hort i granja
TRANSCRIPT
-
8/17/2019 Hort i Granja.
1/28
L’Hort i la Granja
Mas Pinadella és una granja escola, amb més de vint anys de
funcionament. Els masovers es cuiden de l'hort, els animals i els camps des
de que es va tornar a posar en funcionament el mas, convertint-lo en casa
de colnies.
Es treballa l'hort i els camps per l'obtenci! de vegetals per al consum hum" i
animal, i gran part d'aquest treball es realit#a amb tracci! animal, que és
una magn$fica forma de treballar la terra, de la forma més sostenible i
agradable que ens puguem imaginar. %ambé es cuiden els animals per
l'obtenci! de productes c"rnics, l"ctics, ous, fems...
El contacte amb les dedicacions de la vida tradicional a pag&s amb
el conei(ement dels cicles dels aliments, i de la vida vegetal i animal, és, enaquestes dues activitats molt directe. 55
-
8/17/2019 Hort i Granja.
2/28
Els participants aprenen mentre participen en el funcionament diari
de la granja, amb l)acompanyament, orientaci! i e(plicacions dels
professionals que n'estan al c"rrec.
Entrant en l)apassionant m!n de la vida rural, es duran a terme una
s&rie de treballs de pag&s, en funci! de l'edat dels participants, aptituds i
l'&poca de l'any en que ens trobem* des de sembrar grana, plantar, cavar,
regar, ai($ com recol+lectar i fer-se una amanida amb els productes de
l)hort, que hagin recollit. onar de menjar al bestiar, recollir ous de les
gallines i fer-ne una truita, munyir les vaques i elaborar iogurt, mantega,
formatge, flams...etc.
En resum* priorit#em el tenir molt present, mitjanant la prpia
e(perimentaci!, l)origen dels aliments, la import"ncia d)aquests i la seva
qualitat, ai($ com la interrelaci! de tots els esglaons de la cadena trfica, i
de l)estreta relaci! que mantenim amb el medi, encara que visquem en
ciutats, o llocs allunyats de les fonts d)aquests aliments i mat&ries primeres
que ens permeten viure.
)/orticultura i 0amaderia s!n de les activitats que es duen a terme aMas Pinadella, les que tenen un caire més vivencial, degut als objectius
pretesos en la seva e(ecuci!, i per les caracter$stiques de les matei(es.
L'hort:
1. Introducció.
2. L'hort: importància de l'hort i generositat de la terra.
. L'orientació.
!. Les estacions de l'an" i els cultius associats a a#uestes.
5. La tracció animal.
$. %limatologia.
&. L'aigua i el reg.
. (l compost i els nutrients.). (ls principis de l'agricultura ecol*gica. 5$
-
8/17/2019 Hort i Granja.
3/28
1. Introducció.
1vui en dia, amb tots els avenos tecnolgics i la nostra modernitat
ens alimentem amb els matei(os vegetals i amb els matei(os animals
que els nostres avantpassats van domesticar fa més de deu mil anys,
malgrat les t&cniques de conreu hagin evolucionat molt, les mat&ries
primeres s!n les matei(es.
urant aquella &poca, al 2eol$tic, la vida nmada va passar a ser
sedent"ria amb la domesticaci! de les plantes, fent el salt més gran
que ha fet l'humanitat fins els nostres dies la revoluci! neol$tica*
l'home caador necessitava una gran superf$cie de territori per
mantenir la seva fam$lia i l'agricultor només en necessitava una o
dues.
1mb l'agricultura els éssers humans disposaven de més temps, i ai($ va
n"i(er la cultura i la religi!. Per ai(, 3agricultura4, 3cultura4 i 3culte4 5&
-
8/17/2019 Hort i Granja.
4/28
5. tenen el matei( origen la paraula llatina cultum, que significa
3cultivar4 i que té el seu origen a l'arrel grega col, que vol dir 3podar4,
probablement, una de les primeres t&cniques agr"ries que es van
desenvolupar.
'agricultura va ser, des de llavors i fins la revoluci! industrial, l'activitat
a partir de la qual es van desenvolupar totes les 3grans cultures4. es
religions, les festes, els calendaris, l'arquitectura, gastronomia, la
moda..., tot girava al voltant de les feines del camp.
