FLIPARIESN

ÚM

. 12

IES

FLIX

CU

RS

2006-0

7

EDITORIAL

CRÈDITS

SU

MAR

I, E

DIT

OR

IAL I C

RÈD

ITS SUMARI

Revista de difusiMaquetació i Disseny: Optim . 977 404 145

ó gratuïta2

4

4LA DIRECCIÓ COMENTA…

4LA FEM PETAR AMB…

Montse Canals: administrativa de l'IES Flix

4L'IES DIA A DIAL'IES

Flix solidari amb els nens desfavorits

Trobada a Guingamp pel projecte Comenius

Aula d'Acollida

Bingo solidari

Premis concursos de Nadal 2006

El Karaoke de Nadal

Mila Campaña tutoritza un dels premis CIRIT

4DIGUES LA TEVA

Jornada intensiva

La teva arribada a l'IES Flix

Un full a les meves mans

Conferència sobre el dolor crònic a l'IES

4L'AMPA INFORMA

4LES NOSTRES SORTIDES

Senderisme per la vall del Montsant

L'ermita de Sant Bartomeu

Excursió a Tarragona

De viatge per conèixer els viatges de Marco Polo

La via verda en bicicleta

The green track excursion

A trip to Lleida

Anem a patinar sobre gel

Els cicles formatius visiten els Jutjats de Tortosa

4TALLER DE POES-IES

Concurs de poemes Nadal 2006

4VA DE LITERATURA

Juan Valientes!

“Ruquet caga dinerets”

4NO PERDIS EL NORD

Actuacions des de CLIC

Els companys guia

El qüestionari Proust

La lluna en un cove

4TRADICIONARIUS

Sant Antoni d'Ascó

Un repàs a la festa major d'hivern d'Ascó

4LA NOSTRA COMARCA

Rossend Escolà i Cubells, un artista de la Palma d'Ebre

Andreu Carranza Font, un escriptor riberenc

Es crea una nova ZER

Una reflexió sobre el parc fotovoltaic a Flix

El nostre riu

Les eleccions sindicals a l'Institut de Flix

4QUÈ T'HI JUGUES?

Joan Ramon Mur, tot un atleta!

L'IES Flix participa al congrés internacional de jocs tradicionals de Santander

4BUFAR I FER AMPOLLES

Voleu preparar tortetes?

Vols preparar Tiramisú?

4ENGLISH CORNER

“Polvorons” dry floury sweets

Homemade almonds “turró”

“Roscon de Reyes”

El tronc de Nadal

4LE COIN DE FRANCAIS

Un petit test culturel...

Devinettes

Chassez l'intrus

4ME'N VAIG DE L'OLLA

Un parell de web's

4LA TIRA CÒMICA

La temor dels bolets

4EL RACÓ DE L'ARTISTA

Composicions amb materials reciclats

4CONTRAPORTADA

EDITORIAL

Revista FLIPARIES, núm. 12, març 2007 (curs 2006/07)

Edita: IES Flix. C/ Salvador Espriu 1, 43750 Flix (Ribera d'Ebre) - Tel. 977 410 459 -

http://www.xtec.es/centres/e3007233/index.htm - e3007233@centres.xtec.net

Tiratge: 600 exemplars

Portada:

Contraportada:

Equip de redacció:

Correcció:

COL·LABORADORS:

Professors:

Alumnes:

AMPA de l'IES

Aïda Pasarrius i Montagut (3r d'ESO)

Júlia Pujals i Descarrega (3r d'ESO)

Jaume Aresté, Maite Cot, Àngel Fernández, David Martínez i Biel Pubill

Maite Cot

M. Pilar Alcalà, Mar Carranza, Yolanda Domínguez, Cristina Giné, Anna Masip,

Dolors Montagut, Blai Nebot, Àngela Pitarch, Rosa Sales i Susana Sisó.

Marta Aguilà, Raul Alamillo, David Alió, Ricard Arnaiz, Nacho Aroca, Rebeca Ayala,

Alba Biarnés, Tomàs Biarnés, Helena Blanch, Irene Bonfill, Ismail Bouaka, Marina Buera, Marta

Buera, Irina Castellví, Alba Castillo, Cristina Català, Mònica Cervelló, Núria Climent, Arnau Clúa,

Franklin J. Córdova, Raquel Egea, Àlex Esplugues, Carla Fernández, Remei Ferran, Cristina

Font, Ana Garcia, Maria García, Núria Garcia, Cristina Guillén, Pau Guiu, Judit Guiu, Miquel

Jornet, Nerea López Lazcano, Nerea López Serrano, Remei Margalef, Josep Martínez, Ariadna

Miret, Cristina Miricà, Olalla Montagut, Àngels Montaña, Glòria Montaña, Albert Morales,

Yolanda Ortega, Cristina Palliso, Aïda Pasarrius, Maria Pena, Xavier Pérez, Anna Plaza, Aina

Pubill, Júlia Pujals, Ester Rodríguez, Xavier Rodríguez. Héctor Roger, Gerard Roigé, Núria

Roigé, Cristina Sabaté, Ramon Sabaté, Víctor Sabaté, Esther Saladié, Ariadna Salvador, Anna

Sangrà, Beatriz Serra, Gemma Sonet, Berta Treig, Vinyet Treig, Montserrat Vidal, Jordi Vila,

Gerard Viñes, Cristina Wheeler i els alumnes de l'Aula d'Acollida i del CFGS de Secretariat.

Com cada any per aquestes dates tenim el plaer de presentar-vos una nova revista del nostre IES. Una revista que es va cuinant i amanint lentament, des d'inicis de curs, passant per plena època de “cacera” de bolets, fins a culminar a finals de gener, per això els bolets que il·lustren aquesta portada arriben en conserva! Que aprofiti!

Durant aquesta primera meitat de curs han estat molts els esdeveniments que s'han desenvolupat en el nostre centre: les primeres setmanes amb el nerviosisme propi dels nouvinguts, la il·lusió del retrobament dels que ja són veterans, el neguit per conèixer els nous professors i professores, els canvis estructurals de l'edifici amb l'estrena d'una nova aula de música i dels tallers de tecnologia, les sortides que s'han anat fent al llarg del trimestre, una primavera perllongada increïblement fins ben bé Nadal, una esperada nevada que només hem pogut viure i veure virtualment en el Meteocat... són algunes de les notes d'aquesta melodia que és el curs escolar.

Que la màgia dels follets que s'amaguen sota cada bolet us inspirin i us encaminin en aquesta segona meitat del curs a fi que sigueu més creatius i treballadors i que us ajudin a superar amb bones qualificacions el curs.

Des d'aquestes línies volem agrair la col·laboració de tots els que heu fet possible aquesta nova Fliparies. Tanmateix, recordem que aquesta és la revista de tots i totes els que conformem la comunitat educativa de l'institut i que, per tan, estem oberts a acollir totes les col·laboracions i suggeriments que ens vulgueu fer arribar de cara al proper número.

Passeu tots unes bones vacances i no oblideu mai que a l'IES Flix, el vostre IES, sempre hi romandrà el record de la vostra rialla, dels vostres mots, de la vostra mirada, del vostre frec... de la vostra amistat.

3

LA D

IREC

CIÓ

CO

MEN

TA

Edgar Zamora

i David Larrosa;

Nou curs i ja hem començat a un ritme que ja s'ha comentat a tutoria però que frenètic. Tots els projectes iniciats el el teniu a la vostra disposició al despatx curs passat continuen amb el suport de direcció i a la biblioteca. Això va incondicional dels professors i alumnes. suposar fer algunes modificacions al

reglament de règim intern així com 4Al mes de setembre i dins del atribuir noves competències al consell pel sector de professors, Biel Pubill, que projecte Comènius, els professors escolar renova en el càrrec.representants de l'IES Biel Pubill, Montse Nicolau i Susana Sisó viatgen a 4S'ha renovat parcialment el consell 4En el programa Salut-Escola, des Guingamp acompanyats de dues escolar .Aquest any més exitosa que d'inici de curs, una professional sanitària alumnes de 3r d'ESO: l'Aina Pubill i la mai la presentació de candidats com a de l'equip del CAP de Flix visita un cop Núria Roigé, per preparar la primera representants dels alumnes. Dels 12 per setmana l'IES. Aquest pla s'ha fase del projecte “SPIRIT”. L'exposició alumnes que es van presentar (cada implantat per prevenir i combatre els oral amb llengua anglesa que van fer les any se'n presentaven 3 o 4 ) van sortir principals problemes sanitaris que alumnes de l'IES, presentant el nostre elegits Gifré Cid, afecten l'adolescència.projecte davant dels altres socis, va ser impecable. 4Obres. A l'estiu es van acabar les

obres a l'edifici annex. Això ha suposat 4El programa de Biblioteca escolar una remodelació dels tallers de “Puntedu” també ha començat amb tecnologia, una nova aula de música i novetats. L'espai de la biblioteca ha augmentar el nombre d'aules, que ens canviat de cara. Ara sí que llegirem! Un feien molta falta.espai amb un racó de lectura, taules A partir del gener, es canviaran totes les noves d'estudi i el racó de recursos TIC finestres de l'edifici vell per finestres amb 4 ordinadors. La nova d'alumini i així s'evitarà un consum coordinadora, Dolors Montagut, us ha energètic excessiu.engrescat a l'hora del pati amb les lectures a la biblioteca i al final de trimestre amb el concurs de poesia.

4El Pla d'Esport a l'Escola s'inicia amb una comissió formada per pares, professors i alumnes que han programat les activitats per al proper curs i de moment tenen la mateixa bona acollida que el curs passat :rem, futbol, bàsquet, tennis taula, escacs i si té bona acceptació continuarem també amb l'aeròbic.

4En arribar el setembre, després de molt temps, vam veure publicat el nou decret de drets i deures dels alumnes

FEM BALANÇ

LLIBRES GRATUÏTS

4

4També s'han canviat els arbres del 4Des de l'aula oberta i també des de difusió d'aquest serveix que ofereix recinte, que estaven malalts, per altres l'aula d'acollida hem continuat amb el l'IES. S'han fet xerrades a tutoria i s'han de nous. projecte telemàtic “El món dels llibres” començat a difondre uns tríptics

que ens ha permès relacionar-nos amb adreçats a tot l'alumnat del centre 4El centre ha estat dotat amb 8 alumnes d'arreu de Catalunya. També perquè el coneguin i en puguin fer ús. canons d'imatges, ordinadors i equips els de l'aula d'acollida han guarnit Esperem que aquesta iniciativa ajudi a de música que s'ubicaran en diferents l'espai de l'aula amb les seves millorar possibles conflictes que es aules de l'IES. professores, que en tot moment els puguin gestar dins de l'IES i que fomenti

motiven a ser creatius i a millorar en la convivència escolar.4Com diu el mite de Pigmalió (creure l'aprenentatge de la llengua,per crear) una vegada més hem confiat M. Mar Carranza i Pasarriusen la capacitat de convertir en real allò 4I com a incentiu als alumnes amb que només és possible i així hem cregut esperit de recerca, un altre any un en la possibilitat dels nostres alumnes: alumne nostre ha estat guardonat amb tant en les juntes de delegats com en el premi de recerca més prestigiós de l'èxit de la comissió d'alumnes Catalunya per a IES: el premi CIRIT de

recerca i innovació educativa, amb un d'activitats extraescolars que tema tan propi com la vegetació a juntament amb el CASE i d'altres Sebes. La Núria Solé, acompanyada professors han fet una tasca increïble per la tutora Mila Campaña i la directora organitzant el final de trimestre. De la de l'IES, va presentar-se davant d'un mateixa manera, els dinamitzadors del recentment nomenat conseller Josep Pla d'Esport, que amb Pere Prats ja Huguet a recollir la distinció com a han iniciat les activitats. guardonada en un Saló St. Jordi ple de gom a gom al Palau de la Generalitat.4Els alumnes de l'aula oberta, la

Sheila, Jose Luís, Jaume, Alba i Miquel 4Continuant amb les mesures per ens han tornat a sorprendre fent la afavorir la convivència al centre: el decoració nadalenca de l'IES amb un projecte de mediació. La coordinadora pessebre i missatges de pau. Des Pilar Todó i tot un seguit de professors d'aquí moltes gràcies a ells i als seus formats per dur a terme aquestes professors que els han engrescat a fer-intervencions ja han començat a fer ho.

LA D

IREC

CIÓ

CO

MEN

TA FEM BALANÇ

5

la f

em p

eta

r a

mb..

.

-En quins aspectes creus que és important l'AMPA per a la societat?No crec que l'AMPA sigui molt important per a la societat, el que sí crec és que com totes les associacions fomenta les relacions personals, que crec que són molt importants. I en aquest cas, l'AMPA representa el pares dels alumnes del centre i és el mitjà de comunicació amb el centre.-Pel que fa al món de la política, quant temps fa que t'hi dediques?La primera vegada que vaig formar part d'una llista va ser l'any 1991.-Què t'hi ha fet entrar?Les ganes de poder millorar el meu poble, on he nascut i he viscut tota la meva vida.

-De petita què volies ser? l'Institut? La canviaries per un -Per què vas voler ser candidata a

Volia ser infermera, però no va poder altra?l'alcaldia de Flix?ser. M'agrada molt, no és una feina gens M'ho van proposar i vaig acceptar el

-Quan estudiaves tenies algun monòtona sinó tot al contrari. A part repte. Crec que des de l'ajuntament

ídol del qual prenies exemple? hi ha la vessant de l'atenció al públic és des del millor lloc on es pot

Bé, n'hi havia molts. El cantautor (alumnes, pares, professors, etc.) i treballar per al poble i que tothom en

que més m'agradava era Lluís Llach, això m'agrada.surti beneficiat. És a l'ajuntament on

sobretot per les lletres de les seves Referent a l'opció de canviar de s'ha de fer ressò de la veu del poble.

cançons. feina, doncs en aquests moments no Les tasques de les associacions són

-De quins assumptes la canviaria.importants pel que fa a una

t'encarregues a l'administració? -Creus que els alumnes haurien determinada sèrie de gent i

De totes les tasques referents a la de millorar l'actitud?l'ajuntament és el mitjà on podem

secretaria d'un centre. No solament haurien de canviar gaudir tot el poble.

-Per què et vas voler dedicar a d'actitud els alumnes, sinó que -Què n'opines del nou tripartit?

aquesta professió? hauríem de canviar la societat en Ara s'anomena govern d'entesa però

Doncs..., a causa de les ofertes general i donar exemple als alumnes continua sent el mateix tripartit

educatives del centre en aquells perquè ells puguin millorar i valorar d'abans. No puc opinar-ne encara,

temps, l'administratiu va ser la que més tot el que tenen avui en dia.és massa aviat, s'ha d'esperar un

més m'agradava. -Sabem que has estat molt temps i veure'n els resultats.

-Quins altres oficis has realitzat? vinculada en l'organització de la A part de mestressa de casa i mare, Setmana Santa, quina és la teva

Irina Castellví i Gràciacap més. tasca en aquesta celebració

Cristina Palliso i Clua-Quants anys fa que treballes al actualment?

3r ESOcentre? En aquests moments com una Des de l'any 1994, o sigui que farà creient més. Vaig ser presidenta de 13 anys. la confraria de la Mare de Déu dels -En què trobes que ha canviat el Dolors durant més o menys 8 anys, centre en els últims anys? tasca que va ser molt gratificant, ja El centre ha canviat molt per les que veies com a poc a poc anàvem obres d'ampliació que es van fer, és incorporant novetats alhora que molt més gran. també reformàvem o milloràvem allò També han canviat els que ja existia.ensenyaments, la manera d'educar. -Penses que les tradicions s'estan També hi ha hagut canvi en els perdent?alumnes i les seves expectatives. La Una mica sí, crec que avui en dia la tecnologia ha canviat moltíssim: gent no s'involucra tant en les festes. laboratoris, ordinadors, aules Destacaria les festes del Nadal que, d'idiomes..... a més, s'han tornat molt -T'agrada la feina que estàs fent a consumistes.

