Núm. 96 - juliol / agost 2004

HOMER V. SALA SIMPSONL’INTERLOCUTOR DE L’EMPRESA

(ja ho era amb Pomés)

La TURA i el TRI-PARTIT conserven les formes de convergència.On és el canvi?

Aquesta publicació s'edita amb unafreqüència mensual i conté informació ianàlisi sindical i professional. El Col·lectiuAutònom de Treballadors-Mossosd’Esquadra no comparteix, necessàriament,les opinions expressades en aquestes planespels seus col·laboradors

CAT-MEHORARIS 9:00 a 20:00TELÈFONS 93-485-03-50FAX 93-309-44-80URGÈNCIES 629-73-91-92INTERNET www.catme.es.vgE-MAIL cat-bcn@ya.comADREÇA C/ Tànger 48, Baixos 1ª08018 Barcelona (Al costat de Base)

EDITA CATCol·lectiu Autònom de

Treballadors-Mossos d’EsquadraDep.Legal B-13161/99

Editorial......................................................................3

Sindical......................................................................4

- La batalla dels set dies..........................................4- Confederació Autònoma de Sindicats.................8- Secció sindical CAT-Trànsit .................................9- Serveis Jurídics....................................................10

Opinió......................................................................13

- Agoserada ignorància.........................................13- Amnistia per a l’Eduard......................................14- Llibertat sindical...................................... ............15- Anònim (trasllats penitenciaris)..........................17- PGA Patètic..........................................................19- El límit està a prop.................. ............................20- Que ens està passant?............... .......................21- Tornem als origens, la majoria................... .......22- Kanya & Konya....................................................24

Yamaha Motor Center,ofereix a tot el col·lectiu deMossos d’Esquadrala posibi l itat d’obtenirdescomptes en les compresdels productes de lagamma Yamaha, ciclomotors ,scooters, motocicletes, quads,motors marins, motos d’aiguai embarcacions.Cilindrades inferiors a 50 cc.descompte del 5% del preuvenda al públic.Cilindrades superiors a 50 cc.descompte del 3% del preuvenda al públic.Recanvis i accessoris,descompte del 10 % del preude venda al públic,revisions i reparacionsdescompte del 5% en el preude la mà d’obra

Rocafort 112 (cant. Consellde Cent) 08015 Barcelonatel. 93 3252005 fax.933253866www.yamaha-motor-center.com

Port d’Aiguadolç08870 Sitgestel.938113061fax.938113060www.jetcentersitges.com

(edició tancada el dia 12/07/04)

Dediquem la portada d’aquest número de l’Evolució a un personatge que ja havia desfilat perles entranyes de la nostra estimada Administració durant l’etapa de govern Convergent. Ell ésd’aquestes persones que sembla que te força habilitat en canviar de camisa (i no te precisamentgaire encert en les peces de roba que tria, de fet hi ha qui l’anomena “El me cago en la moda”,li costa combinar els colors, deu patir “discromatòpsia”). En fi, bromes a part, el senyorValentí Sala, que és el personatge de qui parlem, és un dels principals interlocutors entre elssindicats i el departament que ens organitza (o ens desorganitza, depèn de com es miri). Sisenyor!, la nostra Consellera i el seu super-equip van triar un personatge amb quiantigament ja havíem aconseguit NO arribar a cap acord, i del que ja consten escritsancestrals de les seves males maneres i el seu poc talant negociador; potser era precisamentaquest perfil el que buscaven, potser sigui certa aquesta llegenda que persegueix el tripartitde què venen amb moltes promeses de canvi, però que en el fons no hi ha res de res.Quan al CAT vam conèixer la noticia de què el Sr. Valentí seria l’interlocutor entre elssindicats i l’Administració, una bona part dels integrants del Secretariat del sindicat ja vamexpressar la nostra disconformitat i els nostres dubtes sobre la seva capacitat, però es vadecidir donar-li un vot de confiança, pensàvem que el temps potser l’havia fet canviar i que enaquesta nova etapa podríem fins i tot arribar a acords. Jo companys ho poso molt en dubte,no observo cap canvi substancial en la seva conducta, tant sols una estratègia molt méscapciosa, els convergents ens imposaven les coses a les clares, el nou Govern de momentutilitza el sistema de la distracció, el Sr. Valentí Sala sembla un monitor d’esplai, la sevatasca consisteix en organitzar-nos en diferents tallers, de moment han constituït 3 comissionsabocades a parlar de diferents tipus de problemàtica: pensen enllestir de manera quasisimultània la pèrdua del poder adquisitiu, el Pla de Carrera Professional i la segona activitat,a un ritme de reunions d’una cada dues setmanes i una “horeta” per cada tema. Amb la capacitatde decisió que han demostrat tenir amb aquest mig any de Govern, els veig capaços de conge-lar-nos el sou mentre negociem la recuperació de la pèrdua del nivell adquisitiu que hem patit !!!.

Que no ens enganyin amb bones paraules, amb comissions eternes, amb reunions inútils, ambactes de protocol... VOLEM FETS, VOLEM MILLORES, VOLEM CANVIS, VOLEM TORNFIX! i potser seria bo que la Consellera comencés a canviar el seu entorn, massa vinculat aetapes anteriors, necessita veure les coses amb uns altres ulls (la “discromatòpsia” li afectamassa!).Companys, afiliats o no, si voleu canvis i millores en les nostres condicions de treball afileules ungles (el CAT ja les ha ensenyades), de moment no veiem que aquest equip estigui disposata fer justícia. En una de les moltes reunions a les que he anat a perdre el temps, en un petitapunt sobre el torn fix ens van preguntar que els hi donaríem a canvi (i jo vaig pensar: que talun val menjador!!!).

Mònica Saltor i GuinjoanConsellera de l’inoperant “Consell de la Policia”.

pàg 4

CAT-ME

LA BATALLA DELS SET DIES.RELAT DEL PRIMER CONFLICTEGREU AMB EL NOU GOVERN

- Enric ALSINA ILLA,Secretari General del CAT –

S’ha especulat molt vers el conflicte delpassi al nivell C i la seva resolució. Hi hahagut sindicats que han utilitzat el pro-blema per abocar desinformació o,directament, intoxicar.Aprofitem l’espai que ens ofereixL’EVOLUCIÓ per donar una explicacióextensa sobre tot el que ha passat.Òbviament, el relat conté forçaapreciacions subjectives, s’ha de llegirentre línies i no pretén ser dogma,tanmateix, ofereix suficient informaciócom per a que cadascú tregui les sevesconclusions, com nosaltres donarem lanostra.Des de l’entrada del nou govern hem estatpressionant, per escrit i verbalment periniciar negociacions, demanant començarper l’establiment del torn fix i laconcessió d’una amnistia administrativaque corregís desviacions en l’actuaciód’afers interns i la sevainstrumentalització política.Des del primer moment se’ns va dir quees respectarien els acords del 14 de marçdel 2.003 i que es passaria al nivell Cper llei d’acompanyament depressupostos.En tots aquest mesos se’ns deia que sí,però que necessitaven temps per situar-se, amb el qual, no ens donaven raons perdeclarar un conflicte.A l’abril ens comencen a convocar areunions de negociació. Per la nostra sor-presa, no ens convoquen per negociar tornfix o temes d’interès pel col·lectiu, sinó,drets sindicals, ja sabeu alliberats idiners. Aquest fet ja ens comença a in-comodar i així ho manifestem. Segonsfonts sindicals ben informades, alguna

organització sindical havia utilitzat els seus suportspolítics o influències en el govern per aproximar-se als seus objectius organitzatius. Nosaltresaprofitem cada reunió que es produeix per posarsobre la taula el torn fix i les amnisties.Finalment, UGT, SPC i APPAC es posen d’acordentre ells i, l’empresa, sorprenentment, accepta laproposta d’aquestes organitzacions. Destaquen els21 alliberats que obté SPC, els 16 d’UGT, queAPPAC havent tret molts menys vots que el CATobté els mateixos mitjans i que les reivindicacionsdel CAT de poder tenir seu a tots els centres detreball amb més de 250 treballadors i respecte ala autonomia d’organització no s’assoleixen. Les tresorganitzacions sindicals signen el pacte el 26 demaig i l’empresa, de forma antidemocràtica ensadverteix que, com que no estem d’acord, no ensdonaran el que les urnes ens han atorgat. Nosaltresestem tranquils perquè sobre aquest afer hi haviavista oral el dia 1 de juny i sabem que aviat hihaurà sentència (veure més endavant l’article“Llibertat Sindical”).A partir d’aquí hi ha diverses reunions per prepa-rar el proper Consell de Policia, l’ordre del dia iprioritats de negociació. L’empresa s’ha pres la nosignatura del pacte com una ofensa, una declaracióde guerra. Es nota a l’ambient que hi ha tressindicats en sintonia i un que desafina, no segueixla partitura. L’empresa no recull cap de lespropostes presentades pel CAT, com si s’esperessinque ni tan sols anéssim a les reunions, ens provo-quen i busquen l’enfrontament.El dia 2 de juny es produeix el detonant. L’empresa,amb el vist-i-plau dels altres sindicats estableixl’ordre del dia del Consell del dia 9 de juny, Consellque es vol convertir en una gran festa amb presènciad’altes autoritats, es vol escenificar la bona sintoniaamb els sindicats, comprada amb el pacte sobredrets sindicals, rialles i bon rotllo, excepte, els desempre, nosaltres. Però, això no és el més greu. Perla nostra insistència, per primera vegada, l’empresaes manifesta i ens comunica que NO HI HAURÀPASSI AL NIVELL C AQUEST ANY I QUE DETORN FIX I AMNISTIES, RES DE RES.Davant aquest anunci, sorprèn la parsimònia ambque ho encaixen els altres, sembla com si ja hosabessin i ho tinguessin assumit, com si tan els fotés,com si ja haguessin assolit la seva prioritat, elsdrets sindicals. També tenim la sensació quel’empresa ha decidit declarar-nos la guerra, fer-nos fora de la taula de negociació, molestem i semblauna continuació de la provocació.

