ii fòrum ciutadà d'alaquàscente parreño peñarrubia consuelo marín blasco pedro...

104

Upload: others

Post on 23-Jan-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón
Page 2: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón
Page 3: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

5 Presentació

6 Introducció

9 Proleg

10 Participants

13 MESA 1 • Urbanisme.

Vicent García

65 MESA 2 • Desenvolupament cultural

Xelo Tomás

93 MESA 3 • Polítiques Socials

Xelo Tomás

149 MESA 4 • Medi Ambient, Salut Púbica y Serveis Urbans.

Salvador Estellés

191 MESA 5 • Desenvolupament local, comerç i industria.

Sari Blanco

Advertim als lectors i lectores que totesles intervencions, aportacions i repliquesestan transcrites integrament dels textospresentats.

IND

EX

COL.LABORADORS.TEXTOS DELS FÒRUMS

UrbanismeVicent Garcia

Desenvolupament culturalXelo Tomás

Polítiques SocialsXelo Tomás

Medi Ambient, Salut Pública i Serveis UrbansSalvador Estellés

Desenvolupament local,comerç i industriaSari Blanco

Edita

Disseny i maquetació

Ramón Cosme Paredes

Impresió

Romeu S.L.

Depósito legal

V-2419-2004

Page 4: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

La construcció de les ciutats en una societat moderna i desenvolupada com la nos-tra precisa de forma inequívoca de l'activa participació del conjunt de la ciutada-nia, del seu compromís en la presa de les decisions que marcaran el futurd'Alaquàs.

En 1999 vam iniciar una experiència innovadora que vam anomenar I FòrumCiutadà, a la qual vam invitar els veïns i veïnes del nostre poble a que es com-prometeren un poc més amb la nostra ciutat participant amb les seues opinions,idees i propostes, en un debat públic sobre com volien que fóra l'Alaquàs del fu-tur, sobre quins valors construir-la i d’acord a quins criteris. Vam dividir el treballen diferents comissions que van abordar, des de cinc eixos principals, Alaquàs, elsreptes de futur i la forma d'enfrontar-los.

En dates posteriors, vam confeccionar una publicació amb totes les opinions abo-cades en el fòrum anomenat “El llibre blanc del futur d'Alaquàs”

Durant el mes de març del 2003, animats pels resultats obtinguts quatre anys arre-re, vam tornar a posar en marxa el II Fòrum Ciutadà, igual que en l'edició ante-rior vam conformar una comissió ciutadana encarregada de dirigir, baix laPresidència d’Amparo Alabau, el desenvolupament del fòrum, en què la partici-pació de l'Ajuntament es reduïa a facilitar suport logístic i humà en qüestions me-rament tècniques.

Tornàvem a invitar els ciutadans i ciutadanes d'Alaquàs per tal que continuaren,a través de les seues opinions, inquietuds i propostes, participant en la construc-ció de la nostra ciutat.

Però m'agradaria destacar, com una de les grans diferències d'aquest segonFòrum, que aquest, i arreplegant allò que s'ha expressat pels veïns i veïnes en laseua primera edició, es va realitzar al Claustre del Castell d'Alaquàs, recentmentrecuperat per als veïns i veïnes d'Alaquàs com un gran espai públic al servei de lacultura i la participació.

També enguany per primera vegada, el Consell de Xiquets i Xiquetes d'Alaquàs vaparticipar de forma activa en el desenvolupament del Fòrum, aportant des de laseua perspectiva solucions serioses, raonades i sobretot fresques i imaginatives peral futur de la nostra ciutat.

No desitge acabar aquestes línies de presentació del llibre del II Fòrum Ciutadàsense fer públic el meu reconeixement a la tasca exercida pels integrants de laComissió Ciutadana, i per sobretot la dels veïns i veïnes que durant quatre jorna-des van ser els portaveus del conjunt de la ciutadania i van expressar de formalliure i voluntària com volien, com volem tots i totes, que siga el futur Alaquàs.

Amb tot el meu afecte,

L'ALCALDE

Jorge Alarte Gorbe

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 5

PR

ES

EN

TA

CIÓ

Page 5: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

La dinàmica de treball ha estat la mateixa que la del “Fòrum” anterior. S’hanpreparat diverses meses per a tractar en grup les diferents àrees de treball:

• Urbanisme

• Desenvolupament cultural

• Anàlisi de l’activitat esportiva

• Joventut

• Polítiques socials

• Medi Ambient

• Desenvolupament Local. Comerç i Indústria.

Vull comentar també que en un principi es va pensar afegir una altra mesa de-dicada a la immigració. Però donat que és un tema molt important que estàpresent en cadascuna de les àrees, es va pensar que era millor deixar que el seutractament tinguera una dedicació en cadascuna d’elles.

Cal remarcar també la participació del Consell de Xiquets i Xiquetes d’Alaquàsen aquest “Fòrum Ciutadà”. Encara que no estigueren presents en les reunionsdels adults per qüestió d’horari i de dinàmica de treball, el Consell de Xiquetsi Xiquetes també ha fet una valuosa aportació a aquest “Fòrum”.

Coma presidenta del “Fòrum Ciutadà” vull fer palès el meu agraïment per acu-dir a esta cita i convidar-vos a llegir aquest llibre que recull les propostes i ide-es dels nostres veïns i veïnes en aquest “Fòrum” que considero un bon repteper a la ciutadania d’Alaquàs.

Amparo Albau TorresPresidenta del Fòrum

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 7

INT

RO

DU

CC

En finalitzar el primer Fòrum, realitzat fa quatre anys, va haver-hi molta gentque es va quedar amb ganes de seguir, que el Fòrum tinguera una continuïtat.I va haver-hi també alguns que es preguntaven si l’esforç que havien fet acu-dint a aquelles reunions i el temps que havien hipotecat en elles serviria real-ment per a alguna cosa o quedaria simplement en un llibret escrit.

Ara, després d’haver fet ja el segon “Fòrum” podem constatar i manifestar quetot el que en aquelles reunions es va dir ha servit com a punt de referència i departida a molts dels projectes que s’han anat realitzant en el poble al llarg d’a-questos últims anys. Els desitjos dels ciutadans i ciutadanes d’Alaquàs, plas-mats al Llibre Blanc d’aquell primer “Fòrum”, estan així a l’abast de qualsevolgrup polític que vullga tindre constància del que el poble d’Alaquàs desitja peral seu futur.

Al segon “Fòrum Ciutadà”, les conclusions del qual trobarem en aquest llibre,s’han actualitzat les anteriors propostes de forma que ajuden a crear per al fu-tur un poble a mesura de les necessitats que van sorgint segons el nostre po-ble va desenvolupant-se.

Així doncs, novament trobem a aquest “Fòrum Ciutadà” un lloc en què parti-cipem per a manifestar les nostres propostes i idees per a millorar el nostre fu-tur i tot i açò fet dins del respecte a les opinions dels altres i de la llibertatd’expressió d’una forma democràtica.

La Corporació Municipal actual ha posat la seua infrastructura, la seua col·la-boració i els seus tècnics a la nostra disposició per tal de facilitar-nos la tascaque aquest segon “Fòrum “ ha suposat per a nosaltres.

INT

RO

DU

CC

6

Page 6: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

S’inicia de nou una altra etapa en aquesta innovadora iniciativa de participacióque per segona vegada es desenvolupa a Alaquàs. Els ciutadans i les ciutadanesque han format part d’aquest “II Fòrum Ciutadà d’Alaquàs”, amb l’aportació deles seues opinions i criteris, i a través d’un diàleg respectuós, han donat a co-néixer els uns als altres, el seu desig de futur envers Alaquàs. Les veïnes i elsveïns que hi han participat, han dedicat el seu temps per a formar part d’unanova etapa de la història del nostre poble, constituint-se en grups o formantpart de la Comissió Ciutadana, que junt amb la Presidenta del Fòrum, han es-tat novament el motor d’aquest espai de participació ciutadana.

Novament volem donar les gràcies a totes i a tots els qui han continuat amb latasca que ja van encetar al “I Fòrum”, formant part de la primera ComissióCiutadana i com no també a les noves incorporacions; tots i totes han fet de co-ordinadors de les sessions de treball d’aquest “II Fòrum”.

Jesús A. Montalt Planells Eva Esteban Picos

Manel Guasp Martínez Camila Alvarez Esteban

Presen Sena Ferrer Francisco García martínez

Matilde Alòs Moret Basilio Gómez Martínez

José M. Planells Cervera Josep Planells Alòs

Marís Santandreu García Agustín Picazo García

Vicente Cervera Chust Antonio Saura Martín

Nuria Alcover Mora Eufrasio Rodríguez Pajares

Purificación Pardo Daroca Marci Jurado Morcillo

Pilar Sena Montoro Sebastián Ruiz Flores

Carmen Jiménez Valero Mar García Moreno

Miguel A. de la Torre Sebastián Alfonso Alfonso

Josep Mª Soriano Besó Salvador Ballesteros Soriano

José Mª Aguilar Ferrer Angel M. Martí Medina

Ramón Alvez García Enrique Sena Gimeno

I cada grup de treball ha reflexionat al voltant dels distints temes presentats: l’ur-banisme, el comerç, la indústria, l’ocupació i formació, l’educació, la cultura, l’o-ci, el medi ambient, ... materialitzant les seues opinions a través de les rèpliquesi les aportacions que ara es convertiran en el contingut d’aquest segon LlibreBlanc, perquè se’n diu d’aquest, que és el que no està escrit o imprès i per aixódes d’ara s’ompli dels desitjos, de les reflexions i dels pensaments d’aquelles ciu-tadanes i ciutadans que volen continuar veient una Alaquàs creixent amb equili-bri, per aconseguir una millor qualitat de vida i treball per a la seua ciutadania.

No podem deixar de formar part d’aquest procés innovador que a través de lareflexió i la participació ens deixa decidir, continuem com actors d’aquesta obraencetada fa quatre anys i deixem que els nostres somnis es transformen poc apoc en realitat.

Equip Técnic

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 9

PR

ÒL

EG

Page 7: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Gloria Blasco del Barrio

Vicente Parreño Peñarrubia

Consuelo Marín Blasco

Pedro JuanNavarro Martínez

Damian Taberner Andrés

Carmen Llacer Martí

Vicente R. Andrés Guasp

Ramón Arnal Font

José Felix Moruno Manchón

Miguel García Bonet

Amparo López Felipe

Manuel Giménez Escarabajal

Dolores Revuelta Moreno

Miguel Ángel Rodiel Verdejo

Joaquim Soriano Besó

Carmen Valero Alcalà

Montse Verdún Labrador

Escelia de Fez Molina

Andreu Chinestra Sanguesa

Pilar Carot Vecina

Mª Esperanza Martínez López

Jose Mª Ferrer Sena

Sonia Verdún Labrador

José Vicente Zomeño Huet

Pilar Latorre Morant

Marina Saura Martín

Helena Saura Martín

Santa Domínguez Palop

María Planells Ibor

José Alemán Serrano

Vicent Palop Guillem

Adrián Momparler de la Encarnación

Cristobal Cuadros Tavira

María José Ferrer i Robles

Laura Sena López

Alberto Brunner Sarmiento

José Javier Gómez Gómez

Jesús Alberto Amoraga

Vicenta Robles García

Nelida Beatriz Caceres

Julio Manzano Serrano

Mª Luisa Davila Manota

Asunción Almerich Cervera

Ramona Sillero Moreno

Antonia Rodríguez Pajares

Pura Palop Planells

Antonio Hornero Calvo

Salud Jiménez García

Joaquim Llorens Vila

Adriá Hernández García

Encarnación Cabrejas García

Teresa López

Rafael Simarro Castillejo

Amparo Alemany Hordán

Miguel Català Vilanova

Francesc de Paula Pons Alfonso

Paco Laborda Ferriols

Jesús Taberner Andrés

Vicente Ballesteros Martínez

Rafael Valera Martínez

Francisco Tarrega García

Josep Alapont Clemente

Mari Carmen Morant Arribas

Inocencia Roldán Osma

María Urrea Pedrosa

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 11

PAR

TIC

IPA

NT

S

Elvira García Campos

Victoria Navarro Nielfa

Gloria Carrión Delgado

Mª Isabel López Delgado

Carmen Valverde Clemente

Praxedes Bartual Aliaga

María Casas Palenzuela

Mabel Serna Coves

Vicent Soriano Besó

Florencio Ruiz

Andreu Soto Muñoz

Francisca Alcacer García

Francisco Martínez Pinar

Fco. Javier Lerma Jiménez

Elisa Lerma Jiménez

Mª Rosa Traver Sanjuan

Praxedes Bartual Tarrega

Federico Gracia Lazaro

Jaume Sanz Perpiñán

Benet García Gómez

Mª Dolores Alcodori Sánchez

Araceli Juan García

Francisca Sierra Ramos

Santiago González Juárez

María del Mar Alfonso García

Jesús Ortiz Sahuquillo

Mª Rosario Tarrega Martí

Sergio Torcal Gil

Miguel Aroca Lanau

Domingo Robles Marín

Jose Antonio Alcañiz

Josepa García Gil

Isabel Muñoz Fernández

Juan Antonio Oñate Arcos

Sandra García de Fez

Francesc Josep Alòs i Alabajos

Francesc Martínez Peiró

Herminia Santandreu García

María del Pilar López Herrero

Isabel Mondejar Villarejo

Vicent Forment Legua

Sandra España Torres

Ruben Molina Fernández

Francisco Javier Valiente Cortijo

Antonio Monzo Ferrandis

Miguel Tatay Olmos

Salud Tarrega Cubells

Francisco José Tarrega Gil

Jesús Molina Ortega

Carmen Torres Palop

Leonor González Quintanilla

Inma Poveda Benitez

Diana Muñoz Fernández

Xavier Salas i Trejo

Eduarda Alemany Hordan

Miguel Moret Iborra

Francisco José Esteso Navarro

Justo Cuellar Mislata

Vanessa Moya Guillén

Eva Martínez Ruiz

Cristina Blasco García

Consuelo Ruiz Valls

Manoli García González

Vicente Tarrega Escriva

PAR

TIC

IPA

NT

S

RESUM10

Page 8: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA1

Urbanisme

COMISIÓ CIUTADANA- D. Jesús A. Montalt Planells- D. Manel Guasp Martínez- Dña. Presen Sena Ferrer- Matilde Alos Moret

Page 9: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

URBANISME

Per ajudar a reflexionar sobre el fet i el futur urbanístic d’Alaquàs en les jorna-des d’aquest nou Fórum Ciutadà del nostre poble, sembla convenient, en pri-mer lloc, repassar i quantificar els temes que varen sorgir com a preocupa-cions, reivindicacions o somnis ciutadans fa ara quatre anys, amb motiu delFòrum de 1999. Algunes d’aquestes preocupacions o reivindicacions ja han es-tat solucionades o es troben en vies de solució. Unes altres estan encara permampendre. Han sorgit, d’altra banda, altres preocupacions ciutadanes, noustemes de reflexió col·lectiva i noves aspiracions.

En segon lloc s’inclou unes consideracions genèriques sobre una hipotèticaciutat ideal, ciutat verda, pensada per a les persones, com a punt de partida imarc que ajude a la reflexió dels diferents participants en el Fòrum sobre elmodel desitjable per a Alaquàs com a complement dels temes d’estudi que espuguen considerar.

Alaquàs es troba situada en una àrea metropolitana de gran dimensió i com-plexitat. El futur d’Alaquàs està directament lligat al procés que es done al con-junt de l’àrea metropolitana i a l’inrevés, el que es faça a Alaquàs en matèriaurbanística influirà d’alguna manera en les altres poblacions de l’entorn. Per ai-xò he estimat convenient incloure, com a matèria de reflexió ciutadana lesprospeccions, anàlisi DAFO i escenaris de futur que es dedueixen del treball“L’HORTA SUD EN EL HORIZONTE DEL 2015 (Análisis prospectivo de la co-marca)” que es va realitzat baix el patrocini de la Fundació Caixa Torrent.

D’altra banda, cal considerar d’una manera especial el fet extraordinari que su-posa per a Alaquàs la aprovació del Pla Especial de Protecció del Centre Històrici la recuperació per al domini públic del seu monument més important, el CAS-TELL, per a ser destinat a centre cultural. Convé reflexionar col·lectivament so-bre el Centre Històric i sobre la utilització i control futur del CASTELL. Lanecessària prudència amb que ha de dur-se a terme la rehabilitació de l’edifici iel consegüent ús del mateix fa recomanable aquesta reflexió de tots.

La conversió del CASTELL en un centre cultural exigirà una intervenció en l’e-difici consistent en la seua REHABILITACIÓ per a eixe ús. És a dir, exigirà do-tar-lo de una funcionalitat en condicions idònies, diferents de les del seu úsoriginal. Deuran dur-se a terme certes obres de caràcter poc substancial quepuguen permetre la seua posta a punt de manera adequada. Peró aquesta in-tervenció deu realitzar-se de manera que no produeisca un deteriorament delvalor propi de l’edifici, del monument. L’edifici deu ser, a la volta, CONSER-VAT. És a dir, deu ser mantés el seu estat original i deu rebre les atencions ne-cessàries per a perllongar-li la seua vida sense alterar el seu caràcter. Tambédeuran efectuar-se algunes actuacions de RECONSTRUCCIÓ (com, per exem-ple, la de la quarta torre enderrocada) i de CONSOLIDACIÓ, és a dir, de re-

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 15

Page 10: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

- Ciutat amb sol, blau del cel i aigua cristal·lina.

-Ciutat a escala humana.

- Ciutat peatonal.

- Ciutat amb verd, amb una important "presència” d'arbres.

3.Una ciutat on, encara no acceptant el plantejament general de la ciutat-jardí, que tinguera alguns dels conceptes positius continguts en els mo-dels proposats per Howard i els seus seguidors com Wolf o Clarence Stein:

- Corones de parcs en la ciutat.

- Radis o penetracions verdes connectats amb espais verds anul·lars.

- Cinturons verds.

- Sendes peatonals interconnectades.

- Separació entre circulació peatonal i rodada.

- Sistema d'espais verds continu, estructurat i no interromput per vies rodades. Tipus Radburn.

4.Una ciutat on el concepte d’espais verds, s’identifique amb el d’ "equi-paments estructurants d'interés públic". On estigueren definides i aplicades clarament les funcions dels espaisverds:

- Pulmó de la ciutat, absorció de pol·lució, barreres sonores, recepció defauna, etc.

- Equilibri físic i psíquic dels ciutadans, als quals ofereixen la possibilitat dereflexió, calma, contacte amb la naturalesa, etc

- Superfícies verdes suport privilegiat per a les activitats lúdiques a l'airelliure i la ubicació d'instal·lacions d'ús col·lectiu.

- Espais de socialització.

- Espais de reserva: (evolucions futures de la ciutat)

- Sistema verd d'espais lliures interconnectats per mitjà de corredors verds,constituint una xàrcia coherent d'espais, distribuïda equilibradament enla ciutat i en la qual es puga inscriure naturalment cada unitat urbana,illa, barri, etc.

Per a això s'han de fixar uns estàndards superficials mínims de super-fície verda per habitant. Estos estàndards s'han de complir en relació ambunes distàncies màximes de proximitat. (10 m2/hab. i 250/500/1000 m.per exemple.)

- Canals de circulació tranquil·la per a vianants i ciclistes...

- Consideració d'un ampli ventall de tipologies d'espais verds com a equipament urbà:

• Plaça amb arbres,

• Àrea de joc de xiquets

• Parc, sendes peatonals,

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 17

paració i reforma d’aquells elements de l’edifici que s’estimen com a punts dè-bils per on es pot deteriorar la durabilitat del monument. Per a dur a termetotes aquestes intervencions fa falta realitzar uns Estudis Previs sobre l’estat del’edifici i redactar un Pla Director del Monument. Aquestos treballs estan ja re-alitzant-se. Però cal també definir prèviament molt bé on es vol arribar enquant a la utilització del CASTELL. Cal especificar els usos concrets a què esvol dedicar cadascuna de les parts de l’edifici, per tal de estudiar la seua milloradequació. Aquest aspecte, amb qüestions relatives a l’entorn del CASTELL,caldria considerar-lo com a tema de reflexió ciutadana, aprofitant el marc delFÒRUM 2003.

REFLEXIONS SOBRE EL MODEL IDEAL DE CIUTAT EQUILIBRADA

Consideracions sobre els següents aspectes que defineixen el possible modelde ciutat ideal:

•CIUTAT CONCENTRADA front a CIUTAT EXTENSIVA, consumidora d’espai.

•CIUTAT DIVERSA front a CIUTAT UNIFORME

•CIUTAT DE LA CULTURA Y DE LA RELACIÓ

•CIUTAT EQUILIBRADA: (HÀBITAT EQUILIBRAT)

1.Equilibri entre allò privat VIVENDES i allò comunitari SERVEIS I EQUIPAMENTS

2.Equilibri entre TECNOLOGIA AVANÇADA i mètodes TRADICIONALS.Que en molts casos implica una adequada combinació entre EDIFICISALTS i BAIXOS

3.Equilibri entre els àmbits dels VIANANTS i els dels AUTOMÒBILS.

4.Equilibri entre els elements NATURALS i els CONSTRUÏTS

5.Equilibri entre la recreació PASSIVA i la ACTIVA. O siga entre LLOCS pera la TRANQUILITAT i LLOCS de REUNIÓ i JOC.

6.Equilibri entre CONSTRUCCIONS i ZONES VERDES (Entre el núm. depersones i el núm. d'arbres)

•CIUTAT VERDA

Una ciutat verda les característiques de la qual foren:

1.No una ciutat-jardí en el sentit que la formulava Howard. No una ciu-tat extensiva, sinó mes bé una ciutat amb una certa densitat, en la qualles superfícies verdes tingueren fonamentalment un caràcter públic.

2.Una:

- Ciutat feliç, sana, alegre, jove, tranquil·la.

- Ciutat on es puguera viure bé. Amb qualitat medi ambiental: sense fums,pols, ni sorolls.

RESUM16

Page 11: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

8. Una Ciutat Verda viva, una ciutat de l'element viu.

Amb un element verd que ha de ser atés, respectat, alimentat i man-tingut.

En la concepció de la ciutat verda, en l'elecció de tipologies dels espaisverds, ha de tindre's molt en compte la necessitat d'un mantenimenteconòmic: l'escassetat d'aigua, les plagues habituals, l'adequació als eco-sistemes existents, la "naturalitat" de la implantació de les noves su-perfícies verdes, etc.

9. És clar que la ciutat verda de la que estem parlant, no existeix encara.Ha de ser projectada i implantada. No es tracta d'ampliar o protegir odefendre alguna cosa que ja existeix. Cal construir-la perquè no està.

10. Per últim, com a consideració de caràcter general, no caldria oblidarque per a passar de la teoria a l'acció, faria falta, que es donara el concursde tres factors: polític, social i econòmic.

Fa falta:

- Un poder polític clarivident, amb vertadera voluntat de portar avant l'am-biciós projecte.

- Una població il·lustrada, per a comprendre, desitjar i reclamar el que elsespecialistes han de crear per a ella.

- Una situació econòmica que permeta mamprendre i prosseguir els treballs.

Vicent García Martínez

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 19

• Espais verds especialitzats: Parcs esportius, Jardins educatius, botànics,Historico-artístics, arqueològics, Ecològics, etc.

• Zoos, parcs d'atraccions, Circuits, hipòdroms, etc.

5. Una ciutat verda en la que quedara ben resolta la relació centre-perifèria.

On es preconitzara un urbanisme discontinu, que deixara fora de la urbanització parts importants del territori.

Amb discontinuïtats urbanes i periurbanes interconnectades entre si almateix temps per l'element verd.

La major part de la superfície necessària per als equipaments verds deu-rà aportar-la la perifèria.

Això comporta, si es pretén un sistema verd estructurat, la necessitat d'in-corporar a la ciutat la perifèria i projectar ambdós conjuntament.

(A l'àrea metropolitana la perifèria està afortunadament encara molt prò-xima. La disposició de les bosses de discontinuïtats urbanes permetria,encara, amb una certa facilitat elaborar una proposta estructurada del sis-tema verd metropolità. Podria plantejar-se una ocupació selectiva, racio-nal, de les zones d'horta amb majors problemes de subsistència, - que nonecessàriament tenen per que ser les més pròximes, immediates -, per aincorporar-les al sistema verd.)

6. Una Ciutat Verda d'àmbit metropolità.

Les discontinuïtats, les pròpies penetracions verdes, la necessària con-nexió ciutat-camp, centre-perifèria, a través de corredors verds exigeixque l'àmbit de l'actuació i gestió siga supramunicipal, siga com a mínimmetropolità. Amb intervenció coordinada dels poders públics.

7. Una Ciutat Verda de la cota 0.

És a dir, fonamentalment, una ciutat del vianant.

Però també, en les condicions geogràfiques de València, una ciutat queprecisa d'una gran quantitat de sòl disponible perquè el seu ús siga trans-format.

L'espai verd és un dels equipaments (al costat de l'esportiu) que major su-perfície de sòl necessita. Entre un 25 % i un 50% de la superfície total.

Això exigeix un control de la gestió del sòl.

Significa convertir en públic, (en el sentit de convertir en espais lliuresde domini i ús públic), una gran quantitat de M2.

RESUM18

Page 12: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA1

Urbanisme

APORTACIONS

RESUM20

Page 13: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Partiendo de esta idea, mi propueta pasaría por proyectar una nueva ciudad enla que, a través de la planificación comunitaria se fomenten de nuevo las rela-ciones personales como eje principal de nuestra ciudad. Para ello se debiera,en primer lugar, proyectar hacia el exterior, en vez de hacía el interior de nues-tas viviendas, donde la mayoría de relaciones sociales que tenemos son con latelevisión, (que es otro tema a tratar), tranformar nuestras calles, minimizandola circulación de vehículos contaminantes, fomentando la circulación en bici-cleta, crear un transporte público para desplazamientos exclusivamente dentrodel casco de la ciudad, salvaguarda de las zonas verdes y la huerta que aúnqueda en el municipio, y en definitiva, intentar que los ciudadanos sean al me-nos un poco más felices con sus vecinos y amigos.

Nuestros gobernantes deben ser los que comiencen dicha tarea, pero dichatransformación no se producirá solamente con la "planificación comunitaria",sino que será necesario también un cambio en el modo de entender la ciudadpor los ciudadanos que deben adquirir la responsabilidad para cambiar la ciu-dad, comenzando por ellos mismos en el modo de disfrutar de la vida, y de susvecinos y amigos.

Quizá con un ejemplo clarifique mi propuesta: de nada serviría que se peato-nalizara la ciudad, y se fometaran los desplazamientos en bicicleta, si los ciu-dadanos continuamos utilizando nuestro vehículo (cuanto más grande y máspotente mejor), para realizar desplazamientos por la ciudad, y si seguimos sinadquirir una cultura del transporte público.

En definitiva, son los ciudadanos quienes deben llevar a cabo dicha transfor-mación, deben cocienciarse del esfuerzo que ello implica por parte de todos y,sobretodo aprovechar el trabajo y esfuerzo que por parte del gobierno muni-cipal se ha venido realizando en los últimos años para lograr este fin.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 23

uizá no sea una novedad que algunos de nosotros, añoren aquellos añosde la niñez cuando saliamos a la calle a jugar con los amigos en algunas

calles que como la mía aun no se habían asfaltado. O mejor cuando en pandi-lla nos ibamos de excursión a las afueras del pueblo, (huerta), donde disfrutá-bamos de nuestra propia libertad e intimidad como niños. Esas salidas eranmuy especiales.

Y no me gustaría tampoco tansmitir la idea de que “cualquier timpo pasado fuemejor", pues los avances sociales, culturales, económicos que tanto desde elpunto de vistal individual como social han beneficiado inmensamente a nues-tra sociedad, pero si que es cierto que en cuanto a las relaciones sociales se re-fiere se disfrutaba mucho más de la calle. Las relaciones vecinales se forjaban

básicamente en la calle: comercio de barrio, colegios de barrio,etc. Entonces, si todos creíamos ser más felices, ¿por qué he-mos cambiado?.

Indudablemente han sido muchos y variados los factores quehan provocado este cambio, y sin embargo de todos ellos megustaría referirme a uno de ellos: "la planificación urbanística".

Se han construido viviendas para los ciudadanos, se han planifi-cado nuevas y mejores carreteras por las que circulaban mejornuestros vehíulos, se han construido zonas de esparcimiento pa-ra nuestros niños, se han mejorado las infraestructuras de todotipo, y sin embargo sean las realciones humanas, vecinales y so-ciales, los elementos básicos de una ciudad.

No debemos olvidar que son las personas, los ciudadanosquienes forman una ciudad, quienes pueden mantener y pre-servar una "identidad" como pueblo, a las que tantas veces se

ha hecho referencia en Alaquàs. En definitiva se hace imprescindible una "pla-nificación comunitaria".

APORTACIONS22

Q

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Eva Martínez Ruiz

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Viure al carrer

Page 14: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

e todos es conocido lo que ha supuesto la Carretera de Torrent, como ba-rrera para una parte importante de nuestra "Vila", la que se encuentra al

margen izquierdo de la citada carretera. Durante más de 20 años se ha hablado dela posible ronda exterior. Hoy la ronda es una realidad, pero lo que fue una víacon un tráfico muy intenso, todavía soporta un exceso de vehículos que hace queno se baje la guardia por el riesgo que supone. Es necesaria una adecuada actua-ción para que se produzca una conexión entre las dos partes.

Una de las preocupaciones más importantes es la seguridad vial, por las gravesconsecuencias de los accidentes, pero también por la modificación del comporta-miento de los ciudadanos en función de la percepción del peligro y la comodidad,que les lleva a la inhibición de los modos más vulnerables, los peatones y los ciclistas.

PROPUESTA: REORDENACIÓN DEL TRAFICO Y URBANIZA-CIÓN DE LAS AVENIDAS BLASCO IBÁÑEZ, AUSIAS MARCHY PABLO IGLESIAS (CARRETERA DE TORRENT/"CAMI NOU")

Se propone la modificación del trazado actual, por un trazadocon curvaturas forzadas, la reducción del ancho de los carriles, asícomo la adecuación del mobiliario urbano y una organización deespacios verdes y de estacionamiento.

Se adjuntan fotografías de algunas actuaciones realizadas en varias ciudades de Francia, de la cual se importó las ya famosasrotondas.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 25

D

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Tárrega García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Reordenación del Tráfico yUrbanización de lasAvenidas Blasco Ibañez,Ausias March y Pablo Iglesias

a supresión de barreras arquitecténicas tiene que ser uno de los proyec-tos prioritarios para las Administraciones Públicas, no sólo en las vías demayor tránsito, que en nuestra población están practicamente realizadas,

sino en todas sus calles y accesos. Se debe tener en cuenta las limitaciones fí-sicas de un colectivo que cada día tiene más dificil acceder y transitar, porcuanto existen grandes impedimentos urbanísticos.