MONTSE CANALS: ADMINISTRATIVA DE L'IES FLIX

6

L'IE

S D

IA A

DIA

Aquest any fa 8 anys que la any, voldrien recaptar-ne molt educació i és per això que l'IES UNICEF i Correus, conjuntament, més per poder abastar una àrea Flix s'ha sumat, un any més, a treballen per la recollida de més extensa de població aquesta campanya de recollida material d'escriptura per als nens necessitada perquè encara hi ha de material escolar. Tots podem i nenes amb condicions molts nens i moltes nenes al món ajudar! Simplement donant un precàries. Aquesta campanya que necessiten quelcom tan fàcil llapis un escolar en té prou per forma part d'un esforç per d'aconseguir aquí com és un poder escriure durant un any.aconseguir que cada nen i nena llapis per escriure, gomes per del món rebin un ensenyament esborrar o llibres per aprendre a Alba Castillo i Saladiéescolar primari i de bona qualitat. llegir. Cristina Wheeler i MesaDurant la campanya anterior van Hem de pensar que aquests 3r ESOarribar a recollir 121 tones de nens desfavorits tenen el mateix material d'escriptura i, aquest dret que nosaltres a rebre

L'IES FLIX SOLIDARI AMB ELS NENS DESFAVORITS

anteriorment, també n'hi havia hagut una a Holanda a la qual només van assistir-hi professors. També cal recordar que al nostre IES n'hi haurà una al maig.El dia 27 de setembre, vam agafar des de Barcelona l'avió que ens va dur a París. Un cop allí, vam llogar un cotxe i al cap de quatre hores de viatge vam arribar a Guimgamp. Allí ens hi vam estar tots els dies de la nostra estada allotjats en cases de professors de l'institut que ho organitzava. Quan vam arribar, ens vam reunir amb els professors apuntats en el Comènius d'enguany. Hi havia

Els passats dies 27, 28, 29, 30 de setembre i 1 d'octubre, vam anar a França, a un poble de la Bretanya francesa anomenat Guingamp en el context del projecte Comènius. La Bretanya és una regió de França que té una llengua particular, el bretó i tradicions que no comparteixen amb la resta de França.El projecte Comènius consisteix a reunir professors i alumnes de diferents països de la Unió Europea i intercanviar opinions, treballs i experiències. El lloc d'aquesta trobada, aquest any, ha estat a França, al qual vam assistir nosaltres, però

TROBADA A GUINGAMP PEL PROJECTE COMENIUS

L'IE

S D

IA A

DIA

7

L'IES FLIX GUANYA PER SEGONA VEGADA ELS PREMIS BALDIRI I REIXAC

professors d'Holanda, Polònia, Itàlia, Finlàndia, França i Catalunya i dos alumnes més de Finlàndia. Després, vam anar a la casa en què ens vam allotjar durant l'estada. L'endemà al matí ens vam aixecar molt aviat i vam anar a l'institut a veure les instal·lacions mentre els professors treballaven. Després, nosaltres vam haver de presentar el logotip de l'IES per a aquest projecte Comènius.A les tardes, juntament amb els membres de la casa on estàvem i les altres dues noies finlandeses, vam fer sortides pels pobles de la zona, vam visitar els llocs més importants i també vam visitar els llocs més emblemàtics del poble en el qual residíem, Guingamp. Els pobles que vam visitar es caracteritzen pel paisatge amb un destacat relleu, tant per les costes, que són molt abruptes, com per la vegetació, que és molt rica.També vam visitar el Mont-Saint Michel. És un lloc molt emblemàtic de França i es localitza a la regió de la Normandia. Està envoltat pel mar i únicament comunica amb la terra per un braç d'arena. Quan la marea és alta, recobreix les vies d'accés al castell i queda tot envoltat d'aigua, sembla una illa.

Aina Pubill i AmbrósNúria Roigé i Montornés

3r d'ESO

TROBADA A GUINGAMP PEL PROJECTE COMENIUS

8

L'IE

S D

IA A

DIA

Ja sabeu que des de fa uns anys el nostre centre té una aula d'acollida. Entre els nostres objectius està el d'apropar els alumnes d'altres cultures a les tradicions pròpies del poble català i així ho hem fet aquest primer trimestre. Com sabreu entre les festes populars s'ha celebrat la Castanyada i Tots Sants i el Nadal.Per a la Castanyada i Tots Sants vam treballar els rituals dels difunts i la gastronomia típica de la tardor. Els alumnes van elaborar receptes típiques del seu país i també la recepta dels panellets. El dia 31 d'octubre vam celebrar la Castanyada a l'aula menjant panellets i castanyes i recitant dites populars sobre la festa i la tardor.Per Nadal vam guarnir l'aula amb un arbre molt original i dibuixos del Pare Noel, ninots de neu i la felicitació del Nadal en les diferents llengües d'origen dels nostres alumnes. El dia 20 de desembre es van donar els regals de Nadal als alumnes, els dossiers de les activitats del trimestre que havien adornat amb motius nadalencs i vam escoltar i cantar nadales.També en motiu de la celebració del Dia de la Pau i de la no violència, el passat dimarts 30 de gener, vam participar fent diverses activitats, com ara un gran mural.

Alumnes de l'Aula d'Acollida

AULA D'ACOLLIDA

9

L'IE

S D

IA A

DIA

El bingo solidari es va fer el dia 21 de desembre i el van organitzar un grup d'alumnes de 3r d'ESO (David Alió, Nacho Aroca, Cristina Palliso, Ramon Sabaté, Hèctor Roger, Aida Muñoz, Irina Castellví i Iris Prunera). Al principi va vindre molta gent perquè el cartró només valia 20 cèntims, però al final no hi havia tanta gent perquè hi havia més activitats simultànies. El bingo es va fer a l'aula doble i es van recollir 50 euros que es van destinar a la Marató de TV3. Això vol dir que la solidaritat que té aquest institut és molt gran i que un altre any es podrà tornar a fer gràcies a la col·laboració dels alumnes i els professors d'aquest institut. A part d'aquest bingo es van fer més activitats per celebrar el final de trimestre.

David Alió i RequenaNacho Aroca i Martín

Hèctor Roger i Joseantonio 3r ESO

BINGO SOLIDARI

proclamar els guanyadors va ser la Dolors Montagut, però van ser els membres de l'equip directiu els qui van lliurar-los als alumnes seleccionats.Primer, es van donar els premis als guanyadors del concurs de poesia, uns 20 o 25 alumnes, els quals després de rebre l'obsequi

L'atorgament de premis es va havien de llegir la seua poesia. desenvolupar a la Biblioteca. Va Quan va finalitzar l'entrega, es va començar amb una petita fer una breu introducció per presentació i, tot seguit, es va fer començar el lliurament de premis una breu actuació musical a per als participants al concurs de càrrec d'un grup format per cinc o les postals, que van ser 14 sis alumnes de segon d'ESO que alumnes. I d'aquesta manera va tocaven el violí. finalitzar aquest acte.A continuació, van fer l'entrega de premis, l'encarregada de

PREMIS CONCURSOS DE NADAL 2006

10

L'IE

S D

IA A

DIA

1. Ens podries explicar en què 4. Quins són els motius que us consisteixen els premis CIRIT? van motivar a presentar el

treball?Són uns premis que des de fa 25 És un treball aparentment senzill, anys concedeix la Generalitat per però molt ben fet i encaixa a treballs realitzats en instituts, perfectament dins de les tant per a alumnes de 4t d'ESO, directrius que marquen les bases com per als de batxillerat i cicles d'aquests premis.formatius. Són 70 premis en els quals s'atorga un diploma i 500 € 5. Guanyar un premi sempre és per a l'alumne. gratificant, què t'aporta a tu?

2. Amb quins treballs i amb La satisfacció pel reconeixement quins alumnes vau guanyar el del teu treball.premi?

6. Estàs preparant actualment Fins ara hem guanyat dos premis algun altre treball per CIRIT. El primer va ser l'any 2004 presentar?amb Neus Montaña Martínez, Els treballs que estem fent primer sobre les cigonyes a Sebes. I el han de ser avaluats i després segon va ser l'any 2006 amb veurem si hi ha possibilitats.Núria Solé Llombart, amb un treball sobre la vegetació també Ismail Bouakade Sebes. Xavier Rodríguez i Ortiz

Ramon Sabaté i Salvador3. En què consistia el treball Jordi Vila i Piñoldel 2006? 3r ESO

Des de l'abril fins al juliol, Núria va anar totes les setmanes a Sebes a fi de recórrer, observar i recollir mostres de les diferents zones de la reserva. La part més complicada d'aquest treball va ser la classificació per la manca de coneixements botànics.

MILA CAMPAÑA TUTORITZA UN DELS PREMIS CIRIT

El dia 21 de desembre va ser l'últim dia d'institut abans de les vacances de Nadal. Per això, els alumnes que s'encarregaven de les activitats extraescolars, van organitzar diferents actes.Durant les dues primeres hores, els alumnes de l'IES van fer classe, llavors cada aula va organitzar un “pica-pica”: patates, olives..., i a continuació qui volia feia l'amic invisible. Com el curs passat, es va organitzar una ginkama pels alumnes de 1r i 2n d'ESO que va ser d'allò més divertida. A continuació es va iniciar el KARAOKE.

Tots els alumnes es van reunir al gimnàs. Al principi la gent no hi participava gaire, però a mesura que s'anava animant la festa, eren més els qui volien cantar. Però després, per manca de temps, molts alumnes no hi van poder participar, tot i això, vam passar una estona divertida en companyia dels professors i alumnes.

Aïda Pasarrius i MontagutEsther Saladié i Mañà

3r d'ESO

EL KARAOKEDE NADAL

DIG

UES

LA T

EVA

11

QUANTS ANYS MÉSHO HEM DE SUPORTAR?

0

2

4

6

8

10

12

14

Alum

nes

Sí

Alum

nes

No

Professors

Sí

Professors

No

Pare

sSí

Pare

sNo

Alumnes Sí Alumnes No Professors Sí

Professors No Pares Sí Pares No

La jornada intensiva és una jornada laboral feta sense interrupció per l'àpat del migdia, però amb un descans de vint o trenta minuts. Aplicat a l'escola, i a grans trets, consistiria a fer classe durant tot el matí i fer festa a la tarda. Els horaris serien, més o menys, de 8.00h a 15.00h, amb una estona de pati, com ara, per esmorzar.Pensem que la idea de fer jornada intensiva no és gens descabellada i sabem que en altres centres de la Península es fa. És per aquesta raó que hem fet una enquesta als membres de la comunitat educativa de l'IES Flix, per a saber què els semblaria aquesta possibilitat i què en pensen. D'entrada creiem que és una cosa, que tant a alumnes com a professors, agradaria força, en particular perquè a nosaltres, els alumnes, se'ns fa molt pesada la tarda. Per aquesta raó hem preguntat als alumnes de l'IES Flix, als/a les professors/es i també als pares i mares dels alumnes del centre, què en pensaven i, per una vegada, veiem que coincideixen totes les parts implicades.A continuació, en el gràfic de barres, podeu veure els resultats de les respostes dels alumnes, professors i pares:

Conclusions del gràfic

Tant els alumnes com els pares enquestats coincideixen en el mateix. En canvi als professors sembla que els interessi més la idea de fer jornada intensiva, ja que només hi ha hagut una persona que ha dit que no.Per tant, potser fora interessant plantejar al Consell Escolar del Centre la possibilitat d'establir la jornada intensiva de cara al proper curs!

Olalla Montagut i Osuna3r d'ESO

JORNADA INTENSIVA

12

DIG

UES

LA T

EVA

3- Marina Montané acostumada, però els 8- Marina Bueraprimers dies m'hi perdia. Els meus tutors i els altres companys ens han ajudat molt.3- És difícil per a tu 1r d'ESO? Depèn de quina assignatura, les que ja feia l'any passat semblen més fàcils, però estic a secundària i tot se m'ha fet difícil.4- Quina assignatura t'agrada més? Anglès.5- I menys? Ciències Experimentals.

7- Idoia Roger

1- T'ha agradat l'arribada a 1- T'ha agradat l'arribada a l'IES? Sí.l'IES? Sí.2- Què t'ha semblat? M'ha 2- Què t'ha semblat? Doncs no semblat diferent, ja que hem ho sé....passat de primària a secundària, 3- És difícil per a tu 1r d'ESO? i també que hi ha un professor No.per a cada assignatura i una 4- Quina assignatura t'agrada classe per a cada matèria.més? Castellà i matemàtiques.3- És difícil per a tu 1r d'ESO? 5- I menys? Tecnologia.De moment no, ja ho veurem.4- Quina assignatura t'agrada 5- Blanca Ferrús més? Ciències experimentals i socials.5- I menys? Tecnologia.

1- T'ha agradat l'arribada a l'IES? Sí.

Albert Morales i Afonso2- Què t'ha semblat? Bona!3r d'ESO3- És difícil per a tu 1r d'ESO?

No.4- Quina assignatura t'agrada més? Matemàtiques.5- I menys? Música.

1- T'ha agradat l'arribada a l'IES? Sí, m'ha agradat molt. Els amics nous, els professors nous, és una passada i a classe som 22!2- Què t'ha semblat? l'IES és bastant gran. Ara ja estic

LA TEVA ARRIBADA A L'IES FLIX!

13

EL TEMPS

L'INTERROGANT

Quan vaig mirar el full que em va arribar a les mans, només de veure'n el títol no m'atrevia a llegir-lo, però en un moment em vaig adonar que es tractava de “La Marató” i que segurament era una manera de cridar l'atenció per implicar-nos una mica en el tema del qual no coneixia gaire cosa. Però tan sols amb uns dies, amb el bombardeig dels mitjans de comunicació, de la premsa, de les entitats del poble i els comentaris de la gent, segurament sabria de què tractava.Passava full, i totes aquelles paraules en negreta em feien sentir cada vegada més propera al tema. “DOLOR” una paraula que diem molt i hem sentit moltes vegades, però suposo, que no es tracta d'aquest dolor, perquè sinó hauríem d'anar tots al plató de TV3.No es tracta d'un dolor qualsevol, sinó d'un dolor que no et deixa viure, anomenat dolor crònic, un dolor que arriba fins als teixits i el fa, així, diferent del dolor que ens produeix l'entortillada, que la podem tractar amb antiinflamatoris i al cap d'uns dies se soluciona.Aquest tipus de dolor produeix a les persones que el pateixen un malestar a la seva manera de ser, altera el seu ritme laboral, la relació social i familiar.La part teòrica la deixo en mans dels científics, metges i els professionals sanitaris, que segurament tenen molta feina, però la part humanitària, amb la qual tots tenim un mínim d'obligació, no la podem deixar només per a La Marató, ja que, segurament, tenim prop nostre persones que el pateixen.La paraula “DOLOR” ja no m'impressiona tant. M'impressiona el “DOLOR CRÒNIC”.

Marta Buera i Potau3r ESO

Els passats dies 7 i 9 de novembre, els alumnes de 3r i 4t d'ESO de l'institut de Flix vam assistir a una conferència sobre “La Marató”, un projecte que cada any, per aquestes dates, es fa per recaptar fons per a la investigació de malalties i la creació de nous fàrmacs per combatre-les. El tema de La Marató era el dolor crònic, una malaltia que, encara que no ho sembli, afecta moltes persones al nostre país i a tot el món. La xerrada va ser a càrrec d'una estudiant de cinquè de medicina, que va explicar en què consistia el dolor crònic, els diferents tipus de dolor que existeixen, com es tracten, etc. També ho vam poder veure en un vídeo, on es mostraven casos de gent amb dolor crònic; les mateixes persones explicaven en què consistia la seva malaltia, les seves experiències i, fins i tot, com se sentien. El vídeo ens va fer reflexionar, ja que aquelles persones eren persones normals, com qualsevol de nosaltres, i que per casualitat els hi havia tocat viure una vida amb dolor; igual que a ells, ens podria haver tocat a qualsevol de nosaltres.La Marató es va celebrar el dia 17 de desembre, amb diferents actes i amb un programa de televisió a TV3, que va durar tot el dia, on tothom podia trucar a un número de telèfon per donar diners per a la investigació del dolor crònic.

