homenatge a cavall verd -...
TRANSCRIPT
360 euro
Quadern cultural^ 52 Juliol - Agost 2010 II egravepoca - any Diacute
Homenatge a Cavall Verd
Joan Cabalgantc Agravengels Cardona
Anna Cortils Munnc Ana Sofia Guerrciro Hcnrique
Carles Hac Mor Viacutector Hugo
Maria Rosa Llabreacutes Joan Alfons Mariacute Miquel Agravengel Mas
Bernat Munar Jaume Oliver Ferragrave
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
Plutarc Jaume Pomar
Joan Pomar Mir Ponccedil Pons
Arthur Rippendorf Guillem Rosselloacute Bujosa
Gabriel de la S T Sampol Maria Victograveria Secall Lluiacutes Servera Sitjar
Agravengel Terron Pau Vadell i Vallbona
amp
Tolo Bauzagrave Benet Bohigas
Josep Antoni Calvo Maria Carbonero
Miquel Cifre
Catalina Gomis Joan
Aliacutecia Llabreacutes Marquet Pasqual
Marticanyelles Joan Pomar Roca Fuster Joseacute Sedano Pau Vadell
Magdalena Vidal Ester Xargay
Editor SLmiddotcLmiddotp Associacioacute cultural
Director Joan Fullana i Juan
Consell de Redaccciacuteoacute Josep Pizagrave i Vidal
Gaspar Servera
Miquel Servera
Magdalena Vidal
Administracioacute
SLmiddotcbp Apartat de comus 5222
07011 Palma (Mallorca)
Telegravefons 971 bull 439209
971 bull 693953
Fax 971 - 754012
sesclophotmail com
sesclopquademhotmail com
Publicitat 639 -95423
Coberta Marticanyelles
Homenatge a
Cavall Verd (19S2)
Contracoberta Tolo Bauzagrave
Disseny Joan Fullana
Tractament dimatges Inakiacute Maciagrave
Impressioacute Loracar SL
Dipogravesit legal PM - 2551-2003
ISSN 1697-7300
SEscbp iacutendex
JOAN CABALGANTE GUASP 14 AgraveNGELS CARDONA PALMER 40
ANNA CORTILS MUNNEacute 27 ANA SOFIA GUERREIRO HENRIQUE 27
CARLES HAC M O R 7 VIacuteCTOR HUGO 29 i 30
MARIA ROSA LLABREacuteS RIPOLL 32 i 33 JOAN ALFONS MARIacute I TORRES 37
MIQUEL AgraveNGEL MAS M A S 15 BERNAT MUNAR 19
JAUME OLIVER FERRAgrave 31 i 34 i 35 MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA 28 - 30
PERE PERELLOacute I NOMDEDEacuteU 9 PLUTARC 32 i 33
JAUME POMAR 6 JOAN POMAR M I R 16 - 18 24 i 25 PONCcedil PONS 5
ARTHUR RIPPERDORF 38 i 39 GUILLEM ROSSELLOacute BUJOSA 36
GABRIEL DE LA S T SAMPOL 27 MARIA VICTOgraveRIA SECALL 42
LLUIacuteS SERVERA SITJAR 20 i 21 AgraveNGEL TERRON 22 i 23
PAU VADELLI VALLBONA 10 - 12
Ilmiddotlustracions
TOLO BAUZAgrave 44 BENET BOHIGAS 31
JOSEP ANTONI CALVO 35 MARIA CARBONERO 2
MIQUEL CIFRE 41 i 43 CATALINA GOMIS 24
JOAN 9 16 20 i ALIacuteCIA LLABREacuteS 19
MARQUET PASQUAL 41 i 43 MARTIacuteCANYELLES 1 i 4
JOAN POMAR M I R 25 ROCA FUSTER 6
JOSEacute SEDANO 40 PAU VADELL I VALLBONA 10 11 i 12
MAGDALENA VIDAL 26 33 i 36 ESTER XARGAY 7
SEscbp Quadern cultural no retribueix cap dc ics colmiddotlaboracions la redaccioacute no tornaragrave els originals no solmiddotlicitats nisbstareacuteagrave correspondegravencia sobir els mateixos la revista no comparteix necessagraveriament les opinions signades dels seus colmiddotlabonrdois SEscbp Associacioacute cultural no gaudeix del suport econogravemic de cap institucioacute municipal ni
ttp ajudes dc cap organisme autonogravemic Jiacute
Nuacutem 5 2 - U egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
M A R T I C A N Y E L L E S eacutes
el nom artiacutestic amb el que signa les
seves obres plagravestiques Antoni Martiacute
i Canyelles el qual va neacuteixer lany
1935 a Binissalem (Mallorca)
Marticanyelles es va forshy
mar artiacutesticament - des de 1960 - a
lInstitut Parramon de Barcelona a
l Escola dArts i Oficis de Palma i
I Escuela Llibre del Mediterragraveneo
(sota la direccioacute de Xim Torrents)
Lany 1975 Marticanyelles
vagrave ser guardonat amb el premi de
dibuix Picarol (1) en el que tornagrave
a participar-hi en 1976 1977 1979
1983 1989 i 1991
Marticanyelles ha mostrat
la seva obra pictograverica en exposicions
colmiddotlectives va participar en la de la
sala Roch Minueacute (Palma 1977) i en
la dEsglai Art (1992) i aixiacute mateix
n ha fetes dindividuals Espirafocs
dInca (1980) Roch Minueacute (1981)
Esglai Art92 (1992) al Claustre de
Sant Antoniet de Palma (1999) en
el Rentador des Jonquet (Palma
1999) a les Galeries Cunium (Inca
2000) Cafegrave Mercantil (Inca (2001)
Rosas Art Gallery (Palma 2001)
Marticanyelles participagrave en
els certagravemens de Felanitx (1976)
dAndratx (1978) Calviagrave (1978)
