i.- marc de referència 1. – marc polític€¦ · xxi, molt necessària per a la participació...

Programa Municipal Transversal d’Educació Permanent

8

I.- Marc de referència

1. – Marc polític

El concepte d’educació permanent s’ha anat desenvolupant al llarg del segle XX a través dels diferents organismes internacionals, però és a partir dels anys 70 quan adquireix especial rellevància en els països desenvolupats. Tot i que els primers informes esdevenen punts de partida importants no és fins a la dècada dels noranta que la idea de l’educació permanent pren més força. En aquest sentit, doncs, ens remetem a dues dècades històriques que marquen tant el concepte de l’educació permanent com els contextos d’intervenció. D’una banda, la dècada dels 70, amb l’inici de la crisi de la societat industrial i d’altra banda, la dècada dels noranta amb l’aparició i la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació que experimenten una sèrie de transformacions en el context socioeconòmic que repercutiran de manera important en el concepte de l’educació permanent. Ens referim a la globalització econòmica i cultural, als continus avanços científics i tecnològics, a la mobilitat del capital, de les persones i les coses, a la nova ciutadania, l’increment de la precarietat laboral, als nous models d’agrupació familiar i relacions socials, etc. Aquest nou paradigma social pot comportar nous perills d’exclusió social i laboral, especialment d’aquells col·lectius que presenten més dificultats per adaptar-se. Per tant, des dels diferents organismes internacionals hi ha dues idees clau que es reforcen en aquesta època que són la necessitat de les persones de formar-se de manera contínua i, per tant, de saber aprendre, i que l’educació de persones adultes haurà de vetllar per oferir els mitjans necessaris que ajudin a adaptar-se i evolucionar en la societat actual, garantint una igualtat d’oportunitats per a tothom.

A partir d’aquest context l’educació permanent adquireix una especial rellevància en els països desenvolupats i, tant a nivell internacional com europeu, s’originen espais de debat i reflexió sobre la situació amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament de l’educació permanent. A continuació exposem sintèticament les aportacions realitzades mitjançant els diferents informes i documents que s’han elaborat.

1.1. Internacional i europeu

Posteriorment al treball de Paul Lengrand inclòs en un informe de la Unesco de l’any 1970, Anintroduction to lifelong learning, es publica l’informe de la Comissió Faure de 1972 Aprendre a ésser.

1972 Aprendre a ésser:

• Considerat una de les propostes de reforma educativa més significatives del s. XX, • Posa l’èmfasi en el desenvolupament de competències humanes com a objectiu primordial,

més que en l’adquisició de determinats coneixements. • Proposa ampliar àmbits no escolars, com ara l’educació no formal i informal, i organitzar

l’educació com un tot integrat per fases i modalitats educatives interrelacionades entre si.

1976 19a Conferència General de la Unesco (Nairobi). Consens internacional sobre el concepte i la definició d’educació permanent.(vegeu la pàg. 16 del marc conceptual).

1996 Educació, hi ha un tresor a dins; Coordinat per Delors.

• Reivindica el caràcter transformador de l’educació • Educació des d’una vessant més global: expectatives personals, professionals, laborals,

etc.


9

• Tendència de futur a universalitzar els béns educatius i culturals a tota la ciutadania (deixarenrere la visió estreta de l’educació lligada només a necessitats de l’economia).

1996 Any Europeu de l’Educació i Formació Permanent, declarat per la Comissió Europea

1997 5a Conferència Internacional d’Educació de Persones adultes (realitzada a Hamburg).

• Recull i ratifica la definició i concepte d’educació permanent consensuada en la 19aConferència General de la UNESCO (Nairobi, 1976).

• Afirmació del paper social de l’educació.• L’educació més enllà d’un dret, cal contemplar-la també com una de les claus del segle

XXI, molt necessària per a la participació plena a la societat.• Definició de les funcions de l’educació de persones adultes en el marc d’un món

globalitzat i de la societat de la informació i la comunicació.

2000 Sessió del Consell Europeu (realitzada a Lisboa).

Objectiu estratègic clau: Créixer econòmicament amb més i millors ocupacions i ambmés cohesió social.Mesures per a l’educació i la formació per a la vida i el treball en la societat delconeixement:1) Creació de centres d’aprenentatge locals.2) Promoció de noves competències clau (especialment aquelles relacionades

amb les tecnologies de la informació).3) Reconeixement de les qualificacions existents en l’àmbit europeu per tal de

facilitar una major mobilitat dels treballadors/es i estudiants.

2000 Memoràndum sobre l’aprenentatge permanent

El Memoràndum destaca que Europa ha evolucionat cap a una societat i una economiabasades en el coneixement. Des d’aquesta premissa, l’accés a la informació, la qualificació,l’actualització de coneixements són aspectes clau, d’una banda, per reforçar la competitivitatd’Europa, de l’altra per millorar els itineraris d’inserció sociolaboral i l’adaptació de les personesd’aquesta societat als nous canvis que aquesta planteja.

Defineix dos objectius fonamentals de l’aprenentatge permanent:

1) Promoure la ciutadania2) Millorar l’ocupabilitat.

Assenyala l’educació com la dimensió clau i necessària:

• Societats europees complexes• Diversitat cultural, ètnica i lingüística• Noves formes familiars, de convivència i de participació.

2001 Fer realitat un espai europeu de l’aprenentatge permanent

Ambdós documents reflecteixen la idea que ja se suggeria l’any 1972, i que planteja l’educaciópermanent com un tot.


10

Reptes i/o aspectes claus d’ambdós documents:

• Univers educatiu: educació formal, no formal i informal. Inclou des de l’etapa preescolar fins més enllà de la jubilació.

