i el futbol arriba a manacor

I el futbol arriba a Manacor

Albert Carvajal Mesquida

Diuen les cròniques que els orígens del futbol es troben a l’Àsia central i esremunten al 2500 aC. Aleshores, es jugava a la Xina amb una pilota de cuiro ques’havia d’introduir entre dos pals col·locats en terra. Les llegendes xineses atri-bueixen a l’emperador Huang-Ti la invenció del joc, que servia d’entrenament perals seus soldats. Ja dins l’era cristiana, els poetes lloaven les gestes de Xang-Fu pertal com aconseguia llançar la pilota a l’altura de les pagodes.

Tot i això, l’organització del futbol es troba a la Florència del segle XVI, i nocom a joc cortesà, sinó com a manifestació de tipus popular. Cada any, els habi-tants dels pobles de la contrada s’enfrontaven en un camp neutral. Els equips erenformats per 27 jugadors amb una precisa distribució “tàctica”: 15 davanters (innan-zi), 5 migcampistes (sconciatori), 4 defenses (datori innanzi) i 3 porters (datori indietro). Es creu que els partidaris del rei Carles II d’Anglaterra refugiats a Itàliapresenciaren una manifestació d’aquest esport que els florentins anomenaven cal-cio (nom que encara avui els italians conserven com a denominació del futbol) i elportaren a la seva terra quan Carles II ocupà el tron.

Precisament, l’any 1681 se celebrà a Anglaterra el primer partit de futbol queregistra la història. Enfrontà els servidors i criats de Carles II contra els del Comted’Albemarle. Pels escrits de l’època sabem que els jugadors anaven vestits de dife-rents colors perquè els espectadors poguessin distingir-los perfectament.

La protecció reial afavorí que el futbol es generalitzàs arreu de la GranBretanya, on al segle XVIII el sistema escolar arribà a admetre la seva pràctica coma mitjà d’educació encara que sense unificació de regles. Per remeiar tal situació,l’any 1848 es reunien al Trinity College de Cambridge els representants de les prin-cipals escoles angleses. El 1863 es creava la Football Association, i el 1872 se cele-brava un partit internacional entre les seleccions d’Anglaterra i Escòcia. L’any1885 el futbol professional era acceptat alhora que naixia la “Lliga de Futbol” pertal d’organitzar anualment un campionat nacional. El punt culminant arribà el 1904amb la creació de la FIFA (Federació Internacional de Fubol Associació) (1).

59

II Jornades d’estudis locals de Manacor Societat

58

Els joves d’entre 15 i 25 anys (la futura pedrera de jugadors de futbol) tenienespecial preferència pel billar, la pilota, el ciclisme i les carreres de cavalls. No hemd’oblidar que si bé la introducció del nou esport va començar pels grups socialsbenestants, diferents circumstàncies permeteren la seva ràpida difusió entre lesclasses populars i la conseqüent desaparició d’altres entreteniments en algunscasos amb gran tradició dins Manacor. És per això que pot ser interessant fer-ne unbreu comentari.

Pel que fa al billar, la seva introducció sembla relativament moderna. Lesnotícies més antigues són de 1859, quan Joan Frau (à) Gallet donava d’alta a lacontribució industrial una mesa para juego de villar (sic). Antoni Ferrer (à) Blancfeia el mateix un any després (4). El problema vingué pel fet que quasi sempre servíde tapadora per als jocs prohibits de daus i cartes que es jugaven als mateixoslocals, arribant a ser mal vist socialment i vigilat d’aprop per les autoritats. Enqualsevol cas, va viure l’etapa de major popularitat entre 1880 i 1910.

El cas de la pilota és diferent. Aquest esport (tan viu actualment al País Basci València) era d’implantació molt antiga a Mallorca. Es té constància d’un pregódel 10 de maig de 1452 on es llegeix com alscunes persones juguant a pilota ealtres jocs fasen gran enuigs als mercaders (5). Es tractava d’un joc humil per alqual tan sols es necessitava una petita pilota confeccionada amb pedaços de drapcoberts de cuiro. Les regles eren ben senzilles: en una paret de considerable alturaes dibuixaven dues línies verticals (separades una de l’altra no més de 10 metres)i dues d’horitzontals (una a la paret a 1 metre d’altura i l’altra en terra a una distàn-cia de 3 metres). Els jugadors tiraven la pilota contra la paret amb la mà (nua o pro-tegida per un guant) o utilitzant una paleta, procurant que caigués defora de la líniahoritzontal pintada en terra. Qui cometia dotze errors, perdia la partida. El joc ja esdocumenta a Manacor al segle XVII, mantenint-se ben viu fins a les acaballes delsegle XIX (especialment en el període 1840-1900). La documentació semblademostrar que existien dues modalitats del joc. Una popular que es jugava pelscarrers i places aprofitant les parets dels edificis més alts, entorn de la qual s’orga-nitzaven competicions i apostes alhora que es causaven greus molèsties entre elsveïnats per la cridòria dels participants, el repetit copejar de la pilota, la constanttrencada de vidres i els cops a alguns vianants. Fou constantment vigilada per lesautoritats. Així, el 1839 es prohibia que els al·lots jugassin lliurement pels carrersperquè el Regent de l’Audiència de Balears havia rebut una pilotada al cap mentrepassejava per Ciutat (6). A més, el nostre Ajuntament publicava quasi anualmentalgun ban limitant-ne la pràctica, sobretot els diumenges i dies festius, ja que elsjugadors solien emprar les parets de la parròquia i del convent destorbant la cele-bració dels oficis. Posem com exemple el ban publicat el 16 d’abril de 1844: Quenadie se atreva á jugar á la pelota á las inmediaciones de las iglesias pena decinco sueldos que satisfarán los padres de los chicos que se encuentren (7).Paral·lelament, existia la variant que es jugava dins locals tancats (anomenats tri-quets) a canvi d’una petita quantitat. Solien practicar-la els fills dels senyors i elsestudiants. També s’hi jugaven doblers, i si algun dels jugadors de carrer destaca-

II Jornades d’estudis locals de Manacor I el futbol arriba a Manacor

61

A la resta d’Europa, els equips més antics es fundaren sota la protecció deturistes o treballadors britànics. Es creu que un dels primers va ser el CF Saint-Gallde Suïssa (1879). A l’Estat Espanyol les manifestacions futbolístiques es remuntena 1874, si bé el degà dels equips peninsulars, el RC Recreativo de Huelva, apare-gué el 1889 amb l’arribada a la ciutat andalusa d’una societat britànica amb l’encà-rrec d’explotar les mines de Río Tinto. Alexandre Mackay i Guillem Sundheimposaren en marxa la societat, on tenien cabuda altres esports populars a Anglaterracom el bàsquet, el tennis, l’atletisme i el criquet (2). A partir d’aquells moments, lafundació de nous equips és ininterrompuda.