Santa Maria del Camiacute (1982) i en el
de la Fundacioacute Barceloacute (1991)
R (I) Josep Costa Ferrer (1876-1971)
conegut amb el malnom de Picarol fou
un excelmiddotlent dibuixant eivissenc qui va
ilmiddotlustrar les pagravegines de La Campana de
Gragravecia i LEsquella de la Torratxa i altres
revistes catalanes fou el creador duna
galeria dart a Palma (Galeries Costa) Hi
ha una biografia de Picarol escrita per
Sonya Torres Planells [fou publicada per
Ed laquoRes Puacuteblica Edicionsraquo Eivissa 20011
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any SEscbp
LARA (Julie Christie)
Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic
com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda
es morien d amor a la llum d una espelma
t escr iur ia de nit sospirant un poema
ple d enyor com aquest i al final convenccedilut
que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur
em pegaria un tir enamorat al cor
i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit
mortalment de tendresa diria el teu nom
fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck
perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret
i deixem que els anys passin amb el teu retrat
sempre j ove penjat just davant d on escric
Em conform amb saber que existeixes que hi ets
que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu
M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits
o qui teacute el privilegi de fer-te l amor
Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va
com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes
N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll
i voldria abraccedilar-te cremat de desig
perograve seacute que seriosa i honesta com ets
trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute
Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten
sense tu no tindria interegraves ni sentit
perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort
de poder imaginar-me que anam pel camp junts
o ens besam a una platja on nedam de nit nus
Aixiacute lliure del corc rutinari del temps
que refreda passions passional et puc fer
a la llum d una espelma poemes d amor
menorquins com aquest que esborrany desvalgut
perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir
en el cor que sospira per tu i ple d enyor
en tu estima feliccedil Lara totes les dones
Ponccedil Pons
(Inegravedit)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX
5
Juliol - Agost 2010
QQ U 0
e o
oo o o cs
JS
0
R
a
s
o
M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u
J o i t p Cou B a r d o l e t ^
Miquel R i w r a Bagur
copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^
^ J M I I M i r oacute
Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)
[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda
Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli
Jaume Pomar
Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop
prosogravedia
ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy
des seves les hi posa cadascuacute
i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en
logos metaparadoxal diu
que vol dir comparegraveixer-hi per malshy
dar quegrave amb disgregacioacute persistent
corda lligada al
caramull de caixes d a ram i
de ferro encastades
a les de meacutes amunt
i embol icades amb un
teixit de sac exageradament
gruixut l api lament va ser hissat
i demagrave seragrave un altre dia
jac tan ci oacutes em pen yo rat
armadura sagrada de la sintaxi
retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave
de la defenestracioacute com a
contradiccions jeure a les totes
la sospita eacutes el rec borrombori i
nord privats d imatshy
ges de les fronteres dissecacioacute
d aquestes facilitats gragraveshy
cies a un estil fixacioacute
d esquena filada de malpensat
botiacute d un filibuster amb
prestigi altiacutessim
va morir
ben ennoblit
pel que fa a la sireshy
na escatxigada
de lasciacutevia i unes
senyoretes
que veacutenen i
remenen aixiacute
de costat
malament rai
l arrogagravencia
de la creu
de la moneda
Carles Hac Mor
(Inegravedits)
Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo
7
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Editor SLmiddotcLmiddotp Associacioacute cultural