pàg 5

L’EVOLUCIÓA l’acabar la reunió, demanem parlar ambdirigents d’altres organitzacions sindicals,estem indignats i considerem que hem de re-accionar. Els anunciem que la nostra intencióés iniciar de forma immediata mobilitzacionsi els demanem anar junts. Altra vegada enssorprèn la calma dels altres. Ens diuen queells volen tenir primer una resposta oficial iper escrit ( tot i tenir a les mans el text de lallei d’acompanyament de pressupostos ), quefaran un escrit i esperaran resposta.Nosaltres els diem que comptin amb nosaltresen els seus escrits, però que, alhora, engegaremmobilitzacions ja que si s’ha de canviar la llei,ha de ser ara, abans que s’aprovi i s’ha d’actuarde pressa.Al dia següent, dijous dia 3 de juny, difonemel comunicat ESTAFA AL COS DE MOSSOSD’ESQUADRA en el qual fem cinc cèntimssobre el que ha passat i anunciem mobilitzaciópel dia 9. Comencem a treballar frenèticamentper muntar la concentració. Hi ha contactesamb altres organitzacions per intentar-losconvèncer d’anar plegats.Divendres dia 4 de juny rebem convocatòriade Consell amb data, hora i lloc, curiosament,el Consell, ja no es farà a Palau de laGeneralitat, sinó al Passeig de Gràcia i a unahora en la que és molt difícil que la gent vagia una protesta. Nosaltres correm a fercomunicació a la subdelegació del govern itreiem un comunicat de convocatòria, tambécontactem amb els mitjans de comunicació.Dilluns dia 7 de juny tornem a treure uncomunicat explicant en què consistirà l’actede protesta i continuem els preparatius.Sorprenentment, rebem una convocatòria areunió per la tarda del dia 9 per tractar elpassi del D al C. Ens sorprèn que d’una formatant pueril i sense cap compromís, l’empresapretengui desactivar una mobilització.L’engany és evident ja que si volen solucionarel conflicte, la reunió s’hauria de celebrar ambanterioritat a la data de la concentració, nopas després. Però, encara sorprèn més que unsindicat enviï missatges al mòbil per anunciaraquesta reunió ( cosa que no va fer per anun-ciar la mala notícia ) i que, segons ens diuen,difongui per altres vies que sí que es passaràal nivell C aquest any, sense prova de cap mena.Sindicalment, ho considerem vergonyós.Nosaltres el dia 8 tornem a treure un

comunicat demanant a la gent que vingui al’endemà a Barcelona i també fem menció dela reunió que hi ha a la tarda per a que, si mésno, la gent vegi que hem provocat una reacciói s’animi a venir.I arriba el dia 9. De bon matí anem a la seu,preparem tot el material i el portem al lloc.Comencem a muntar la megafonia. Per la zonaja hi ha persones amb tratge que parlen permòbil, sembla com si estiguessin informant aalgú. També hi ha nombrosos mitjans decomunicació. Després de resoldre algunsproblemes tècnics amb la megafonia comenceml’acte. Havíem preparat un text escrit, mésque res perquè la premsa rebés un missatgeclar. A les 10:00 hores pugem al Consell, lagent es queda a l’acte i escridassa i xiula alsrepresentants de l’empresa i d’altres sindicatsque passen per allà i continuen fent procla-mes i difonent missatges fins que l’acteconclou.En pujar al Consell, detectem una excessivadistensió, donat el conflicte, repetim, inclososels representants d’altres sindicats. L’únic quefa mala cara i que a penes ens parla és elsenyor Valentí SALA, Subdirector deRelacions Laborals i interlocutor per part del’empresa en totes les reunions hagudes.Nosaltres portem enganxat al pit un adhesiude MOSSOS D’ESQUADRA EN LLUITA.El primer punt de l’ordre del dia és laconstitució del Consell, el President, el senyorJoan DELORT fa un discurs, del qual en des-tacaré els elements que a nosaltres ens semblensignificatius.Comença disculpant la no presència de laConsellera, la Honorable Sra. MontserratTURA, se’ns diu que, una hora abans de l’inicide la sessió ( és a dir, mentre muntàvem lamegafonia ) li havia sorgit un imprevist.També parla sobre la confiança, lacredibilitat, el diàleg, etc., nosaltresintervenim per dir-li que aquell missatge erael mateix que havien donat els seusantecessors, que volíem fets i no paraules,algunes cares ja es comencen a posarvermelles.També insinua que no esperava quehi fóssim tots.Aquest indicis ens fan pensar que algú haviateoritzat que no faríem la protesta i que noaniríem al Consell i que la protesta i la nostrapresència els havia esgarriat els plans.

pàg 6

CAT-MEEl segon punt era aprovar les comissions denegociació que l’empresa havia pactat amb elsaltres sindicats. Nosaltres som els únics quehi votem en contra per no haver-se determinatel contingut i les persones. El Sr. Josep MariaPRUTXASCA ( que em perdoni si no escricbé el seu cognom ), Subdirector de Serveis,no entén el nostre posicionament i comença undebat, tenim la sensació d’haver fet un nou“amic” i queda clar que l’home no té el mésmínim coneixement de com han anat les coses,a més que li dolen les nostres intervencionsanteriors.El desenvolupament del segon punt evidenciaque el Sr. Valentí SALA no transmet unainformació correcte deles relacions que mantéamb els sindicats.Al tercer punt se’ns in-forma de les intencionsque tenen vers eldesplegament. El Sr.SAMSÓ, Director Gene-ral de SeguretatCiutadana, diu que lescomissaries de districtede Barcelona hauran detenir sis plantes perqüestions urbanístiques,però, que només sen’utilitzaran tres.Aprofitem per reclamargimnasos, galeries de tir,estacionament, etc.. i LOCALS SINDICALS.Ens respon que si hi ha espai, ens donaran localssindicals, aprofitem per recordar-li queacabava de dir que sobrarien tres plantes, elDirector queda fora de joc. Altra vegadas’evidencia que el nostre interlocutor va perlliure i no coordina amb els seus superiorsjeràrquics la seva estratègia de negociació,ja que feia ben poc que se’ns havia negat aquestdret. Tanmateix no tenim l’esperança que aixòquedi reflectit en l’acta.En el quart punt se’ns informa de les placesd’enguany d’intendent, d’inspector i de les 112places per membres de Cossos de l’Estat.Engeguem un petit debat sobre la no inclusióde policies locals.En el punt cinquè se’ns informa que volen tenirenllestida una Llei de Policia de Catalunya pelmes de maig del 2.005, demanem que se’ns

permeti participar-hi i es tinguin en compteles nostres opinions.En el punt sisè se’ns lliure un projected’instrucció per poder retirar armes a mossosen determinades circumstàncies. Denunciemque aquella era la mateixa forma de procedirde l’anterior govern, fer el paper de mestresdonant els deures als seus alumnes, marcantaixí el ritme i contingut de les relacionssindicals, això no els fa massa gràcia. Per cert,hem presentat una esmena a la totalitat.Pretenen obligar-nos a passar per psicòlegsde la casa i tenir accés als seus informes.En el punt setè s’ha d’informar vers 5expedients disciplinaris per faltes molt greus,

nosaltres, acollint-nos al’article 17 delreglament del Consell dePolicia demanem que esvoti de forma individualja que per les nombrosesirregularitats comesesen la instrucció delsexpedients es poden de-rivar responsabilitatspenals que afectarien aqui voti favorablement ala sanció. Detectem con-verses entre diversosrepresentants del’empresa i, el President,decreta un recés. Estemmitja horeta pels

passadissos, a nosaltres no se’ns acosta ningú,però, es veuen converses entre representantsde l’empresa i d’altres sindicats.Cal esmentar que l’actitud, en general, de laresta de sindicats havia estat com si no hihagués cap conflicte, molta connivència, moltbon rotllo, excessiu, sobretot per part del’SPC.Al reprendre la reunió es produeix una altrasorpresa, el President diu que donada la nostraintervenció i les greus conseqüències pelsafectats per les sancions, ELL I ALTRESCONSELLERS (NO TOTS), demanavensuspendre el tractament d’aquest punt perpoder ESTUDIAR-SE MILLOR (estic segurque molts ni se’ls havien llegit) els expedientsi convocar un consell extraordinari pertractar-los, cosa que tothom accepta. El propiPresident surt a fora de la sala per acomiadar