No sólo me refiero a aquellas personas que tienen difícil movilidad o ancianos,sino a los invidentes, que por sus limitaciones, los elementos ubicados en lavía pública suponen un gran riesgo.

En los semáforos debieran instalarse alarmas sonoras que les indiquen que tienen el paso libre.

Los alcorques de los árboles debieran de protegerse con rejillasa fin de no existir esos desniveles o escalones que a veces pro-ducen caídas innecesarias y de fácil solución.

En todos los accesos o cruces de calles debieran de existir re-bajes para sillas de ruedas´.

APORTACIONS24

L

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Conxa Latorre Silla

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Supresión de BarrerasArquitectónicas

Page 15: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

continuación paso a exponerles algunos inconvenientes que sufrimoslos vecinos de Alaquàs.

MOTOCICLETAS-CICLOMOTORES:

Contaminación acústica de estos vehículos, producen más decibelios de lospermitidos y algunos llevan el escape libre.

Sobre todo se hace insoportable por las noches en verano.

CONTENEDORES DE BASURA Y CARTONES:

En algunos puntos hacen falta contenedores de basura, y a veces están llenos(contenedores de cartón) sin que los recojan y hay que depo-sitar el cartón en el suelo.

CONTAMINACIÓN VISUAL:

Existen cementerios de coches junto a la población así comopequeños cercados compuestos de somieres, palets de made-ra... etc al lado de jardines.

Esperamos que entre todos aportemos nuestro grano de arenapara una mejor convivencia.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 27

A

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Teresa López Aranega

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Motocicletas y otros

ANEXO A LA PROPUESTA REALIZADA POR FRANCISCO TÁRREGAGARCÍA DE REORDENACIÓN DEL TRÁFICO Y URBANIZACIÓN DE LASAVENIDAS BLASCO IBÁÑEZ, AUSIAS MARCH Y PABLO IGLESIAS (CARRETERA DE TORREN/"CAMI NOU")

APORTACIONS26

Plano de planta general de trazado con curvaturas forzadas

Trazado con curvatura forzada

Pasos peatonales con diferencia de pavimento

Jardineras de protección del peatón

Jardineras de protección del peatón

Trazado con curvatura forzada

Jardineras de protección del peatón

Jardineras de protección del peatón

Page 16: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a meua aportació més que propostes concretes són idees per a treballar,doncs pense que si bé els ciutadans i ciutadanes podem aportar idees,aquestes cal analitzar-les, contrastar-les i discutir-les, per a la qual cosa

cal una certa continuïtat dels grups.

1-Alaquàs poble de l'HORTA SUD, en el que pràcticament ha desaparegut l'horta i es planifiquen cinturons verds amb gespa. Caldria:

- Deixar espais pequè es puguen cultivar productes de l'horta que els xiquets ixiquetes puguen visitar, conbinant-los amb camps d'oliveres, garrofers, ta-rongers..... (Francisco García més conegut com "Quico la viuda", és una per-sona que podria aportar moltes idees). Recordem que ja tenim a Torrent elMuseu Comarcal de l'Horta.

- El carril bicicleta, deuria estar conectat al centre urbà i servirde vertebració entre els pobles de la comarca.

2-Respecte als carrers del poble:

- El seus noms, es podrien aprofitar més per a donar a conèixerel nostre patrimoni cultural i el dels pobles que acollim. Hi hacarrers que tots hauríem de conèixer i en moments especials feralguns actes. P.E., el carrer de la PAU?

- Buscar formules perquè els carrers i les places del poble tor-nen a ser un lloc d'encontre entre les persones i no un espai re-servat per als vehícles.

- La neteja dels carrers es un conjunt de contaminació atmosfè-rica, acústica i visual. Caldria vore noves formes.

3- L'adquisició del castell per al poble és una cosa de la quepense tots hem d'estar contents, però caldrà dignificar el seu entorn.

L ERCADO DE ALAQUÀS:

Este apartado a desarrollar surge de la preocupación ciudadana a la ho-ra de proponer posibles soluciones a los apartados (desarrollados ya en el Fórumde 1999), de problemas de aparcamiento y configuración del espacio público.

Como ciudadanos/as de esta Vila orgullosos del interés turístico que suscita elMercado celebrado todos los jueves del año (a parte de fechas puntuales comoReyes, etc.), no podemos obviar el caos que ocasiona a nivel del transito roda-do y las dificultades de convivencia que origina en el vecindario afectado.Problemas que van desde el mero hecho de buscar zonas de estacionamiento,ya saturadas de continuo en el parque de la Sequieta y alrededores, hasta la in-cipiente preocupación de posibles evacuaciones en casos de si-niestros como incendios de viviendas o la evacuación de enfermosdesde sus hogares.

Un simple paseo por la zona del mercado nos permitirá observarcomo los vendedores/as ambulantes estacionan sus vehículos enci-ma de las aceras cortando el paso de posibles pasillos de evacuacióny la imposibilidad (debido a las características tanto de la disposi-ción del mercado como de la tipología de las calles), de acceso deun camión de bomberos o una ambulancia.

Buscando, siempre desde el diálogo, posibles soluciones a esta in-quietud ciudadana, podríamos sugerir la siguiente propuesta (ade-más de las que surjan en esta mesa):

El parque de la Sequieta se ha convertido en uno de los ejes pri-mordiales de la convivendia ciudadana (sin excluir la importanciade las alberedas en las circunvalaciones) y visto que lo podemosconsiderar como uno de los núcleos más importantes de la Nueva Alaquàs, sepuede decir que es el enclave idóneo para este tipo de actividad (celebración se-manal del mercado).

La nueva configuración de este espacio público requeriría la pavimentación delespacio exterior. Dicha pavimentación (como acera) permitiría un doble uso:

1. Primero y principal como espacio que permite el paseo de los viandantes,minimizando el problema que surge tanto de los día de lluvia (puesto que alno estar pavimentado se generan bolsas de agua y barro) y por otro lado sepuede añadir los residuos escatológicos de los animales de compañía.Observando la campaña realizada por este Ayuntamiento para solucionar di-cha cuestión y que esta situación aún persiste, el pavimentado paliaría engran parte la recogida de este tipo de resíduos y mejoraría las medidas higié-nico-sanitarias del conjunto.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 29APORTACIONS28

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Presentació Sena Ferrer

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Alemán Serrano

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Nueva Alaquàs.Hacia una población de futuro

M

Page 17: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

A diferencia de los creados en otras poblaciones (como por ejemplo:Torrente)la ubicación idónea sería la adquisición de una casa de huerta para dicho fin.

Esto permitiría por una parte la ubicación real de este museo (en la mismahuerta) y por otra parte la posibilidad de cultivar mediante métodos tradi-cionales y ecológicos una parcela considerable de huerta.

En dicho cultivo podrían participar los visitantes junto con el personal cualifi-cado del museo y además se podría crear una granja escuela para darle aúnmás importancia, si da a lugar, al ámbito educativo.

PUEBLO SIN BARRERAS ARQUITECTÓNICAS:

Nada más recalcar en este apartado la continuidad del trabajo realizado por elAyuntamiento, revisando la incoherencia del hecho que se produce al observarque en una misma vía se han tomado medidas paliativas en una acera y en lasituada enfrente no.

SENDA DE L'HORTA SUD:

Otra seña de identidad como comarca podría ser la creación de una senda queactuara como nexo de unión entre todos los habitantes de las poblaciones quecomponen la comarca.

Aprovechando el camino ya emprendido con la creación del carril bici se po-dría añadir una senda que facilitara el recorrido a pie de toda L'Horta Sud, deesta manera dispondríamos de un espacio específico para el paseo sin los in-convenientes que puede generar el uso del carril bici por parte de cilclistas yviandantes.

Esta senda registrada (en el organismo pertinente), daría lugar a un atractivoturístico más de la comarca y cumpliría con las constantes demandas de espa-cios verdes por parte de los ciudadanos/as para la convivencia armónica con lanaturaleza

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 31

2. El segundo uso, surgiría de esta pavimentación y permitiría la ubicación delos puestos de carácter ambulante alrededor del parque, Lo que conllevaría eluso de vado solamente a la orilla del parque, posibilitando que cada puestotuviera situado el vehículo para la carga y la descarga al lado de cada puesto.

Por otra parte permitiría la libre circulación de vehículos por las calles ahoracortadas y una excelente evacuación en caso de siniestro. Además aumentaríaen mayor grado la seguridad de los ciudadanos/as que por el mercado transi-taran y la tranquilidad de poder disfrutar al mismo tiempo de las instalacionesdel parque (en su interior) por parte de la población infantil.

PARKING PÚBLICO SUBTERRÁNEO EN EL PARQUE DE LA SEQUIETA:

Siguiendo con la intención de mejorar o solucionar los problemas de apar-camiento que padecemos (como el resto de núcleos urbanos en constantecrecimiento), una posible propuesta sería:

- La construcción de un aparcamiento público subterráneo que abarcara todala extensión del parque de la Sequieta. Dicha instalación podría constar deuno o dos semisótanos (según las estimaciones de los técnicos de urbanismo)y mediante las opciones de plazas abonados y plazas de uso libre, aliviaría engran medida el estacionamiento de los vehículos.

PARKING PÚBLICO SUBTERRÁNEO O AÉREO EN EL SOLAR SITUA-DO ENFRENTE DEL INSTITUO "FAUSTÍ BARBERÀ"

Tanto sea subterráneo como aéreo posiblita la opción de alquiler de la plazapor abonados, o el pago por horas para el uso libre de las plazas.

Hemos de reseñar el aumento considerable de la población en este punto de lalocalidad y el fácil acceso al núcleo urbano desde este punto tan próximo a él.

MUSEO ETNOLÓGICO:

En el apartado (trabajado en el Fórum de 1999) sobre la definición de una en-tidad propia, se remarca el hecho palpable de nuestras señas de identidad co-mo pueblo pertenecienta a la comarca de "L'Horta Sud".

Estas señas son:

- "El Castillo", recientemente adquirido por y para los ciudadanos/as de la Vila.

- "L'Horta" y "Els Perolers"; es en este apartado donde estimamos la necesidadde crear un museo etnológico para dar a conocer estas señas tanto a los ha-bitantes de esta población como al resto de habitantes de las demás pobla-ciones tanto limítrofes como no.

APORTACIONS30

Page 18: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

s indudable, que la adquisición del Castillo de Alaquàs por nuestroAyuntamiento ha sido un gran logro gracias a unas buenas gestiones que

ha realizado nuestra Corporación y en especial nuestro alcalde D. Jorge Alarte.

Esta adquisición, lleva consigo unas remodelaciones en su alrededor como unabuena pavimentación, iluminación, arreglo de las fachadas privadas, ajardina-miento, etc. En resumen "arreglar y adecuar la zona del Castillo y alrededores".

Creo que ha llegado el momento de iniciar un proyecto muy ambicioso quedurante algunas décadas ha estado aletargado por diferentes motivos, políticos,sociales, etc.,. Se trata de comunicar totalmente la Plaza del Santíssim yConstitució. Este proyecto realzaría como se merece nuestro Castillo así comoel centro histórico.

Somos conscientes que hay unas viviendas privadas que habríaque desalojar llevando consigo unos perjuicios que a estas per-sonas les va a causar, pero creo en la Corporación y estoy con-vencido que los responsables de Urbanismo puedan llegar abuenos acuerdos y soluciones para los afectados.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 33

E

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

J. M. F. S.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Adecuación del centro histórico

or parte de la Administración, se debieran de conceder las licencias desillas y mesas de bares en la vía pública, teniéndose en cuenta aspectos

concretos y características propias de la ubicación de dichos comercios, de am-plitud de la zona donde se pretenden ubicar las sillas y mesas, y la masifica-ción con otro tipo de establecimientos de iguales características próximos.

Mi protesta va encaminda a la zona de Miguel Hernández a la altura del núm-ro 29, donde existen en pocos metros cuatro bares, que colapsan ambas partesde la acera y parte de la calzada, y los fines de semana ni tan siquiera respetanlas marcas o margenes que tienen delimitado, invadiendo completamente lacalzada y aceras, eso produce que sea imposible transitar a los peatones y yano te cuento cuando intentas acceder con un vehículo, o salir de los garajes

privados, es imposible hacer maniobras, la mayoria de veces tetoca bajar y mover las sillas y mesas.

Ello no sucedería si desde la Administración se limitase las li-cencias, y sólo se concediesen a aquellos bares que por su ubi-cación existan zonas peatonales o aceras amplias sin que elloperjudique a terceros.

APORTACIONS32

P

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Conxa Latorre Silla

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La invasión de la vía pública

Page 19: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

osibilidad de compensación urbanística a los propietarios mediantepermutas con otro suelo urbano municipal.

Concurso público para establecer las actividades económicas a desarrollar enlos distintos locales, con el compromiso municipal de destinar igual cantidadque la recaudada por las mismas a las partidas presupuestarias que correspon-dan a la rehabilitación y mantenimiento del "Castell Palau".

"CASTELL PALAU".

Reconstrucción de la cuarta torre, con todas las salvaguardas necesaria para laidentificación clara del elemento reconstruido respecto del estado actual delPalacio.

EL ALAQUÀS ARABE.

Patrocinio del Ayuntamiento para una investigación integraldel largo pasado arabe de nuestra ciudad.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 35

P

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Adrián Hernández García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Conversión de la calle de la Iglesia en un Zoco Artesano

APORTACIONS34

e preocupa que los que vivimos en el núcleo central de Alaquàs notengamos sitio donde aparcar nuestros coches, y digo coches por-

que ¿Qué familia no tiene hoy más de uno? Y todos sabemos que ésto no va apasar de momento. El nivel de vida actual lo favorece. Por supuesto que hablosólo del centro y vías principales (Plaza España, Mayor, País Valencià, y algu-nas otras). En las calles que rodean esta zona, espero que tengan menos pro-blemas.

En la zona referida se concentra casi toda la vida social y económica del pue-blo (Ayuntamiento, bancos, colegios, comercios, etc..) y el ir y venir de vehí-culos es intenso, por ello, hago un llamamiento a nuestro Ayuntamiento, aarquitectos y empresarios que tanto municipal como privado, se comprometan

a la realización de un gran parking subterráneo de propiedad ,alquilado por horas, etc.., al igual que los tienen otros pueblosde nuestra comarca, y por supuesto se debería tener bien encuenta que aparcarían con preferencia los vecinos y trabajado-res de la mencionada zona, que por ser de las más antiguas soncontados los edificios que tienen plaza de garaje.

M

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Manoli García González

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Problemas de aparcamientos

Page 20: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

o és mes net el que més neteja, sinò el que menys embruta. Partint d’a-quest concepte, l’actual ús dels contenidors de brossa per part dels

usuaris és, desafortunadament, un desastre. Caldría fer una campanya de con-cienciació per a tots aquells que “baixen” el fem. I aquest treball produiria unxicotet efecte positiu. Però... més val aixó que res!Un altre problema (excusa)per no col.laborar amb les tasques de reciclatje, són les difficultats que l’usua-ri es troba a l’hora de dipositar les deixalles al contenidor corresponent: moltdistant, plé,...La meua proposta aniria encaminada a tractar de solucionar totsaquests problemes d’una sola vegada. Encara que hi he especificat VIVENDESI EDIFICIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ, la meua proposta podria ampliar-se aTOTES les vivendes/edificacions. Però, sóc realista i preferisc anar passet a pas-set.La idea consisteix en afegir a les vivendes/edificis de nova construcció unplànol accesori per a l’abocament interior de la brossa, sepa-rant-la segons el tipus de residu que siga; així, hi trovariem unabocador per a plàstics, un altre per a cartró i paper, un altreper a vidre i un altre per a residus orgànics. No sóc enginyer,però la meua imaginació dibuixa una sèrie de conduccions capal soterrani on els grans contenidors rebràn les deixalles. Unaporta amb accéss restringit per als camions s’obriria a l'exteriorper a que aquestos pugueren fer la seua feina. Un estudi tem-poral de seguiment de la quantitat de cadascuna de les deixa-lles, ajudaria a establir un calendari/horari de recollidad'aquestes.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 37

N

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª del Pilar López Herrero

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Viviendes/Edificacions de Nova Construcción que faciliten el reciclatge dela Brossa

a iluminación de las calles de Alaquàs, fue y está siendo tan deseada co-mo necesaria. Es lamentable como están algunas todavía. Se que todo de-

be ir poco a poco y todo requiere su tiempo, pero ¿Y las farolas de las callesCuenca y Avda Dos de Mayo, ambas de Aldaia y Alaquàs?, calles que delimi-tan estos queridos pueblos y es vergonzoso que nuestros dos Ayuntamiento nose hayan puesto de acuerdo para que dichas calles estuviesen igual de ilumi-nadas. ¿Cúal ha sido el problema?. ¿Cómo es posible que se haya tenido ese fa-llo?. Es obvio que si se hubiese consultado a los vecinos lo mismo que al elegirlas farolas no se hubiera decidido lo que actualmente vemos. ¿Hay alguna po-sibilidad de cambio?.

El modelo ni se parece y la luz que emiten, una amarilla y la otra blanca.

Como quiera que Aldaia las puso antes y a nuestra Alaquàs aúnle quedan por instalar, ¿no sería posible que aprovecharamoslas instaladas para otras calles y colocarlas iguales a las deAldaia?.

Y los de Aldaia, ¿qué dicen?. Supongo que lo mismo.

Ambas calles son importantes vías de comunicación y los veci-nos nos preguntamos cómo dos poblaciones tan hermanas yunidas desdes hace historia, las demiliten un simple alumbrado.

APORTACIONS36

L

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Manoli García González

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Alumbrado

Page 21: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

La segona es el que crec que pot i ha de ser el motor del futur de la nostra població: El Castell. Eixe desig de fer nostre el monument mes importantd'Alaquàs, ja s'ha fet realitat, i des d'ara ha de ser-ne nexe d'unió dels ciutadanse icono representatitu fora del nostre poble.

El seu potencial es inmens, per això crec que els ciutadans hem de tindre unaparticipació activa en la configuració del seu pla rector aportant-ne com arafem ací les nostres idees i pareixer, ja que el Castell no ha de significar a solesel tindre un nou centre i focus cultural al cor d'Alaquàs, sino que ha de pro-jectar-se a l'exterior, donant-ne lloc a un "nou" i revitalitzat casc històric, si-guent en definitiva motor i bandera del nostre poble.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 39

uan ara fa quatre anys, es celebrà el primer forum ciutadà, potsermolts dels ciutadans que allà estavem, ho vam prendre amb una do-si d'interés i una altra de cautela; interés per aportar les nostres ide-

es i pensaments en quant a com volíem que sigues el nostre poble en el futur,i cautela perque no sabiem si aquell exercici tindria un fruit.

Huí trobe que si, que ho va tindre, que moltes de les coses que allà es van dir,i sentir s'han fet realitat, d'altres estan en camí i algunes estan per fer, i es peraixó que estic ací per tornar a fer un exercici d'analisi i autocrítica, tant perso-nal com col·lectiu aportant-ne vivencies i idees que pugen ser-ne utils pel pro-per desenvolupament del nostre poble.

Moltes son les coses de les que podríem parlar si ens refererimals problemes que ens trobem en la configuració urbanísticad'Alaquàs, desde les referents a planejament, com serien aque-lles referents a la definició dels límits del seu terme, els límitsentre industria i ciutat, la posada en marxa i desenvolupament-del P.E.P.R.I., a aquelles referides a un ambit considerat un pocmés domèstic com serien la manca de llocs d'aparcament, unaciutat plenament a peu pla i sense barreres arquitectòniques,uns carrers fets pel peató i no pels cotxes amb la remodelaciódels grans vials que travessen la població, etc.

Jo em centraré en dos que trobe molt importants, no ni mes nimenys que les altres, però si al meu pareixer amb una trans-versalitat patent amb altres temes tant referents a l'Urbanismecom a d'altres arees, estes son la manca de vivenda i el pla rec-tor del Castell.

La primera d'elles es un tema prou greu, Alaquàs es queda sen-se terme per construir el preu de la vivenda puja, i els joves del poble quebusquem vivenda, hem de començar a fer-ho pensant que a lo millor no po-dem continuar vivint a la nostra ciutat. Una pena pel que alló significa, no asoles per l'envelliment de la població, sino per la perdua de homes i donesplenament integrats, que suposen el futur, i la consolidació d'una concienciade poble tant anhelada, en lloc d'ixe cartell de ciutat dormitori que tant detemps ha penjat sobre nosaltres. Potser l'opció a la falta de noves vivendes, estrobe en la configuració d'un pla en que s'incentive el lloguer, la reforma dela vivenda antiga, i perque no la regeneració de teixits urbans que han quedatobsolets.

APORTACIONS38

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Juan Antonio Oñate Arcos

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Bones de Nou...

Q

Page 22: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

i queja va dirigida al servicio de limpieza que actualmente observa-mos que tiene nuestra población, en concreto la del operario que lle-

ve en su espalda un compresor (por cierto cargado de material inflamable) quea su vez expulsa aire, levantando una gran polvareda que molesta a toda per-sona que esté cercana, personas posiblemente con problemas de alergia y pro-blemas respiratorios. Todos hemos visto lo molesto que resulta. El ruido queofrece y la cantidad de suciedad que aspiramos.

Existe en otras poblaciones un sistema de aspiración que no levanta ese polvotan perjudicial, (y digo ASPIRAR, no remover lo que hay en las calles) muchomás higiénico, lo que sería de mucho agradecer si lo tuvieran en cuenta.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 41

M

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Asunción Almerich Cervera

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Limpieza Urbana

on el fin de rentabilizar nuestro recien estrenado Castillo "CasaPalacio", propongo que como ya se va llevando a cabo en otras pobla-

ciones, se ponga un mercadillo medieval o hippy, un domingo al mes, "o más".

Con ello, nuestro pueblo sería beneficiado y reconocido, debido a las visitas deotras poblaciones y eso reportaría ganancias para los negocios de hostelería denuestra villa, por no decir, de los impuestos que se recaudaría con ello, con locual todos saldriamos beneficiados.

Por un pueblo grande, abramos nuestras puertas al futuro y la convivenciaconciudadana.

APORTACIONS40

C

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Encarnación Cabrejas García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Mercadillo Medieval o Hippy

Page 23: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Aquesta situació ja està començant a provocar que els joves d’Alaquàs es des-placen a viure a altres pobles del voltant on la vivenda és més econòmica, laqual cosa no es gens recomanable per al futur d’una població que aposta permantindre la seua vitalitat.

Per tant, es necesaria una intervenció urgent i coordinada de les diferentsAdministracions per posar en marxa al centre històric promocions de vivendesper a joves, tant per a llogar com per a comprar, a preus raonables. I en aques-ta questió, l’Ajuntament d’Alaquàs, com a Administració que està més prop alsciutadans, ha de dur la iniciativa.

Continuar el procés de modernització que Alaquàs ha mamprés els darrersanys passa per posibilitar que els joves s’instalen al centre històric perquè aixògenerarà també el desenvolupament d’activitats econòmiques.

Com a sugerencia en aquest sentit, m’agradaria també proposar un plan inte-gral de recuperació del barri del Carme, un conjunt d’edificacions que alber-guen vivendes d’entre 60, 70 i 80 metres quadrats. Es a dir, xicotetsapartaments ideals per a joves estudiants o joves, en general, que està a més amés conectat amb la major part del serveis públics.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 43

ls anys 90 varen suposar per a Alaquàs la major época de desenvolu-pament urbanístic, derivat de l’aprovació del Plan General d’Ordenació

Urbana. Rere una década de creixement de vivendes, el terme d’Alaquàs estàprácticament esgotat i definit. A excepció d’algún solar aïllat, tota la superficieestà perfectament destinada a ser urbanitzable, verda, terciaria o altres. Esplanteja, per tant, la opció del centre històric com a lloc per a continuar el crei-xement.

El Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del centre històric, que entrà envigor fa dos anys aproximadament, es una garantia per a que el desenvolupa-ment del centre històric es faça sense perill d’agresions al patrimoni i sense pro-vocar la desaparició de la trama urbana característica d’aquesta part del poble.

L’adquisició recent del Castell, per part de l’Ajuntament, estàprovocant tanmateix una revitalització de l’activitat al centrehistòric que segurament tindrà repercusions molt possitives perals comerços, en general. La posada en marxa d’una programa-ció cultural i d’oci de gran atractiu està motivant als joves aquedar-se els caps de setmana a Alaquàs i això ha de significar,en el futur inmediat, comprar en Alaquàs i conviure enAlaquàs.

Però les iniciatives de construcció o rehabilitació de vivendesque s’estan posant en marxa al centre històric, si be són intere-sants des del punt de vista arquitectònic i estètic, no estan a l’a-bast de les persones que necesiten, en primera instancia, lesvivendes: els joves.

Pràcticament cap jove pot pagar hui entre 20 i 30 milions de lesantigues pessetes per aconseguir una vivenda al centre històric.

I com que a la resta del poble ja no queda superficie, l’adquisició de vivendesde segona mà també té preus desorbitats per als joves.

APORTACIONS42

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Laura Sena López

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Els joves han de recuperar el Centre Históric d’Alaquás

E

Page 24: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

lgunos parques de nuesta Alaquàs son deficientes en iluminación. Las farolas estan tan altas que los árboles las tapan. Se apagan gran

parte de ellas a una hora demasidado pronta, lo que favorece a que las perso-nas que usan estimulantes y otras series de drogas, aprovechen la oscuridad y la nula vigilancia que hay. A partir de cierta hora es temeroso entrar en uno deciertos parques.

También el parque del Roser dista mucho de lo que esperabamos. Muchosaños a oscuras y cuando lo iluminan solo lo hacen en parte. Por nuestra segu-ridad, queremos parques alumbrados toda la noche y bien.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 45

A

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Luisa Davila i Manotas

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Nuestros Parques

ransport freqüent (coincident amb metro i tren) i gratuït o quasi gratuït(amb la fòrmula que calga), per a residents en Alaquàs, d'anada i de tor-

nada al metro de Torrent i al tren d'Aldaia

APORTACIONS44

T

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Pilar Latorre i Morant

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Transport de Viatgers

Page 25: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

i aportación, que más bien es una petición, es acerca del Parque de la Sequieta.

No hace mucho, tal vez 15 días, oí una conversación entre muchachitas, másbien niñas. -Aunque por el modo de hablar parecian mujeres- sobre lo que ha-cían en dicho parque metidas con muchachos, dentro de lo que los pequeñostienen para jugar, desde fumar mariguana, a toda clase de juegos eróticos. ¿Nocreen que los pequeños corren un riesgo de coger alguna mala enfermedad?.Pues lo mismo que fuman mariguana pueden pincharse.

Todo esto, a mi juicio, se solucionaría con más vigilancia policial, a pie o en bi-cicleta, a la salida del Instituto y por la noche más iluminación.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 47

M

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Elisa Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Parque de la Sequieta

APORTACIONS46

on respecto al Castillo de Alaquàs, de pequeño, me llamaba la atenciónde que estuviese mutilado por falta de la cuarta torre, y pensaba que la

falta de la misma se debía a que se había desmantelado por su estado ruinoso.Luego me enteré de que el motivo de haber desaparecido, a principios del si-glo XX, fue debido al expolio y ambición de sus propietarios de obtener un di-nero por la venta de sus materiales, sin tener el menor escrúpulo en quedesapareciera un monumento de muchísima importancia para la historia deAlaquàs y de la Comunidad.

Por ello, me gustaría que, ya una vez recuperado el Castillo para el uso y dis-frute de todos los vecinos de Alaquàs, se reconstruyera la 4ª torre para recupe-rar su estado original, que creo no es correcto el tener un monumento mutilado,

cuando con un poco más de esfuerzo se podría conseguir, pues-to que si ha sido posible el adquirir el Castillo, más posible seríael poner la torre que falta, por lo que habrá que ir poniendo ya"granos de arena", hasta conseguir la torre. Espero verlo.

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Javier LermaJiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

4ª Torre Castillo de Alaquás

C

Page 26: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a de solucionar-se la convivència entre vehicles i peatons. Compartir lavia pública, vista l'experiència diària, sembla difícil per la insolidaritat

dels conductors. Crec doncs, que és el moment de prendre mesures conjunta-ment veïnat i Ajuntament, encara que pugen resultar "dures" a curt termini.

Sempre caldrà consultar i escoltar les propostes del ciutadans. Es proposa:

A) TRÀNSIT

En les zones del casc antic:

1.Posar "dificultats" al trànsit rodat. Estudiar direccions "ilògiques i laberínti-ques" que disuadisquen el conductor d'entrar-hi. Aquestes dificultats no ser-virien per a les bicicletes que tindrien un carril amb lesdireccions "lògiques i directes".

2.Sòlament permetre l'aparcament de superfície en espais res-tringits i "zona blava".

3.Valorar el número d'habitatges i ofertar aparcament subterra-ni cofinanciat si calgués, per a residentes; per exemple a laplaceta del Santíssim, plaça d'Espanya, etc.

4.Vigilar de veritat les infraccions d'aparcament en doble fila.

5.Posar un horari per a les furgonetes de repartiment: Càrrega i descàrrega.

En la resta de la zona urbana:

1.Si els edificis no tenen aparcaments realitzar les mateixesmartingales que al casc antic.

2.No permetre la construcció de cap edifici sense aparcament.

3.Estudiar les causes per les quals els conductors continuen pasant per l'avinguda Ausias March cap a Torrent quan és més fàcil fer la circunval·lació.

B) ELS VEHICLES.

Al Forum Ciutadà es va proposar que no passés d’un determinat número d’habitants; ara es proposa que Alaquàs no passe d’un determinat número devehicles.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 49

H

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Joaquim Llorens Vila

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Propostes circulació a la Vila

oncienciar a la gente con perros que lo menos que pueden hacer porlos demás y ellos mismos, es recoger las cagadas con papel y tirarlo a

la basura, ya que da asco caminar por las aceras y un peligro, pues puedes pi-sarlas y resbalar, sobre todo las personas mayores, entre las que me encuentro.

Concienciar con letreros y bandos de que la calle es el patio de todos, hay quemantenerlo limpio como si fuera su casa, ya que esos escrementos producenenfermedades en los niños. El cesdep debe ser de ellos (los niños), no de losperros.