• Visió àmplia i global de l’educació permanent.• Accessibilitat a l’educació: en qualsevol etapa de la vida • Flexibilitat de l’educació: a partir dels interessos i les necessitats personals. • Model d’organització transversal i en xarxa: connectar tots els àmbits socials i

institucionals i cooperació/coordinació entre tots els agents educatius. • Equitat i cohesió social: Priorització de la formació permanent dels col·lectius amb més

risc d’exclusió social.

L’educació permanent, des d’una visió àmplia i global, ha de tenir com a finalitat la realització personal, la inclusió social, l’accés al treball i a la ciutadania activa.

Finalitats de l’educació permanent

2005 Proposta de recomanació del Parlament Europeu i del Consell sobre les competències claus para l’aprenentatge permanent.

En aquest document es concreten les competències que necessita tota persona per tal que es pugui desenvolupar personalment, perquè pugui exercir la plena ciutadania i la seva inclusió social i laboral. Les persones, a través de diversos processos d’aprenentatge, haurien de poder assolir unes competències clau que els permetessin saber, saber fer, i saber ser o estar. Les competències són una combinació de coneixements, capacitats i actituds que les persones han de tenir per desenvolupar-se amb autonomia en diferents àmbits i situacions.

El text identifica vuit competències clau i proposa que en finalitzar l’escolarització obligatòria els joves han d’haver adquirit unes competències clau que els prepararà per a la vida adulta.

Realització Personal

Ciutadania Activa

Integració Social

Ocupabilitat

EducacióPermanent


11

Aquestes competències les hauran de continuar desenvolupant i actualitzant en un context d’aprenentatge permanent. Les vuit competències que assenyala la proposta són les següents:

1. Comunicació en la llengua materna, 2. Comunicació en una llengua estrangera, 3. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia, 4. Competència digital, 5. Aprendre a aprendre, 6. Competències interpersonals, interculturals, socials i cíviques, 7. Esperit emprenedor, 8. Sensibilitat cultural

1.2. Estatal

LOGSE (Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo) que estableix els objectius de l’educació de les persones adultes, així com la regulació de les proves per a l’obtenció de les diferents titulacions del sistema educatiu.

LOCE (Ley orgánica 10/2002, de 23 de diciembre, de la calidad de la educación) que, seguint les mateixes directrius de la LOGSE, estableix els objectius de l’educació de les persones adultes

LOE (Ley orgánica de educación, 2/2006 de 3 de maig) estableix els objectius i l’organització de l’educació de les persones adultes.

II Programa Nacional de Formación Profesional

Principis Generals:

• Donar protagonisme als agents socials en el desenvolupament del sistema• Incrementar la participació de l’Administració en la gestió.• Unificar la recaptació, la gestió i el control dels fons en l’àmbit estatal.• Entendre els acords en la negociació col·lectiva com a complement del Sistema.• Adequar-se a les prioritats europees en temes de formació per a l’ocupació.• Tenir la voluntat de configurar-se com a instrument de formació al llarg de la vida.

El programa posa l’accent, també, a instrumentar polítiques i plans, públics i privats de formació professional, buscant l’adequació de les qualificacions professionals facilitades per cadasubsistema (formació professional reglada/inicial, ocupacional i contínua) amb les competències professionals que en cada moment demana el sistema productiu.

1.3. Autonòmic

Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults de Catalunya

• Estableix l’edat mínima per seguir programes d’educació d’adults.• Defineix el concepte de formació d’adults i uns àmbits d’actuació.• Fixa objectius en relació als àmbits d’actuació.

Objectius:

• Eliminar progressivament l’analfabetisme. • Procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d’assolir la formació

bàsica que la societat actual demana.


12

• Afavorir l’accés a l’educació reglada, obligatòria i no obligatòria, en les sevesdiverses modalitats i amb la metodologia adequada a la formació d’adults.

• Possibilitar el dret que té tota persona a l’actualització i el perfeccionament delsseus coneixements i destreses, d’acord amb les exigències laborals, socials iculturals de la mateixa societat, i dedicar una atenció preferent als sectors socialsamb més mancances, per tal de tractar de reequilibrar el conjunt de la societatcatalana.

• Promoure el coneixement de la nostra realitat nacional en tots els seus aspectes i,de manera específica, en tot allò que es relaciona amb la llengua i la cultura, i elconeixement de la realitat dels altres pobles de l’Estat i d’Europa.

• Fomentar els hàbits de responsabilitat cívica i participació social.• Afavorir hàbits i actituds que permetin viure el temps de lleure de manera creativa.• Facilitar la integració plena dels ciutadans de Catalunya a Europa a fi de participar,

en peu d’igualtat, dels béns culturals europeus.

La llei estableix tres àmbits fonamentals d'actuació que "incideixen des de camps d'actuaciódiferents en la formació integral de la persona" (Art.1):

- La formació instrumental i la formació bàsica.- La formació per al món laboral.- La formació per al lleure, la cultura i la participació social.

Criteris directors del Pla general de formació professional a Catalunya

La formació professional com un instrument fonamental per al progrés social i personal i per a lapromoció professional dels treballadors i les treballadores i per al desenvolupament efectiu de laigualtat d’oportunitats i de la cohesió social.

Objectius bàsics de la formació professional:

• Millorar-ne la qualitat.• Facilitar la formació al llarg de la vida: Garantir l’accés a la formació a tots els col·lectius en

totes les etapes de la seva vida, tant pel que fa a la formació professional com al’ocupacional i la contínua.