Pel que fa a Mallorca, les referències més reculades són de 1901, quan el diari“La Almudaina” convidava la joventut ciutadana a practicar el novell esport. Undels seus impulsors era el Sr. Adolfo Revuelta, catedràtic de gimnàstica de l’InstitutGeneral i Tècnic de Balears. El 1903 Josep Oliver Bauçà funda a Palma el primerequip mallorquí, el CF España, al qual seguiren altres en poc temps, quasi sempresota l’empara dels Clubs Ciclistes de l’època. Fins i tot l’any 1904 es jugava uncampionat balear, que guanyà el CF Veloz Sport (3).

Tanmateix entre 1900 i 1910 el futbol va ser un esport eminentment ciutadà.Però a partir de 1910 s’anà popularitzant per tot arreu alhora que es desvinculavalentament del ciclisme, circumstància que afavorí l’aparició de clubs a la PartForana. El que s’havia passat per alt és que a Manacor un grup d’amics havien for-mat l’any 1908 un equip amb el qual disputaren un bon grapat de partits de caireamistós. Aquesta data el situa com un dels més antics de Mallorca, tal vegada delsprimers organitzats fora de Palma.

1.- Jocs i entreteniments manacorins (1890-1910)És clar que quan el futbol va fer acte de presència a Manacor els nostres

padrins disposaven de moltes maneres per distreure’s, exercitar-se o competir,algunes d’elles heretades de segles enrere i que encara es mantenien amb més omenys força. Esquemàticament, podrien resumir-se en el següent quadre:

{- Populars o d’infants (bolles, baldufa...).{- De matances i feines del camp.{- D’enginy i força.{- De festa. {- Corregudes {- Persones (per sexes o edats).

{- Animals.{- Especials (de cintes, de sacs).

JOCS I {- Cucanyes.ENTRETENIMENTS {- A cobri. {- Billar.(1890-1910) {- Prohibits {- Daus.

{- Cartes.{- Esports. {- Pilota.

{- Ciclisme.{- Carreres de cavalls.{- Bregues de galls i corregudes de toros.


60

Barcelona. L’auge del ciclisme fou espectacular i el 1913 s’arribà a celebrar al nos-tre velòdrom el campionat d’Espanya de velocitat (13). Durant el decenni 1920-1930es produí un cert retrocés fins que sorgí la figura de Bartomeu Llodrà (à) Bulla, talvegada un dels millors ciclistes que ha donat mai Manacor. Participà amb èxit adiferents edicions de la Volta a Mallorca i de la Volta a Catalunya (com veurem,sota el patrocini del FC Manacor), permetentel resorgir de l’esport del pedal. Pel gener1931 naixia el Club Ciclista de Manacor (pre-sidit per Pere Bonnín), amb seu social a l’a-vinguda de la República número 9. La finali-dad de esta sociedad es fomentar el ciclismoen Manacor ayudando y protegiendo a loscorredores y a la vez proporcionar a lossocios y a los manacorenses jornadas dedi-cadas al bello deporte, que ya cuenta con uncrecido número de adictos (14). La directiva,juntament amb la “Peña Ciclista Bulla”,construí un nou velòdrom a la carretera dePalma que s’inaugurà el dia de Pasqua de1933, essent aleshores el president del clubAntoni Jaume. A més, aquesta societat orga-nitzà la II Volta a Mallorca l’any 1932, pun-tuable per al campionat d’Espanya (15). Enqualsevol cas, no sembla agosarat afirmarque el ciclisme va ser el rival més importantdel futbol pel que fa a les preferències delsmanacorins.

Finalment, quant a les carreres de cavalls podem dir que fou l’esport d’im-plantació més tardana. L’acta de l’Ajuntament del 23 de juny de 1918 ens assa-benta que llavors ja funcionava a Manacor un hipòdrom on es feien carreres coin-cidint amb les principals festivitats locals: Fue determinado que se subvenciona-sen las carreras del hipódromo que han de efectuarse el dia 4 de Agosto próximocon motivo de las fiestas de Stº Domingo en una cantidad que pudiese fijarse encien pesetas (16). Això no obstant, l’impuls definitiu no arribà fins a les acaballesdels anys 1920 quan s’organitzà la “Sociedad Hípica Manacorense”, que construíun nou hipòdrom per celebrar-hi carreres tots els diumenges i dies de festa. Tot ple-gat suposà l’augment de popularitat dels cavalls. El 1931 el seu president era JoanPasqual (17). L’any 1932 hi hagué alguns problemes i se suspengueren al llarg d’unatemporada les carreres, elegint-se una nova junta directiva presidida per JoanMartí(18). Els millors anys no es viurien fins a la postguerra.