Cristina Guillén i Arnáiz3r ESO

UN FULL A LES MEVES MANS

CONFERÈNCIA SOBRE EL DOLOR CRÒNIC A L'IES FLIX

DIG

UES

LA T

EVA

14

L'A

MPA IN

FO

RM

Asón: l'acollida de tot l'alumnat, la concentració o bé la distribució dels alumnes estrangers a les escoles, el fet de convertir el discurs intercultural en pràctiques interculturals, la sensibilització i formació de docents i pares i mares, la millora de la relació família-escola i la potenciació de la participació. Va fer propostes d'actuació per a cadascun dels reptes. Quant a l'últim repte, va comentar la importància de les AMPA, i destacà, a partir d'unes estadístiques elaborades per ell mateix i el seu equip, la poca participació general dels pares i mares en reunions, tallers, assemblees... Acabà amb una

Un curs més tornem a estar amb El dia 25 d'octubre es va celebrar frase on va transmetre la importància vosaltres per donar-vos la l'assemblea general, on es va del bon funcionament de la comunitat benvinguda al curs 2006/2007 i per informar del canvi de junta, de les educativa: “si hi ha una bona explicar-vos les activitats proposades activitats previstes per aquest curs, comunitat educativa, el centre des de l'Associació de Pares i Mares. les col·laboracions amb el centre i funciona. Si l'AMPA funciona, el Al juny acomiadàvem molts alumnes l'estat de comptes. Hem de destacar centre funciona”.que van acabar la seua formació a la poca assistència de pares i mares També es participà a la Marató de l'IES, molts ja s'han incorporat a la a la reunió. TV3 en col·laboració amb el Pla de universitat i d'altres al món laboral. A El dia 8 de novembre, dins del Pla de Desenvolupament Comunitari de tots els desitgem molta sort en Formació de Zona del professorat, es l'Ajuntament de Flix, oferint rom aquesta nova etapa de la seua vida. va fer una xerrada que portava per cremat en uns petits gots de Alguns, enguany han començat una títol: El procés de dol en nens i ceràmica amb la inscripció de l'AMPA nova etapa a l'IES, il·lusionats i amb adolescents. La directora de l'IES, la de l'IES.la incertesa de com seria el nou sra. Mar Carranza Pasarrius, va El dia 21 de desembre es lliuraren els centre i els seus nous companys i convidar a tots els pares i mares a premis de postals de Nadal, companyes però segur que a hores assistir-hi. organitzat per l'Associació i dirigit a d'ara ja han trobat el seu espai. I La conferenciant, la sra. Alba Closa tots els cursos. d'altres, més veterans i amb Pérez, psicòloga, explicà com es pot Els guanyadors/es de primer curs experiència gaudeixen del dia a dia a enfrontar el dol en la infància i en foren: Helena Blanch Pérez (1r C), l'IES. A tots i a totes us volem donar l'adolescència. Parlà de les etapes Àngels Montaña Faiget (1r A), Àlex la benvinguda al nou curs escolar. de comprensió de la mort, de les Estivill Castán (1r B) i Judith Sans Al principi de curs es va renovar la reaccions dels nens/es i adolescents Serra (1r A).junta que va quedar constituïda de la davant la mort d'un familiar, de l'ajut Els guanyadors/es de segon curs següent manera: que podem oferir els adults tant els foren: Anna Launes Serra (2n B),

professionals d'Educació com els Judit Guiu Estela (2n A), Carla Presidenta: Mercè Castellví pares. Després es referí al suport Sanjuan Ferrús (2n C), Núria Climent Tresorer: Ramon Martínez emocional que es pot donar des del Ranís (2n A), Irene Bonfill Roda (2n Secretari: Antonio Ortiga centre educatiu i de les activitats que C) i Ivan Loba Brevers (2n A).Vocals: Joan Ramon Abelló, Paquita s'hi poden desenvolupar. Durant el tercer trimestre està previst Almansa, Delfina Blasco, Miquel El dia 22 de novembre, a Can col·laborar en la jornada de portes Àngel Griso, Àngels Pérez , Ester Ventura de Flix, el sociòleg i obertes que anualment organitza Prunera i Cristina Suñé. professor de Ciències de l'Educació l'institut i també en els Jocs escolars.

de la Universitat de Lleida, Jordi S'organitzarà un taller de pares i Des de l'AMPA us volem informar de Garreta, va oferir una conferència mares en col·laboració amb l'IES, i les activitats que hem fet el primer titulada Escola i diversitat cultural: també amb l'AMPA del CEIP i l'escola trimestre i les que volem fer durant el diagnosi i reptes de futur. de Flix. segon i tercer: El professor Garreta ens explicà els Des d'aquí voldríem que animéssiu El dia 1 d'octubre vam col·laborar, canvis soferts a l'escola catalana els vostres pares a participar en tots amb d'altres associacions de Flix, en durant el darrers deu anys: la els actes que s'organitzen.el Correllengua. Vam participar en immigració a l'escola s'ha multiplicat l'organització i alguns alumnes de per deu i això ha comportat uns AMPA IES Flixl'IES van llegir el manifest per la grans canvis en l'organització llengua catalana. escolar. Alguns dels reptes actuals

RACÓ DE L'AMPA

15

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

Els dies 26 i 27 d'octubre de 2006 els companys de 2n d'ESO de l'IES Flix vam anar d'excursió al Montsant. Vam sortir de l'institut a penjant. Això va resultar ser molt Aquesta va ser la darrera parada les 9 del matí i vam fer el trajecte de divertit perquè ens balancejàvem i el abans d'arribar a Ulldemolins i, Flix a Ulldemolins, de 65 km, en una pont es movia molt. A les 2 del després, al càmping. Un cop allí, hora i quart. Així és que a les 10.30 migdia, ja érem a les Cadolles vam muntar les tendes i, quan va ja érem al càmping d'Ulldemolins. Fondes on alguns valents van estar tot muntat, vam tenir una hora Vam descarregar les motxilles i vam desafiar el fred i es van banyar en per anar al poble i comprar el sopar deixar tot el que necessitàvem per aquella bassa natural. Allà, quan tots d'aquella nit i l'esmorzar de acampar i vam tornar a pujar a es van haver eixugat, vam dinar i l'endemà. l'autobús amb l'equipatge mínim, vam aprofitar per fer-nos algunes A les 10 de la nit els professors ens l'esmorzar i el dinar. L'autocar ara fotos. van cridar per anar a fer el joc de nit. ens va deixar en una esplanada, dalt Pels volts de les 3 de la tarda, vam Vam jugar a un joc anomenat de la serra de la Llena, i aquí els reprendre el camí cap a l'ermita de “Caçador!!!”. Vam estar jugant fins a professors ens van explicar el Sant Antoni, on vam tenir molt temps les 23.30. Llavors, vam tornar al trajecte que faríem. Havíem de per descansar. Alguns van fer el càmping, tots cansats i alguns plens baixar fins a baix de la vall del riu pròpiament dit, descansar! Però de rascades. Tot s'ha de dir, també Montsant i després remuntar-lo fins d'altres van aprofitar per jugar... i hi va haver algú que es va trobar a Ulldemolins. En principi uns 7 mullar-se a base de bé!!! malament i va haver de deixar de quilòmetres però nosaltres pensem El resultat va ser gent menys jugar i tornar al càmping abans que van ser molts més! cansada que abans i gent mullada i d'hora. Els professors ens van donar Vam començar el descens que ens encara més cansada. permís per estar una estona parlant havia de conduir a l'ermita de Sant Bartomeu. Els professors ens feien passar per camins pedregosos i enfangats, més d'un va caure! A mig camí ens vam aturar a una balma i ens van explicar que es feien servir de refugi pels pastors i també per aixopluc pels pagesos dels voltants. Al cap d'una hora i quart, vam arribar a l'ermita de Sant Bartomeu. Allà la Pilar ens va explicar la història de l'ermita i de Fra Guerau (un monjo que buscava el contacte amb Déu) i vam tenir estona lliure que vam aprofitar per conèixer els voltants, saltar i escalar per les roques.A la 1:15 vam continuar la nostra excursió en direcció a Cadolles Fondes. Vam passar per davant dels Tres Jurats i vam creuar un pont

SENDERISME PER LA VALL DEL MONTSANT

16

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

en diferents tendes, però a les 00:30 ens van fer anar cadascú a la seva. De tota manera, de dormir... res de res!!! Va ser divertidíssim passar tota la nit al càmping, anant d'una tenda a l'altra i xerrant!L'endemà, morts de son, ens vam començar a vestir i vam esmorzar el que vam poder! A tres quarts d'onze, ens posàrem a caminar en direcció a l'ermita de Santa Magdalena. Baixàrem una pendent fangosa i pedregosa, fins que vam arribar al pas d'un petit rierol, que vam haver de travessar. Després va tocar la pujada (més d'un company comentava que semblàvem “cabres”, pujant aquell camí!). Al cap de 10 minuts vam fer una petita parada per esperar els companys que s'havien quedat enrere. Després de tornar a caminar dues o tres costes, vam arribar a l'ermita de Santa Magdalena. Allà, la Pilar ens donà unes explicacions sobre l'ermita. Després, vam tenir tres quarts d'hora de descans: Biel, va aprofitar per buscar bolets, altres ens vam dedicar a explorar el bosquet del voltant, alguns descansaven i altres feien el “ruc”. Després del descans, ens va tocar jugar. Era un joc bestial! Es tractava de fer curses de relleus, arribant a un punt i fent 15 voltes els nois i 12 les noies, entorn al seu eix. A continuació havien de sortir corrents a donar el relleu! Finalment, tots mig marejats, ens vam fer una foto de grup i vam continuar el camí cap al poble on ens esperava un bon dinar a la Fonda Tolrà!A les 4.30 de la tarda vam arribar a Flix, rebentats i esgotats. Sort que ens esperaven els pares. Va ser una sortida molt divertida encara que també molt cansada!

Pau Guiu i RofesJudit Guiu i EstelaNerea López i Lazcano2n d'ESO

SENDERISME PER LA VALL DEL MONTSANT

17

PROHIBIT ALS PARES

És una de les més antigues i amagades del Priorat. Uns homes i unes dones plens de misticisme i espiritualitat van començar a aixecar les primeres ermites i monestirs d'aquesta serra. Eren els temps de Pere de Montsant, Ramon de Vallbona, Fra Guerau Miquel, etc. Van donar a la muntanya el seu nom actual i van impregnar-la d'un cert caràcter sant i místicL'ermita de Sant Bartomeu es troba en una barrancada lateral del congost del Fraguerau. La fundació de l'ermitori es troba vinculada a la figura de fra Guerau, un ermità del segle XII, a cavall entre la història i la llegenda. Aquí l'asceta Guerau hi tenia la seva casa, formada per dues enormes penyes que s'apuntaven l'una amb l'altra, amb un forat al cim que li permetia fer foc. Té diverses cambres i al mig hi ha un degotall d'aigua que cau dins d'unes bassetes. A l'interior de la balma, Fra Grau construí la capella dedicada a Sant Bartomeu. Anys després s'aixecà, a la placeta davant de la cova, l'ermita. És una petita capella d'una nau amb absis rodó, volta de canó de pedra, un xic apuntada, amb portal situat a la façana nord i campanar d'espadanya. Avui, al seu costat, s'aixeca un alt i esvelt xiprer.

Mònica Cervelló i AranCarla Fernández i MontañaEster Rodríguez i Esteve2n d'ESO

En els seus inicis, l'ermitori formava part del territori del monestir cistercenc de Bonrepòs. Amb la desaparició d'aquest monestir, a la segona meitat del segle XV, Sant Bartomeu i el seu entorn -anomenat la Quadra de Fraguerau- van passar a ser propietat de la cartoixa d'Scala-Dei. Amb la desamortització dels béns d'Scala-Dei, el 1835, va passar a Ulldemolins.

L'ERMITA DE SANT BARTOMEU

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

18

TRECE AÑOS DE BLANCA

El passat dilluns dia 16 d'octubre, apunts i esports. En aquest diari, els alumnes de 3r d'ESO del però, no hi ha secció d'esports. A crèdit variable de revista vam canvi s'entrega cada dia al lector anar d'excursió a Tarragona. una publicació especial que es En arribar a Tarragona vam anar diu el 9, que ha estat el primer a visitar la redacció del diari El diari d'esports editat en català.Punt. Allà ens van explicar com L'horari és el següent:feien el diari. - Al matí els periodistes busquen Aquest és un diari català que es informació, a través de les rodes publica a Catalunya per edicions: de premsa i els seus contactes, i Camp de Tarragona, Penedès, informen els caps de secció de Barcelona, Vallès Occidental, les previsions que tenen per a Barcelonès Nord, Maresme i aquest dia.Comarques Gironines. Els caps de secció es reuneixen Dins del diari hi ha el consell de per determinar i posar en comú redacció que està format per gent què hi ha i preveure quina notícia que no hi treballa. Són persones serà més important i quin espai de diferents àmbits de la societat es destinarà a cadascuna. que es reuneixen una vegada al - A primera hora de la tarda es mes i donen la seva opinió sobre maqueten les pàgines i es el diari i comenten què els ha comença a escriure el diari.semblat. - A la tarda, en una segona Les persones que treballen al reunió, es confirmen els temes i diari s'organitzen en diferents l'espai que se'ls ha donat.seccions: direcció, caps de - Al vespre, en una tercera reunió secció, redactors, fotògrafs, es decideix què es posarà a la maquetadors, gràfics, arxiu, portada.correcció, tancament. - A les 24h ja ha d'estar tot Per fer el diari es basen en acabat i es porta a la impremta.diferents fonts d'informació:

Per completar el viatge, a la tarda vam anar a visitar una exposició - Notícies: cròniques, de la fundació “La Caixa” sobre entrevistes, notícies, reportatges.Marco Polo. Va ser interessant - Departament de distribució: encara que al final una mica quiosc i subscriptors.llarga.- Departament de vendes: cap La sortida em va agradar molt

comercial, comercials i sobretot la visita al diari.

departament de producció (anuncis).

Aina Pubill i Ambrós- Col·laboradors: crítics i 3r ESOarticulistes.

Totes les notícies han de respondre les següents preguntes:què?, qui?, com?, on? i quan?Com passa a tots els diaris, les notícies es distribueixen en seccions:Portada i contraportada, Països Catalans, punt de vista, societat, política, europa-món, punt divers, economia, cultura-espectacles,

EXCURSIÓ A TARRAGONA

Today, 18th January all the people of 1st of ESO go to Lleida.First,we have breakfast in a park. After it, we go to the theatre.In the theatre we see a play called “ School Days”. It is about three students: Carla, Maggie and Amy. They are sharing a flat in Liverpool.They are all first year students at LIPA,the Liverpool Institute for the Performing Arts. The protagonist can sing very well !!When we finish watching the play we have lunch in High Street and we also go shopping for a while. Then, at ten to two we meet together again to go to the cathedral “La Seu Vella” of Lleida. In the cathedral we visit and look at three parts: the church, the cloister and the belfry.After that, we take the bus because we have to return to Flix.

Marina Buera i Potau1r ESO

A TRIP TO LLEIDALES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

19

El dilluns dia 16 d'octubre els alumnes de 3r d'ESO vam anar d'excursió a Tarragona per a visitar el diari el Punt i conèixer els viatges de Marco Polo a través d'una exposició de l'obra social de “La Caixa”.

L'exposició de Marco Polo ens va agradar molt. Estava molt ben presentada i amb l'ajuda d'una guia vam poder fer un viatge als viatges fantàstics d'aquest “turista” venecià del segle XIII.

Una mica d'història:

Marco Polo va néixer el 1254 a l'illa de Kòrkula, a l'antiga costa iugoslava, llavors part de la República de Venècia.

El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a l'Àsia abans del seu naixement. Marco Polo tenia 6 anys quan el seu pare i el seu oncle van tornar a marxar cap a l'est en el seu primer viatge a la Xina. Quan van tornar a Venècia, Marco ja tenia 15 anys i la seva mare s'havia mort.

Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou Papa Gregori X com a encàrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina. Així que, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'est. Van travessar Armènia, Pèrsia i l'Afganistan fins arribar a la Xina, recorrent tota la ruta de la Seda. La tornada la va realitzar pel mar de la Xina fins a Hormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Venècia.

Potser no ho sabeu, però ell no va escriure mai ni una sola línia del seu famós llibre de les Meravelles. Resulta que quan va arribar a Gènova va ser empresonat per les autoritats a causa d'una baralla, i va ser mentre estava a la presó que va dictar a un escrivent professional, Rustichello, les seves aventures.

Moltes de les seves observacions són precises i comprovables i gràcies a ell Occident va tenir coneixement d'aquelles terres llunyanes. Sabíeu que Marco Polo va ser l'importador de les ulleres, el gelat i la pasta, i que era conegut a la seva ciutat com a Messer Milione, a causa dels seus relats sobre les immenses riqueses d'Orient. Al final de la seva vida va escriure un segon relat sobre les seves aventures a la Xina. Abans d'expirar en el seu llit de mort, el 1324, va declarar que no havia explicat ni la meitat del que va veure!

Alba Biarnés i Martorell Olalla Montagut i Osuna

3r d'ESO

DE VIATGE PER CONÈIXER ELS VIATGES DE MARCO POLO

El passat 14 de desembre els alumnes de Grau Mitjà de Gestió Administrativa, Superior de Secreta-riat, Mitjà d'Electromecànica i 2n de Grau Superior d'Instal·lacions Electrotècniques, acompanyats dels professors Dolors Ferreres, Pilar Sánchez, Pilar Fadurdo i David Martínez vam desplaçar-nos a Tortosa per assistir com a públic a diversos judicis celebrats al Jutjat Social d'aquesta ciutat.

Ens vam dividir en dos grups a causa de les reduïdes dimensions de la sala.

El primer grup va assistir a un judici per acomiadament improcedent. El cas és el següent:

El supermercat Lidl va acomiadar un dels seus treballadors. El treballador va demandar el supermercat. La part demandada no va aportar proves ni testimonis, la part demandant va aportar un testimoni, la caixera d'aquest supermercat, la qual va destacar el bon comportament del treballador acomiadat, dient que feia més feina de la que li pertocava. Tant el testimoni com l'advocat defensor van fer constar que el treballador i la nova encarregada havien mantingut una relació amorosa, que en acabar-se va dur l'encarregada a acomiadar el treballador sense un motiu aparent.

El jutge va deixar el cas vist per sentència.

En el cas que va veure el segon grup, també d'un acomiadament improce-dent, el treballador d'una empresa subcontractada per fer la instal·lació elèctrica en un edifici a Ferreries (Tortosa) deia que l'havien acomiadat sense pagar-li cap indemnització. L'empresari explicava que no l'havien acomiadat, que en dir-li l'encarregat que acabés bé la feina s'havia enfadat i havia marxat, i ja no va tornar. L'encarregat va declarar com a testimoni confirmant la versió de l'empresa, afegint que en el moment de marxar el treballador va amenaçar de trencar tot el que ell havia fet a l'obra.

El jutge va deixar el cas vist per sentència.

L'experiència va ser molt interessant per a la majoria dels que hi vam assistir ja que era la primera vegada que hi anàvem. Va ser una bona oportunitat per veure a la pràctica el que estudiem a la teoria.

No sabem encara el resultat, però estem a l'espera!

