ies e b (d c itinerari geológic (el figueró)

8/2/2008

Sortida de Camp CTMA Batxillerat Xavier Ferrer‐Francesch

IES ENRIC BORRÀS (DT. CIÈNCIES EXPERIMENTALS)

Itinerari Geológic (El Figueró)

CTMA (Ciències de la Terra i del Medi Ambient) BATXILLERAT

Xavier Ferrer‐Francesch IES Enric Borràs

Dt. Ciències Experimentals

2 2 2

ITINERARI GEOLÒGIC DE EL FIGUERÓMONTMANYCINGLES DE BERTÍ

MATERIAL INDIVIDUAL

‐ Calçat de muntanya

‐ Roba d’abric

‐ Impermeable

‐ Entrepans

‐ Cantimplora amb aigua

‐ Guió de treball que conté: clau dicotòmica de les roques de l’itinerari, l’itinerari, mapa topogràfic i

taula dels temps geològics

‐ lllibreta de camp

‐ Bolígraf, llapis negre i goma i llapis de colors

MATERIAL PER GRUPS.

‐ Martell de geòleg

‐ Clinòmetre

‐ Brúixola i lupa

‐ Ampolleta de HCl 10%

‐ Regle (1 dm és suficient)

‐ Martell, paper de diari i bosses de plàstic per un petit mostreig.

CLAU DICOTÓMICA DE LES ROQUES QUE TROBAREU A L’ITINERARI

1. Roca composta de grans

a. Grans de menys de 5 mm

i. De diferents colors Pórfid sienític (MAGMÀTICA)

ii. Del mateix color Gres (SEDIMENTÀRIA)

b. Grans de més de 5 mm Bretxa (SEDIMENTÀRIA)

2. Roca sense grans

a. Massa compacta amb laminats Pisarra (METAMÒRFICA)

b. Massa compacta sense laminats:

i. Tova (es desfà amb els dits) Guix (SEDIMENTÀRIA)

ii. Molt dura (no es desfà) Dolomia (SEDIMENTÀRIA)




3 3 3

TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS

Era Període Època M.a. enrera Esdeveniments

Cenozoic Quaternari Holocè 0,01

Actualitat

Pleistocè

1

Fauna normal a la deguda a l’evolució de la cenozoica. Aparició del gènere Homo

Terciari Pliocè

5

‐ Primers homínids (línia humana) ‐ Nombroses extincions de mamífers (època glacial)

Miocè 22,5

‐ Mastodonts

Oligocè 38

‐ Cetacis, primats, evolució dels insectes socials

Eocè

54

‐ El predomini dels rèptils dona pas al de les aus i a una gran evolució dels mamífers placentaris

Paleocè

65

‐ Extinció de molts grups i evolució d’altres,principalment mamífers primitius

Mesozoic Cretaci

140

‐ Crisi del triàsic: extinció de molts grups d’animals (dinosaures) ‐ Gran desenvolupament de les gimnospermes‐ Primeres angiospermes.

Juràssic

195

‐ Gran evolució de rèptils i mamífers ‐ apareixen amfibis urodels ‐Aparició de les aus

Triàsic

Keuper Muschelkalk

Buntsandstein 225

‐ Evolució dels vertebrats que no es van veure afectats per crisi pemotriàsica, amfibis anurs gegantins, gran desenvolupament dels rèptils (dinosaures) i dels micromamífers (no placentaris). ‐ Peixos teleostis ‐ Gran evolució dels mol∙luscs ‐ Crisi permostriàsica: formació de Pangea i desaparició de plataforma continental (gran extinció d’invertebrats marins)

Paleozoic Permià

280

‐ Desenvolupament i evolució d’una gran diversitat biològica en tots els grups. Conquesta de nous ambients. Primeres gimnospermes (coníferes)

Carbonífer

345

‐ Primers rèptils (l’ou amniota) ‐ Primers amfibis ‐ Insectes alats ‐ Màxim esplendor vegetal

Devonià

395

‐ Aparició primers vertebrats peixos ossis: actinopterigis i crossopterigis (coanes, avantpassats vertebrats terrestres) ‐ Primers insectes (àpters) ‐ Primeres plantes amb llavors ‐ Primeres plantes vasculars: falgueres, entre elles gegantines com Lepidodendron, Sigillaria




4 4 4

Silurià

430

‐ colonització terra ferma: ‐ vegetals higròfils, ‐ primers artròpodes terrestres

Ordovicià

500

‐ peixos cuirassats, vertebrats cartilaginosos ‐Aparició de tota la gran diversitat d’invertebrats: foraminífers, arqueociats, graptòlits, braquiòpodes, mol∙luscs, artròpodes aquàtics (trilobits). ‐ fòssils d’algues calcàries

Cambrià

570 ‐ “Explosió cambriana”. Fòssils sense esquelet calcari

Precambrià Algonquià

670 1.500 1600

‐ Primers organismes pluricel∙lulars? ‐ Primera cèl∙lula eucariota ‐ Formació final de la capa d’O3 ‐ Bandes BIF. ‐ Estromatòlits. Cianofícies fotosintetitzadores ‐ Origen prebiòtic de la vida

Arqueà 2.650 3.800 4.600

Primeres roques Origen de la Terra (atmosfera reductora)




5 5 5

ITINERARI GEOLÒGIC

1. TREBALL PREVI A LA SORTIDA

Fes a partir del mapa topogràfic un perfil geològic des del puig Ciró fins la part sur de el Figueró (zona on es realitzarà l’itinerari). La línia concreta del tall es veu en el mapa geològic com dos fletxes. Indica en el perfil del tall els diferents tipus de rocam (que identificarem en el camp) i que podràs veure en el mapa geològic que s’adjunta de la zona. Recorda els diferents colors que poden tenir les roques,en funció de la seva composició, des del blanc de les roques calcàries fins el vermell de les argiles passant pel gris‐negre de les pissarres.