63

va per la seva mestria els senyors l’agafaven pel seu compte per provar-se amb elsjugadors de senyors d’altres viles (8). A Manacor n’hi hagué poc temps, d’aquestslocals. Sabem que el capdecantó de l’actual carrer d’en Figuera amb l’avinguda delTorrent era conegut com “es corral d’es triquet” i que deixà de funcionar cap el1850 quan s’hi construí una casa. Per això, l’Ajuntament habilità temporalment elcarrer dels Morers. Un ban del 3 de maig de 1863 diu: Que nadie se atreva ir ajugar a pelota ni a cualquier otro juego que impida el libre tránsito por las callesni por los caminos inmediatos a esta Villa, pues para esta clase de diversiones seseñala el punto llamado Calle dels Morers (9). El problema sorgí quan els senyorses desinteressaren pel joc per practicar el ciclisme i el futbol. La modalitat popularde la pilota anà perdent adeptes fins a desaparèixer al segle XX. La variant de tri-quet perdurà fins a poc després de la Guerra Civil espanyola amb els coneguts“frontons”. Malgrat sigui allunyar-nos un poc del tema d’aquest estudi, no pucestar de reproduir la instància que Francesc Nadal Servera, de 29 anys, adreçà a laSala el 18 de febrer de 1883 i que provaria l’auge d’aquest esport, el més practicatpels manacorins fins a l’arribada del futbol. Diu així: Que la plazuela y fachada dela casa que habita que lo es del Convento está hace tiempo convertida comomuchas otras en jugadero de pelota, causando grandes molestias no sólo al recu-rrente, sinó que también á todo el vecindario y al que transita por dicho punto.Que esas molestias han sido en ocasiones tan graves, que ha sido necesario alrecurrente poner un guarda continuo, suplicando (no exigiendo) por la salud dealguien que no jugasen, sin aun asi ser siempre atendido. Que como lo demuestralo que se hace en todas las poblaciones cultas destinando un local á esta diversión,no es propio para ella que tenga lugar en las calles y plazas de la población, las-timando como aquí sucede la quietud física y hasta los intereses particulares delvecindario como le ha sucedido al recurrente, que en esta semana sola le han rotoá pelotadas tres cristales de una de las ventanas que dan á dicha plazuela delConvento (10).

El ciclisme (en l’especialitat de pista) s’introduí a Manacor vers el 1885. Homcreu que el 1893 ja hi havia un velòdrom per tal de fer-hi carreres així com socie-tats privades que el fomentaven. Certament, el 13 de març de 1900 la guàrdia muni-cipal denunciava Agustí Cortès i Francesc Aguiló por haberse permitido ambossujetos correr con toda velocidad con la bicicleta por el centro de la población (11).Ambdós eren membres de la “Sociedad de los Biciclistas”, establida al carrer d’enBosch número 19. El més curiós d’aquest esport és que malgrat que la seva pràc-tica estava limitada per l’alt cost de la bicicleta, es féu molt popular en poc temps.L’especialitat en carretera es documenta per primera vegada l’any 1909, en què secelebraren unes carreres entre Manacor i Porto Cristo organitzades pel presidentdel Foment de Turisme Sr. Miquel Mesquida (12). El vertader creixement es donà apartir de 1910 amb la construcció d’un nou velòdrom a mans d’una empresa pri-vada que adesiara organitzava carreres en pista i carretera amb importants premisals guanyadors, cosa que afavorí la vinguda dels campions de Catalunya i


62

Bartomeu Llodrà (à) Bulla, que defensà elscolors del FC Manacor a la XIII Volta a

Catalunya.

- President: Antoni Sureda Ferrer.- Secretari: Antoni Planas.- Tresorer: Pere J. Horrach.- Capità de joc: Domingo Noguera.- Vocals: Faust Puerto i Jaume Clar.

Malgrat que en poc temps el club disposà d’uns trenta jugadors i d’un camppropi conegut com “ses eres de sa Torre” (20) (cedit gratuïtament pel seu propieta-ri), no assolí el número de socis esperat i hagué d’agregar-se al Sindicat Agrícola.Dins aquest ambient es jugà un partit, concretament el capvespre del dia de TotsSants de 1908, contra un grup d’estudiants ciutadans de pas per Manacor. Res nosabem del desenvolupament de l’encontre (que acabà en empat a zero), si bé pelsarticles publicats a “La Aurora” es dedueix clarament que fou molt criticat peralguns sectors a causa de la violència que s’hi pogué veure. Novament el setmana-ri féu una defensa a ultrança del futbol: Vaya un aplauso a ese puñado de jóvenesque han inaugurado el F.B.C. Manacor y sirva, a la vez, de atenuante a las censu-ras que les dirijan los que no quieran identificarse con la verdadera necesidad deldeporte. Fins i tot publicà en el número corresponent al 14 de novembre les reglesdel joc, deixant ben clar que es higiénico a toda prueba.

El desnivell i el gran nombre de pedres del camp de sa Torre no agradaven elsjugadors i la Junta Directiva acudí a Joan Servera Camps, propietari de la zona dena Camel·la, per aconseguir un terreny de joc més pla i proper al poble. JoanServera no només els en cedí un de franc sinó que els entregà cinquanta pessetesper tal de condicionar-lo. El nou camp, conegut com “na Camel·la”, s’inaugurà el29 de novembre de 1908 amb la disputa d’un partit entre dos equips de la mateixasocietat. Els jugadors sortiren totalment equipats del Sindicat Agrícola en direccióal camp entre els sons de la banda de música de mestre Lluís Rosselló. En aques-ta ocasió sabem que la cerimònia i el partit foren seguits per centenars de persones.Una vegada acabada la diada els jugadors, la directiva i els convidats encapçalarenuna comitiva que desfilà per davant del Col·legi de Segona Ensenyança i dels domi-cilis del batle Llorenç Riera i de Joan Amer (nomenat soci d’honor) fins a arribara la Fonda de Can Felip, en què se serví un banquet. Tota aquesta pompa (tan carac-terística de l’època) donà el vertader sus a la implantació del futbol a la nostraCiutat. Allò que havia nascut per obra d’una minoria passà a ser seguit i practicaten breu temps per la majoria. És ben segur que a partir de llavors molts carrers esconvertiren en improvisats terrenys de joc. El futbol ja era popular.

El 6 de desembre de 1908 es registra el primer partit diguem-ne seriós, enaquesta ocasió contra el CF España de Palma, que s’imposà fàcilment per tres golsa zero. Novament l’encontre va estar lligat a una cerimònia prèvia: benvinguda al’equip ciutadà a l’estació del tren, parlaments, banda de música, desfilada pelscarrers, dinar de germanor...