l’interlocutor del’empresa va per

lliure i no coordinaamb els seus

superiorsgeràrquics, la seva

estratègia denegociació

pàg 7

L’EVOLUCIÓals membres d’afers interns que havien estattot el matí esperant per informar sobre aquestpunt. Per tant, aquí es produeix el primer fetdel dia. Continuem tenint la sensació que lesnostres intervencions i explicacions estanincidint, sembla com si la versió que tinguessin,provinent del Sr. Valentí SALA, no elsencaixés amb el que nosaltres exposàvem i,d’alguna manera, comencessin a tenir dubtes.El darrer punt de l’ordre del dia era precs ipreguntes, i aquí cau la bomba. El President,abans que ningú agafés la paraula, desprésd’un discurs en el que ens presta molta atencióvisual anuncia que els partits que donen suportal govern introduiran una esmena a la lleid’acompanyament de pressupostos per tal queels mossos passem al nivell C. Ens va fer gràciaperquè al final de l’anunci va girar 180 grausel cap, donant-nos el clatell i es va quedaraixí alguns segons, reclamant nosaltres laparaula. Demanem per dates i se’ns diu que amitjans de juliol, demanem que tingui efectesdes de 1 de gener i se’ns diu que no. Aprofitemel moment i demanem per les amnisties, se’nsdiu que tindrem resposta formal, demanem peltorn fix i se’ns diu que, si la majoriad’organitzacions el volem negociar esnegociarà.Es ratifica el pacte sobre drets sindicals ambexcepció nostra, demanem per quins dretssindicals ens donaran a nosaltres i el Presidentens diu que ho tractem a la reunió de la tarda,la qual, no entenem el perquè es manté.Aquí hi ha una cosa que ningú entén, perquès’anuncia un canvi d’actitud tant important,del 100 %, al matí, havent-hi reunió a la tar-da, de forma, aparentment, improvisada ?Perquè en menys de set dies el negre passa aser blanc ? Això només ho saben ells. Pensemque vam provocar una reacció en la que notothom dels qui tallen el bacallà pensaven oteoritzaven igual i que la forma amb que esvan anar desenvolupant els aconteixements, elsfets, les paraules, les explicacions, van de-cantar la balança cap els qui pensaven queteníem raó en les nostres reivindicacions, ique, el matí del dia 9, la concentració, la nostrapresència al Consell, les nostres intervencionsvan ser un element determinant.A la tarda anem a la reunió. Apareix el senyorPRUTXASCA, el qual pren la paraula i agafala representació de l’empresa que fins llavors

havia portat el Sr. SALA, que també estàpresent. El Sr. PRUTXASCA comença dientque la reunió havia quedat buida de contingut,però que aprofitéssim per posar-nos d’acorden els temes prioritaris de negociació. Alhoraens fa un discurs recriminador de la nostraactitud i pretén alliçonar-nos sobre l’exercicide la nostra funció, hi ha algun que altreenfrontament. L’home continua sense entendrela nostra posició i va baixant el to a mesuraque rep les nostres explicacions, que, pel quesembla, no li havia transmès, tampoc, el Sr.SALA. Es mostra molt contrariat pel fet queno signem les actes i ens arriba a dir que si noles signem no anem a les taules, com si el fetd’estar en una negociació no depengués de lesurnes, sinó de la seva voluntat, ens intentaprovocar ridiculitzant el nostre missatge iideologia. El CAT proposa negociar torns fix,segona activitat i pla de carrera. No hi haacord, la casa vol negociar reconeixementacadèmic de nivell C, Decret per retiradad’armes en determinades circumstàncies i jor-nada i horaris (el matís entre jornada i horarisi torn fix és important) . La reunió acabacalenta, l’actitud del Sr. SALA amb nosaltresno ha canviat i es nega a informar-nos sobrequins drets sindicals ens pertoquen tal comhavia dit el President al matí, diríem que, enactitud xulesca. En aquells moments tenim clarque el Sr. SALA ha perdut una batalla, queestà ressentit, que continua intentant fer-nosfora de la taula de negociació i que és el màximresponsable del conflicte viscut. Es queda ambque els sindicats intentaran consensuar i pre-sentar una proposta de negociació conjunta oamb el suport majoritari i que es començarà anegociar en reunió el dia 22 de juny.Hi ha coses que no podem explicar públicamentja que s’han expressat en converses privades,tant amb representants de l’empresa com ambdirigents sindicals, però que reforcen lesnostres tesis.

AGRAÏM PÚBLICAMENT LA PRESÈNCIADE TOTS ELS QUI VAU SER A LACONCENTRACIÓ DE PROTESTA. HEUCONTRIBUÏT DE FORMA DETERMINANTA LA RESTITUCIÓ DELS DRETS DE TOTEL COL·LECTIU.

SALUT !

pàg 8

CAT-ME

CONFEDERACIÓ AUTÒNOMA DESINDICATS DE SEGURETAT

( CAS )

La nostra professió, la seguretat, la defensadel lliure exercici dels drets i llibertats perpart dels ciutadans, és vista amb mals ullsper molts treballadors d’altres àmbits,obsessionats amb les funcions de la policia enl’època franquista o queixosos perquè algunavegada se’ls multa, deté o són objecte d’algunaintervenció. Això fa difícil la convivència sin-dical amb treballadors d’altres sectors i ensaboca a crear organitzacions sindicalslimitades al nostre àmbit, si més no, a aquellsque creiem en el sindicalisme alternatiu,assembleari, combatiu, com a motor de canvisque condueixin a la justícia social.Aquesta limitació té un efecte directe sobreel potencial de l’organització com a eina útilpels treballadors, els mitjans amb els quecomptem per fer la nostra feina.Com a resultat tenim nombroses organitzacionssindicals petites de l’àmbit de la seguretatque tenint la millor praxis sindical, sent lesmés eficaces, no aconsegueixen larepresentativitat justa pels seus mèrits permanca de mitjans, en comparació amb elsindicalisme institucionalitzat, potenciat imantingut pel poder, que representen CCOOi UGT.Fa molt de temps que anàvem darrera de crearuna confederació sindical que unifiquésmitjans i fes viables projectes sindicals comel nostre, respectant absolutament l’autonomiade cada organització en el seu àmbit. Clar,calia trobar organitzacions interessades que,encara que petites, tinguessin certa entitat.I això ara ha passat.El SINDICAT PROFESSIONAL DE POLI-CIA PORTUÀRIA (SPPP), el SINDICAT DETREBALLADORS DE LA SEGURETAT DECATALUNYA (STV-C), la DireccióAutonòmica del SINDICAT PROFESSIONAL

DE POLICIA MUNICIPAL D’ESPANYA(SPPME) i el CAT, ens hem posat d’acord perconstituir la CONFEDERACIÓ AUTÒNOMADE SINDICATS DE SEGURETAT (CAS).Hem posat en comú diversos mitjans impres-cindibles per l’acció sindical, advocats, locals,telèfons, mobles, ordinadors, materiald’oficina, etc., de tot el qual en resulta unpressupost. Aquest pressupost el sufraguenles organitzacions confederades en funció delnombre d’afiliats. Amb això sindicats que nopodrien tenir certs mitjans hi poden accedir isindicats que poden tenir aquest mitjans enrebaixen molt els costos i poden invertirl’estalvi en altres aspectes o incrementar elsmitjans existents, per tant, beneficia a tothom.També existeix la possibilitat d’actuar com aconfederació quan una qüestió sigui d’interèscomú.La confederació està oberta a sindicats deseguretat, entesa en el seu sentit més ampli,és a dir, incloent-hi bombers, forestals,funcionaris de presons, vigilants, policies detots els cossos, seguretat privada, etc.L’èxit d’aquesta confederació està assegurat,de fet, ja hem rebut l’interès de sindicats queno han estat membres constituents i esperemcréixer.Pel que fa al CAT, el benefici és immediat i elpercebreu molt i ben aviat, més encara sidesbloqueixem el tema dels drets sindicals ambl’empresa.

SALUT !

TOTA LA RESTAD’INFORMACIÓ

SINDICALA...

WWW.CATME.ES.VGNO ET DESPISTIS!

CONNECTAT AL CAT!!

pàg 9

L’EVOLUCIÓ

SECCIÓ SINDICALCAT-TRÀNSIT

FEINA FETA :

Des de la Secció Sindical de Trànsit del CAT-ME, estem intentant que el cap de la Divisióde Trànsit ens convoqui a una reunió pertractar temes operatius, doncs fins ara, enles reunions mantingudes amb la cúpula, no hanvolgut donar-nos solucions. Els temesespecialment a tractar són el cobramentd’hores per assistència ajudici en coincidència dedos judicis en el mateixdia, i l’aplicació decoeficients en qualsevolmodificació de laplanificació posterior ala confirmació deu diesabans de començar elmes.Volem parlar del PNTd’alcoholèmia, que s’ha demodificar en el sentit dedonar uns criterisoperatius en allòreferent a nombred’agents mínims, funcióde cada un d’ells, llocsper efectuar-los, senyalització mínima, yaltres criteris, que ens donin una seguretatjurídica davant de qualsevol advocat que mirade defensar els interessos d’un ciutadà queconduïa sota els efectes de begudesalcohòliques en contra la forma de fer d’elsmossos. Jo personalment he estat preguntat,inquisitorialment, sobre la manera de fer enun control d’alcoholèmia. I a la pregunta deper què fem les coses con les fem, la respostamés lògica es “perquè si” i punt, però la quehauria d’ésser és la de “donem complimentestricte a les instruccions de la DT.”Volem parlar del PNT de retirada de vehiclesde la via, doncs pel que serveix, millor que eltreguin. Els cotxes abandonats suposen un greurisc pels usuaris de la via i per nosaltresmateixos. S’han de buscar eines legals, mésefectives que les que en tenim per poder re-tirar aquests vehicles en un termini curt detemps dels vorals de les autovies i autopistes

catalanes. No es normal que a un conductor liposem una multa per parar o estacionar en elvoral de l’autopista, i acceptem que un vehicleabandonat resti en un lloc perillós, dos, tres imés mesos sense poder retirar-lo. L’excusa ésindiferent, s’ha d’arribar a acords amb quisigui per tal d’agilitzar els tràmits i que eltemps que està aquest vehicle en situacióinadequada sigui el mínim possible.D’altra banda, també hem demanat una reunióamb l’administració per tractar de temes úni-ca i exclusivament relacionats amb el mate-rial, però les excuses son diverses i la seva

intenció és la de nodemanar consell a la partoperativa, no parlar ambels sindicats d’allò ques’ha de comprar, sinópresentar-nos les com-pres sense acceptarsuggeriments o canvisper tal de millorar lescondicions de treball, oprestar un servei méseficaç.Les visites a lesdestinacions continuenposant en evidencia quea totes hi ha unamancança generalitzadade personal. A tall

d’exemple, a Mora d’Ebre aquestes mancancesja són escandaloses, doncs per culpa delscomandaments “de sempre”, provoquenl’incompliment de la instrucció 11/99, de ma-nera que els agents de nivell 2 fan atestatsper accidents de circulació en els que hi hahagut defuncions.En fi, la lluita continua...

