i. introducciÓ 1. objecte i objectius, contingut i ...objecte, contingut i tramitaciÓ del document...

OBJECTE, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 5

I. INTRODUCCIÓ

1. OBJECTE I OBJECTIUS, CONTINGUT I TRAMITACIÓ DEL DOCUMENT

1.1. OBJECTE I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

El present document constitueix l‟Avanç de planejament del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell.

El Pla director urbanístic és un instruments de planejament general definit segon el que disposa

l‟article 56 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (des d‟ara DL 1/05), pel qual s‟aprova el

Text refós de la Llei d‟urbanisme, on s‟assenyala el seu abast i el seu contingut documental.

D‟acord amb aquestes disposicions legals, el Pla director urbanístic establir en la seva versió

resultant de l‟aprovació definitiva:

- Les directrius per a coordinar l‟ordenació urbanística del territori d‟abast supramunicipal de

la comarca del Pla d‟Urgell.

- Les determinacions sobre desenvolupament sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies

i el transport públic en llur territori perceptiu d‟ordenació.

- Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l‟estructuració orgànica

d‟aquest sòl en llur territori perceptiu d‟ordenació.



- La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara

xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de

sanejament i abastament d‟aigua, de telecomunicacions, d‟equipaments i altres de semblants

en llur territori perceptiu d‟ordenació.

- La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els

ajuntaments afectats en el sí de la tramitació reglada per l‟article 81 del DL 1/05. Aquesta

programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l‟execució de polítiques d‟habitatge

assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d‟aquestes polítiques per a

garantir el dret constitucional a l‟habitatge i el compliment dels principis que estableix

l‟article 3 del DL 1/05, sobre el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible.

Dos objectius més estaran al darrera del procés d‟elaboració del Pla director urbanístic del Pla

d‟Urgell:

Assolir un màxim de concertació social i institucional pel que fa a la definició de les

propostes des d‟una preocupació sobre el cost medioambiental que suposen, pensant

en el territori però, sobretot, en les persones del territori.

Verificar la rendibilitat social de les decisions urbanístiques que impliquen les

propostes del planejament urbanístic i territorial.

1.2. CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

D‟acord amb l‟article 56.2 del DL 1/05, els plans directors urbanístics han d‟especificar els criteris

per a fer-ne el seguiment i per a la modificació o la revisió, han d‟incloure les determinacions

adequades per a les finalitats que persegueixen i han de contenir la documentació següent:

- Estudis justificatius.

- Sistemes territorials.

- Estructura del paisatge I elements de paisatge.

- Dinàmica urbanística dels darrers 10 anys.

- Dinàmica socioeconòmica dels darrers 10 anys.

- Infraestructures territorials.

- Patrimoni històric.

- Planejament supramunicipal.

- Planejament urbanístic.

- Plànols d‟informació:



- Estructura territorial.

- Encaix morfològic i funcional.

- Ocupació del sòl per tipus d‟activitat.

- Les infraestructures d‟accessibilitat.

- Les xarxes d‟infraestructures.

- La vegetació. Els hàbitats existents.

- El patrimoni natural. El patrimoni històric.

- La planificació territorial.

- El planejament municipal.

- Memòria.

- Plànols d‟ordenació:

- Estructura general del territori. 1/25.000

- Protecció del sòl no urbanitzable. 1/25.000

- Concreció de les grans infraestructures. 1/25.000

- Actuacions de sòl i habitatge. 1/25.000

- Síntesi de les directrius urbanístiques. 1/50.000

- Normes d‟obligat compliment.

- La programació de les actuacions per aplicar-los.

- Bases tècniques i econòmiques.

Els documents que configuren el Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell volen ser també, els

components d‟una base de dades territorial que sigui actualitzable i ajustable en el seu procés de

desenvolupament i gestió, a l‟abast de la societat civil i de les institucions polítiques del territori

com un instrument per al desenvolupament local i territorial.

En el present document d‟Avanç de Pla, la documentació presentada consta de la present memòria

que conté els estudis justificatius de la diagnosi territorial i els criteris per l‟ordenació urbanística

territorial; els plànols d‟informació; el plànol de referència de l‟Avanç de planejament i es

complementa amb l‟Informe de sostenibilitat ambiental.



1.3. TRAMITACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

El 27 de novembre de 2007, la Comissió d‟Urbanisme de Catalunya (CUC) va emetre informe

favorable en relació amb la proposta de formulació del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell,

instada per la Secretaria per a la Planificació Territorial, i va proposar al conseller de Política

Territorial i Obres Públiques acordar la iniciació del procediment de formulació del Pla director

urbanístic del Pla d‟Urgell i encomanar a la Secretaria per a la Planificació Territorial la redacció

del document.

En data 16 de juny de 2008, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va acordar la

iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell amb el contingut

que determinava l‟article 56 de la Llei 2/2002, d‟urbanisme, i encomanar a la Secretaria per a la

Planificació Territorial la redacció del document, en compliment de l‟article 74 i 81 de la Llei

esmentada.

D‟acord amb l‟article 81 del DL 1/05, la tramitació del Pla director urbanístic serà la següent:

- L‟aprovació inicial i l‟aprovació provisional dels plans directors urbanístics corresponen a la

comissió territorial d‟urbanisme competent, llevat que l‟àmbit territorial del pla afecti més

d‟una comissió, en el qual cas correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres

Públiques d‟acordar-ne l‟aprovació inicial i la definitiva. En tots dos casos, els ajuntaments

afectats han d‟ésser consultats abans de l‟aprovació inicial, per un termini d‟un mes, respecte

als objectius i els propòsits generals de la iniciativa.

- Els plans directors urbanístics s‟han de posar a informació pública per un termini d‟un mes.

Un cop acabat el termini d‟informació pública, els plans s‟han de sotmetre, també per un mes,

al tràmit d‟informació als ens locals compresos en l‟àmbit territorial respectiu.

- Simultàniament al tràmit d‟informació pública d‟un Pla director urbanístic, s‟ha de sol·licitar

un informe als departaments interessats i als organismes afectats per raó de llurs competències

sectorials, els quals l‟han d‟emetre en el termini d‟un mes, llevat que una disposició n‟autoritzi

un de més llarg.

- En el cas que, d‟acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu d‟efectuar una avaluació

del impacte ambiental d‟un Pla director urbanístic, l‟estudi o informe ambiental pertinent ha

d‟ésser incorporat al pla i ha d‟ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. La

declaració d‟impacte ambiental, si és preceptiva, s‟ha d‟efectuar abans de l‟aprovació

provisional de l‟expedient.



1.4. PROCEDIMENT D‟AVALUACIÓ AMBIENTAL

D‟acord amb la Llei 6/2009, del 28 d‟abril, d‟avaluació ambiental de plans i programes, els Plans

directors urbanístics estan sotmesos a avaluació ambiental en funció d‟una decisió prèvia

d‟avaluació ambiental emesa per l‟òrgan ambiental (DMAH). No obstant això, d‟acord amb l‟article

15 de la citada Llei, si el promotor considera que cal sotmetre el pla a avaluació ambiental, pot

presentar directament l'informe de sostenibilitat ambiental preliminar per tal que l‟òrgan ambiental

procedeixi directament a emetre el document de referència. Aquest document determina el

contingut de la informació que cal tenir en compte en l'informe de sostenibilitat ambiental, el qual

ha de formar part de la documentació del pla.