Director Joan Fullana i Juan
Consell de Redaccciacuteoacute Josep Pizagrave i Vidal
Gaspar Servera
Miquel Servera
Magdalena Vidal
Administracioacute
SLmiddotcbp Apartat de comus 5222
07011 Palma (Mallorca)
Telegravefons 971 bull 439209
971 bull 693953
Fax 971 - 754012
sesclophotmail com
sesclopquademhotmail com
Publicitat 639 -95423
Coberta Marticanyelles
Homenatge a
Cavall Verd (19S2)
Contracoberta Tolo Bauzagrave
Disseny Joan Fullana
Tractament dimatges Inakiacute Maciagrave
Impressioacute Loracar SL
Dipogravesit legal PM - 2551-2003
ISSN 1697-7300
SEscbp iacutendex
JOAN CABALGANTE GUASP 14 AgraveNGELS CARDONA PALMER 40
ANNA CORTILS MUNNEacute 27 ANA SOFIA GUERREIRO HENRIQUE 27
CARLES HAC M O R 7 VIacuteCTOR HUGO 29 i 30
MARIA ROSA LLABREacuteS RIPOLL 32 i 33 JOAN ALFONS MARIacute I TORRES 37
MIQUEL AgraveNGEL MAS M A S 15 BERNAT MUNAR 19
JAUME OLIVER FERRAgrave 31 i 34 i 35 MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA 28 - 30
PERE PERELLOacute I NOMDEDEacuteU 9 PLUTARC 32 i 33
JAUME POMAR 6 JOAN POMAR M I R 16 - 18 24 i 25 PONCcedil PONS 5
ARTHUR RIPPERDORF 38 i 39 GUILLEM ROSSELLOacute BUJOSA 36
GABRIEL DE LA S T SAMPOL 27 MARIA VICTOgraveRIA SECALL 42
LLUIacuteS SERVERA SITJAR 20 i 21 AgraveNGEL TERRON 22 i 23
PAU VADELLI VALLBONA 10 - 12
Ilmiddotlustracions
TOLO BAUZAgrave 44 BENET BOHIGAS 31
JOSEP ANTONI CALVO 35 MARIA CARBONERO 2
MIQUEL CIFRE 41 i 43 CATALINA GOMIS 24
JOAN 9 16 20 i ALIacuteCIA LLABREacuteS 19
MARQUET PASQUAL 41 i 43 MARTIacuteCANYELLES 1 i 4
JOAN POMAR M I R 25 ROCA FUSTER 6
JOSEacute SEDANO 40 PAU VADELL I VALLBONA 10 11 i 12
MAGDALENA VIDAL 26 33 i 36 ESTER XARGAY 7
SEscbp Quadern cultural no retribueix cap dc ics colmiddotlaboracions la redaccioacute no tornaragrave els originals no solmiddotlicitats nisbstareacuteagrave correspondegravencia sobir els mateixos la revista no comparteix necessagraveriament les opinions signades dels seus colmiddotlabonrdois SEscbp Associacioacute cultural no gaudeix del suport econogravemic de cap institucioacute municipal ni
ttp ajudes dc cap organisme autonogravemic Jiacute
Nuacutem 5 2 - U egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
M A R T I C A N Y E L L E S eacutes
el nom artiacutestic amb el que signa les
seves obres plagravestiques Antoni Martiacute
i Canyelles el qual va neacuteixer lany
1935 a Binissalem (Mallorca)
Marticanyelles es va forshy
mar artiacutesticament - des de 1960 - a
lInstitut Parramon de Barcelona a
l Escola dArts i Oficis de Palma i
I Escuela Llibre del Mediterragraveneo
(sota la direccioacute de Xim Torrents)
Lany 1975 Marticanyelles
vagrave ser guardonat amb el premi de
dibuix Picarol (1) en el que tornagrave
a participar-hi en 1976 1977 1979
1983 1989 i 1991
Marticanyelles ha mostrat
la seva obra pictograverica en exposicions
colmiddotlectives va participar en la de la
sala Roch Minueacute (Palma 1977) i en
la dEsglai Art (1992) i aixiacute mateix
n ha fetes dindividuals Espirafocs
dInca (1980) Roch Minueacute (1981)
Esglai Art92 (1992) al Claustre de
Sant Antoniet de Palma (1999) en
el Rentador des Jonquet (Palma
1999) a les Galeries Cunium (Inca
2000) Cafegrave Mercantil (Inca (2001)
Rosas Art Gallery (Palma 2001)
Marticanyelles participagrave en
els certagravemens de Felanitx (1976)
dAndratx (1978) Calviagrave (1978)
Santa Maria del Camiacute (1982) i en el
de la Fundacioacute Barceloacute (1991)
R (I) Josep Costa Ferrer (1876-1971)
conegut amb el malnom de Picarol fou
un excelmiddotlent dibuixant eivissenc qui va
ilmiddotlustrar les pagravegines de La Campana de
Gragravecia i LEsquella de la Torratxa i altres
revistes catalanes fou el creador duna
galeria dart a Palma (Galeries Costa) Hi
ha una biografia de Picarol escrita per
Sonya Torres Planells [fou publicada per
Ed laquoRes Puacuteblica Edicionsraquo Eivissa 20011
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any SEscbp
LARA (Julie Christie)
Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic
com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda
es morien d amor a la llum d una espelma
t escr iur ia de nit sospirant un poema
ple d enyor com aquest i al final convenccedilut
que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur
em pegaria un tir enamorat al cor