1ra, en un m!n globalit#at, es pretén que l'activitat agr"ria es
concentri en unes "rees determinades, sovint es dividei( en #ones
productores d'aliments en pa6sos pobres del tercer m!n que
produei(en a bon preu, mentre que al primer m!n, als pa6sos rics es
menja a bon preu. 7 pel cam$ van quedant milers de petits productors
incapaos d'adaptar-se a les e(ig&ncies dels mercats, oblidant que
la feina d'aquests camperols, dels nostres avantpassats, ens han
dei(at el paisatge que ara conei(em, els aliments que mengem, elsanimals que ens acompanyen i la cultura que tenim.
+rigen de l'horticultura:
Els historiadors afirmen que l'agricultura va n"i(er al Pr(im 8rient, en
una #ona coneguda com el 39&rtil :rei(ent4, situada entre els rius
%igris i Eufrates, a l'antiga Mesopot"mia, fa uns deu mil anys. Els
primers conreus que es van domesticar van ser b"sicament decereals i lleguminoses. a hiptesi més comuna ho atribuei( a
l'important aportaci! calrica d'aquests tipus de grans i a la facilitat
d'emmagat#ematge i conservaci!. %ambé hi ha qui diu que
l'agricultura va n"i(er per a produir cereals per fermentar per obtenir
begudes alcohliques com la cervesa, per és molt possible que
aquestes fossin un descobriment accidental, com va passar amb
altres tipus de fermentats com el pa o el iogurt.
5
-
8/17/2019 Hort i Granja.
5/28
es plantes d'horta i els fruiters sembla que van arribar més tard, les
primeres refer&ncies provenen de la ;ina, amb alguns tipus de cols i
melons. 1 1m&rica s'hi cultivaven carabasses, mongetes, patates...,
fa uns set mil anys.
1l Pr(im 8rient, bressol de l'agricultura, les primeres plantes d'horta
que s'hi van conrear van ser cebes, alls i raves.
Els fruiters no es van treballar fins l'edat de bron#e i els primers van ser
arbres de la conca mediterr"nia oliveres, figueres, vinyes, palmeres,
datileres, ametllers i magraners.
'hort familiar va ser el primer pas.
-
8/17/2019 Hort i Granja.
6/28
1i( que ja és gairebé histria a :atalunya, és una realitat a molts
dels pa6sos econmicament més pobres de l'>frica, >sia i 1m&rica
latina.
El cultiu de l'hort familiar ha estat durant molt de temps una costum
molt estesa en tots els pa6sos d'Europa. %ots els pagesos i una part
important d'obrers, sobretot els d'origen rural, tenien un hort per el
consum familiar d'hortalisses.
?na bona part de la poblaci! actual sembla haver decidit que és
més f"cil comprar les hortalisses al supermercat, per des de fa uns
anys assistim a un considerable augment de l'inter&s per l'horticultura
familiar. 'horticultor aficionat ha descobert r"pidament tot el que
l'agricultura els podia reportar. Primerament la certesa de tenir
hortalisses fresques i sanes, cosa dif$cil de trobar en el comer. %ambé
la seguretat de practicar una activitat sana per el cos, que treballa
de forma natural i harmoniosa, al seu propi ritme, i sana per l'esperit,
doncs l'hortol" viu amb les plantes, aprenent a con&i(er els seus
ritmes, a estimar la terra, als nostres irreemplaables servidors, els
microorganismes del sl, i les plantes de les quals obtenim el nostrealiment.
1prenem a respectar els aliments que mengem, ja que sabem el que
costa fer créi(er un enciam o una simple pastanaga. 9inalment
tornem a trobar aquell contacte amb la terra que actualment, en
major o menor grau, hem perdut.
!. L'orientació.'orientaci! més ptima és la sud, doncs és la que ens d!na més
hores de sol. Els terrenys plans o amb pendents molt suaus s!n els més
f"cils de conrear, si tenen gaire desnivell el conreu ser" molt més
complicat i per anar bé caldr" conrear en terrasses, en el cas de
desnivells mitjans les parcel+les s'hauran de disposar perpendiculars al
desnivell, seguint la direcci! de les corbes de nivell, per tal de
minimit#ar el risc d'erosi!. 'orientaci! nord de l'hort s'ha d'e(cloure.
$,
-
8/17/2019 Hort i Granja.