D‟acord amb el que estableix el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s‟aprova el Reglament de

la Llei d‟urbanisme. l‟informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un

termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l‟instrument de planejament del qual forma part,

després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s‟han d‟efectuar les consultes que

procedeixin, d‟acord amb el que estableixi el document de referència. El pla objecte del següent

acord d‟aprovació ha d‟incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l‟informe

de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s‟ha de valorar la integració

dels aspectes ambientals en la proposta d‟ordenació. La memòria ambiental la realitzen l‟òrgan o

persones que promoguin el pla i requereix l‟acord de l‟òrgan ambiental, sense el qual no es pot

entendre produït per silenci administratiu el següent acord d‟aprovació que correspongui.

A aquests efectes, cal lliurar a l‟òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament

amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha

de ser objecte del següent acord d‟aprovació, i l‟òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta

de memòria ambiental en el termini d‟un mes, des que li hagi estat presentada. En el cas que

l‟òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d‟assenyalar quins aspectes

han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de

memòria ambiental esmenada.

Correspon a l‟òrgan competent per a l‟aprovació definitiva de l‟instrument de planejament de què

es tracti la presa en consideració de l‟informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria

ambiental del pla per a l‟adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració

s‟ha de fer constar en l‟acord d‟aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut

que estableix la legislació aplicable.

L'avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els

aspectes relatius al contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment, sens

perjudici dels aspectes següents:



a) L'avanç dels plans urbanístics subjectes a avaluació ambiental s‟ha de trametre

simultàniament a l‟òrgan ambiental i al departament competent en matèria

d‟urbanisme.

b) L‟òrgan ambiental ha de dur a terme les consultes sobre l‟abast de l'informe de

sostenibilitat ambiental i la notificació al promotor del document de referència, en el

termini de dos mesos. L‟òrgan promotor del pla pot dur a terme aquestes consultes si

forma part de l‟administració de La Generalitat i ho comunica prèviament a l‟òrgan

ambiental.

c) El departament competent en matèria d‟urbanisme ha de lliurar, en el termini d‟un

mes, un informe urbanístic i territorial que inclogui la valoració de l‟adequació de

l‟avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament

territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.

d) L'informe urbanístic i territorial, que estableix la lletra c, s‟ha d‟incorporar com a

annex al document de referència.

e) Són aplicables als plans urbanístics que han seguit una avaluació ambiental les

exigències de publicitat que estableix l‟article 28 de la Llei 6/2009, a més de les que

estableix la legislació urbanística.

EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


2. EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA

2.1. EL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL

El Pla territorial general de Catalunya, aprovat el 1995, va establir que s‟elaborarien plans

territorials parcials dels set àmbits pluricomarcals en què va dividir el territori de Catalunya. Atès

el poc contingut dispositiu que va tenir el Pla territorial general de Catalunya, s‟assignava de fet als

plans territorials parcials la responsabilitat de l‟ordenació del territori de Catalunya. El Pla

territorial parcial de les Terres de l‟Ebre, que va assolir l‟aprovació definitiva el 15 de maig de

2001, va ser el primer a concretar-se.

Per desenvolupar de manera coherent aquest procés l‟elaboració dels diversos plans territorials

parcials s‟ha fet posteriorment d‟acord amb un mateix model de document i sota uns mateixos

criteris d‟ordenació del territori. El Pla territorial general de Catalunya a revisar no podia,

òbviament, aportar en data d‟avui aquests criteris; calien noves referències en les quals inscriure el

treball de planejament fraccionat en diversos àmbits. Sens dubte, el document Estratègia

Territorial Europea aporta un interessant discurs sobre el desenvolupament equilibrat i sostenible

que permet actualitzar el marc ideològic de la Llei de 1983 i suplir algunes insuficiències del Pla

territorial general vigent.

Sobre aquestes bases, però sobretot a partir de l‟observació i la valoració del que ha succeït en el

territori de Catalunya en les darreres dècades, s‟han formulat els quinze criteris que, com a punts

de recolzament dels treballs de planejament a realitzar, es presenten en aquest document.

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de

l‟ordenació del territori.

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

4. Moderar el consum de sòl.

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

7. Facilitar una política d‟habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

8. Propiciar la convivència d‟activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris.

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.



10. Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat.

11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.

12. La mobilitat és un dret i no una obligació.

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d‟assentaments.

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments

urbans.

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant

infraestructures concordants amb la matriu territorial.

2.2. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT

D‟acord amb la Llei de política territorial de 1983 (modificada per la Llei 31/2002), els instruments

de planejament territorial són:

- Pla territorial general, que comprèn l‟àmbit de Catalunya.

- Plans territorials parcials, que comprenen com a mínim una comarca.

- Plans directors territorials, que comprenen l‟àmbit que sigui necessari.

A més d‟aquests plans pròpiament territorials, en tant que comprensius de tots els elements del

territori, la Llei esmentada preveu també els plans territorials sectorials, que han de tenir l‟àmbit

de Catalunya, però específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial:

carreteres, ferrocarrils, espais d‟interès natural, etc.

En el territori es donen tota mena de processos i hi estan presents tots els agents. Certament, tot el

que succeeix en el territori té alguna relació, però seria una pretensió il·lusòria que el planejament

territorial volgués arribar a establir uns criteris de coherència que abastessin tots els processos que

comporten alguna variació de l‟ordre territorial. Segurament, l‟excés de responsabilitat que sovint

s‟ha atribuït al planejament territorial ha estat una de les causes del seu limitat ús.

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s‟aprova el Text refós de la Llei d‟Urbanisme,

preveu, així mateix, els plans directors urbanístics amb similar flexibilitat d‟àmbit i contingut que

els esmentats plans directors territorials, però amb més especificació del contingut i amb un

objectiu suposable de més precisió quan a les determinacions.



2.3. ABAST DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL

El planejament territorial és una peça important de la política territorial, però cal recordar que en

realitat aquesta abasta molt més que el que el planejament territorial pot concretar i vincular.

Molts aspectes de les polítiques agràries, turístiques, d‟habitatge o determinades infraestructures

queden sovint fora de l‟abast del planejament comprensiu del territori i són, en canvi, d‟una gran

transcendència per al seu desenvolupament.

En tot cas, cal entendre els plans territorials com aquells documents que expressen un acord sobre

el futur del territori des de consideracions que han tingut en compte el màxim ventall

d‟interaccions entre les seves variables. Tanmateix no es pot esperar dels plans la solució de tots

els problemes detectats en un àmbit territorial, ja sigui perquè alguns d‟aquests deriven de

circumstàncies clarament externes a la lògica del pla o perquè queden fora del seu abast normatiu.

En conseqüència, sense perjudici d‟un estudi al més ampli possible sobre la problemàtica

territorial, les propostes de planejament se centraran en aquells aspectes en què els plans, per raó

de la seva escala i naturalesa, tenen més capacitat d‟acció, és a dir, en les qüestions relatives a la

coherència espacial de les accions sobre el territori, i ho faran des dels punts de vista d‟una

economia, una cohesió social i un medi ambient sostenibles a llarg termini.