Va ser el preludi d’una Junta General celebrada el 17 de desembre on es pren-gueren una sèrie de mesures de gran trascendència posterior. Per una part, esreformà el reglament i s’estudià la possibilitat d’adquirir un local propi per deixar


65

2.- Els primers equips: el Foot-Ballista Club Manacor, el Foot-Ballista Club Alfonso XII i la Secció Foot-Ballista del SindicatAgrícola (1908-1909)Sobre el naixement del futbol a Manacor disposam de força informació grà-

cies al setmanari local La Aurora, que resumí puntualment a les seves pàgines totel procés que culminà amb l’aparició dels equips abans esmentats. A més, RafelFerrer Massanet publicà sobre el tema un complet estudi del qual aprofitam nom-broses dades (19).

La Aurora incloïa el 3 d’octubre de 1908 una nota que, pel seu valor, val lapena reproduir íntegrament. Diu així: Sabemos que algunos jóvenes de esta pobla-ción tienen en proyecto la fundación de un club foot-ballista. Dícesenos que unode estos días se abrirán las listas de socios. Caso de que por de pronto no pudie-ra cubrirse la inscripción para la apertura del club, los organizadores se decidirí-an por agregarse a una de las sociedades existentes en Manacor. El proyecto delos mencionados jóvenes no puede menos de merecer nuestro aplauso ya que setrata de levantar el espíritu sportivo, en decadencia desde que se celebraron ennuestro velódromo las últimas carreras ciclistas. Además el balompié (foot-ball)servirá de distracción a nuestra juventud en las tardes aburridas de invierno. Unasetmana després, els organitzadors sol·licitaven la col·laboració del director delCol·legi de Segona Ensenyança, Sebastià Perelló, per tal d’elegir possibles juga-dors entre els alumnes de 5è i 6è curs i entrenar els diumenges, els dies de festa iuna hora els dijous.

El fet que La Aurora donàs suport incondicional als promotors de la ideadeixa entreveure que el futbol (que sorgeix en uns anys de declivi del ciclisme) eraaleshores un esport ben vist per la majoria de la societat, sense tants perjudicis comla pilota i limitat encara a les classes benestants (principalment als estudiants d’en-

tre 14 i 18 anyscom a comple-ment de la sevaeducació). Aixòpermeté la forma-ció d’una JuntaDirectiva que enreunió extraordi-nària donà a la no-vella societat elnom de Foot-Ba-llista Club Ma-nacor alhora quen’aprovà el regla-ment. Els seusmembres eren:


64

El “Foot-Ballista” Club Manacor (1908-1909).

Si més no, aquestes són les darreres notícies sobre els primers equips mana-corins. La documentació consultada ens fa creure que amb l’arribada de la tempo-rada 1909-10 no es reorganitzaren. Aleshores, la Secció Foot-Ballista del SindicatAgrícola (formada pel desembre de 1908 a partir del FBC Manacor i mantingudasempre en un segon pla) agafà el relleu.

3.- El Club Manacor de Foot-Ball (1909-1919), el Jardí dels Frareso “Parque de Santo Tomás” (1916) i els equips de barriada (1913-1920)No hem pogut esbrinar els noms dels membres del FBC Manacor que a les

acaballes de 1908 decidiren continuar com a secció depenent del Sindicat Agrícola,com tampoc els motius pels quals quatre mesos després resolgueren formar unasocietat pròpia. Les poques informacions que disposam ens les ofereix una vegadamés (i malauradament serà la darrera) La Aurora, que el 3 d’abril de 1909 (núm.135) assegurava que la Sección Foot-Ballista agregada al Sindicato Agrícola for-mará sociedad aparte, instalándose en el antiguo local del “Relliu” habilitadopara café por D. Pedro José Mora Catalá. El nuevo club se dedicará a distintossports recibiendo, por lo tanto, otro nombre. Trátase de celebrar con algún feste-jo el cambio de local. Uno de estos días se reunirá la Junta General para proce-der a la aprobación del reglamento.

La novella societat rebé el nom de Club Manacor de Foot-Ball. Però tot iaquest títol, els seus responsables foren conscients del perill de dependre d’un solesport i tingueren l’habilitat de donar cabuda a altres jocs i d’organitzar fins i totvetlades teatrals. El club visqué una existència més perllongada que els seus ante-cessors (uns deu anys) puix que quan el futbol perdia popularitat disposava d’ele-ments recreatius i d’oci per poder mantenir la societat. De fet, les poques dades quehem pogut trobar semblen demostrar que els darrers anys subsistí gràcies a lesrepresentacions teatrals. El 12 d’agost de 1911 La Aurora (núm. 257) escriviasobre les passades festes de sant Domingo que es jocs que’s feren de Foot-Ball(bolles o pilotes de peu), anaren ben animats. Sa nostra enhorabona an es qui se’ndugueren es premis. El 12 de febrer de 1918 l’Ajuntament acordava per unanimi-tat testimoniar mediante comunicación de agradecimiento de esta Corporación aldirector de la banda de música D.Luís Rosselló y a la sociedad “Club Manacor deFoot-Ball” por su altruismo demostrado a favor de los niños pobres de esta loca-lidad al celebrar gratuitamente funciones en estos días de Carnaval para recaudarfondos (21). Un any després, els nostres cappares municipals estudiaven la possibi-litat de fundar a Manacor una secció de la Creu Roja Espanyola per evitar els pro-blemes sanitaris viscuts arran de l’epidèmia de grip de 1918. Determinaren fer unacrida a les societats de joves establides a la ciutat perquè col·laborassin organitzantfuncions de teatre per obtenir doblers. A la sessió del 23 de febrer de 1919 el Sr.Presidente puso en conocimiento de la Corporación que el próximo domingo secelebraría en el Centro de Variedades la función de teatro que organizada por losjóvenes del Clup Manacor patrocina el Ayuntamiento para allegar recursos desti-


67

el del Sindicat Agrícola. Per l’altra, es decidí l’uniforme dels jugadors (camisetablanca, calçons vermells, calces grises amb volta blava i groga, i capell blau) aixícom les quotes de soci (d’1 i 0,65 pessetes). Sabem que hi hagué postures oposa-des. Mentre una minoria decidí continuar com a secció depenent del SindicatAgrícola, un grup de disconformes abandonà la societat per fundar el 19 de desem-bre de 1908 un segon equip, el Foot-Ballista Club Alfonso XII, regit per lasegüent directiva:

- President: Francesc Oliver Billoch.- Secretari: Gabriel Ferrer Serra.- Capità de joc: Enric Sureda Ferrer.- Sotscapità: Pere Perelló.