7/28
5. Les estacions de l'an" i els cultius associats a a#uestes.
L'hort a la prima-era:
a primavera és l'estaci! més activa a l'hort, quan les plantes
comencen a sortir de la letargia hivernal es produei( una
acceleraci! considerable de tots els processos vitals. Per tant a
l'horticultor també li toca accelerar el ritme, si volem tenir l'hort a punt
i en ple rendiment.
=i som principiants, és l'&poca idnia per comenar l'hort, realit#ant
els primers bancals de prova, comenant amb les sembres i
trasplantaments de les plantes més populars. %ant en germinadors
com en plena terra, en la majoria de regions, a l'inici de primavera
podem realit#ar sembres d'enciams, pastanagues, cols, bledes,
remolat(es vermelles, naps, espinacs... En les #ones temperades i
c"lides ens atrevirem amb les mongetes de mata bai(a o els
carbassons, i a partir de mitjans d'abril sembrarem melons i s$ndries en
germinadors protegits. 7 a les #ones fredes tal com es fa a les #onesc"lides al gener i febrer, comenarem preparant germinadors per els
tom"quets, pebrots, alberg$nies que, com a solan"cies que s!n,
requerei(en unes condicions més c"lides que altres plantes menys
sensibles al fred, com els enciams, escaroles, cols...
$1
-
8/17/2019 Hort i Granja.
8/28
1l tractar-se d'una estaci! molt canviant vigilarem pel risc de gelades
i calors intenses, de tenir les plantes ubicades en les diferents parts de
l'hort, hivernacles, germinadors..., ets, en les condicions adequades a
aquests canvis de temps sobtats.
=i la primavera és molt salejada i calorosa potser que convingui cobrir
amb palla o restes org"niques sense llavor, el sl per tal de minimit#ar
la dessecaci! d'aquest i la nai(ena de plantes a l'ombra d'aquest
mantell org"nic, evitant la feina de desherbat posterior.
%ambé haurem d'estar atents a possibles invasions de pug!,
escarabat de la patata..., i durant primaveres plujoses els cargols i
bavoses.
@uan les tomateres i mongeteres tenen una alada d'uns ABcm.
:omenarem a preparar els tutors de canya per evitar trencaments i
embolics de les mates.
L'hort a l'estiu:
-
8/17/2019 Hort i Granja.
9/28
tela mosquitera per evitar l'atac d'ocells i possibles par"sits. @uan
aquestes comencin a assecar-se ser" el moment d'arrencar-les i
posar-les a cobert per tal que s'acabin d'assecar.
L'hort a la tardor:
es continues condicions clim"tiques, l'arribada dels primers freds i
l'escurament de les hores de llum, fa que la tardor sigui una &poca
de transici! per la majoria d'horts. 'activitat i el crei(ement vegetal
disminuei(en considerablement, a e(cepci! de regions més c"lides
del sur. Malgrat ai( les collites seguei(en sent variades i abundants.
1 les regions temprades encara es poden collir mongetes verdes,
tom"quets, carbassons, alberg$nies i pebrots, a demés de les
hortalisses que podem conrear tot l'any, com enciams, pastanagues,
bledes, cols, remolat(es, julivert...
a tardor també és l'&poca ideal per al conreu de coliflors i brquils,
que haurem sembrat i trasplantat a mitjans o finals d'estiu. 1 finals de
tardor a les #ones més c"lides, ja podrem comenar a menjar
escar(ofes.
L'hort a l'hi-ern:
'hivern és l'&poca que l'energia latent de la terra convida al
recolliment i a la refle(i!, podent centrar la nostra atenci! en la
regeneraci! del sl .
-
8/17/2019 Hort i Granja.
10/28
-
8/17/2019 Hort i Granja.
11/28
Les gelades:
es Gltimes gelades hivernals o pree-primaverals s!n un dels factors
més clars que limiten la possibilitat de sembres i trasplantaments a
l'aire lliure de les plantes sensibles al fred. 7 les primeres gelades de la
tardor o de l'hivern també ens determinen les dates en que podem
seguir mantenint a l'aire lliure les plantes sensibles al fred,
Htomaqueres, alberg$nies, pebrots, mongetes...I, i per tant ens
marquen les dates l$mit de possibles collites.