Cal que el planejament territorial s‟ocupi principalment d‟aquells components de la realitat del

territori que són estructurals a l‟escala de treball del pla. En concret, el planejament ha de definir

el sistema d‟espais oberts territorials, en què les seves determinacions podran ser directament

vinculants per a la gestió d‟aquest sòl; ha de definir el sistema d‟assentaments i establir els criteris

per a la formulació del planejament urbanístic; i ha de definir –en coherència amb els plans

sectorials corresponents- els sistemes d‟infraestructures de mobilitat amb les condicions per al

desenvolupament dels projectes específics.

Els plans territorials sectorials i els plans directors urbanístics s‟han d‟entendre com instruments

que desenvolupen, respectivament, en coherència amb els plans més pròpiament territorials,

aquells aspectes d‟ordre sectorial o d‟escala urbanística supramunicipal, que no es poden tractar de

forma suficient en aquests. En el primer cas per la dificultat d‟incorporar al procés de redacció dels

plans territorials la lògica sectorial específica i, en el segon, per la dificultat de tractar

espacialment alguns problemes d‟ordre supramunicipal a l‟escala adequada.

En tot cas, cal no perdre de vista que el planejament territorial incideix en un espai que com a

resultat de la història i les condicions del lloc, és una realitat dinàmica concreta composta per

factors d‟ordre físic, social, econòmic, ambiental i jurídic. Els plans hauran de definir les seves

propostes a partir d‟aquestes realitats, però amb l‟objectiu general de redreçar les dinàmiques

existents per complir l‟exigència d‟un desenvolupament sostenible.



D‟una banda, això vol dir que a vegades la realitat serà una inèrcia insalvable per a les alternatives

teòricament òptimes i, d‟altra banda, el planejament territorial, amb una irrenunciable perspectiva

de llarg termini, afectarà dinàmiques que tenen la lògica d‟una perspectiva molt més propera en el

temps.

Com tot tipus de planejament, el territorial haurà de trobar els punts d‟acord entre els interessos a

curt i a llarg termini i moure‟s entre les determinacions per a la coherència espacial i les propostes

d‟actuacions específiques. Tanmateix, pel sentit que aquest tipus d‟instrument adquireix dins del

conjunt d‟estris de planejament: plans estratègics, plans d‟ordenació urbanística, plans especials

urbanístics, plans territorials sectorials, projectes d‟infraestructures, etc. Sembla que els plans

pròpiament territorials haurien de posar l‟accent en l‟establiment de les coherències espacials

necessàries per a facilitar un desenvolupament sostenible, cosa que vol dir, lògicament, a llarg

termini.

L‟acord, signat pels tres partits integrants del Govern de la Generalitat, el 14 de desembre de 2003,

estableix el compromís de redactar els sis plans territorials parcials pendents, revisar el Pla de les

Terres de l‟Ebre i revisar, així mateix, el Pla territorial general de Catalunya.

Aquesta manera d‟entendre el planejament territorial, com a marc de referència espacial en el

qual es definiran les actuacions de desenvolupament, comporta, a la vegada, un objectiu de

durabilitat en el temps pel que fa a les seves propostes més conceptuals o estructurals i també un

procés de seguiment i adaptació contínua per tal d‟anar incorporant al seu discurs tot allò

d‟imprevisible que té la realitat actual.

En front al procediment més habitual d‟anar del més general al més específic, que hagués

aconsellat abordar primer la revisió del Pla territorial general i desenvolupar-lo, a continuació, en

plans territorials parcials, s‟ha optat pel camí invers: prosseguir la redacció dels plans territorials

parcials que ja estava iniciada i continuar amb els altres pendents per tal de compondre finalment

un document de conjunt que serà el Pla territorial general revisat. L‟aprofitament dels estudis i

treballs realitzats en anys anteriors, però sobre tot la voluntat de concretar quan abans propostes

de suficient proximitat als territoris, han motivat l‟opció d‟anar des dels parcials al general.

EL PLANEJAMENT SECTORIAL TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


3. EL PLANEJAMENT SECTORIAL TERRITORIAL DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA

3.1. LA LEGISLACIÓ CATALANA EN LA MATÈRIA

La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política territorial, promou una sèrie d‟instruments de

planificació territorial per a l‟assoliment dels seus objectius i, en concret, preveu quatre figures de

planejament: el Pla territorial general de Catalunya, els plans territorials parcials, els plans

territorials sectorials i els plans directors territorials.

La Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de Ponent com a àrea funcional de

planificació, mitjançant la modificació de l‟article 2.2 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual

s‟aprova el Pla territorial general de Catalunya, estableix com a àmbits d‟aplicació dels plans

territorials parcials de Catalunya l‟àmbit Metropolità, l‟àmbit de les Comarques Gironines, l‟àmbit

del Camp de Tarragona, l‟àmbit de les Terres de l‟Ebre, l‟àmbit de Ponent, l‟àmbit de les

Comarques Centrals i l‟àmbit de L‟Alt Pirineu i Aran.

L‟article 14 de la Llei 23/1983 determina que el procediment d‟elaboració i tramitació dels plans

territorials parcials s‟ha d‟establir mitjançant reglament. Aquest requisit es complí en primer lloc

per als àmbits: Metropolità, de Ponent, de l‟Alt Pirineu i Aran i de Terres de l‟Ebre. Concretament,

la planificació territorial de l‟àmbit Metropolità es troba regulada pel Decret 177/1987, de 19 de

maig, pel qual es despleguen la planificació i la coordinació d‟àmbit regional previstes a la Llei

7/1987, de 4 d‟abril; un decret que ha estat modificat en diverses ocasions. La planificació dels

àmbits de Ponent i de Ponent es troba regulada pel Decret 201/2001, de 10 de juliol, sobre el

procés d‟elaboració i tramitació del pla territorial parcial de la Plana de Lleida, Alt Pirineu i Era Val

d‟Aran. Finalment, el reglament d‟elaboració del Pla territorial parcial de les Terres de l‟Ebre va

ser aprovat pel Decret 345/1995, de 28 de desembre, sobre el procés d‟elaboració i tramitació del

Pla territorial parcial de les Terres de l‟Ebre.

El renovat impuls que el govern ha donat al planejament territorial amb la creació del Programa de

planejament territorial adscrit a la Secretaria per a la Planificació Territorial i la necessitat de

regular i homogeneïtzar determinats aspectes no inclosos en les disposicions esmentades feren

convenient l‟aprovació d‟un nou reglament de caràcter general.

D'altra banda, malgrat que la Llei 23/1983 preveu la possibilitat que els plans territorials parcials es

puguin elaborar pels ens locals de la zona afectada, fins al moment present ni els ens locals ni el

Govern han fet ús d'aquesta alternativa. Al contrari, els acords de Govern de 22 de gener i 19 de

març de 2002 van encomanar l'elaboració del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, del



Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals

al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. També els reglaments dels plans

territorials parcials de Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i el de les Terres de l'Ebre preveuen la seva

elaboració pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. I el Reglament del Pla

territorial parcial de l'àmbit Metropolità determina que correspon la seva elaboració al

Departament de Política Territorial i Obres Públiques mitjançant la Comissió d'Ordenació Territorial

Metropolitana.

Tot i aquesta situació, i sense perjudici d'allò que preveuen els acords i disposicions citats, el

Decret 142/2005, de 12 de juliol, regula el procediment d‟elaboració, tramitació i aprovació dels

plans territorials parcials previstos a la Llei 23/1983, així com les seves modificacions o

adaptacions, preveient que l'exercici d'aquesta competència pot correspondre, indistintament, a

l'administració autonòmica o a les entitats locals.

