hume y sus teorias

1
Esquema de Hume 1. Origen del coneixement Tots els nostres coneixements deriven de l'experiència sensible percepcions Tipus Idees simples de sensació Impressions compostes de reflexió 2. Criteri de discrimininació (de validesa, de veritat) Només seran vàlids aquells coneixements i idees que derivin d'una impressió 3. Les lleis d'associació L'enteniment com a continu fluir d'impessions no caòtic sinó ordenat per unes lleis "S'atrauen entre elles amb una força suau que normalment preval" Semblança Contigüitat en el temps i l'espai Causa i efecte El costum i l'hàbit d'observar sempre dos fenòmens consecutivament provoca la tendència a esperar el segon quan se'ns presenta el primer 4. Tipus de coneixement: Relacions d'idees Qüestions de fet No depenen de l'experiència Depenen de l'experiència Són veritats de raó (Leibniz) Són veritats de fet (Leibniz) Son proposicions analítiques Són proposicions sintètiques El predicat està inclòs en el subjecte El predicat no està inclòs en el subjecte No aporten coneixement nou Aporten coneixement nou El seu contrari no es posible El seu contrari és posible És coneixen per intuïció És coneixen per l'experiència 5. La crítica (Fenomenisme i escepticisme) Crítica a la idea de causalitat La ment se sent impulsada a fer aquesta ficció i a crear la idea de connexió neccessaria per la força de l'hàbit i el costum. Critica a la idea de Substància (Col·lecció d'impresions i idees simples) Tenim impresions de qualitats de les coses però no del substrat o substància que les unifica. És una altra ficció del nostre enteniment motivada per la contigüitat, coherència i constància de les impresions Crítica a la idea de Món (Com a totalitat de la substància) Pensem que les coses tenen una existència continua en el temps mentre no les perceben. Però quina impressió ho fonamenta? Cap. No hi ha impressió de la continuitat sino que totes les nostres impressions de coses son discontinues Crítica a la doble existència de coses i idees No podem afirmar que existeixen coses exteriors independenment de les impressions o idees. No podem sortir de la nostra subjectivitat i afirmar quelcom de diferent. Crítica a la idea de "jo" (Com a substància i Ànima) La memòria és allò que ens permet tenir consciència del jo, però mai com a identitat sino com a successió de diferents impressions sempre diferents. Crítica a la idea de Déu De quina impressió pot derivar aquesta idea de substància infinita? De cap. 6. L'etica emotivista La moral no és basa en la raó sinó en el sentiment d'aprobació o desaprobació de les diverses accions humanes, que se suscita a partir de la utilitat que aquestes accions tinguin per a la col·lectivitat. El bé o el mal estan en nosaltres no pas en l'objecte o fet. 7. La política i la religió Política sentiment de utilitat de tenir un cap Religió sentiments de por i per utilitat (consol)

Upload: joooaaannn

Post on 03-Oct-2015

219 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Hume y sus teorías sobre el empirismo

TRANSCRIPT

  • Esquema de Hume

    1. Origen del coneixementTots els nostres coneixements deriven de l'experincia sensible percepcions Tipus

    Idees simples de sensaciImpressions compostes de reflexi

    2. Criteri de discrimininaci (de validesa, de veritat)Noms seran vlids aquells coneixements i idees que derivin d'una impressi

    3. Les lleis d'associaci L'enteniment com a continu fluir d'impessions no catic sin ordenat per unes lleis

    "S'atrauen entre elles amb una fora suau que normalment preval" Semblana Contigitat en el temps i l'espai Causa i efecte El costum i l'hbit d'observar sempre dos fenmens consecutivament

    provoca la tendncia a esperar el segon quan se'ns presenta el primer

    4. Tipus de coneixement: Relacions d'idees Qestions de fet

    No depenen de l'experincia Depenen de l'experinciaSn veritats de ra (Leibniz) Sn veritats de fet (Leibniz)Son proposicions analtiques Sn proposicions sinttiques

    El predicat est incls en el subjecte El predicat no est incls en el subjecteNo aporten coneixement nou Aporten coneixement nouEl seu contrari no es posible El seu contrari s posible

    s coneixen per intuci s coneixen per l'experincia

    5. La crtica (Fenomenisme i escepticisme) Crtica a la idea de causalitat

    La ment se sent impulsada a fer aquesta ficci i a crear la idea de connexi neccessariaper la fora de l'hbit i el costum. Critica a la idea de Substncia (Collecci d'impresions i idees simples)

    Tenim impresions de qualitats de les coses per no del substrat o substncia que les unifica. s una altra ficci del nostre enteniment motivada per la contigitat,coherncia i constncia de les impresions Crtica a la idea de Mn (Com a totalitat de la substncia)

    Pensem que les coses tenen una existncia continua en el temps mentre no les perceben. Per quina impressi ho fonamenta? Cap. No hi ha impressi de la continuitat sino que totes les nostres impressions de coses son discontinues Crtica a la doble existncia de coses i idees

    No podem afirmar que existeixen coses exteriors independenment de les impressionso idees. No podem sortir de la nostra subjectivitat i afirmar quelcom de diferent. Crtica a la idea de "jo" (Com a substncia i nima)

    La memria s all que ens permet tenir conscincia del jo, per mai com a identitat sino com a successi de diferents impressions sempre diferents. Crtica a la idea de Du

    De quina impressi pot derivar aquesta idea de substncia infinita? De cap.

    6. L'etica emotivistaLa moral no s basa en la ra sin en el sentiment d'aprobaci o desaprobaci de les diverses

    accions humanes, que se suscita a partir de la utilitat que aquestes accions tinguin per a la collectivitat. El b o el mal estan en nosaltres no pas en l'objecte o fet.

    7. La poltica i la religiPoltica sentiment de utilitat de tenir un cap Religi sentiments de por i per utilitat (consol)

    Hoja1