APORTACIONS48

C

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Elisa Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Perros

Page 27: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ienso que el actual sistema de recogida de papel no es el más adecua-do, puesto que todos podemos observar diariamente como los conte-

nedores se ven desbordados por la acumulación de papel y cartón y lasmontañas que se hacen a su alrededor, que dan una imagen de suciedad yabandono que no debiera ser. Entonces, creo habría que tomar medidas paraprocurar que los contenedores cumplieran adecuadamente con el fin para quese instalan, y si resultan pequeños, ponerlos más grandes y si hay que reco-gerlos varias veces a la semana, que así se haga, pero lo que no podemos per-mitir es que continue como hasta ahora.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 51

P

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Javier Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Contenedores de Papel

ecesitamos que en Alaquàs se regule el tema de aparcamiento, si no estodas las calles, al menos en las más principales, bien mediante zona

azul o bien mediante limitación de tiempo, puesto que cuando se necesita hacer alguna gestión rápida, no es posible aparcar en la zona centro. Y no podemos decir que la población no es muy extensa, puesto que de varios ex-tremos del pueblo hasta el centro, pueden haber varios kilómetros, y es nece-sario desplazarse en vehículo, porque no es cuestión de hacerlo a pie, cuandose trata de trabajo y no de pasear.

También se podría pensar en hacer parking subterraneo en varios puntos.

APORTACIONS50

N

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Javier Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Zonas azules de aparcamientos y parking

subterráneo

Page 28: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

n los últimos años hemos podido observar como se ha ido constru-yendo prácticamente todo el término de Alaquàs que quedaba por edi-

ficar. Esto ha provocado que actualmente la disponibilidad de vivienda nuevasea prácticamente nula.

Esta escasez de viviendas tiene varias consecuencias:

- Los jóvenes de Alaquàs que quieren seguir viviendo independientes aquí nolo pueden hacer, debiendo buscar viviendas en otros municipios.

- La vivienda de segunda mano ha experimentado una subida de precio muyalta en un par de años, la gran mayoría de ellas son viviendas muy antiguas enmalas condiciones.

- Esta escasez también afecta a la vivienda de alquiler, ya queencontrar vivienda de alquiler en Alaquàs cada día es más difí-cil, debe ser más rentable la venta ahora que el mercado inmo-biliario tiene tal demanda de viviendas.

- Las viviendas de alquiler han subido sus precios desorbitada-mente, precios que no son asequibles para jóvenes o para fa-milias con bajos recursos económicos.

- Como consecuencia de lo elevado de los alquileres, los alqui-leres bajos que se pueden encontrar en Alaquàs (más bajos nobaratos), corresponden a viviendas muy antiguas, sin apenasequipamiento y en muchas ocasiones en condiciones insalubres.

Ante esta situación mi propuesta iría encaminada a la elabora-ción y desarrollo de un Plan municipal de alquiler de vivien-das, dirigido a colectivos cuyos niveles de renta les impidaacceder al mercado inmobiliario privado. Algunos de los fines de este plan po-dría ser:

- Dar la oportunidad a los jóvenes de Alaquàs a seguir viviendo en su munici-pio cuando se independicen.

- Evitar en la medida de lo posible la especulación inmobiliaria desmedida.

-Regular y estabilizar el precio del resto de viviendas de alquiler de la pobla-ción ante la competencia de la oferta municipal.

- Mejorar la calidad de las viviendas de alquiler baratas, evitando la especula-ción y el aprovechamiento de propietarios de viviendas antiguas, que las al-quilan sin realizar el más mínimo acondicionamiento de las mismas.

-Evitar el hacinamiento de personas en las viviendas de alquiler ante la difi-cultad de conseguir vivienda.

- Rehabilitación de grupos de viviendas antiguas o en su caso derribo y nuevaconstrucción para evitar el actual deterioro de algunas zonas de nuestro pueblo.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 53

E

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Salud Jiménez García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La Vivienda en Alaquàs

reo que sería una buena idea el que se hicieran en Alaquàs unas cuan-tas calles peatonales para disfrutar libremente de ellas, por lo menos

domingos y festivos, como podrían ser la calle Mayor y Avda, País Valencià.Incluso que se permitiera que los bares y otros establecimientos pudieran po-ner mesas y sillas en la vía pública.

APORTACIONS52

C

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Javier Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Calles Peatonales

Page 29: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

NTECEDENTES: Basta con trasladarnos a los años 1965/66, y revisarlos proyectos de Planes Generales para ser conocedores de las trans-

formaciones que sufre la zona residencial de la industrial, tales como el anchode la calle que separa los dos conceptos y que hoy conocemos por la calle delCid. Sé que puede sonar a tópico, pero las actuaciones de urbanismo cuandomás fuerte es la actuación de realizarse, es más satisfactorio el resultado.Durante muchos años los vecinos de la citada calle del Cid, han sufrido todaslas molestias de ser frontera con la zona industrial.

SE PROPONE: La creación de una barrera verde combinando árboles de por-te alto, medio y bajo y/o arbusto, la cual realice las funciones de insonorizar almáximo los ruidos que se generan desde la zona industrial, y la función de se-paradora de actividades.

Se propone también se inicie un estudio de viabilidad de unamodificación urbanística que redistribuya el suelo existente en-tre las calles San Martín, Cuenca, Cid y Jaime I, distribuciónque por supuesto contemplaría la solución más positiva comoconexión de ambas zonas.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 55

A

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Tárrega García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Actuación urbanística,modificación/creación de una unidad urbanísticaque modifique la parteoeste de nuestra población

laquàs es de todos nosotros, sus habitantes, entre ellos se encuentranaquellos que tienen una discapacidad física. Se que es difícil com-

prender lo duro que puede ser para ellos, subir un bordillo, algo que para nos-otros no constituye más que un paso, pues bien, para que se hagan una idea,imaginen que cada vez que tengan que cruzar una simple calle, tuvieran queescalar un muro de 2,oo metros de altura, ...imaginan lo duro que sería, ima-ginan lo que limitaría sus movimientos, imaginan lo que limitaría su libertad,pues fijense que ellos no lo tienen que imaginar, es lo que les sucede todos losdías, cuando salen de casa, cuando quieren pasear, cuando quieren disfrutardel pueblo, de ese pueblo que es de todos, y que por ello debe ayudar a losque más lo necesitan.

Y después de esto saben que es lo más curioso, que sería muysencillo adaptar las aceras y los bordillos, para que TODOS,con mayúsculas, podamos disfrutar del mismo modo de nues-tra libertad de ir donde queramos por nosotros mismos, sinmuros, sin barreras, sin ningún impedimento.

APORTACIONS54

A

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Rosa Traver San Juan

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Fuera Barreras

Page 30: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ue se desplace el mercado ambulante alrededor del parque "laSequieta" para evitar molestias de tráfico y a los vecinos de la zona.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 57

Q

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Vicente Zomeño Huet

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Mercado

stá muy bien que se instalen pasos de cebra en distintos puntos de la po-blación, para mayor seguridad de los peatones, pero creo que hay algu-

nos que es un peligro el cruzar por ellos, como lo es de Av. Blasco Ibáñez,donde no se respeta demasiado, por lo que deberían instalarse luces de pre-caución, puesto que un paso de cebra no debe señalizarse solamente con lasrayas blancas, si no que además deben ponerse luces con destellos para alertara los conductores de vehículos.

APORTACIONS56

E

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Javier Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Pasos de cebra

Page 31: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESAUrbanisme

1

RÈPLIQUES

Page 32: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Una volta aconseguida l'ocupació del castell, a tra-vés del procés expropiatori, des del col·lectiu de"Quaderns d'Investigació d'Alaquàs" volem apor-tar algunes consideracions a tindre en compte enels pasos que estan donant-se per a definir i en-marcar adequadament l'us i domini públic del mo-nument:

1. A més a més dels treballs i compromisos enca-minats a la rehabilitació, i conservació i recons-trucció del Castell-Palau, vullgueren s'incloguerentambé tasques d'investigació arqueológica dirigi-des a aprofundir en el coneixement dels origenshistòrics d'Alaquàs. Es molt poca la documentaciódisponible referida als segles anteriors al XVI enque fou construït el monument, i seria desitjableque en el Pla Director ó rector de conservació i uss'inclogueren atencions en este sentit.

2. Sugerim la constitució d'un consell rector o pa-tronat en el que s'integraren les entitats ciutadanesy les persones interessades en donar recolzamentpersonal i/o econòmic a la gestió que està duent aterme la Corporació Municipal a través dels seustècnics, tant per a la redacció del Pla Director deConservació i Us del monument, com per a la seuaposterior implementació.

En líneas generales me parecen muy bien todas laspropuestas que se han expuesto en el II FORUMCIUTAT DE ALAQUÀS, con el fin de mejorarnuestro querido pueblo;

Ahora lo que más nos interesa, es que se lleve a cabo.

Con alguno de los puntos que se han expuestoopino lo siguiente:

- En viviendas de nueva construcción, tratar de es-tudiar de como se puede dotar de aparcamientos.

- Aparcamientos públicos en zonas conflictivas.

Todo esto para paliar el grave problema que tene-mos en general los vecinos de Alaquàs a la hora deestacionar.

Así como, nuestro pueblo se está quedando sinhuerta suprimiendo nuestros campos por inmen-sos polígonos Industriales sin dejar que disfrutende estos, nuestra nueva generación.

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 61

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Teresa López Aranega

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Que se cumplan todas las propuestas

Moltes són les coses que hem pogut escoltar i lle-gir, durant aquest segon fòrum ciutadà. Totesaquestes, propostes interesants i referides a un am-ple espectre de problemàtiques, que ens afecten enla vida diaria al nostre poble.

Trobe aleshores que gran quantitat de les mateixeshan estat relacionades amb la problemàtica deltrànsit, llocs d'aparcament, peatonalització de ca-rrers, entre d'altres, els diferents tipus de contami-nació, acústica, lumínica, etc. i el futur del nostremonument més emblemàtic, el Castell.

Estic d'acord amb potser la totalitat de les propos-tes, encara que puga discrepar amb matisos ambalgunes, pero crec que hem de fer, una reflexió iun exercici de coherència sobre la possibilitat dedur a terme moltes d'elles.

Demanem una ciutat per al peató, amb zones norodades i la supresió de barreres arquitectòniques,però clamem per la construcció de nous aparca-ments, a una vila en la que no ens queda lloc perconstruir vivenda, i en la que els diferents projec-tes per construir-ne subterranis han contat ambobstacles insalvables, i una major fluidesa del tràn-sit, amb l'augment dels prejudicis que allò duriapels vianants, més velocitat als cotxes, més fums.És allò el que realment volem? pense que no.

Per un altre lloc ens queixem dels sorolls produïtspels procediments utilitzats a la neteja dels nostrescarrers, els aspiradors, els camions, però s'oblidemdel problema que suposa la propera planta deFervasa, que tots el dies ens es recordada per unainfame pudor que fa que l'aire siga quasi irrespira-

ble. Potser la solució a aquests problemes es trobeen l'utilització de sistemes de recollida com el d'as-piració subterrania, ja implantats a d'altres paisosdel nord d'Europa, i en aquest cas ens tocaria fer-nos la seguent pregunta: A quin preu? Doncs ladespesa econòmica per fer front a aquest tipusd'instal·lació faria impossible dur a terme d'altre ti-pus de projectes més visibles als nostres ulls.

Pel que fa al castell s'han pogut escoltar veus queabogaven per la reconstrucció de la quarta torre.Pense que la decisió a prendre hauria d'estar sot-mesa tant a l'opinió dels veins com als pertinentsinformes tècnics i que per una altra banda és lahistòria la que forja el devindre dels diferents edi-ficis que conformen el nostre patrimoni arquitec-tònic, i que en cas de no ser esta una qüestiónecesaria per la subsistencia de la construcció, tor-nar a construir el que ja no esta seria com disfres-sar i amagar una part de la seua història. Calrestaurar i conservar, no reconstruir, i dotar-lo decontingut i vida. Allò és lo veritablement impor-tant, fer del Castell punt de trobada i referent del'Alaquàs del segle XXI, de res ens valdria tindreun monument a veure desde fora, si dins es mort.

En definitiva, espere que aquests dies de debat ipropostes, siguen el punt d'eixida, per una reflexiómolt més ampla i profunda. Un punt i seguit queens porte al punt més alt en la convergència de to-tes les idees ací exposades, perque aquest en lameua opinió serà el lloc on es farà possible el des-envolupament material de les mateixes, amb unbenefici explicit per al nostre poble, i la raó de serd'aquest fòrum.

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Juan Antonio Oñate Arcos

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Punt i seguit...

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 60

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Josep M. Soriano BessóTÍTULO DE LA APORTACIÓN

Recolzament al pla de conservació i us del castell

Page 33: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Deseo decir lo siguiente, sobre:

1. Aportación de Jose Mª Ferrer Sena.

Me uno a las gracias dadas al Alcalde por sus gestio-nes por todo lo hecho durante su mandato, que a mijuicio ha sido mucho, pero nunca es bastante. Nodebemos conformarnos, hay que seguir. Gracias porel Castillo, Quiero seguir dando las gracias al añoque viene, al mismo Alcalde, D. Jorge Alarte, con elresto del proyecto adelante y a conseguirlo.

2. Aportación de Mª del Pilar López Herrero.

Lo de tener los contenedores anexos a la vivienda(una casa muy cómoda) o en el sótano, con entra-da de los camiones para vaciar todos los conteni-dos de los diferentes residuos. Pero hemos depensar en los olores que nos podrían producir yanimalitos de cuatro patas que allí podrían anidar.

3. Aportación de Manoli García sobre alumbrado.

No estoy de acuerdo en lo referente a las farolas.¿Por qué van a ser diferentes a las del resto delpueblo? ¿No crees que eso tiene hasta gracia, unpunto de referencia para delimitar "fronteras?. Lopeor es que las de Alaquàs sean más feas...

4. Aportación de Eva Martínez sobre "Viure al Carrer".

Creo que es mucho decir que eramos más felicesen tiempos pasados, si así fuera no hubiesemoscambiado. Los recuerdos de la niñez se engrande-cen en nuestra memoria. Ya quisiera haber tenidopara mí, todo lo que el pueblo tiene para los jóve-nes hoy en día, empezando por las escuelas y ter-minando por las piscinas.

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Elisa Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Comentario sobre diversas aportaciones

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 63Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 62

Quiero hacer constar mi satisfacción por haberparticipado, por primera vez, en el ForoCiudadano de Alaquàs, ya que puedo deducir queha sido un verdadero éxito por la buena acogidaque ha tenido por parte de los ciudadanos y por ladiversidad de opiniones que se han vertido, mu-chas de ellas coincidentes entre sí y felicito a todoslos componentes que, en mi opinión, han estado ala altura de las circunstancias, aportando todos,sin exclusión, temas muy interesantes, como loson, el alumbrado, los parques, el Castillo, los par-king, etc., etc.,

Entre todos los temas, todos ellos importantes, de-seo destacar los siguientes:

1.- Con respecto a la aportación de José Mª FerrerSena, la considero muy interesante -al igual que lasdemás-, puesto que unir la Plaza del Santissim conla de la Constitución, mediante la demolición -previa expropiación- de las casas interpuestas, de-bería llevarse a cabo en un plazo corto, máxime,cuando parte de esas casas, creo, están deshabita-das desde hace muchos años. Con esta obra se ledaría más explendor al Castillo y mayor amplituda la Plaza de la Constitución y C/Mayor. Si esto yla reconstrucción de la 4ª torre se hiciera realidad,veria cumplidos uno de mis sueños.

2.- Considero otra aportación importante la dePilar Latorre i Morant, que trata sobre el transpor-te de viajeros para poder utilizar el Metro deTorrent y el tren que pasa por Aldaia. Sobre estetema yo me permito añadir que se debería trabajar

En primer lugar quiero agradecer a todos los par-ticipantes su colaboración y bien hacer de todoslos temas tratados que no dudo redundará en bienpara todos los Alaquasenses.

En realidad no puedo formular réplicas sobre nin-guna de las aportaciones, puesto que todas sonacertadas.

Me gustaría que el embellecimiento de los alrede-dores del Castillo fuera una realidad, y que la 4ªtorre la podamos ver llena de esbeltez, como si hu-biese surgido de las entrañas del suelo, al cabo decasi cien años de su desaparición, que le daría unpunto más de belleza al monumento.

Igualmente desearía fuera recuperada la identidadde nuestro pueblo.

Con respecto a la aportación de José Alemán, parael traslado del mercado, es un propuesta a tener encuenta, ya que ello puede realizarse sin ningúnproblema, y sería bueno para todos.

Debemos conseguir la realización de todas las co-sas anheladas por nuestros ciudadanos.

-y mucho-, para conseguir que el metro lo tuvie-semos en Alaquàs, pues es evidente que para elnúmero importante de habitantes que tenemos enla población, sería un servicio de gran utilidad pa-ra todos nosotros. Por ello, nuestra primera auto-ridad municipal debería ir gestionando el temaante la Generalitat o ante quien corresponda.Habría que procurar que la o las estaciones de me-tro se hicieran en núcleo donde hubiese más po-blación y céntricos, para que estuviese al alcancede todos.

3.- La aportación de Presen Sena, respecto al temade la huerta, es otra a tener muy en cuenta. Sobreello, quisiera añadir que, además de hacer unahuerta monográfica en algún parque, sería muyimportante, a mi entender, el comunicar el cascourbano con la huerta real, mediante pasos subte-rráneos o pasarelas aéreas, puesto que, en estosmomentos, nos encontramos aislados, ya que an-tes se podia disfrutar paseando por los campos yahora ello no es posible.

Y ya no me extiendo más. Únicamente deseo feli-citar a todos los participantes y confio en que to-dos nuestros deseos y aspiraciones se haganrealidad en un plazo breve, para cuya realizaciónel Ayuntamiento tiene la última palabra. Tambiénes de agradecer al Ayuntamiento la iniciativa de re-alizar este tipo de Forums.

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Rosa Traver Sanjuan

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Hay que realizar todo lo que los ciudadanos anhelan

MESA 1

Urbanisme

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Fco. Javier Lerma Jiménez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

A todos los participantes en el II Forum

Page 34: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

2

DesenvolupamentculturalDesenvolupamentcultural

COMISIÓ CIUTADANA- José Mª Planells Cervera- María Santandreu García- Vicent Cervera Chust- Nuria Alcover Mora- Purificación Pardo Daroca- Pili Sena Montoro- Carmen Jiménez Valero- Miguel A. de la Torre- Josep Mª Soriano Bessó

Page 35: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

DESENVOLUPAMENT CULTURAL

En aquesta edició del Fòrum Ciutadà d'Alaquàs, i per a ajudar a la reflexió so-bre el concepte de cultura, la diversitat d'elements que la integren i el seu des-envolupament en el nostre poble, hem decidit dividir el treball del Fòrum entres eixos fonamentals que ens permetan abordar el fet cultural des de diferentsperspectives: la cultura, l'esport i la joventut.

El teatre, la música i la dansa, la literatura i les arts plàstiques són factors fo-namentals en el desenvolupament de les societats, la seua promoció ha de serper tant un dels elements prioritaris en les polítiques municipals. La culturaens fa més lliures, més respectuosos i tolerants, ens fa en definitiva més perso-nes, per la qual cosa ha de ser des d’allò públic des d'on es fomente la creaciói el seu posterior consum, en les seues molt diverses manifestacions, fent-la accessible per al conjunt de la població.

A Alaquàs, amb moltes i molt consolidades associacions i entitats socials quetreballen de forma decidida per la cultura, junt amb un nombrós grup d'artis-tes de diferents disciplines, disposem d'una important base social amb gran in-quietud per la cultura. L'Ajuntament deu exercir un paper, com a entitatpública, de vertader motor cultural. Des de l'any 2003, el Castell Palaud'Alaquàs és de titularitat pública, l'immoble més significatiu del nostre poblerecuperat amb una decidida vocació cultural ens situa en un lloc de privilegi al'hora de projectar polítiques culturals per al nostre futur immediat. La seua re-construcció i rehabilitació ha de comptar amb les aportacions d'aquest Fòruma l'hora de definir els seus futurs usos, i com aquests enllacen la creació cultu-ral que es fa a Alaquàs amb la possibilitat de gaudir d'espectacles de primer ni-vell en el nostre poble. Junt amb el Castell Palau la recent posada en marxa del'Auditori Nou ens situen en compte de privilegi en infraestructures culturalsen la nostra Comunitat que hem d'anar completant entre tots i totes.

En allò referit a la pràctica d'Esport a Alaquàs l'anàlisi de les instal·lacions exis-tents i les disciplines que aquestes permeten practicar ha de ser la base a par-tir de la qual articular quina ha de ser la línia de treball a realitzar, els esportsque no disposen de les instal·lacions adequades, noves pràctiques esportives,la integració de l'esport en l'escola, la incorporació de l'activitat esportiva en lavida diària, les competicions organitzades pels diferents clubs del nostre poble.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 67

Page 36: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA2

Desenvolupamentcultural

APORTACIONS

La participació es fa especialment important en l'apartat de les polítiques des-tinades als i les joves. L'aprenentatge de valors de democràcia i participació enshan de conduir a la consecució que els nostres i les nostres joves obtinguen laciutadania plena. Han de ser ells i elles els que planten respostes per als reptesdel futur, els que aporten propostes que ens oferisquen alternatives noves i in-novadores. Es fa necessari per tant les anàlisis per part del Fòrum ciutadà deles infraestructures municipals destinades als i les joves, així com els diferentsprogrames existents perquè el treball a desenvolupar responga de forma efi-cient a les demandes realitzades pels i les joves del nostre poble. En aquest sen-tit, caldria destacar la posada en marxa rencentment del Passatge, un delsespais públics de recursos per a joves mes gran de la nostra Comunitat. Queva nàixer amb l'objectiu de respondre a les actuals formes d'oci i temps lliure,les noves tecnologies i els espais d'expressió particular i col·lectiva, tant de ma-nifestacions artístiques com reivindicatives.

RESUM68

Page 37: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a festa al Stssim. Crist de la Bona Mort s'obri amb l'infern de la cordà; onel poble, envoltat pel foc dels coets, es purifica i es prepara per a la fes-

ta del dia següent.

Però, davant les noves lleis, els impediments dels veïns i altres circustàncies,no s'acabarà esta festa?.

Jo propose, com aportació al forum, que la CORDÀ d'Alaquàs es protegixca ies considere com a PATRIMONI FESTER D'ALAQUÀS i que es procure man-tindre fidel a lo que és verdaderament tradició en el nostre poble i en la nos-tra festa.

Per a arrivar a aquesta consideració podriem establir els següent punts:

1.- La Cordà d'Alaquàs es celebra en la nit del 8 al 9 de setem-bre, en honor al Stssim. Crist de la Bona Mort.

2.- El lloc tradicional de la cordà és carrer major, des del anticforn de Pureta fins al carreró de Sant Miquel.

3.- La "corda", element a recuperar, és penjava des de cal fari-ner, fins a l'antiga carnisseria de Pistoles.

4.-El material pirotècnic sempre estarà d'acord amb el pressu-post dels clavaris, però la manera de cremar-ho te que perme-tre "jugar" amb el foc, i no com actualment.

Per últim i per a vetlar per la puressa de la festa, propose quees fomente la creació d'un col·lectiu que impulse la festa i s'en-carrege de transmetre a les noves generacions "l'art" de tirar co-ets. D'aquesta manera crec que mantindrem la festa i la faremmés nostra.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 71

L

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francecs Martínez Peiro

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La Cordá d’Alaquás.Patrimoni fester del Poble

ns trobem en una societat globalitzada on la informació ocupa un llocmolt important. És per això que pensem que el nostre poble deuria in-

tervindre i proporcionar els fluxes necessaris perquè aquesta informació ensarribe de manera immediata i accessible. Proposem, doncs, dues propostesamb aquesta finalitat:

1. La promoció de serveis i mitjans de comunicació propis del nostre poble: po-tenciar la ràdio i la comunicació audiovisual existents, crear una publicació pe-riòdica local i objectiva, incloure en la pàgina web links d'interés cultural...

2. La inclusió d'Alaquàs dins del programa "La Universitat als Pobles": el pro-grama la Universitat als pobles, organitzat pel Servei d’Extensió Universitàriade la Universitat de València, amb el patrocini de la Fundació Bancaixa, que

pretén posar a l’abast de la població del nostre àmbit d’inci-dència una extensa i diversa oferta cultural. En aquesta convo-catòria, aprovada el 12 de març de 2002 per la Junta de Governde Universitat de València, s’inclou un ampli ventall de cursos,preparats per professors de diferentes departaments de la nos-tra universitat i referents a distints temes i qüestions d’interèsgeneral. Es tracta de cursos de divulgació científica i cultural,amb un enfocament pràctic en molts d’ells. Amb aquesta ini-ciativa la Universitat de València vol arribar a aquelles zones isectors de la població que resten habitualmente més allunyatsde les activitats del nostre districte universitari. Mitjançant elsajuntaments del nostre districte universitari, i amb la col.labo-ració de la Fundació Bancaixa, obrim noves vies de comunica-ció entre la universitat i l’entorn social en el qual s’hiinsereix.(presentació del programa vid.www.uv.es/~viceext/in-fogene.html)

APORTACIONS70

E

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

S. D. P.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Divulgació informativa icultural al nostre poble

Page 38: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

- Dinamitzar la posta en marxa de grups de lectura entre la població lectora,aquesta és una experiència que es fa a moltes poblacions amb èxit i que per-met compartir la lectura amb els demés, afavorint el gust per la mateixa.

- Augmentar el nombre de publicacions locals d’infants, persones grans, man-tindre contactes amb els centres educatius (escoles, instituts i escola d’adults),per arreplegar els treballs que es puguen realitzar i donar-los a conèixer a laresta de la població. Continuar amb la recuperació de la història del poble i lesseues tradicions.

- Fer una programació de recitals de poesia i narrativa oberta a la participacióciutadana.

- Fer publicitat de la biblioteca i les agències de lectura a tota la població (dinsde la Gaseta d’Alaquàs), explicant la seua gratuïtat i el seu funcionament i lesnovetats així com els fons amb els quals es compta.

- Continuar amb les visites guiades a la biblioteca obrint-les a tota la població.

- Crear una agència de lectura al Centre de Dia Municipal de Tercera Edat queestà en construcció.

- Reflexionar perquè a Alaquàs no n’hi ha cap llibreria especialitzada i anem aValència a comprar els llibres; no les necessitem?

Amb la certesa que la cultura és un tema que ens interpel·la a tots i a totes, vol-dria acabar aquesta aportació amb una mirada històrica a la realitat de fa cin-quanta anys on la cultura estava en mans d’uns pocs i el poble analfabet eramanipulat i la cultura pròpia era segrestada... Pot ser actualment siguen elsmitjans de comunicació i sobre tot, la caixa tonta, qui ens està furtant la pos-sibilitat de fruir de milers d’aventures i reflexions que guarden els llibres. Potser continuem sent una mica analfabets però, això si, amb titulacions univer-sitàries...

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 73

robablement, aquest Fòrum seria ben diferent si les persones que enformem part, no sabérem ni llegir ni escriure. Ens costa imaginar-ho i

no tinc res en contra de la tradició i la cultura oral, únicament sóc conscientque a la nostra societat la lectura i l’escriptura són eines bàsiques per viure iper entendre el que vivim. Em vaig a centrar en la lectura, en el seu ús i la seuavalidesa per permetre que la persona interprete, reflexione i es forme una ideapròpia del món que l’envolta. La ciutadania s’exerceix des del moment en quees coneixen tant els drets com els deures, i es fa de la democràcia una vivènciaquotidiana, convertint la possibilitat del vot cada quatre anys en una partici-pació activa que t’enriqueix com a persona i enriqueix el teu entorn.

Alaquàs compta amb recursos per la lectura: la biblioteca, les agències de lec-tura, l’animació a la lectura per a escolars... però crec que un úsmés complet i global dels mateixos permetria ampliar l’oferta ala totalitat de la població. Pot ser, primer caldria una revisiódels objectius que guien aquestes iniciatives municipals: a quis’adrecen?, únicament als escolars? Quins horaris marquen lesbiblioteques? Es dinamitza la lectura entre aquells i aquellesque tenen un nivell lector acceptable? Arrel d’aquestes pregun-tes, aporte les següents reflexions que poden servir per aproparla lectura als veïns i veïnes del poble: persones que no sabenllegir, estudiants universitaris, persones grans, persones que nopoden eixir de casa, neolectors...

- Considerar la lectura com un “dret” per totes les edats, senselímits ni diferenciacions.

- Entendre l’animació lectora més enllà de les escoles: fer acti-vitats per l’Associació d’Ames de Casa, pel Centre Social

Benàger, les diferents associacions del poble, els centres de secundària...

- Dotar a les agències de lectura d’una oferta més ampla d’obres, adreçades atota la població, ampliar els horaris, i publicitar la seua existència. Tindre encompte la llengua de les poblacions immigrants que ja formen part de la nos-tra realitat: l’àrab, llengües dels països de l’Est, etc.

- Augmentar el ventall d’obres en valencià.

- Crear un servei municipal d’apropament als llibres, mitjançant xarxes de lec-tors i lectores que vagen a cases particulars o als centres que es demane, perllegir a persones que no saben o no poden.

APORTACIONS72

P

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Sandra Garcia i de Fez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La Lectura com a font de cultura

Page 39: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ots els anys, i d'una manera especial els darrers 3 o 4, quan arriben lesfestes majors d'Alaquàs, es presenta davant del poble un programa d'ac-

tes que, de tan ple que està, és impossible d'acudir a tots el actes.

Encara que estem parlant d'unes festes extenses en el temps, no hi ha suficientsdies? Açò per què passa? No serà que ara, que l'Ajuntament es preocupa de lesfestes i el volum d'activitats culturals és tan gran,no es necessari "omplir" el programa amb festes menudes?

Si tornarem a l'origen, les festes majors d'Alaquàs girarien al voltant única i ex-clusivament de la festa a la Mare de Déu d l'Olivar, que és la patrona del poblei al Stssim. Crist de la Bona Mort, que no n'és el patró (com molts es pensem)però que se'l cataloga com a tal (8 i 9 de setembre).

D'aquesta manera tindríem, fent el pregó el dia 31 d'agost, sisdies per a activitats varies, el 7 i 8 per a la festa de la Mare deDéu i el 9 per a la del Crist.

A aquestes dos festes majors podríem afegir la festa dels morosi cristians, naixcuda al anys 80 dins de la setmana de les festes.

I les festes que ara es celebren els dies 3,4 i 5 de setembre?

De la mateixa manera, tornarem la vista enrere i les celebrarí-em cadascuna en un cap de setmana durant el més de setem-bre, a excepció feta de la festa de la Mare de Déu d'Agost quepodría ser l'últim diumenge d'agost.

L'ordre seria el següent: últim d'agost: Madre de Déu del'Assumpció de l'1 al 9 de setembre: festes patronals

1er cap de setmana després del dia 9: Festa de la Santísssima Creu

2ón cap de setmana: Festa de la Mare de Déu dels Dolors.

3er cap de setmana: Festa de Sant Miquel.

