especialment per introduir la perspectiva de gènere en les diverses actuacions

Nombre de reunions a les que es participa Agents que participen a les taules d’agents laborals

4.5 Potenciar els canals de suport a la creació d’empreses i altres, que ja existeixen a la comarca, i aproximar-los especialment a les dones

Número d’accions preses

5. Eix estratègic: Educació i formació


5.1 Potenciar models d’educació coeducatius, superadors de rols i estereotips sexistes

Número d’accions i recomanacions fets als centres educatius

5.2 Orientar a les joves i dones cap a l’oferta formativa de la zona que els pugui ser de major interès.

Número d’accions realitzades Número de dones assessorades

5.3 Desenvolupar programes de formació per a Número d’accions educatives realitzades

Desembre de 2011


dones adultes al municipi que serveixin per al desenvolupament personal i laboral, que s’adeqüin a les seves necessitats i interessos.

5.4 Fomentar la formació a les associacions i les entitats de l’àmbit educatiu sobre accions i actuacions no discriminatòries per a l’accés al coneixement i a la cultura.

Número de cursos de formació realitzades

6. Eix estratègic: Salut i benestar


6.1 Desenvolupar programes d’informació / educació sexual per a escolars. Impulsar tallers de sexualitat i afectivitat per a joves

Número de cursos fets Número d’assistents segregat per edat i sexe

6.2 Sensibilitzar en matèria de salut laboral, específicament el relacionat amb l’activitat de les dones

Número d’accions realitzades Número de dones assistents

6.3 Desenvolupar programes i tallers per al tractament de situacions d’estrès i depressió

Número de tallers realitzats Número de dones assistents

6.4 Elaborar i desenvolupar campanyes d’educació sanitària per a grups de dones amb característiques similars i concretes, per exemple, menopausa, embaràs, càncer de mama,...

Número de jornades realitzades Número de dones assistents

6.5 Crear una relació clara de tots els serveis en relació a la salut existents a la comarca

Número d’exemplars repartits en difusió

7. Eix estratègic: Violència masclista


7.1 Oferir i impartir tallers de sensibilització i prevenció de la violència masclista a entitats, associacions, col·lectius de dones, espais de participació infantil i juvenil, i altres agents que es considerin oportuns

Número d’accions realitzades Número de dones assistents

7.2 Impartir xerrades al sector empresarial i sindical de sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe

Número de xerrades realitzades Número de dones assitents

7.3 Reforçar el treball en xarxa i de coordinació per a la implementació del Protocol d’Actuació en cas de violència masclista de l’Alt Urgell

Número de reunions realitzades Número d’agents implicats

7.4 Oferir els recursos disponibles a la comarca (psicològics, jurídics, d’acompanyament,...) a les dones en situació de violència masclista i als seus fills i filles i familiars

Número d’atencions fetes per tipologia

7.5 Oferir cursos de formació i especialització referents a l’actuació en cas de violència masclista a tots els agents que operen en el territori

Número de tallers oferts Número d’assistència per sexe i edat

Desembre de 2011


8. Eix estratègic: Urbanisme, habitatge, agricultura i medi ambient


8.1 Oferir formació adreçada als serveis tècnics que els proporcioni estratègies per a l’aplicació de criteris de seguretat i protecció de les dones en els diversos planejaments urbanístics de la comarca, la gestió mediambiental,...

Número de cursos de formació realitzats Assistència tenint en compte sexe i categoria professional

8.2 Elaborar una llista de propostes concretes de millora d’acord amb les necessitats de mobilitats de les dones de la comarca

Percentatge de dones usuàries que han fet arribar les seves propostes per elaborar la llista de millores

8.3 Organitzar espais de reflexió i debat amb grups de dones sobre les necessitats de les dones en relació amb la distribució dels espais

Número d’espais de reflexió i espais creats Assistència tenint en compte sexe i edat

8.4 Sensibilitzar a ciutadanes i associacions perquè incorporin criteris d’ecoeficiència en la gestió diària per fomentar la corresponsabilitat i evitar riscos a les llars

Número d’accions realitzades Número de dones que hi ha participat

8.5 Commemorar diades com el de la dona rural (15 d’octubre) per tal de visibilitzar l’activitat de la dona rural. Suport a la dona rural

Número d’accions realitzades Assistència segregada per sexe

iii pla comarcal per la igualtat complet - consell …...i els objectius aconseguits i, al final del...

Documents