• Desenvolupar un sistema d’informació i orientació professional.• Actualitzar els continguts de la formació professional.• Garantir la vinculació de la formació professionalitzadora amb l’empresa• Garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.• Promoure la integració de les persones amb discapacitats.• Garantir la qualificació de les persones amb dificultats especials i/o risc d’exclusió social.• Promoure la iniciativa emprenedora.• Potenciar la dimensió europea.• Garantir la convalidació de la formació adquirida en els diferents eixos.

Eixos de desplegament de la formació professional:

• Formació professional inicial: dins l’àmbit educatiu; titulació o certificació que permetdesenvolupar una professió.

• Formació professional ocupacional: qualificació, requalificació, reciclatge, etc.• Formació professional contínua: persones treballadores ocupades que volen actualitzar i/o

ampliar coneixements i capacitació.• L’experiència laboral: les competències professionals així adquirides han de ser també

objecte de reconeixement.


13

de 2005. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

El document assenyala que des de la promulgació de la Llei 3/1991, de formació d’adults,Catalunya ha canviat profundament i, per tant, necessita una llei d’educació permanent querespongui a les necessitats actuals i futures. Amb l’elaboració del document de bases es vol iniciarun procés de participació que ha de recollir suggeriments, propostes d’esmena i aportacions pertal d’enriquir la redacció de la proposta de nova llei d’educació permanent a Catalunya.Per analitzar la situació present, aquest document de base va detectar debilitats, amenaces,fortaleses i oportunitats de l’educació permanent.

Destaca com a oportunitats:

- El traspàs de competències al Departament d’Educació que situa el lideratge de l’educaciópermanent en la instància adequada.

- El procés de tramitació de la Llei orgànica d’educació que ofereix la possibilitat de situar elmarc bàsic de l’educació permanent en uns paràmetres més ajustats a les necessitatsactuals.

Apunta a la substitució d’un model de centre basat en el graduat escolar (model de les escolesd’adults basat en la Llei de 1970) a un model d’educació permanent que ha de garantir el dret a laformació bàsica, possibilitar la cohesió social i la preparació transprofessional (obrir vies peraccedir a una formació professional específica i ocupacional i al món del treball).

• El document destaca la formació bàsica com a eina imprescindible per garantir l’adquisicióde les competències bàsiques a amplis col·lectius. També ha de respondre a les situacionsi les problemàtiques específiques, especialment dels col·lectius més vulnerables, com lespersones nouvingudes, els col·lectius en risc d’exclusió, els joves sense títol de graduat eneducació secundària, les persones acollides a la renda mínima d’inserció, les dones ambnecessitats d’inserció laboral, les persones amb nivells d’instrucció i de qualificació moltbaixos, i els habitants de zones de baixa densitat de població i de difícil accés.

• Entén que el nucli de les competències fonamentals de la societat del coneixement estàconstituït per: la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’exploració, l’expressió i l’intercanvi.

Altres conceptes clau i principis:

• Igualtat d’oportunitats: Societat del coneixement a través de l’educació durant tota lavida, oberta realment a tothom, sense cap tipus de discriminació.

• Binomi ciutat-educació: Necessitat d’un sistema formatiu que eduqui en valors cívics, pera la convivència i la cohesió social.

• Destinataris de l’educació permanent: (en previsió de la Llei orgànica d’educació)persones entre 18 i 64 anys amb necessitats de formació bàsica. De forma excepcional,caldria incloure els joves nouvinguts de més de 16 anys sense escolarització en el seu paísd’origen.

• Àmbits de l’educació permanent:

o Educació general i d’accés al sistema educatiuo Educació per a les competències transprofessionalso Educació per a la cohesió i participació social

Document de bases per l’elaboració d’una nova llei d’educació permanent de Catalunya. Octubre


14

Pla d’actuació municipal 2004-2007

El Pla d’actuació municipal (PAM) elaborat per l’equip de govern municipal actual recull les següents actuacions en relació al àmbit de la formació de persones adultes, pel període 2004-2007.

Promoció Econòmica:

- Potenciar programes de formació i d’assessorament tècnic a les iniciatives empresarials.

Ocupació:

- Sol·licitar l’ampliació i la diversificació de la programació educativa dels cicles formatius de formació professional dirigits a cobrir les demandes de les empreses.

- Promoure en l’àmbit del Pacte local per l’ocupació, programes de formació continuada per a treballadors/es i estudiants.

- Continuar organitzant tallers d’orientació laboral a través de les noves tecnologies.

Educació:

- Facilitar l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana i reclamar a la Generalitat que doti de més recursos els centres de normalització lingüística.

- Continuar impulsant el projecte “Sant Boi Ciutat Educadora” - Continuar i ampliar l’organització d’activitats dirigides als pares i les mares per tal que puguin

desenvolupar el seu paper com a educadors/es. - Plantejar alternatives i recursos per a la formació dels alumnes que no obtenen el graduat

d’ensenyament secundari - Millorar la formació permanent a través de les possibilitats que ofereix el nou Pla general de

formació professional de Catalunya. - Fomentar la formació de persones adultes a través de la creació d’una nova escola d’adults i

l’extensió de la seva acció als barris. - Donar suport, en el marc del Pla municipal de formació d’adults, a les iniciatives d’associacions

i entitats i afavorir la coordinació de les activitats formatives que realitzen. - Potenciar, sota una perspectiva d’actualització continuada, la realització de cursos de formació

ocupacional, formació continuada als treballadors i formació a mida per a empreses i comerciants.

- Potenciar el Programa “Campus 365” per dotar Sant Boi de més oferta universitària. - Treballar per aconseguir un “Punt UOC” i l’Escola Oficial d’Idiomes. - Continuar oferint, en totes les accions formatives a les escoles i a la població en general,

programes d’educació ambiental, educació en consum i educació vial.

Programa de la Dona:

- Impulsar programes de formació i inserció per a dones que han patit situacions de violència de gènere.