Així mateix, és voluntat del Govern que el procés de planificació es produeixi amb la màxima

participació del conjunt d'agents socioeconòmics i de la ciutadania en general. Tenint en compte

aquesta voluntat, aquest Decret preveu una molt àmplia participació institucional i social en

diferents moments de l'elaboració dels plans, tant abans de la seva aprovació inicial com amb

posterioritat a aquesta.

D'altra banda i d'acord amb la legislació emanada de la Unió Europea, aquest Decret té en compte

que en el procés d'elaboració i tramitació dels plans territorials parcials cal incorporar l'avaluació

ambiental establerta en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny

de 2001, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, en els termes

establerts en aquesta.

3.2. EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT

En data 24 de juliol de 2007 el Govern de Catalunya aprovà definitivament el Pla Territorial Parcial

de Ponent (Terres de Lleida), i l‟acord de Govern i la normativa del Pla foren publicats en el DOGC

núm. 4982 de 5 d‟octubre de 2007 a l‟efecte de la seva executivitat immediata.

El PTPP pren com a objectius els següents: afavorir la diversitat biològica i el manteniment dels

processos naturals, evitar la urbanització de sòls sotmesos a riscos naturals coneguts, establir

reserves estratègiques de sòl que evitin la seva urbanització i es mantinguin en disponibilitat per a

actuacions futures, garantir la coherència del model territorial, mantenir i incrementar la qualitat

de vida dels habitants del territori i contribuir al desenvolupament sostenible.

A nivell supramunicipal, l‟article 5.2 de les Normes d‟ordenació territorial del PTPP estableixen

que, amb la finalitat de poder precisar i assegurar la coherència espacial dels plans d‟ordenació

urbanística municipal, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en endavant DPTOP,



promourà la formulació de plans directors urbanístics, en endavant PDU, i plans especials, en

endavant PE, en aquells àmbits plurimunicipals on es consideri convenient.

En el cas del Pla d‟Urgell, planteja que es formula aquest pla per l‟àrea integrada pels següents

municipis: Mollerussa, Fondarella, Golmés, Miralcamp, el Palau d‟Anglesola, Sidamon i Vila-sana. El

PTPP proposa com alternativa la formulació, mitjançant la figura del Pla director urbanístic, del

planejament urbanístic plurimunicipal corresponent a l‟àmbit del sistema urbà de Mollerussa,

deixant al sistema de Bellpuig els municipis de Barbens i Ivars d‟Urgell. Però, finalment s‟adopten

tots els municipis integrants de la comarca del Pla d‟Urgell com àmbit objecte d‟aquest PDU.

Sistema d‟assentaments

El PTPP reconeix com estratègia de creixement potenciat la polaritat diferenciada que estableix

Mollerussa amb els seus nuclis veïns conurbats: Fondarella, Palau d‟Anglesola, Miralcamp i Golmés,

encarrila el desenvolupament del sòl urbà d‟aquests nuclis. Tal com estableix el PTPP sobre

aquestes àrees i nuclis pesa el creixement demogràfic substancial que ha d‟experimentar el

territori, de manera que “han de fer majors previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que

les que resultarien de considerar només les seves necessitats internes”.

El PTPP assigna una estratègia de creixement mitjà o moderat per a nuclis que, per la seva ubicació

en relació a les vies de comunicació, disponibilitat de sòl o d‟altres motius estratègics, es propicia

un creixement que consolidi les seves funcions urbanes. El PTPP assigna l‟estratègia de creixement

mitjà, que possibilita fins a un 60% d‟increment respecte del sòl actualment consolidat, en

assentaments classificats segons dues tipologies; la primera s‟inclouen polaritats complementàries

de rang superior amb una població municipal superior als 2.000 habitants l‟any 2006; Bell-lloc

d‟Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa; a la segona tipologia hi corresponen nuclis estructurants que

tenen estació de ferrocarril o la possibilitat de tenir-la sobre una via existent; Castellnou de Seana i

Sidamon.

Finalment el PTPP assigna una estratègia de creixement moderat, que permet un creixement fins a

un 30% del sòl consolidat, pels Arcs de Bellvís, Barbens, Ivars d‟Urgell, el Poal, Vila-sana i Vilanova

de Bellpuig.



Descrivim a continuació les estratègies de desenvolupament pel Pla Territorial Parcial de Ponent:

Sistema d’assentaments del PTPP en l’àmbit del PDU

Sistema d‟assentaments: tipologies de teixits Superfície en l‟àmbit del PDU

Nuclis històrics i les seves extensions 967,27 ha

Àrees especialitzades Ús residencial 5,96 ha

Ús industrial 513,98 ha

Ús d‟equipaments 54,58 ha

TOTAL 1.541,79 ha

Font: MINUARTIA a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

Nuclis històrics i les seves extensions

Municipi Assentament Estratègia

Barbens Barbens Creixement moderat

Aguilella Manteniment caràcter rural

dispers

Bullidor Manteniment caràcter rural

dispers

Bell-lloc d‟Urgell Bell-lloc d‟Urgell Creixement mitjà

Bellvís Arcs, els Creixement moderat

Bellvís Creixement mitjà

Castellnou de Seana Castellnou de Seana Creixement mitjà

Fondarella Fondarella Creixement potenciat

Golmés Golmés Creixement potenciat

Linyola Linyola Creixement mitjà

Ivars d‟Urgell Ivars d‟Urgell Creixement moderat



Municipi Assentament Estratègia

Miralcamp Miralcamp Creixement potenciat

Mollerussa Mollerussa Creixement potenciat

Palau d‟Anglesola, el Palau d‟Anglesola, el Creixement potenciat

Poal, el Poal, el Creixement moderat

Sidamon Sidamon Creixement mitjà

Torregrossa Torregrossa Creixement mitjà

Vilanova de Bellpuig Vilanova de Bellpuig Creixement moderat

Vila-sana Vila-sana Creixement moderat

Font: MINUARTIA a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Àrees especialitzades: ús residencial

Municipi Assentament Superfície

(ha)

Estratègia

Bell-lloc d‟Urgell Vellana 5,96 Consolidació


Àrees especialitzades: ús industrial i / o logístic

Municipi Superfície (ha) Estratègia

Bell-lloc d'Urgell 104,08 Consolidació

Bellvís 23,10 Consolidació

Castellnou de Seana 7,68 Consolidació

Fondarella 46,38 Consolidació

Golmés 68,32 Consolidació

Ivars d'Urgell 29,59 Consolidació

Linyola 7,51 Consolidació



Miralcamp 6,63 Consolidació

Mollerussa 104,16 Consolidació

el Palau d'Anglesola 55,01 Consolidació

Sidamon 22,56 Consolidació

Vilanova de Bellpuig 11,68 Consolidació

Vila-sana 27,29 Consolidació

TOTAL 513,99


Àrees especialitzades: ús d’equipaments.

Municipi Superfície (ha) Estratègia

Bell-lloc d'Urgell 2,78 Consolidació

Castellnou de Seana 0,99 Consolidació

Mollerussa 49,95 Consolidació

Vilanova de Bellpuig 0,87 Consolidació

TOTAL 54,59


Sistema d‟infraestructures de mobilitat i transport

El PTPP considera com a infraestructures de mobilitat i transport la xarxa viària, la xarxa

ferroviària, el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als

anteriors. En conseqüència, fa propostes de nous traçats i de millores en les xarxes viària i

ferroviària. De la mateixa manera, el Pla fa propostes relatives a les àrees logístiques i de serveis

associades a aquestes xarxes, com també a les que formen part del sistema aeroportuari de l‟àmbit

de les Terres de Lleida.