(l -ent:
=i l'hort est" molt e(posat a l'acci! dels vents i aquests s!n forts i
constants, es convenient construir algun tipus d'abric o barrera f$sica,
com les fileres de (iprers que a l'Empord" i #ones on toca la
tramuntana atenua la seva acci!, protegint els conreus.
ol i om/ra:1quest par"metre també és molt important a tenir en comte, per
tant caldr" esbrinar quina e(tensi! estar" a l'ombra i durant quan de
temps del dia i de l'any.
-
8/17/2019 Hort i Granja.
12/28
a conseqD&ncia d'anys d'abocaments incontrolats d'aigDes residuals
carregades de subst"ncies residuals carregades de subst"ncies
contaminants als rius, rieres, llacs..., les estem patint ara. 2itrats,
dio(ines, metalls pesants, hormones, medicaments..., s!n alguns dels
noms relacionats amb les not$cies que, per desgr"cia, tant sovint
aparei(en quan es detecta un problema ambiental en els recursos
h$drics.
Moltes d'aquestes subst"ncies relacionades amb l'agricultura
intensiva, com els herbicides i pesticides, s!n arrossegades per l'aigua
de pluja o de reg i acumulades als mantells fre"tics. Els e(cessos de
fertilit#aci!, especialment nitrogenada, han inutilit#at moltes fonts i
pous que ens abastien d'aigua potable.
1 més d'imprescindible, l'aigua és un bé cada cop més esc"s. 1i(
ens obliga a utilit#ar-lo d'una forma responsable, evitant-ne elmalbaratament i mimant al m"(im la quantitat de la que disposem.
a major part de les plantes d'horta , e(cepte les adaptades a
condicions de sec", com l'olivera i la vinya, en necessiten en grans
quantitats, és imprescindible per a la nutrici! de les plantes. 'una
banda la necessiten per dissoldre els minerals que hi ha al sl i que les
arrels els puguin absorbir i, d'una altra, els servei( per fi(ar di(id de
carboni de l'atmosfera i transformar-lo en sucres mitjanant el procés
$$
-
8/17/2019 Hort i Granja.
13/28
de fotos$ntesi. ?n JKL de l'aigua que entra a una planta torna a sortir
pels estomes.
Entre les plantes d'horta n'hi ha que no necessiten gaire aigua com
les s$ndries, els melons, i els alls, per la majoria no aguanten gaire bé
la sequera.
?n e(cés d'aigua també és perjudicial
• 0enta nutrients portant-los lluny de les arrels de les plantes.
• 1ugmenta la p&rdua d'estructura del sl a causa del punt
anterior.
• 1favorei( l'aparici! de malalties, especialment de fongs.
istemes de reg:
En funci! de la disponibilitat d'aigua, de temps, grand"ria de l'hort i
pressupost podem adoptar diferents sistemes de reg.
00303G( I 4(0303G( 4(L 4I(6(3 I3(7( 4( 6(G
3ipus de reg 0-antatges Incon-enients
7anual •
7nversi! bai(a• Es pot aplicar a tottipus d'hort i a totarreu. 2o cal anivellarel sl.
• Permet undesenvolupamentampli de les arrels.
•
espesa elevadadels recursos h$drics.• Es necessita invertir
temps i personal perregar. Especialmentproblem"tic durantels mesos d'estiu.
• 1favorei( l'erosi!.
0spersió • 7nstal+laci! méssen#illa que en el cas
del degoteig.• 1dmet un cert
desnivell.• Es pot fer servir de
sistema en contra lesgelades.
• :al tenir pressi!d'aigua Hsuperior al
degoteigI.• Mulla les fulles de les
plantes i afavorei( lesmalalties per fongs.
• 2o es pot aplicar enterrenys ambdesnivells forts.
4egoteig • Es pot automatit#ar.• M"(ima efici&ncia en
l'estalvi de recursos
h$drics.• imita el
• Es necessital'assessorament d'une(pert per instal+lar-
lo.• imita el
-
8/17/2019 Hort i Granja.
14/28
-
8/17/2019 Hort i Granja.
15/28
-
8/17/2019 Hort i Granja.
16/28
• Augment de la densitat de plantació: 'aquesta manera
aconseguir tenir més ombra, evitant que l'aigua s'evapori
r"pidament, especialment durant l'estiu.