Amb aquesta proposta, totes les festes i totes les clavaries disposaríem d'untemps, d'un lloc i d'una importància que hui no tenen, al mateix temps quelliurarien el programa d'actes de l'aglomeració actual.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 75

T

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francesc Martínez Peiro

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Les Nostres Festes Majors

a fiesta de los moros y cristianos de Alaquàs es una de las que, a la gen-te, más le gusta ver el gran día de la entrada mora, pero, seguramente,

no saben el esfuerzo que ello conlleva. Los moros y cristianos no solamente sa-limos ese día a la calle para lucir nuestros trajes sino que estamos todo un añotrabajando para intentar conseguir que, cada vez, la fiesta sea más grande, másespectacular, que la gente del pueblo se anime a formar más comparsas y creemos que poco a poco vamos consiguiéndolo. Para ello, los representantesde cada comparsa se reunen mensualmente para discutir y organizar la fiesta,tanto carnavales, como la "festa del mig any", la conquista, el desfile, etc. perono disponemos de un local donde poder debatir todo lo expuesto, por ello so-licitamos al ayuntamiento un local para la JUNTA DIRECTIVA DE MOROS YCRISTIANOS ya que creemos que esta fiesta lo merece. Gracias.

APORTACIONS74

L

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

R.M y MJ. G.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Local Junta DirectivaMoros y Cristianos

de Alaquàs

Page 40: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Que se celebrara el mes de la cultura, donde todos los artistas, actores,músicos, escritores,... en fin todo el mundo relacionado con la cultura,del pueblo, expongan todas sus obras en el castillo que sería la sede detodo. Donde también se celebrarían encuentros culturales con los demásmunicipios de l'horta.

2.Que a la vez que se celebran las mini olimpiadas escolares, se promo-vieran también mini olimpiadas para adultos y jovenes.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 77

1

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Vicente Zomeño Huet

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

1. Mes de la Cultura2. Mini Olimpiadas

para adultos

reo que sería bueno para Alaquàs:

* Charlas y conferencias

* Presentación de libros y sus comentarios correspondientes.

* Audiciones de música

* Lugar para hacer trabajos manuales

APORTACIONS76

C

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

M. P. P.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 41: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

- Més ajuda econòmica i d’infrastructures per a que qualsevol artista practiquefora de la precarietat aquell art per el que té afició.

- Organitzar certàmens i intercanvis per a que els artistes i grups locals compar-teixen experiències amb altres grups valencians, nacionals o internacionals.

- Potenciar la nostra cultura tradicional.

En definitiva, fer que la práctica cultural en el nostre poble siga l’orgull de totalaquaser i model a seguir dels pobles veïns.

Passem ara a parlar de les despeses de cultura.

Quan veiem els pressupostos municipals ens adonem que la cultura es ger-mana pobra.

Quan un poble és subdesenvolupat prou feina té en cobrir les necessitats pri-màries, alimentació, habitatge, etc. Però en canvi els pobles desenvolupats,gasten una part important del seus recursos en cultura i oci. Això ens indicaque tenen ben cobertes les seues necessitats primàries.

Quan major és el seu nivell de desenvolupament més es gasten en este capítol.Si Alaquàs vol ser un poble en un alt nivell de desenvolupament haurà de gas-tar més en cultura.

Desafortunadament poc ens ajuden les administracions autonòmiques i na-cionals, que aporten ben poc a les activitats cultural del nostre poble. La ad-ministració local hauria de restar pes a altres partides (no de les inversions) peraugmentar el pressupost de cultura.

Per exemple, si en la nostra casa dedicarem més del 50% dels ingressos a realit-zar les compres, tendiríem molts diners per administrar però pocs per a gastar.

La corporació municipal deu de ser conscient que necessitem un número defuncionaris que ben pagats i motivats administren be els nostres impostos i ensdones uns serveis adequats. Però crec que esta part de les despeses no ha depassar del 30% del pressupost, per a que ens quede un 70% per a inversions iserveis.

No vull deixar passar la oportunitat per a comentar un servei molt deficientque em va ocorrer fa uns anys. La situació mes difícil per a la que tots anema passar és la mort. Ja és ella mateixa molt dolorosa per a que la administracióaugmente el seu sofriment. El pare d’un amic va faltar un dissabte de fa unsanys i el seu enterrament es tingué que ser el diumenge. No hi havia cap fun-cionari de guardia per a inhumar-lo i tinguerem que tornar el dilluns al ce-menteri per a l’enterrament amb el que es va repetir sense cap necessitat eldolor de la família. Cal que es gastem tants diners i que tinguem serveis roïns?La nostra corporació municipal ha de reduir el percentatge de les despeses enpersonal, augmentar la qualitat dels serveis i tindre diners suficients per a in-versions i cultura.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 79

o és objecte d’este article definir les característiques i els aspectes be-neficiosos de la cultura per a l’individu i per a la col·lectivitat.

Definirem en primer lloc el significat de la cultura. La cultura és els coneixe-ments científics, literaris i artístics que una persona adquireix en quan a mem-bre d’una societat, en contrapartida als adquirits per herència biològica.

Cultura no és sols allò creat i transformat si no també el fet de la transforma-ció i de la creació, així cultura no és únicament l’obra creada si no que és a mésa més el procés de creació.

Per tot açò exposat, per a que el fet cultural local siga més complet, jo em de-cante per un model cultural que potèncie la producció pròpia, per que al ma-

teix temps que s’està fent cultura en els assaigs o transformantles diferents materies, s’està convivint amb la resta de personesdel grup, desenvolupant la creativitat, potenciant la tolerància ila llibertat, i augmentat l’autoestima de cada artista.

Per alguns polítics vist molt contractar grups o artistes de re-nom per actuar en el seu poble. Sense cap dubte, te més reper-cussió social i es té l’èxit assegurat.

No estem en contra de que en Alaquàs puguem vore especta-cles de primer nivell. És bo, per als ciutadans d’Alaquàs ja quepoden assistir sense eixir del seu poble a espectacles de granqualitat. Alguns veïns, si no es així, mai els vorien. També és boper al artistes locals que poden mirar-se en eixe espill, que desegur els animarà a treballar i alguns podran en el futur arribaral camp professional.

Però quina part dels recursos econòmics de la regidoria de cultura es dediquena la potenciació de la producció pròpia?. Crec que és molt baixa i hauria de in-crementar-se.

Tots el components del departament de cultura estan treballant per a que ca-da volta més ciutadans s’involucren en la creació d’activitats culturals. Peròhaurien de esforçar-se un poc més.

Entre altres accions la regidoria de cultura hauria de:

- Crear les infrastructures necessàries per a que totes les belles art es poguerenaprendre a Alaquàs inclosa la pintura, escultura, dibuix, fotografia i cinema-tografia etc. També llocs per animació lectora, conferències i debats.

- Llançar campanyes informatives per a que tots els ciutadans d’Alaquàs cone-guen l’oferta d’ensenyament artístic de la localitat.

- Donar ajudes per als més desfavorits econòmicament, per a que la posicióeconòmica no limite la educació de ningú.

- Fer campanyes de motivació que difundesquen els profits de l’aprenentatge ipràctica de qualsevol de les activitats artístiques.

APORTACIONS78

N

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Mª Planells Cervera

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Art i Cultura: ProduccióPròpia o Forànea.

Despeses en Cultura

Page 42: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a aportación viene dada por mi implicación en el mundo de las artesplásticas y en especial en el de la pintura y más específicamente por mi

afición a pintar paisajes del natural.

Suelo ir casi todos los domingos a pintar del natural por los pueblos de Valencia, y de paso me inundo del encanto, la gracia y la sencillez que des-piden los pueblos y gentes que visito.

Esto casi se ha convertido en una tradición o en un ritual.

El hecho de saber que tienes que ir a pintar a un pueblo determinado te creauna emoción inconmensurable. Desde el momento, que buscas ese pueblo enel mapa, pasando por todo lo que vives alli, hasta el punto que enciendes elmotor del coche para volver a casa, y aunque acabas en la cama rendido, despúes de un duro día el resultado sin duda, amerecido la pena.

Imaginemos por un momento que Alaquàs formase parte delcircuito de los concursos de pintura rapida de Valencia,.....

Para Alaquàs esto sería dar un impulso activo al nombre de la vi-lla y el hecho de que cada vez más gente la conociera y visitase.

Además el prestigio del que se vestiría la villa, después de or-ganizar un evento de esta clase, sin dejar a un lado que el díadel concurso Alaquàs se llenaría de un grupo de personas demucha sensibilidad y una gran calidad artistica e intelectualque daría vida a sus obras (lienzos) con el colorido y las for-mas del paisaje de Alaquàs (tanto por sus encantadores rinco-nes, bellas plazas y sin olvidarnos del castillo del S.XVI).

Todo esto junto con la interacción con los ciudadanos, comunicandose de vi-va voz, sus experiencias y vivencias ("CONCURSO DE PINTURA RAPIDA DELA VILLA D'ALAQUÀS"). Un día grande para la cultura y para todo el puebloque sin duda gozaría de la alegría de los colores, sensatez de las formas y lasgracias de las luces, EN DEFINITIVA UNA GRAN APORTACIÓN CULTURALPARA EL PUEBLO DE ALAQUÀS.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 81

L

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Adrián Monparler de la Encarnación

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Alaquás “Luces y Sombrasen sus Pinturas”

a fiesta de los Moros y Cristianos de Alaquàs es la más joven de las fies-tas que hoy en día se celebrán en Alaqùàs, o como otros le suelen lla-

mar:"es la hermana pequeña de las fiestas"

Pero aquellas personas que la integramos no pensamos eso lo más mínimo.Estafiesta cuenta casi con 25 años de antigüedad, desde la primera vez que desfi-lara un grupo de personas, por las calles de nuestra localidad.

En la actualidad participamos más de 600 festeros en dicha fiesta, agrupándo-nos en 13 comparsas, 8 moras y 5 cristianas, las cuales se engloban en unagran Asociación llamada "Moros i Cristians Perolers d'Alaquàs" cabe resaltar enlos últimos 3 años se han incorporado 6 de las 13 actuales comparsas, todas

ellas integradas por gente joven, lo que nos conduce a pensarque la fiesta ira creciendo año tras año y que no se corre el ries-go de que se pierda, si no todo lo contrario.

Pero la fiesta de nuestro colectivo no sólo se queda en el pun-to del gran desfile del día 6 de septiembre, ya que desde la aso-ciación se trabaja durante todo el año para llevar a buentérmino otras actividades tales como, carnavales, la fiesta delmedio año, exposiciones, distintas publicaciones, desfiles enotros pueblos, la conquista del castillo, la nit de l'olla,....

Con todos estos antecedentes creo que queda demostrado quela fiesta de Moros y Cristianos debe de potenciarse en mayormedida, por su gran importancia histórica y por toda las per-sonas que integran dicha fiesta, con medidas como concesiónde un local, ya que en la actualidad carece de una sede propia,a pesar de ser uno de los colectivos más grandes e importantesde la localidad.

También pienso que dicha fiesta no debe quedar reducida a un día y medio enla semana de las fiestas mayores, si no que debe de ir afianzándose e ir logrando un mayor espacio en el tiempo, para de este modo conseguir el pro-tagonismo que dicha fiesta merece.

APORTACIONS80

L

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Rubén Molina Fernández

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La fiesta de Moros y Cristianos =

Identidad Cultural

Page 43: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

i humilde idea o propuesta es que si queremos hacer un pueblo máscompetitivo en educación y cultura, debemos empezar a promover,

enseñando, a los jóvenes a despertarse a sí mismos y a los demás, al medio am-biente y el entorno, con su contenido, en donde viven.

Para ello se deberían crear talleres o escuelas de artes y oficios. Con ellos con-seguiríamos 3 objetivos principales, entre otros muchos.

- Dar oportunidad de aprender una posible actividad o prefesión. Ejemplo:Pintura, escultura, Música, restauración, modelación, forja, trabajos manuales,bordados, teatro, etc.

- Aprovechar el tiempo que muchas veces se pierde en las calles sin hacer na-da, ya que el tiempo es un tesoro que pasa y no vuelve.

- Intercambio de ideas y pensamientos entre todos y de todoslos rincones de nuestro pueblo.

No estaría de más que hubiese más propuestas culturales du-rante todo el año, haciendo obras teatrales, exposiciones de to-do tipo, pictóricas, artesanales, de costumbres, fotogràficas,conciertos, poesía, etc., etc. Con ello daríamos más vida y am-biente a nuestro pueblo y sería un aliciente muy importantepara todos. Sobre todo para los jóvenes que los estamos per-diendo poco a poco yéndose a otros lugares. Los fines de se-mana serían otra cosa o muy distintos de lo que son ahora.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 83

M

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Julio Manzano Serrano

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Alaquàs creativa y cultural

‘altre dia, parlant amb una persona, comentàvem l'existència d'a-quest Fòrum; malauradament, aquesta persona, no ha pogut parti-cipar-hi i em va demanar si podia llençar una pregunta; m'ho va

demanar com un gran favor i no vaig poder negar-me.

És cert que, per fi (com diuen) el Castell és de la gent d'Alaquàs (dels seus,quasi, trenta mil habitants) però molts d'aquests es pregunten quants diners encostarà tenir-lo. La pregunta no ve solament referida al cost del Palau o del seumanteniment, sinó bàsicament la despesa que suposa tota la campanya publi-citària que s'ha llençat al seu voltant. Estem molt contents de poder fer un bonús del Castell, de veure'l i de fer-lo nostre però... no és excessiu despesar tantsdiners per donar-lo a conèixer i, sobre tot, quan acabarà aquesta campanya?

No hem d'oblidar que són els ciutadans i ciutadanes els qui pa-gen aquests diners, se'ls ha preguntat si estan d'acord en fer-ho?

APORTACIONS82

L

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

María José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La despensa del castell

Page 44: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

LAQUÀS INTERCULTURAL

Alaquàs ha acogido durante muchos años a numerosas personas quevenían buscando un futuro más favorecedor, individuos que se han ido impli-cando en proyectos para sentirse ciudadanos de pleno derecho, que han vivi-do el sueño cumplido junto a los que aquí nacieron de la recuperación delCastillo-Palacio y que han visto la transformación que día a día ha ido experi-mentando la ciudad.

Para que tanto los que hasta ahora han venido, como los que siguen llegando(en su mayoría de otros países) conozcan un poco más de los aspectos deAlaquàs propongo la elaboración y publicación de una guía que contenga sin-tetizado un poco de la historia de Alaquàs, que nos hable desus gentes, de sus tradiciones y el porqué de las mismas, de sugastronomía... y que nos detalle posteriormente todos los re-cursos con los que cuenta la población tanto los gestionadospor el Ayuntamientom, como por otras entidades.

Opino también que se deberían llevar a cabo proyectos de edu-cación en el interculturalismo que potencien el reconocimien-to de la diversidad cultural, la igualdad y el respetofavoreciendo así la convivencia en paz entre los ciudadanos yque vayan dirigidos a la población general pero sobre todo aniños de educación primaria y secundaria.

PROGRAMACIONES CULTURALES

Propongo, ahora que gozamos de infraestructuras adecuadas,planificar programaciones semanales de calidad dirigidas a losdistintos públicos: niños, jóvenes y adultos que permitan a losciudadanos disfrutar de las distintas manifestaciones del arte: teatro, música,danza, cine, pintura... incluyendo en estas programaciones a los numerosos ar-tistas con que cuenta la población y a los que a través de intercambios conotros países nos permitirían aproximarnos a otras culturas.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 85

A

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisca Sierra Ramos

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Alaquás, Cultura e intercultura

ropongo la creación de una Escuela de Arte y Oficios (dibujo y pintu-ra) en el pueblo, ya que no existe. Creo que es muy importante para

disfrutar, adquirir conocimientos, valorar el arte y aumentar la asistencia a mu-seos y exposiciones, tan importante para nuestra cultura. Creo que no tendríaelevados costes y que entre otras cosas sería necesario:

- Adquisición de locales y acondicionamiento de las instalaciones (sin barrerasarquitectónicas, agua, etc).

- Material de trabajo (caballetes, mesas, sillas, pintura, etc).

- Personal docente (especialistas y voluntarios de Bellas Artes)

- Subvencionado una parte y pagadas por los alumnos otra par-te para que no salga tan caro.

- El personal asistente de las clases deberían ser niños, jóvenesy adultos, contando con la integración de nuestros ciudadanosincapacitados.

Con esta actividad sirve para la estimulación mental y adquisi-ción de conocimientos.

Si lo creen importante nos gustaría que se realizara la propues-ta como ciudadanos de Alaquàs y socios de AMIAR.

APORTACIONS84

P

MESA 2

Desenvolupament cultural

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Asociación deMinusválidos artesanos de

Alaquàs (AMIAR)

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Escuela, Artes y Oficios

Page 45: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESADesenvolupamentcultural

2

RÈPLIQUES

Page 46: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

echar hacía delante sus trabajos, (gratuitamente omediante precios razonables), aprovecho para pro-poner que se hagan una serie de convenios con lasdistintas asociaciones o colectivos para la ediciónde todo tipo de trabajos artísticos como por ejem-plo: libros de autores locales, Maquetas de grupos,Discos de artistas locales... y con esto conseguir ladifusión de los artistas de Alaquàs y darles la opor-tunidad que las grandes editoriales o discográficasno le dan a los artistas noveles.

PD: "Todo el mundo tiene derecho a expresar loque lleva dentro y cada uno elige el modo, el quecrea arte tiene derecho a que los demás conozcansu obra, ya sea pintando, escribiendo, cantando otocando la guitarra eléctrica".

Ciertamente, el colectivo que en Alaquàs celebra lafiesta de moros y cristianos ha aumentado consi-derablemente en los últimos años.

También es cierto que el programa de actos que es-ta fiesta desarrolla es muy amplio para sumergirlodentro del programa general de fiestas.

La cosa está en que aquí hemos pasado de " el díade los moros" a " la fiesta de moros".

En el año 79-80, cuando surgió "l'entrà" y porconsiguiente "el día de los moros" seguro que nose pensó en el futuro y en el seguro crecimiento dela "fiesta".

La "nit de l'olla", el asalto, quien sabe cuantos másactos se pueden añadir.

Para que la fiesta de los moros y cristianos tengauna identidad propia creo que debería salir de de-bajo de la capa que son las fiestas mayores.

Tal vez sería conveniente que consensuara una fe-cha que le otorgara todo el protagonismo; no muylejos de las fiestas mayores.

Creo que hubo una propuesta de alguien que qui-so dedicar la fiesta a San Miguel, haciéndolo pa-trón de los cristianos y de los moros, ¿ Se estudió?

También, para mantener el estatus laico de la fies-ta, se podría ver la posibilidad de hacerla en octu-bre, para el 9 d'octubre más concretamente.

De una manera o de otra, para que siga creciendohace falta que no falte el consenso y la armoníadentro de la asociación y las compartas.

Estoy totalmente a favor de la aportación de PURI-FICACIÓN PARDO DAROCA con el título ES-CUELA ARTE Y OFICIOS, donde la gente coninquietudes artísticas puedan dar rienda suelta a suimaginación sin tener que desplazarse del pueblo.

También considero muy acertada la aportación deJOSE VICENTE ZOMEÑO HUET con el título 1)"MES DE LA CULTURA" 2) "MINIOLIMPIADASPARA ADULTOS". Solo quiero añadir que, ademásde todos los artistas que ya tienen algún renoci-miento, se diera también oportunidad a artistasnoveles con algún concurso, tipo "TEULADÍ" o si-milar adecuado para adultos.

MESA 2

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Gloria Carrión Delgado

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Inquietudes culturales = vida sana

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 89

MESA 1

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francesc Martínez Peiró

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La fiesta de moros y cristianos = Identidad cultural. Del día a la Fiesta

Mi aportación es referente a la replica que hice detítulo: "formaciones musicales poco estables..."

Esto viene a ser por la falta de recursos que se tie-ne ya que las formaciones noveles no pueden cos-tearse muchas veces todos los gastos que supone:pagar un local, la grabación de una maqueta, undisco, hacer las copias, distribución... y esta es lacausa de que muchas "bandas" se quemen y se se-paren, y esto no quiere decir que sus miembros de-jen de tocar o de formar parte de otras diferentes.

Aprovechando la construcción del PASSATGE elcual comprende un estudio de grabación, que es-peramos ayude a las bandas y artistas locales a

MESA 2

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Juan Miguel de la Torre García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Convenio para la edición de artistas

Apoyo a las aportaciones a la mesa de CULTURA:

- "La lectura com a font de cultura" de SandraGarcía i de Fez.

- "Alaquàs, luces y sombras en sus pinturas" deAdriàn Monparler de la Encarnación.

- "Escuela, arte y oficios" de Purificación PardoDaroca.

La réplica que propongo es de apoyo a la pro-puesta que realizó Purificación Pardo Daroca (per-teneciente a la mesa de cultura).

En ella se proponía la elaboración de un "Centrode Arte y Oficios", y lo apoyo por varias razonesmuy importantes:

La primera es que el desembolso económico que senecesitaría para este proyecto, sería mínimo, y enlos tiempos que corren esto es un factor potente.

En segundo lugar, remarcar el empuje que le daríaa Alaquás en el elemento cultural, un centro de es-tas características.

Este lugar proporcionaría una lugar de pedagogíaplástica y visual de un gran valor. Además de sa-tisfacer a muchas personas que tienen una curiosi-dad artístico-plástica.

También, apoyo el punto, en el cual se valora quelas personas que imparten las clases, sean personastituladas en bellas artes, o relacionadas con estemundo.

Además, y sobre todo, comparto, que la enseñan-za que se imparta en este centro sea totalmente to-lerante y abierta, en la cual pueda participar todoaquel que lo desee, tanto personas adultas comoniños, o como también en el caso expuesto, per-sonas integrantes del centro AMIAR. adecuando laenseñanza según requiera el aprendizaje de cadapersona en particular.

MESA 2

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisca Sierra Ramos

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Apoyo a las aportaciones

MESA 2

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Adrián Monparler de la Encarnación

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Apoyo a lo positivo

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 88

Page 47: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Bueno, mi replica es para el proyecto de infraes-tructura que trata sobre la construcción de localesde ensayo para grupos de música 1999-2003, queaunque se ha cumplido, no cumple con la deman-da actual de grupos de la localidad ya que si en1999 eran unos 8 los grupos de música, no se pen-só en el posible aumento de estos con el acondi-cionamiento de unas instalaciones, en cambio si sepuso como excusa o "dificultad" que el difícil ajus-te entre la oferta y la demanda era la poca estabili-dad de las formaciones, formaciones que desde laconstitución de la asociación ROBIN JU en 2002compuesta por la mayoría de los grupos locales, elnúmero de los grupos musicales ha aumentadounos 20 (incluyendo los ocho anteriores que aúnsiguen estables).

Esta ha hecho que Alaquàs sea una de las locali-dades que mas grupos de música locales tenga,dando cabida a todo tipo de estilo musical: pop,ska, punk, heavy metal, música electrónica... ymanteniendo a flote el proyecto "Mostra MúsicaJove" del cual en un principio formaban parteotros municipios y por distintas causas ahora sólose ocupa Alaquàs. Esto espero que Valga para con-cienciar a la gente de que los jóvenes de Alaquàsque han decidido "Montar un grupo" y hacer mú-sica, se mueven y luchan por lo que les gusta ha-cer, y se merecen ser tratados como cualquier otroartista por que al fin y al cabo lo son.

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 91

En la avda. Vte. Andres Estelles, entre las comuni-dades de propietarios del nº 1 y 3 existe una plazatotalmente vacía, sobre el garaje-aparcamiento dedichas comunidades de viviendas; en la actualidadhay unos arboles y entre ellos algunos bancos pa-ra sentarse (que en verano son perfectos por el-fresquito de la zona), justo enfrente de estos hayespacio suficiente y perfecto para colocar la mismacantidad de bancos, que serían idóneos para dia-logar familiarmente; no hay papeleras en toda laplaza, y es un sitio donde, en periodo estival,siempre encontramos mucha afluencia de gente,dado que los bares-cafeterías de la zona, llenan demesas/sillas (terrazas de verano) toda la zona; seríaun espacio idóneo, para instalar una zona lúdicainfantil, con juegos infantiles sobre paneles aislan-tes de goma blanditos (sin arena, ni piedras), co-mo las encontramos, por ejemplo, en muchoslugares (rincones entre fincas) en la vecina pobla-ción de Torrent.

En la pasada sesión un compañero del grupo detrabajo de esta mesa propuso la idea de que la"cordá", fuese declarada patrimonio festero deAlaquàs, para que de este modo no se perdiera tanimportante y tradicional fiesta, como el resto defiestas de Alaquàs.

Pienso que esta gran idea podría ser enriquecida,mediante la aportación de la sugerencia, de crearuna publicación-catálogo sobre todas las distintasfiestas y celebraciones que se dan en Alaquàs a lolargo de todo el año.

Con esta iniciativa lo que se pretendería es que loscolectivos festeros se vieran representados por unapublicación y vieran reconocido su esfuerzo des-arrollado durante todo el año.

Por otra parte también se conseguiría la divulga-ción y el conocimiento de nuestras fiestas mayoresen otros lugares de nuestra provincia y de laComunidad Valenciana.

MESA 1

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Carmelo Carreres Catalán

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Alaquas comunicativa, limpia y lucida

MESA 1

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Rubén Molina Fernández

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Patrimonio festero de Alaquàs

MESA 1

Cultura

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Juan Miguel de la Torre García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Formaciones musicales poco estables...

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 90

Page 48: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA3

PolítiquesSocials

COMISIÓ CIUTADANA- José Mª Aguilar Ferrer- Ramón Alvez García- Eva Esteban Picos- Camila Álvarez Esteban- Francisco García Martínez- Basilio Gómez Martínez

Page 49: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

POLÍTIQUES SOCIALS

L'àmbit local hi ha revelat com el més eficaç per a desenvolupar de forma efec-tiva polítiques de benestar social. Des de la proximitat, els Ajuntaments són lesadministracions públiques més capacitades per a detectar les necessitats delconjunt de la població, des d'on millor dissenyar objectius i programes per afer-los front i realitzar de forma eficient un seguiment, anàlisi i avaluació delsresultats. És per tant en l'àmbit local, en l'espai polític d’allò públic més im-mediat on més sentit cobra i on més necessària es fa la participació activa delsciutadans i les ciutadanes en la presa de decisions que orientaran les polítiquesmunicipals de benestar social.

Els Ajuntaments han d'exercir el paper d'administració pública capaç d'articu-lar projectes que revertisquen en el benestar col·lectiu, no sols exercir un pa-per de mer gestor del públic, sinó des d'una perspectiva de redistribució de lariquesa, tendent a pal·liar les desigualtats socials i culturals existents en la nos-tra societat, fomentant valors d'igualtat, respecte i tolerància.

Les polítiques desenvolupades de benestar social han d'estar integrades en unavisió de conjunt de la societat, han de participar de la resta de polítiques dedesenvolupament local, per a permetre'ns eixir de solucions puntuals de "pe-gat", fomentant la integració de sectors i col·lectius de la nostra ciutat general-ment més desfavorits.

El benestar social, com a acció política, ha de ser entesa des de la transversali-tat. L'organització d'aquestes polítiques no han de dependre de departamentsestancs, sinó que ben al contrari la interrelació i la participació des de, com in-dicàvem abans, una visió de conjunt de la societat, ens permetrà optar a ma-jors metes i a un major nivell d'eficàcia. La societat civil no deu ser únicamentbeneficiària assistencial d'aquestes polítiques, sinó que la seua participació enel disseny, seguiments i avaluació és un altre dels aspectes que han de ser fo-mentats i articulats des de les administracions públiques.

La participació, lluny de suposar l'exercici dels nostres drets democràtics, ésuna actitud, una forma d'entendre la ciutat. Els instruments per a fer-la efecti-va són molts i diversos i cada municipi ha de trobar els mitjans de portar a lapràctica aquesta interrelació entre els seus ciutadans i ciutadanes i les seues ad-ministracions.

A Alaquàs, el Fòrum Ciutadà, i en concret la mesa destinada a les polítiquessocials, permet als ciutadans i ciutadanes disposar de la informació i el conei-xement necessari de la realitat social del nostre poble, sobre necessitats sepa-rades i diferenciades per col·lectius i sectors socials, fent possible unainvestigació participativa sobre la nostra realitat més immediata. Col·laborar enel disseny d'objectius i programes socials, realitzant suggeriments i traslladanti aportant inquietuds i propostes. Participar en el seguiment i l'evolució d’a-

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 95

Page 50: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA3

APORTACIONS

quests programes introduint les correccions necessàries en un treball conjuntde la ciutadania amb els responsables públics tant tècnics com polítics.

Un dels majors reptes als que s’enfronta nostra societat i que deurà ser deba-tut i reflexionat pel Fòrum es el fenomen de la immigració. Tota política socialde immigració deu tindre uns objectius bàsics, uns principis metodològics yd'actuació compartits i consensuats que tinguen com finalitat la integració so-cial en igualtat de recursos i d'oportunitats.

RESUM96

PolítiquesSocials

Page 51: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a inmigración es un fenómeno multidiversional que debería ser aborda-do desde su globalidad.

Las actuaciones referidas al ámbito de la inmigración deberían ir orientadas ha-cia una doble vía.

Por un lado, lo que ya se hace desde la Administración referido a la soluciónde problemas económicos, legales, sociales, sanitarios, etc.

Pero no debemos olvidar la importacia de crear una conciencia de respeto y to-lerancia que favorezca la integración de todos los habitantes de Alaquàs, tantolos que hemos nacido aquí, como los que acaban de llegar.

Creo que para alcanzar ese respeto y esa conciencia de unidades necesario comenzar desde la base..... LA EDUCACIÓN.

Quizás una de las acciones para lograr este objetivo sería quedesde el Ayuntamiento y desde los colegios se elaboraran unosmateriales didácticos referidos a este fenómeno y se le dieraimportancia al conocimiento.

El conocimiento puede ser la base del respeto y la tolerancia....y porqué no, de una sociedad más justa.

Fòrum de par ticipació ciuadana > 2003 99

L

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Eva María Esteban Picos

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

ropose la creació d'una comissió interdisciplinaria i multicultural dependent de l'ajuntament. Aglutinaria els recurssos i gestionaria totes

les possibilitats i alternatives més adients per canalitzar la incorporació ciuta-dana efectiva dels inmigrants, que viuen i treballen a la nostra localitat ambl'intenció de promoure una participació efectiva en la comunitat civil.

Si volem per al nostre poble una evolució social allunyada dels enfrontamentsi els radicalismes culturals cal basar la convivència en el diàlec multicultural ioblidar-se de la titularitat de la terra, tots som ciutadans del món.

Les funcions, els objectius, la composissió d'aquesta comisió, ho deixem per aun altre moment.

APORTACIONS98

P

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Amparo López Felipe

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Comisió Inter-Multi

Page 52: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

e ofrece la posibilidad de salir del mundo de las adicciones desde unosprogramas educativos terapéuticos de reinserción social con ayuda

y apoyo también a familiares y amigos.