En l‟àmbit del PDU, el PTPP fa les següents propostes:

Xarxa viària

Atès que la fragmentació és un dels riscos principals a què s‟enfronten els espais de valor natural

pel que fa a les vies que els travessen, el PTPP proposa la redacció d‟un catàleg que reculli tots els



punts conflictius existents en l‟actualitat per a procedir a la seva progressiva permeabilització.

D‟acord amb el PTPP, els projectes d‟implantació de noves infraestructures o d‟ampliació de les

existents observaran, amb caràcter general, la condició de minimitzar els efectes següents:

L‟afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per la qual cosa s‟ubicaran

preferentment en sòl de protecció preventiva o de protecció territorial.

El trossejament de camps, prats i, en general, de les peces de sòl morfològicament

rellevants.

La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una adaptació suficient de les

rasants als terrenys i, en el seu cas, la construcció de trams en viaducte o túnel.

L‟efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i disposant els passos de fauna

necessaris en funció de l‟interès dels hàbitats de l‟entorn.

Els efectes negatius sobre el cicle hidràulic i l‟erosió del sòl.

La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge.

El PTPP recull la totalitat de determinacions incloses al Pla d’infraestructures de transport de

Catalunya (PITC) i proposa explícitament altres actuacions que el PITC no preveu, però que es

consideren d‟especial interès territorial. El PTPP determina els trams existents que no requereixen

modificacions substancials, els trams existents que requereixen condicionament o millora

significatius i els trams de nou traçat necessaris.

En relació amb les vies estructurants primàries (vies majoritàriament segregades que podran tenir

secció transversal 2+2 si així es justifica en els plans sectorials i els projectes de traçat, si bé

podran tenir seccions inferiors en altres casos), el PTPP preveu el condicionament de l‟itinerari les

Borges Blanques - Bellcaire d‟Urgell (C-233 / L-200 / LP-3322), que inclou les noves variants de les

Borges Blanques, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola i enllaç amb l'autovia A-2. Aquest

corredor constituirà el camí més curt entre les Borges Blanques, Mollerussa i Balaguer.

Pel que fa a les vies estructurants secundàries (vies de relligat intern de l‟àmbit de les Terres de

Lleida, que juguen un paper molt limitat com a eixos de llarg recorregut o d‟interconnexió amb la

resta de Catalunya, generalment carreteres convencionals de secció 1+1, si bé poden tenir trams

segregats i de secció superior), el PTPP preveu:

El condicionament integral de l‟itinerari aeroport d'Alguaire - Vilanova de Segrià - la

Portella – Albesa – Menàrguens – Térmens - Bellvís-el Palau d‟Anglesola.

El condicionament integral de l‟itinerari Castelldans - l‟Albagés - el Soleràs - la

Granadella –Bovera - límit comarcal de la carretera C-233 i enllaç entre Llardecans i la



Granadella entre les carreteres C-233 i C-12. Inclou la nova variant de l‟Albagés, la

nova variant a Vilanova de Bellpuig i el nou vial de connexió entre la carretera C-233 i

les carreteres LP-2041 i LP-2015 al terme municipal de Bellpuig.

El condicionament de les vies integrades de la comarca tals com Juneda - Torregrossa-

Mollerussa.

El PTPP considera vies estructurants urbanes aquelles vies primàries que vertebren sistemes

plurimunicipals però que han estat o seran substituïdes funcionalment com a eixos de llarg

recorregut per vies de prestacions superiors. La seva principal missió és canalitzar trànsits de

recorregut curt i mitjà, gràcies a les nombroses connexions de què disposen amb la xarxa local del

corresponent sistema i identifica com a tal el tram Lleida - Bellpuig de les actuals carreteres LL-11 i

N-IIa, i no en preveu cap actuació específica.

Finalment, pel que fa a les vies integrades (les que tenen un grau d‟integració elevat amb la

topografia i les activitats del territori i que comprenen la major part de les que es poden denominar

locals, capil·lars o paisatgístiques), el PTPP estableix el condicionament d‟un gran nombre de vies

de la comarca.

El Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP) conté també propostes de condicionament de vies i

preveu el següent:

El condicionament de les vies de Térmens - els Arcs de Bellvís - el Poal - Palau

d‟Anglesola; Térmens – Bellvís - Palau d‟Anglesola; Bellvís - els Arcs - Linyola;

Mollerussa – Miralcamp - Puiggròs; Golmés - Vilanova de Bellpuig; Vilanova de Bellpuig -

Castellnou de Seana - Ivars d‟Urgell; Mollerussa - Vila-sana - Ivars d‟Urgell.

El nou traçat que voreja Mollerussa, el Palau d‟Anglesola i Fondarella, i comunica

Linyola amb Miralcamp.

La permeabilització de les vies a Bell-lloc d‟Urgell i Mollerussa.

En relació a la xarxa ferroviària preveu:

Recull el traçat del nou eix transversal ferroviari (ETF) d‟acord amb el Pla

d‟infraestructures de transport de Catalunya (PITC) que travessa la comarca en direcció

est-oest en un traçat adjacent a l‟autovia majoritàriament pel nord d‟aquesta. El PTPP

considera que l‟ETF representa l‟oportunitat d‟oferir un servei de viatgers

d‟extraordinària qualitat entre algunes ciutats mitjanes de l‟interior de Catalunya

(Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Girona), en coherència

amb les directrius de la planificació territorial de Catalunya. La intenció és esdevenir

un element clau de cara al reequilibri territorial i actuar com una via que faci

d‟intersecció amb els eixos naturals nord-sud creant una comunicació contínua entre



comarques que tradicionalment no han estat ben comunicades. El grup de ciutats que

travessaria aquesta línia serien ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca, i es

preveu que estigui finalitzada amb l‟horitzó del 2026. En conjunt, l‟Eix Transversal

Ferroviari tindria 10 noves estacions de passatgers, de les quals 2 ja existeixen (Lleida-

Pirineus i Girona). En el cas de la comarca en qüestió aculliria la nova estació “Pla

d‟Urgell/Mollerussa”.

La proposta del PTPP per a la xarxa ferroviària convencional es concreta en el

condicionament de la línia Lleida – Mollerussa – Tàrrega - Cervera. La implantació del

nou l‟ETF representa l‟alliberament de la línia convencional que uneix Lleida i Manresa,

tot travessant l‟àmbit de les Terres de Lleida. En aquest context, i per tal de reforçar

l‟oferta de transport públic que ha de satisfer la demanda de mobilitat interna de

l‟àmbit, es proposa transformar la línia actual en un servei de tren-tramvia, que

ofereixi elevades freqüències de pas i temps de viatge competitius respecte del vehicle

privat, i que articuli les polaritats urbanes situades sobre l‟eix Lleida – Mollerussa –

Tàrrega - Cervera, tot aprofitant-ho per millorar la permeabilitat d‟aquesta

infraestructura sobre el territori i els teixits urbans. La materialització d‟aquesta

operació pot ser força rellevant, per tal d‟augmentar el pes del transport públic en

l‟àmbit de les Terres de Lleida. D‟aquesta manera s‟estima que el recorregut entre

Lleida i Girona seria aproximadament d‟1 hora i 20 minuts, i el tram entre Lleida i

Cervera de 23 minuts.