- Desenvolupar programes de formació en noves tecnologies adreçats a dones. - Facilitar l’accés de les dones a la feina per garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i

dones, prioritàriament a través de formació, orientació i suport tècnic i econòmic per a la creació de microempreses i empreses d’economia social.

1.4. Municipal


15

Persones amb discapacitats:

- Potenciar el desenvolupament d’activitats adreçades a la projecció social, cultural i de lleure de les persones amb discapacitat.

Gent gran

- Elaborar programes de formació continuada per a la gent gran en temes com les noves tecnologies, l’alfabetització, etc., en el marc del Pla Municipal de formació de persones adultes.

Salut pública

- Desenvolupar activitats i campanyes sobre l’educació en la salut i la prevenció de malalties.

Participació ciutadana

- Promoure l’educació en els valors per fomentar la solidaritat i la tolerància.

Cultura

- Promoure l’intercanvi cultural com a eina per una educació en la diversitat. - Potenciar la formació i difusió artística, plàstica, el teatre, la música i el cinema. - Posar en marxa la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer i potenciació dels espais de lectura

pública. - Promoure l’ús social de la llengua catalana i facilitar l’accés del seu aprenentatge.

Agenda 21 (Pla d’acció local 2003-2010)

Integra les actuacions aprovades a l’any 2000 al Pla d’acció ambiental amb les accions de caràcter social i econòmic plantejades l’any 2003 a l’Agenda Social, Econòmica i Ciutadana. Existeixen cinc línies estratègiques de treball, encaminades a millorar el benestar de tots els ciutadans i ciutadanes i del seu entorn ambiental, entre les quals destaquem les línies que recullen accions i objectius relacionats més directament amb la formació de les persones adultes.

Línia 4: Sant Boi singularitat en la globalització: innovació, formació, comunicació i cultura.

• Accés a les tecnologies de la informació per a una societat que es comunica.

• Innovació i recerca

• Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i el coneixement.

• Formació permanent en un món de canvi constant.

• Cultura, interacció i creativitat

• Educar en valors

Línia 5: la democràcia local participativa en la gestió local: gestió pública de tot i totes per a tots i totes.

• La democràcia local participativa i la corresponsabilitat dels ciutadans/es en el “fer ciutat”.


16

El Pla de civisme és el programa que recull totes les iniciatives que l’Ajuntament realitza en aquest àmbit i que s’estructuren en tres grans eixos.

• El Programa d’acció • Les xarxes ciutadanes • L’aplicació de les ordenances

S’ha obert un procés participatiu per aconseguir que el Programa d’acció de civisme reculli totes les propostes, els interessos, les necessitats, etc.

Objectius del procés: • Aconseguir un programa d’acció a nivell de ciutat amb la cooperació i la corresponsabilitat

de tothom. • Convertir el Pla de civisme en un veritable motor de canvi social. • Implicar directament els veïns i les veïnes, tant en la definició de les accions com en el

canvi de comportaments.

Pla director de tecnologies de la informació i la comunicació

Elaborat l’any 2001 per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Projecte TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació)

La concepció del projecte prioritza l’atenció a tots aquells col·lectius que, a priori, tenen més dificultats per conèixer les noves tecnologies i familiaritzar-se amb elles. El projecte municipal posa a disposició de diferents col·lectius de Sant Boi aules públiques, ordinadors i programes, de manera que el cost de la formació en noves tecnologies es redueix de manera considerable.

Algunes de les finalitats del projecte són: evitar la segregació, introducció al món laboral, millorar la qualitat, augmentar l’autoestima, formació personal, donar eines de coneixement, etc.

PEC (Projecte educatiu de ciutat)

El PEC és un projecte de ciutat que pretén fer realitat la idea de convertir Sant Boi en ciutat educadora.

Alguns dels seus objectius més importants són:

• Definir les prioritats educatives del municipi i identificar els principis, els objectius, les metodologies i els programes que hauran de guiar l’acció educativa de la ciutat.

• Entendre que la ciutat en si mateixa permet la coexistència d’espais on constantment aprenem i ens eduquem.

Defineix set eixos diferents.

Eix 1: Participació i implicació de les famílies en l’àmbit educatiu Eix 2: Increment i millora de l’educació no formal Eix 3: Millora del teixit d’entitats involucrat en l’educació no formal. Eix 4: Educació intercultural i integració de la població immigrada. Eix 5. Promoure les reincorporacions al sistema educatiu. Eix 6: Millorar les relacions entre el món empresarial i l’educació. Eix 7: La relació i la coordinació entre els agents educatius.

Pla de civisme


17

Les comissions de treball:• L’escolarització en el tram 0-3• Les activitats extraescolars• La formació permanent• El fracàs escolar

Pla de cultura

Impulsat des del Consell Municipal de Cultura, ha comptat amb la participació d’entitats, creadors i experts. Aquest procés de reflexió i de compromís cultural té un doble propòsit o finalitat: definir la realitat cultural de Sant Boi i fer-ne un diagnòstic, i elaborar unes propostes d’actuació que permetin incrementar i optimitzar les iniciatives que en l’àmbit de la cultura es desenvolupen a la ciutat.

Propostes del Pla d’actuació:

- Integració del fet cultural dins l’educació formal i del desenvolupament de programes de formació artística, per tal d’eixamplar la base de la ciutadania culturalment activa del futur.

- Tres pilars bàsics: els equipaments, la programació i la formació cultural.

Línia estratègica 2: Nucli Antic, el motor cultural de la vila

- Establiment de centres de formació cultural i artística al nucli antic...