Encontre (programa dolescentes) C.D.tardes

Vesprada(programa dirigido a consumidores cocainómanos)

U.D.R. (comunidad terapéutica sólo mujeres) internado

Mati (programa orientado a politoxicomanías) C.D.mati

Pisos tutelados (residencia para usuarios del programa educativo -Proyecto

Hombre- en las variantes arriba indicadas

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 101

S

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Miguel Catalá VilanovaEduarda Alemany HordánAmparo Alemany Hordán

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Poli Toxicomanías

na forma de normalitzar l'estància en Alaquàs dels emigrants, podríaser entre altres, la d'afegir-los a les llistes d'invitacions per a inaugu-

rarcions a actes culturals i expossicions. A emigrants de diferents nacionalitats,fent-ho extensiu als seus compatriotes.

APORTACIONS100

U

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Vicenta Robles García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Normalització del emigrnats

Page 53: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

o diría que existe mucha burocracia para acceder a este servicio, pues,o hay muy poco servicio o hay favoritismos.

Mi propuesta sería la siguiente:

Para recibir asistencia una vez presentada la documentacion exigida y con elinforme del médico forense sería oportuno visitar a la persona que lo solicita yver así si es o no cierto. Si es cierto darle la ayuda sin esperar a que se muerapara poderla ofrecer.

Este caso ha existido con la persona más anciana de Alaquàs, pues tenía cuan-do falleció la edad de 98 años y una incapacidad del 90%

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 103

Y

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Martínez Pinar

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Servicio de ayuda a domicilio

harlas informativas para mujeres de 45 - 55 años (menopausia) nivelmédico o psicológico. Alternativas.

APORTACIONS102

C

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Rosario Tárrega Martí

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 54: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

nformación, asesoramiento y formación que facilite a las mujeres suinserción de nuevo al mercado laboral.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 105

I

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

M. P. I.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Información, asesoramientoy formación que facilite alas mujeres su inserción denuevo al Mercado Laboral

ue algún día Alaquàs tenga una línea de metro.

APORTACIONS104

Q

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

M. P. I.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Que algún día Alaquás tenga línea de metro

Page 55: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

na vez conocido el proyecto de la residencia de la tercera edad, y sabiendo que es una residencia de carácter Privado, hay que plante-

arse varias cuestiones.

En el pliego de condiciones el Ayuntamiento tiene reservadas solamente 3 pla-zas gratuitas y 15 concertadas.

Con estos datos, el Ayuntamiento debería de renegociar el número de plazasconcertadas o prever en sus presupuestos anuales, una consignación presu-puestaria que haga aumentar ese número de 15 plazas concertadas, por lo menos en 30 plazas, debido al elevado número de personas que en Alaquàs enun futuro no muy lejano, puedan tener dicha necesidad.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 107

U

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Monzo Ferrandis

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Ampliación de las plazasconcertadas en la residen-cia privada de la terceraedad de Alaquàs

egún el material entregado a los participantes de este foro, elAyuntamiento tiene la idea, como proyecto de futuro, de ampliar la

ayuda para pagar las tasas municipales a los Jubilados y Pensionistas deAlaquàs, pero la ayuda no debe quedarse ahí, sino que hay que avanzar a losdemás impuestos municipales como: Ibi, vehículos ....

Pero lo más importante, es que si de verdad queremos que repercuta y benefi-cie, al mayor número posible de Pensionistas y Jubilados del Municipio,hayque tomar medidas con la cantidad tope para solicitar las ayudas, teniendo como referencia el Salario Mínimo Interprofesional.

De este modo podríamos hablar verdaderamente de hacer política social con laspersonas Jubiladas y Pensionistas de Alaquàs.

APORTACIONS106

S

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Mozó Ferrandis

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Ayudas en tasas e impuestos para jubilados

y pensionistas

Page 56: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Se debiera dar mayor difusión y por otros medios a la bolsa de empleoque convoca ese Ayuntamiento.

2.Se debiera planificar y coordinar los trabajos que se acometen en la vía pública de apertura de zanjas, evitando así que reiteradamente y en pocoespacio de tiempo se abran zanjas y vuelvan a abrir, minorando los ruídosque producen y las molestias continuadas y reiterativas a los vecinos.Además de la mala imagen que ello produce.

3.Se debieran aprobar planes o proyectos para ampliar las zonas de aparca-mientos públicos gratuitos y aparcamientos subterráneos.

4.Desde la administración se debiera de estudiar la posibilidad de dotar lo-cales de trabajo y reuniones dirigidos a vecinos/as de media edad, que tie-nen inquietudes culturales, de ayuda y apoyo a la sociedad,en los campos dirigidos a la cultura, el ocio, tiempo libre,la paz, la ayuda humanitaria y otros aspectos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 109

1

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Carmen Valverde Clemente

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

n los últimos años, se iniciaron estudios de la realidad de las personasmayores de 65 años que viven solas.

Es de suponer, que el Ayuntamiento habrá incluido los resultados en sus pro-gramas de servicios Sociales o de ayuda domiciliaria.

Con estos datos en mano, se debería crear el "servicio de catering Social" paraayudar a aquellas personas que viven solas, tienen problemas para realizar lacompra, cocinar, desplazarse al centro social.

Mediante la creación de dicho servicio, y con la inestimable ayuda delVoluntariado Social de la Tercera Edad, pudieran ser atendidos diariamente ensus tareas de cada día.

APORTACIONS108

E

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Monzo Ferrandis

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Creación del servicio de Catering social

Page 57: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

IGILANCIA INTENSIVA en las alamedas por todos los incendios que han habido últimamente en todos los juegos infantiles incluso en

el colegio Gonzalez Gallarza.

Información, atención y vigilancia en el centro Abierto de la calle AntonioMachado por irse los jóvenes al colegio a fumar porros habiendo niños pe-queños en el patio.

Por último que vuelva la policía de barrio porque funcionaba bien y la gentepodía hablar con ellos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 111

V

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Carmen Valero Alcalá

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Vigilancia

egún el material entregado a los participantes de este foro, elAyuntamiento tiene la idea de llevar a término de crear como proyecto de

futuro, el "Consejo Municipal de las Peronas Mayores".

Esta medida sería mucho más atractiva, si diéramos un paso más adelante y sepropugnara la creación de un "Consejo Municipal sobre Dependencias", el cualtendría la función de asesorar al Ayuntamiento en lo referente a las personas de-pendientes, en la que no sólo estarían incluidas las personas mayores, sino quetambién se incluirían a los discapacitados, la infancia, drogodependencias ......

Además, mediante la creación de este órgano consultivo y de asesoramiento potenciaríamos la participación de los agentes sociales de nuestra localidad,

en la toma de decisiones municipales.

APORTACIONS110

S

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Monzo Ferrandis

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Creación del Consejo Municipal

sobre dependencias

Page 58: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

n la actualidad, la población de Alaquàs está en unos niveles bajos, en loque al índice de Natalidad se refiere, y hay que hacer hincapié para re-

forzar la protección de las familias, y en especial de las numerosas, y a tal fín,entre otras medidas debería llevarse a cabo:

1.Reforzar la protección social de las familias, sobretodo de las numerosas, asícomo las que tengan en su seno personas dependientes. Para ello se deberíade crear una línea de subvención municipal, con el fín de ayudar tanto a lasfamilias numerosas como a las familias con personas dependientes a su cargo.

2.Incentivar el voluntariado familiar mediante el desarrollo de programas deintervención familiar, realizado por familias voluntarias.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 113

E

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Monzo Ferrandis

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Protección Social de las famílias

ado el alto nivel de consideración que estos foros me proceden expon-go que se implique a la mayor gente posible para que esta información

pueda llegar a todo el pueblo por lo menos en las conferencias claves por el orador competente Señor Alcalde hace falta un gran auditorio.

APORTACIONS112

D

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Ramón Alvez GarcíaBasilio Gómez Martínez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 59: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a societat civil es constitueix en grups que fan el que poden per solucio-nar els problemes socials al poble, ja que és responsabilitat de tots solu-

cionar-los. Però, si observem les característiques d'aquestes ONGs oassociacions, convindrem en que tenen un marcat caràcter ideològic específic,que fa que aquelles persones, possibles voluntaris, que no s'identifiquen ambell, s'abstinguen d'ajudar. Per altra banda, a tots els pobles no hi ha seccionsde totes les ONGs, i no tots els ciutadans i ciutadanes estem en disponibilitatso possibilitats d'organitzar-ne.

Per la qual cosa, pregunte si seria convenient que des de l'ajuntament, s'organitzara eixe sector del voluntariat que no s'identifica amb cap de les as-sociacions existents.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 115

L

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Pilar Latorre i Morant

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Voluntariat

scuelas de padres con charlas para la educación en las diferentes etapas delniño y el adolescente. En horario nocturno o de sábados por la mañana.

Charlas de salud y nutrición para prevenir en la infancia las enfermedades deadultos. Sensibilizar a los padres con adolescentes de los problemas de droga-dicción, violencia, insolidaridad y pasotismo en general (estas charlas serían enel Castillo de Alaquàs, dirigidas a toda la población).

Para la infancia y adolescencia un aula de seguridad vial donde la policía mu-nicipal enseñe cómo comportarse como peatón y como conductor de bicicletay ciclomotor. Otro aula de prevención sanitaria y primeros auxilios en la CruzRoja para estudiantes a partir de la ESO.

Descuentos en el impuesto de circulación en los vehículosgrandes destinados al transporte familiar.

APORTACIONS114

E

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Carmen LLacer Marti

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 60: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

efinir un espacio plenamente comunitario y de utilidad pública, no unaestancia cerrada para personas de edad avanzada.

• contemplar como requisito el estar empadronado en el municipio.

• aportación económica ponderada por parte de usuario(tasa)

• complementar los espacios utilizando con espacios comunes (comedor, salade rehabilitación)

• creación de un espacio para personas afectadas de Alzheimer.

• creación de comedor social donde pudieran dar cabida a personas sin capa-cidad de confeccionarse dietas adecuadas a sus necesidades, así como un ser-vicio de "catering" en coordinación con el servicio de ayudaa domicilio.

• creación de espacio de formación para cuidadores y familia-res de personas de edad avanzada (nutrición, movilizaciones,fatiga crónica de cuidador...)

• Capacitación profesional en área geriátrica (Aux EnfermeríaGeriátrica, Animador Geriátrico, Auxiliar de ayuda a domici-lio...) en coordinación con las acciones formativas desarrolla-das en el municipio para grupos de población desfavorecidos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 117

D

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Victoria Navarro Nielfa

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Centro Residencial - Centro GerontológicoComunitario de Titularidad y Gestión Pública

xistencia convenio transporte entre el Ayuntamiento y la empresa"Fernanbus".

Creación del "Carnet gratuito de desplazamiento" para la mujer con escasos re-cursos económicos.

Implicaría a la mujer divorciada o separada (maltratada y no maltratada).

APORTACIONS116

E

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Hornero Calvo

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Ayuda a la mujer desfavorecida

Page 61: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

questa és l'aportació d'un grup de persones preocupads per la situa-ció dels immigrants en general, i al nostre poble en particular.

I en aquesta línia, proposem que la formació en castellà que es puga oferir al poble (a l'EPA normalment) per als immigrants s'adapte a la seua necessitatconcreta i a la seua disponibilitat horària.

Diguem això perquè pensem que moltes vegades els seus horaris fan incom-patible la seua assistència a la oferta de classes existent; i ademés perque ne-cessiten en un primer moment i de manera urgent adeprendre a defensar-se(parlar i entendre) en castellà, i a lo millor ja en un segon moment adeprendred'una manera més acadèmica.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 119

A

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

V. R. G.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Formació Lingüistica per inmigrants

reación de espacio de desarrollo para personas integradas en procesosde Inserción Social:

• Ampliar conocimientos sobre recursos y dificultades para conseguir mayorautonomía y ser protagonista de la nueva vida.

• Ayuda al acceso saludable al mercado laboral.

• Ayuda a la convivencia tolerante y no violenta.

• Hábitos de crianza saludables, escuela de padres.

APORTACIONS118

C

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Victoria Navarro Nielfa

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Talleres de desarrollo Personal

Page 62: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ido que en este foro se ponga de manifiesto la tolerancia que debiéra-mos de tener los conductores del casco urbano de Alaquàs dado que

se detecta agresividad y malos modos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 121

P

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Ramón Alvez GarcíaBasilio Gómez Martínez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

ebido al creciente auge de posesión de mascotas caninas, se ha dado la problemática de que estos animales hacen sus necesidades en la vía

pública sin respetar a la vecindad (aceras, portales...) Aunque somos conoce-dores de que existen sanciones para estos casos, pensamos que son insuficien-tes y que no se ha dado solución al problema.

Por lo tanto proponemos dos posibles formas de solucionar el problema:

- Mayor vigilancia de estos hechos y sanciones más elevadas.

- Poner un servicio de "motocaca" exclusivos para este fin y cargar sus gastosa los poseedores de dichos animales.

APORTACIONS120

D

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Asociación minusválidosartesanos de Alaquás

(AMIAR)

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Excrementos caninos

Page 63: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

s ben cert que cada vegada és més difícil caminar (a peu) pel nostre poble, ja no parlem de la construcció de les voreres estretes, tortes, amb

pilons...) o d'aquelles que es destinen a l'aparcament de vehícles, quants copshem de baixar de la vorera perquè no podem continuar caminant per damuntd'aquesta?. Si per a un vianant qualsevol és quasi impossible realitzar tot el recorregut sense haver de desplaçar-nos amunt i avall, aturem-nos a pensar,per exemple, com n'és de difícil per a una persona amb cadira de rodes.

El respecte de la població per les persones discapacitades és mínim i a ningúno pareix importar-li que aquestes no puguen traslladar-se còmodament pelsnostres carrers, però....quines són les mesures que pren el nostre Ajuntamentrespecte a aquest problema? No caldria plantejar-se de regular totes i cadascu-na de les voreres per facilitar l'accés de tots i totes les vianants?.

Contínuament veiem obres per tot arreu, un fum de carrers tallats i d'impossible accés, aleshores, no podem destinar pres-supostos, temps i esforços per tal d'arreglar aquestes voreres?.No tenim tècnics que podriem projectar una població urbanaamb fàcil accés per tothom?. No caldria també sensibilitzar a la població de l'ús correcte de les voreres així com del respec-te per les persones descapacitades?.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 123

É

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

María José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La Vorera: Gran barreraArquitectónica

o entiendo una prioridad que existan ayudas sociales a personas ne-cesitadas. Pero también desearía que esas ayudas fueran repartidas apersonas que realmente las necesiten, como por ejemplo personas ma-

yores, niños con problemas familiares, familias con recursos escasos y perso-nas que realmente necesiten estos servicios.

El personal encargado de dicho departamento debe vigilar a ciudadanos quetienen como sistema solicitar ayudas de los servicios sociales.

APORTACIONS122

Y

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

G. B. B.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Visión global sobre ayudas sociales

Page 64: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

reemos muy conveniente la creación de viviendas tuteladas para disca-pacitados en el municipio de Alaquàs.

Estas viviendas deberían estar ubicadas en edificios o zonas de viviendas nor-malizadas, que tengan completa accesibilidad, libre de barreras arquitectóni-cas, tuteladas por educadores especializados y personal voluntario.

Estas viviendas estarían destinadas a personas con discapacidades que poseanun grado suficiente de autonomia personal.

El motivo de dicha creación estaría basado en la problemática de que discapa-citados con estas características que vivien con sus padres de más de 70 añoscon pocas expectativas de vida, tendrán problemas a corto plazo.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 125

C

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Asociación minusválidosartesanos Alaquás(AMIAR)

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Casas Tuteladas

óc una dona de 33 anys que treballa en un comerç, cada any rep a casala programació que l'Ajuntament estableix per celebrar el dia 8 de març,

allò que anomenen La setmana de la dona; em pregunte: Perquè celebremaquesta data i qué és allò que celebrem?

Reconec que, cada any, millora en qualitat i es plantegen activitats sociocultu-rals amb major contingut (podríem recordar les primeres, aquelles de fa moltsanys) i molt més enriquidores. Imagine que aquesta setmana està vinculadaamb el programa de la dona que es treballa de forma continuada al'Ajuntament, i que inclou la participació dels ciutadans i ciutadanes. El pro-blema esdevé quan, en rebre aquesta programació, em pregunte perquè les do-nes treballadores (especifique, aquelles dones que tenen un horari laboral que

no acaba a les 15 hores) no podem accedir mai a aquestes acti-vitats, llevat d'un parell o tres (com ara la projecció d'una pel.li-cula o una obra de teatre); i dic "mai" perquè fa un montod'anys que revise aquesta programació i que, juntament amb al-tres dones hem proposat altres alternatives i possibles solucionsa aquest problema.

Propose plantejar-nos quins són els criteris que s'utilitzen quanes fa la programació d'aquesta setmana i quantes dones partici-pen d'aquesta prèviament, i després, donem l'oportunit de quela dona treballadora també puga participar i gaudir d'aquestasetmana que, precisament celebra l'avanç i obtinguda dels seusdrets.

APORTACIONS124

S

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

La setmana de la Dona

Page 65: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ue el ayuntamiento sondeara a la población cuando tuviera que to-mar decisiones y que se pudiera ejercer la voluntad del pueblo.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 127

Q

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Vicente Zomeño Huet

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Sondeo Popular

iguiendo el foro anterior, en esta segunda edición, todavía encuentro algunas lagunas en los siguientes temas:

- La inserción laboral; yo antes pedía que se creara el consejo económico y social que debía estar formado por los agentes sociales, empresarios, sindica-to y el propio Ayuntamiento.

- Los cursos; se está cumpliendo, pero en tema de empleo con los jóvenes echode menos que se contraten a más jóvenes que buscan su primer empleo.

- En referencia a los agentes sociales, sigo echando de menos estas reunionesentre empresarios, sindicatos y la propia administración.

Por otra parte, doy mi enhorabuena a las mejoras notables que he observadoen los siguientes temas:

- Pedía las subvenciones para que se pudieran contratar a mo-nitores especializados, entiendo que en este punto el ayunta-miento ha acertado con su decisión de contratación de losmismos.

- Decía que se iban a buscar los cauces de subvenciones paralos cursos de formación, pues entiendo que el ayuntamiento se ha volcado con los jóvenes.

APORTACIONS126

S

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Florencio Ruiz Zafra

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Políticas Sociales

Page 66: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

omo madre de alumno me parecería interesante crear una relación en-tre AMPAS del pueblo de Alaquàs a través del Ayuntamiento, con reu-

niones programadas, aportando entre nosotros nuestros problemas oinquietudes comunes, para recibir una información que nos pueda ser llegadaa través de instituciones a las cuales nosotros mismos no podemos o sabemosacceder y poder llevar una asociación más competente, y poder colaborar enprogramas de educación.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 129

C

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Isabel López Lechado

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

n el programa infancia y adolescencia me parece genial lo que hastaahora están haciendo pero me parecería interesante, aunque no sé a

quién compete, que el apoyo recibido para los alumnos matriculados en tresaños durante los primeros meses me parece muy interesante pero a su vezmuy escasa.

Sería conveniente y muy necesario que se prolongara a lo largo de todo el cur-so escolar, mejorando así la calidad de la enseñanza pública y bienestar de losalumnos.

APORTACIONS128

E

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Loli Alcodori

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Infancia

Page 67: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

econocemos que este pueblo está mejor que los del entorno en cues-tión de barreras arquitetónicas para personas con problemas de loco-

moción. Sin embargo para las personas las cuales su único medio delocomoción es la silla de ruedas, tienen muchas dificultades de movimiento yen muchos casos tienen que ir por la calzada debido a escalones existentes ypor sus estrechas dimensiones.

Proponemos se revise todo el plan vial y se marque un plazo para eliminarlo.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 131

R

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Asociación minusválidosartesanos Alaquás(AMIAR)

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Barreras Arquitectónicas

na vivienda tutelada para menores con problemas con sus familias,siempre con el consentimiento de las mismas.

Estos menores con riesgo de exclusión social por los problemas que tienen consus familias, trasladan dichos problemas al ámbito escolar y a la sociedad.

En esta vivienda se podría reconducir a los menores a integrarse en la sociedady en su entorno familiar. Haciéndoles responsables en su educación y relacio-nándose con sus compañeros.

APORTACIONS130

U

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

V. R. A. G.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Viviendas Tuteladas para menores

Page 68: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

es de fa uns anys, Alaquàs está rebent la vinguda d'un gran nombre d'im-migrants estrangers (de nacionalitats i cultures diverses), és cert que, des

dels organismes competents i des d'algunes associacions, se'ls dona una benvin-guda i un recolzament en aquelles caréncies principals però.... quina és la res-posta de la població d'Alaquàs? Qui ha de resoldre la necessitat de convivència,participació i teixit social d'aquestes persones? La resposta és ben clara: tots elsciutadans i ciutadanes.

La majoria de ciutadans i ciutadanes desconeguem la realitat d'aquestes personesque es veuen obligades a deixar els seus països i acudir als nostres per tenir unamillor qualitat de vida; la mancança de coneixements sobre les diferents culturesporta al rebuig i als malentesos, però nosaltres tenim la vida més o menys verte-brada i aquestes persones han de començar de zero. Com enssentiríem si fòren nosaltres els que arribarem a una ciutat on elsseus habitans no ens acolliren? Podríem arribar a ser feliços?

Si les principals necessitats dels i les immigrants (com ara la vi-venda, l'alimentació, l'educació, la sanitat, la legalitat ...) es resoldes de l'ajuntament o altres entitats i associacions, qui ha de re-soldre la necessitat de convivència i teixit social? La resposta ésben clara:tots els ciutadans i ciutadanes d'Alaquàs.

Com fer-ho?

• Establint vincles entre l'ajuntament i totes les associacions dela nostra ciutat. Són, principalment, les associacions les quepoden acollir a xiquets i xiquetes, joves o adults, parelles, fa-mílies i integrar-les dins les seves activitats o la seva programa-ció. Si ho fem amb les escoles perquè no també d'aquestamanera?

• Informant als i les immigrants de l'existència d'aquestes associacions i de totala vida social, festiva, cultural ..... d'Alaquàs; acompanyant-lis a conèixer-les ipoder participar d'aquestes.

• Informant a la població de totes les dades reals d'immigrants residents aAlaquàs, així com de la seva realitat, cultura, provinença ..... perquè tothom sà-piga amb quantes persones d'altres nacionalitats conviu.

• Creant un teixit social. És podria formar un grup de gent que representara a lamajor part de la població, i que s'encarregara de facilitar la rebuda i integraciód'aquestes persones en la vida social, cultural, política, educativa, etc.. No te-nim perquè acomodar-nos i pensar que aquesta és una tasca dels tècnics i pro-fessionals de l'Ajuntament. Aquestes persones podrien encarregar-se deconèixer als nous vinguts i proposar-lis camins de participació ciutadana.

• Creant un fòrum de participació ciutadana (com aquest del qual ara formenpart) on participàren un gran nombre de persones immigrants amb l'objectiude rebre les seves propostes, inquietuds, necessitats .... i posar-les en comú ambells i les nascudes a Alaquàs; i tots junts establir uns objectius comuns de con-vivència i participació.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 133

D

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Les persones inmigrantsque viuen amb nosaltres

laquàs ha visto crecer su población en los últimos años, alcanzando enla actualidad más de 30.000 habitantes, de los cuales un alto porcenta-

je pertenece a la tercera edad, la cual irá incrementándose dado el envejecimien-to de la población, tanto por el descenso de la natalidad, como por una mayorlongevidad.

En la mayoría de los casos, estas personas han nacido en el propio municipio,o bien son inmigrantes de zonas rurales de otras provincias y de otros países.Hay personas que han pasado una gran parte de su vida en este pueblo, en elque tienen a sus amigos, familias, etc., municipio que se ha convertido en elentorno que forma parte de sus vidas.

Llega un momento en la vida de las personas que componen es-te colectivo, en el que su independencia se ve mermada por laslimitaciones propias de la edad, necesitando el apoyo de sus fa-miliares, o bien de las instituciones públicas o privadas. Unapoyo que en muchos casos no se puede prestar dentro deAlaquàs, con lo que al anciano hay que separarlo de lo que leha rodeado toda la vida, haciendo de esta manera, mucho másdolorosa esta situación.

Alaquàs debe de contar con la asistencia necesaria que necesitaeste colectivo, asistencia que se podrá prestar en sus propias ca-sas, o Centro de Día, para aquellos que puedan permanecer enlas mismas, sin precipitar una salida prematura de sus domici-lios, o bien, disponiendo de instalaciones donde residan aque-llos que no pueden permanecer en sus domicilios.

Estos servicios deben prestarse desde las Instituciones Públicas,potenciando desde la propia Administración Local la gratuidad

de los mismos, para conseguir la igualdad en el acceso, ya que en caso contra-rio se verán favorecidos los que disponen de recursos económicos para pagaruna asistencia privada, sobre los que no disponen de otros recursos. Siendo es-tos últimos, los que deban abandonar sus casas, su pueblo, en definitiva todolo que han conocido y les ha rodeado durante sus vidas para poder acceder aalgo tan básico y elemental llamado en el Estado de Bienestar "una asistencia-digna y de calidad para la tercera edad".

Hagamos de Alaquàs un municipio para todos, contando con los que al finalde sus días necesitan de una ayuda, y que son los que han hecho posible lo que somos hoy.

APORTACIONS132

A

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Camila Álvarez Esteban

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Nuestras raíces y mejoras tercera edad

Page 69: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ún desconociendo el número de invidentes censados de Alaquàs, pen-samos que por pocos que hayan, tienen dificultades a la hora de des-

plazarse por el pueblo debido a la falta de señales acústicas de los semáforos.Estas personas tienen que recurrir a la ayuda de personas que les acompañano jugársela al cruzar la calle.

Aún desconociendo el coste de estas señales pensamos que no será de costeelevado debido al reducido número de semáforos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 135

A

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Asociación minusválidosartesanos de Alaquás(AMIAR)

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Semáforos para invidentes

OLUNTARIADO:

NECESIDAD: Debido a la desaparición del Servicio SocialSustitutorio, se ha perdido un gran numero de voluntarios que desarrollabanun función social muy necesaria.

En la actualidad existe un colectivo formado por jubilaciones anticipadas, pen-sionistas,.... los cuales les es necesario una ocupación para evitar depresión, al-coholismo....

POTENCIAR: Utilizar los medios a disposición de la administración, para dara conocer el Servicio de Voluntariado Social como asociaciones, prensa local,radio,....

DESARROLLO: Desarrollar un departamento especifico parael voluntariado que fuese un punto de referencia para cualquierciudadano que vea la necesidad de ejercer el voluntariado.

Este departamento planificaría los diferentes tipos de volunta-riado, indigentes, emigrantes, tercera edad, drogodependen-cias,...

Crear unos talleres específicos para el voluntariado, tanto comola potenciación, como de la especialización en sus diferentes ra-mas

APORTACIONS134

V

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

María Moreno TebarAlberto Brunner Sarmiento

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Potenciar y desarrollar el voluntariado social

Page 70: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a inmigración es un fenómeno que existe desde el principio de los tiem-pos. Desde los pueblos nómadas, hasta los más sedentarios, mucha gente

ha tenido la necesidad de recoger sus enseres y salir de sus casas para ganarse lavida en otro pueblo, otra ciudad, incluso otra nación. Muchos dejan a su familiacon la promesa de un futuro mejor; otros arriesgan su vida, incluso algunos lapierden en el camino. Y todo esto para llegar a un lugar donde encontrar solu-ción a todos sus problemas.

Claro que cuando llegan aquí, la cruda realidad para la mayoría es muy diferen-te. No tienen papeles, no tienen trabajo, y muchos no conocen nuestro idioma,con lo cual, el problema empeora.

Centrándome en los inmigrantes de Alaquàs, nada me haría másfeliz, que nuestro pueblo tuviera capacidad laboral, económica yde vivienda para ofrecer una vida digna a quien lo necesite.

Sé que desde el Ayuntamiento se ofrecen ayudas y becas, peroson insuficientes para eliminar el problema.

Una vía de solución sería:

- Acoger sólo aquellos inmigrantes que realmente podamos ayu-dar, controlando sus entradas, ya que no les hacemos ningún fa-vor dejándoles venir, para luego no poderles dar una vida digna.

Para los que ya viven en nuestro municipio, propongo alAyuntamiento:

- Ante todo, que legalicen su situación mediante la documenta-ción necesaria en el menor tiempo posible.

- Que mediante el diálogo con empresarios, les proporcionen un trabajo que lespermita mantener a su familia dignamente.

- Que permanezcan en continuo contacto hasta que su situación se estabilice.

- Que les hagan comprender que no pueden salir a pedir porque crean malestarentre los vecinos.

- Que les ayuden a integrarse y a respetar nuestras normas y costumbres.

- Y que mediante jornadas de convivencia, fiestas interculturales y campañas deconcienciación, sepamos convivir en nuestro pueblo, todos juntos, con respetoy armonía.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 137

L

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Gloria Carrión Delgado

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Respeto y Armonia

istòricament, Alaquàs ha segut un poble acollidor. Ací han vingut aviure persones d'altres llocs quan les necessitats els feia abandonar els

seus pobles per altres més pròspers i així poder traure endavant la família.

Ara vivim aquesta situació d'altra manera: Ja no són persones de comunitatsveïnes les que venen ací pensant en un futur millor, sinó que pertanyen a al-tres països, alguns molt llunyans. Vénen sense conèixer la llengua, ni les tra-dicions i costums, ni tan sols saben que es poden trobar ací.

És ben cert que Alaquàs ha d'acollir a aquestes persones però també és cert quetenim uns recursos limitats i que per aquesta raó hem de regular i controlar lasituació.

El principal problema que solen tindre les persones immigrantsés l'obtenció dels permisos de residència i treball sense els qualsno poden començar la seua vida al poble, i per tant fa que la in-tegració siga molt difícil. Són necessaris Programesd'Integració Municipal participants per tots els componentsde les famílies immigrants.

Igual de necessària és la col·laboració entre l'AdministracióLocal i els empresaris d'Alaquàs amb l'Administració cen-tral, qui té totes les competències en aquesta matèria. Crec queés necessaria la unió de tots per poder aconseguir que els ex-pedients de sol·licitud de permisos de treball tinguen una tra-mitació i resolució molt més ràpida.

Potser entre tots fem més ràpida i fàcil l'adaptació al nou estilde vida, tot i respectant les seues costums i tradicions.

APORTACIONS136

H

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Cristina Blasco García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 71: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

esprés de llegir la documentació que ens han facilitat i sobre la qualanem a treballar a aquest II Fòrum Ciutadà em resulta difícil fer apor-

tacions. I és així perquè podem comprovar que des de 1999 fins ara, i gràciesa l'esforç de tots, els nostres majors poden gaudir avui en dia de millors ser-veis i d'una molt més ampla oferta d'activitats, la qual cosa ha ajudat a que tin-guen més qualitat de vida.