La directiva del FBC Manacor es veia obligada a reorganitzar-se:- President: Antoni Sureda Ferrer.- Vicepresident: Pere J. Horrach.- Secretari: Antoni Planas.- Sotssecretari: Faust Puerto Noguera.- Tresorer: Jaume Rosselló.- Capità de joc: Antoni Rosselló.- Vocals: Jaume Clar, Domingo Noguera, Rafel Amer, Francesc Nadal

Guasp i Ramon Solís.Aquest va ser un fort cop que coincidí amb el recobrament del ciclisme i l’a-

rribada de nous esports com l’excursionisme. En menys de quatre mesos es passàde centenars de persones presenciant un partit a tan sols un grapat d’espectadors.Les directives dels dos clubs degueren ser conscients del problema i organitzarenpartits amistosos que no tingueren l’èxit esperat. El 23 de gener de 1909 La Aurora(núm. 125) deixava constància d’un encontre entre el FBC Manacor i el FBCAlfonso XII (acabà tres gols a zero), destacant que va ser seguit per molt pocpúblic. A més, el fet que els jugadors fossin majoritàriament estudiants suposavaque durant la temporada d’exàmens els partits s’haguessin de suspendre. El núme-ro 137 de La Aurora del 17 d’abril explicava com algunos elementos deportivos dePalma deseaban que la temporada de Foot-Ball terminara con un partido en el quetomaran parte algunos teams de los pueblos. Entre estos por medio de nuestrodirector, fue invitado el F.B.C. Manacor, que por estar formado en su mayoría porestudiantes y el curso muy adelantado no ha podido aceptar la atenta invitacióndel team foot-ballista del Veloz Sport Balear. I el 24 d’abril (núm. 138) publicava:Parece ser, ya que ha terminado la época del balompié, que algunos socios delF.B.C Manacor tratan de dedicarse al excursionismo. Sabemos que dichos socioshan realizado ya algunas excursiones a pie llegando hasta Porto Cristo y calasinmediatas (...). Es de aplaudir el espíritu activo de estos jóvenes y de esperar quepronto será un hecho la definitiva constitución de una sección excursionista en elseno del F.B.C Manacor.


66

el mateix amb l’etapaque comença aquestdarrer any i acaba ambl’esclafit de la GuerraCivil espanyola. Entan sols quinze anys,Manacor visqué unautèntic boom d’e-quips només interrom-put pel conflictearmat. Al llarg del pre-sent apartat analitza-rem molt breument elsdos més importants,principalment el FCManacor, punt de par-tida de l’actual CD Manacor.

És segur que la desaparició del Club Manacor de Foot-Ball cap el 1920 incre-mentà entre alguns sectors esportius de la ciutat l’interès per la celebració de par-tits oficials. Així ho prova el fet que entre la correspondència rebuda perl’Ajuntament durant el trienni 1919-1922 hi hagi cada any un “saluda” del presi-dent de la Real Sociedad Alfonso XIII de Foot-Ball de Palma, Jaume Ramisd’Ayreflor, convidant els manacorins als partits de la capital. Tal situació féu quepel mes de juny de 1923 un grup d’afeccionats i antics futbolistes es reunissin alTeatre Principal per tal de fundar un nou equip. Es formà una junta rectora presi-dida pel notari Josep Vidal que, després d’alguns problemes, aconseguí l’objectiuesperat: el naixement del Fútbol Club Manacor (25). La seva primera JuntaDirectiva va estar formada per Josep Vidal (President i vertader artífex de la recu-peració del futbol a Manacor), Bartomeu Rosselló, Gaspar Morey, Miquel Riera,Colau Vidal, Bartomeu Gomila, Joan Riera, Gabriel Ferrer, Antoni Arrom iSebastià Perelló. Es diu que el nom del club i l’uniforme blaugrana amb què es ves-tiren els jugadors responia a l’admiració que alguns membres de la Junta tenienenvers el FC Barcelona. El cert és que en poc temps es condicionà el vell cós coma camp improvisat, se seleccionaren jugadors de les barriades per formar l’equip ies jugaren els primers encontres. Val la pena recordar-los: el 14 d’octubre FCManacor-San Fernando FC (u a zero), el 4 de novembre FC Manacor-Inquense FC(dos a u) i el 18 de novembre FC Manacor-Constancia FC (tres a u). Si més no,aquests resultats demostren el bon nivell dels manacorins tot i fer tants anys que noes disputaven partits d’alt nivell. Aleshores, la intervenció dels jugadors era fona-mental ja que no tan sols es pagaven els uniformes (26) sinó que també sortien elsvespres abans d’un partit per captar doblers i pagar l’equip visitant (27). La directi-va es preocupà d’adquirir un camp nou, na Capellera, inaugurat la segona festa dePasqua de 1925 segons els procediments de l’època: benedecció del Prior del


69

nados a lacreación enesta localidadde una sec-ción de la tanhumanitariainstitución LaCruz Roja Es-pañola (22).No deixa deser curiosa lacircumstànciaque una socie-tat eminent-

ment futbolística col·laboràs tan activament a través de representacions teatrals i noamb la celebració de partits.