Salut, bolis i carpetes per a tots.

Catalunya, Juny 2004.Oscar Luis Juarranz Moratilla,Coordinador de la Secció Sindical de Trànsitdel CAT-ME,Tlf. 686-480-356

Les visites a lesdestinacions

continuen posant enevidència que atotes, hi ha una

mancançageneralitzada de

personal.

pàg 10

CAT-ME

PRIMÍCIES JURÍDIQUES EN CA-SOS IMPORTANTS

Les últimes novetats en quan a les qüestionsjurídiques fa que en aquest article desglossemdos casos, els quals representen elreconeixement en via judicial d´uns dretsnegats per l´Administració.A títol informatiu, tractarem el tema delpagament de les hores per dur a terme elservei de la 39ª. Edició del Ralli Catalunya-Costa Brava, i el de les entrevistes en elsconcursos oposicions de provisió de llocs decaporals i sergents.

1.- SENTÈNCIA DEL RALLI DECATALUNYA COSTA BRAVA:En primer lloc intentarem fer una anàlisi dela situació per entendre els efectes de lasentència.Com tots recordeu es va configurar lamobilització de centenars de mossosd´esquadra per prestar servei al RalliCatalunya-Costa Brava.En quan es van notificar les modificacions dejornada dels afectats, el CAT-ME va presen-tar peticions de Convalidacions dels actes deconvocatòria, perquè realment erenbestialitats. Encara hi haurà gent que recordiel patiment de les jornades, pròpies de païssostercermundistes, que desconeixen el que és unEstat de Dret.L´Administració soberana i responsable, comacredita la resposta de l´òrgan interlocutoramb els sindicats, en la reunió sobre el Ralli,va contestar... PERQUÈ NO.... , en lespeticions de convalidació,......simplement....BESTIESES.Diem bestieses perquè, acreditada la respostaen els tribunals, recolza l´argumentació delsindicat en les seves pretencions inicials.

Quines eren les pretencions?Bàsicament l’aplicació d’una Instrucció querecollia l’objecte del servei, cobrir el serveidel Ralli Catalunya-Costa Brava. És més,aquesta Instrucció va ser realitzadaexpressament per a situacions derivadesd’iniciatives d’entitats privades per cobrirl’obligació que marca la llei de mossos, a re-sultes d’una autorització del Servei Cátala de

Trànsit.Aquest tipus de servei pretenia que fosretribuït per compensar la càrrega de serveisque pateixen els companys, i el sistema seriaa través d´agents en dia de festa i retribuïdesles hores.Solució de l’Administració, aplicació del famósromanent, a treballar tothom, paguem les sisprimeres hores i donem dieta.Recordavem a l’Administració que el Síndicde Greuges, en l’anterior edició, ens haviadonat la raó en l’aplicació de la Instrucció.Però, aquesta ,preservant la integritat físicadels agents implicats i el reconeixement de lafeina als gestors professionals en tot moment,encara que actuèssin contra legem, no van Con-validar en cap moment l’acte de modificacionsde les jornades de treball en els dies del ralli.Per tant, la gent va haver d´anar a fer16,18,19 hores de servei amb el perill que com-porta per l´elevat risc d’accidents en elstrajectes de casa a la feina.La Sentència núm. 115/04 del JutjatContenciós Administratiu núm.4 de Barcelonava estimar la pretenció de l’interessat agentde l’Àrea Penitenciària de Barcelona, en ferel PAGAMENT DE TOTES LES HORESREALITZADES COM A RETRIBUÏDESDEL SERVEI 39ª EDICIÓ RALLICATALUNYA COSTA BRAVA.Aquesta també interpreta clarament quel’adscripció administrativa per aplicar laInstrucció, delimitada als agents de Trànsit,no és tal, sinó que aquesta ADSCRIPCIÓ ESBASA EN LA FUNCIONALITAT DELSERVEI DE L’ AGENT.Resaltar que aquesta sentència és el primerpas per aconseguir l’objectiu final, que seriael pagament de totes les hores a tots els agentsparticipants en la 39ª. Edició Ralli Catalunya-Costa Brava.

Quins efectes té per nosaltres aquestaSentència ?En el moment que sigui ferma, recordem quehi cap l´apelació en via del Tribunal Superiorde Justicia de Catalunya, totes les personesque hi van participar podríen demanarl´extensió dels efectes de la sentència perrecuperar el que ens pertoca.Recordarem a tot el Col·lectiu la possibilitatdel mateix quan sigui el moment oportú.

pàg 11

L’EVOLUCIÓ

Reclama allò queper justícia et

pertoca!!!APRETA AL TEU

SINDICAT!!!No et deixis

enganyar, no siguisconformista!!!

pàg 12

CAT-MELa segona Sentència que analitzarem són lesentrevistes en els concursos oposicions deselecció, de les escales caporals i sergents:

2.- SENTÈNCIA TEMA ENTREVISTES ENCONCURS CAPORALSPer centrar el tema, parlem de les famosesentrevistes que hem de realitzar a les acaballesde les oposicions per a caporals o per asergents.Com tots sabeu, després de passar per horesd’estudi, per realitzar l’examen cultural,passar les proves físiques, etc., arriba el granmoment, la prova tercera i última, la provapsicotècnica.Dins d´ aquesta tenim la temuda subprova dela entrevista.

El per què de les peticions?Per la manca d’informació dels interessats queno poden veure els resultats de les sevesproves a petició, per veure i contrastar si elsseus psicotècnics són NO APTES.Perquè moltes vegades en via contenciosa-administrativa es determina que el perfil éscorrecte, una vegada s´ ha realitzat en viacontenciosa el contrast dels resultats delspsicotècnics amb el determinat per el TribunalQualificador.I arriben al tema estrella, la entrevista.Segons la SENTÈNCIA 384/2004 DELTRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DECATALUNYA, SALA CONTENCIOSA-ADMINISTRATIVA, SECCIÓ QUARTA esdetermina el següent:

Primer.- veure si la prova de la entrevistas’ajusta a les Bases.

En el primer apartat, si la entrevista s’ajustaa les bases, en la Sentència queda acreditatque la mateixa NO S´ AJUSTA A LESBASES, perquè en la seva aplicació es realitzauna ENTREVISTA DE CONTRAST en contrade les bases que les qualifica deCOMPLEMENTÀRIES, reafirmat per l´Administració en el seu expedientadministratiu presentat davant la seu judicial.Per tant, trobem la primera disfunció de laprova tan temuda. Quan parlem deCONTRAST O COMPLEMENTÀRIA, ladiferencia és abismal, doncs, l’entrevista és

COMPLEMENTÀRIA, això determina, que perella mateixa mai es podrà declarar a unaspirant APTE O NO APTE.

Segon.- Si el desenvolupament de la prova éscorrecte.

El supòsit que analitza la sentència fa esmenaal Tribunal qua ha d’ésser present en larealització de la entrevista, amb ajuda icolaboració d’assessors especialistes.En aquest cas clarament es rebutja que siguiel present, conductor de la entrevista, membredel Tribunal i assessor especialista.Els magistrats consideren que en la realitzacióhan de ser Membre del Tribunal i un psicòleg.Per tant, novament la entrevista careix de lesgaranties exigides per la veritable llei, la lleiConcursal, és a dir, les BASES de laconvocatòria.Quan parlem de les BASES, parlem de lesregles del joc, per tant, aquestes sempredeterminen l’activitat correcte o incorrectede la seva aplicació per part del’Administració.

Imaginem que en les properes convocatòries,després de les derrotes jurídiques,l´Administració canviï les Bases; peròrecordeu que vosaltres heu de preservar lajustícia denunciant les irregularitats, o si mésno, exigint el control d´aquestes. Recordeuque el sindicat presta aquests serveis jurídicsen les vostres quotes.

Una dada positiva és que les persones que vanpresentar recurs d’alçada per controlar lesdeficiències dels NO APTES en els concursosde caporals i sergents han estat cridades afer una revisió. Increíble però cert, la viaadministrativa comença a funcionar.Esperem en el proper article veure fins a quinpunt l´ Administració compleix amb les sevesobligacions de transparència i igualtat.