2. PARADA AL MIRADOR DE PUIG‐GRACIÒS.

A. Reconeixement de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani (Serralada Prelitoral, Serralada Litoral, i Depressió prelitoral), de la depressió Central i dels Pirineus que es veuen des d’aquí.

B. Marca d’una forma aproximada al sistema de coordenades la situació del Figueró, Puig Cirò, Turó de l’home (Montseny), Vic i Montnegre.

Acoloreix la zona corresponent a les tres unitats del Sistema Mediterrani, La zona dels Pirineus i la zona de la

Depressió central amb colors diferents..

Pinta la llegenda corresponent.

N

W




6 6 6

C. Situa el punt on ens trobem sobre el mapa topogràfic i sobre el mapa geològic de El Figueró.

D. Identifica l’orientació del tall

E. Compara el dibuix anterior amb el perfil geològic de la zona i si no hi has observat tots els materials

afegeix els que falten.

F. Indica al teu tall Geològic l’època a que corresponen els diferents materials observats.

G. Estudi de l’aflorament de les roques del mirador.

1. Identifica (amb l’ajut del mapa i del perfil geològic la unitat geològica a la que

pertanyen

2. Identifica i descriu els material que s’hi troben.

3. Descriu la seva disposició

4. Mesura el cabussament i indica‐ho en l’esquema següent

3. PARADA AL CAMÍ DE LA CINGLERA

A. Marca la parada sobre el mapa geològic

B. Estudi de l’aflorament de les roques de la cinglera

1. Identifica (amb l’ajut del mapa i del perfil geològic) la unitat geològica a la que pertanyen

2. Identifica i descriu els materials que s’hi troben

3. Busca nummulits i altres fòssils. Si es te en compte el fòssils que s’hi troben, indica

l’ambient sedimentari en que es van formar aquestes roques.

4. Posteriorment hauràs de buscar informació sobre aquests fòssils

4. PARADA DEL COLL D’EN TRIPETA.

A. Marca la parada sobre el mapa geològic

B. Estudi de l’aflorament de roques del coll

1. Identifica (amb l’ajut del mapa i del perfil geològic) la unitat geològica a la que pertanyen

2. Identifica i descriu les roques que el formen

N




7 7 7

3. Identifica i descriu (forma, color, tipus de roca....) els còdols d’aquesta roca a les capes més

inferiors i a les més superiors de l’aflorament.

4. Dóna una explicació al fet que els còdols que hi ha a la part inferior de l’aflorament

provenen de roques més recents que els que hi ha a la part superior.

5. A partir d’aquesta observació dedueix l’agent de transport dels còdols i l’ambient

sedimentari de la roca

5. TRAM D’OBSERVACIÓ TOT BAIXANT FINS LA CARRETERA DE MONTMANY.

A. Identifica les diferents Unitats geològiques que es travessen fins arribar a la carretera i indica

els materials que la composen

6. PARADA A PROP DEL KM. 1 DE LA CARRETERA DE MONTMANY.

A. Marca la parada en el mapa geològic.

B. Identifica la unitat geològica i indica els materials que la composen

C. Busca indicis, en la roca, de l’actuació de les aigües de pluja.

7. PARADA AL KM 2,9 DE LA CARRETERA DE MONTMANY.

A. Marca la parada sobre el mapa geològic.

B. Estudi de l’aflorament

1. Identifica la unitat geològica a la que pertanyen els materials

2. Identifica i descriu els materials que s’hi troben

3. Identifica estructures sedimentàries.

‐ Fes un dibuix i orienta’l. Marca sobre l dibuix el sentit del corrent que va formar aquesta

estructura sedimentaria.

‐ Creus que els estrats estan en posició normal o invertida? Justifica la resposta.

8. PARADA DEL CAMÍ DE CAN OLIVERES.

A. Marca la parada sobre el mapa geològic.

B. Identifica les dues unitats geològiques en contacte.

C. Identifica i descriu els materials que s’hi troben i la seva disposició.

D. Realitza un tall esquemàtic d’aquest contacte.

TREBALL POSTERIOR.

A. A partir del tall geològic de el Figueró, fes la columna estratigràfica

B. Fes un escrit sobre la història geològica de El Figueró.




8 8 8

MAPA GEOLÒGIC




9 9 9

MAPA TOPOGRÀFIC




10 1010

BIBLIOGRAFIA.

o Alvarez A., Briansó JL. i Obrador A. Itinerario geològico. Figaró. Instituto de Ciencias de la

Educación. UAB. 1983

o Geologia El Figaró. L’Estació. Centre d’interpretació de l’Entorn. Alt Congost. 2005

o Geologia 1. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. 1986.

o Ferrer M., Bonafeu MD, Costa M, Estrada M, Roger E. Ciències de la Terra i del medi ambient 1.

Castellnou Edicions 2003.

ies e b (d c itinerari geológic (el figueró)

Documents