La realitat era que a partir de la dècada dels anys 1910 el futbol “organitzat”en societats i clubs reglamentats anà decaient a poc a poc alhora que es generalit-zava el futbol “popular”. Es formaren equips a quasi totes les barriades de Manacor(“el Palau”, “Baix d’es Cós”, “Barracar”, “Foravila”, “es Carril”...) que disputavenpartits aprofitant places i grans espais oberts com l’estació. El primer que fou cons-cient de les seves possibilitats va ser el Pare Llorenç Caldentey OP com a comple-ment de la secció d’Exploradors de la Milícia Angèlica que ell mateix dirigia desde 1913. Gràcies a la col·laboració d’una devota persona, el Pare Llorenç adquiríun camp d’esplai proper a la Torre de ses Puntes que s’inaugurà el 1916 amb elnom de “Parque de Santo Tomás”, si bé el poble el conegué ben aviat com esJardí d’es Frares (23). De la importància i popularitat del lloc (que es podria enten-dre actualment com una ciutat esportiva) ens en dóna notícia el Correo de Mallorcade l’11 de maig de 1918: Todos los domingos y fiestas se reúnen en el parque hechoexprofeso y según los planes de la más sana sociología práctica unos seiscientosniños y jóvenes. Ocupa el parque una gran extensión de terreno debidamente cir-cuido. En su interior se levantan 4 frontones para el juego de pelota, con campode fútbol; dos filuvios, una pista de patinaje, un cobertizo muy artístico para losdías de lluvia, y lugar para almacenes, retretes, etc... Cruza el parque un paseo deálamos blancos, en cuyo centro se levanta una gran fuente coronada por una esta-tua de Santo Tomás. Allí se reúne, puede decirse, que toda la juventud de Manacordespués de haber cumplido con los preceptos religiosos todos los domingos y fies-tas (24). Com veurem més envant, sembla que a l’empara d’aquest parc nasqué unequip de futbol, el Juventus.

4.- El Fútbol Club Manacor (1923-1934) i el Club DeportivoMallorca de Manacor (1924-1929)Si el període comprès entre 1920 i 1923 és escàs en documentació, no passa


68

El Club Manacor de Foot-Ball l’any 1914.

Directiva del FC Manacor el 1925.

constituyó nuestro más legiti-mo orgullo” -Voz y Voto, núm.161- i que més tard passaria amans municipals (30)) alhoraque desapareixia la societat.

Quant al Club DeportivoMallorca de Manacor (quetenia uniforme blanc i negre),cal dir que la documentació ésescassa. Sabem que es va fun-dar vers el 1924 sota l’empen-ta d’Antoni Ferrer Perelló, elseu primer president. Com elFC Manacor, en poc tempsaconseguí grans èxits. La tem-porada 1924-25 fou campió dela “División Levante” (31) i, apartir de la 1925-26, participàal Campionat de Balears sense passar problemes per mantenir la categoria. L’any1926, essent president Miquel Amengual (Manacor, núm. 45), es visqueren els pit-jors anys de l’entitat. El club es considerava perjudicat per tal com era consideratinferior al FC Manacor. Hi arribà a haver greus problemes durant les disputes entreambdós equips. A poc a poc anà decaient fins a desaparèixer cap el 1929.

Evidentment, l’organització interna dels dos conjunts era molt diferent a ladels equips de començament de segle. Disposaven d’un autèntic organigrama for-mat per un equip oficial, un de reserves i diferents equips infantils, que els perme-tia mantenir una pedrera i celebrar partits amistosos o benèfics en qualsevolmoment (com a les inundacions a Porto Cristo o en favor dels soldats d’Àfrica el1925). El FC Manacor celebrava també vetlades artísticomusicals al seu localsocial (Pl. del comte de Sallent, núm. 6, 1er.) o al Teatre Principal, i mantenia elseu propi quadre artístic (que féu la primera aparició pública el 1925 a l’estrena deles obres de Sebastià Rubí Mestre Pep i es futbol i Mestre Pep ja és futbolista, provade la popularitat de l’esport aquells anys (32)). A més, quan les coses començaren aanar malament, creà seccions de ciclisme, de tennis, de patinatge i de pilota alho-ra que organitzava carreres i revetles (Voz y Voto, núms. 33 i 101). El CD Mallorca,per part seva, més humil i amb manco seguidors, es limità a celebrar balls de màs-cares coincidint amb els dies de Carnaval (Manacor, núm. 50).

5.- Altres equips (1923-1934)A l’ombra del FC Manacor i del CD Mallorca naixeren molts altres equips.

La majoria tingueren una curta existència i desapareixeren poc abans de la guerra.El més antic era el Club Mariano de Manacor, adscrit a la Congregació Marianade la Parròquia i fundat cap el 1923. Sabem que jugava partits amistosos amb altres


71

Convent Pare Roberto Redalper malaltia del Rector; parti-cipació de la banda de música;partit amistós entre el FCManacor i la Real SociedadAlfonso XIII; sopar de com-panyonia; i vetlada musical alTeatre Principal. En mostrad’agraïment, el 28 de desem-bre de 1925 el futbol manaco-rí retia un sentit homenatge aJosep Vidal per la seva laborcom a president del club i perla constant defensa del prestigide Manacor (28).