i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit
mortalment de tendresa diria el teu nom
fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck
perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret
i deixem que els anys passin amb el teu retrat
sempre j ove penjat just davant d on escric
Em conform amb saber que existeixes que hi ets
que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu
M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits
o qui teacute el privilegi de fer-te l amor
Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va
com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes
N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll
i voldria abraccedilar-te cremat de desig
perograve seacute que seriosa i honesta com ets
trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute
Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten
sense tu no tindria interegraves ni sentit
perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort
de poder imaginar-me que anam pel camp junts
o ens besam a una platja on nedam de nit nus
Aixiacute lliure del corc rutinari del temps
que refreda passions passional et puc fer
a la llum d una espelma poemes d amor
menorquins com aquest que esborrany desvalgut
perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir
en el cor que sospira per tu i ple d enyor
en tu estima feliccedil Lara totes les dones
Ponccedil Pons
(Inegravedit)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX
5
Juliol - Agost 2010
QQ U 0
e o
oo o o cs
JS
0
R
a
s
o
M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u
J o i t p Cou B a r d o l e t ^
Miquel R i w r a Bagur
copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^
^ J M I I M i r oacute
Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)
[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda
Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli
Jaume Pomar
Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop
prosogravedia
ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy
des seves les hi posa cadascuacute
i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en
logos metaparadoxal diu
que vol dir comparegraveixer-hi per malshy
dar quegrave amb disgregacioacute persistent
corda lligada al
caramull de caixes d a ram i
de ferro encastades
a les de meacutes amunt
i embol icades amb un
teixit de sac exageradament
gruixut l api lament va ser hissat
i demagrave seragrave un altre dia
jac tan ci oacutes em pen yo rat
armadura sagrada de la sintaxi
retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave
de la defenestracioacute com a
contradiccions jeure a les totes
la sospita eacutes el rec borrombori i
nord privats d imatshy
ges de les fronteres dissecacioacute
d aquestes facilitats gragraveshy
cies a un estil fixacioacute
d esquena filada de malpensat
botiacute d un filibuster amb
prestigi altiacutessim
va morir
ben ennoblit
pel que fa a la sireshy
na escatxigada
de lasciacutevia i unes
senyoretes
que veacutenen i
remenen aixiacute
de costat
malament rai
l arrogagravencia
de la creu
de la moneda
Carles Hac Mor
(Inegravedits)
Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo
7
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
M A R T I C A N Y E L L E S eacutes
el nom artiacutestic amb el que signa les
seves obres plagravestiques Antoni Martiacute
i Canyelles el qual va neacuteixer lany
1935 a Binissalem (Mallorca)
Marticanyelles es va forshy
mar artiacutesticament - des de 1960 - a
lInstitut Parramon de Barcelona a
l Escola dArts i Oficis de Palma i
I Escuela Llibre del Mediterragraveneo
(sota la direccioacute de Xim Torrents)
Lany 1975 Marticanyelles
vagrave ser guardonat amb el premi de
dibuix Picarol (1) en el que tornagrave
a participar-hi en 1976 1977 1979
1983 1989 i 1991
Marticanyelles ha mostrat
la seva obra pictograverica en exposicions
colmiddotlectives va participar en la de la
sala Roch Minueacute (Palma 1977) i en
la dEsglai Art (1992) i aixiacute mateix
n ha fetes dindividuals Espirafocs
dInca (1980) Roch Minueacute (1981)
Esglai Art92 (1992) al Claustre de
Sant Antoniet de Palma (1999) en
el Rentador des Jonquet (Palma
1999) a les Galeries Cunium (Inca
2000) Cafegrave Mercantil (Inca (2001)