CFGS DE SECRETARIAT

ELS CICLES FORMATIUS VISITEN ELS JUTJATS DE TORTOSA

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

20

Una mica d'històriaEl projecte de la Val de Zafán fou aprovat a les darreries del segle XIX (1880). Havia d'unir les poblacions de Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Alcanyís i Terol amb Saragossa. Les obres van començar i als anys vint ja hi havia fets tots els treballs d'infraestructura (esplanació, construcció de túnels i estacions) de tot el trajecte. Durant la Guerra Civil es van accelerar tots els treballs i l'any 1954 es va poder inaugurar el tram entre Tortosa i Alcanyís, des d'on s'enllaçava amb Saragossa. Amb el temps, però, van quedar

principals reivindicacions dels eliminats els trajectes entre Sant

habitants de les Terres de l'Ebre, Carles de la Ràpita i Tortosa i el Itinerari que vam realitzar:que veien, en aquesta nova línia que havia d'unir Alcanyís amb

fèrria que els unia amb Aragó, el Vam sortir de Flix a les 9 del Terol, tot i que les

futur del seu desenvolupament matí, amb autocar, cap a Horta infraestructures estaven ja

comercial, econòmic i turístic, de Sant Joan:construïdes.

sobretot si s'aconseguia obrir el Horta de Sant Joan. La vila està Després de 16 anys de tram que connectava Tortosa situada dalt d'un turonet a 543 m funcionament de l'únic tram de la amb el port comercial de Sant d'altitud i té una població Val de Zafán que s'havia posat Carles de la Ràpita. Tots els aproximada de 1500 hab. Horta en marxa, RENFE va decidir intents, però, van fracassar i va esdevenir universal arran de clausurar la via tot al·legant que RENFE va optar per les dues estades de Picasso en no era rendible. Durant molt de desmantellar la via i abandonar aquesta població; la primera l'any temps la reobertura d'aquesta via les estacions l'any 1973. 1898 i la segona el 1909. El de comunicació va ser una de les

pintor es va inspirar en els carrers, els paisatges i la gent del poble per crear les obres iniciadores del cubisme. L'antic Hospital acull actualment el Centre Picasso. Aquest museu mostra la reproducció de les obres del pintor realitzades durant les dues estades que féu a Horta.

Aquí a Horta vam llogar les bicicletes a l'empresa ESGAMBI. Mentre ens anaven explicant l'itinerari que faríem, les normes bàsiques de conducció, ens donaven les bicicletes i els cascs, aprofitàvem per esmorzar. Tot plegat, vam estar una bona hora abans no vam començar la marxa.

L'excursió començava cap a les

LA VIA VERDA EN BICICLETALES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

21

CARTAS DE DESAMOR...

UN PROBLEMA “REAL”

comanda d'Horta. Prat de Comte ha estat escenari de diversos enfrontaments bèl·lics al llarg de la seva història (Guerra dels Segadors, Guerres Carlines i finalment la Guerra Civil, durant la qual el poble va haver de ser evacuat davant l'escomesa de les tropes franquistes).

A continuació i encara no més lluny d'un quilòmetre arribàvem per fi al santuari de la Fontcalda on vam aprofitar per dinar.

El santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda actual es va començar a edificar l'any 1753. És d'estil neoclàssic, d'una sola

onze del matí. Travessàvem un s'inclouen a la Denominació nau amb volta de canó i petit parell de carrers del poble i d'Origen Terra Alta. L'oli i les creuer de cúpula vuitavada. El ràpidament sortíem en direcció a ametlles tenen també importància paisatge és característic i agafar la via verda que està i els arbres fruiters estan prenent singular, configurat per la roca asfaltada. Aquí ja hi van haver els força embranzida. Podeu calcària i el riu. La font d'aigua primers accidents del dia! contemplar grans camps amb mineromedicinal, que brolla a uns Algunes caigudes i sortides de vinyes una vista molt 25 graus, es coneix popularment cadena de les bicicletes, però res característica de la comarca. amb el nom dels Xorros. d'important. Després d'una bona estona que S'havia fet molt tard, eren les 4 De cop i volta ens vam trobar al vam aprofitar per menjar, beure i de la tarda i els mestres no mig de la via verda i, ràpidament, jugar, vam tornar a agafar les sabien si continuar fins a Xerta, els primers túnels! N'hi vam bicicletes i al cap d'uns 4 que era el lloc on inicialment trobar un munt, més de trenta!!! quilòmetres, aproximadament, havíem quedat amb l'autocar, o Aquests primers túnels ens van vam arribar a l'antiga estació de bé trucar i que ens vinguessin a fer molta impressió. Eren llargs, Prat de Comte. buscar a quatre quilòmetres de la sense llum, ens costava circular- Fontcalda, a l'estació de Pinell de El poble de Prat de Comte hi sense caure i, evidentment, les Brai. Per acabar-ho d'arreglar queda allunyat de l'estació, té uns caigudes eren contínues, però havíem tingut una roda trencada i 200 habitants i, com a la resta nosaltres com si res. Així vam ens feia endarrerir encara més dels pobles de la Terra Alta, tot continuar una bona colla de sort que els companys de curs indica que es poblà en temps quilòmetres fins arribar a l'estació són molt apanyadets i ho van dels templers. És segur que al de tren de Bot on vam parar i la arreglar. Finalment els mestres segle XIV pertanyia als professora Pilar Todó, que és van decidir anar fins al final. hospitalers i estava integrat a la d'aquest poble i ens acompanyava, va aprofitar per endur-se'n uns quants que havíem patit caigudes, rascades i altres cops per tal de curar-los.

Estació de Bot. El poble queda molt a prop i té una població d'uns 850 hab. L'ocupació del lloc va iniciar-se en el temps dels ibers. És un poble eminentment agrícola, on la vinya és el cultiu més important i els seus vins

LA VIA VERDA EN BICICLETA

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

22

Calia, però, que no ens aturéssim gens i que, amb un mestre davant i un altre al final de tot, tothom anés pedalejant al seu ritme. Quedaven més de vint quilòmetres per endavant!

Vam sortir, doncs, i al cap de no res vam trobar l'estació del Pinell de Brai. El poble, que queda a uns 6 km, té, entre d'altres atractius, "la Catedral del Vi", un gran celler cooperatiu d'estil modernista obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, i el recentment inaugurat Centre d'Interpretació de la Batalla de l'Ebre amb l'exposició permanent de “Les veus del Front”.

La vam passar sense ni parar-nos i tothom a tota velocitat pedalejant cara avall, passant pel congost del riu Canaletes, pel mig de molts túnels, en direcció a Xerta. Després de força estona de camí ens vàrem trobar l'estació de Benifallet.

Benifallet és un poble d'origen morisc situat als peus de la vall de Cardó. La via no passa pel municipi sinó que aquest queda a l'altra banda de riu. Un dels atractius del municipi són les coves Meravelles, unes formacions càrstiques d'increïble valor. A partir d'aquí comencem a veure el riu Ebre, el paisatge també canvia, dominat pels tarongers que ens porten fins la desembocadura del Canaletes a l'Ebre.

Ara ja sabíem que quedava poca estona, el següent poble seria Xerta i encara faltaven uns quinze minuts per a les cinc de la tarda, hora en què estava previst que ens recollís l'autocar. Calia un darrer esforç i, ara amb més entusiasme, vam fer el recorregut que faltava sense ni adonar-nos-en. A les cinc en punt estàvem tots a l'estació de tren de Xerta. Va ser una excursió súper divertida, diferent. Ens ho vam passar molt bé i vam poder veure el bon estat de forma dels nostres companys i mestres, en particular de la Carme i la Pilar. Llàstima que no fem sortides com aquesta més sovint!

Helena Blanch i PérezÀlex Esplugues i VidalGemma Sonet i Guiu

Berta Treig i Carranza (1r ESO)

LA VIA VERDA EN BICICLETAth

Last Thursday 9 of November, we went to the Green Track excursion. We took the bus in Flix and we went to Horta de Sant Joan. There, we rented the bikes and put on our torches. We were ready to start our adventure! We were cycling a lot of time before arriving at the station of Bot. During this route, some children fell down their bikes because there were long tunnels without any light, but a teacher treated their wounds. In the station of Bot we had breakfast and then we continued riding our bicycles until we arrived at La Fontcalda. There was a little river and we had to cross it, without getting off the bike. We had lunch in La Fontcalda. In the afternoon, we went cycling to Pinell de Brai. It was late and we had to arrive at Xerta. The teachers didn't know what to do: if stopping there or continuing to Xerta. Finally, they decided to go to Xerta but we had to ride the last stretch without stopping. We achieved what we had planned. We put the bikes on a special lorry. Then we got on the bus and said “GOOD BYE” to our first excursion.I had a good time and I would like to repeat this excursion some other day.

Glòria Montaña i Faiget1st ESO

THE GREEN TRACKEXCURSION

"Una via fèrria que mai es va completar" Diari de Tarragona (3/1/2001) La informació que apareix s'ha extret de http://www.xtec.es/crp-baixebre/ViaVerda/index.htm

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

VIOLÈNCIA EXCESSIVA

El passat 20 de desembre els alumnes de 1r d'ESO vam fer una sortida a Barcelona per anar a patinar sobre gel i visitar el mercat de Santa Llúcia. El viatge va resultar llarg i pesat però un cop vam arribar al camp del Barça tot el nostre cansament es va acabar de cop i volta, sobretot quan vam passar per davant de la Masia i vam veure tots els jugadors del primer equip del Barça que estaven entrenant! Dalt de l'autocar ens vam posar a cridar com uns desesperats.Tot seguit, vam entrar a les pistes de gel. Allò era una passada. Cada moment queia un company o altre, els que podien feien carreres, uns altres anaven patinant agafats de la mà i uns altres, sense deixar la barana.Però el millor encara havia de venir. Un cop vam sortir, ens vam trobar que els jugadors de la plantilla del Barça anaven sortint amb els seus cotxes del pàrquing de l'estadi. Vam esperar una bona estona i vam poder veure Xavi, Edmilson, Deco...Després, l'autocar ens va conduir fins al Maremagnum on vam tenir estona lliure per menjar i passejar i, després, vam fer cap al mercat de Santa Llúcia on ens vam divertir comprant-nos gorros de Pare Nöel i passejant per les firetes.

Alumnes de 1r d'ESO

ANEM A PATINAR SOBRE GEL!

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

23

24

TALLER

DE P

OES

-IES

QUÈ HEM DE FER? Quan eres petit i existia la pau.1r premi de 1r cicle de català Hagamos un esfuerzo

El teu cor crema usemos la imaginación...Em pregunto,De por i tristesa. para soñar un mundo sin guerras,per què passa?La música calla, ningún niño sin escuela,Rumio, però no ho entenc.Sols queda la guerra ninguna familia sin hogar.Penso, però no ho comprenc.

Hagamos un esfuerzo:I no pots evitar volvamos a soñarNomés veig imatges,Sentir aquesta pena, que todo esto es realidad.que es graven a la meva ment,Quan veus el teu jardícom un nen a la guerraConvertit en cendra. Xavier Pérez i Sánchezo una nena estesa al terra.

3r ESOMolts dels amics que teniesQuè hem de fer?No tenen ni casa ni vida.Em pregunto al matí. ¿NAVIDAD?I les bombes que cauenNo puc veure patir 1r premi de batxillerat de castellàT'han pres la teva família.nens com jo o més petits.

¿Qué se puede decir de la Navidad?No ets gaire gran En un mundo sin paz.Viuen amb pobresa,I tens por de la mort, Te oigo que hablas de regalossense roba ni menjar,Però creus que ja ara Eso no importa hoy…veuen morirNo t'importa anar-te'n.i de les guerres mai la fi.

He oído en el telenoticiasTota la teva infantesa que hay muchos muertos en Irak.Hem de pensar... Ja ho tinc!Destruïda en tan sols uns segons. ¿Y qué hacemos con los vivos?Però tots hi hem de col·laborar.I aquella esperança, Ir de compras a la gran ciudad.Un bocí de paCom els ocells ha marxat al sud.alimenta una boca petita,

Hemos puesto una ventana negramil bocins de paSaps que per als que t'ataquen frente a la realidad.ajuden a donar vida.Avui és dia de pau. Y no sentimos ni nuestro propioI ja no pots entendre ---------------------------------------------- Evitarem el sofriment constant,El perquè t'ho estan prenent tot. corazón.de tanta gent important,

Con su llanto lleno de dolor.nens que moren de fam,Si avui va néixer el Messies,sense poder fer cap reclam.i ell volia la pau. Cada año peor.Volia que tota la Terra Aviones de guerraQuè ens donaran a canvi?Fos de tots els humans. decoran nuestroUn somriure els més petits,

------------------------ televisor.unes gràcies els pares i gransSi ells segueixen les seves Sin piedad.i la satisfacció d'haver ajudatParaules, per què fan això?als més necessitats.Per què no van a casa ¿A eso le llamamos Navidad?I ens tornen el nostre país? Las vacaciones,Àngels Montaña i Faiget

ir de compras y el champán.1r ESOMaria García i Barberà1r BAT A ver si alguien crece

AMISTAT y abre la ventana,1r premis de 2n cicle de català que aquí aún hay gente

COMPAÑEROS que sueña en Navidad.Que bonic és compartir 1r premi de 1r cicle de castellàuna història amb un bon amic. Cuando seas muy valiente,Ell et sap escoltar Un pupitre vacío, sal a la calle y escucha:quan la resta sols saben sentir. un compañero que falta. Se oye una música tiernaEll t'ajuda sense demanar Un preocuparse por él. que habla de esperanza y de paz.i els altres alguna cosa volen Una buena causa.aconseguir. A veces no nos damos cuenta ¡Oye! ¡Qué hoy es Navidad!No hi ha res millor que l'amistat, de lo importante que es No te quedes sin hacer nada.estimar i sentir-te estimat. que nuestros compañeros y amigos Puede que esta vez,

se sientan bien. si luchamos de verdad…Cristina Guillén i Arnáiz Podamos hacer,3r ESO Marina Buera i Potau que la próxima Navidad

1r ESO sea de verdad.

SENTS UNA MÚSICA1r premi de batxillerat de català SOÑEMOS Maria García i Barberà

1r premi de 2n cicle de castellà 1r BAT Sents una músicaQue et fa recordar Soñemos...

CONCURS DE POEMES Nadal 2006

VA D

E L

ITER

ATU

RA

CHRISTMAS1r premi de batxillerat d'anglès

Like a present,Christmas comes.Every year in a different way,but always the same.

Never dreaming…It's impossible to do.Although you thinkyou are an adult.

If you have a cribwith moss and flour,you think you are into itonly for a moment.

And on New Years Eve,when you drink champagne,you think about your parentsabout years in the past.

Like a childin the Epiphany,you feel thatthis is true.

Although you grove,always, at Christmas,you will belike a child, in the past

Maria García i Barberà1r BAT

CONCURS DE POEMESNadal 2006

Hi havia una vegada un jove que vivia trencava les pedres amb los punys. amb sa mare. Un dia, va decidir anar a Baix es va trobar un aire molt calent i va fer fortuna pel món i li va dir a sa mare: cridar:-Mare, me'n vaig a fer fortuna. -Pugeu-me que no puc passar.-A on, fill meu? El van pujar i va baixar el que movia les -No ho sé, pel món. muntanyes.Camina que caminaràs va trobar un Va passar l'aire calent i es va trobar home que trencava les pedres amb los amb molt de foc i va cridar:punys. -Pugeu-me que no puc passar.-Quant guanya, senyor? El van pujar i va baixar Juan Valientes. -Pos si ve amb mi, n'hi donaré dos. Va passar l'aire calent i també el foc. Es Se'n van los dos, camina que va trobar amb tres xiques molt guapes caminaràs. Pel camí troben un altre que estaven encantades. Una estava home que movia les muntanyes amb les encantada per un lleó, l'altra per una mans; serp de set caps i l'altra per un dimoni.-Quant guanya, senyor? Juan Valientes va lutxar amb el lleó i el -Un duro. va guanyar.-Pos si ve en natros n'hi donaré dos. Després va lutxar amb la serp dels set Se'n van anar los tres, camina que caps i la va guanyar.caminaràs i es va fer de nit. Al mig del I per últim va lutxar amb lo dimoni i bosc es van trobar una caseta on hi també el va guanyar.havia llum, van entrar-hi i el foc Les xiques, una a una, es van d'enterra estava encès. Es van posar a desencantar i va resultar que eren filles fer el sopar, mentre el feien es va sentir del rei.una veu que dia: Lo rei agraït d'haver recuperat a les -Si no poseu foc a la pipa no sopareu i seues filles, va deixar que es poguessin boom!! la cassola al terra. casar amb ells.Van tornar a ficar la cassola al foc i cap Juan Valientes es va casar amb la filla d'un ratet tornen a sentir la veu que dia: menuda.-Si no poseu foc a la pipa no sopareu i I d'aquesta manera va fer fortuna!!!!!!!!boom!! la cassola al terra. Aquest conte s'ha acabat i aquí mos Llavors, es posa a fer el sopar Juan ham quedat!!!!Valientes i tornen a sentir la mateixa veu, però ell agafa un gavinyet molt Informant: Mercedes Caballé Cuadrat, gran i pega cop al fumeral i va caure un 76 anystros d'orella. La sang que queia anava Irene Bonfill i Roda baix d'un pou. Llavors els tres van dir: 2n d'ESO-Ham de mirar on va aquesta sang.El primer en baixar va ser el que

JUAN VALIENTES!!