Des del punt de vistaesportiu, el FC Manacor parti-cipà al Campionat de Balears

almanco des de la temporada 1924-25. El major èxit l’aconseguí un any després, latemporada 1925-26, quan fou finalista de Balears enfront de la Real SociedadAlfonso XIII. Els inicis varen ser, doncs, molt positius. S’organitzaven constant-ment partits de caire amistós, com els que es jugaren contra la selecció uruguaianacampiona del món (Manacor, núm. 13), l’equip de soldats anglesos fondejats aMallorca Queen Elisabet (Manacor, núm. 19) o contra equips més modestos delspobles veïnats. Això no obstant, a partir de 1930 la cosa canvià sobtadament. Alsgreus problemes econòmics provocats principalment per la poca assistència depúblic als partits (a causa de la forta competència d’altres esports), s’uniren les pit-jors classificacions esportives de la breu història del club. La temporada 1932-33el FC Manacor va estar a punt de no disputar el Campionat i, organitzat a corre-cuita, hagué de jugar la promoció de permanència contra la Gimnàstica deFelanitx. Salvà la categoria per un ajustat tres a zero a Manacor i derrota dos a zeroa Felanitx (Voz y Voto, núm. 100). La directiva s’endeutà encara més per tal com esreforçà amb jugadors menorquins que donaren poc resultat. Llavors ja no existienequips infantils ni reserves. L’únic aspecte positiu fou la celebració del 10è ani-versari del club essent president Antoni Muntaner (Voz y Voto, núm. 94). Percomençar la següent temporada 1933-34, es trià una nova Junta Directiva presidi-da per Gabriel Ferrer (29), s’apujaren els preus de les entrades al camp (1,50 ptes. lageneral i 0,40 ptes. la infantil) i s’incorporaren més jugadors. Però la manca decol·laboració dels afeccionats provocà el desastre: el FC Manacor quedava cuer iper segon any consecutiu havia de disputar la promoció de permanència, ara con-tra el Mediterráneo FC. Tot i guanyar a na Capellera per tres a u, a Palma elMediterráneo s’imposà quatre a u. La Junta General del club celebrada el 27 d’a-gost de 1934 determinava vendre a un particular el camp (“lo que en un tiempo


70

Jugadors del FC Manacor l’any 1925. Plantilla del FC Mallorca de Manacor (1925).

En sessió celebrada el 8 de febrer de 1935, la Junta es reunia extraordinària-ment per tractar diferents temes, entre els quals figurava el del canvi de nom quepor algunos motivos tenía que hacerse (Voz y Voto, núm. 185). Ignoram quin serienaquests motius, però el cert és que s’aprovà per unanimitat una nova denominació,la de Racing Club de Manacor. L’equip es presentava públicament el 17 de febreren un partit amistós contra el Ciutadella FC. Fins a tal punt era continuador del FCManacor que el mes de juliol obria una subscripció voluntària per liquidar el deutede l’antic equip (Voz y Voto, núm. 206). Després d’uns mesos de preparació, elRacing Club s’inscribia per participar al Campionat Balear de 2a. Categoria de latemporada 1935-36 i es nomenava directiva amb el president Martí Bonet al cap-davant (35). El Racing acabà en una meritòria tercera posició.

Aleshores, els esdeveniments polítics posaren punt i final a tots aquests con-junts. Pel setmanari Renacer del 27 de març de 1937 (núm. 297) sabem que el grupde falange inaugurà el seu propi equip, que llevará el nombre de Club DeportivoManacor, contra un combinat del Club Deportivo Mallorca. El camp de futbol noes tornà a obrir fins al 13 de març de 1938 amb un partit amistós entre el CDManacor i el US Poblense (tres a zero a favor de l’equip local), gràcies als treballsde reconstrucció promoguts per la “Sección Deportiva anexa a la Delegación dePrensa y Propaganda de Falange”, encarregada també de la reorganització de l’e-quip i la captació de socis (36). Com a curiositat direm que no es trobà a cap botigade Palma una pilota amb què jugar, si bé Sebastià Gelabert Salas en regalà una queguardava d’abans de la guerra. El que passà a partir de llavors, es tema per a unaltre treball.

NOTES:

1. Per a les dades que hem donat fins ara, vegeu l’article sobre el futbol al col·leccionable Deportes. SalvatEditores. Barcelona. 1975.

2. Real Club Recreativo de Huelva, decano del fútbol español. Fullet d’informació núm. 13/99 del Servei deCorreus amb motiu de l’emissió del segell commemoratiu del centenari del club. 1999.

3. MAURA, Tomeu: De Buenos Aires a Birmingham. Historia breve del Real Mallorca. Edicions de TurismeCultural Illes Balears. Palma. 1999. P. 8.

4. “Contribució Industrial de Manacor, 1859-1860”. Arxiu Municipal de Manacor. III 109 AB.

5. ESTADA, Eusebio: Pregones curiosos. BSAL. Tom V (1893-1894). P. 279.

6. “Boletín Oficial Balear”, núm. 972, del 25 de maig de 1839.

7. “Registre de bans”. Arxiu Municipal de Manacor. VII 11 O.

8. GALMÉS, Antoni: Proeses de força i enginy o tranc a la pagesia. Revista “Perlas y Cuevas” del 9 d’abril de1983.

9. “Registre de bans”. Arxiu Municipal de Manacor. VII 11 O.

10. “Policia, 1821-1903”. Arxiu Municipal de Manacor. VI 37 CB.


73

equips illencs i que el 1925 canvià el nompel de Centro Mariano Olímpico deManacor ja que mantenia altres seccionsa més del futbol. Es va desfer l’any 1930per tornar a sorgir pel mes de juny de1932 amb un camp propi i sota el nom deFútbol Club Mariano de Manacor(Juventud, núm.9). Es documenta fins el1936.

També fou molt popular la UniónDeportiva Molinar de Fartàritx (cone-gut com FC Molinar), societat fundada el1926 per Guillem Riera i presidida perPere Sureda. Disposava d’un terreny bencomplet i preparat. Jugà sempre partitsamistosos mostrant un baix nivell de joc.Organitzava adesiara revetles al seucamp. Desconeixem la data de la sevadesaparició (Manacor, núms. 33 i 64).

Per tradició oral ens han arribataltres noms com el Juventus (entre 1932i 1936, adscrit al Jardí d’es Frares), LaAfición (equip de treballadors creat entre1923 i 1924) o el Club Deportivo PortoCristo (33).

6.- El futbol fins a l’esclafit de la Guerra Civil espanyola (1934-1936)Contràriament al que podríem pensar, els quasi dos anys compresos entre la

desaparició del FC Manacor i el començament del conflicte armat foren igualmentfèrtils pel que fa al naixement de nous equips. Pel mes de maig de 1934 (encaraexistint el FC Manacor) jugava per primera vegada el Club Deportivo Júpiter,conjunt que ben aviat destacà per la qualitat dels seus components (Voz y Voto,núm. 146). Celebrava els seus encontres en els terrenys de l’hípica.