Un petit tram de la línia convencional Lleida – Picamoixons - Reus- Tarragona discorre

pel sud del terme municipal de Torregrossa. El PTPP també n‟estableix el

condicionament. Aquesta era fins l‟any 2006 la línia principal de comunicació de trens

de viatgers entre Catalunya i Aragó. Actualment, l‟arribada de la nova línia d‟alta

velocitat fins al camp de Tarragona ha fet que molta part dels trens circulin pel nou

traçat.

Sistema aeroportuari

El PTPP no estableix cap actuació a gran escala al respecte en l‟àmbit del PDU_PU.

Tanmateix cal tenir present l‟articulació de la comarca amb l‟Aeroport de Lleida-

Alguaire. Per això des del pla es proposa el condicionament integral de la via que uneix

Vilanova de Segrià- la Portella- Albesa- Menàrguens- Térmens- Bellvís- Palau

d‟Anglesola. Aquest últim tram seria el que afectaria l‟àmbit d‟aquest Pla

Director.

Cal tenir present també l‟existència a Mollerussa de l‟aeròdrom, al que cal dotar

d‟infraestructures per tal que pugui acollir nous usos.



Sistema logístic

El PTPP considera que l‟àmbit de les Terres de Lleida ofereix un elevat potencial d‟acollida per als

desenvolupaments logístics. Pel que fa a terminals intermodals de mercaderies, connectades a les

xarxes viària i ferroviària, actualment només n‟existeix una d‟operativa a les Terres de Lleida (la

terminal de contenidors del Pla de Vilanoveta, a Lleida), però és evident que la planificació

d‟infraestructures singulars en l‟eix transversal ferroviari, el recent aeroport de Lleida-Alguaire o

l‟existent línia d‟alta velocitat que uneix Lleida i Tarragona, representen un incentiu a la promoció

de noves terminals i dels desenvolupaments logístics associats que es tinguda en compte en el Pla

Director.

No obstant l‟anterior, en l‟àmbit del PDU el PTPP no identifica cap àrea per al possible

desenvolupament futur d‟àrees logístiques.

Sistema d‟Espais Oberts

Pel que fa al Règim de sòl el Pla d‟Urgell compta amb 30.516 ha de sòl de les quals 924 ha

corresponen a sòl urbà, 331 ha a sòl urbanitzable i 29.261 a sòl no urbanitzable. Del total de sòl no

urbanitzable 28.699 ha estan destinades al conreu majoritàriament d‟herbacis de regadiu. El sòl

forestal és pràcticament inexistent en aquesta comarca. A destacar són els espais inclosos sota les

figures de protecció de la Xarxa Natura 2000 i PEIN (Pla d‟Espais d‟Interès Natural):

Estany d‟Ivars - Vila-sana, amb 156,58 ha. Antiga cubeta endorreica. Va ser una de les

zones humides més importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l‟any

1950. Actualment pràcticament recuperat, s‟ha iniciat la seva inundació i la

regeneració de la flora i fauna potencial de la zona.

Tossals de Torregrossa, 69,91 ha. Petits tossals testimoni de les planes centrals no gaire

afectats per les transformacions agrícoles i que conserven encara fragments notables

del paisatge natural. El paisatge vegetal les caracteritza per brolles, timonedes i

herbassars nitrohalòfils. Acull espècies mediterranioestèpiques importants.

Quadre. Règim de sòl de la comarca del Pla d’Urgell

Sòl urbà consolidat (Suc): 924ha, 3‟03%

Sòl urbanitzable: 331ha, 1‟09%

Sòl no urbanitzable: 29.261ha, 95‟88%

Terme comarcal: 30.516 ha, 100% (*)

(*) sumatori

Font: Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida)



Xarxes d‟infraestructures i serveis

El Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP) conté també propostes en relació a les xarxes de

subministrament d‟energia elèctric, d‟abastament d‟aigua i de sanejament. En el cas de les Terres

de Lleida, dins el període de vigència del Pla, caldrà integrar adequadament tot un seguit

d‟infraestructures elèctriques, considerades en el Pla de l‟Energia de Catalunya 2006-2015. Una de

les actuacions previstes afecta al circuit Mollerussa –Tàrrega - Agramunt (110 kV) i per tant, a la

comarca d‟estudi.

En el cas de l‟abastament d‟aigua els municipis de les comarques de les Terres de Lleida no tenen

massa problemes, ja que en tenen garantit l‟abastament des del Canal d‟Urgell. Aquest és el cas

del Pla d‟Urgell, l‟ Urgell, la Segarra i part de les Garrigues (àrea de les Borges Blanques). El

problema més greu és la interrupció de subministrament que pateixen alguns pobles que depenen

del Canal d‟Urgell, en especial de les comarques de la Segarra i l‟ Urgell, quan canal i sèquies es

buiden de vint dies a tres mesos per a procedir a fer tasques de manteniment. En cap cas però, es

veu afectada l‟àrea del Pla d‟Urgell. Respecte a les previsions de sanejament, caldrà

compatibilitzar les previsions del Programa de sanejament d‟aigües residuals urbanes (PESARU) i del

PTPP, preveient que, segons informe de l‟Agencia catalana de l‟aigua, pot ser necessària

l‟ampliació de les estacions de depuració si es produeixen els creixements considerats pel PTPP.

REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL


4. REFERENTS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

4.1.REFERENTS LEGISLATIUS. ESTRATÈGIES I PROGRAMES EUROPEUS

4.1.1. PROGRAMA LEADER

En el marc del programa LEADER s‟han definit les següents línies estratègiques de l‟Urgell i el Pla

d‟Urgell (Morell, coord.) et al. 2008b):

1. Fomentar noves activitats d’important valor afegit, així com processos d‟integració

vertical en el sector alimentari per garantir la consolidació de la branca agroalimentària,

aplicant mesures d‟identificació dels productes de la zona.

2. Fomentar l’agricultura sostenible, ecològica i potenciar la seguretat alimentària,

mitjançant el reforçament dels sistemes de control y seguiment de les produccions en els

distints sectors del sistema agroindústria i les mesures per millorar els instruments privats de

traçabilitat dels aliments mitjançant la introducció de referències territorials específiques. A la

vegada potenciar el consum local en el sentit d‟orientar-lo cap a aquest tipus de productes

compatibles amb la conservació del medi i la millora de la qualitat de vida dels habitants de

l‟àmbit, tot considerant el foment, en el consum alimentari, de la dieta mediterrània.

3. Recolzar totes aquelles iniciatives encaminades al tractament de residus ramaders que

tinguin com a objectiu la seva concentració i tractament per a l‟obtenció d‟altres inputs

productius com poden ser els energètics.

4. Desenvolupar produccions artesanals no alimentàries.

5. Consolidar la creació de petites empreses industrials, millorant l‟actual estructura de

producció secundària amb accions, a la vegada, de diferenciació de l‟oferta, lligades als sectors

punters de l‟àmbit, per tal de poder comptar amb els elements necessaris del que podria ésser

un districte industrial, la qual cosa vol dir centrar els esforços en la indústria agroalimentària,

metal·lúrgica, maquinària agrícola i materials i indústria auxiliar de la construcció.

