º

KURSAAL

Programació setembre- desembre 2009 Nota de premsa 18-11-2009

Una exposició i un concert retran homenatge a l’escenògraf manresà Josep Mestres Cabanes

La sala d’exposicions de Caixa Manresa, a la Plana de l’Om, acull demà dijous, 19 de

novembre, la inauguració de la mostra, que es podrà veure fins a final de gener

En la línia del projecte 'Tresors trobats' que es va iniciar l'any passat a l'entorn del compositor

Carles Baguer, Caixa Manresa, El Galliner i Manresana d’Equipaments Escènics (MEES)

presenten ara un seguit d'activitats per posar en valor la figura de l'escenògraf i pintor

manresà Josep Mestres Cabanes (1898-1990).

D'una banda, la sala d'exposicions de Caixa Manresa, a la Plana de l’Om, acollirà l’exposició

‘Mestres Cabanes, escenògraf’, que repassa l'obra escenogràfica de l’artista, i que es podrà

visitar del 19 de novembre de 2009 al 31 de gener de 2010. I de l'altra, s’ha programat un

concert d'homenatge en el qual s'interpretaran passatges de les obres cèlebres per les quals

Mestres Cabanes va fer els decorats quan treballava al gran teatre del Liceu. Per arrodonir el

projecte, també s'ha organitzat una activitat en què la filla de l'escenògraf, Isabel Mestres,

explicarà en una entrevista en directe que li farà el musicòleg Roger Alier, com era i com

treballava el seu pare.

L’exposició ‘Mestres Cabanes, escenògraf’ s’inaugura demà dijous, a les 8 del vespre.

Comptarà amb la presència d’Isabel Mestres, filla de Mestres Cabanes, i d’Helena Salvador,

filla de Joan Salvador –que va ser alumne de Mestres Cabanes a l’Institut del Teatre- i que

reproduirà la tècnica d’elaboració d’un decorat, tal com feia Mestres Cabanes. També

l’historiador de la música i crític Roger Alier farà una introducció a la figura de Mestres

Cabanes com a escenògraf. Hi assistiran també l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, la

directora de l’Obra Social de Caixa Manresa, Marta Lacambra, entre d’altres autoritats locals i

institucionals.

º

KURSAAL

Programació setembre- desembre 2009 Nota de premsa 18-11-2009

L’exposició

L’exposició “Mestres Cabanes, escenògraf” posa de relleu una de les figures més destacades

de la ciutat de Manresa, Josep Mestres Cabanes (1898-1990), reconegut pintor i escenògraf.

Aquesta mostra se centra en aquest segon aspecte de la seva persona i convida a gaudir de les

seves obres més significatives en aquest camp, tot recorrent el procés de creació d’una

escenografia; des de la seva concepció fins a la col·locació dins l’escena.

A la mostra s’hi podran veure els teatrins originals de Mestres Cabanes realitzats al seu taller

del Liceu, en concret de les òperes ‘Aïda’, ‘Parsifal’ i ‘Canigó’. També hi haurà els estris de

treball originals de l’artista, tant de dibuix com de pintura; a més d’una ferma de l’òpera

‘Parsifal’ (de 5,5m d’amplada i 1,20cm d’alçada); i el cartell de l’estrena d’’Aïda’ de l’any

1945.

L’exposició ha estat possible gràcies a la cessió de materials de la Fundació Mestres Cabanes,

el MAE (Museu i Centre de Documentació de les Arts Escèniques Institut del Teatre Diputació

de Barcelona), el Museu Comarcal de Manresa – Ajuntament de Manresa, el Gran Teatre del

Liceu, el Taller d’Escenografia de Joan i Helena Salvador i el Taller d’Escenografia de Jordi

Castells.

L’art de pintar una atmosfera

Contemplar l’obra de Josep Mestres Cabanes és gairebé com contemplar un espai real.

L’escenògraf imprimeix un gran detallisme i veracitat a les seves pintures i escenografies, i té

la capacitat de crear una atmosfera que transmet el sentit de l’obra representada. Amb les

seves obres, Mestres Cabanes no només pinta una sèrie d’objectes, sinó que crea un clima.

Aquesta és una tasca complexa, que Mestres Cabanes afronta amb recursos diversos: realitzant

fragmentació compositiva; recorrent a formes arquitectòniques, geològiques o vegetals de

contorns molt accidentats o tortuosos; mostrant àmbits i elements a través d’orificis, arcs, o

zones buides; o conquerint pictòricament la profunditat dels llocs representats. Tot plegat l’ha

portat a ser reconegut com un dels millors escenògrafs a nivell internacional.