• Associacions de cultius: En el cas de cultius com la ceba,
que té molt poca fulla que pugui fer ombra, si combinem
la plantaci! amb altres esp&cies que tinguin més fulla,
aconseguim més superf$cie d'ombra, al igual que en el
punt anterior.
C. Pr"ctiques que disminuei(en l'evapotranspiraci! de les plantes
augmentant l'humitat relativa al voltant de les fulles
• Tanques verdes: isminuei(en la velocitat del vent i
mantenen l'humitat.
• Associacions de cultius: Es creen #ones més denses i
ombrejades al voltant de les fulles.
). (l compost i els nutrients.
a fertilitat és la capacitat que té un sl de produir. %ots els sls tenen
una fertilitat relacionada amb la seva naturalesa. 'ésser hum", per,
mitjanant l'agricultura, l'ha anat modificant al llarg dels segles per
aconseguir-ne la m"(ima producci!.
En els inicis de l'agricultura, els humans aprofitaven la fertilitat natural
del ecosistemes, treien els arbres d'un bosc i el conreaven fins que elsl s'esgotava, aquest sistema implicava un grau de nomadisme i
obligava a cada poble a disposar de grans superf$cies.
Els romans ja conei(ien el paper que e(ercien els fems en la fertilitat
del sl, i durant segles la mat&ria org"nica va constituir la base de
l'adob, i com que no n'hi havia prou, es feia sevir el guaret, que
consistia en dei(ar de treballar la terra durant un temps dei(ant-la
descansar. 1l segle ;7; un qu$mic alemany va determinar que les
&,
-
8/17/2019 Hort i Granja.
17/28
A. plantes s'alimentaven de nutrients minerals, b"sicament nitrogen,
fsfor i potassi. urant un segle la fertilit#aci! qu$mica i org"nica van
conviure als camps europeus. a separaci! entre agricultura i
ramaderia i l'Gs de fertilit#ants qu$mics nitrogenats va fer que
l'aportaci! de mat&ria org"nica en els sls agr$coles s'eliminés
gairebé del tot.
El compostatge és una molt bona manera, i sen#illa de fertilit#ar el sl.
Es tracta d'imitar i d'accelerar els processos que tenen lloc en els
ecosistemes en la superf$cie del sl, on les restes vegetals i animals s!n
degradades per l'acci! de microorganismes i altres entitats
biolgiques.
?na de les vies més importants de degradaci! és la humificaci!, que
té com a resultat la producci! d'humus, f"cil de recon&i(er al sl d'un
bosc pel seu color fosc, l'estructura fibrosa i l'olor agradable.
/i ha diferents t&cniques de compostatge per totes tenen unes
caracter$stiques comunes
•
/i ha d'haver una barreja equilibrada de mat&ries primeresriques en carboni i unes altres de riques en nitrogen.
• El carboni l'aporten restes vegetals lignificades, fulles seques,
palla..., és el material estructurant.
• El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals.
• a fermentaci! de les restes s'ha de produir en pres&ncia
d'o(igen, si en falta es podrei(en i no es forma compost.
• :al un cert grau d'humitat per permetre l'activitat delsmicroorganismes.
• Es necessita un volum de material m$nim d'un metre cGbic
perqu& es produei(i el procés de compostatge.
11.(ls principis de l'agricultura ecol*gica.
'agricultura ecolgica s'entén com un sistema que no fa servir cap
producte de s$ntesi qu$mica, cap subst"ncia que comporti un risc per
&1
-
8/17/2019 Hort i Granja.
18/28
al medi ambient i per a la salut de les persones. Per aquest principi
ha sorgit com a conseqD&ncia d'una nova manera d'entendre la
producci! agr"ria i d'abordar-la.
/i ha uns altres principis, com el de l'autosufici&ncia, la sostenibilitat,
la biodiversitat, l'estalvi energ&tic i de recursos, el reciclatge i el
respecte per la natura, que també s'inclouen dins la definici!d'agricultura ecolgica.
=egons l'agricultura ecolgica, en un sistema agrari hi ha dos
aspectes dels quals cal tenir una cura especial el sl i la biodiversitat.
En el segDent quadre s'hi resumei(en els efectes beneficiosos sobre el
sl i la biodiversitat que e(ercei( cadascuna de les t&cniques
emprades en l'agricultura ecolgica.