Potser alguna d'aquestes aportacions puga parèixer difícil de dur a terme (o no)però en tot cas, és el que m'agradaría: que avui els meus iaios i en un futur elsmeus pares tingueren al seu abast i que d'aquesta manera puguen gaudir mésde la seua condició de persones majors.

En primer lloc, pense que els nostres majors gràcies a les seuesexperències professionals són capaços de transmetre, mitjan-çant cursos organizats, els seus coneixements en determinadesmatèries. Així doncs, podríem organitzar cursos de fusteria,electricitat, assessoria fiscal i laboral, costura, brodats ..... peròon siguen ells mateixos qui facen la tasca d'ensenyar-los.

Per un altra banda, i dins d'un àmbit molt important com és elsanitari, crec que des de les futures instal.lacions del Centre deDia i la Residència d'Alaquàs es podrien oferir serveis d'aten-ció especialitzada per als majors, ja que, actualmente s'hande desplaçar a l'existent a Aldaia, el que suposa un transtornquan no es tenen familiars o amics que els puguen portar.

Sense dubte, i pel que acabe d'exposar, entenc que un poblecom Alaquàs, que té vora 30.000 habitants, necessita unCentre d'Especialitats. Tots sabem que la salut no és compe-tència de l'Administració local i que per tant, no depén delnostre Ajuntament la construcció del Centre però sí que podem fer pressió en-tre tots (Ajuntament i ciutadans) a l'Administració de la Comunitat per queaquesta demanda esdevinga una realitat.

En últim lloc, i ara que ja sabem que está propera la construcció del segonCentre Social de Jubilats i Pensionistes d'Alaquàs i que aquest fet va a com-portar una descentralització d'activitats i serveis així com un major movimentde les persones que gaudeixen dels seus serveis i infraestructures, potser sigal'hora de posar en marxa l'anomenat Consell Municipal de les PersonesAdultes.

Des d'aquest Consell es poden coordinar les actuacions, demandes, necessitats,etc. que es puguen plantejar en les diferents associacions formades pels nos-tres majors. Un òrgan participat també per tècnics de l'Ajuntament i respons-sables polítics als que fer arribar tota mena de propostes i iniciatives.

Estic segura que junts encara podem fer més.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 139

D

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Cristina Blasco García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Encara podem fer mes

laquàs como todos sabemos está a punto de alcanzar los 30.000 ha-bitantes, lo cual nos convierte en uno de los pueblos que más ha cre-

cido en los últimos años, y como es natural también crecen nuestros problemasSOCIALES. Como las DROGAS, PARO, MALOS TRATOS, FRACASO ESCOLAR. etc.

• ¿Que hay más importante que la salud de nuestra población?

• ¿Por qué no se destinan más medios económicos?

• ¿Por qué no se impulsa la creación de centros específicos para atajar es-tos problemas?

• ¿Estamos enterados o no nos queremos enterar de losproblemas de la población?

Entre los jóvenes cada día se consumen más drogas de diseñoy alcohol con el consiguiente peligro que conlleva.

Con esto no quiero decir que la juventud no sepa lo que quie-re, pero conocen verdaderamente las consecuencias.

Vivimos en un país donde la cultura del alcohol está tan arrai-gada que no sabemos celebrar nada sin él, porque no nos plan-teamos en llamar por ejemplo en cualquier acto Institucional,(EN LUGAR DE VINO DE HONOR) REFRIGERIO. Es unasugerencia pero si empezamos por esto quien sabe donde po-demos llegar.

Por cada Euro que se invierte en la prevención y asistenciaa enfermos y a sus familiares se ahorran muchos miles. Por

esta cuestión son necesarios los centros especializados como, Asociaciones,Centros de Día, Unidades de Prevención, etc. Hagamos una reflexión. ¿Quiénno tiene algún familiar, amigo o conocido que tiene alguno de estos proble-mas? La mayoría de los afectados no saben ni siquiera donde pueden acudir yotros sienten vergüenza y miedo porque hoy en día es motivo de despido el re-conocer que uno tiene un problema con el alcohol o las demás drogas "bue-no, no todas" porque uno puede coger una baja por, Cáncer de Pulmón quelo causa otra droga el TABACO y no pasa nada, si hablamos de enfermeda-des porque no se consideran lo mismo unas que otras. Pido sobre todo al sec-tor empresarial que reflexionen. Detrás de ese enfermo hay siempre una familiaque lo pasa mal y si encima le suprimimos sus ingresos no les hacemos ningúnfavor.

APORTACIONS138

A

MESA 3

Polítiques Socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Domingo Robles Marín

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Sabemos como ayudar avivir sin drogas

Page 72: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

3

RÈPLIQUES

PolítiquesSocials

Page 73: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

siten, el Ayuntamiento lo gestiona para todos y to-das pero no es gratuito para aquellas personas quese encuentran en situación de poder hacer frenteal mismo. No se exige burocracia sino garantíasmínimas de que se reúnen los criterios estableci-dos para el acceso al servicio.

2.- RESPECTO A LAS AYUDAS ECONOMICAS

El Ayuntamiento facilita ayudas económicas deemergencia a aquellas familias que lo solicitan yque reúnen los requisitos marcados en la orden deayudas económicas de la Conselleria de BienestarSocial. Desde el departamento de servicios socialesse vigila la utilización de las ayudas económicas.No se ejerce una función de investigación y aligual que en otras instituciones públicas algunaspersonas pueden "estafar" o "mentir" respecto a susituación, lo mismo puede suceder en este tipo deayudas. Creemos que es obligación y derecho detodos y todas las ciudadanas dar parte al departa-mento de servicios sociales si se tiene constanciade alguna irregularidad ya que se trata de los re-cursos de todos.

Pense que seria molt positiu que les personesgrans (anomenades també de la tercera edat) queencara poden realitzar moltes funcions i activitats,dedicarem part del seu temps a allò que s'anome-na voluntariat social, perquè, tal com s'exposava al`aportació, això donaria un nou valor a les sevesvides en sentir-se útils i estimats.

Com que no sóc técnic en animació i voluntariat,potser no puc definir quines serien específicamentles activitats a realitzar (pense que la proposta lesaclaria) però caldria, des de l`Ajuntament i dins elservei corresponent, fer un estudi de necessitatsper a la poblaciò i donar-li una solució amb aquesttipus de voluntariat. Açò també permetria que elsxiquets, xiquetes i joves, veren a la persona grancom algú quotidià, algú que els envolta cada dia,que els ajuda, que els ensenya... enriquint la sevaeducació i respecte cap aquestes persones.

Felicite a les persones que tingueren aquesta granidea portada al paper per a convertir-la en unagran aportació en aquest Fòrum.

Què ès una ONG? Quines persones formen unaONG i quins són els motius que els porten a par-ticipar d`aquestes? Quantes ONGS o associacionshi ha a Alaquàs, a la comarca Horta Sud, a les co-marques properes o a la ciutat de València? Lesconeguem? Sabem allò que fan i perquè ho fan?

Potser el primer pas, abans de crear-ne de noves,seria informar-nos de la seva existència (un bonlloc on fer-ho és al nostre Ajuntament) i veure sialguna de totes aquestes ens interessa per algunmotiu en especial o perquè recull les nostres moti-

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 143

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Voluntariat de les persones grans

ACLARIMENT: Ja que durant la primera ponènciad`aportacions, una persona va exposar una pro-posta molt bona però no la tinc per escrit, no sé siaquesta correspon a María Moreno o Camila Álva-rez, totes dues parlen de les persones majors, i unad`aqueste parlava del voluntariat que aquestes po-den realitzar. M`agradaria, si és possible, que alLlibre Blanc constara amb l`aportació correcta.

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

El sentit de ser de les ONG’s i associacions

1.- RESPECTO AL FUNCIONAMIENTO DELSERVICIO A AYUDA A DOMICILIO

El acceso al servicio de ayuda a domicilio viene re-gulado por una serie de criterios entre los que seencuentran factores económicos, factores familia-res (personas que vivien solas y que no disponende apoyo familiar), factores de salud (situación denecesidad de apoyo a la higiene personal, ...) en lamayoría de los casos se requiere presentar una se-rie de documentación que se valora y en caso deproceder el servicio se realiza una visita domicilia-ria y se determina la necesidad del servicio y eltiempo que va a requerirse. En otros casos (p.e.llegada del hospital de una persona que vive sola)no se requiere inicialmente documentación, sinoque se pone en funcionamiento el servicio y pos-teriormente se valora, continuando con el servicioo no según la documentación aportada.

El servicio de ayuda a domicilio es un servicio pa-ra todos los ciudadanos y ciudadanas que lo nece-

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

CTR

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Respuesta a las aportaciones de FranciscoMartínez Pinar y Gloria Blasco del Barrio

En relació a l'aportació referent a la creació del ser-vei de "Catering social" he de dir que de la docu-mentació que ens facilitaren els tècnics per a poderparticipar en el Fòrum, es pot vore quel'Ajuntament ja està prestant aquest servei peròamb els noms de menjador social i servei d'ajudaa domicili (SAD).

Pense que aquesta prestació s'ha d'ampliar acol·lectius com: discapacitats, persones sense re-cursos o pensionistes.

Actualment els menjars es preparen en les cuinesdel centre social Benàger i es reparteixen a tots elbeneficiaris del servei.

logies ens imposen els grans canvis, i formar partde la Comunitat econòmica europea, per exemple,ens obliga a avançar i modernitzar les nostres ciu-tats; aleshores, no podria ser aquest un primer igran pas a donar? No seria un gran exemple per aaltres poblacions o ciutats, dedicar-nos a construiruna ciutat còmoda per a tots els seus habitants?Tampoc no hem d`oblidar que, aquesta remodela-ció, ens afavoriria a tots i totes, ja que l`accés delsvianants seria molt més senzill i còmode.

M`agradaria recolzar l`aportació que parla sobreels semàfors per a invidents, realitzada per AgustínPicazo, ja que es podria incloure a una de les me-ves aportacions sobre la desaparició de les barreresarquitectòniques a Alaquàs.

Ès possible que, des dels organismes competents,remodelar tota la ciutat i condicionar-la per als dis-capacitats, invidents, etc. supose un cost molt alt imolt de treball, però, avui en dia les noves tecno-

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Cristina Blasco García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Servei d’ajuda a domicili i menjador social

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Barreres arquitectóniques

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 142

Page 74: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Mi primera replica es en favor del centro de espe-cialidades para Alaquàs, ya que cada vez habemosmás personas mayores.

Aquí no estoy de acuerdo con una aportación quedice que la semana de la dona no esta bien planifi-cada en su horario yo creo que si porque hay actosa todas horas del día, mañana, tarde y noche y toda una semana y mucha información al respecto.

Como madre que un niño que va a entrar en elinstituto con 12 años, mi preocupación por los pe-queños son. La distancia y todas las edades quehay en un instituto y los peligros que pueda habercharlas a mogollón para tranquilizarnos.

Voldría fer uns aclariments a l'aportació de GlòriaSarrión Delgado,

Respecte al tema de la legalització de la situaciódels inmigrants, l'Ajuntament fa allò que està dinsla seva competència, el permís de treball i residèn-cia és tasca de l'Administració (que sembla no es-tà massa per la llavor de facilitar els tràmits).

Els empresaris no poden donar treball si no estanlegaliltzats, malgrat tot, alguns si els donen algu-nes ofertes.

També pense que no deuen sortir a demanar al-moina perquè, és ben cert, que crea malestar, peròcaldria preguntar-nos: si tinguérem gana i fills quealimentar, sortiríem nosaltres a demanar o deixaríemque la nostra família patira?

Ajudem-los nosaltres a integrar-se en el nostre po-ble; convidem-los a les nostres festes i celebra-cions, aconseguim que siguen un més denosaltres.

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 145

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Carmen Valero Alcalá

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Vicenta Robles García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Ajudem-los a integrarse

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Camila Álvarez Esteban

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Toma de conciencia sobre la discapacidad

Desde esta hoja de réplicas quiero apoyar y unir-me a aquellas personas que han solicitado la eli-minación de las barreras arquitectónicas.Considero que es necesario adaptar nuestras ca-lles, que el tránsito por ellas sea normal para to-dos. Sobre este aspecto no deseo añadir más, puesmis compañeros lo han expresado claramente. Síme gustaría que la gente tomara una mayor con-ciencia de lo que supone tener una discapacidad yque se respeten aquellas plazas de aparcamientodestinadas a coches de personas discapacitadas.

VOLUNTARIADO

Sobre la aportación de Antonio Monzó Ferrandis"CREACION DEL CONSEJO MUNICIPAL SOBREDEPENDENCIAS", además de apoyar la propues-ta, se debería invitar al Ayuntamiento para promo-ver la unión a través de un foro ciudadano sobre:voluntariado de los distintos grupos interesados,

vacions. En segon lloc, podríem apropar-nos a co-nèixer-les i veure com treballen; i, si ens agrada iens omple, podem associar-nos a aquestes.

Pense que totes i cadascuna de les ONGS i associa-cions es creen per un o diversos motius i, evident-ment, per una ideologia, un sentit de ser o unafinalitat concreta; les persones que les formen estand`acord amb els seus principis (ès per això que lesformen) i que millor que participar amb gent quecreu, pensa, actua... com un o una mateixa.

Així no entenc el sentit d`agrupar un nombre depersones que no es posen d`acord en treballar uni-des amb uns objectius comuns; no seria ben difícilagrupar ecologistes amb metges amb animadors in-fantils o juvenils amb pallassos amb... un llarg etc?Aleshores no comprenc la proposta d`organitzarun sector del voluntariat que no s`identifica ambres en concret. No seria més positiu que aquestespersones buscaren i trobaren primer les seves prò-pies motivacions per, després, buscar el millor llocon prestar un servei o un voluntariat?

como: asociaciones etc. puesto que hasta ahorafuncionan de manera aislada, perdiendo así grancantidad de recursos y efectividad.

Ejemplo: Se pidió voluntariado para acompaña-miento de personas mayores.

Nuestra asociación con la que colabora elAyuntamiento de Alaquàs también necesita volun-tariado de personas mayores para su piso tuteladoen Alaquàs.

Desde nuestra asociación nos ofrecemos a crear eimpartir estos talleres de formación del voluntaria-do. (formando parte del supuesto grupo de trabajo).

ESCUELA DE PADRES

Según la aportación de Carmen Llácer, nuestra ré-plica va en función de apoyar aquello que propo-ne como es:CREAR UNA ESCUELA DE PADREScon el fin de sensibilizarles sobre posible proble-mática de futuros dependientes, con atención es-pecializada a los ya consumidores.

Como profesionales en el campo de la drogadic-ción y dada nuestra experiencia puesto que cola-boramos con distintos colectivos.

Ofrecemos nuestra participación en la creación deesta ESCUELA DE PADRES, tambien para impar-tir dicha escuela, aportando la profesionalidad de18 años de "PROYECTO HOMBRE" al servicio enla C. Valenciana.

SABEMOS QUE EL FUTURO DE NUESTROS JO-VENES ESTA EN LA PREVENCION. La peticiónal Ayuntamiento consistirá en un aula para impar-tir dichas clases y talleres, corriendo a cargo delmismo los gastos de formación en cuanto a mate-rial didáctico y otras necesidades.

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 144

MESA 1

La ciutat: Un creixement ordenat

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Voluntariado y escuela de padres

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Eduarda Alemany HordanMiguel Catala VilanovaAmparo Alemany Hordan

Page 75: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

- Después de ver la diversidad de aportaciones, haría incapié en:

- Impulsar todas las iniciativas relativas a la cultu-ra y el comportamiento cívico.

- Organizar el sector del voluntariado, con el fin deinvolucrarse en las actividades, existentes ó in-existentes, que hay en la actualidad.

Respecte a l'aportació feta per Antonio Monzó enrelació a l'aument de places concertades per partde l'Ajuntament de la futura residència de la terce-ra edat considere raonable eixa ampliació de pla-ces, però pense que hauria de ser l'administracióautonòmica, és a dir, la Generalitat la que es feracàrrec dels costos que comporta, ja que, ésta és laque tè competències en matèria de benestar social.Si fora l'Ajuntament qui assumira aquesta despes-sa repercutiria directament en els impostos delsciutadans i ciutadanes d'Alaquàs.

Per altra banda, i en base als estudis fets des deServeis Socials de l'Ajuntament es garanteix l'accésa totes les persones necessitades d'Alaquàs a unaplaça pública i gratuïta. A més hem de tindre encompte que el centre de dia oferirà els mateixosserveis que la residència, però amb l'avantatge depoder mantindre el vincle amb la nostra llar.

Per tot això, pense que tot el que siga facilitarl'augment de places de la residència és beneficiósper als nostres majors però sempre que siga l'ad-ministració corresponent, és a dir, la GeneralitatValenciana qui es faça càrrec dels costos.

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Jesús Taberner AndrésTÍTULO DE LA APORTACIÓN

Concretar y poner bases a las aportaciones del fórum

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Cristina Blasco GarcíaTÍTULO DE LA APORTACIÓN

Mes places concertades a càrrec de laGeneralitat

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 147

TONICAS, estoy totalmente de acuerdo, y paramuestra un botón. En el cruce entre las callesSANTA ANNA Y MIGUEL ADLERT NOGUEROL,deberían haber 2 rampas por cada esquina, o sea8. !Pues solo hay 6! ¿Qué pasa con las 2 que fal-tan? ¿se les ha olvidado hacerlas, o quieren acasoque las personas con sillas de ruedas sigan arries-gando su vida al tener que bordear la acera hastallegar al paso de peatones y la siguiente rampa deacceso?

diem què ès allò que desitgen i després ens plan-tegem si ho aconsegueixen o no.

En segon lloc, hem de conèixer les diferents cultu-res i no obligar a que respecten les nostres normesi costums, la paraula "norma" és molt cruel, quèsignifica?Estic ben segura que qualsevol personaque canvia de residència, comença per conèixer laforma de vida i els hàbits dels habitants del seunou país, i després, la respecta i intenta viured`acord amb aquesta, però mai no tè perquè obli-dar la seva cultura i les seves arrels.

I per últim, pensem en la raó que obliga a qualse-vol persona a partir a demanar per poder cobrir lesnecessitats bàsiques, aquesta penosa situació nopot ser acusada i rebutjada senzillamente perquèens moleste, intentem ajudar, entre tots i totes, a ladesaparició d`aquesta situació, no a criticar-la du-rament.

Voldría aportar tres aspectes a l`aportació de GloriaSarrión, titolada Respecte i armonia,

En primer lloc, caldria definir què significa una vi-da digna per a les persones immigrants; caldriapensar en quina vida han deixat en el seu país iquina és la que desitgen; potser per a nosaltres,persones acomodades, el concepte és ben diferent.Així doncs, no estic gens d`acord en prohibir lavinguda d`aquestes persones senzillament perquèpensem que no trobaran el que desitgen... estu-

Estoy totalmente de acuerdo con la aportación deMARIA JOSE FERRER I ROBLES con el título LASETMANA DE LA DONA.

Yo trabajo todas las tardes como muchas otras mu-jeres de Alaquàs y me hubiera encantado asistir alas conferencias y demás actos que se han celebra-do con motivo de "DÍA DE LA MUJER TRABAJA-DORA". ¿Qué mujer? ¿sólo la que trabaja por lamañana?

Respecto a la aportación de FRANCISCO GARCÍAMARTÍNEZ con el título BARRERAS ARQUITEC-

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Gloria Carrión DelgadoTÍTULO DE LA APORTACIÓN

La setmana de la ¿dona?

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 146

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Una vida digna per a les persones immigrants

Per a l'aportació d'Amparo López:

Si estàs interessada en fer alguna cosa pel fenomenmigratori, en Alaquàs hi ha associacions que ja es-tan treballant en aquesta línia, potser seria bo quereberes informació sobre aquestes per si són tandel teu interès, como del de moltes altres personesresidents en Alaquàs.

És positiu que aquelles persones que hi puguencol·laborar i tinguen bones idees que aportar, parti-cipen d'aquestes associacions pel bé de tots i totes.

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Vicenta Robles García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Coneixer per millor ajudar

Page 76: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

4

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Martínez Pinar

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Espero ver cumplidas todas las propuestas

MESA 3

Polítiques socials

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Florencio Ruiz Zafra

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Protección Social

COMISIÓ CIUTADANA- Josep Planells Alos- Agustín Picazo Sevilla- Toni Saura martín- Eufrasio Rodríguez Pajares- Marci Jurado Morcillo- Sebastián Ruiz Flores- Mar García Moreno

Basándome en mi línea de políticas sociales, y unavez leidas todas las propuestas una a una, he lle-gado a la conclusión de que no puedo hacer unaréplica de ninguna de ellas, puestas todas estánideadas de buena fe, para el servicio común de to-dos los ciudadanos de Alaquàs.

Por tanto sólo deseo tres cosas:

Primera.-Que haya presupuesto para todas-Que creo no lo habrá-, con el fin de conseguirbienestar para todos.

Segunda.-Que la parte económica que dedicará elAyuntamiento fuera acertada y justa.

Tercera.-Agradecer que hayan tantas personas quese interesen por todo el conjunto y bienestar deAlaquàs.

Entiendo que en este punto el señor AntonioMonzo dice de la protección social creo que no seha enterado que el Ayuntamiento a través de losorganos de asuntos sociales esta subvencionando aesas personas.

Ampliación de plazas concertadas de la residencia.

Entiendo que en el tema de la residencia de la ter-cera edad ha tenido tiempo de hacer esas propues-tas antes ya que ese proyecto no fue apoyado por él.

Creación del consejo municipal sobre dependencia.

Entiendo que el proyecto a nombrar el consejomunicipal de tercera edad de alguna manera ya es-ta y el Ayuntamiento colabora con los mayores ycon el programa de drogodependencia.

Ayudas en tasas e impuestos municipales a jubilados ypensionistas

Entiendo que en este tema tampoco se ha entera-do de que el Ayuntamiento esta haciendo un es-fuerzo en ayudas a la tercera edad y que lo estasubvencionando.

Creación del servicio de catering social

En ese tema tampoco esta enterado de que elAyuntamiento desde hace varios años si no re-cuerdo mal desde el 87 ya esta subvencionando aestas personas necesitadas y las subvenciona a tra-vés de servicios sociales y otras ayudas.

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 148

Medi Ambient,Salut Pública iServeis Urbans

Page 77: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

REFLEXIONES ENTRE EL CAOS Y EL ORDEN,SOBRE LOS SERVICIOS URBANOS DEL AYUNTAMIENTO

Por parte de algunos colectivos, cada vez mas y más influyentes, se sostiene elprincipio de que “la democracia es participativa , o no es democracia”.

Este planteamiento, que galopa y corta el viento, nos indica, a los responsablesde gestionar lo publico, que debemos poner en crisis todo el actual entrama-do administrativo y de gestión que la democracia delegada que tenemos enfuncionamiento actualmente, ha desarrollado para su autosubsistencia.

Los nuevos modelos de “presupuesto participativo” de algunas localidades deBrasil o Albacete, (que nos sorprende con su 4º año de vigencia), suponen so-bre todo convertir la gestión de lo publico en una caja transparente, para loque no esta preparado el “sistema” .

Hasta ahora en la gestión de lo publico a nivel local, los órganos o colectivosimplicados se limitaban a muy pocos agentes, pues tan solo el gobierno local,en algunos casos el alcalde, el pleno y los ejecutores de las políticas y decisio-nes del gobierno local, los trabajadores públicos.

Evidentemente el esquema operativo descrito en el párrafo anterior no res-ponde a un modelo en el que la democracia participativa tenga cabida. ¿Quéhemos de hacer para ello? Evidentemente cambiar, pero cambiar todos.

En la búsqueda de nuevos modelos, lei hace algún tiempo un libro de DeeHock, pensador contemporáneo en el campo de las organizaciones que sostie-ne también que los métodos organizativos tradicionales han quedado obsole-tos a causa de que las sociedades, la tecnología y el comercio que se han vueltodemasiado complejas.

Dee va mas allá y en su libro “El nacimiento de la era caórdica” propone unnuevo modelo de organización que denomina “caórdico” que no es ni más nimenos que una sabia mezcla de “caos” y “orden” simultáneamente.

En clave operativa se debería en primer lugar “protocolizar/reglamentar” losencuentros entre los agentes, ( esto del foro, debería convertirse en un habito).

Tener claro que la mayoría, electa/política o no, no es el único método de to-ma de decisiones.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 151

Page 78: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ECOPARC ALAQUÀS-ALDAIA

El primer ECOPARC, de la Comunitat Valenciana, fou el de Sagunt i a conti-nuació el de Silla. En estos moments existixen més de 70 ecoparcs en la pro-víncia de València, entre ecoparcs i àrees d'aportació.

Estes instal·lacions, tenien per finalitat evitar els xicotets abocadors incontro-lats que es formaven en la perifèria dels municipis, ficant a disposició delsveïns i les veïnes un lloc on recollir i classificar els residus sòlids de forma or-denada. En estos moments i a la vista de l'experiència dels anys s'han modifi-cat els objectius i els criteris de gestió dels ecoparcs:

• L'Ecoparc és un centre de recuperació i no una simple estació de transferència.

• Cal convertir-lo en un centre d'educació ambiental.

• Ha de donar informació periòdica a la ciutadania.

• Ha de donar recolzament als polígons industrials i a les xicotetes empreses en les condicions especials que s'acorden.

• Ha d'investigar les possibilitats de recuperació i reutilització.

Per tant, la gestió de l'Ecoparc s'haurà de basar en tres pilars:

1. RESIDU MÍNIM: maximitzar la reutilització/reciclatge, minimitzar lafracció a abocador. Ampliar la selecció de matèries a rebre selectivament.

2. ECOPARC COM A PUNT D'INFORMACIÓ DE RECOLLIDA SELECTIVA: l'ecoparc deu complir amb una doble finalitat: constituint-se com un punt de recepció de residus domiciliaris, i punt d'informació ala ciutadania sobre problemes o dubtes respecte a la recollida selectivadels residus generats a la llar.

3. OBRIR L'ECOPARC A LES INDÚSTRIES, col·laborant amb elles per ala gestió correcta dels residus i actuant de nex de contacte entre produc-tors i gestors autoritzats.

En el cas del nostre ecoparc Alaquàs-Aldaia, es donen dos fets que el fan di-ferent a la resta d'ecoparcs, com són donar servei a més de 50.000 habitantspredominantment urbans i l'existència d'una importantíssima concentraciód'indústries de tot tipus.

La filosofia de Residu mínim, imposa una política activa cap a la ciutadania:l'ecoparc no és un punt de recollida sense més, sino que ha de formar a la po-blació cap a eixe objectiu.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 153

Fijar criterios que sean objetivamente capaces de ordenar/clasificar/priorizartodo tipo de propuestas, desde las que contengan una carga política pura (co-mo por ejemplo una discusión sobre el modelo de prestación de los serviciosurbanos, “ empresa privada versus empresa publica”), hasta las que se refierana la más nimia de las prestaciones ( limpieza de la caca de un perro)

En nuestra área, la de los servicios urbanos, desde hace algunos años, el equi-po de los responsables no electos hemos tenido como objetivo el conseguir uncierto nivel de autonomía en la gestión cotidiana de los recursos humanos ymateriales que presupuestariamente se nos encomiendan cada año, con una to-tal lealtad democrática al gobierno de turno y en la búsqueda de una automa-tización de la respuesta a la demanda ciudadana, en aquellas materias, en lasque el Ayuntamiento viene obligado a prestar los servicios por ley.

Y por supuesto, un mensaje a los sufridores reivindicadores, “paciencia y pre-sión”, la característica de la anualidad del presupuesto municipal y la periodi-cidad de las elecciones, nos garantiza que no habrá problema que cien añosdure.

Alaquas marzo de 2003

Salva Estelles i Luis

RESUM152

Page 79: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

RESUM154

MESA4

Medi Ambient,Salut Pública iServeis Urbans

APORTACIONS

Page 80: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

olocar fuentes y mantenerlas vivas en parques: lavarse, beber .....

Porterías o canastas para adolescentes en algún punto con rejas paraevitar golpes a los viandantes. Mejorar las aceras en las grandes avenidas, co-locar bancos para descansar y tomar el sol.

Rotondas: por favor, de una vez adecentadas porque son lo primero que se veal llegar al pueblo y dan muy mala impresión sobre él.

Arreglarlas y conservarlas limpias y bonitas.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 157

C

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Rosario Tárrega Martí

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Mejoras en parques -Rotondas - Avenidas

acer llegar a los ciudadanos los beneficios y las péridas que les repor-ta el Medio Ambiente.

- Lograr un equilibrio entre desarrollo industrial y desarrollo del Bienestar Social.

- Crear foros de debate medio-ambientales formados por ciudadanos y empre-sarios donde se intenten solucionar problemas comunes.

- Mejorar la educación medio-ambiental en colegios, y centros educativos ycrear talleres para implicar a los ciudadanos desde pequeños.

Desarrollo:

En los últimos años el medio ambiente ha tenido una parte relevante en la me-jora del Bienestar Social en una comunidad, pero sabemos queaún falta un largo camino para llegar a un equilibrio entre eldesarrollo industrial y el desarrollo del Bienestar Social.

Para lograr el ansiado equilibrio es necesario concienciarnos to-dos los ciudadanos, e implicarnos en intentar mejorar nuestracalidad de vida. Para ello es necesario conocer los problemasmedio ambientales que efectan a nuestro núcleo urbano, portanto se deberían hacer campañas informativas dirigidas a losciudadanos sobre la situación medio-ambiental de nuestro pue-blo. De este modo se intentarían cambiar malos hábitos quenos perjudican a nosotros mismos y a nuestra comunidad.

Es por esto que debemos concienciar tanto a los ciudadanos,gobierno y grupo de empresarios de que el medio ambiente esun bien público necesario para el desarrollo social, ya que nosproporciona beneficios directos e indirectos, que en algunos ca-

sos no somos capaces de percibir.

Para ello, propongo una campaña informativa tanto a los ciudadanos como alos empresarios de los beneficios que nos reporta el medio ambiente a nuestracalidad de vida, y los daños que nos puede causar un incremento de la conta-minación (acústica, atmosférica...) en nuestra vida cotidiana.

En este sentido, se deberían de formar periódicamente foros o charlas dondese informe, debata y solucione de una forma consensuada los diversos proble-mas que afectan al pueblo. Además se debería de mejorar la educación medio-ambiental en centros educativos.

P.D. NO A LA GUERRA¡¡¡

APORTACIONS156

H

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Jesús Alberto Amoraga

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Implicación Ciudadana

Page 81: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

uestro municipio cuenta actualmente con una población aproximada-mente de unos 28000 habitantes, con una proyección de crecimiento

limitada por el territorio urbanístico que queda en la localidad, sin embargo esuno de los destinos preferidos de la gente que busca vivienda debido a su en-clave previlegiado.