Una vegada hi havia tres germans pobres que vivien amb la seva mare. Faltaven sis mesos perquè fos Nadal i no tenien res. Els tres germans van decidir anar a buscar feina. Van començar a caminar i van arribar en un punt en què el camí se separava en tres, cada un va agafar un camí diferent i van quedar de trobar-se en aquell mateix punt al cap de sis mesos.

El germà gran va trobar una feina en què li pagaven tres rals, el germà mitjà en va trobar una altra en què li pagaven dos rals i el germà petit per més que buscava no trobava res perquè era molt petit. Faltave molt poc per a tornar a casa i ell no havia aconseguit ni un ral. Anava caminant pel carrer i un home vell li va preguntar què li passava, el nen li va explicar i l'home li va dir que tenia una solució per a ell. Li va donar un ruc que era tot negre i que tenia una estrella blanca al front, i li va dir que si li deie “ruquet, caga dinerets”, el ruc ho faria. El nen va agafar el ruc i se'n va anar a un hostal a passar la nit. Un cop va arribar, l'hostaler li va dir que havie de deixar el ruc a l'estable, el nen li va dir que l'havie de pujar a l'habitació perquè era molt especial. L'hostaler va deixar que el pugés a canvi de diners, però es va quedar amb la intriga de saber què tenie d'especial aquell ruc. Va anar a espiar el nen i va veure com feie cagar diners al ruc. A la nit l'hostaler va entrar a l'habitació i va canviar el ruc per un altre de normal.

L'endemà, el nen va agafar el ruc i se'n va anar cap a casa. Un cop va arribar li va dir a la seva mare que posés les millors estovalles que tingués al terra i, seguidament, va ficar el ruc damunt, li va dir “ruquet, caga dinerets” i el ruc va fer les seves necessitats. El nen, en veure que aquell ruc no era el seu, va tornar a l'hostal i va agafar el seu. Va tornar a casa i li va tornar a dir “ruquet, caga dinerets”, el ruc va cagar diners i mai més els va faltar res.

Informant: Magda Guiu Picola, 72 anys

Maria Pena i Costa

2n d'ESO

“RUQUET CAGA DINERETS”

25

26

ELS FIGOTS SATÀNICSN

O P

ER

DIS

EL N

OR

DEl Qüestionari Proust és una 5.Quina podria ser la seva contínuament.variant d'entrevista que consta pitjor desgràcia?d'una sèrie de preguntes Que els passés alguna cosa a les 7.Què detesta per sobre de senzilles i breus sobre opinions, meves filles. tot?gustos, intencions, sentiments... La prepotència, la mentida i que que ajuden a definir els trets de 6.Què voldria ser? em facin fotografies.la personalitat de qui les respon. Milionària.Aquest qüestionari el podem 8.Quins dons naturals voldria passar a persones ben diferents i 7.Què detesta per sobre de tenir? obtenir-ne resultats tot? Saber pintar i dibuixar.completament oposats, tot i que Les serps i els llangardaixos.les preguntes són sempre les 9.Com li agradaria morir? mateixes. 8.Quins dons naturals voldria Dormint.Malgrat que aquest qüestionari tenir?va néixer a Londres cap al 1860, Una memòria prodigiosa. 10.Quin és el teu lema? inventat per les filles del filòsof CARPE DIEM: gaudeix cada alemany Karl Marx (1818-1883), 9.Com li agradaria morir? moment de la teva vida perquè rep el nom de Proust en record Al llit i dormint. els problemes ja arriben tot sols .del cèlebre escriptor francès Marcel Proust (1871-1922), que 10.Quin és el seu lema? Franklin Jordano Córdova i el va contestar quan tenia vint Aprofitar al màxim el present. Macasanys. Nerea López i SerranoAl crèdit comú de llengua Yolanda Domínguez és una Anna Plaza i Graucatalana, l'alumnat de reforç ha professora que ha arribat aquest Vinyet Treig i Cluaseleccionat deu preguntes, de les any a l'institut. Ella està Montserrat Vidal i Barrullmés de trenta de què consta, per especialitzada en llengua 4t ESO conèixer una mica més dues francesa, però també fa classes professores que encara no de castellà i altres llengües. havien tingut en els cursos anteriors d'ESO: Magda Clua i 1.Quin és el tret principal del Yolanda Domínguez. seu caràcter?

Sé escoltar.La Magda és la professora del CV de Comerç de 4t d'ESO. A 2.Quina qualitat prefereix en més, també és professora del una persona? Cicle Formatiu de Grau Mitjà de La sinceritat i que t'escoltin quan Gestió Administrativa. hi ha problemes.

1.Quin és el tret principal del 3.Què aprecia més en els seu caràcter? amics?Xerrar molt. La sinceritat i que puguis parlar

amb ells i divertir-te.2.Quina qualitat prefereix en una persona? 4.Quin és el seu defecte La sinceritat. principal?

Parlo massa quan agafo 3.Què aprecia més dels amics? confiança.Sempre hi són quan hi han de ser. 5.Quina podria ser la seva

pitjor desgràcia?4.Quin és el seu defecte La mort d' un fill.principal?Sóc molt indecisa. 6.Què voldria ser ?

Un ocell per poder viatjar

EL QÜESTIONARI PROUST

ELS COMPANYS GUIA exemple, en els jocs i en les català. Va ser tot diferent de com jo activitats extraescolars. Quan m'ho imaginava. Tothom em va

Els companys guia són alumnes de participin en excursions expliqueu- ajudar i no em van discriminar.cursos i classes diferents que, los que han de portar, on aniran, què voluntàriament, s'ofereixen a ajudar veuran, feu-los companyia. Penseu Jennifer: Sola i perduda. Tenia la els alumnes nouvinguts a fi de que ells necessiten amics i gent que sensació que no tenia amics i em facilitar el seu acolliment al centre i els ensenyi la seva nova realitat, la sentia molt sola. Em vaig sentir molt ajudar-los a integrar-se més nostra societat. nerviosa perquè no sabia amb quina ràpidament, ensenyant-los els Animeu-vos i oferiu-vos a ser, gent em podria relacionar. I, a més, espais, les aules, les instal·lacions i també, companys guia. Segur que molt trista per deixar els meus amics a seguir el ritme normal de l'IES. us sentireu més satisfets de de tota la vida a Astúries.La figura dels companys guia vosaltres mateixos i fareu molt bons sorgeix en el moment en què els amics! Trobeu moltes coses diferents a centres s'adonen que molts dels l'IES de Flix dels vostres antics alumnes nouvinguts no tenen instituts?companys, es troben perduts i ARRIBEN DUES NOVES Sara: Sí, moltes. Aquí hi ha més absents i els costa emmotllar-se a ALUMNES A L'IES aules, més professors, més l'organització del centre. Així, es persones que t'ensenyen la llengua, crea aquest projecte que pretén Per entendre una mica més el paper a fer els deures, t'ajuden a parlar el ajudar-los a integrar-se. dels companys guia hem fet dues català...Segur que us heu fixat que molts entrevistes a unes noves companyes Jennifer: La forma de ser de la gent i d'aquests nens nouvinguts no saben arribades a l'IES a l'inici de curs, la llengua. on anar, on es troba consergeria, els elles són la Sara Tomalá i la Jennifer costa trobar les aules, el gimnàs, Cueli. Alguns dels vostres companys de l'aula de música... Alguns fins i tot no classe us van ajudar a trobar les surten ni al pati perquè es troben Sara i Jennifer, abans d'arribar al aules ? sols, sense cap amic. Els companys nostre IES on estàveu estudiant? Sara: Sí. Tots els meus amics guia pretenem trencar aquesta Sara: Jo, a l'Equador, a l'institut la d'aquest any m'han ajudat molt ja dinàmica i ajudar a integrar-se Presentación. que jo em perdia perquè no sabia aquests companys al més aviat Jennifer: A Astúries (Gijón) a l'institut com anar a les aules, a quin possible. Padre Feijoo. passadís estaven...Jo ja fa temps que sóc companya Jennifer: Sí, la Clàudia Gorrera em guia, i m'he trobat amb algun cas de Per quin motiu vau deixar el va ajudar molt. És una amiga que va nois i noies que no se senten vostre lloc de naixement? a la mateixa classe que jo.estimats. Es pensen que se'ls Sara: Perquè els meus pares van discrimina perquè han hagut de trobar feina a Catalunya i van decidir Com us vau sentir els primers marxar del seu país per motius de venir cap aquí. dies ?treball i es pregunten per què Jennifer: Perquè al meu avi l'havien Sara: Molt feliç de saber que aquí nosaltres els ho paguem així. Hem d'operar i com que estava sol vam em respectaven tal com era, sense d'entendre com se senten, com es decidir venir a viure amb ell. problemes de color, i de veure que veuen, com es troben! Hem de fer no em discriminaven.un petit esforç, tots, per ajudar-los a Com us vau sentir quan vau Jennifer: Molt perduda. No sabia on conèixer-nos i a prendre entrar per la porta? estaven les aules.protagonisme dins al nostre centre. Sara: Molt contenta perquè sabia Hem de posar-nos en la seva pell. A que aquí m'ensenyarien la nova On viviu actualment?ells segur que no els agrada deixar llengua, els seus costums…, i una Sara: A Flix.el seu lloc de naixement ni els mica nerviosa perquè no sabia amb Jennifer: A Ascó. companys ni els familiars que tenien. quina gent em trobaria. També molt Penseu per un moment que heu de trista perquè he hagut de deixar els Has fet molts amics al poble?marxar a un país que no coneixeu, meus familiars a l'Equador. Sara: Sí, molts. Ells van ser els que en el qual no enteneu ni el seu Després em vaig sentir molt feliç de es van presentar i hem fet molta idioma ni els seus costums. poder estudiar coses que al meu amistat.Vosaltres, com us sentiríeu? Jo antic institut no les fèiem. També em Jennifer: Sí, ara en tinc molts. penso que malament, perquè us vaig sentir una mica nerviosa ja que Almenys molts més que abans.semblaria que no pertanyeu a la tot era nou per a mi i trobava a faltar mateixa col·lectivitat, i això no us als meus antics companys de Sabem que us heu interessat a ser agradaria. Amb tot plegat us intento classe. De tota manera, no hm vaig companys guia, per què heu volgut dir que els ajudeu a integrar-se i a sentir gens discriminada per procedir participar en aquest projecte?fer amics, fent-los participar, per d'un altre país, o per no entendre el Sara: Per ajudar a altres alumnes

NOUVINGUTS

NO

PER

DIS

EL N

OR

D

27

28

que hauran de deixar el seu país per romanesos i anglesos.motius de feina dels pares o per altres qüestions, i així podré ajudar- Quins són els motius que han fet los a fer que se sentin millor quan que aquests alumnes hagin deixat arribin. el seu país?Jennifer: Per què sé el que se sent Per problemes econòmics, ja que la quan no saps gaire bé la llengua, ni seva família ha decidit venir a els costums, i quan no tens amics. I treballar aquí per millorar la seva per això no vull que les altres vidaalumnes nouvingudes hagin de passar per això. Els resulta difícil adaptar-se a la

nova llengua i als nous costums?Quins avantatges o inconvenients En un principi sí, però després ja no trobeu d'anar a l'aula d'acollida ? tant.Sara: Els avantatges que jo hi trobo són que t'ensenyen molt bé la nova Com valoreu el seu aprenentatge?llengua i les coses que no entenem. Tot depèn de cada alumne.Jennifer: Els avantatges que hi trobo són que ens ajuden a aprendre Com és la seva relació amb la l'idioma i també ens ajuden en altres resta d'alumnes?coses. I els inconvenients són que En general molt bona.perdem hores de classe i, per tant, ens endarrerim i no anem al mateix En què els podríem ajudar els ritme que la resta de classe. companys guia?

En la integració amb altres alumnes Doncs, moltes gràcies per la vostra i participant en els jocs sinceritat i predisposició a ajudar als extraescolars.nouvinguts i que tingueu molta sort aquest curs. El centre els ofereix ajut

psicològic?No, perquè solament tenen

L'ATENCIÓ DES DE L'IES problemes de llengua. En tot cas, si es donés algun cas, sí que en

L'Àngela Pitarch i la Rosa Alegre tindrien.són dues professores del nostre centre que, ja fa un parell d'anys, Quants professors formen part s'ocupen de l'aula d'acollida i les d'aquestes aules?hem entrevistades per saber com Tres, l'Àngela, la Rosa i la Mar. funciona aquesta aula de cara als nouvinguts. El centre necessita la

col·laboració de traductors?Quin curs es va posar en A vegades sí. Disposem d'un servei funcionament el Pla d'acollida? de traductors que es pot sol·licitar.El curs 2004-2005.

Quins objectius es pretenen Vàreu ser vosaltres les aconseguir amb la creació voluntàries a participar en aquest d'aquestes aules?projecte? L'aprenentatge de la nostra llengua, Àngela: A mi m'ho van proposar i els costums, les tradicions i la nostra vaig acceptar. forma de viure, i que ells també ens Rosa: Jo vaig estar substituint ensenyin coses sobre la seva l'Àngela quan ella estava de baixa i cultura i les tradicions.ja m'hi vaig quedar.

Àngela i Rosa, moltes gràcies per la Quants alumnes hi van? vostra col·laboració.De moment, 13 alumnes.

Núria Climent i RanísDe quines nacionalitats són? Aleix Muñoz de PradaEquatorians, marroquins, 3r d'ESO

NO

PER

DIS

EL N

OR

DLa Coordinació de Llengua i Cohesió Social (CLIC) ha engegat durant el primer trimestre el PROGRAMA COMPANY/A TUTOR/A.

El dimarts 14 de novembre es va convocar tot l'alumnat que hi volgués participar. La resposta va ser força positiva i en els dos divendres següents se'ls van fer unes sessions preparatòries. El programa consisteix a fer de “padrí/ina” de l'alumnat nouvingut, o sigui, tutoritzar els companys/es que arriben per primera vegada al centre (sovint amb el curs ja iniciat): ensenyar-los on són les diverses aules i altres dependències del centre, ajudar-los amb l'horari, estar amb ells a l'hora del pati... i, sobretot, a parlar-los en català!

Aquesta actuació és un dels punts recollits en el Pla d'Acollida aprovat pel claustre de professors/es el junt de 2006.

Coordinadora LIC

ACTUACIONS DES DE CLICNOUVINGUTS

29

NO

PER

DIS

EL N

OR

DLA LLUNA EN UN COVE

Llegir és tan avorrit com sembla? I perspectiva, si més no de donar un preguntant-vos si llegir és força

escriure? Escoltar també n'és, cop d'ull al futur? El veieu llunyà? avorrit. Desitjo de tot cor que les

d'avorrit? Fa mandra pensar? Vos pareix un núvol xicotet en meues paraules no siguen

Estudiar porta enlloc? Fer-se moltes l'horitzó de la vostra existència, ensopidores, que algun dels lectors

preguntes no fóra una dèria de quelcom que sembla que mai si més no n'extraga quelcom per a

filòsofs desvagats? tindreu al damunt? Sapigueu que el qüestionar-se coses, per a pensar

Els llibres, pareix que ens caiguen vent dels dies bufa força. Hui ens que allò que avui us sembla un

de les mans: escriure només el que alcem adolescents, demà passat no esforç excessiu, gairebé una pèrdua

és necessari; adesiara parant l'altre ens gitem dones i homes de temps, té la seua recompensa

orelles, però tot sovint és fer orelles grans. Rai que de moment totes les Ara i en el futur.

de cònsol; desatendre a classe, fins nits ens ajaiem plens de jovenesa! En veritat, l'únic semblant a voler la

a veure l'orella al llop... tot això fa Penseu que qui us parla és més lluna en un cove és creure's que

que un reguitzell de suspensos aviat una persona pessimista que sense esforç la vida ens donarà tot

acompanyen la primera avaluació. no pas optimista? I si vos diguera el que voldrem. Ara bé, per fer

Manca l'organització en l'estudi, que jo també a la vostra edat minvar aqueix esforç hi ha els

emprar estratègies i tècniques pensava com molts i moltes de vostres professors i professores...,

d'estudi adients per a cadascú; vosaltres? Sí, jo també he sigut un però també aquest vellard qui us

manca la planificació del temps que xiquet, un jove dolent... No desitjava parla de forma amanyagada

dedicarem a casa a l'aprenentatge estudiar, l'escola m'estroncava la mitjançant els signes escrits en els

de les matèries, la distribució felicitat de gaudir dels jocs de papers que ara teniu al davant. Si

correcta, equitativa, d'aquest temps carrer, dels amics i de no poques voleu res de tots nosaltres ja sabeu

per assolir totes les assignatures. malifetes. Després, el xicotet núvol on som.