((%3( 9((I%I++ +96( (L L I L0 9I+4I(6I303 4( L( 3;%I6I%I>0L (7>604( ( L'0G6I%=L3=60 (%+LGI%0
3?cnica 9ene@icis per al s*l 9ene@icis per a la/iodi-ersitat
%ompost • En millora l'estructura.• /i aporta nutrients.• 2'augmenta els nivells
de mat&ria org"nica.
• 1favorei( eldesenvolupamentde microorganismes.
0do/s -erds • 2'eviten l'erosi!.• /i aporten nutrients.
• =!n un refugi i unaliment per a la
-
8/17/2019 Hort i Granja.
19/28
fauna Gtil.• 1favorei(en els
microorganismes delsl.
3re/all del s*l • Evita barrejar diferents
capes del sl o voltejar-lo.• ='en treballa Gnicament
la capa més superficial.• Procura minimit#ar
l'impacte sobrel'estructura.
• 1favorei( els
microorganismes delsl.
6otacions • Eviten fenmensd'esgotament de sls.
• 1ugmenten labiodiversitat en eltemps.
• 1ugmenten elnombre d'esp&ciesde fauna i malesherbes associadesals conreus.
0ssociacions • :ombinen sistemesradiculars que treballena fond"ries diferents.
• Eviten fenmens
d'esgotament del sls.• 2'eviten l'erosi!, ja quese'n cobrei( millor tota lasuperf$cie.
• 1ugmenten elnombre d'esp&ciesde fauna associadesals conreus.
•
1favorei(en elsmicroorganismes delsl.
3an#ues-erdes
• En frenen l'erosi!produ6da perl'escolament i el vent.
• Enriquei(en la terra ambmat&ria org"nica.
• 1ugmenten elnombre d'esp&ciesvegetals presents.
• Proporcionen refugi ialiment a la faunaGtil.
(ncoi8inaAment
• 2'evita l'erosi!.• 1juda a mantenir-hi
condicions estables detemperatura i humitat.
• 1favorei(en la vidadel sl.
arietatsaut*ctones
• =!n menys e(igents enaigua i nutrients iimpedei(en fenmensd'esgotament del sl.
• ran adaptaci!
ecolgica.
• 1ugmenten labiodiversitatgen&tica.
&
-
8/17/2019 Hort i Granja.
20/28
La granja:
a millor manera d'e(plotar els recursos de la terra, amb la ramaderia és,igual que amb l'agricultura, evitant les e(plotacions monoespec$fiques,
aprofitant les caracter$stiques naturals que fan que les diferents esp&cies
d'animals s'ajudin mGtuament i es complementin.
es vaques pasturen les herbes altes, de manera que després els cavalls, les
ovelles, i les oques podran pasturar les herbes bai(es. esprés els porcs
menjaran les arrels, al matei( temps que ai(ecaran la terra, preparant el
terreny per una sembra d'algun cereal, que podran menjar tots els animals,
especialment les gallines. 7gualment els porcs poden ser alimentats amb el
suero de la llet, que és el l$quid sobrant de la llet després de quallar-la per
fer formatge, o la llet de vaca també es pot utilit#ar per criar poltres o
corders que s'han quedat sense la mare o no els pot donar llet.
&!
-
8/17/2019 Hort i Granja.
21/28
Els rumiants Hvaques, ovelles i cabresI s!n els animals més capacitats per
convertir el seu aliment b"sic que es l'herba, en carn i llet.
Els cavalls en canvi seran aprofitats per la seva important capacitat de
convertir l'herba en energia. %ots aquests animals es repartei(en les pastures
d'una forma molt efica i beneficiant-se uns als altres.
a#ues:
/i ha quatre classes de vaques* les lleteres, les de carn, les de doble Gs i les
ordin"ries. 9a vuitanta anys a Europa i 1m&rica ten$em races magn$fiques
de vaques de doble Gs, per la selecci! gen&tica generada per les
circumst"ncies econmiques dominants les van portar a l'e(tinci!, quan
van crear races de vaques lleteres pures i vaques només per a producci!
de carn.
es vaques parei(en un vedell a l'any, i ha de fer-ho si ha de donar llet. ?na
vaca de carn només ha d'amamantar el vedell o vedells, si té bessonada,
fins que dei(en de mamar. a vaca de doble Gs pot tenir un vedell per
carn, amamantar-lo bé, i subministrar llet suficient al granger. 7 una vaca
lletera pura tindr" un vedell a l'any, el podr" amamantar tranquilament,
donar" llet de sobres al granjer, per el vedell no ser" gaire apte per a
carn.