Alaquàs es un municipio que puede presumir de tener una gran industria, ungran dinamismo de los comercios locales y esta rodeada de huerta. Alaquàs es" un pueblo vivo " .

El presente y futuro de Alaquàs debe combinar un desarrollo social ( igualdadentre hombre y mujer, mejores servicios públicos, una elevada participaciónciudadana, etc...) y económico ( industria, comerio, agrcultu-ra, etc...) con un respeto con el Medio ambiente, Alaquás debeser un pueblo moderno, con un creciente desarrollo y respe-tuoso con el entorno, para ello debemos avanzar bajo los cri-trerios de la sostenibilidad.

ALAQUÀS Y SUS CIUDADANOS.

La participación ciudadana es uno de los pilares báscios paraconseguir que el municipio sea respetuoso con el MedioAmbiente.

El ayuntamiento debe de estar siempre en contacto para la me-jora continua en los aspectos medioambientales de la locali-dad. Se deben realizar por parte de la administración diferentesCampañas de Educación Ambiental con todos los colectivosdel municipio, especialmente la concienciación ciudadana dela separación selectiva de los R.S.U., minimización de la utili-zación de recursos como la energía y el agua, y por último el respeto al entor-no y la convivencia e integración social.

Los ciduadanos de Alaquàs padecemos un gran impacto ambiental del tráficoen la población. Nos encontramos una gran cantidad de vehículos en las ca-lles, el tráfico es intenso provocando un montón de olores y ruidos, Se debe-ría potenciar el uso del transporte público, y sobre todo la utilización de lasbicicletas con la creación de un carril-bici interurbano, se deberían crear zonasde parking subterráneo y un conrol más exhaustivo de los ruidos de toda cla-se de vehículos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 159

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

F. J.T.G.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Alaquás y el Medio Ambienteen el S.XX

Nustificación. necesidad de tener un espacio ciudadano de asesora-miento sobre el medio ambiente. Organizado con dotación presupues-

taria del consistorio.

Funciones:

Obtención de información medioambiental sobre el término municipal.

Creación de un archivo de documentación sobre informes y estudios quese hayan llevado a cabo.

Actividades lúdicas en centros escolares, con el objetivo de incorporar conte-nidos medioambientales que afecten al municipio.

Colaborar, organizar concursos, exposiciones, campañas de sensibilización ecológica.

Órgano responsable de la denominación y gestión de un ForoCiudadano por el Medio Ambiente, donde los ciudadanos ex-pongan, debatan sus inquietudes.

Establecer un control periódico en base a indicadores que nospermitan conocer el estado medioambiental de Alaquàs.

APORTACIONS158

J

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Vicent Palóp Guillem

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Creación oficina verde Municipal

Page 82: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ALAQUÀS Y LA ADMINISTRACIÓN.

El Ayuntamiento debe ser el espejo de la población, siendo el primero en adop-tar las medidas necesarias para realizar un desarrollo sostenible.

Con todo lo anteriormente nombrado, el nexo de unión que encontramos en-tre ciudadanos, agricultura, comercio y empresas en su relación con la admi-nistración. El Ayuntamiento tiene que crear una Oficina Medioambiental deAlaquàs (O.M.A.), con técnicos cualificados, que planifique, guíe y gestione todas las actuaciones, cursos, campañas, información e iniciativas medioam-bientales sean planteados o plantee a los diferentes sectores y colectivos de lapoblación.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 161

Nuestro municipio cuenta con una recogida de R.S.U. mediante el depósito endiferentes contenedores al aire libre, Eston contenedores son recogidos por ca-miones que producen ruidos y molestias por la población. Deberíamos mo-dernizarnos, cambiando la recogida en contenedores subterráneos donde elimpacto visual y de olores se minimizara y los camiones deberían ser ecológi-cos y que producirán el menor ruido posible.

Dentro de los ciudadanos de Alquàs nos encontramos con los niños/as, a loscuales debemos proporcionar espacios abiertos, verdes y donde puedan jugarlibremente. Asimismo, las instalaciones deportivas actuales son insuficientes,debiéndose ampliar, junto con su zona verde asociada.

ALAQUÀS Y SU ECONOMÍA.

En nuestro municipio coexisten tanto la actividad agriculto/ganadera, la industria y el comercio.

La agricultura es la base fundamental en el mantenimiento de los árboles y lashuertas que rodean nuestro municipio en l’Horta Sud. Debemos impulsar lacontinuación de la agricultura en nuestro pueblo, para ello se debe ayudar a lagente que quiera dedicarse a la agricultura, impartiendo cursos adecuados,darles el apoyo técnico necesario, etc.. La agricultura que queremos debe apro-vechar al máximo el agua existente. regenerando los pozos actuales y con elriego por goteo para toda la zona. Se debe informar a los agricultores sobre lasbuenas prácticas agrícolas y orientarles hacia la obtención de un producto eco-lógico.

Los comerciantes del pueblo deben ser apoyados en todas las iniciativas quetengan para la mejora del medio ambiente (utilizando bolsas con papel reci-clado y de larga duración para ser reutilizadas, minimización de residuos co-mo embalajes, etc...) Se deben realizar campañas de sensibilización de la gentede la compra en los comercios locales que adopten medidas como la del ejem-plo anterior, pudiendo incluso adoptar una marca de calidad ambiental localque identifiquen aquellos comercios comprometidos con el medio ambiente.

En cuanto al sector industrial, se deben realizar campañas de sensibilización alos empresarios en la minimización de la utilización de recursos naturales(agua, energía, etc..), minimización de residuos, la necesidad de realizar pro-ductos más duraderos y la utilización de materiales reciclados como materiaprima y por último el respeto de las diferentes ordenanzas municipales deagua, residuos, contaminación acústica y del aire. Seria recomendable la cons-trucción de una EDAR industrial para el tratamiento de las aguas de los dife-rentes polígonos.

APORTACIONS160

Page 83: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

roblema que conlleva un uso innecesario del transporte privado:

Excesivo ruido; mayor contaminación ambiental; congestión del tráfi-co; mayor probabilidad de accidentes; actuan como obstáculos para viandan-tes; mayor gasto económico y energético.

Acciones:

Impulsar el uso del transporte público: facilitando los horarios en las paradaso folletos; aumentar los servicios según las emergencias; habilitar una zona de-finida para encontrar taxis; facilitar el acceso a las paradas por medio de indi-caciones...

Promover el mayor uso de la bicicleta: campañas de concien-ciación para su uso y respeto; distribución de pequeños apar-camientos de bicis por las zonas más frecuentadas del pueblo.

Celebración del día sin coche, 22 de septiembre.

Conseguir que los vehículos no supongan un obstáculo para el peatón: por medio de mayor vigilancia policial y mayor control.

P

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 163

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

J. F. M. M.

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Mejora de la MovilidadMunicipal

ONVIVENCIA CIUDADANA

En los años 70 se denominó popularmente a Alaquàs, "la pequeñaRusia", conmotivo de que "Aquí, todo ser viviente trabajaba". Venía gente deotras regiones, que al cabo de un tiempo encontraba trabajo para todos sus fa-miliares, que al final venían a vivir a Alaquàs.

Con el transcurso de los años, debido al poder adquisitivo o a la influencia dela publicidad, la mayoría de la gente ha adquirido un automóvil, móvil y equi-po estéreo, entre otras cosas.

Algunos, desde el viernes por la tarde hasta la madrugada del domingo, con-vierten ahora Alaquàs, en "la gran América"; dedicándose a circular a gran ve-

locidad por el interior de la población, usando el móvil a la vezque conducen, llevar la música a todo volumen, etc. Alegandoque después de estar trabajando toda la semana tienen derechoa divertirse. ¿Qué los demás no trabajan o no saben divertirsesin llamar la atención o molestando? ¿qué no saben que ademásde ellos, aquí en Alaquàs viven jóvenes, mayores, bebés,etc,que también tienen derecho al descanso, o que pueden estarenfermos y necesitar tranquilida?.

Podrían hacerse campañas de concienciación ciudadana, pormedio de prensa y radio local, por ejemplo, bajo un lema co-mo el de "No vives solo, los demás también existen" respecto:

-A la contaminación acústica.(escapes sin silenciador de ciclo-motores, música a alto volumen, etc).

-Molestias vecinales (hacer obras, mover muebles, dar fuertesgolpes, etc, en horas nocturnas).

- Convivencia ciudadana, tanto del peatón (gritando en vez de hablar, ocupan-do toda la acera sin dejar paso a los demás, etc) como del conductor de vehí-culos (aparcando el coche, ocupando el espacio en el que caben dos, etc).

- Así como otros tantos temas cívicos, de sobra conocidos; que por unos po-cos que los incumplen, los padecen la gran mayoría.

SALUD PÚBLICA

Después de la alimentación y la higiene, que ambas contribuyen a la salud; lo más importante es la atención sanitaria, y que debido a la tardanza en la ci-tas médicas del Centro de Salud, provocan que en muchos casos la gente se au-tomedique, con lo cual el día que asiste a la consulta ya está sana o en algunoscasos peor.

¡Ojalá, se puedar remediar esto de algún modo!

APORTACIONS162

C

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Laborda Ferriols

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Convivencia ciudadana y Salud Pública

Page 84: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

espués de leer el LLIBRE BLANC del Fòrum de Alaquàs de hace cuatroaños, seguimos con los mismos problemas y las mismas carencias:

- El vertedero: Necesitamos una solución a los olores, seguro que habrán ex-pertos en la materia que podrán asesorar al pueblo y llegar a una solución via-ble para todos, es cuestión de que nuestros dirigentes se preocupen de buscarsoluciones a este problema.

- Contenedores: Hay pocos y tardan mucho en ser vaciados, también tendrí-an que estar todos juntos, ya que cuando bajas la basura no sabes si vas deperegrinación o de excursión e incluso hay veces que cuando llegas a ellos tie-nes que dejar las bolsas encima pues no caben, con lo cual se abren y se es-parce su contenido, con lo cual los vecinos asistimosperplejos a la sucia decoración del barrio.

- Agua: Un mayor control sobre el mal uso del agua, tando in-dustrial como vecinal para beneficio del pueblo de Alaquàs.

- Los perros: Esos maravillosos animales domésticos contra loscuales no tenemos nada en contra, pero sí de los dueños irres-ponsables que nos dejan sus regalos en forma de "cacas", sitanto los quieren que se lleven sus regalos y si no les gustanque los tiren al contenedor de basura, porque no hay derechoa que los niños no puedan jugar con la tierra en los parquesni caminar por la calle sin dejar de mirar al suelo, una solu-ción sería partir el parque por la mitad, una parte para los pe-rros y otra para los niños, quizás, si cada vez que sus animalesensucian les costara dinero tendrían más cuidado o los edu-carían adecuadamente.

- Replantar: Ya que no tenemos bosques en Alaquàs, podríamos por favor cui-dar los árboles que tenemos sin necesidad de bautizarlos en fallas poniéndo-les petardos en las ramas y replantando los que han sido cortados por árbolesautóctonos que no consuman mucha agua.

- Recuperación de los huertos en Alaquàs para las personas jubiladas, ya quelas tendrían ocupadas y entretenidas.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 165

D

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Esperanza MartínezMarci Jurado

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Las mismas carecias

olucionar el problema de las cajas de cartón/embalajes varios, princi-palmente de los comercio y bares, que no caben dentro de los contene-

dores de papel/cartón y se amontonan alrededor de los mismos a cualquierhora del día, propiciando el que las bolsas de basura se depositen dentro.

Propuestas:

Más contenedores, donde hayan mas establecimientos comerciales.

Habilitar contenedores especiales para estos residuos.

Fijar un horario para sacarlos y que se haga de manera que ocupen el menor volumen posible, (plegados, desmontados, etc..).

Disponer un sistema de recogida puntual, como en el caso delos muebles.

APORTACIONS164

S

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Pilar Carot Vecina

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Embalajes / C. Cartón

Page 85: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

• Jóvenes en plazas y calles: aplicando la L.O. de Protección Ciudadana, advirtiendo previamente a los jóvenes de la molestias que ocasionan, invitandoa su traslado, hacia aquellos lugares de menos concentración de viviendas, y enel caso de reincidencia, instruir expediente sancionador, con responsabilidadsolidaria, que afecte a los progenitores o tutores en el caso de menores de edad.

Coordinación con el Departamento de Urbanismo del Ayuntamiento, con elobjeto de que tengan en cuenta el diseño de plazas y jardines, evitando asien-tos y bancos demasiado cercanos a las viviendas.

• Terrazas de establecimientos públicos: horchaterías, bares, etc., se debeser riguroso con los horarios de apertura y cierre, y en caso de incumplimien-to reiterado, y dado que la ocupación de la vía pública se concede en precario,correspondería la suspensión, decayendo la autorización que en su día se leconcedió.

C) CONTAMINACIÓN DEL MEDIO AMBIENTE ATMOSFÉRICO:

Sin entrar en la problemática ya conocida por todos como son la que puedenproducir los vehículos e industrias, existe un problema importante, y que enalgunos casos, se ha cuestionado por algunos vecinos, seguir residiendo enAlaquàs o marcharse a otra ciudad; y es el problema del olor desagradable, pro-veniente al parecer del vertedero, con ubicación en el término de Aldaia, cer-ca del Centro Comercial "Bon Aire".

Sería deseable que los organismos responsables, implanten las medidas nece-sarias con la máxima urgencia, dado que la contaminación atmosférica no res-peta fronteras ni límites de distintos términos municipales, y en el supuesto decaso omiso, por quien corresponda, adoptar medidas de presión enérgicas porlos afectados.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 167

entro del amplio ámbito del tema que nos ocupa, las aportaciones aquíexpuestas se centran en los siguientes factores:

-Contaminación acústica, definiendo a título ilustrativo el ruido como "sensa-ción auditiva desagradable y molesta para el oído humano, siendo considera-do como una forma clara de contaminación y manifestación de una bajacalidad de vida.

Sectores en los que incide en este municipio de Alaquàs:

A) RUIDO PRODUCIDO EN LAS COMUNIDADES DE VECINOS:

- Equipos de música, TV, tareas domésticas, etc.

- Animales domésticos, (fundamentalmente canes).

- Establecimientos públicos, (bares, cafeterías, pubs, recreati-vos, etc.)

Se podría conseguir una progresiva erradicación, en primer lu-gar con campañas informativas, siguiendo el procedimientocon la implantación y aplicación de OOMM, donde se esta-blezcan límites, conceptos de infracciones, sanciones y segui-miento de los expedientes abiertos, así como su ejecución seriade las resoluciones.

B) RUIDO PRODUCIDO EN LA VÍA PÚBLICA:

- Vehículos a motor.

- Jóvenes en plazas y calles.

- Terrazas de verano de establecimientos públicos.

Contra dicha problemática se puede incidir con ejecución de planes de acciónpreviamente establecidos, y a título enunciativo podríamos concretar lo refe-rente a:

• Vehículos a motor: ejecutando planes previstos en OOMM y legislación atal efecto, inmovilizando los vehículos causantes, sancionando a los responsa-bles, dando la opción de reparar la deficiencia que dio lugar a la inmoviliza-ción, tras el pago de una fianza que sería devuelta una vez que se personenuevamente el responsable con el vehículo y se compruebe su subsanación.

APORTACIONS166

D

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco José Esteso Navarro

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Minimización de la contaminaciónacústica sobre la problemática

medio ambiental

Page 86: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

uatre preguntes sense resposta:

Quanta distància hem de recórrer, pels carrers d'Alaquàs, amb unadeixalla a la mà fins trobar paperera on poder abocar-la?.

Quina és la vertadera sanció que s'imposa per abocar el fem als contenidors fo-ra de l'hora estableda?.

Qui és el responsable de fer pagar aquesta sanció?. Quants habitants han estatsotmesos a pagar-la?.

Quin és l'objetiu de tenir contenidors espécífics per al recliclatge del fem siaquest estan contínuament buits, al seu interior, i plens al seu voltant?.

Si des de ben xicotets el pare i mare eduquen els seus fills i fi-lles per mantenir una ciutat neta, per respectar als altres, totesaquestes preguntes no serien gëstionades. L'educació, se'ns do-na des del moment en que naixem fins que anem fent-nosgrans, amb la familia i a l'escola, però de vedages som els pro-pis adults els que hauriem de rebre aquesta educació (és bendifícil educar un adult cap al reciclatge i recollida selectiva delfem, no ho dubte, tots tenim molt vicis).

A l'escoles, a les associacions, a la familia intentem educar elsxiquets i xiquetes a "ser nets" i cuidar allò que ens envolta pe-rò... què passa quan sortim al carrer? Què passa quan veiem elque fan els altres? Educar amb l'exemple? L'Ajuntament pro-jecta campanyes de recollida selectiva de fem, crea espais perportar-les a terme, llença publicitat sobre allò que els ciutadansi ciutadanes han de fer però se n'oblida d'una part fonamental: projectar la nos-tra ciutat per al compliment d'aquests objectius. Si la major part de la pobla-ció adulta (i desgraciadament també molts menuts) no respecta aquestobjetius, s'haurien de pendre altres mesures, Ací llance algunes propostes:

1.Replantegem la ciutat i establim punts de recollida de fem, bàsicament ambla col·locació de papereres (hem fa gràcia quan diuen que les destrossen els iles joves... si és veritat, busquem papereres que siguen més resistents).

2.Controlem l'ú es correcte dels contenidors específics, potser no "castigant" si-nó "premiant": No podríem premiar, per exemple, els comerços, bars, restau-rants...que no deixen les deixalles al terra sinó que les aboquen a l'interior?.

3.Se ha d'haver una sanció a les persones individuals que decideixen abocar elfem quan ells o elles volen, perquè no la fem complir?. Podríem crear un noulloc de treball similar als Vigilants mediambientals però que vigilaren la nos-tra ciutat

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 169

Q

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

El fem s’amuntega enmig delcarrer

er parlar de medi ambient hauriam de començar parlant de sostenibilitat.

Tot desenvolupament sostenible suposa seguir avançant sense com-prometre els recursos que haurem de deixar a les generacions futures tenint encompte que no es el mateix creiximent que desenvolupament.

Avui en día Alaquàs està al capdavant en participaió ciutadana, educació, cultura, esports o polítiques per a joves, però no hem d'oblidar que també hemd'estar al capdavant en iniciatives ambientals que milloren el nostre entorn i lanostra qualitat de vida.

El medi ambient es un concepte molt ampli, que no sols abarca els parcs i jardins de la nostra localitat. El medi ambient ha de ser un aspecte transversal

de tota política o iniciativa, ja siga pública o privada, es a dir,ha d'estar present en el urbanisme, la economía o la cultura.

Per tant, la sostenibilitat es un nou repte de cara als propersanys, donat que es en els municipis on mes clarament es potavançar i incidir en matèria ambiental; es l'ambit de major pro-ximitat on haurem d'implicar-mos per a poder aconseguir elsnostres objetius.

En primer lloc hem d'aconseguir una total implantació de l'agenda local 21 amb tot el que açò suposa. a partir d'ara totesles polítiques i iniciatives municipals hauran d'estar dintre d'a-quest marc, seguint els seus principis i els de la carta d'Aalborg.Aquest mètode de treball estarà present en el urbanisme, el disseny de la nostra ciutat o en l'educació ambiental.

Per altra part, es necessari liderar aquest moviment amb la cre-ació d'un àrea específica de medi ambient a l'ajuntament, dotada de presuposti idees factibles, que duga a terme tota la gestió ambiental del nostre municipi.

De qualsevol manera hauriem de començar per l'educació ambiental, com a pilar fonamental de la campanya cívica per la sostenibilitat, amb activitats es-colars o plans específics per a la recollida selectiva de residus.

Per últim acabar dient que el medi ambient es cosa de totes y tots els ciutadansd'Alaquàs, que no ha de ser una matèria aïllada i exclosa de la resta de polítiquesi que el futur de les nostres ciutats està en fer-les més sostenibles i habitables.

APORTACIONS168

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francesc de Paula Pon García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Sostenibilitat

P

Page 87: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

n la actualidad el agua es un bien escaso, y de ello somos conscientes,con mayor conocimiento de causa todos los Valencianos.

Es por este motivo, que desde el Ayuntamiento debería de lanzar campañas deconcienciación popular, para que todos y todas tengamos un mayor sentido so-bre el bien escaso que es el agua, y su gran importancia en nuestras vidas.

A parte de dicha campaña, también habría que potenciar el uso de las nuevastecnologías para el ahorro del consumo de agua, como por ejemplo con los sis-temas de media carga en las cisternas de los baños en las dependencias muni-cipales y locales de las asociaciones de nuestro pueblo, o la utilización del riegopor goteo en los parques y jardines de nuestra localidad.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 171

E

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveisurbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonio Monzó Ferrandis

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Aprovechamiento del consumo del agua

4. Si apareixen nous contenidors, ensenyem a la gent a utilitzar-los, o almenys laseva existencia (conegnem tots la recollida de piles?). Previ eixemple d’altes pai-sos europeos que ja han solucionat aquest problemes: les campanyen des dels or-ganismes competentes haurien de tenir mes pràctica i menys teòrica.

APORTACIONS170

Page 88: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

APORTACIONS172

esprès d`aquest hivern un poc dur, quan comencem a notar que arri-ba el bon temps, vull fer una aportació sobre la anomenada contami-

nació acústica.

Ara que obrim les finestres per gaudir de la primavera i l`estiu, no només ensentrarà la frescoreta que desitgem, tambè molts sorolls incontrolats que ens fa-ran la vida prou més desagradable del que ho seria simplement amb un poc derespecte i comprensió per part de tots els que convivim en Alaquàs.

Entraran els sorolls del tubs d`escapament, normalment manipulats, de les motos i els ciclomotors, que circulen a tota velocitat i amb prou impunitat pelsnostres carrers, sense que done la sensació que "algú" faça alguna cosa per evi-

tar-ho.

Ens agraden o no, entraran les emissiones musicals despropor-cionades dels equips esterofònics dels cotxes quan circulen pelsnostres carrers o quan aparquen amb les portes obertes baix deles nostres cases.

Tambè els crits, palmes, cançons i actuaciones musicals impro-visades que algun grup de joves a les dos o tres de la matinadade qualsevol nit d`estiu vulguem fer en les nostres places o ca-rrers, sense plantejar-se si hi ha gent que en eixos moments esàdescansant.

El soroll de terrasses de bars, gelateries, etc obertes fins a alteshores de la nit i on la gent parla, crida o discuteis com si es tro-bara dins de les seues cases, sense pensar en el veïnat.

O dels petards de les falles que solen durar prou mes dies quela festa i la seua megafonia en marxa durant hores i hores, aparentment sensecap tipus de normativa i control.

Si tenim la sort de viure al costat d`alguna zona amb possibilitats d`organitzarconcerts de rock (P.ej.Parc de la Sequieta), amb un poc de sort, sobre tot perles festes patronals, pots gaudir dels concerts durant varios dies seguits fins ales sis del matí i dues hores més tard de la megafonia de la Mitja Marató.

Podria posar mes exemples sobre les causes de l`anomenada contaminacióacústica, però crec que aquests son suficients per a fer-nos idea d`un problemaque tots patim. A tots ells, hem d`afegir que com a conseqüencia de tot el queacabe de exposar en la nostra vida quotidiana ens anem acostumant a aug-mentar el volum de la televisió si volem escoltar les últimes noticies sobre laguerra en Irak o a alçar la veu a entendre`ns en les nostres converses familiars.En resum una espiral difícil de invertir.

D Comprenc que les soluciones no son senzilles i que gran part del problema essolucionaria, tal i com he dit al principi, amb un poc de respecte i educació perpart de tots i totes. Però crec que es deuria fer alguna cosa més.

Propose l`actuació en tres nivells diferents:

- Una campanya de concienciació ciutadana per part de l`Ajuntament, incloentals mes menuts en les escoles, en la que l`eix fonamental gire al voltant de lacompatibilitat possible entre el dret a gaudir dels nostres carrers i el dret a latranquil-litat i al descans que tots tenim.

- L’elaboració d`una normativa molt clara per part de l`Ajuntament (no se si exis-teix) però en tot cas, que no es quede en paper mullat i que es faça complir.

- I un últim nivell sancionador, sobre tot en els aspectes mes molestos (ciclo-motors, terrasses, etc.).

Segur que no aconseguirem fàcilment canviar aquesta tendència sorollosa, pe-rò entre tots hem de començar a treballar per compatibilitzar en harmonia elsdrets de tots. En resum, fer un poble mes respectuós i agradable.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 173

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

EufrasioRodríguez Pajares

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Sobre la contaminación acustica

Page 89: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

apeleras aunque las quemen

- Bolsas de plástico en papeleras para perros en los parques y alberedas.

- Más información del Ecoparque puesta en resumen y con teléfonos de infor-mación puesto en pegatinas para tenerlo en casa a la vista.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 175

P

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Mª Carmen Llacer Marti

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Higiene Publica

ue en todas las entradas al pueblo por las diferentes calles o avenidasse colocaran diferentes tipos de árboles, palmeras o cualquier otro ti-

po de ornamentación floral, que también se colocaran maceteros y se pudieranensanchar las aceras.

Que se ponga en marcha el servicio de vigilancia en parques para conservar árboles, plantas, mobiliario, etc.

APORTACIONS174

Q

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Inmaculada Poveda Benítez

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Arbolada Inmensa -Vigilancia local

Page 90: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

a mayoria de les plaques de ferro que hi han en Alaquàs, be d`alcantari-llat o replegada d`aigües no assenten con cal, per lo cual, quant pasen els

cotxes fan un ruido que es sent desde l`altra banda del poble.

¿Sería posible que açó puguera evitarse pera a bé de tots?

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 177

L

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Vicenta Robles García

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Per un descans tranquil per les nist

cercándonos al verano y debido al aumento de temperaturas, creemosconveniente recordar que se sigue sin respetar el horario de bajada de

basura a los contenedores, con el correspondiente desagradable olor que seproduce en los alrededores. Por lo tanto pensamos que debería aumentar la vi-gilancia y sanción de estos actos. Por otra parte queremos poner en conoci-miento nuestro malestar ocasionado por el abuso producido por algunoscomerciantes cuando depositan en los contenedores materias orgánicas de rá-pida putrefacción con el consiguiente mal olor producido. Por lo tanto propo-nemos que tomen medidas al respecto.

APORTACIONS176

A

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

AMIAR

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Basuras

Page 91: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

ctuar conjuntamente con colegios de Alaquàs , con intención de des-pertar en niños y jóvenes la conciencia de conocer cuidar y mejorar el

medio ambiente, para evitar la consecuencia negativa sobre la vida. Teniendoespecial interes en estimular con charlas, vídeos, concursos, visitas, la partici-pación activa en ideas panificación y ejecución de planes a corto y largo plazo.

Insistir con campañas instando a colaborar en el mantenimiento y aprovecha-miento de espacios verdes y públicos.

Papeleras en paradas de autobus.

Vigilantes de medio ambiente y que sean del municipio de Alaquàs.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 179

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Nelida Cáceres

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Aotenciar las actividades extraescolares promovidas por los EX ALUM-NOS de los centros, con el fin de permanecer "más" tiempo en el cen-

tro educativo y "menos" en la calle, todo ello supervisado por los educadoresy padres de dichos centros.

-Sensibilizar a los motoristas del ruido y peligro que conlleva la velocidad ex-cesiva dentro del casco urbano.

-Promover la agricultura ecológia y darla a conocer a los consumidores, de talmanera que la huerta sea un pulmón verde para todos.

-Planificar y llevar a cabo el transporte público entre Alaquàs y Valencia.

-Insistir y mejorar la concienciación en la clasificación de los residuos domés-ticos.

-Considero de gran importancia el apartado PLAN MUNICIPALDE DROGODEPENDENCIA.

-Aplaudo la edición de:II FÒRUM CIUTADÀ D`ALAQUÀSMARÇ 2003.

APORTACIONS178

P

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Jesús Taberner Andrés

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 92: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

egún mi punto de vista, Alaquàs tiene hoy en día la oportunidad, y so-ciológicamente hablando el deber, de seguir conservando una de las

fuentes económicas más importantes en décadas anteriores, como es la agri-cultura. Pues aunque es cierto que la mayoría de las zonas agrícolas del térmi-no han ido paulatinamente desapareciendo, todavía permanecen algunoshuertos. Y siendo más concreto me referiré a los que se sitúan colindantes a laAlameda Sur y la ronda est. Ya que mis ideas van enfocadas al desarrollo, ges-tión y plan de actuación de todo ese terreno, donde día a día podemos ver co-mo nuestro ayuntamiento lo acondiciona con carriles bici, zonas de césped yárboles, hoy por hoy insuficientes.

Creo que sería más que acertado el pensar en un espacio verde multifuncio-nal, abierto a todos los vecinos de Alaquàs, con un fin bien de-finido conservar el medio ambiente, creando escuela, en unenclave próximo al centro urbano.

En esta era las ciudades modernas van encaminadas a incluirun componente natural de gran relevancia, como son las lla-madas áreas verdes, con paseos arbolados y una rica biodiver-sidad, creando un entorno de apariencia natural en medio delhormigón, material que es la nota predominante en las ciuda-des de hoy en día. La inmensurable evolución tecnológica e in-dustrial de los países occidentales ha alzado como de grannecesidad el destinar espacios a la creación de medios natura-les en armonía con las zonas urbanizadas, por ser lo que la so-ciedad reclama en medio de una monotonía dominada por elestrés del trabajo, o de la propia ciudad; el ruido de los coches,fábricas ...

Teniendo en cuenta lo extenso del terreno y las múltiples posibilidades, yoplanteo las siguientes directrices:

-Crear un huerto de propiedad municipal donde los ciudadanos podránaprender como cultivar y trabajar la tierra, con la ayuda de un monitor. A ca-da persona que lo solicitara se le cedería por un tiempo limitado una porcióndel huerto. En esta iniciativa tendrían preferencia, por ser lógico, los niños.También sería interesante como actividad lúdica para nuestros jubilados, ycreo que sería una muy positiva terapia para discapacitados.

-Una granja escuela sería otro de los puntos que plantearía, puesto que comosuele decir ese dicho que tantas veces se me pasa por la cabeza: no les des elpez dales la caña, no tenemos que centrarnos únicamente en plantar árboles ymás árboles, lo correcto es educar para tener como contraprestación el respe-to y cuidado de esos árboles que plantemos. Por ello la creación de una gran-ja escuela sería muy indicada para Alaquàs, puesto que enseñaría a nuestros

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 181

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Sebastián Ruiz Flores

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Pensando en voz alta algunasideas para una Alaquás másverde

Say que mentalizar a la ciudadanía a tener mentalidad ecológica, comoexperiencia, en mi comercio de alimentación, tenemos venta de agua

embotellada, tenemos garrafas de cristal y de plástico.

Personalmente aconsejo al usuario que el cristal es más barato, haces la pri-mera compra del cristal y la tienes hasta que te canses y se devuelve el im-pote del envase.