Estudiar és una mena d'ofici, ofici del futur va anar eixamplant-se fins

Blai Nebot i Serranoon podem ésser-hi barroers, a formar el sostre de ma vida,

treballant amb matusseria, o, si ens endosserant-la del neguit per no

esforcem, essent destres, acurats. haver estudiat quan calia. A

Dir ço és voler la lluna en un cove, deshora, ja gran, retorní a les aules.

un impossible? Vos parle des de l'experiència de

Em sembla que impossible no ho qui no va saber aprofitar el temps.

és. Tal vegada difícil? D'acord. Però He treballat en desenes de feines,

per què? Pot ser perquè no ens però de totes, ara, depassat el

sentim motivats, per la raó que temps de l'adolescència, el millor

l'esforç a l'hora d'estudiar ens deixa record hauria estat per a l'ofici

glaçats només de pensar-ho? De d'estudiant.

raons, no n'anirem despullats, És demanar la lluna en un cove el

sempre en trobem. Però són reals? fet que reflexioneu al voltant

Mai no heu pensat que potser on d'aquestes confessions de vell? No

rau veritablement la dificultat ho sé, però necessitava dir-vos-les,

d'estudiar és en la vostra manca de malgrat haver començat l'article 29

durant tot l'any a casa seva.

3.D'on ve la tradició de celebrar Sant Antoni a Ascó?El document més antic que parla de la festa de Sant Antoni a Ascó data de 1739, però hi ha notícies que se celebrava molt anys abans.

4.Quin és l'acte amb el que més xaleu?

Sant Antoni és una festa poble, s'encén una gran foguera tradicional de la població d'Ascó. al mig de la plaça de l'església Aquest any s'ha celebrat entre el que romandrà encesa dia i nit fins 17 i el 21 de gener. Sant Antoni al final de la festa.és el patró dels animals i els Tot això, no es podria fer si no hi protegeix, per això es realitza un hagués algú que s'encarregués recorregut pels carrers de la vila i d'organitzar-ho, per això tenim després el mossèn els dóna la “els majorals”. A continuació benedicció. Aquest acte n'entrevistem un dels tres, del Disfrutem a tot arreu, perquè ho s'anomena “Els tres Tombs”. període 2007/2009, Andreu hem preparat nosaltres. Però Un altre acte important són les Muñoz Montornés. potser quan més xalem és quan corrides a la Fontxinxella, que és veiem disfrutar la gent.un circuit ovalat on s'hi fan curses 1.Amb quant temps d'antelació de cavalls, matxos i rucs. La comenceu a preparar la festa? 5.Trobeu què hi falta alguna corrida de rucs és la que més Una vegada s'ha acabat la festa cosa a la festa?agrada a la gent, ja que aquests anterior, comencem a preparar la És una festa molt completa i molt animals fan caure els seus festa de l'any vinent. organitzada. L'únic que podem genets i és difícil tornar a pujar-hi 2.Quines són les funcions dels aconseguir és la qualitat a tots els o adreçar-los. L'últim dia, les majoral i el clavari? actes.corrides es realitzen al carrer dels La principal funció dels majoral i Clots, que, com sabem, és molt el clavari és la de procurar i 6.Hi ha alguna condició llarg i costerut. Per poder-ho fer organitzar la festa. El clavari té un indispensable per ser un s'omple de terra de dalt a baix. funció diferent dels majorals, ha majoral al complet?Amb la llenya que dóna tot el de guardar la imatge del Sant L'única condició és ser un home i

tindre moltes ganes de formar part de la història d'Ascó.

Gràcies per tenir un moment amb nosaltres i que Sant Antoni mos guardo!!

Raül Alamillo i Jordà Miquel Jornet i Llop Gerard Roigé i Màdico3r ESO

SANT ANTONI D'ASCÓTR

AD

ICIO

NAR

IUS

30

als Clots són les més curtes, però també les més boniques, ja que sol poden participar-hi els del poble. S'omple el carrer de gent i, a mesura que van pujant els genets, la gent es va apartant i això fa reviure la festa, fa que sigui nostra i és molt bonic veure com pugen els cavalls pel carrer.

A la nit també es ballen jotes fins

ben entrada la una i després al

ball.

Les festes de Sant Antoni són les

més boniques d'Ascó, fins i tot

més que les festes majors. La

llàstima és que només duren tres El Sant Antoni 2007 va començar A la nit, fan l'encesa de la foguera dies, però espero que aquesta el dia 18 de gener, a les tres de la i el pregó de festes, enguany fet festa continuï durant molts anys, tarda quan els majorals i el per un home que viu a Flix, però ja que és una tradició del poble clavari van passar per totes les que era d'Ascó. Després es d'Ascó i això no es pot perdre cases a recollir troncs per fer la ballen les jotes d'Ascó. mai.foguera que romandria encesa El dia 18, les carreres es fan Sant Antoni mos guardo de els tres dies de festa. també al circuit de la Fontxinxella, prendre mal i de fê'n!El dia 19, a les nou del matí es però el segon dia també es fan

Aquest és l'ambient que es viu van fer els tres tombs, els sprints. A la tarda, a la plaça

l'últim dia al carrer dels Clots, fins encapçalats pels majorals i el de l'Església es fan jocs

i tot els balcons són plens de gent clavari. Es van beneir tots els tradicionals i, a la nit, es ballen

que no es perd la festa.animals que anaven les jotes d'Ascó.

Josep Martínez i Montañaacompanyats dels seus amos. El dia 19, i per mala sort, l'últim Després es va anar a buscar la 3r d'ESOdia, les carreres se celebren al imatge de Sant Antoni a casa de carrer dels Clots, com a record de qui havia sigut el clavari l'any fa més de 30 anys. Les carreres passat. A les onze, es va celebrar la missa i quan es va acabar es van fer les carreres al circuit de la Fontxinxella. Hi ha tres tipus de carreres:

-La de rucs, que és la més divertida i per a enguany es van llogar uns rucs molt competidors.

-La de matxos, no és tan emocionant com la de rucs, però passes l'estona.

-La de cavalls, que ja fa quatre anys que lloguen una hípica de Reus perquè vinguin a córrer, i la veritat és bastant entretinguda.

UN REPÀS A LA FESTA MAJOR D'HIVERN D'ASCÓ

TR

AD

ICIO

NAR

IUS

31

Aquesta entrevista està dirigida al els en pintés algun.suport perquè continués pintant?pintor de la Palma d'Ebre, conegut Em van donar molt de suport, arreu de la comarca pel seu art de malgrat que en aquella època el 9. Com li han valorat la seva feina pintar. A part de la pintura, ha més normal que havia de fer un fill com a pintor fora del poble?publicat diversos llibres (Guia de la era l'ofici del pare, i el meu era La veritat és que m'han valorat més Palma d'Ebre, L'església romànica pagès, i el més lògic hauria estat la feina fora del poble, perquè hi ha de la Palma d'Ebre, Setmana Santa, que jo hagués acabat fent de pagès, hagut gent especialitzada que tenia història i religió), així com molts però ell va posar interès perquè estudis i em van saber valorar més articles. estudiés una carrera. els quadres, però sobretot a les

exposicions que he fet on la gent ha 3. Fins quina edat va estudiar? I vist el meu estil de pintura.on ho va fer?Cada ofici durava cinc anys, així que 10. S'ha dedicat a alguna altra vaig entrar als 12 anys i en vaig cosa que no sigui la pintura?sortir als 17. Vaig estudiar als Quan era petit m'agradava molt el Salesians de Sarrià, a Barcelona. tenis taula i el futbol... També m'ha Aquesta era l'escola més important agradat molt llegir, visitar llocs, anar de tot Catalunya en aquells temps, fora del país... tot això per a on es podia fer tota classe d'oficis. I aprendre cultura.després vaig continuar estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis de Belles Arts. 11. Té algun quadre per a fer o

algun projecte?4. On va aprendre les seves Jo sempre tinc coses per a fer, des tècniques de pintura? que em van donar el premi cap aquí La majoria les vaig aprendre als he començat molts quadres que Salesians, però, tot i així, jo ja havia encara he d'acabar. fet molts quadres abans d'entrar a També escric cada dia en un dietari formar part dels alumnes d'aquesta on explico el que m'ha passat al escola. llarg del dia, per exemple avui

mateix explicaré que m'han vingut a 5. Ha conegut algun pintor fer una entranyable entrevista.famós? Quin?N'he conegut molts, un exemple n'és 12. Li va fer il·lusió el premi de la David de Castelló, però no tan sols Sirga d'Or?he conegut a pintors sinó també Si moltíssima, perquè no m'ho escultors... esperava. Jo ja em considerava

prou reconegut per la comarca i no 6. Hi ha algun estil de pintura que creia que m'haguessin de donar cap no hagi utilitzat? premi per això. I també em va Això és difícil de contestar, perquè sorprendre perquè molts d'aquests crec que he fet servir tots els tipus i premis els donen als que han estat tècniques de pintura que conec. Tot i coneguts, però que ja són morts.

Ha fet més de 40 exposicions per tot que cada dia surten noves tècniques Catalunya i a casa seva té una bona i tipus de materials de pintura. 13. Vostè sap perquè li han posat col·lecció de quadres pintats per ell el nom de Sirgador de secà?en diferents estils de pintura. 7. Quins són els tipus de quadres Ja m'han posat altres noms abans

que més li agrada pintar? com per exemple “Homenot del 1. Quan va començar a pintar? M'agrada molt el tipus de pintura sud”, per ser un home força Per quin motiu? realista i la meva especialitat és conegut; “Sirgador de terra endins” i Des de molt petit ja vaig començar a pintar paisatges amb aquarel·la. ara “Sirgador de secà” Això deu ser embrutar les parets de casa amb perquè la gent em conegui amb un dibuixos perquè aleshores no 8. Sabem que vostè també ha altre nom.disposava de material suficient, jo ja venut quadres, en quina etapa de tenia la dèria de dibuixar i, després, Enhorabona Rossend, i que la seva vida n'ha venut més?quan tenia 12 anys, vaig entrar segueixis sirgant terra endins i pel Crec que als anys 70 quan vaig professionalment al món de la secà molts i molts anys!començar a fer exposicions perquè pintura. la gent coneixia els meus quadres i

Yolanda Ortega i Filella em feien encàrrecs, però abans 2. Els seus pares li van donar 3r ESOd'això la gent ja em demanava que

ENTREVISTA A ROSSEND ESCOLÀ I CUBELLSLA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

32

ANDREU CARRANZA FONT, UN ESCRIPTOR RIBERENC

Andreu Carranza, nascut a Ascó, novel·la, una de les primeres, que és a dir, no solament escrivint fa molts anys que viu a Flix. es deia la Riuada, sempre li he sinó llegint, coneixent gent que fa Conversem amb ell perquè ens tingut una certa predilecció. històries. El món del llibre crec parli de la seva vinculació amb la Després cada història té la seva. que, a part de ser fascinant, és literatura. És com un fill, és a dir, si a un enriquidor, l'aspecte que diríem

pare li pregunten quin fill de les correccions, perquè t'ajuda prefereixes, doncs diu tots, no? a conèixer i aprens sempre noves Doncs, això és una mica el coses.mateix.

- És difícil viure'n? - Quins premis has És molt difícil. I més en català, bé aconseguit? en tots els idiomes, però El premi Recull, el premi nosaltres som un país molt petitet Sebastià, el premi Ribera d'Ebre i i, en canvi, hi ha d'altres països el premi Sant Joan, que és el en què la lectura està molt més més important perquè en van fer arrelada, i aquí, en el cas nostre, una edició en castellà. tot i que es llegeix, no es fa en els Recentment em van donar el nivells dels països europeus.premi Sirga d'Or, però no per un llibre sinó per la trajectòria, per Doncs moltíssimes gràcies i tots els llibres. molt bona sort en aquest món.

- Els llibres el escrius a mà o en ordinador? Cristina Sabaté i Llecha

- Com vas arribar al món de la Sempre amb ordinador. Raquel Egea iGonzalezliteratura? 3r ESOAl món de la lectura hi vaig - Quins tres autors de les Terres arribar de jove M'agradava molt de l'Ebre destacaries?llegir i de petit també vaig Jesús Moncada, Gerard Vergés i començar a fer algunes històries, Artur Bladé i Desumvila.però res important. De fet, ja quan anava a l'institut - Quin llibre tens damunt de la m'agradava molt fer redaccions i tauleta de nit?els mestres també m'ho deien, Vaig variant, però normalment llavors m'encoratjaven a m'agrada molt a mi Jorge Luís continuar escrivint. Però jo és a Borges, que és argentí.partir dels 30 anys que vaig fer la primera història i la vaig enviar a - En què estàs treballant ara?un premi literari, al premi Recull. Bé, ara estic treballant en una Vaig guanyar i ja vaig començar a novel·la que publicarem per Sant publicar. Jordi.

- Quants llibres has escrit? - Vius exclusivament del món Jo porto publicats ara 12 llibres. de la literatura?Entre poesia, novel·la i contes. No, però cada cop molt més. En

alguna manera - Quin ha estat el teu millor semiprofessionalment i, llibre? actualment, ara et puc dir que sí. El millor llibre sempre és l'últim.

- Explica'ns una mica aquest - És el que t'agrada més? món de la literatura.És que tampoc no hi tens un Per mi el món de la literatura és preferència. Jo, a una història un món fascinant, perquè és un que vaig escriure el 1997, una món que t'amplia molts horitzons,

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

33

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

Aquest any el CEIP 1 d' Abril de la Palma d' Ebre ha canviat de ZER. L' any passat pertanyia a la ZER del Priorat, junt amb les escoles de Margalef i de la Bisbal de Falset, però enguany s'han ajuntat amb el centrede Riba-roja d'Ebre i ha passat a anomenar-se ZER EBRELa ZER EBRE està formada per 13 membres. Hi ha un director, un secretari i un cap d'estudis, i ambdues escoles es reuneixen per fer diferents activitats conjuntes: trobades, reunions, sortides... Així, per exemple, la primera trobada la van fer el dia 27 d'octubre quan els alumnes de la Palma i els de Riba-roja es van reunir per celebrar la castanyada.La jornada va ser molt enriquidora per a tots els nens i les nenes. Van fer panellets, van jugar i van cantar cançons pròpies d'aquella data. Després de dinar tots plegats, va continuar la gresca amb l'arribada de la castanyera!Com podeu veure s'ho passen molt bé, des dels més menuts fins als més grans i, d'aquesta manera segur que ho tindran més fàcil a l'hora de venir i fer amistats al nostre IES.

Ariadna Miret i Aguilà3r d'ESO

Darrerament han sortit a la premsa diferents articles que ens parlen del nostre estimat riu.Ens parlen de la solució per al problema dels residus tòxics del sòl del riu a Flix, ha sortit publicat fins i tot al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la declaració d'impacte ambiental del projecte d'eliminació de la contaminació química a l'embassament de Flix, que consistirà en l'extracció dels residus contaminants mitjançant el dragat per succió.També semblava que havien eradicat la larva de la mosca negra, fent tractaments al riu. Ara que n'hi ha un nou rebrot, parlen de nou de fumigar.Sembla cosa dels alemanys, que hem canviat la flora i fauna, ja sigui pel silur o bé pel musclo zebra.També sembla que la nuclear, malgrat la seva torre de refrigeració, augmenta uns graus la temperatura de l'aigua… i si això és tot…Estic una mica espantat per si aquest riu que he vist des de petit, que sembla que fins ara tothom en volia l'aigua, acabi no sent un riu d'aigua. He escoltat una cançó dels meus pares d'en Joan Manel Serrat (Pare) i realment sembla que ens estem carregant una mica el planeta. Bé, també miro algun informatiu i encara que sembla que tot passa molt lluny, en passen moltes i de molt grosses. Les unes les provoquem els homes i les altres ja no sé si en són conseqüències. Realment, si no hi ha aigua bona per regar els camps, no sé què menjarem ni què beurem. No sé pas què passarà amb el verd i llavors què respirarem. Nosaltres que tenim aquesta riquesa… si a Etiòpia veiessin un trosset del nostre riu, dels nostres arbres i dels nostres horts es pensarien que ja són al paradís. I el que més m'espanta, si hi penso, és que no sé si jo hi faig res o s'hi podria fer-ho i no ho faig.