JOAN J. NAVARRO SUBIRÉSSecretari d’Afers Jurídics

pàg 13

L’EVOLUCIÓ

AGOSERADA IGNORÀNCIA

Després del judici de Roses, s’han realitzatun seguit de declaracions que no han tingutdesperdici. Unes, provinents de particulars obé associacions, les altres de la inestimableSra. Consellera. A unes i altres els agraïriaen primer lloc haguèssin assistit al judici, toti així, és de suposar que els atapeïts horarislaborals possiblement a més d’un els ho hauràimpedit. De no poder assistir al judici, abansde crear-se una convicció dels fets tampoc ésdesaconsellable llegir-se la sentència. De fet,fins i tot, es pot arribar a xàlar en certsambients socials pel simple fet de llegir-la.Evidentment, el compliment dels dos punts, noés garantia d’un posicionament imparcial, perògarantitza que el posicionament defensat estàmínimament raonat. En diferents mitjans decomunicació han sortit opinions respecte aljudici dels companys de Roses, les delsparticulars en ocasions han estat surrealistes,confonent tota mena de fonaments jurídics.Ara bé, les declaracions de la Tura s’han devalorar d’una forma pormenoritzada. En pri-mer lloc, critica que no s’hagi descobert quivan ser els responsables del que el tribunalqualifica que va ser objecte d’una conductavexatòria. Però la molt honorable no s’hapreguntat per què, els senyors SMITH’S, quanes fan responsables de la investigació no do-nen un marc ampli. Perquè la raó de fer-se’nresponsable d’inici fou el fet de donar-li unmarc imparcial i ampli a la investigació. Tanampli que el que fan és donar-li el mateix marcque el donat pels sergents BASTIDA iGANDIA, caps de l’ABP. Tan imparcial que ala víctima se li pren declaració sense intèrpretper part dels SMITH’S i al judici l’intèrpretque va assistir a aquella persona va tenirserioses dificultats per entendre’s amb ell,no va reconèixer la seva signatura perquè nosap llegir ni escriure i a més no sap si els

agents que va reconèixer fotogràficament hova fer de forma espontània o bé li varen indi-car. Amb tot això, a un agent se li pren duesvegades declaració. De la primera no se n’obtécap informació esperada i en la segona,després de gairebé quatre hores de declaració,en resulta una declaració d’aproximadamentun full i mig (exhibida al judici, no m’ho inven-to). Ens hauríem de preguntar el que es vapreguntar,...durant el període restant. Lesconclusions que de la víctima en treu el tribu-nal són nítides “el testimoni de la víctima nonomés no és útil i revelador per l’aclarimentde la realitat dels aconteixements ocorregutsa les dependències policials, sinó queconstitueix un element distorsionador per larecerca de la veritat”. Però, no només tenimaixò, a més un dels testimonis essencials deljudici, un excompany, com cada vegada més(pensi una mica Sra. Consellera), va tenir unaconsideració providencial perquè el tribunales formés la convicció judicial, doncs diu “vamanifestar que el varen tractar fatal, quevaren tractar de forçar la seva declaraciófent-li dir coses que no havia vist, que es varenproferir insults i cops de puny a la taula i esva sentir molt pressionat, arribant a mani-festar que hi havia present a la declaració elllavors Director de Seguretat Ciutadana Sr.Martorell tot i que la seva presència noconstava a la seva declaració” . Amb tot això,vostè gosa buscar responsabilitats en elsagents? En quelcom estic d’acord, s’han de de-purar responsabilitats, però s’equivoca decostat, ha de depurar en els SMITH’S pertot el que he manifestat fins ara. Per exercicide democràcia vostè en té la responsabilitat ia més ha de demanar disculpes als companysimmersos en un procés viciat des de l’inici pelcurs de la investigació. La compal.leixo a llegirla sentència i si vol ens trobem un dia iintercanviem opinions al respecte, però de capde les maneres una persona que ocupa un càrrecpolític essencial, com és la Conselleriad’Interior, pot realitzar unes declaracionstemeràries, que crec són intolerables per per-judicar l’autoritat de les institucions públiquesen utilitzar la demagògia com a instrumentpolític.

DIOGENES

pàg 14

CAT-ME

AMNISTIA PER A L’EDUARD.

Carta oberta a la Consellera d’Interior.Honorable Sra. Tura:Una de les meves il·lusions personals, intimes,amb la arribada del tripartit era l’acabamentde la repressió política i sistemàtica contraels professionals d’aquest Cos que hem lluitatpels drets i la dignitat del nostre lloc detreball. Tots hem pagat durant aquests anysen major o menor mesura, les conseqüènciesd’una política de represàlies i persecucionsper part de l’empresa: no em pogut ascendir,no hem pogut optar per aquella plaça desitjada,alguns han patit fins a la intimitat de les sevesvides privades la persecució, l’expedient i elcàstig.Però hi ha una persona que ha estat la que enmajor desproporció i desmesura ha rebut enles seves pròpies carns la ira, l’odi i la por dela part més reaccionària i fosca del governPujol, l’Eduard Pellicer.Un dia, uns mil cinc-cents mossos i mosses ensvàrem aplegar al “Cinc d’Oros” i varen anarbaixant primer per diagonal i seguint PauClaris després. Era la tercera mani en poquessetmanes i cada cop érem més.Era una protesta enèrgica, però suau en lesformes, retrobament de companys de secció id’altres destinacions. Eslogans graciosos,simpàtics a vegades, espontanis i d’altresdirigits des d’un modest altaveu, . Rialles imolt bon rotllo.En arribar a la Conselleria, lagent de manera espontània i seguint amb aquestambient festiu i de camaraderia (lesgravacions de TV ho demostren), va decidiramb més o menys encert, “ocupar” durant unsminuts, el hall d’un edifici que a molts ensresultava familiar, doncs en algun momentl’havíem vigilat i que a més estava custodiatper companys que aquell dia treballaven, quesi no, de ben segur, hagueren estat allà ambnosaltres.Però va aparèixer la discòrdia, la manipulacióen estat pur. L’inspector Sergio Plà, ferit comva confessar més tard a Palau, en el seu orgulli autolesionat en la mà, va tancar la porta devidre davant l’entrada de la multitud pacífi-ca. Resultat, per sort, només una porta devidre trencada. Sempre m´he preguntat quehagués passat si jo, agent de l’àrea d’edificis,

hagués actuat amb la mateixa manca de sentitcomú davant una mani de pagesos, mestres ocurrantes de la Seat. Se m’hauria caigut elpèl.S’havien d’aturar les manifestacions i algútenia que pagar per allò. Així el ConsellerPomés va donar carta blanca al senyor Plà quees convertia en paradigma i símbol de l’ entesamés aspre i opaca entre la dreta catalana iespanyola, la del “catalan en la intimidad” iles seleccions de “canicas”.La repressió es va iniciar expedientant a 20dels 200 mossos que es calcula que van entraren l’edifici. Aquesta mesura tenia per objectela retirada de les organitzacions sindicalsmajoritàries, que amb els mitjons marrons, vanfugir cames ajudeu-me.Un cop aïllat el CAT,els expedients s’arxiven. El senyor Pla , quecom a mèrit per entrar a mossos des de laPolicia Nacional tenia el seu cognom, (encarasort que no hi hagués un Milans del Bosch). Vatenir via lliure per buscar un cap de turc,però qui? El de l’altaveu, en Pellicer, un bonprofessional de la policia que en el seu “savoirfaire” havia deixat en evidència en repetidesvegades a un dels seus comandaments, aracasualment escuder d’en Pla, el sots inspectorEscobar.D’afers interns tothom sabem com treballen iel resultat de les arbitrarietats ha estat dedos anys de sanció per al nostre company.Pel que fa al judici penal només puc dir que vaser una pantomima on, malgrat les insistentscagades i contradiccions dels testimonis del’acusació, l’Eduard finalment va ser condemnata 6 mesos !!.Per cert, al més següent el jutge apareixia enforma de retrat i article a la revista que edi-ta la Conselleria de Justícia, alguna cosa aixícom “el jutge del mes”, casualitat.Honorable Consellera, l’Eduard Pellicer noés cap element perillós ni desestabilitzador.És un professional que va creure i va apostarfort per la policia de Catalunya, marxantvoluntàriament amb la seva família cap a Blanesen un dels primers desplegaments. Tots elsque hem treballat amb ell en alguna ocasió elvoldríem sempre al nostre escamot, és elpolicia que voldria que patrullés pel meucarrer, és un luxe que el cos dels Mossosd’Esquadra no es pot permetre de prescindir.

monkey gone to heaven

pàg 15

L’EVOLUCIÓ

LLIBERTAT SINDICAL

- Enric ALSINA ILLA,Secretari General del CAT -

No volia fer aquest article ja que veig que elsindicalisme, tot i ser molt important, nointeressa a la gran majoria, però la insistènciad’alguns companys,als quals dec molt desdel punt de vista mo-ral, m’ho ha fetreconsiderar. Desempre, en el nostrediscurs, hem posatl’accent en que somdiferents, somalternatius, soma s s e m b l e a r i s ,apostem per laparticipació i laimplicació perl’eficàcia sindical id’altres principis,però, hi ha poquesocasions que ambfets ens permetinevidenciar aquestadiferència i guanyar-nos la vostraconfiança. El modelque nosaltres defensem és clarament el quemenys interessa a l’empresa i, tal comintentarem fer veure, també a la resta desindicats.Per lluitar contra el nostre model, l’empresasempre ha utilitzat el redactat i contingutdel pacte sobre drets sindicals on, de formamolt sibilina, o no tant però amb el suportdels altres, ha creat fórmules per limitarl’autonomia d’organització i funcionament, laprofessionalització i distanciament delsrepresentants, la compra del dret a tenir seusa les comissaries, l’afavoriment a conveniènciade les altres opcions sindicals, etc.Històricament els drets sindicals ja han estat

motiu de conflicte molt sovint entre nosaltresi l’empresa, però no us vull avorrir. Tampocus penseu que plantegem aquesta qüestió perinteressos organitzatius, al cap i a la fi, soml’única organització representativa que hemtreballat sense alliberats ni mitjans de capmena quan ho hem hagut de fer. El cas és quel’únic interès en quan a crèdit horari i mitjansés poder defensar-vos millor, servir millor alcol•lectiu. L’empresa, per interessos polítics,va modificar la Llei de Policia, permetentl’entrada d’UGT i CCOO en aplicació de laLOLS, llei que abans no s’aplicava, però, se’nva oblidar que això també comportava

el reconeixement deldret a tenir local entotes lescomissaries de 250treballadors o més,amb tot el que aixòcomporta, qüestióreivindicada desempre pel CAT i quel’empresa mai vavoler donar, alcontrari, ens volben lluny i semblaque som els únics aqui interessa. Unaaltra qüestióimportant i queafecta moltdirectament és sí elcrèdit horari sindi-cal ha de serdistribuït en funcióde nombre de

Consellers o de vots. El CAT sempre hadefensat l’opció dels vots ja que és mésdemocràtic i elimina el greuge que suposa queun conseller pugui ser elegit amb 15 vots (escala executiva ) i un altre en necessiti 300(escala bàsica). Penseu una cosa, el CAT oqualsevol altre sindicat no groc guanyarà mailes eleccions a l’escala executiva o superior (casi m’atreviria a dir també la intermèdia ) ?la resposta és òbvia. A quina menad’organitzacions beneficia que elcrèdit horaries reparteixi per Consellers ? doncs a qui re-presenta un model sindical groc o molt poccombatiu. Empresa i resta de sindicats hanacordat el repartiment per consellers.