Como referencia diré que 8 litros de las de vidrio equivale a 5 litros de plásti-co y no haces residuos.

Un 90% por no tener el envase en casa coge plástico y se llevan 3 y 4 unida-des, así que luego los contenedores están todos llenos de plástico.

Personalmente propondría más contenedores para plástico, la-tas y brik.

Hago bastante cartón el contenedor lo tengo bastante alejado y como sólo pasan una vez por semana casi siempre está llenoesto es la calle dos de mayo y el contenedor de vidrio lo han re-tirado y no han puesto uno nuevo.

Habría que poner freno a tanta publicida de reparto a domici-lio hay que ver la cantidad de papel que siempre hay por la ca-lle y si hace un poco de viento da pena y se llenan las rejillasque recogen las augas de la lluvia.

Hay muchos bares que depositan las basuras mezcladas con botellas de vidrio y sin bolsas atadas lo que digo, el que contene-dor de botellas lo tienen a 20m, habría que educales un poco más.

APORTACIONS180

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Andrés Chinestra Sangüesa

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Criterios sostenibles

H

Page 93: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

- Sería interesante establecer unas líneas de colaboración entre el ayuntamien-to y los colegios, en cuanto a medio ambiente se refiere, para educar a los queestán por educar, es decir, sentar unas bases y que los niños desde pequeñosmamen el porqué de respetar el medio ambiente, una de las actividades que sepodrían hacer sería algo tan sencillo como plantear a los diferentes colegiospúblicos del pueblo, plantar árboles en Alaquàs, me explico, poniendo unejemplo práctico: desde el consistorio se tiene idea de plantar x árboles en unparque determinado, pues sería interesante que una parte de ellos fuesen plan-tados por alumnos de los diferentes colegios, con ello conseguimos educar yconcienciar, pues valorarían y respetarían mucho más los parques, puesto quese sentirían participes de la construcción de ellos.

- No existen prácticamente contenedores para depositar pilas, y si existen losdesconozco, se debería informar a la gente donde encontrarlos, que tipo de pi-las depositar, y poner más contenedores a disposición de los ciudadanos.

Teniendo en cuenta que existe un ecoparque público en Alaquàs, se deberíainstar a los propietarios de solares en el término municipal, a vallarlos para queen ellos no se depositen escombros y otros materiales voluminosos. Bien escierto que la mayoría de los solares del casco urbano ya han sido vallados, pe-ro sin embargo en las zonas limítrofes existen muchos vertederos incontrola-dos, como por ejemplo en los polígonos.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 183

hijos el valor de nuestra madre tierra, los frutos que nos da, como cultivar... ycomo no; el funcionamiento de una granja, creo que sería la forma más gráfi-ca y acertada de enseñar.

- Construir una balsa, como en tantos pueblos existe, donde habrían diferen-tes clases de peces, y donde los niños practicando un tipo de pesca deportivay controlada por monitores, estarían en un medio natural sin salir del mediourbano. La gestión de esta balsa se haría teniendo como principio fundamen-tal el “captura y suelta”. Además serviría como reserva de agua, para el propioriego del parque.

- La valla que delimita la carretera de la ronda este con la alameda sur deberíatener setos para de este modo crear una barrera natural que delimite y amor-tigüe la contaminación acústica y dar una visión más verde de la zona.

- Sería también interesante, una vez se hubiera ejecutado este proyecto, editaruna guía de los árboles existentes (origen, nombre, familia...), y de los espaciosverdes existentes en nuestro pueblo, así como sus características.

Con todo ello lo que se conseguiría es un enclave estratégico en la comunidaddonde daría origen, de forma natural, a una reserva piscícola y ornitológica, yde este modo aves que en periodo de emigración cruzan nuestro territorio,permanecerían esporádicamente o de forma permanente en nuestro parque.Además se alzaría como el pulmón más importante de la población. Todos losciudadanos / as de Alaquàs podrían disfrutar de una zona verde de singularescaracterísticas sin la necesidad de desplazarse fuera de nuestra villa, y por lotanto prescindiendo del uso de cualquier medio de transporte.

En cuanto a la gestión del centro urbano haría algunas propuestas como lasque seguidamente se detallan:

- Contenedores tipo cubo para reciclaje de papel, plástico, vidrio y latas. Parade este modo ahorrar espacio abarcando todo tipo de residuos, situando uncubo por cada contenedor de materia orgánica. El problema de los contene-dores convencionales es que precisan de mucho espacio y que existen muy po-cos, debería haber un contenedor de reciclaje justo al lado de cada orgánico,además la recogida de estos contenedores debería de ser mucho más asidua.Así mismo es importante informar a la ciudadanía del porqué de reciclar, loque supone medioambientalmente, y otro tipo de razones en caso de existir.

APORTACIONS182

PAPEL / CARTÓN VIDRIO

LATAS PLÁSTICO

Page 94: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

• voreres estretes

• mala utilització d’estacionaments

• mal estat de passos de vianants

• congestió en determinats llocs a determinades hores

• dificultats als desplaçaments de persones amb mobilitat reduïda

• manca d’espais per a l’ús de la bicicleta

• efectes d’escala, es a dir, utilització de vehicles motoritzats per a distanciescurtes que es farien a peu en 10-15 minuts (en ciutats grans es fan normal-ment a peu)

Tota aquesta problemàtica ja es va abordar en el I Fòrum amb propostes d’ac-tuació més o menys realistes, a les que m’adhereix (particularment en el que esrefereix a carrers d’accés restringit del casc antic, la dotació d’aparcaments so-terrats, la creació de carrils bici i la conversió de la carretera de Torrent-Xirivella i l’Avinguda País Valencià en un bulevar), i a les quals afegeix un parellde idees més que considere fonamentals per a aconseguir l’objectiu marcat.

La primera és considerar la variable de la mobilitat (per descomptat sostenible)en la planificació urbanística, tant mitjançant la revisió del Pla General comaplicant instruments urbanístics a l’abast de la Corporació Municipal tals comel Pla de Reforma Interior, de manera que es faça una aposta clara per la mo-bilitat del vianants i bicicletes davant la prioritat absoluta del vehicle privat(rondes, rotondes, nous carrils...).

La segona es implementar un estudi integral de mobilitat que incloga tots elsmitjos de transports utilitzats a la ciutat, aixi com infraestructures, estaciona-ments, relacions amb altres zones urbanes. Aquest estudi hauria de contemplarun diagnostic, l’establiment de criteris d’actració i la elecció d’una solució o al-ternativa de model de mobilitat de la ciutat. La participació ciutadana enaquest estudi es importantissima, donat que la ciutadania informa de les ten-dencies de mobilitat desitjades i es part integrant de la mateixa mobilitat.

La conclusió final es que la ciutat d’Alaquàs es moga de manera sostenible...perà per favor que es moga.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 185

es aportacions de la ciutadania d’Alaquàs al I Fòrum Ciutadà evidencienuna clara preocupació pel tema de la mobilitat sostenible. Així, es feren

unes propostes molt interessants, com ara:

• Carrers d’accés restringit del nucli antic

• solucions al problemes d’aparcaments

• transport públic / col·lectiu

• carril bici

• reconversió de l’antiga carretera de Torrent...

És a dir, existeix una clara vocació de canvi de model de ciutat cap a la im-plantació d’estratègies i infraestructures que potencien la mobi-litat sostenible a Alaquàs.

Davant d’aquesta realitat, les administracions públiques reac-cionen de manera lenta i, fins i tot, en alguns casos no reaccio-nen. En el cas concret d’Alaquàs sorprén que, donada l’apostamunicipal per la participació ciutadana que s’ha fet realitat mit-jançant aquest Fòrum o el Fòrum Ambiental, encara ens tro-bem parats pel que fa a implementar propostes que incentivenla mobilitat sostenible, és a dir, diguem que volem moure peròencara no ens movem... al menys sosteniblement.

Considere de gran importància aquest tema, doncs la mobilitatafecta a moltes variables de l’objectiu conductor que moltes ad-ministracions locals, entre elles la d’Alaquàs, s’ha fixat: el des-envolupament de la ciutat amb criteris de sotenibilitat. Entrealtres podem citar:

• el medi ambient. La mobilitat amb vehicles privats provoca contaminació at-mosfèrica, sorolls...

• l’economia. Les despeses econòmiques originades per desplaçaments en ve-hicles privats són enormes en comparació amb altres

• l’equitat. No tot el món té les mateixes possibilitats d’accedir a un sistemaprivat de mobilitat.

La Unió Europea defineix com a mobilitat sostenible proporcionar un accés efi-cient a tota la ciutadania, protegint el medi ambient i millorant l’eficiència eco-nòmica dels desplaçaments, tot sense hipotecar la mobilitat de les generacionsfutures. Davant açò, a Alaquàs ens trobem amb una sèrie de problemes, co-muns a altres ciutats, que caldria abordar de manera immediata tant per partde l’Administració com de la ciutadania:

APORTACIONS184

MESA 4

Medi ambient,Salut pública i Serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Xavier Salas i Trejo

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Ens movem?...Sosteniblement

L

Page 95: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

4

RÈPLIQUES

Medi ambient,Salut pública iServeis Urbans

Page 96: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

Ahora, se ha intentado erradicar el botellón; pe-ro... ¡Nadie quiere dejar la juerga!. Se pretendeque las discotecas cumplan un horario más racio-nal, y... ¿Quién está dispuesto a perder los ingresosde esas horas que hay que reducir?

Si se propusiera menguar los embalajes de plásti-co o cartón que llevan muchos productos; y quelos envases de vidrio se retornarán al vendedor¿No se quejarían en principio, las empresas quelos fabrican y distribuyen por una parte, por otralas que se dedican a recogerlos para reciclarlos ylos propios trabajadores, de todas ellas, porque sequedarían sin trabajo?

De todas formas, si podemos fomentar el bien co-mún con la pequeña aportación que pueda hacercada ciudadano ¡reciclemos!

Todas las aportaciones e ideas aquí expuestas talescomo: basura, aparcamiento, perros, arboles, etc...son necesidades que a todos nos preocupan.

Creo que la aportación de crear una oficina verdemunicipal ayudaría a informar y asesorar al ciuda-dano de como debemos cuidar el medio ambienteen el cual vivimos.

Con estas informaciones y asesoramientos cambia-riamos desde nuestros hogares, muchos de nues-tros hábitos y desde alli para con los vecinos.

Podríamos aportar inquitudes y quejas.

M'agradaria recolzar l'aportació que parla sobre elssemàfors per a invidents, realitzada per AgustínPicazo, ja que es podria incloure a una de lesmeues aportacións sobre la desaparició de les ba-rreres arquitectòniques a Alaquàs.

És possible que, des dels organismes competents,remodelar tota la ciutat i condicionar-la per alsdiscapacitats, invidents, etc. supose un cost moltalt i molt de treball, però, avui en dia les noves tec-nologies ens imposen els grans canvis, i formarpart de la Comunitat Económica Europea, perexemple, ens obliga a avançar i modernitzar lesnostres ciutats; aleshores, no podria ser aquets unprimer i gran pas a donar? No seria un gran exem-ple per a altres poblacions o ciutats dedicar-nos aconstruir una ciutat còmoda per a tos els seus ha-bitans? Tampoc no hem d'oblidar que, aquesta re-modelació ens afavoriria a tots i totes, ja que delsvianants seria molt més senzill i còmode.

MESA 4

Medi ambient, Salut pública i serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Nélida Cáceres

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

MESA 4

Medi ambient, Salut pública i serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

María José Ferrer i Robles

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Barreres arquitectòniques

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 189

Después de haber leido todas las propuestas de lascinco mesas que se han formado, podemos mirarcon mas optimismo el futuro de Alaquàs, el nuestro.

La mayoría de nosotros ha apostado por la necesi-dad de una mayor información de todos los pro-yectos y estudios que se están llevando a cabo enel pueblo. Si es necesario un organismo que pue-da difundir esta información, debería tenerse encuenta en un futuro cercano.

También es indispensable una educación basadaen el respeto por uno mismo y por la gente quenos rodea, una educación que esté muy ligada conla naturaleza, la cultura, el arte y los asuntos so-ciales. Esto formará un fuerte despertar personal,y a partir de aquí, el respeto por la naturaleza yairía implícito en nuestra forma de pensar.

Mucha gente se ha dado cuenta que esto es másimportante que exigir que el Ayuntamiento gastegrandes cantidades de dinero en formar más zonasde aparcamientos, ensanchar las calzadas, ponermás contenedores, llenar el pueblo de árboles oponer fuertes sanciones. Si dejamos que esto pase,que todo vaya a mejor hay que establecer mayo-res multas, conseguiremos que se exageren aúnmás las diferencias de las clases sociales.

Para mi, todas han sido grandes ideas, y ojala sepudieran hacer todas, pero es bueno que aprecie-mos que para cambiar las cosas hay que empezarpor el individuo, por uno mismo, pero siemprejuntos y nunca dispersos.

De las aportaciones hechas en la jornada anterior,se deduce que hay una concienciación generaliza-da respecto a que sería necesaria una intervencióntanto educativa, informativa y en ocasiones inclu-so sancionadora, para intentar encauzar el consu-mo a nivel respetuoso con el medio ambiente ycon nosotros mismos.

Algunos de los participantes en este Foro, recor-darán que hace algunos años, la mayoría de nues-tros padres trabajaban en el campo, el taller, latienda, etc, y nuestras madres se dedicaban a lastareas del hogar (muy amplias por cierto), y casi adiario acudían a la carnicería o ultramarinos acomprar los alimentos, que se vendían envueltosen papel; y que en la despensa o la carnera, podí-an mantenerse unos dos o tres días. Además esta-ba aquella botella del aceite, que siempre serellenaba y duraba y duraba (se reciclaba), a no serque por accidente se rompiese.

Con la revolución industrial, llegaría a nuestras ca-sas, entre otras cosas, el frigorífico, la lavadora, lacocina a gas, la rádio, el teléfono, que harían másconfortable el hogar.

Con la masificación en las urbes y zonas limítrofes,empezó el consumismo, que la publicidad se en-cargaría de presentar como imprescindible, el au-tomóvil, la moto, la televisión, el vídeo, elmicroondas, etc; y dirigido a la juventud, la vide-oconsola, el móvil con conexión a Internet y men-sajes multimedia, etc.; y a ser posible variasunidades por familia.

MESA 4

Medi ambient, Salut pública i serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francisco Laborda Ferriols

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Reciclemos

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 188

MESA 4

Medi ambient, Salut pública i serveis urbans

NOMBRE/S Y APELLIDOS

José Felix Moruno Manchon

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Page 97: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA5

Desenvolupamentlocal, comerç iindustria

COMISIÓ CIUTADANA- Sebastian Alfonso Alfonso- Salvador Ballesteros Soriano- Ángel M. Marti Medina- Enrique Sena Gimeno

Page 98: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

COMERCIO

A. Datos de Comercio:

Año 1999: 300 comercios

Año 2002: 455 comercios.

El número de comercios agrupados por materias sería el siguiente:

- Alimentación 141

- Muebles, electrodomésticos, ferreterías. 70

- Textil hogar y confección, complementos 58

- Droguerías, farmacias 29

- Kioscos, papelerías 27

- Maquinaria, automóviles, motos 27

- Regalos, Todo 100 27

- Informática, fotografía, ópticas 21

- Materiales construcción, cristalerías 21

- Joyerías, relojerías 14

- Otros (deportes, floristerías, etc.) 20

El comercio local ha experimentado un gran crecimiento y diversificación; siademás tenemos en cuenta, que en este cuatrienio se ha establecido cerca de lapoblación un gran centro comercial, este aumento ha significado una granapuesta del sector comercial.

En cuanto a los sectores, el más significativo sigue siendo el de alimentaciónque representa el 30 % de todo el comercio, los demás; textil, droguería, mue-bles... Etc se sitúan en una media del 10% y crecen los comercios dedicados alos complementos tanto personales como para el hogar.

B. Actuación

El objetivo general en el área de comercio se centra en dos aspectos básicos,por un lado la potenciación del desarrollo comercial y la consolidación del co-mercio ya existente; y por otro la promoción del asociacionismo comercial.Este objetivo se desarrolla a través de las siguientes actuaciones:

- Realización del servicio de información, asesoramiento y formación a loscomerciantes.

- Apoyo a las iniciativas comerciales, captando oportunidades de negociodentro del municipio.

- Realización de estudios sobre estrategias e inversiones en equipamientoscolectivos comerciales.

- Soporte a la asociación de comerciantes con recursos humanos, logísticosy coofinanciación de sus actividades. Realización de campañas de promo-ción comercial en colaboración con los comerciantes.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 193

Page 99: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

MESA5

APORTACIONS

- Fomento del asociacionismo comercial, dando a conocer a la asociaciónentre los comercios no asociados.

- Creación de una comisión, dando a conocer a la asociación entre los co-mercios no asociados.

C. Propuestas.

1. DESARROLLO DEL URBANISMO COMERCIAL.

El pequeño comercio se implanta sobre la trama urbanística del casco ur-bano, por lo tanto toda actuación en el área urbana incide directamente enel sector comercial, es por ello que las intervenciones urbanísticas empeza-rán a contemplar su influencia y conveniencia en el comercio local a travésdel consenso que el Ayuntamiento mantiene con los sectores implicados.

2. POTENCIAR LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS EN EL COMERCIO LOCAL.

La aplicación de las nuevas tecnologías en la empresa comercial se están im-poniendo con una gran rapidez, siendo conscientes del gran esfuerzo quesignifica para este sector, el Ayuntamiento se plantea iniciar medidas deapoyo para que el pequeño comercio adquiera cuanto antes los conoci-mientos y habilidades necesarios para la utilización de las herramientas in-formáticas y logísticas aplicables a la actividad comercial.

3. APOYAR LA FORMACIÓN EMPRESARIAL EN EL SECTOR COMERCIAL.

Aumentar la competitividad del sector comercial requiere, además de otrascondiciones, la concienciación del comerciante de ser empresario y actuarcon fórmulas empresariales independientemente de su volumen de nego-cio. A tal fin, apostar por invertir en una adecuada formación continua delcomercio de nuestra población en los aspectos que fomenten un comerciode calidad, figura como una actuación que se valora necesaria y prioritariapara nuestro municipio.

4. DINAMIZACIÓN COMERCIAL.

Utilización del recurso del Castillo, a través de sus actividades culturales,como polo de atracción, frente a la fuga de gasto producida por la cercaní-as de la ciudad de Valencia y las grandes superficies comerciales.

RESUM194

Desenvolupamentlocal, comerç iindustria

Page 100: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

laborar proyectos de Formación profesional ocupacional y Talleres ocu-pacionales, de acuerdo a las necesidades reales de demanda del entorno

industrial-comercial, en colaboración con las empresas de la zona y que inclu-yan compromiso de inserción.

- Potenciar la inserción laboral de la población femenina de mediana edad através de proyectos integrales de formación.

- Incentivar la creación de empresas cooperativas de mujeres, no sólo de ser-vicios, sino también empresas de gestión, producción, comerciales, etc.

- Organizar seminarios de orientación laboral para jóvenes que buscan su pri-mer empleo y hacer convenios con empresas para que puedan realizar lasprácticas en las mismas.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 197

E

MESA 5

Desenvolupament local,comerç i industria

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Pilar Carot Vecina

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Formación y empleo

a incorporació de les dones al mercat laboral està provocant en les empre-ses una corrent d'opinió i de reflexió sobre la necessitat d'establir polítiques

pràctiques per conciliar la vida familiar i la professional, siguen dones o homes.

Un estil d'empresa que deuria posar en pràctica coses com la flexibilitat d'ho-raris, l'augment de la duració dels permisos de maternitat i de paternitat, elstreballs compartits, la jornada intensiva, la jornada parcial, el permisos d'aju-da per atendre els malalts o el majors que hi ha en moltes famílies, cursos d'a-juda sobre problemes d'estrés, i altres serveis que tenen com a objectiu ajudarels treballadors en el seu vessant familiar, per tal que dones i homes puguencompartir responsabilitats al treball i a casa.

Però, el creixement d'aquesta demanda no es correspon amb larealitat empresarial, tot i que molts ajuntaments i determinadesempreses han considerat aquest assumpte com a prioritari perals seus ciutadans/nes i treballadors/res.

L'argument d'alguns responsables d'empreses -la vida delsmeus treballadors no és el meu problema- és absolutament cí-nic. Fa falta consolidar una cultura empresarial, i sobretot, undeterminat estil d'empresa que faça compatible de la millor for-ma possible la vida familiar i la vida laboral de les persones.

L'esforç per crear un equilibri entre treball i família deuria ser unainiciativa basada en el respecte del treballador com a persona.

S'ha d'afavorir la cultura de la cooperació dins de les empreses. Lasolidaritat entre empreses i treballadors s'ha d'entendre com unprojecte comú on l'interés és que totes les parts poden guanyar.

Crear un esperit de superació i un sentiment de que es pertany a una empre-sa, i ajudar al creixement dels treballadors, a més de consolidar el necessari fu-tur econòmic de la empresa, que no és equivalent a guanyar sempre el màximbenefici econòmic.

També cal tindre present que a partir d'un cert nivell d'ingressos mensuals -di-ferent per a cadascú, la capacitat de motivació dels diners es redueix com a in-centiu. Voler més diners és un impuls natural en principi, però molta gent noés conscient del fet que tal vegada, allò que realment busca és augmentar laseua autoestima, seguretat, llibertat i qualitat de vida familiar.

La raó final ha d'estar en les persones, no únicament en guanyar diners.L’empresa ha de guanyar diners com a mitjà, però no com a finalitat, i d'aixòAlaquàs és un bon exemple dins de l'entorn del cooperativisme valencià.

Tal vegada puga sonar a utopia, però, quantes realitats presents no naixquerencom a utopia i hui són realitat?

APORTACIONS196

L

MESA 5

Desenvolupament local,comerç i industria

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Vicent Parreño

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

En busca de l’equilibri: unestil d’empresa en Alaquàs

Page 101: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

nstalación en el Polígono de Els Mollons de una guardería para la mujertrabajadora y empresaria.

Recalificación del suelo rústico en suelo industrial.

Instalación de una Oficina de Correos en el Polígono de Els Mollons.

Creación de un acceso desde el corredor comarcal al Polígono de Els Mollons.

Instalación de señalizaciones de Polígonos Industriales, con la identificaciónque corresponda.

Recogida de residuos urbanos en las zonas industriales.

Instalación de cabinas de telefono en los PolígonosIndustriales.

Gestión de una línea de autobús que cubra la zona Alaquás-Polígono Els Mollons-Cementerio.

Creación de una mesa para tratar temas de seguridad ciudada-na, formada por Comercio, Industria y Delegación de Gobierno.

Fòrum de par ticipació ciutadana > 2003 199

I

MESA 5

Desenvolupament local,comerç i industria

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Ángel Miguel Martí Medina

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Comercio e industria

n nuestro municipio, uno de los sectores con una notable presencia es eldel transporte, con gran notoriedad del pequeño transportista empresa-

rio, que a su vez suele ser autónomo.

Con la reciente construcción del Parking de Camiones, se ha dado un pasoadelante, pero no debemos quedarnos estancados en una mera simple conce-sión a dicho colectivo.

Para potenciar que los camioneros depositen sus vehículos en dicho Parkingdebemos de darles un aliciente más, ya que la tasa que hay que pagar para po-der estacionar el camión en dicho recinto es muy elevada, si la comparamoscon otros recintos de similares condiciones.

Para ello habría que establecer medidas tales como: que los ca-mioneros residentes en el pueblo y que tributen con el im-puesto de circulación al Ayuntamiento de Alaquàs, recibanbonificaciones en el pago de las tasas por los servicios presta-dos por el Parking de Camiones.

Con esta medida lo que se pretende es que los camioneros dela localidad, no tengan un coste añadido a sus gastos, por lasencilla razón de que se les obligue a estacionar su camión enel Parking, teniendo que pagar la elevada tasa correspondiente,incentivando a su vez la predisposición a estacionar los camio-nes en dicho Parking, y no estacionarlos en cualquier arcén,con el peligro añadido que este hecho conlleva.

APORTACIONS198

E

MESA 5

Desenvolupament local,comerç i industria

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Jesús Molina Ortega

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Bonificaciones para los pequeños empresario

de transporte

Page 102: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

5

RÈPLICAS

n Alaquàs, el sector comercial de siempre ha tenido un gran peso, sien-do de admirar el porcentaje de incremento de nuevos comercios habido

en los últimos años.

El trato familiar, el conocimiento de la clientela, la adaptabilidad, así como lacercanía, son ventajas a considerar frente a su gran competidor, las grandes superficies.

La actividad comercial mantiene vivos los pueblos, y es por ello, que elAyuntamiento permanentemente ha de encauzar esfuerzos y proyectos haciaeste colectivo, siendo alguno de los aspectos a cuidar, según yo, los siguientes:

- Reducción en impuestos municipales.

- Creación zonas comerciales, con aceras grandes e iluminacióncuidada.

-Dar prioridad al peatón, construyendo parkins públicos, sub-terráneos o abiertos, cercanos a las zonas de mayor afluencia,bien señalizados y a precios asequibles.

- Cuidar al extremo la limpieza del municipio, para crear unclima agradable.

- Incremento de patrullas policiales a pie, con el fin de mejorartanto la seguridad del cliente como del comercio.

Algunas actuaciones son propias del Ayuntamiento y otras requie-ren también de la colaboración del sector comercial, como son:

- Favorecer la formación del comerciante.

- Promoción del asociacionismo.

- Horario de apertura que incluyan la tarde del sábado, con el fin de evitar fugas.

Y como último y no por ello menos importante:

- Campañas compartidas para concienciar al habitante de Alaquàs, de la nece-sidad de crear riqueza dentro de nuestra propia población.

APORTACIONS200

E

MESA 5

Desenvolupament local,comerç i industria

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Antonia Rodríguez Pajares

TÍTULO DE LA APORTACIÓN

Nuestro comercio local

Desenvolupamentlocal, comerç eindustria

Page 103: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

tuals amb millora en els accessos, millora en lasenyalització, millora de la pavimentació dels ca-rrers, millora de la comunicació entre polígons.

• Millora dels servicis dels polígons: transport pú-blic, correus, recollida de residus, seguretat etc...

• Creació de noves zones industrials

• Potenciació de les relacions entre l’Associaciód’empresaris i l’Ajuntament per a determinar lesnecessitats de capacitació laboral i llocs de treballqualificats, el que permetrà la realització de cur-sos, tallers i la incorporació en els instituts de for-mació professionals dels cicles necessaris peradaptar la capacitació dels treballadors a les neces-sitats reals de l’empresariat

Fòrum de par ticipació ciutadanaRÈPLIQUES 203

L’objectiu seria que Alaquàs continue sent una ciu-tat innovadora i que continue progressant econò-micament. Per això cal prendre mesures que peruna banda afavorixquen la implantació de novesactivitats econòmiques i que per altra ajuden a mi-llorar la situació competitiva de les actuals.

MESURES PER A POTENCIAR EL SECTORCOMERCIAL:

• Potenciació de l’associacionisme com a elementdinamitzador i integrador del comerç d’Alaquàs.Sent el canalitzador de les necessitats del comerçcap a les institucions com a assessor permanent del’Ajuntament

• Millorar l’entorn urbanístic de les zones comer-cials del poble, bulevaritzant les artèries comer-cials més important i millorant les infrastructuresde la resta de les zones comercials. Reduint l’altu-ra de les aceres, millorant la il·luminació dels ca-rrers.

• En coordinació amb Cada, l’Ajuntament i laGeneralitat Valenciana s’han d’establir mesures afavor de la formació dels comerciants. Realitzantcursos, seminaris, xerrades etc... que permetenmillorar el nivell dels nostres comerços

• Intentar buscar solució al problema d’aparca-ment amb la creació de Pàrking en altura en la zo-na centre del poble. Una possible ubicació podriaser on estava la cooperativa Ecomediterrània queen l’actualitat és el pàrking de Consum.

• Subvencionar la contractació de residentsd’Alaquàs per part dels comerciants.

• Suprimir/reduir els impostos que repercutits enels comerciants afectats per obres durant la dura-ció d’aquestes

• Afavorir la inversió i modernització dels comer-ços suprimint la llicència d’obres per a aquells co-merços implantats en Alaquàs que renoven lesseues instal·lacions o que canvien d’emplaçament

• Creació de mapes i senyalitzacions comercials.Incorporar plànols al mobiliari urbà on estiguenarreplegats els comerços associats a Cada. Ficar in-dicadors en cada carrer on s’arrepleguen els co-merços existents

• Creació de vacances fiscals de manera que elsimpostos i taxes se vagen incorporant progressi-vament. Així el primer any no pagarien res, el se-gon la meitat i el tercer el que corresponga.

• Crear alternatives d’oci per als caps de setmana(tant per a joves com per a adults) afavorint la per-manència de la gent al poble i animar als comer-ciants a que obriguen els dissabtes per la vesprada.

• Millorar la seguretat als carrers amb presència apeu de la policia municipal

MESURES PER A POTENCIAR EL SECTOREMPRESARIAL

• Vacances fiscals per a la creació de noves empre-ses. De manera que els impostos a pagar s’incor-poraren de manera gradual durant 3 anys

• Creació d’una “guarderia” en un lloc pròxim a leszones industrials, adaptant l’horari a les necessitatsdels treballadors/es

• Subvenció a les empreses d’Alaquàs per la con-tractació de residents en la població de manera in-definida

• Reducció del IAE, Llicència d’Obres per a aque-lles empreses que amplien les instal·lacions o rea-litzen activitats de millora.

• Millora de les infrastructures dels polígons ac-

MESA 5

Desenvolupament local, comerç e industria

NOMBRE/S Y APELLIDOS

Francesc Alos i AlabajosTÍTULO DE LA APORTACIÓN

Potenciació del sector comercial i empresarial d’Alaquás

Fòrum de par ticipación ciudadanaRÈPLIQUES 202

Page 104: II Fòrum ciutadà d'Alaquàscente Parreño Peñarrubia Consuelo Marín Blasco Pedro JuanNavarro Martínez Damian Taberner Andrés Carmen Llacer Martí V icente R. Andrés Guasp Ramón

El II Fòrum Ciutadà d'Alaquàs va ser l’últim acte públic

en què va participar D. Francisco Tárrega García,

per aquest motiu l'Ajuntament d'Alaquàs ha volgut aprofitar aquestes

pàgines per a tindre un sincer record per a qui fóra

Alcalde d'Alaquàs des de 1983 fins a 1991.

En la lectura de les aportacions contingudes en aquest llibre i que van

ser realitzades per D. Francisco Tárrega García descobrim que fins

al final dels seus dies va continuar amb la que va ser la gran dedicació

de la seua vida, que els veïns i les veïnes d'Alaquàs visquérem

cada dia un poc millor.