&5
-
8/17/2019 Hort i Granja.
22/28
1ra bé, la meitat dels vedells probablement seran mascles, i només l'altra
meitat de les cries serviran per completar el ramat de vaques lleteres, ai($
que sempre s'haur" de sacrificar o vendre per carn com a m$nim la meitat
de les cries. =in! la poblaci! de vaques a la granja crei(eria fins no dei(ar
espai per ningG més.
es vaques s'acostumen a munyir un parell de vegades al dia, més o menys
cada dot#e hores. 2etegem la part del darrera de la vaca, de manera que
no caiguin restes de fems o brut$cia. Es renten els mugrons i les mamelles
amb aigua t&bia, com més massatge fem a les mamelles fent-ho millor, i
després ens rentem les mans acuradament i ens les assequem amb una
tovallola, se'ls d!na un menjar que els agradi, i ens asseiem al seu costat en
una cadira bai(a i s'agafa un dels mugrons de davant amb cada m".
:omprimim cap a dalt el mugr! amb el dit gros i l' $nde(, de manera que la
llet que conté no pugui pujar cap a la mamella. El sentit comG ens dir" la
fora que hem de fer al comprimir. 1 continuaci! sense dei(ar d'obstruir el
mugr! per la part superior, apretem amb la resta dels dits el mugr! de dalt
a bai( per tal d'e(treure la llet que hi conté. Es dei(a anar i es torna a repetir
l'operaci! amb un moviment r$tmic. =embla f"cil per no ho és tant, percomenar es recomanable fer-ho amb una vaca vella acostumada a ser
munyida.
Les ca/res:
En alguns pa6sos secs s'anomenen a les cabres 3creadores de desert4,
perqu& destruei( l'estrat arbustiu e(istent, impedint que cresqui més, és una
molt bona desbroadora. =i volem convertir una #ona boscosa en agr$cola,tallem els arbres i dei(em anar-hi un ramat de cabres, mantindr" tota la
vegetaci! a ratlla i preparar" el terreny perqu& els porcs puguin completar
la feina. Per una e(plotaci! petita la cabra és l'animal lleter per
e(cel+l&ncia, ja que s!n molt eficients convertint la vegetaci! e(istent en
llet i carn. a llet de cabra és tant o més bona que la de la vaca i fa un
formatge e(cel+lent. Es munyen igual que les vaques.
1 les cabres no els agrada el fred ni les pluges. 1 demés de pasturar, es
&$
-
8/17/2019 Hort i Granja.
23/28
mengen totes les restes de l'hort i si volem que produei(in molta llet també
els podem donar gra...
es cabres procreen tant si volem com si no, ai($ que sempre caldr"
prendre decisions al respecte. 2o obstant, una cabra que ha parit pot
donar llet durant dos o tres anys sense parir de nou.
Per altra banda es possible aprofitar la llet de la cabra per criar a moltes
altres esp&cies, les vedelles prosperen millor amb llet de cabra que amb les
de les seves prpies mares...
(ls porcs:
El porc, probablement és l'animal omn$vor per e(cel+l&ncia, i a demés
convertei( en bona carn qualsevol cultiu o producte. Posant un porc en un
inhspit prat o terra bai(a que volguem convertir en conreu, aquest el
llaurar", desarrelar" i femar", traient de la terra el que necessita per viure i
desarrotllar-se.
En una finca autosuficient no s'hauria de desaprofitar res, i els porcs ho
aprofiten quasi tot. En el cubell dels porcs hi tirem totes les restes de menjar,
inclGs la primera esbandida dels plats, amb les restes de grassa i demés
nutrients que ells aprofitaran meravellosament...
&&
-
8/17/2019 Hort i Granja.
24/28
E(cepte en el moment del part i després del part, les truges poden viure en
condicions molt dures, encara que ai( no vol dir que els agradi..., quan
parei(en necessiten un lloc sec, amb molta palla o falgueres, calent i sense
corrents d'aire. eneralment varies truges juntes s!n molt més felices que
una de sola, per quan parei(en han de disposar d'una cort suficientment
gran perqu& pugui moure's cmodament, i ha d'estar sola.