Som diferents, somalternatius, som

assemblearis,som un SINDICAT.

Apostem per laparticipació i laimplicació per

l’eficacia sindical.--------------------------NO A LES MÀFIES

COMERCIALS!

pàg 16

CAT-MEPer poder fer un sindicalisme de participació,el sindicat ha de poder facilitar hores depermís a la gent que col•labori, poder disposarlliurement del crèdit horari perautoorganitzar-se i estructurar-se de formadescentralitzada. Doncs bé, empresa i restade sindicats van pactar un seguit derestriccions que fan impossible, al CAT, abor-dar aquesta organització, convertint alssindicats en grups de professionals prèviamentdeterminats .Per aquests, entre d’altres motius, vam de-nunciar el pacte sobre drets sindicals del 1999.Alhora, vam engegar unprocediment jurídicper assolir el dret atenir locals en totes lesdestinacions amb 250treballadors o més.Entretant hi van haverdiverses reunions denegociació, però, elstrets anaven en elmateix sentit del pac-te del 99, en algunsaspectes pitjor.Finalment, empresa iresta de sindicats, el26 de maig, van signarun pacte queprofessionalitza elssindicats, els allunyadel col•lectiu, garanteix la supervivència delsindicalisme groc i, per més inri, vincula perpactes de futur, a més de perjudicar greument,des del punt de vista democràtic, l’opció CATbeneficiant a tota la resta. Òbviament, no elvam signar i l’empresa, com a càstig, ens vadeixar al marge, és a dir, no ens va voler do-nar ni el que el pacte establia, res de res.Tanmateix, el dia 1 de juny va haver vistaoral del procediment que havíem engegat perassolir tenir locals a les destinacions amb 250treballadors o més i la sentència ha estatdemolidora, condemnant a l’empresa pervulneració del dret fonamental a la llibertatsindical i obligant-la a donar-nos els localssol•licitats.Bé, amb aquesta sentència a la mà,estem renegociant amb l’empresa.L’aplicació de la sentència ens suposava tenirlocals a Manresa, Granollers, Hospitalet,Sabadell, 10 locals a Barcelona, etc, però, no

ens hagués donat local a Tarragona ni a LaSeu d’Urgell. A més tampoc tenim tanta genttreballant com per necessitar tants locals.La nostres pretensions eren tenir un local acada regió policial, que el pacte no fosvinculant per intentar canviar el tema que elcrèdit horari sigui per consellers si d’aquí a 4anys som majoritaris i eliminar les restriccionsa l’ús del crèdit horari per poder exercirel sindicalisme de participació i no ser obligatsa professionalitzar-nos.Així doncs, a canvi de no executar la sentènciapensem que assolirem un objectiu molt més

important i beneficiósper tot el col•lectiu,signant un annex al’acord del 26 de maigque farà possibledisposar de locals atotes les regionspolicials, que pugueuparticipar en l’acciósindical si voleu. Persuposat que elcontingut de lasentència ens donaràmolta més força pernegociar el properacord després de lesfutures eleccionssindicals i, tenint encompte que els mitjans

de sindicat es reverteixen en vosaltres, totshi sortirem guanyant. No sé si he expressatque, si volguéssim viure del cuento, hauríemsignat i prou. En cavi, perquè creiem en el queprediquem, no vam signar, arriscant-nos ahaver de treballar amb molts menys mitjansque els altres i a no poder desenvolupar elnostre model. Gràcies a onze, ens ha sortitbé.No em puc estar de denunciar, tant en aquestcom en el tema del Rally, la connivència entreempresa i resta de sindicats, la renúncia acanviar les coses, a lluitar, l’apoltronament,l’adaptació al sistema, és increïble.

SALUT !

...empresa i els altressindicats, van signar

un pacte que elsprofessionalitza, els

allunya delcol·lectiu, garanteixla supervivència delsindicalisme groc...

pàg 17

L’EVOLUCIÓANÒNIM

(el dia 5 de juliol vàrem rebre, per correu,aquest escrit anònim per la revista)

Un record pel Toni i el nostre suport a laseva família. De tots els teus companys.Iniciar aquest escrit resulta difícil donat quehi ha més d’una mancança en el nostresistema que deixa als que en principi han degarantir els drets i deures dels ciutadans enuna situació de total desprotecció.Indignació pel tractament de la noticia perpart dels mitjans, què hi havia de veritat enel que van explicar .En resum manca de dadesi informació.El Toni era un company del Cos Nacional dePolicia, que es trobava en un Jutjat delPrat amb 2 detinguts molt perillosos, el dia24/05/04 a les 14 hores. Un dels detingutsli va sostreure la seva arma i li va disparar alcoll, produint-li la mort. Van aconseguir fugirels dos individus robant un vehicle a punta depistola i ferint a un treballador que estrobava al carrer (ja no ens enrecordem!!!)Hi ha diverses versions dels fets, per la qualcosa no es poden fer valoracions de la situació,perquè cap de nosaltres estàvem allà. Aquellsque han criticat 1 ‘ actuació del Toni, parlendes del desconeixement del que esta passantavui en dia en els diferents trasllats dedetinguts i interns als diferents jutjats i cen-tres d’atenció mèdica a Catalunya.Exposarem les nostres preguntes iressaltarem el que s ‘ esta produint:- Què feien únicament 2 policies amb 2detinguts molt perillosos amb diversosantecedents, inclòs un d’ells per matar a unaaltre persona. La manca d’efectius implicamanca de seguretat.- Per què els jutjats i hospitals estan senseinfraestructures per a garantir la seguretatdels trasllats, tan com dels que custodien, comdels treballadors, com de la resta d’usuaris.No hi ha garjoles a la majoria de jutjats i elsdetinguts es troben a sales habilitades per afer la funció sense ser segures. No parlemdels hospitals.- Per què s ‘ha de permetre 1 ‘ entrada alsjutjats dels familiars dels interns si tenenhores de visita a la presó, o els familiars dedetinguts per atestats policials quan passarana disposició judicial, i possiblement quedaran

en llibertat, o si fos el cas i anessin a la presópodrien establir les visites igualment.- Per què en nombroses ocasions s’han dedeixar estacionats els vehicles policials llunydel jutjat i s ‘ha de passejar pel carrer ambindividus perillosos, amb el risc que això com-porta. Per què no hi ha uns jutjats dignes ipreparats per les funcions que han dedesenvolupar. L ‘estacionament del Sr. Jutgeestà a la mateixa porta del jutjat.. - Per què s’ha d’esperar hores i hores en unjutjat per tal que als detinguts o interns se’lsagafi declaració, per què no es dona l’ordrede traslladar els detinguts quan realment se’lspugui atendre. - Per què a vegades es tenen 3 o 4 detingutsesperant en aquestes condicions per passar-los a disposició. No pot dir-li algú al Sr.Jutgeque els detinguts es custodien millor a lescomissaries o a la presó. Tenint aquestes per-sones en aquestes condicions és quan esprodueixen incidents.- Per què no es desplacen els funcionaris deljutjats per realitzar la burocràcia fins el llocon estan custodiats els detinguts i no s’had’anar amunt i avall amb els detinguts per totel jutjat per una simple signatura o perl’entrega d’un paper.- Per què quan finalitza la declaració no lliurenimmediatament els autos, i es dona ladestinació adequada sense esperes ni dilacionsindegudes. Per què sempre s’ha d’esperar?- Per què tantes garanties per ells? i la nostraseguretat?? Hem de valorar a aquelles per-sones que cada dia se la juguen realitzanttrasllats en aquestes condicions. Lanostra tasca és molt important, encara queper alguns la nostra vida valgui tan poc.- Per què informem d’aquesta situació i ningúens fa cas. Què més ha de passar?- Per què a la premsa no es pot dir que els dosassassins del Toni son d’ètniagitana ( que és mentida), i es doni tractamentde manca de professionalitat a un jove pertenir 25 anys. Per què pot sortir el patriarcade Sant Cosme dient a la televisió que quimanifestés on es trobaven els dos fugits, litallarien el coll, això no és encobriment d ‘assassinat o obstrucció a la justícia?- Que tothom sàpiga que Toni podríem serqualsevol de nosaltres, avui li ha tocat a ell, idemà? Ja ha passat més d’una vegada, a què

pàg 18

CAT-MEesperen per fer alguna cosa? Recordeu al Xavii al seu company de Lleida, ells estan vius,però quines seqüeles tindran per sempre.Per últim dir-li al Toni si realment li vas deixarmenjar un entrepà i aquest assassí ho vaaprofitar per matar-te, vas morir sent per-sona, ja trobarà algun dia algú que no seràcom tu.Toni recordarem sempre el teu somriure i lateva alegria.Disculpeu que vulgui mantindre 1’anonimat,però considero que la democràcia i la llibertatd’expressió existeix amb garanties únicamentper uns quants. No tothom pot dir el que sentquan vol.Gràcies.

