1

HOMENATGE A

VICENT ANDRÉS

ESTELLÉS

Andrea Vizcaíno i Victoria Palmero

4t B

2

QUI VA SER VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot, València, el 4 de setembre de 1924. A

l’inici de la Guerra Civil ell només tenia dotze anys i començà a llegir i deixant que

alguns literats l’influenciaren. Al arribar als divuit anys anà a Madrid a estudiar

periodisme i feu el servici militar a Navarra. Amb vint-i-quatre anys Estellés va

treballar en el diari Las Provincias, redactor jefe. Va conèixer a Isabel, una escriptora

també rellevant d’aquella època, amb la que es casà. En arribar 61 anys va faltar el

dia 27 de març de 1993 en un hospital a València.

Vicent Andrés Estellés es considerat un dels escriptor més rellevants de la poesia

valenciana. Va escriure una gran quantitat d’obres poètiques entre les quals

destaquen el Llibre de Meravelles, publicat en 1971, al igual que La clau que obri tots

els panys per ser els que a partir d’aquesta gran publicació als setanta Estellés

començà a ser reconegut.

La vida de Vicent Andrés Estellés va estar marcada per la Guerra Civil, sobretot per

la postguerra, i per les morts que varen rodejar a l’autor durant aquest període.

Estellés va escriure molts poemes durant la postguerra i el franquisme sense

esperança de que aquests arribaren a ser publicats ja que la situació política del

moment no permetia la publicació de llibres que no estigueren escrits en castellà, la

llengua imposada per el franquisme.

Una vegada es comença a calmar aquesta situació de repressió es començaren a

publicar totes les obres de Estellés.

Durant la Guerra Civil i la postguerra Estellés va fixar un tema que moltes vegades

estaria present a les seues obres; la mort. A més de totes les morts que Estellés va

veure durant aquest període Estellés va perdre a la seu filla, també filla d’Isabel, als

pocs mesos de nàixer. Aquets van ser elements claus per a comprendre els temes

més freqüents a les obres d’Estelles. Altres aspectes que sovint estan presents a les

seues obres és el sexe; per a ell essencialment sexual. La fam, l’amor a la terra o

l’amor a la vida.

Vicent Andrés Estellés és un escriptor considerat un dels millors poetes que ha

donat el País Valencià. Estellés s’atreví a parlar de la mort, la fam o el sexe com a

elements quotidians. Va ser dels primers escriptors en publicar obres en català tras

la dictadura més repressiva.

3

POEMA – CANÇÓ A LA LLUNA

Hem elegit el poema Cançó a la Lluna de Vicent Andrés Estellés, ja que era un poema que al

parlar de la lluna i repetir tant aquesta paraula, ens va cridar l’atenció i pensaven que podria

tractar sobre un curiós tema, tal i com ha passat.

En aquest poema el que vol transmetre l’autor és un sentiment de tristesa i malestar. El

autor compara la lluna amb un secret que no vol confessar, un secret que li ha fet molt de

mal i no vol que aquest continue fent-li mal. A nosaltres ens transmet tristesa i sobre tot

soledat, ja que l’autor compara el secret amb la lluna de la muntanya, que està soles brillant

al cel.

La anàfora i la metàfora són els dos principals recursos que apareixen a aquest poema.

En primer lloc trobem la anàfora en la repetició de la paraula “lluna” al principi o al final de

cada vers, per això la anàfora. I després trobem per tot el poema de Vicent Andrés Estellés

la metàfora ja que cada en ocasions quan nombra la lluna li atorga característiques que

aquest en la realitat no té com per exemple; És una lluna molt neta és una lluna molt clara. I

per últim al tema trobem una metàfora important que es troba en el tema del poema ja que

l’autor parla d’un secret i l’amaga al poema com si fora la lluna, per tant parla de la lluna

com si fora un secret.

CONCLUSIÓ

Vicente Andrés una llum a la literatura catalana i a la societat.

Amb la repressió franquista les llengües espanyols que no foren el castellà s’estaven perdent

i la publicació d’obres en català, com les de Estellés, van ser un gran pas per a evitar la

perduda d’aquestes i de liberalitzar-les. A més, els temes principals tractats als poemes de

Vicent Andrés Estellés són temes que fins al moment no s’esperaven llegir ja que no estaven

ven vists com són la mort, la fam, el sexe, la sensualitat... Aquests també foren un gran pas

per a la liberalització de pensament i que totes les persones pogueren parlar i pensar en

l’idioma que volgueres i dels temes que volgueren.