º

KURSAAL

Programació setembre- desembre 2009 Nota de premsa 18-11-2009

Del llibret a l’escena

El procés que segueix Mestres en la confecció d’una escenografia és sempre el mateix. En

primer lloc fa un esbós complet i detallat, que acoloreix i hi incorpora alguna figura per

estudiar-ne les proporcions. A continuació s’entrevista amb el cap de màquines de l’escenari

per discutir els problemes que puguin sorgir. Després munta l’esbós en forma de teatrí. Aquí

pot estudiar i corregir les dificultats que el projecte pot presentar; així com decidir la

il·luminació adequada. Després d’haver presentat la maqueta per a la seva aprovació, tot és a

punt per elaborar l’escenografia pròpiament dita.

El procés de confecció de l’escenografia s’inicia preparant una quadrícula a escala sobre vidre

o cel·lofana, que es col·loca sobre les peces soltes de la maqueta per poder passar-les a

grandària natural. A continuació es talla el paper que compondrà les peces del decorat. Un cop

enganxat i sec, es quadricula, i evitant que s’hi facin arrugues, ja s’hi pot començar a dibuixar

la decoració. Posteriorment, l’escenografia es fixa amb tinta corrent; s’arrenca de terra i es

gira per reforçar-la amb tires de tela impregnades d’una pasta adhesiva elaborada

principalment amb farina i aigua.

L’angle mestre de l’escenografia

L’angle mestre de l’escenografia és un sistema de representació visual que ha quedat com

l’aportació més gran de Mestres Cabanes a la ciència de la perspectiva. L’artista el descobreix

durant el procés d’experimentació dels traços perspectius dels espais cortesans dels faraons de

l’escenografia de l’òpera ‘Aida’ (acte II, quadre 1r), entre els anys 1936-1945.

El concert

La sala gran del Kursaal acollirà el dimecres, 9 de desembre a les 9 del vespre, un concert-

homenatge a Josep Mestres Cabanes. El programa del concert inclou una selecció de números

musicals corresponents a diverses òperes per a les quals Mestres Cabanes va elaborar-ne

l’escenografia per a la seva representació al Gran Teatre del Liceu.

La primera part està dedicada íntegrament a la recuperació de sis números musicals de l’òpera

catalana Canigó. Obra musical del pare Antoni Massana, sobre text de Josep Carner basat en

º

KURSAAL

Programació setembre- desembre 2009 Nota de premsa 18-11-2009

l’original de Jacint Verdaguer, escrita l’any 1934 i estrenada al Liceu, amb escenografia de

Mestres Cabanes, l’any 1953.

La segona part repassa, d’una banda, l’Aida de Verdi, l’únic títol del qual s’han pogut

recuperar i restaurar tots els decorats que va elaborar Mestres Cabanes i del qual

s’interpretaran els tres números principals del tercer acte; i d’altra banda, l’òpera

wagneriana, per a la qual l’artista realitzà nombroses escenografies i esbossos i de la qual

s’interpretaran tres selectes peces de les òperes Tannhäuser, Lohengrin i Tristan und Isolde.

Intèrprets Maribel Ortega (soprano), Carles Daza (baríton), Josep Fadó (tenor), Marta Pujol (piano) I PART: Canigó, òpera d’Antoni Massana, sobre text de Josep Carner.

- “El matí ja s’esperpella” (Escuder i Griselda) - “Com és anada la gent” (Cornamusaire) - “Com ressona el buirac” (Gentil i Escuder) - “Amor, amor, on me pujares?” (Gentil) - “Oh, fosca allau” (Guifré i Gentil) - “Oh, mon Gentil” (Griselda i Pastor)

II PART:

- “Qui Radamès verrà... Oh patria mia” ( Aida; òpera Aida de G. Verdi) - “Ciel, mio padre!...Rivedrai le foreste imbalsamate” (Aida i Amonasro; òpera Aida de

G. Verdi) - “Pur ti riveggo, mia dolce Aida” (Radamès i Aida; òpera Aida de G. Vedi) - “O du mein holdes Abendstern” (Wolfram, ària de l’estrella; òpera Tannhäuser de R.

Wagner) - “In fernem Land...” (Lohengrin, “racconto”; òpera Lohengrin de R. Wagner. - “Mild und leise wie er lächelt” (Isolde, “Liebestod”; òpera Tristan und Isolde de R.