6. Incentivar el sector del comerç, no només el de l‟engròs, sinó també el detallista,

modernitzant els seus establiments i especialitzant les activitats per tal de fer del tot

compatible la pràctica comercial amb la vitalitat del teixit urbà. Entendre la distribució final

del producte, la que arriba a les economies domèstiques, com un dels valors insubstituïbles per

tal no només de consolidar, com hem dit, el teixit urbà, sinó de potenciar la cohesió social de

cadascun dels assentaments.

7. Foment del turisme, amb especial atenció al rural, a través d‟una adequada ordenació de

l‟oferta i la millora de la demanda atenent, amb preferència, per un turisme cultural i

sostenible i per un turisme d‟ús per sobre d‟un de canvi. Particular atenció rebrà l‟agroturisme

o turisme lligat a l‟activitat agrària.



8. Centrar la sostenibilitat en la conservació del medi ambient, paisatge i patrimoni natural

i cultural, la qual cosa inclou, de manera implícita, la transformació del segon i rehabilitació i

actualització, respectivament, del tercer, sense que en cap cas, això impliqui degradació o

canvis cap a una lenta desaparició.

9. Ajustar l’operativitat de les accions a la pràctica actual del mercat, en aquelles on això

sigui possible. És a dir, fomentar el codesenvolupament amb altres territoris en aquelles

pràctiques on, per diferents raons, hi ha coincidències de producte, mercat, formes comercials

o homogeneïtat en els outputs.

10. Establir programes específics de recolzament a les iniciatives locals de

desenvolupament rural que contemplin com a beneficiaris prioritaris a col·lectius fins ara

discriminats, com poden ser, per exemple, dones, joves, persones amb discapacitat i, també,

unitats productives d‟economia social, com són les cooperatives, entitats associatives agràries,

societats laborals, societats anònimes laborals, etc.

11. Fomentar entre les micro, petites i mitjanes empreses, preferentment entre aquelles que

s‟acabin acollint al programa d‟ajudes LEADER, els principis i valors que emanen de la

Responsabilitat Social de les Empreses, de la que ja se n‟ha parlat abastament.

Font: MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D., 2008b. Línies estratègiques comarques de l‟Urgell i el Pla d‟Urgell. Universitat de Lleida.

4.1.2. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DE L‟ESTANY D‟IVARS –

VILASANA

L‟espai de l‟Estany d‟Ivars – Vila-Sana disposa d‟un Pla especial de protecció del medi natural i del

paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l‟11 d‟octubre de 1995, així com d‟un

Pla d’usos i gestió de l‟estany aprovat definitivament pel Consell General l‟11 de juny de 2007 i

publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Aquest document precisa amb major detall les

actuacions a realitzar a l‟estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant

determinacions de gestió i millora ecològica com d‟ordenació dels usos públics. La resta d‟espais

PEIN de la comarca no disposen de Pla especial de delimitació ni de Pla especial de protecció.

4.1.3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ I DELIMITACIÓ DE LA RESERVA DE SÒL PER A

L‟ESTABLIMENT DE L‟EIX TRANSVERSAL FERROVIARI

El PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l‟establiment de l‟Eix Transversal

Ferroviari (ETF), actualment en fase de tramitació, fou encarregat per la Generalitat l‟any 2004,

iniciant-se la redacció de l‟Estudi previ de corredors al mateix any per la Direcció general de ports i

transports del DPTOP / IFERCAT. L‟any 2007 La Comissió d‟urbanisme de Catalunya va iniciar el

procediment de formulació del PDU corresponent, en el marc de la nova planificació

d‟infraestructures de Catalunya i del Decret Legislatiu del 26 de juliol TRLU 1/2005, en el seu

article 56. L‟any 2008 es va realitzar el tràmit de consulta de la documentació del PDU als

ajuntaments i als consells comarcals afectats.



Variant de Lleida i connexió amb l’aeroport: es fa possible l‟accés ferroviari al futur

aeroport de Lleida - Alguaire i una connexió entre l‟ETF i la línia actual de Lleida a

Tarragona, de manera que es configura tota una variant completa per evitar el pas de

qualsevol tren de mercaderies pel centre de Lleida.

Nou traçat entre Lleida i Cervera: s‟ha estudiat un nou traçat molt cenyit a l‟actual

corredor de l‟autovia A-2 per tal d‟evitar la creació d‟una nova barrera infraestructural a

les planes del Segrià i l‟Urgell.

Noves estacions al Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra: sobre el nou traçat s‟hi preveuen tres

estacions de viatgers, a les comarques del Pla d‟Urgell (prop de Mollerussa), de l‟Urgell

(prop de Tàrrega) i de la Segarra (prop de Cervera), poblacions que seran servides

paral·lelament amb tren-tramvia.

Estació intermodal a la comarca de l’Urgell: en aquesta estació, al terme municipal de

Vilagrassa, prop de Tàrrega, hi coincidiran els trens d‟alta velocitat del nou eix Transversal

i els de l‟actual línia Lleida – Manresa reconvertida en tren-tramvia.

Nova àrea logística amb servei ferroviari a la Conca d’Òdena, al nord d’Igualada: les

mercaderies passaran pel nord d‟Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran

soterrats dins la ciutat, amb una nova estació.

Entre Igualada i Martorell s’ha previst tot un nou ramal: amb un túnel de 13,5 km per

salvar el coll del Bruc. Al nord de Martorell s‟hi preveu una estació de viatgers, i a

Castellbisbal la nova línia enllaçarà amb la línia d‟alta velocitat que entra a Barcelona

(Sants i Sagrera) i amb la línia de mercaderies que va cap al port. Aquest ramal converteix

l‟ETF en la línia ferroviària que posarà les comarques de l‟Anoia, la Segarra, l‟Urgell i el Pla

d‟Urgell en connexió directa amb la regió metropolitana de Barcelona, tant per a viatgers

com per a mercaderies, anàlogament com l‟autovia A-2 ho fa per al transport per carretera.

Al Bages: s‟ha aprofundit en el desenvolupament d‟una estació intermodal a Manresa entre

l‟ETF, Rodalies, una variant d‟FGC i una futura xarxa de trens -tramvia.

A Osona: es preveu que els trens de viatgers de l‟ETF puguin entrar a l‟actual estació de

Vic, mentre que s‟ha estudiat un nou traçat per creuar la plana pel sud de la ciutat seguint

al màxim la xarxa viària existent i prevista.

A l’aeroport de Girona: s‟hi preveu també una estació de viatgers, a la qual hi podran

accedir també els trens de la línia d‟alta velocitat Barcelona – França.

Variant de Girona per a mercaderies: s‟ha optat per completar l‟ETF amb una variant

completa de Girona per als trens de mercaderies, ja que es considera que, a mitjà



termini, quan s‟incrementin els fluxos, serà convenient evitar el pas de nombrosos

trens de mercaderies per dins de l‟estació de viatgers de Girona.

Font: http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/public/ferrocarril/transversal.jsp#

Finalment s‟ha aprovat el Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl

per a l‟establiment de l‟Eix transversal ferroviari, per part del Conseller del DPTOP, el dia 8 de

gener de 2010.