TRASLLATS PENITENCIARIS(en referència a l’anònim...)

La funció d´ aquest article és recordar unvell conegut, LA INSEGURETAT en elstrasllats penitenciaris.Com heu vist en la revista, un company ensrecorda els fets succeïts en la tràgica mortdel company Toni, del Cos Nacional de Policia,i sobretot fa la reflexió que hauríem de fertots plegats per preservar la nostra integritatfísica, que és única.Tots recordem alhora, els fets dels companysferits greument en la realització d´un trasllatpenitenciari, a les terres de Lleida.Remarquem que a arrel dels tràgics fets, l´Administració es va posar en guàrdia i va ac-tivar unes noves bases d´ actuació,Procediment de trasllats penitenciaris, en eldesenvolupament de la tasca de trasllatspenitenciaris.Aquestes noves bases es van notificar a tra-vés d´un comunicat intern de la ComissariaGeneral Territorial a la Divisió Territorialde Barcelona, Regió Policial Central, AT deTarragona, la Regió Policial de Ponent i laRegió Policial de Girona, en data 9-07-2002.Què contemplava aquest Procediment detrasllats penitenciaris?Doncs, un procediment de treball normalitzatque preserva els MÍNIMS per treballar ambgaranties, i d´ aquesta forma reduir al màximels riscos laborals o simplement la nostraseguretat .

Tots els que estem en les unitats afectades osimplement els companys d´ altres unitats querealitzen un trasllat pensaran que una cosa,és el que figura en el famós procediment ,i unaltra cosa és el dia a dia, on les coses canvienmoltíssim.

Doncs bé, intentarem fer, NO UNAEXPLICACIÓ DEL PROCEDIMENT DETRASLLATS, ja que aquest el teniu al vostreabast i forma part de la responsabilitat decadascú de conèixe’l , sinó de COM HAURÍEMD´ ACTUAR per preservar els nostresinteressos.Quan parlo d´ interessos, parlo de laintegritat física dels afectats.Quina seria una bona actuació?Controlem l´ activitat. És a dir, quan detectemun cas de vulneració del procediment en unaactuació.

PAUTES A SEGUIR:

Primer.- Recordem què cita el protocol en quanels mínims per realitzar el servei. Per qualsevolmancança, irregularitat, etc. informarem so-bre la situació.Segon.- Si encara i així no hi ha resposta i esdetermina fer el servei, sense les garantiesmínimes, agafem les dades bàsiques, complimles ordres donades i a fets consumats posemel cas en coneixement del sindicat.Tercer.- Recordem que són actuacionsadministratives, les quals tenen el mateixtracte de control que una petició d´aplicacióde coeficients, d´assumptes personals, dietes,etc.Quart.- Si generem les peticions dereconducció dels actes, a les garantiesmínimes, farem un exercici bàsic endemocràcia, el control de l´ activitat admi-nistrativa. Recordeu que l´ Administració fa servir lesdades estadístiques per acreditar la sevaeficiència, nosaltres hem d´utilitzar lesmateixes eines per posar en evidència la sevaINOPERANCIA.Cinquè.- Com heu vist, en l´ article delcompany, en relació a la tràgica mort delcompany Toni, es veu clarament que aplicantel nostre procediment seria inadmissibleaquesta actuació.

pàg 19

L’EVOLUCIÓAra bé, la meva pregunta és:

- HEM D´ ESPERAR A RECLAMAR ELSNOSTRES DRETS UNA VEGADA ALGÚ HAPRES MAL DE VERITAT?

Com a sindicalista considero que no, com acompany també crec que no. Fora bo, que totsplegats fèssim un examen de consciència itinguèssim present, que a vegades passen lescoses perquè no fem servir la nostra princi-pal eina EL CONTROL.En aquest cas estem parlant d’un servei aTrasllats, però tot allò aquí exposat és ex-tensible a tots els servei.Amb aquest escrit animo als companys, NO ALA CRÍTICA, sinó a posar en coneixementles mancances al sindicat, i no si val que JOCALLO PERQUÈ D´ AQUÍ MARXO, oPERQUÈ VULL EL GALÓ, ETC. Penseu entot el Col•lectiu i evidentment en vosaltresmateixos, ja que està en joc la vostraINTERGRITAT FISICA.

Hem de lluitar pel compliment dels nostresdrets.Que la mort d´ en Toni no sigui en va.

Joan J. Navarro i SubirésCoordinador de la Secció de Penitenciaris.

PGA PATÈTIC !!!!!!

Aquest mes de juny els comandaments d’aquestcos han tingut feina extra, s’han hagut deguanyar el sou més durament que altres mesos.A més de la seva tasca habitual, han estatmolt ocupats amb el gloriós, magnífic,extraordinari, gens arbitrari, real i meritoriPGA. Ara ja poden marxar de vacances i es-tar tranquils, també ha estat el mes de la pagadoble. SALUTAquest sistema d’avaluació, que gairebé totsels avaluats veiem com arbitrari, subjectiu,penalitzador, injust, condemnatori, “cafè paratodos” .... esta prostituït, si, si prostituït.M’explicaré:L’avaluació a assolir pels agents avaluats venenlimitades pels caps a uns màxims, i moltesd’aquestes avaluacions ja venen fetes a l’actaen molts casos pel cap de l’avaluador, amb

directrius restrictives com no sobrepassar elnombre de “D”s ni de punts màxims. Lesavaluacions són passades a una puntuació to-tal que ronda el trenta per cent per sota della puntuació màxima. Però el més greu ésl’arbitrarietat i manca de criteris entre elsdiferents grups, unitats, àrees, serveis,regions policials i comissaries generals. Aixòfa que a l’hora de “la bufanda” i en concursosde trasllats hi hagi diferències substancials al’hora de cobrar i en les puntuacions de mèritsque poden fer guanyar una plaça desitjada oque ni tan sols t’hi acostis. Valoracions que uncop lliurades als agents per a què siguinsignades i complimentades amb la sevaaprovació o no, aquest han de sentir-se retretspel fet de no estar-hi d’acord. Per què, segonssembla, aquest fet no els fa quedar com a bonsgestors davant dels seus caps? Senyorscomandaments si no els agraden les respostes,no facin preguntes. Hi ha hagut explicacions ireunions (que han sonat a excuses) de caps degrup, d’unitat i d’àrea als seus subordinatsper mirar de convèncer-los de que lesvaloracions seves (dels subordinats) sónmillors que les pròpies; dos matisacions aaquests fet, que ells diuen i no ha vist ningú:hi han estat d’acord? Ho han fet saber a quiels ha valorat?Si no ho han fet saber, hanperdut una gran oportunitat per exercir elseu dret d’expressió, tot respectant el siste-ma establert i mantingut per ells mateixos.PATÈTIC !!!!!! I si ho han fet saber. Lesexplicacions que han rebut aquests caps, sónpotser les que ells han donat? els ha sonat aexcuses? Si això és així i donada la jerarquiad’aquest Cos, el que pitjor valoració ha detenir és el Senyor Comissari. Li podempreguntar?Hi va haver fins i tot comandamentsd’avaluadors que van repetir la valoració al’alça si l’avaluat era amic seu (comandament)i havia signat l’acta d’avaluació no estantd’acord amb la mateixa. PATÈTIC !!!!!!En vista de l’èxit aquest sistema d’avaluacióes PATÈTIC !!!!!!

Màrius CarrobéDELEGAT SINDICAL CAT-LLEIDAcat-lleida@ya.com

pàg 20

CAT-ME

EL LÍMIT ESTÀ A PROP

La situació en l’especialitat de trànsit estàarribant al límit de l’operativitat. Mentredes de la conselleria es realitzen crides con-tra els temeraris, anunciant mesures coml’aparell de detecció d’estupefaents,tolerància zero, carnet per punts, etc... elpersonal, el material, i tot allò dels Mossosde trànsit cada vegada està més deteriorat.Es significatiu que més d’un 10 % de la gentque està destinada aTrànsit hagi demanatmarxar en els últims con-cursos d’investigació i ge-neral; si tenim en compteque no tots els que estan atrànsit podien demanar, laxifra ja resulta escanda-losa. Tot plegat, indica quesom l’especialitat del cosmenys valorada, menys mi-mada i més deixada de ban-da.El més greu és que per talde què sorti tot bé, i queno hi hagi problemes a lescarreteres catalanes, hem de realitzaresforços personals per tal d’arribar allà onla casa no arriba. Flagrants són els casos enels quals per no haver prou personalespecialitzat o per una mala planificació fruitd’una desídia i un “pasotismo” per part d’algunscomandaments, s’obliga a agents de nivell 2 arealitzar atestats per accidents en els qualsmor alguna persona, sense cap tipus depreparació addicional, que permeti realitzarla feina amb unes garanties per la ciutadania.El no tenir a tot arreu agents de nivell 3operatius, que es puguin fer càrrec enqualsevol moment de la confecció d’atestats ales carreteres del nostre país, provocarà unadisminució de la qualitat dels atestats queperjudicarà principalment a l’usuari de la viai, després, a la imatge de professionalitat delCos, ja que un accident de certa complexitat

necessita un especialista per tal de defensar-lo en un jutjat davant la part contraria.Els diners gastats en la compra de materiald’última generació i d’alta tecnologia, si lesnecessitats bàsiques dels agents estan sensecobrir, -com per exemple roba de treball, oparanys o tríptics, etc...-, i sense cursos deformació específica, crec, personalment, queés malbaratar els recursos econòmics.Si no hi ha ciments sòlids per construir unacasa, comprar pannells solars per la teuladaprovocarà que aquesta s’enfonsi.En el moment en què els agents han de patiraquests horaris tan esbojarrats per tal derealitzar els dispositius especials de Trànsit,nits de Sant Joan, Caps d’any, festes populars,sense cap tipus de compensació especial, la

motivació disminueix i elsresultats no són els òptims.Aquests tipus de serveis enaltres cossos policials(qualsevol Guardia Urba-na), es realitzen a bandade la jornada de treball ison pagats com a horesextres. No és normal niacceptable frangeshoràries d’entrada, comper exemple, l’una de lamatinada, que empitjorenencara més la qualitat devida i la salut dels agents,posant en greu risc la seva

integritat a l’hora de treballar en la carrete-ra.