Línia estratègica 9: Espais joves per a la creació i el coneixement

- Potenciar la formació en les noves tecnologies per tal d’incorporar-les com a reforç de les xarxes de relació entre persones, tant com a eines per a la participació en els assumptes de la ciutat, com per a l'atenció de col·lectius vulnerables.

- Desenvolupament d’un servei dirigit específicament als joves, al voltant de la formació cultural i la creativitat artística.

- Atendre especialment les necessitats dels joves amb inquietuds artístiques i afavorir els espais per al seu desenvolupament

- Potenciar la pràctica cultural entre els més joves com a forma de creixement personal i, alhora, com a forma d’integració a la dinàmica santboiana.


18

2.1.- Educació permanent - Educació al llarg de la vida

L’educació és un procés mitjançant el qual les persones adquireixen les competències, les capacitats, els valors i les actituds necessaris per viure i treballar dignament, per participar plenament en la societat, per millorar la qualitat de la seva existència, per prendre decisions pensades i per continuar aprenent1.

L’educació permanent es diferencia molt poc del concepte d’educació definit anteriorment. S'entén per educació permanent qualsevol procés educatiu que pot fer la persona al llarg de la seva vida, independentment de la modalitat, de l'agència que li ofereix aquesta formació o dels objectius.Aquest concepte parteix de la 19a Conferència General de la Unesco, que va tenir lloc a Nairobi l’any 1976.

A partir d’aquesta definició, les diferents conferències internacionals, la comissió europea o altres organismes han ampliat el concepte a través de declaracions, estudis o memoràndums. La comissió europea en l’Any Europeu de l’Educació i de la Formació Permanent, el 1996, va afirmar que l’educació permanent ajudava a mantenir la competitivitat econòmica i que aquesta era la millor manera de combatre l’exclusió social.

El Memoràndum sobre l’aprenentatge permanent (Consell Europeu, Lisboa març de 2000),defineix l’educació permanent com tota activitat d’aprenentatge útil realitzada de manera contínua amb l’objecte de millorar les qualificacions, els coneixements i les aptituds de les persones.L’aprenentatge permanent és, doncs, un element clau en la transició de la societat industrial a la societat del coneixement.

Com podem veure aquests plantejaments superen el model tradicional del concepte d’educació i formació de persones adultes que havia estat pensat i organitzat com a subsistema de segones oportunitats amb clares finalitats compensadores, i reproduint el model escolar de l’educació formal. Un dels reptes de l’educació, fins ara, havia estat la transmissió d’informacions i coneixements en la major extensió possible. En el context social actual la prioritat de l’educació és que les persones siguin capaces de transformar aquesta informació en coneixements útils. L’educació, per tant, ha de permetre als individus adquirir coneixements i desenvolupar les estratègies necessàries per aprendre de manera permanent, actualitzant la informació i renovant les seves competències en funció de les seves necessitats.

Amb el concepte d’educació permanent es posa l’èmfasi en l’educació com un procés que s’estén al llarg de la vida d’una persona. La idea de l’educació permanent suposa, per tant, l’ampliació del concepte educació en un doble sentit (Trilla 1993): Extensió vertical: els éssers humans s’eduquen al llarg de tota la seva biografia i extensió horitzontal. L’educació no es limita a l’escola o la família, sinó que les persones s’eduquen mitjançant multitud de situacions i àmbits que generen processos d’ensenyament i aprenentatge.

1 Elaboració pròpia partir de l’article 1.1 de la Declaració Mundial sobre l’Educació per a Tothom (1990), el Memoràndum sobre el aprendizaje permanente (2000) i Hacer realidad un espacio europeo de aprendizaje permanente (2001).

2. Marc conceptual


19

L’educació de persones adultes es considera part fonamental de l’educació permanent, entesa com a procés educatiu que acompanya la persona durant una etapa llarga de la seva vida.

La Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults de Catalunya defineix la formació d’adults com “... totes aquelles activitats educatives, culturals, socials, cíviques i formatives que tendeixen al perfeccionament de les habilitats de la persona, al millorament dels seus coneixements i de les seves capacitats professionals, a l’aprofundiment en les seves possibilitats de relació, a la comprensió de l’entorn que l’envolta, a la interpretació correcta dels fets que es produeixen al seu món i a l’enfortiment de la democràcia per tal de facilitar una dinàmica participativa en el si de la societat catalana”. Així mateix, la llei concreta que “es consideren com a persones adultes les quehan superat l’edat màxima de permanència en els centres ordinaris, cursant l’ensenyament bàsic, fixada en el sistema educatiu” (article 14.2). La llei estableix l’edat mínima per seguir programes d’educació d’adults als divuit anys, però cal destacar que els programes orientats al món del treball acullen persones en edat activa laboral, és a dir, a partir dels setze anys, i que els programes previstos per als joves provinents del fracàs escolar (programes de garantia social, escoles taller, etc.) també estan adreçats a joves més grans de setze anys.

L’educació de les persones adultes comporta un fet diferencial amb la d’altres etapes de la vida. Les persones d’edat adulta ja han consolidat diferents aprenentatges, especialment aquells basats en l’experiència, que poden influir en la manera d’aprendre. Les necessitats formatives en aquesta etapa de la vida poden ser molt diverses i, per tant, l’oferta formativa ha de garantir una formació integral, ha de compensar els seus dèficits i ha de considerar les capacitats i els coneixements previs per desenvolupar-ne d’altres. A més, cal tenir en compte que les persones adultes, en general, combinen l’activitat formativa amb les seves obligacions laborals, familiars i socials, fet que incideix en el temps que poden dedicar a l’estudi. Una altra característica important de l’educació de persones adultes és que l’interès per la participació en els programes formatius és personal, no obligatori. Veiem així, que aquestes característiques de les persones adultes requereixen la utilització de programes formatius específics que incloguin metodologies i pràctiques educatives adaptades a aquest col·lectiu.