4.1.4. ESTUDI INFORMATIU DE LA VARIANT DE MIRALCAP A LA CARRETERA L-200. TRAM MIRALCAMP –

MOLLERUSSA – FONDARELLA. (EI-VL-02120.2)

Aquest estudi informatiu, en fase d‟informació pública, té per objecte la definició d‟alternatives

per a la construcció de la variant L-200, en el tram Miralcamp – Mollerussa - Fondarella i la seva

connexió amb l‟autovia A-2. L‟àmbit pel que transcorre aquest eix s‟inicia a la part nord de la

variant del municipi de Miralcamp, passant pel costat oest del nucli de Mollerussa i el costat est del

nucli de Fondarella. Aquest àmbit territorial es caracteritza per un mosaic de camps de regadiu

(cereal i fruiters) i per una topografia relativament planera amb una suau pendent en direcció

sudnord. Cal assenyalar que els traçats proposats en aquest estudi s‟aparten del traçat aprovat

definitivament en el Pla Territorial Parcial Terres de Ponent.

4.1.5. ESTUDI D‟ORDENACIÓ URBANÍSTICA: TRAÇAT DE LA VIA ORBITAL DEL PLA D‟URGELL

Per encàrrec de la Direcció General d‟Urbanisme de la Generalitat de Catalunya es realitzaren,

l‟any 2003, els Estudis d‟implantació de la Via Orbital del Pla d'Urgell. El marc de referència i les

propostes presentades varen tenir en compte les directrius generals de la Direcció General

d'Urbanisme i el consentiment dels municipis implicats.

L‟estudi proposava establir els criteris de traçat per a una futura Via Orbital del Pla d‟Urgell,

parteix de la idea de conservar i potenciar la qualitat del territori, considerant les seves

potencialitats estratègiques dins el sistema urbà del Pla d‟Urgell i el territori de Catalunya.

L‟objectiu d‟establir els criteris per a l‟actualització del traçat de la Via Orbital, en concordança

amb el model urbanístic actual, s‟enfronta al repte de fer compatibles les necessitats derivades

dels fluxos productius –agrícoles, industrials- i la qualitat de la vida urbana; i reconciliar el

planejament d‟escala municipal en un àmbit projectual d‟abast supramunicipal, partint d‟una

perspectiva de desenvolupament equilibrat i sostenible del territori.

El contingut central del document fou proposar un marc de referència analític de la realitat del Pla

d‟Urgell i, des d‟aquesta reflexió, prefigurar el traçat coherent i racional de la futura Via Orbital.

Així doncs, el document que servirà de referència pels treballs del PDUPU i que haurà de ser

necessàriament actualitzat en funció de la situació actual de la comarca i de les infraestructures

viaries, va abordar en el 2003 els següents plantejaments:

Proposar un traçat coherent amb l‟entorn natural i els elements físics, patrimonials,

culturals del paisatge del territori. La implantació al paisatge rural hauria de facilitar



la incorporació de tots els serveis i la integració a la morfologia del parcel·lari en la

mesura que sigui possible, respectant les fites del territori.

Possibilitar la sortida dels fluxos productius evitant interferències en la qualitat de vida

i l‟entorn urbà dels municipis del Pla d‟Urgell. Un estudi detallat hauria d‟aprofundir en

la possibilitat de dissenyar diferents seccions de la Via Orbital, tenint en compte el

caràcter de les diferents activitats i la vida que es realitza en els diferents trams del

recorregut.

Evitar, en la mesura del possible, a través d‟un traçat coherent i racional, l‟extensió

injustificada del sòl urbà, incorporant mecanismes per garantir la limitació del

creixement urbà en àmbits no adequats per facilitar la fluïdesa i funcionalitat de la via

com a element estructurant territorial i del sistema urbà alhora que preservar

l‟activitat agrícola.

4.2. CRITERIS DERIVATS DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI DEL PAISATGE

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de Protecció, gestió i ordenació del paisatge, crea el Catàleg de

Paisatge com un instrument nou per a la introducció d‟objectius paisatgístics en el planejament

territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, adoptant d‟aquesta manera els

principis i estratègies d‟acció que estableix el Conveni Europeu del Paisatge promogut pel Consell

d‟Europa.

“... Els Catàlegs de Paisatge són un instrument nou per a la protecció, gestió i ordenació del

paisatge a Catalunya, concebuts principalment com a eines de suport a la planificació territorial.

Són, però, alhora de gran utilitat en el desenvolupament d’altres polítiques i estratègies de

caràcter sectorial lligades al paisatge (conservació de la natura, agricultura, promoció cultural,

promoció turística), així com la sensibilització de la societat catalana sobre el paisatge i els valors

ambientals, culturals i estètics”.

Els Catàleg de Paisatge de les Terres de Ponent aporta la informació d‟interès sobre els paisatges

de la comarca del Pla d‟Urgell, tot contribuint d‟aquesta manera a la definició i aplicació de la

política de paisatge i les qüestions a tenir en compte en la redacció del planejament territorial i

urbanístic. Pel que fa al Pla d‟Urgell, i tenint en compte els continguts del Catàleg, prendrem en

consideració:

L‟inventari dels valors paisatgístics presents en llur àrea.

L‟enumeració de les activitats i dels processos que incideixen o han incidit de manera més

notòria en la configuració actual del paisatge.



L‟assenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge.

La delimitació dels àmbits de paisatge, entesos com a àmbits estructuralment, funcionalment o

visualment coherents sobre els quals pot recaure, en part o totalment, un règim específic de

protecció, gestió o ordenació.

La definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada àmbit de paisatge. Aquests

objectius han d‟expressar les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques

paisatgístiques del seu entorn.

La proposta de mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat paisatgística

i directrius de paisatge amb l‟aplicació directa i la seva incorporació obligatòria en la

modificació i revisió del planejament urbanístic.

Constituir una base sòlida per a la definició d‟estratègies de paisatge en l‟àmbit comarcal.

Esdevenir una referència a l‟hora d‟elaborar les Cartes del Paisatge que es puguin redactar.

Actuar de document de base per campanyes de sensibilització sobre la diversitat paisatgística

del Pla d‟Urgell i els seus valors ambientals, culturals i estètics, i per a la inserció del paisatge

en diferents nivells de l‟ensenyament.

Ser útils en el procés de definició de polítiques de conservació de la natura (política d‟espais

naturals, de connectors ecològics, Estratègia Catalana d‟Ús i Gestió Sostenible de la

Biodiversitat, etc.) que s‟hagin o siguin pertinents de desenvolupar.

Actuar com a un valuós indicador per a la definició de polítiques agràries en clau de

sostenibilitat.

Esdevenir un bon recurs per al disseny de polítiques de desenvolupament rural en la comarca.

Actuar de documents de partida per a la definició d‟estratègies comarcals o locals de fonament

hol·lístic encaminades a un desenvolupament sostenible del territori (Agendes 21 locals,

Agenda 21 de Catalunya, etc.).

Donar suport a l‟avaluació ambiental estratègica de polítiques, plans i programes, així com als

estudis d‟impacte ambiental de projectes amb incidència sobre el territori comarcal.

Donar suport a la implementació de polítiques públiques a escala local i/o comarcal de

promoció turística associada al paisatge.

Actuar com a document de referència pel desenvolupament i aplicació del Fons per a la

protecció, gestió i ordenació del paisatge, instrument financer de la Generalitat de Catalunya



creat per la Llei de Paisatge amb la finalitat de destinar-lo a actuacions de millora

paisatgística.

i. introducciÓ 1. objecte i objectius, contingut i ...objecte, contingut i tramitaciÓ del document...

Documents