La matanBa: En totes les cases de pag&s es feia, i en moltes cases encara
es continua fent, la matana del porc de forma anual, es mata un porc, a
les cases grans sovint més d'un, on s'aprofita pr"cticament tot l'animal, des
de les orelles i la llengua, fins a les potes, passant per tot el que trobem
entre mig.
-
8/17/2019 Hort i Granja.
25/28
>ollastres i Gallines:
Els pollastres i les gallines recullen tota la grana escampada de les collites,
les llavors de les 3males herbes4. =eguei(en al porc quan aquest arranca
les arrels i es mengen cucs, larves... etc. 7 a demés al netejar de llavors el
terra mantenen les rates allunyades.
es gallines per evoluci! han adquirit l'h"bit d'escarvar el terra per buscaraliment, i poden proporcionar-se una quarta part de la seva dieta i totes les
prote6nes, si poden c!rrer pels camps i els boscos. a llum solar és també la
millor font de vitamina per les aus de corral, a l'igual que pels éssers
humans. 2ecessiten rebolcar-se pel terra per tal d'esponjar-se les plomes i
lliurar-se dels "cars. es gallines que corren en llibertat al ras es sentiran molt
bé si els proporcionem una mica de gra a l'estiu, i a l'hivern necessitaren un
suplement proteic. =i les gallines corren en llibertat, sovint es preferible tenir-les al galliner fins al migdia, doncs acostumen a posar els ous abans
d'aquest moment, i ai($ ens assegurem que els posin a cobert i els podrem
recollir amb més facilitat.
es gallines i pollastres s!n aus de bosc i convé mantindre-les allunyades de
l'hort, on podrien fer bastants desastres.
%enir un gall entre les gallines sempre és bona cosa, a demés de fer-nos de
&)
-
8/17/2019 Hort i Granja.
26/28
despertador pel mat$. es gallines posaran la matei(a quantitat d'ous tant si
hi ha gall com si no n'hi ha, per si tenim algun gall aquests seran f&rtils. 1
demés, si cada grup de gallines porta un gall jove que les guii i que les
reunei(i a l'aire lliure, prosperaran millor i correran menys riscos de patir
algun atac d'altres animals.
Es distingei( quan una gallina es posa lloca de la manera en que es posa a
sobre dels ous, tensa i com cloqueja quan l'ai(eques dels ous. lavors cal
ajudar-la tancant-la en una cai(a d'incubaci!, amb fora palla, perqu&
estigui calenta i cmoda, i se li posen a sota una dot#ena d'ous f&rtils, que
poden ser de qualsevol au de corral. ='ha de procurar que sempre tingui
aigua i menjar, encara que mengi molt poc, i només se la dei(ar" sortir un
cop al dia i menys de mitja hora perqu& els ous no es refredin. Els pollets
trencaran els ous 5A dies després de comenar l'incubaci! i quan aquests
tinguin uns dies dei(arem sortir a la gallina, que els guiar" per arreu i els
ensenyar" a buscar aliment. Els pollets caldr" alimentar-los amb una dieta
amb farines ben molgudes i d'alt contingut proteic.
,
-
8/17/2019 Hort i Granja.
27/28
+/jectius de les acti-itats d'hort i granja:
• :on&i(er el funcionament d'un hort.
• istingir els diferents productes plantats.
• 7dentificar les diferents eines emprades.
• :on&i(er els elements per iniciar i mantenir un hort.
• Nalorar el medi rural.
• Prendre consci&ncia de la prpia responsabilitat en la conservaci! i
millora del medi ambient
• 9omentar el consum d'aliments conscient i i con&i(er l'origen.
•
Educaci! del gust.• 1prendre de les dedicacions de la vida tradicional en el medi rural
com a e(emple de sostenibilitat.
• Educar en la sostenibilitat, l'estalvi de l'aigua i recursos naturals.
• 0efle(ionar sobre la producci!, distribuci! i consum dels productes,
tant d'origen vegetal com d'origen animal.
• 1favorir el treball en grup tot incidint en l'autonomia.
1
-
8/17/2019 Hort i Granja.
28/28