Tomàs Biarnés i Gaig

34

ES CREA UNA NOVA ZER! EL NOSTRE RIU

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

El 6 de març, la Comissió Territorial Consum d' energia elèctrica a la se'n vagi fora d'aquíd'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, comarca: 641.717 MWh - Si, penso que és millor va aprovar el projecte d'un nou parc produir-la aquí que fora d'Espanya.fotovoltaic a la població de Flix, a - No, perquè genera molt Quina és l'opinió dels flixancos en tocar de la Reserva Natural de pocs lloc de treball.relació a la implantació d'aquest Sebes, prop del riu. parc?El 29 de setembre es va concedir el Gent entre 45 i 60 anys:permís d'obra per a la construcció - Sí, perquè produeix energia He preguntat a la gent del poble si li del nou parc fotovoltaic. La renovable.sembla que serà beneficiosa o construcció del parc, que ocuparà - No, perquè ens podrien contraproduent la construcció del aproximadament 29 ha., es donar alguna cosa a canvi i no ens parc fotovoltaic a Flix i aquestes són realitzarà mitjançant un contracte agrada que destrossin el nostre algunes de les opinions que, al final, amb l'empresa catalana Ecotècnia paisatge natural, i sí, perquè avui en es reflecteixen al gràfic:SCCL i l'alemanya Solon AG i amb la dia es necessita molt l'energia.col·laboració de Fecsa Endesa. - Sí, perquè es necessita Gent entre 14 i 30 anys:Suposarà una inversió de 59 milions l'energia.- No, perquè no dóna treball d'euros. - No, que ho posin a un altre al poble ja que la mà d'obra és de Les nostres terres produeixen el lloc. Podrien repartir-ho millor, i aquí fora i una vegada estigui acabat no 70% de l'energia consumida a no dóna llocs de treball.faran falta treballadors, i que per Catalunya. Aquí a Flix tenim la - Sí. Hem d'estar oberts a tot, molta energia renovable que sigui central hidroelèctrica FECSA, a i no perquè no genera llocs de està destruint la nostra devesa, cosa Riba-roja n'hi ha una altra i a Ascó hi treball.que ens perjudica. A nosaltres ha dos centrals nuclears. L'energia d'energia ens en sobra. Si volen produïda al parc solar anirà a parar Gent de més de 60 anys:energia, que posin el parc a la plaça cap a altres comarques, seguint la - Sí, és una millora pel poble.de Colom, i no aquí. mateixa línia de zona productora - No, perquè aquí no zona consumidora. necessitem més energia, ja que se'n L'avantatge és que es tracta d'una va tota cap a fora.energia renovable i això fa que l'ecosistema no es vegi tan danyat, com ho fan altres centrals elèctriques.Tanmateix els inconvenients són molts:? Es generen pocs llocs de treball, només es necessita personal per a manteniment i vigilància, la majoria de cops no passa de les 3 persones.? Produïm més del que

- No, perquè no aporta gaires consumim, no ens fa falta més llocs de treball i l'energia es dirigeix energia*a les comarques de Tarragona i ? L'energia que produirà Barcelona.aquest parc no serà per a nosaltres, - No, perquè no comporta per tant s'està trencant un dels cap avantatge a la població, quant a principis bàsics de l'ecologisme: llocs de treball i energia produïda, ja l'autogestió i la descentralització.que està destinada a la gran ciutat. ? Es promou un consum

desmesurat de l'energia, en lloc de Gent entre 30 i 45 anys:reduir el consum i invertir en - Sí, perquè aporta llocs de mètodes per a una millor treball, i no perquè a canvi que *(Dades de l'ICAEN)administració de l'energia.nosaltres produïm per a ells podrien ? S'utilitzarà una gran fer indústries que produïssin altres Remei Margalef i Catalàextensió al costat d'un parc natural coses per a nosaltres. 3r d'ESOperquè d'altres comarques se - Sí, perquè és una energia n'aprofitin.renovable i val més això que res.- No, perquè ens posen tota Producció disponible a la comarca: la porqueria aquí perquè la riquesa 15.653.525 MWh

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL PARC FOTOVOLTAIC A FLIX

35

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

Professors d'Ensenyament Públic de El resultat electoral a Catalunya Catalunya i Sindicat de Professors fou bastant semblant al registrat a de Secundària (ASPEPC-SPS), Flix, però amb algunes excepcions. Comissions Obreres (CCOO), Entre aquestes destaca la baixa Central Sindical Independent i de participació del professorat català tal Funcionaris (CSI-CSIF), Federació com hem esmentat anteriorment de Treballadors de l'Ensenyament vegeu el quadre estadístic de la Unió General de Treballadors corresponent.(FETE-UGT) i, finalment, la Unió El triomf l'aconseguí USTEC-Sindical de Treballadors STEs amb un 40% dels sufragis i 78 d'Ensenyament de Catalunya i delegats dels 176 que hi ha a Sindicat de Treballadors de Catalunya. El sindicat CCOO l'Ensenyament (USTEC-STEs). continua com a segona força, amb La mesa electoral de Flix tenia un un 26,26% dels vots i 48 delegats, cens electoral de 117 professors però experimenta un clar retrocés

El passat dijous 30 de novembre dels centres esmentats respecte a les eleccions de 2003. El de 2006 van tenir lloc les eleccions anteriorment. Al final de la jornada tercer lloc va correspondre al sindicals a l'ensenyament públic de es van comptabilitzar 85 votants, la sindicat ASPEPC-SPS que va Catalunya. En aquestes, els qual cosa representa una duplicar el seu nombre de delegats i professors havien d'escollir els seus participació del 72,65%, una xifra en va assolir 20. FETE-UGT, que representants sindicals , encarregats molt alta si la comparem amb la del perd un delegat, i baixa de 16 a 15, de negociar i defensar els seus conjunt de Catalunya. Efectivament, passa a ser la quarta força. Més interessos davant del Departament l'abstenció fou tan sols del 27,35%, distanciats es troben ANPE, CGT i d'Educació. mentre que la mitjana catalana va CSI-CSIF, però assoleixen també En el nostre centre estava ser el doble (56,89%). representació sindical.situada la mesa electoral número 33 La força més votada va ser Per a finalitzar, caldria destacar que comprenia la zona escolar nord USTEC-STEs amb 36 sufragis la possible influència que ha tingut el de la Ribera d'Ebre. Aquesta inclou (42,35%). El segon lloc, però a Pacte Nacional per a l'Educació en els següents centres: els col·legis considerable distància, va aquest desenllaç electoral. En d'Ascó, Flix, la Palma d'Ebre, Riba- correspondre a CCOO que va tenir aquest sentit, i segons el parer roja d'Ebre, la Torre de l'Espanyol i 12 vots (14,12%). ANPE va ocupar d'alguns analistes, el sindicats que Vinebre, així com l'Institut de Flix. la tercera posició amb 9 vots van signar aquest pacte han rebut A la demarcació electoral de (10,59%) i a continuació es va un vot de càstig per part del Tarragona, de la qual formen part, produir un triple empat entre professorat que expressa així el seu es presentaren set sindicats o ASPEPC-SPS, FETE-UGT i AMES- desacord amb la política del coalicions sindicals: Acció per a la USOC que obtingueren 8 paperetes Departament d'Educació de la Millora de l'Ensenyament Secundari cadascuna (9,41%). El darrer lloc el Generalitat de Catalunya.i Unió Sindical Obrera de Catalunya va ocupar CSI-CSIF amb 2 vots (AMES-USOC), Associació Nacional (2,35%). Cal esmentar també que es Jaume Aresté i Bagésde Professors d'Ensenyament dipositaren dos vots en blanc i que (ANPE), Associació Sindical de no hi hagué cap vot nul.

Quadre 1. Resultats electorals a Catalunya Sindicats Vots % Delegats

USTEC-STES 11.428 40 78 CCOO 7.502 26,26 48

ASPEPC-SPS 2.769 9,69 20 FETE-UGT 2.377 8,32 15

ANPE 1.013 3,55 7 CGT 1.157 4,05 5

CSI-CSIF 508 1,78 3 AMES-USOC 552 1,93 0

CSC 151 0,53 0 Vots en blanc 1.015 3,55 0

Vots nuls 93 0,33 0 Votants 28.565 100 -

Abstenció 37.703 56,89 - Cens electoral 66.268 100 -

LES ELECCIONS SINDICALS A L'INSTITUT DE FLIX

USTEC-STES

CCOO

ASPEPC-SPS

FETE-UGT

ANPE

CGT

CSI-CSIF

AMES-USOC

CSCVots en blanc

Vots nuls

36

37

Ingredients: Elaboració:

-200 g de formatge “mascarpone” En un bol, bat el formatge i el sucre o de muntar. i afegeix-hi el licor. A continuació, -Cacau en pols (que sigui agrega-hi la nata muntada i les

amarg). clares a punt de neu. Fes-ho amb -3 cullerades de licor d'ametlla. l'ajut d'una batedora. -200 ml de nata muntada. Col·loca al fons d'un recipient, no -3 clares d'ou. gaire alt, una capa de melindros i -150 g de sucre. amb ajut d'un pinzell (de cuina), -24 melindros suca'ls amb cafè. Estén una capa -Cafè. de la crema que has preparat

abans i repeteix aquesta operació Remei Margalef i Catalàfins omplir el bol. Acaba amb una 3r d'ESOcapa de cacau en pols.Posa-ho a la nevera unes dos hores i serveix-ho.

més gruixudes). Després, agafem una paella amb bastant oli i la deixem al foc, fins que surti fum. un cop fet això, anem posant cullerades del tuperware a la paella, fins que s'acabi el contingut del recipient. Es recorda que, lògicament, com més farina hi ha, més tortetes sortiran, però amb més aigua.Finalment, quan estan suficienment torrades, es treuen les tortes de la paella. Les posem en un plat amb paper, perquè absorbeixi l'oli i no augmenti el colesterol!Com heu vist, és un menjar senzill de fer, que requereix pocs

Ingredients: Sal, oli, farina i barrejar-la amb la sal quedi ingredients, econòmic i molt bo. aigua líquida i una mica espesa. Una Que aprofiti!

vegada posats els dos dits de sal, Procediment: S'agafa un ho anem barrejant fins que estigui Victor Sabaté i Torreblancatuperware i s'hi posa farina (la bé, segons el gust de la persona - 3r d'ESOquantitat a ull, ja que variaria pot ser molt líquid, i les tortes segons la quantitat de tortetes quedaran més primes amb que es vulguin fer). menys farina o pot ser més espès A continuació, posem aigua, la si hi posem més quantitat de suficient per tal que a l'hora de farina i les tortes quedaran molt

VOLEU PREPARAR TORTETES?

VOLS PREPARAR TIRAMISÚ?B

UFAR

I F

ER

AM

PO

LLES

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

38

Joan Ramon Mur Bagés, nascut a Quina va ser la teva primera vegades. Perquè abans es veu que Flix fa 47 any, ha estat i és un competició oficial? la gent feia menys esport. Després esportista que ha portat el nom de - Bé, a part de les competicions em vaig lesionar. Vaig venir cap aquí Flix per diversos indrets. Actualment, escolars que fèiem aquí, la primera a Tarragona i vaig deixar de fer-ho; desenvolupa la seva activitat va ser el Campionat de Sevilla vaig jugar a handbol i també ho vaig professional a la central nuclear Escolar el 1976 deixar estar. I, finalmen,t l'any passat d'Ascó. Ara us farem cinc cèntims de vaig quedar campió de Catalunya de la llarga entrevista que vàrem tenir 60 metres en pista coberta de amb ell, en la qual ens va explicar Com et prens l'atletisme, com un veterans. Les categories són de cinc moltes coses, començant des de la en cinc anys: de 40 a 45, de 45 a 50 hobbie o com una obligació? seva infància, practicant l'atletisme i fins que en tens 80. Ara estic a la - Bé sí, realment és com un hobbie, al col·legi, fins a l'actualitat. de més de 45. L'any passat també sí un hobbie. L'atletisme de pista és

vaig quedar el setè d'Espanya en més com una obligació i més a la 100 metres a Múrcia, va ser meva edat, perquè en el moment en increïble, perquè una final d'Espanya què tu no entrenes et lesiones més i, és molt.per tant, has d'entrenar més sovint,

almenys cada dia, ni que siguin uns minuts has d'anar-hi. És més dur. La teva família et fa costat en Encara que t'agradi és més l'atletisme?complicat. El que és més bonic és - Doncs, sí. Sí perquè fer-te costat l'atletisme de curses, com per és no ficar-s'hi pel mig, dit d'alguna exemple la cursa del Corte Inglés, manera. Entenc que és una cosa una mitja marató, una marató... Com molt particular i m'agrada a mi i no que t'hi estàs més temps en he de pretendre que als altres els gaudeixes més, se t'aclareix el cap... agradi. Vull dir que és una cosa que és com una mena de relax, és un és pròpia. Sí que m'aguanten quan relax. Un és més bonic per fer esport estic a l'estadi corrent o m'aguanten i l'altre és més bonic per competir. quan acabo una marató. L'any que Una cursa per gaudir és, per la vaig fer jo va ser el 1995. Són 3 entendre'ns, dir “ja arribaré” i l'altre hores, quasi 4 esperant. Per al que tipus d'atletisme és arribar al més corre és pesat, però per al qui està aviat possible i si pots guanyar l'altre esperant encara ho és més: allí millor. pateixes, perquè estàs allí esperant,

Quan i on et vas iniciar en el món no saps el que està passant... Aquell

de l'atletisme?Quant de temps entrenes a la cop corríem des de Mataró fins a

- Va ser el 1975 a les classes dalt a l'estadi de Montjuïc. I això és setmana?

d'educació física a l'institut, que pesat de córrer i és pesat per al qui - A veure, jo el que faig és

abans estava ubicat al Casino. A les esta esperant, perquè estàs compaginar-ho, quan van a entrenar

classes fèiem curses, petites intranquil, en una marató t'hi pots Anna o Andreu (els meus fills) doncs

competicions... Suposo que va ser jugar la vida. Realment és així hi vaig. Això seria unes tres vegades

això el primer contacte que vaig tenir perquè és una prova molt dura. a la setmana. Quan van a entrenar

amb l'atletisme.També molt dura mentalment, a part ells aprofito jo també per anar-hi. I de físicament, perquè el cos, a partir algun dia, mitja horeta...dels 20 minuts, se't comença a

Què et va impulsar o motivar a aprimar, a perdre aigua, però quan On ho fas normalment?

practicar l'atletisme?fa molt temps que corres ja - Per córrer, o vaig fins al final dels

- Tan sols el simple fet de fer curses comences a cremar greix, o sigui horts cap aquí, o a la bassa de les

amb els meus amics per veure qui que el cos va perdent massa Clotxes, si tiro endavant faig 2 o 3

arribava abans; això ja m'agradava muscular i, és clar, has d'entrenar quilòmetres anant cap a Sebes, i

molt. També va ser un motiu el fet molt temps. Jo per fer la marató vaig després a la pista, és clar, perquè

que, quan anàvem a la Laboral, qui anar i tornar cada dia a Riba-roja, els entrenaments s'han de fer allí.

feia atletisme tenia dret a un xandall durant 2 mesos. Per això de

i unes bambes noves, que això ja maratons només en pots fer una o Quines han estat les teves millors

era molt.dos a la vida. Jo faig esport, però no fites?he de pretendre que la família estigui - Bé, vaig quedar quatre anys pendent que faci esport. No pots fer-campió d'Andalusía d'infantil, cadet i ho perquè tens família, tens xiquets, juvenil, i de 100 metres, de 200 tens la dona. Jo puc fer esport però metres i de relleus. I campió de que no col·lapsi la vida familiar.Sevilla també vaig ser-ho cinc o sis

JOAN RAMON MUR, TOT UN ATLETA!

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

39

lo”, no t'has d'obligar a fer res, has i dius “em sento bé fent això” és el Hi ha altres membres de la d'intentar gaudir i passar-t'ho bé. que importa. I, és clar, això ho pots família que el practiquin? Després, has d'anar baixant les fer amb 45, amb 50 anys... Hi ha - Sí, sobretot la xiqueta. Suposo teves marques i, per exemple, dir gent que corre amb 80 anys. A la que és de genètica perquè tots “aquest any vull fer tal cosa”, cursa de veterans hi ha un senyor dos són bons atletes. córrer la cursa del Corte Inglés, que va córrer 300 metres amb 85

per posar-ne un cas. Jo hi he anat anys; va tardar, és clar que va un munt de vegades i és una cosa tardar fins que va arribar, però la

Penses retirar-te o creus que és que em fa molta il·lusió, perquè hi seva il·lusió era fer això, amb el correm molta gent i la qüestió és seu manteniment, etc. S'ha de un esport que es pot practicar arribar i passar-s'ho bé. I cadascú tenir molt respecte per això. És sempre?manté les seves fites i les seves igual d'important la gent que ho fa - No, no! No em penso retirar. El marques i això és el que hem amb 20, o amb 40 o amb 85 anys i que passa és que les fites, a manté viu, és el que hem fa estar encara té il·lusió per córrer. És una mesura que et vas fent gran, són bé. No és important si t'aprimes, o manera de viure.diferents. Ara sembla que corri si... No. L'important és que fent molt de pressa i quan miro les esport estiguis bé, competir ja és marques veig que cada vegada una altra qüestió. De vegades pots Això és tot. Moltes gràcies per vaig més a poc a poc. Per això has

de pretendre il·lusionar-te i tenir un quedar el segon i només sou dos haver-nos atès i per respondre.els que esteu corrent, quina - De res, igualment.motiu per dir “bé, jo estic fent tonteria, no? Però quan fas esport esport perquè em sento bé fent-

Cristina Guillén i ArnáizMarta Buera i Potau

3r ESO

JOAN RAMON MUR, TOT UN ATLETA!