Com es reflecteix en el titular d’aquest escrit,el límit està a prop, i faig una crida sincera al’administració per tal de què solventi elsproblemes que patim a trànsit, les causes queobliguen a la gent a marxar de l’especialitat,ja que, si tot segueix així, la societat pagaràmolt car la desídia de l’administració enversels funcionaris encarregats de la vida delsmilions de ciutadans que cada dia circulen perles nostres carreteres, i que mereixen la millorpolicia de trànsit possible.

Salut, Bolis i carpetes per tothomOscar Luis Juarranz Moratilla,Coordinador de la secció Sindical de Trànsitdel CAT-ME.

10...9...8......7...6...5...

4......el línit està a prop...

(CANYA 2, JA!!!)

pàg 21

L’EVOLUCIÓ

QUE ENS ESTÀ PASSANT?

En l’últim mes ha aparegut en les planes desuccessos de tot els mitjans fets luctuososdirectament relacionats amb el nostre Cos.No és res extraordinari que un Cos de policiapassi sovint en aquesta secció de la premsa,més aviat ha de ser normal, però el cas és queen aquestes aparicions no sortíem gaire benparats.

Primer tema, el desgraciatincident professional de lamort d’un home en una en-trada i escorcoll a Sta.Coloma de Gramenet. Mésenllà dels fets, que deguta la distància no conec, i dejutjar actuacions; allò queen va sorprendre es ladecisió del Jutge del núm.2 de Badalona quan va de-cidir donar la investigaciódels fets a la policia esta-tal. Oh! Un altre jutgereaccionari? un fatxaburòcrata posant pals a lesrodes? Que llarga és enca-ra la mà (ultra) dreta en la justícia a 30 anysde la mort del dictador, vaig pensar.Indignat, vaig parlar amb companys de la feinai el sindicat... conclusió general: per com hanportat les investigacions internes els nostresfins ara, potser si aquesta la porta la CNP elcompany implicat surti més ben parat, i quecom a mínim gaudeixi de la presumpciód’innocència.Molt bé, fins i tot jo i malgrat el meucatalanisme, havia tingut el mateix pensament.Que va portar al titular del núm. 2 de Bada-lona a decidir-se per el CNP? La protecció iles garanties processals per als companysinculpats, casi que diria que si.

Això em porta al segon fet a comentar, el casRoses “post-sentencia”. Primer vaig al·lucinaramb les declaracions de la Consellera criticantla sentència absolutòria pels companys,sobretot després de llegir la crònica més quecorrecta de El País. Cal recordar que sobrela decisió indignant del jutge de Badalona nova voler opinar.És clar, que s’hauria de fer una neteja a fonsen la brigada garant del respecte dels dretsdemocràtics en les actuacions policials, i l’exiliper als seus responsables. No es pot netejarres amb un drap brut.

Finalment el tercer cas aparegut en els diaris.L’assassinat de la parella i sogra d’un company.Com tots sabeu, el company és en presó pre-

ventiva des de fa dosmesos mentre la famosaprova de l’ADN, acabad’aparèixer i ha estat ne-gativa.Ara que ja hem demostratque no som el producte deldesig d’un sol partitpolític, sinó de tot unpoble. Que ens hemdesplegat per més de migterritori i que això de ferde policia, almenys en elsaspectes que més preocu-pen a la ciutadania, ésqüestió de voluntat i gent,podríem desacomplexar-

nos tots plegats i creure més en les nostrespossibilitats i capacitats, i sobretot, deixarde témer els judicis populars, les comparacions,i no llençar a un dels nostres als lleons a lesprimeres de canvi.Recordeu el cas Brito?, el primer que es vafer dins i fora del Cos és dubtar de laprofessionalitat dels mossos. Ara, en undesgraciat fet semblat que va provocar la mortd’un company del CNP, tothom ha posat la sevamirada en la manca de personal, mitjans i ladeficiència de les infrastructures. Si més nocuriós.

M.S.G.

Envieu els escrits signats i amb DNI, amb la indicació, si escau, del pseudònim.El CAT es reserva la publicació dels anònims.

AFERNSINTERNS?

NO ES POTNETEJAR

RESAMB UN DRAP

BRUT.

pàg 22

CAT-ME

TORNEM ALS ORIGENS,LA MAJORIA

ESTÀ EQUIVOCADA.

- Enric ALSINA ILLA –

Què és un sindicat ? que esperem d’un sindicat? que volem d’un sindicat ? que fem nosaltresen la nostra vida laboral ? que passa al nostreentorn des de fa molts anys ? volem que lescoses canviïn ? que podem fer ?

Fa molts anys que el sindicalismeinstitucionalitzat, aquell que viu de l’estat ino de l’afiliació, aquell que no fomenta laparticipació sinó el borreguisme, aquell quesatisfà interessos individuals per obtenirsuport i afiliació, aquell que ha estat potenciatper la pròpia empresa per que és el que elsinteressa ( allò que interessa a l’empresa,sindicalment, mai ens pot interessar anosaltres ), té la partida guanyada, i és gràciesa vosaltres, al vostre vot, a la vostra afiliació,i així ens van les coses.

Volem sindicats ? volem eines efectives deresolució de problemes ? volem organitzacionsamb capacitat d’incidència ? volem millorarles nostres condicions de treball ? volem queno ens trepitgin cada cop que vulguin ?Doncs, nois i noies, deixem-nos estar decomèdies, de cursos, de quin dia tinc l’examen,de missatges a mòbils i d’altres tonteries.

Només hi ha una manera de moure el món,espitjant-lo. Si espereu que alliberats que usvisiten de tant en tant o que estan al despatxo persones que no viuen el vostre dia a diaincideixin en la vostra qualitat de vida, usesteu enganyant.

Amb penúries i dificultats, continuemdefensant el que considerem és l’únic modelsindical que realment es pot dir per aquestnom i, si no reaccioneu, mai arreglarem res.

El sindicat som tots. Sí que hi ha un nombrede persones dedicades exclusivament a aquestafeina, però, el seu temps se l’emporten tasquesde gestió i jurídiques. L’acció sindical està ala destinació, al lloc de treball, ens calendelegats amb dos parells d’allò, ens cal que usafilieu per tenir mitjans econòmics que enspermetin lluitar pels vostres drets, sense es-perar la rendibilitat de la quota. Quedi clarque cap dirigent del CAT cobra absolutamentres i amb prou feines els paguem les despesesque genera la seva tasca.

Quan us afilieu a un sindicat institucionalitzato groc, l’esteu legitimant, esteu dient “esticd’acord amb com van les coses “ i ens esteudeslegitimant a nosaltres, esteu donant larepresentativitat als qui van en el mateixvaixell, remant a favor, i ens esteu abocant ala desaparició o a la ineficàcia. Ja en tenimprou amb tenir a davant a la totpoderosaadministració com perquè a sobre, el col·lectiu,doni suport als sindicats grocs i ens deixi unpaper marginal, òbviament, l’empresa no ensfot ni cas.

Estarem aquí fins que el cos aguanti, però,sigueu conscients que la clau del canvi la teniuvosaltres. Mentre siguem minoritaris, mentrela feina sigui nostra per arribar a final demes, mentre no tinguem el vostre suport iparticipació, res no canviarà.

Penso que heu de dir prou i reflexionar sobretotes les qüestions que he plantejat en aquestescrit. Mireu que passa en el món, al país, al’estat, on el model institucionalitzat estàconsolidat. Cony, sou un col·lectiu, dels pocs,on teniu l’opció de triar un sindicat alternatiuamb possibilitats d’èxit, ho menysteniu ?doncs......potser algun dia ho anyorareu , us hodiu un que ha donat la cara.

SALUT !

pàg 23

L’EVOLUCIÓ

COL·LECTIU AUTòNOMDE TREBALLADORS

C/ Tanger 48, baixos 1ª, 08018 Barcelona.Tlf 93 485 03 50 Fax. 93 309 44 80

E-mail: cat-bcn@ya.compàg web: www.catme.es.vg

SOL·LICITUD D'AFILIACIÓDADES PERSONALSNom i Cognoms _____________________________________________________________

Adreça ____________________________________________________________________

Població ________________________________________________ CP _______________

Comarca ___________________________________ Província _______________________

Telèfons _____________________________________________ NIF___________________

Estudis____________________________________________________________________

E-mail_____________________________________________________________________

* Desitjo rebre correspondència, email’s i publicacions al meu domicili: SI / NO

DADES PROFESSIONALSCATegoria ________ Núm. agent _______ Promoció _____Escamot ______ Destinació ___________________________________________________Tel. servei/ext._____________________

DADES BANCÀRIESBanc o Caixa _______________________________________________________________Entitat _ _ _ _ Oficina _ _ _ _Dígit de control _ _Número de compte _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Signatura:

ALTRES DADES (A omplir pel CAT-ME)Data d'afiliació _____________________________ Núm. de catnet ____________________Delegat que rep l'alta _________________________________________________________Observacions _______________________________________________________________

pàg 24

CAT-ME