El novell equip es veié eclipsat per l’aparició a finals d’aquell mateix any delClub Deportivo Nacional de Manacor. El setmanari Voz y Voto s’encarregà delloar la penya de joves que l’havia creat per l’esforç mostrat en el resorgiment delfutbol a Manacor. A tots els efectes, tot d’una fou considerat el continuador del FCManacor per tal com jugava al mateix camp i disposava d’equips infantils. Esformà una societat (amb local social al carrer de Joan Lliteres, núm. 19) que l’11de gener de 1935 triava una Junta Directiva presidida per Jordi Servera Pont (34).Curiosament, el seu uniforme era el mateix que porta actualment el CD Manacor(roig i blanc).


72

Guillem Busquets Riera amb el primitiu vestitdel FC Manacor.

La “Sección Femenina” a Manacor: (1936 - 1977):Margalida Alcover llull1

Maria del Pilar Castor Binimelis i Margalida Rosselló Riera

La Sección Femenina de Falange era l’instrument del règim franquista empratper controlar la població femenina. Franco els confià la “formación política ysocial de las mujeres españolas”. Les funcions que se li encomanen tenen com aobjectius la instrucció i mentalització de les dones en l’estructura falangista i laseva formació en els valors que la ideologia feixista i la tradició catòlica conside-ren que li són propis: l’obediència a l’home i la preparació per a complir la sevamissió bàsica, ésser una bona esposa i mare.

En aquesta comunicació pretenem investigar la significació de la SecciónFemenina a Manacor: analitzarem la formació i desenvolupament d’aquesta orga-nització a nivell local, ja que no hi ha cap estudi d’aquest tipus -els únics treballsa nivell de Balears tenen un abast provincial, ens referim a l’obra d’EsperançaBosch i Victoria A. Ferrer El model de dona a la Secció Femenina. Implantació ales Illes Balears (1939-1975) i l’estudi de M.I. Pastor La educación femenina en lapostguerra (1939-1945). El caso de Mallorca-.

Valorarem les característiques i especificitats d’aquesta organització quemarcà la vida de la població femenina del nostre poble durant el període 1936-1977, i determinarem el nivell d’incidència de Sección Femenina a Manacor i elgrau d’implantació del model femení que representaven.

Davant la manca de publicacions d’aquestes característiques, hem consultatquatre tipus de fonts:

- Bibliogràfiques: hem considerat adient fer una relació més o mancorepresentativa dels estudis relacionats amb aquest tema. Aquests estudisens han servit per fer-nos una idea general del funcionament de FalangeFemenina: els seus orígens, la seva organització, els seus propòsits i ide-als... Cal destacar l’obra de Maria Teresa Gallego Mujer, Falange yFranquismo.

75

11. “Registre de denúncies”. Arxiu Municipal de Manacor. III 127 4B.

12. “La Aurora”, núm. 153, del 31 de juliol de 1909.

13. “La Aurora”, núm. 348, del 10 de maig de 1913.

14. “Voz y Voto”, núm. 22, del 9 de gener de 1932.

15. “Voz y Voto”, núm. 25, del 30 de gener de 1932.

16. “Actes de l’Ajuntament, 1918-1919”. Arxiu Municipal de Manacor. I 13 35. P. 9.

17. “Voz y Voto”, núm. 2, del 22 d’agost de 1931.

18. “Voz y Voto”, núm. 56, del 3 de setembre de 1932.

19. FERRER, Rafael: Los inicios del fútbol en nuestra ciudad. Revista “Perlas y Cuevas” del 21 d’octubre de1972.

20. Rafel Ferrer el situa a l’actual barriada de sa Torre, entre els carrers de Còrsega i de Provença.

21. “Actes de l’Ajuntament, 1918”. Arxiu Municipal de Manacor. I 13 34. Pp. 18v-19.

22. “Actes de l’Ajuntament, 1918-1919”. Arxiu Municipal de Manacor. I 13 35. P. 77.

23. HUGUET, Francisco; FUSTER, Gabriel; FERRER, Rafael: Cincuentenario de la Restauración de la Ordende Predicadores en Manacor. Imp. Mossèn Alcover. Palma. 1958. P. 116.

24. Vegeu GELABERT, Miguel: Educador y formador. Número especial de la revista “Perlas y Cuevas” dedicat alPare Llorenç Caldentey OP, del 14 de novembre de 1965.

25. Per a les dades que no duen nota, vegeu CANO, Tomás: La vida deportiva en Manacor. Revista “Majórica”,núm. 17, abril de 1925.

26. AGUILÓ, Miguel: Figuras de ayer... Pedro Fullana “Damet”. Revista “Manacor” del 26 d’abril de 1980.

27. AGUILÓ, Miguel: Figuras de ayer... Domingo Martí “Metla”. Revista “Manacor” del 16 d’agost de 1980.

28. Álbum manacorí. Las fotos de ayer. Revista “Perlas y Cuevas” de l’11 de setembre de 1998.

29. Per a la resta de membres, vegeu “Voz y Voto”, núm. 102, del 15 de juliol de 1933.

30. Converses amb l’Amo Antoni Duro. De quan començava es futbol. Revista “Perlas y Cuevas” del 18 defebrer de 1984.

31. CANO, Tomás: La vida deportiva en Manacor. Revista “Majórica”, núm. 17, abril de 1925.

32. RUBÍ, Sebastià: Ai Quaquín que has vengut de prim! Ajuntament de Manacor. Manacor. 1985. P. 13.

33. MORATILLE, Juan: Porto Cristo, entre ayer y mañana. Col·leccionable de la revista “Porto Cristo”. P. 109.

34. Per a la resta de membres de la directiva, vegeu “Voz y Voto”, núm. 181, del 19 de gener de 1935.

35. Vegeu “Voz y Voto”, núm. 215, del 14 de setembre de 1935.

36. FERRER, Rafael: 1938 en Manacor. Revista “Perlas y Cuevas”, núm. 699.


74

i el futbol arriba a manacor

Documents