2.3.- Competències clau per a la ciutadania

“Capacitat de mobilitzar recursos cognitius per afrontar uns tipus de situacions” (Perrenoud, 2000). S’entén, doncs, per competència, un conjunt de coneixements, aptituds i actituds apropiades al context, que són les que necessita tota persona per al seu desenvolupament personal, per a l’exercici de la ciutadania cívica i per a la seva inclusió social i ocupació.2

Aquest concepte emfasitza la importància d’una combinació d’habilitats i capacitats apropiades al context. Avui en dia, doncs, són tan importants les competències acadèmiques com aquelles personals, instrumentals, etc. Un exemple ben clar el podem trobar davant del mercat laboral actual, canviant, flexible, polivalent, multidisciplinar, etc. Cal desenvolupar tot un seguit de competències (tècniques, personals, etc.) per tal de poder donar resposta als reptes que el món laboral planteja.

La Comissió Europea, a través de la proposta de recomanacions sobre les competències per a l’aprenentatge permanent3, distingeix vuit competències clau per a una ciutadania autònoma i participativa en la societat de la informació i la comunicació.

2 Perrenoud (2000), cit. en “Plans locals d’educació permanent”. Guia metodològica. Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. (març 2006)

Recomanacions del Parlament Europeu sobre les competències clau per l’aprenentatge permanen. Document publicat al desembre de l’any 2006,

2.2.- Educació de persones adultes


20

1. Comunicació en la llengua materna. 2. Comunicació en una llengua estrangera. 3. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia. 4. Competència digital. 5. Aprendre a aprendre. 6. Competències interpersonals, interculturals, socials i cíviques. 7. Esperit emprenedor. 8. Sensibilitat cultural

La noció de competència no es pot reduir a un coneixement, una capacitat o una habilitat, les competències integren i mobilitzen coneixements teòrics, tècnics, habilitats, etc., per tal aplicar-los a diverses situacions al llarg de la vida. A partir de les recomanacions de la Comissió Europea sobre les Competències Clau, la Diputació de Barcelona proposa una sèrie d’àmbits formatius de l’educació permanent:

• Coneixements de base • Habilitats comunicatives: llengües i TIC • Món laboral • Ciutadania activa: Integració/autonomia i participació • Cultura i art: Creació cultural i artística i consum cultural.

2.4.- Modalitats educatives

L’educació permanent comprèn les modalitats d’educació formal, educació no formal i educació informal. Malgrat aquesta classificació, cal tenir en compte que les divisions entre les diferents modalitats educatives no són ni estàtiques ni restringides, sinó que hi ha espais de confluència importants.

2.4.1.- Educació formal

S'entén per educació formal aquella que és intencional, respon a un procés sistemàtic i es troba dins d’un marc institucional (escola) establert per a la provisió dels títols del sistema educatiu formal, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat. L’educació formal abastaria des de l’educació infantil fins a la formació universitària. Així doncs, educació formal i educació reglada serien sinònims.

2.4.2.- Educació no formal

S'entén per educació no formal aquella que, si bé també és intencional i respon a un procés sistemàtic encaminat a l'assoliment d'uns objectius, es caracteritza per tenir lloc fora del marc institucional del sistema reglat. En aquest tipus d’educació, el nivell d’organització pot ser molt variable segons la naturalesa del programa: altament estructurat o amb un mínim nivell d’estructuració.

2.4.3.- Educació informal

S’entén per educació informal aquella que no respon a una intencionalitat manifesta i que té lloc a partir de processos no sistematitzats. Aquest tipus d’educació es troba estretament relacionat amb


21

els aprenentatges que tenen lloc en l’experiència de la vida quotidiana i, per aquest motiu, és un procés que dura tota la vida i en el qual les persones acumulen coneixements, habilitats, competències, aptituds, etc. Així doncs, podem definir-la com el conjunt d’accions socials que tenen conseqüències educatives sense que s’hagin elaborat específicament. En l’educació informal l’organització sistemàtica, des de la perspectiva educativa, és també baixa o nul·la. Un exemple d’educació informal serien les activitats esportives, la televisió, la publicitat, les experiències vitals, etc., en les quals es dóna una educació implícita.

Cal destacar que les diferències entre els tres àmbits educatius no són sempre clares: els programes no formals tendeixen a formalitzar-se i, alhora, en el sistema escolar es realitzen accions educatives no formalitzades. Per tot això, s’ha d’interpretar la classificació amb certes precaucions.

3.- Marc Legal

L’actual marc legal que fa referència a l’educació de persones adultes, en general, se centra en la legislació dins l’àmbit educatiu, però seria més apropiat considerar altres àmbits que des d’una visió àmplia i global de l’educació permanent s’hi haurien d’incloure. Atesa la dispersió quepodríem trobar en les diverses normatives de tots els possibles àmbits formatius, en aquest apartat ens centrarem, principalment, en la legislació existent en educació i treball i no considerarem les possibles normatives que puguin existir en àmbits relacionats amb la ciutadania activa com la cultura, la salut o l’esport. Incloem també les cartes municipals relacionades més directament amb l’educació i aprovades pel Ple municipal.

Àmbit educatiu

Llei 7/86, de 23 de maig, d’ordenació dels ensenyaments no reglats en el règim educatiu comú (DOGC número 703 de data 20 de maig).

Decret 186/1988 d’1 d’agost, pel qual el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya assumeix les competències sobre formació permanent d’adults.

Títol III de la LOGSE (Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo) que estableix els objectius de l’educació de les persones adultes, així com la regulació de les proves per a l’obtenció del les diferents titulacions del sistema educatiu. Articles: 51, 52 i 53.

Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults a Catalunya, (DOGC Núm. 1424, del 27 de març de 1991) la qual defineix el concepte de formació de persones adultes, estableix els objectius i els àmbits d’actuació fonamentals. (Vegeu el marc referencial polític autonòmic, pàg.12)

Decret 72/1994, de 6 d'abril, pel qual es regulen els centres de formació d'adults.

Decret 213 / 2002 d’1 d’agost, pel qual s’estableix l’ordenació curricular de la formació bàsica de les persones adultes. El capítol 1, Disposicions Generals, article 3, estableix que la formació bàsica de les persones adultes s’estructura en dos cicles: cicle de formació instrumental i cicle d’educació secundària.


22

Títol III de la LOCE (Ley orgànica 10/2002, de 23 de diciembre, de la calidad de la educación) articles 52, 53, 54 i 55. Estableix els objectius de l’educació de les persones adultes.

Resolució de 7 de juliol de 2006, que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres i les aules de formació de persones adultes dependents del Departament d’Educació per al curs 2006-07. Capítol 9 de la LOE (Ley orgànica de educación) 2/2006, de 3 de maig, art. 66, 67, 68, 69 i 70. Estableix els objectius i l’organització de l’educació de les persones adultes

Àmbit del treball

Acord Nacional de Formació Contínua (BOE Número 59 de data 19 de març de 1993) que entén per formació contínua el conjunt d’accions formatives que desenvolupen les empreses a través de les modalitats previstes en ell, dirigides tant a la millora de competències i qualificacions com a la requalificació dels treballadors ocupats, que permeten compatibilitzar la major competitivitat de les empreses amb la formació individual del treballador.

Desenvolupament dels Programes de Garantia Social a Catalunya tot seguint el desplegament de l'article 23.2 de la LOGSE i l'Ordre de 22 de juliol de 1993 sobre la implantació experimental d'aquests programes a Catalunya (prorrogada i ampliada en més d'una ocasió i per a cada curs escolar).

Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció (PIRMI) que proposa "el desenvolupament coordinat de les accions destinades a ajudar les persones que no tinguin els mitjans suficients per atendre les necessitats essencials de la vida en la nostra societat, mentre que les prepara per a la seva inserció o reinserció social i/o laboral". Tot i que les responsabilitats d'aquest programa en l'àmbit local recauen en els serveis socials d'atenció primària, les accions que es preveuen tenen un caràcter marcadament socioeducatiu: accions consistents en formació instrumental i bàsica d'adults, accions de motivació, orientació laboral i formació ocupacional, accions d'informació i orientació, i accions de suport a una formació cívica en l'àmbit comunitari.

Ordre de 20 d'octubre de 1997, per la qual es regulen les accions de formació ocupacional i afins de caràcter ocupacional, que promou la Direcció General d’Ocupació del Departament de Treball. Estableix els diferents tipus d’accions, els perfils generals dels destinataris, els perfils dels col·lectius amb especials dificultats de col·locació, i els procediments administratius generals que han de seguir els centres col·laboradors per a la sol·licitud de reconeixement i subvenció d’aquestes accions.


23

Al novembre de 1990, el Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat s’adhereix a la Carta de Ciutats Educadores en la qual trobem una sèrie de principis relacionats amb la formació de persones adultes:

- Principi 2: “Les municipalitats exerciran amb eficàcia les competències que els corresponen en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, formularan una política educativa àmplia i amb un sentit global que comprengui totes les modalitats d’educació formal i no formal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descoberta de la realitat que es produeixin a la ciutat”.

- Principi 3 : “La ciutat enfocarà les oportunitats de formació amb visió global....”

- Principi 5 : “Sempre en el marc de les seves competències, la municipalitat ha de poder conèixer -encoratjant-ne la innovació- el desenvolupament de l’acció formativa que es dugui a terme en els centres d’ensenyament reglat de la seva ciutat, tant els propis com els nacionals, els públics o els privats, i les iniciatives d’educació no formal en aquells aspectes del seu currículum o objectius que es refereixen al coneixement real de la ciutat i a l’entrenament dels infants i els joves per convertir-se en ciutadans responsables”.

- Principi 8: “La ciutat s’esforçarà per tal que els pares rebin una formació que els permeti ajudar els seus fills a créixer i fer ús de la ciutat en l’esperit de respecte mutu..”.

- Principi 9: “La ciutat ha d’oferir als seus habitants la perspectiva d’ocupar un lloc en la societat; ha de facilitar-los assessorament per a la seva orientació personal i vocacional i ha de possibilitar la seva participació en una àmplia gamma d’activitats socials. També s’exposa que “les ciutats definiran estratègies de formació que tinguin en compte la demanda social, i cooperaran amb les organitzacions de treballadors i empresaris en la creació de llocs de treball”.

- Principi 10: “Les ciutats han de ser conscients dels mecanismes d’exclusió i de marginació queles afecten, de les modalitats que revesteixen, i han de desplegar les intervencions compensatòries adequades. Atendran especialment els infants i joves nouvinguts, immigrats o refugiats, els quals, lliurement, han de poder sentir la ciutat com a seva”.

- Principi 13: “Cal que una ciutat educadora formi en la informació. Haurà d’establir instruments útils i llenguatges adequats a fi que els seus recursos es trobin a l’abast de tothom en pla d’igualtat..”.

L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en el Ple municipal que tingué lloc el 14 de maig de 2001, va aprovar l’adhesió a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat de la qual n’hem fet una síntesi dels principis que estan relacionats més directament amb l’educació permanent.