Wagner) Entrevista a Isabel Mestres

L’Auditori de la Plana de l’Om de Caixa Manresa acollirà el gener (data pendent de concretar)

una entrevista oberta al públic que l’especialista en òpera Roger Alier farà a Isabel Mestres,

filla de l’artista, amb l’objectiu de conèixer a través d’ella la figura de Josep Mestres

Cabanes.

º

KURSAAL

Programació setembre- desembre 2009 Nota de premsa 18-11-2009

BIOGRAFIA. Josep Mestres Cabanes 1898. Neix a Manresa, en el si d’una família relacionada amb les arts decoratives. 1904. Sorgeix la seva vocació: dibuixa cromos de la guerra russo-japonesa i fa dibuixos per la revista de l’escola. 1914. Ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa i comença a treballar al taller d’arts decoratives de Bonaventura Corrons. 1918. Acaba els estudis i guanya la medalla d’Or de la Cambra de Comerç al millor alumne de la seva promoció. 1919. Es trasllada a Barcelona. Ingressa al taller de l’escenògraf Salvador Alarma. Es matricula a l'Escola de Belles Arts. 1924. Es casa amb Isabel Lanaspa. 1927. És nomenat professor adjunt de Perspectiva i Escenografia de l'Institut del teatre. 1929. Neix la seva filla Isabel. 1934. Primera escenografia signada per ell: Els Pastorets per al teatre del Foment Mataroní. 1936. Inicia el seu projecte escenogràfic per a Aida, durant el qual fa un dels seus màxims descobriments en el terreny de la perspectiva: l’angle mestre. Aida es va estrenar al Liceu el 1945. Els teatrins corresponents a tots els quadres s’exposen al Museu Comarcal de Manresa des de 1960, en què va fer-ne donació.. 1941. Accepta l’oferiment del Gran Teatre del Liceu d’ocupar-se del seu taller i de fer-hi feines tant per a aquesta societat com per a altres clients. A partir d’aquesta data seran diverses les seves exposicions de pintura, activitat artística que du a terme paral·lelament al seu treball escenogràfic. Aquesta activitat encarà serà més gran a mesura que vagi deixant les seves ocupacions professionals tant en l’escenografia com en la docència. 1942. Estrena de les dues primeres escenografies per al Gran Teatre del Liceu: Lohengrin i Parsifal. 1947. Amb motiu del centenari del Gran Teatre del Liceu, en pinta el sostre dels dos vestíbuls del Saló de Descans. 1953. Escenografia per a l’estrena mundial de l’òpera Canigó. 1956. Darrera escenografia per al Gran Teatre del Liceu: Tristany i Isolda. 1959. Guanya per oposició la càtedra de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. 1961. La Diputació de Barcelona li condeix la Medalla d’Argent al Mèrit de teatre.

º

KURSAAL

Programació setembre- desembre 2009 Nota de premsa 18-11-2009

1963. Amb motiu de la Fira Internacional de Nova York, pinta una sèrie de 12 diorames al·lusius a Cristòfor Colom i al descobriment d’Amèrica. 1964. Publica el seu ‘Tratado de perspectiva’ (dos volums). 1968. L’Ajuntament de Manresa li concedeix la Medalla d’Argent de la Ciutat. 1972-1975. Amb motiu del 125è aniversari del Gran teatre del Liceu, treballa en un àlbum amb 25 sanguines i 25 aquarel·les. 1977. Inauguració de la sala Mestres Cabanes al Museu Comarcal de Manresa. 1985. La Generalitat i la Diputació li atorguen el Premi Nacional de Teatre (Secció Escenografia). Fa el projecte escenogràfic per a La paraula perduda o el corral del lleó de Joan Brossa, al Teatre Romea. 1986. Mor la seva dona. 1989. L’Ajuntament de Manresa li concedeix la Medalla d’Or de la ciutat i es constitueix la fundació per porta el seu nom, que presidirà fins a la seva mort. La Societat del Gran Teatre del Liceu li concedeix la Medalla d’Or d’aquesta entitat i el Consorci, el Cartell d’Or de la Societat. 1990. El 17 de setembre mor a la seva casa de Barcelona.

1993: S’inaugura al Museu Comarcal de Manresa l’ampliació de la Sala Josep Mestres Cabanes que acull el llegat que l’artista.

2000: La Fundació Josep Mestres Cabanes inaugura la seva seu estable com a centre d’exposició i documentació de la seva obra.

Extret de “Gent nostra. Mestres Cabanes”. Maria Infiesta i Jordi Mota, Labor, 1992, i Fundació Mestres Cabanes