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

40

4crèdits variables de Jocs populars i tradicionals de Catalunya i de Jocs d'arreu del món que s'ofereixen als alumnes de 1r d'ESO des del curs 1997/984el crèdit variable Arqueojoc, que es presenta a 2n d'ESO4l'organització del taller Ludoètnia, jocs de tauler del món, de Benestar i Família, que ha estat present ininterrompudament al nostre IES en els darrers nou cursos4la participació en l'Any Europeu de l'Educació per mitjà de l'Esport, amb el projecte Saltem a corda tots junts i que resultà guardonat el maig del 20054la presència dels jocs tradicionals en jornades festives destacades dins

Com es va anunciar el curs passat Flandes (Bèlgica) del calendari escolar, com per en aquesta mateixa revista, l'IES Associaçao Odiana, associaçao para exemple per Sant Jordi, on hem Flix, des de finals de setembre del o desenvolvimiento do Baixo potenciat aquest tipus de 2004, ha participat com a Guadiana (Portugal) divertiments fins al punt que, el curs col·laborador en un projecte de la passat, junt amb les birles, les Unió Europea anomenat Cultura A banda d'aquests organismes, carreres de canteretes i les de 2000 d'inventari de jocs i esports destacava el suport d'una quinzena pedres, vam poder gaudir de la tradicionals d'adults que, sota el d'entitats en qualitat de socis presència de dos ruquets amb els nom de “Play your heart, share your col·laboradors, entre aquests s'hi quals vam recrear el conegut joc de culture” fes jugar el teu cor i troba el nostre centre. cintes o de la forca!comparteix la teva cultura, es Al llarg d'aquest temps, l'IES Flix ha 4l'organització també proposava endegar un inventari tingut una sensibilitat especial vers ininterrompuda a Ascó, des del curs d'aquest tipus d'activitats lúdiques aquesta temàtica i, amb el suport de 2002/2003, del Joc a joc, de plaça a arreu d'Europa. l'equip directiu, ha fet possible plaça una mena de gimcana de jocs La iniciativa del pla va néixer de consolidar un seguit d'iniciatives i tradicionals que s'adreça als l'Associació Europea de Jocs i endegar nous projectes que han alumnes de cicle superior del CEIP Esports Tradicionals (AEJDT), que tingut com a eix vertebrador el joc Sant Miquel d'Ascó i en el qual els des del 2001 vetlla per a afavorir-ne tradicional. Així, hauríem de parlar alumnes de l'IES en fan de monitors, el desenvolupament i la pràctica. A dels: ensenyant i dirigint els jocs aquesta idea s'hi van afegir nou tradicionals.institucions europees, des d'universitats i federacions fins a museus i centres culturals que depenen d'organismes governamentals:Museo de Juegos Tradicionales, de Campo (Espanya)INEFC - LleidaCPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana)Federació Catalana de Bitlles i Bowling Federación Càntabra de Bolos FALSAB (Confédération de fédérations de sports et jeux traditionnels de Bretagne)(França)Federation des Foyers Ruraux du Gers (França)Vlaamse Volkssportcentrale, a

L'IES FLIX PARTICIPA AL CONGRÉS INTERNACIONAL DE JOCS TRADICIONALS DE SANTANDER

41

4i per fi, el gran muntatge del Tr@dijoc, que s'iniciava a Flix el maig del 2005 i va continuar l'any passat a Móra d'Ebre, i que té com a objectiu reunir, durant un dia, tot l'alumnat de la Ribera d'Ebre que cursa 1r d'ESO per tal de conèixer-se emprant un llenguatge universal: el del joc tradicional.

Tots aquests projectes i molts altres han permès conèixer amb més profusió la cultura lúdica de la nostra comarca, aprofundir en la seva riquesa i variants, inventariar i recuperar jocs tradicionals que s'havien perdut, analitzar el context on es desenvolupaven i, com hem vist, plantejar propostes d'aplicació d'aquests jocs i esports en el marc

conèixer les seves propostes de experiències és òbvia. Hem educatiu i en el territori.

treball en educació física, a través projectat l'IES a l'exterior, hem donat Les conclusions de tota aquesta

d'un dels seus continguts més a conèixer les nostres vivències en activitat es van presentar al I

lúdics, el joc tradicional. L'IES i els fòrums d'abast internacional i ens Congrés Internacional de bitlles i

seus alumnes n'han estat els hem enriquit amb els coneixements, jocs tradicionals celebrat entre el 14

protagonistes. Tot aquest material les demostracions i les exhibicions i el 17 de setembre de 2006 a

s'ha editat al llibre LAVEGA, P. (ed.) de jocs que han presentat altres Santander. A tal efecte, el centre va

Juegos Tradicionales y Sociedad en països i cultures. Hem ampliat el preparar un gran pòster (90 x 200

Europa, editat per l'Asociación nostre horitzó en el coneixement de cm), abastament il·lustrat amb

Europea de Juegos y Deportes jocs i hem establert nous contactes aquestes activitats que acabem

Tradicionales -setembre 2006-, i amb centres d'ensenyament d'altres d'apuntar, i que es va exposar junt

s'ha editat un DVD amb imatges que indrets que facilitaran l'acció amb d'altres al vestíbul del congrés,

mostren la varietat i riquesa de jocs d'iniciatives conjuntes de cara al alhora que es va llegir la ponència

tradicionals que conservem a futur i permetran enriquir, encara “De l'escola a la Universitat. L'escola

Europa. A més, de resultes de la més, alguns dels projectes en els d'estiu de jocs tradicionals i altres

nostra estada a Santander es va quals estem treballant, com ara el projectes de formació a Catalunya”.

invitar al centre a assistir al Tocatí!, Comenius. No cal dir que d'això se'n L'IES Flix ha estat col·laborant,

festival de jocs al carrer que se beneficiaran els nostres alumnes, ja doncs, en un projecte d'àmbit

celebra anualment a Verona, Itàlia. que podran conèixer, a través europeu durant més de dos anys i

La importància de totes aquestes d'imatges i de la pràctica dels jocs, ha tingut l'oportunitat de donar a

maneres de jugar d'altres indrets. El coneixement d'aquesta diversitat cultural ha de ser un granet de sorra més que ajudi en la formació, en la tolerància, el respecte i la solidaritat.

Biel Pubill i Soler

L'IES FLIX PARTICIPA AL CONGRÉS INTERNACIONAL DE JOCS TRADICIONALS DE SANTANDER

QU

È T

'HI JU

GU

ES

?

:Ingredients

cups of flour1/4 2 and - cup and a half of sugar glass 1 - A pinch of salt -

1/2 -cup of grounded nuts teaspoonful of vanilla 1 - cup of butter 1 - More sugar glass -

:Preparation

Put the flour, 1/2 cup of sugar glass and the salt. Add the nuts and the vanilla. Mix. Season the butter until it fluffs, and little by little add the mixture of everything very well. Stir everything very well with a wooden spoon until it is firm and leave it to dry ingredients2 or ? hours.rest for , with the mass, make little bolls of the size of a plum, smooth them a bit and place them in charolas to Later. Warm the oven to 1?5°C and bake the dry floury sweets approximately 15 ? 20 minutes. Take them bake. Add sugar glass and place them carefully on a grid to let them cool. Add more sugar glass out of the ovenand wrap them in colour paper.

Cristina Català i Pe?a

?r ESO

englis

h c

orner “POLVORONS” DRY FLOURY SWEETS

INGREDIENTS:4600 g of peeled raw almonds.4600 g sugar.42 lemons44 spoonfuls of water 42 vanilla sheaths42 spoons of sunflower oil.

HOW TO PREPARE IT:4Toast the almonds in a hot pan, cook them slowly and stir them, so as the almonds don't get overcooked.4Put some sunflower oil on a big tray. Later, this tray will go in to the oven.4Mix in a saucepan the sugar, 6 spoons of lemon juice, 4 spoons of water and cook it slowly. Stir it constantly for 10 minutes, until the sugar is mixed.4Add two vanilla sheaths and the toasted almonds. Mix them slowly and stir it for 3 minutes, until the sugar gets dark. Take off the vanilla sheaths.4Put all the mixed ingredients on the tray to obtain a uniform layer.4Wait for 2 or 3 minutes until it gets warm. Then take a knife and make some marks on the cooked surface. 4When it is cold, cut it into small pieces.

Núria Roigé I Montornés Ariadna Salvador i Burrull

3r ESO

HOMEMADE ALMONDS “TURRÓ”

42

englis

h c

orner

thPeople eat the ”roscon” on 6 January, It consists of a great doughnut under the form a wheel, adorned with the small pieces of frozen fruits. The tradition says that the twisted roll must contain a certain type of surprise or the gift hidden in the doughnut. The one who receives the bean who touches bean to him must pay the twisted roll and the one who receives the king is the one who gets the crown.

Ingredients

400 gr. of flour 4 eggs 100 gr. of butter 100 gr. of sugar 1 teaspoon of baking powder 1/4 litre of milk-Lemon crust grated rind-Frosted orange or sour cherries -1 surprise gift

How to prepare it:

The baking powder has to be dissolved in several spoonfuls of milk. Next, a quarter of flour has to be added, mixing everything well, until a ball of soft dough is formed. This dough then has to be laid to rest, well covered, until it has grown to double its volume (approximately 2 hours). Then, the rest of the flour and 3 eggs are put together, with the sugar, the remaining milk, the butter and the lemon crust grated rinds, and this has to be kneaded well, until a compact dough has been obtained. Then the two pastries are mixed and everything has to be let to rest, covered, and in a warm place, for 2 hours. After this, the dough is kneaded again and it is placed on the tray of the furnace with some flour over it, and now the characteristic wheel form has to be formed (one must not forget to introduce the gift surprise). Then it is adorned with frosted fruits and all the dough is covered with yolk. Then it is sprinkled with glazing sugar and put in a furnace that has been preheated to 160º C. The whole has to bake for about 15 to 20 minutes. It is also very common to open the 'roscon' and fill it up with cream.

Júlia Pujals I Descarrega

The trunk of nadal is a tradition. The family puts it in front of the fire and they slap the trunk with the sticks singing different songs. At this moment the trunk gives gifts for the whole family.It is a tradition to give the trunk food a few days before Christmas. Children like it very much and Christmas Eve is a happy night.

Miquel Jornet I Llop3r ESO

THE “TRONC DE NADAL” IS MADE AS FOLLOWS:

st1 :- Take a trunk and draw 2 eyes and 1 mouth.nd2 :-Then you stick two or four legs in the trunk.rd

3 :- Now only it's necessary for the trunk to have a Catalan cap (barretina) and 2 ears.th4 :- You have to give the trunk food: skins of banana, mandarin…

Xavier Rodríguez I Ortiz3r ESO

'ROSCÓN DE REYES'

EL TRONC DE NADAL

43

1. L'hymne des Français c'est : entre ….a. La Marseillaise a. le plat principal et le Ils sont comme les hommes :b. L'Espagnole dessert ils viennentc. La Corse b. avant de manger ils jouent et

c. ils ne mangent pas de ils partent.2. La devise française c'est : fromage

a. Amour, paix et fraternité Cristina Font i b. Liberté, égalité et 12. Qui était Napoléon ? Rodríguez et Rebeca Ayala i Figueras

fraternité a. Un empereur (4t)c. Santé, égalité et liberté b. Un cardinal

c. Un roiJe mange une chose qui est verte à 3. Quel est le fromage de la l'extérieurNormandie ? 13. Qui a écrit Les Trois et rouge à l'intérieur.a. Emmental Mousquetaires ?

Qu'est-ce que c'est ?b. Gouda a. Émile Zolac. Camembert b. Jules Verne

Núria Garcia i c. Alexandre DumasEspelta et Ana Garcia i Chaparro (4t)4. Quel est l'animal qui symbolise

la France ? 14. Ils sont d'autres fromages a. La poule français

Deux pères et deux fils vont chasserb. Le coq a. Brie, Comté et Ils chassent 6 lapinsc. Le lion PhiladelphiaIls veulent se partager les 6 animaux b. Roquefort, Comté et et5. Jules Verne a écrit : Cantalils ont droit à 2 lapins par personnea. Boule de Suif c. Camembert, Emmental et

Comment ils le font ?b. Madame Bovary Quesitoc. Le Tour du Monde en 80

Beatriz Serra i jours 15. L'Union Européenne a trois Arquero, Marta Aguilà i Sans et capitales, lesquelles ?Cristina Miricà (4t)6. Il existe en France… a. Strasbourg, Berlin, Paris

a. 75 sortes de fromages b. Strasbourg, Bruxelles, b. 60 sortes de fromages Luxembourg

solutionsc. 365 sortes de fromages c. Strasbourg, Londres, Rome

test culturel: a, b, c, b, c, a, c, c, b, 7. La tour la plus connue de France c, a, a, c, b, b.a été construite par : Anna Sangrà i Herrero (4t) et

a. Auguste Rodin Yolanda Domínguez i Mahillochassez l'intrus: Amélie Poulain, b. Vincent Van GoghPicasso, Marco Poloc. Gustave Eiffel

DEVINETTESdevinettes : l'ambulance8. En France, on mange

la clé……………….. kg de fromage par Quand il se passe quelque chose de les musiciensmauvais,personne et par an.la pastèqueelle court et court avec sa sirène a. 7 kg il y a 3 personnes : rouge.b. 10 kg

père, fils et grand-pèreQu'est-ce que c'est ?c. 22 kg

Marta Lizondo i 9. Comment est le drapeau français Domingo et Alba Ranís i Franquet (4t)?

CHASSEZ L'INTRUSa. Jaune, bleu et rougeb. Bleu, blanc et rouge

. personnages de BD : Lucky Luke / c. Vert, marron et orangeJe suis petite, j'ai des dents, Amélie Poulain / Astérix / Tintinmais si tu m'oublies, . écrivains : Jules Verne / Alexandre Dumas / 10. Quelle femme a été accusée de à la porte tu vas rester. Picasso / Victor Hugosorcellerie et brûlée à Rouen en

Qui suis-je ? . personnages historiques français 1431 ?: Napoléon / Marco Polo / Louis XIV / a. Augustine d'Aragon

Remei Ferran i Jeanne D'Arcb. Marie-AntoinetteMartínez, Anna Sangrà i Herrero et c. Jeanne D'ArcArnau Clua i Rofes (4t) Yolanda Domínguez i Mahillo

11. En France le fromage est servi

UN PETIT TEST CULTUREL…LE C

OIN

DE F

RAN

CAIS

44

www.metalexpres.com

www.barrio-obrero.com

www.frikipedia.com

www.jesusswimming.com

www.youtube.com

www.parecidosrazonables.com

www.laplazavirtual.com

www.leonardodantes.com

www.cinegazapos.com

www.vizcarra.info

www.xtec.es/iesflix

: En aquesta pàgina hi ha de tot sobre merchandising de grups de metal. Pots comprar cd, roba o accessoris.

: Aquí hi trobes el mateix que a l'anterior però dedicat especialment a la música punk.

: Segurament algú ha sentit a parlar de l'enciclopèdia que hi ha per Internet i que es diu wikipedia. Doncs aquesta pàgina li fa la competència a wikipedia, però tot el que surt són coses sense sentit. Feu la prova, escriviu “Aznar”, i podreu llegir que de petit era hortera o que Alf, l'extraterrestre, va formar part del grup Metallica per un temps

: Quan entres en aquesta pàgina l'únic que surt és un dibuix malfet de Jesús nedant, de fons s'escolta una musiqueta que et fa posar nerviós i el pobre Jesús de tant nedar li va sortint sang.

: Tothom ja deu conèixer aquesta web, però per si no és el cas, heu de saber que hi ha una gran quantitat de vídeos i, fins i tot, hi podeu penjar les vostres pròpies produccions.

: En aquesta web pots veure una gran quantitat de persones famoses que s'assemblen a altres persones famoses!!! Crec que la més encertada és la del president Jordi Pujol amb el mestre Yoda d'Star wars.

: Pàgina dedicada a tots aquells que es creuen el que diuen sobre coses paranormals. Surten tipus d'extraterrestres, fantasmes, OVNIS. Realment el que volen en aquesta web és prendre el pèl a aquest tipus de gent.

: Aquesta és la pàgina oficial del friki més gran de la televisió, en Leonardo Dantés. Si algú no el coneix que entri i que vegi el seu gran vídeo: El baile del pañuelo!!!

: Com ja sabeu, hi ha gent que es dedica a investigar les pel·lícules per veure si hi ha algun error, allò que s'anomenen pífies. Doncs en aquesta web podeu veure un gran llistat de pífies de diferents pel·lícules.

: Aquí podreu trobar diferents caricatures fetes pel caricaturista català Joan Vizcarra, autor de moltes il·lustracions de la revista El Jueves. Fins i tot, li pots demanar que et faci una caricatura.

: Què voleu que us en digui? La web de L'IES Flix és útil si feu el crèdit variable de jocs populars a 1r d'ESO.

Ricard Arnaiz I Guiu4t ESO

UN PARELL DE WEBS

ME'N

VAIG

DE L

'OLLA

45

LA T

IRA C

ÒM

ICA LA TEMOR DELS BOLETS

David Alió Requena

46

A l'assignatura de visual i plàstica hem treballat amb elements de rebuig i materials reciclats, amb l'objectiu de fer composicions artístiques. Aquests són els magnífics resultats obtinguts i que volen ajudar a sensibilitzar-nos dins la campanya de neteja del centre.

Alumnes de 2n d'ESO 347

EL R

AC

Ó D

E L

'AR

TIS

TACOMPOSICIONS AMB MATERIALS RECICLATS

FLIPARIESC

ON

TR

APO

RTAD

A

48