- L’article XI, Dret a la informació, reconeix el dret dels ciutadans/es a ser informats/des de tot allò relatiu a la vida social, econòmica, cultural i administrativa local. Les autoritats municipals garanteixen els mitjans necessaris per a l’accessibilitat, l’eficàcia i la transparència d’aquesta informació. - L’article XIII, Dret a l’Educació, posa de manifest que els ciutadans/es han de gaudir del dret a l’educació. Les autoritats municipals han de facilitar l’accés a l’educació elemental dels infants i els joves en edat escolar i destaquen la importància de la formació de les persones adultes, en un marc de proximitat i respecte dels valors democràtics.

Cartes municipals


24

A partir de l’estudi de les diferents normatives que regulen la formació de persones adultes, podem delimitar les responsabilitats i les competències de l’Administració local. Les competències dels governs locals en matèria de formació de persones adultes són bastant limitades i la major part de les actuacions que es porten a terme en aquest àmbit tenen caràcter voluntari o de col·laboració.

La Llei de bases de règim local fa referència a competències en matèria d’educació en general i a l’etapa educativa obligatòria en concret, però no fa cap referència a la formació de persones adultes.

La legislació vigent en matèria de formació de persones adultes, que és la Llei de Catalunya, només explicita clarament la competència obligatòria d’elaborar plans locals de formació d’adults per part de les corporacions locals.

4.1.Competències obligatòries

La Llei de formació d’adults de Catalunya atorga les competències de regular, programar, fomentar, supervisar i gestionar les activitats relatives a la formació d’adults al Govern de la Generalitat, el qual va delegar en la Conselleria de Benestar Social. Actualment aquestes competències s’han traspassat a la Conselleria d’Educació.

L’article 20 de la legislació vigent, estableix que “les corporacions locals han d’elaborar plans locals de formació en els quals cal expressar les necessitats existents i futures i les iniciatives per a resoldre-les. Els plans locals han de preveure la localització de les activitats” . Un Pla de formació permanent per a persones adultes és el conjunt de programes, actuacions i activitats formatives que conflueixen en un territori (barri, municipi, subcomarca, comarca, etc. formant un tot coordinat i coherent amb un concepte integral i contextualitzat de l’educació.

Aquesta és l’única competència obligatòria que la llei explicita envers les corporacions locals, però que no s’ha desenvolupat en cap altra normativa per part de la Generalitat. La realitat ha estat que els municipis no han portat a terme aquests plans locals perquè tal, com preveu la llei, aquests s’havien de desenvolupar mitjançant convenis i acords amb l’administració competent que era la Conselleria de Benestar Social. L’establiment d’aquests convenis no van arribar a produir-se en l’anterior govern de la Generalitat.

Pel que fa a les competències de les administracions locals en l'àmbit de l'educació, la Llei 8/1987, de règim local de Catalunya, article 63, fa referència a les competències de les administracions locals en els següents punts:

“2. El municipi té competències pròpies en les matèries següents: (...) La participació en la programació de l’ensenyament i la cooperació amb l’administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.”

Aquestes competències fan referència a l’escolarització obligatòria i no a la postobligatòria ni a la de formació d’adults. La llei, tal com està redactada, no expressa que aquestes mateixes competències siguin transferibles als centres de formació d’adults.

4. Marc competencial


25

La Llei 8/1987, de règim local de Catalunya

Article 63

“El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns.”

Article 68

“Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries deles pròpies d’altres administracions públiques i, en particular, les relatives a:

a) L’educació.(...)

2. Per a la realització d’aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d’execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa, si s’escau, la de dictar reglaments interns d’organització dels serveis corresponents.”

A la Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo (LOGSE), article 54, exposa que:

“1. La educación de las personas adultas podrá impartirse en centros docentes ordinarios o específicos. Estos últimos estarán abiertos al entorno y disponibles para las actividades de animación sociocultural de la comunidad.

(...)

3. Las administraciones educativas podrán establecer convenios de colaboración con las universidades, corporaciones locales y otras entidades, públicas o privadas, dándose en este último supuesto preferencia a las asociaciones sin ánimo de lucro para la educación de adultos. Asimismo, desarrollarán programas y cursos para responder a las necesidades de gestión, organización, técnicas y especialización didáctica en el campo de la educación de adultos.”

Llei de formació d’adults de Catalunya

Article 9

“1. La Generalitat pot establir convenis i acords de col·laboració amb les administracions locals i altres entitats públiques i privades amb la finalitat de racionalitzar la utilització dels recursos materials i humans i contribuir a un millor compliment dels objectius d’aquesta Llei.”

“2. Atesa l’especificitat de la formació d’adults s’ha de promoure també l’establiment de convenis i acords amb empreses, associacions i entitats d’iniciativa social, amb la finalitat de racionalitzar la utilització dels recursos materials i humans i contribuir a un millor desenvolupament comunitari.”

Article 20

“2. En la gestió dels serveis regulats per aquesta Llei s’ha de sol·licitar la col·laboració activa dels ens locals, en els termes establerts per l’article 9.”

4.2. Competències en col·laboració


26

Són aquelles compentències que l’Ajuntament assumeix mitjançant l’adhesió a documents, cartes o declaracions d’iniciativa europea o internacional, una sèrie de principis a través dels quals es planteja portar a terme determinades actuacions, així com les accions o els objectius que es proposa el govern municipal amb el Pla d’acció municipal de cada mandat polític. Les accions del PAM 2004-2007, els principis de la Carta de Ciutats Educadores, els principis de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans i els diferents plans, projectes o programacions, estan exposats en el marc referencial polític municipal (pàg.9)

4.3. Competències voluntàries

i.- marc de referència 1. – marc polític€¦ · xxi, molt necessària per a la participació...

Documents