Rosas Art Gallery (Palma 2001)
Marticanyelles participagrave en
els certagravemens de Felanitx (1976)
dAndratx (1978) Calviagrave (1978)
Santa Maria del Camiacute (1982) i en el
de la Fundacioacute Barceloacute (1991)
R (I) Josep Costa Ferrer (1876-1971)
conegut amb el malnom de Picarol fou
un excelmiddotlent dibuixant eivissenc qui va
ilmiddotlustrar les pagravegines de La Campana de
Gragravecia i LEsquella de la Torratxa i altres
revistes catalanes fou el creador duna
galeria dart a Palma (Galeries Costa) Hi
ha una biografia de Picarol escrita per
Sonya Torres Planells [fou publicada per
Ed laquoRes Puacuteblica Edicionsraquo Eivissa 20011
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any SEscbp
LARA (Julie Christie)
Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic
com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda
es morien d amor a la llum d una espelma
t escr iur ia de nit sospirant un poema
ple d enyor com aquest i al final convenccedilut
que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur
em pegaria un tir enamorat al cor
i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit
mortalment de tendresa diria el teu nom
fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck
perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret
i deixem que els anys passin amb el teu retrat
sempre j ove penjat just davant d on escric
Em conform amb saber que existeixes que hi ets
que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu
M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits
o qui teacute el privilegi de fer-te l amor
Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va
com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes
N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll
i voldria abraccedilar-te cremat de desig
perograve seacute que seriosa i honesta com ets
trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute
Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten
sense tu no tindria interegraves ni sentit
perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort
de poder imaginar-me que anam pel camp junts
o ens besam a una platja on nedam de nit nus
Aixiacute lliure del corc rutinari del temps
que refreda passions passional et puc fer
a la llum d una espelma poemes d amor
menorquins com aquest que esborrany desvalgut
perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir
en el cor que sospira per tu i ple d enyor
en tu estima feliccedil Lara totes les dones
Ponccedil Pons
(Inegravedit)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX
5
Juliol - Agost 2010
QQ U 0
e o
oo o o cs
JS
0
R
a
s
o
M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u
J o i t p Cou B a r d o l e t ^
Miquel R i w r a Bagur
copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^
^ J M I I M i r oacute
Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)
[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda
Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli
Jaume Pomar
Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop
prosogravedia
ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy
des seves les hi posa cadascuacute
i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en
logos metaparadoxal diu
que vol dir comparegraveixer-hi per malshy
dar quegrave amb disgregacioacute persistent
corda lligada al
caramull de caixes d a ram i
de ferro encastades
a les de meacutes amunt
i embol icades amb un
teixit de sac exageradament
gruixut l api lament va ser hissat
i demagrave seragrave un altre dia
jac tan ci oacutes em pen yo rat
armadura sagrada de la sintaxi
retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave
de la defenestracioacute com a
contradiccions jeure a les totes
la sospita eacutes el rec borrombori i
nord privats d imatshy
ges de les fronteres dissecacioacute
d aquestes facilitats gragraveshy
cies a un estil fixacioacute
d esquena filada de malpensat
botiacute d un filibuster amb
prestigi altiacutessim
va morir
ben ennoblit
pel que fa a la sireshy
na escatxigada
de lasciacutevia i unes
senyoretes
que veacutenen i
remenen aixiacute
de costat
malament rai
l arrogagravencia
de la creu
de la moneda
Carles Hac Mor
(Inegravedits)
Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo
7
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
LARA (Julie Christie)
Si j o fos Lara amiga un poeta romagraventic
com aquells de Pariacutes que a una pobra mansarda
es morien d amor a la llum d una espelma
t escr iur ia de nit sospirant un poema
ple d enyor com aquest i al final convenccedilut
que eacutes absurd i ridiacutecul que no hi ha futur
em pegaria un tir enamorat al cor
i abans de tancar els ulls tot ple de sang ferit
mortalment de tendresa diria el teu nom
fent un gest teatral amb una agraveria de Gluck
perograve trob que eacutes millor que t est imi en secret
i deixem que els anys passin amb el teu retrat
sempre j ove penjat just davant d on escric
Em conform amb saber que existeixes que hi ets
que la lluna que veig eacutes la lluna que et veu
M eacute s igual si eacutes un altre qui besa els teus pits
o qui teacute el privilegi de fer-te l amor
Jo si puc parlar amb tu i que mexpl iquis com va
com estagraves o quegrave sents j a soacutec al paradiacutes
N o t a m a g que a vegades et mir de reuumlll
i voldria abraccedilar-te cremat de desig
perograve seacute que seriosa i honesta com ets
trobaries que accedilograve no eacutes legal ni estagrave beacute
Si j o fos un poeta romagraventic el moacuten
sense tu no tindria interegraves ni sentit
perograve seacute que val meacutes agrair la gran sort
de poder imaginar-me que anam pel camp junts
o ens besam a una platja on nedam de nit nus
Aixiacute lliure del corc rutinari del temps
que refreda passions passional et puc fer
a la llum d una espelma poemes d amor
menorquins com aquest que esborrany desvalgut
perquegrave soacutec el poeta romagraventic del tir
en el cor que sospira per tu i ple d enyor
en tu estima feliccedil Lara totes les dones
Ponccedil Pons
(Inegravedit)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX
5
Juliol - Agost 2010
QQ U 0
e o
oo o o cs
JS
0
R
a
s
o
M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u
J o i t p Cou B a r d o l e t ^
Miquel R i w r a Bagur
copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^
^ J M I I M i r oacute
Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)
[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda
Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli
Jaume Pomar
Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop
prosogravedia
ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy
des seves les hi posa cadascuacute
i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en
logos metaparadoxal diu
que vol dir comparegraveixer-hi per malshy
dar quegrave amb disgregacioacute persistent
corda lligada al
caramull de caixes d a ram i
de ferro encastades
a les de meacutes amunt
i embol icades amb un
teixit de sac exageradament
gruixut l api lament va ser hissat
i demagrave seragrave un altre dia
jac tan ci oacutes em pen yo rat
armadura sagrada de la sintaxi
retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave
de la defenestracioacute com a
contradiccions jeure a les totes
la sospita eacutes el rec borrombori i
nord privats d imatshy
ges de les fronteres dissecacioacute
d aquestes facilitats gragraveshy
cies a un estil fixacioacute
d esquena filada de malpensat
botiacute d un filibuster amb
prestigi altiacutessim
va morir
ben ennoblit
pel que fa a la sireshy
na escatxigada
de lasciacutevia i unes
senyoretes
que veacutenen i
remenen aixiacute
de costat
malament rai
l arrogagravencia
de la creu
de la moneda
Carles Hac Mor
(Inegravedits)
Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo
7
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
QQ U 0
e o
oo o o cs
JS
0
R
a
s
o
M i q u e l B r u n e t A U g l S a a i u
J o i t p Cou B a r d o l e t ^
Miquel R i w r a Bagur
copy I Damiagrave J t a n t ^^mjjagrave^m^
^ J M I I M i r oacute
Fragment del capiacutetol dedicat al pintor Joan Roca Fuster Obra -amb prograveleg de Lluiacutes Maicas-publicada dins la colmiddotleccioacute laquoMenjaventsraquo [nuacutem 47] per Ed Documenta Balear (Palma 2003)
[] Fou a mitjan anys seixanta quan Joan Roca Fuster irrompeacute en el moacuten de lart amb premis diversos i exposicions a Palma la Peniacutensula Londres els Estats Units Franccedila i Begravelgica La criacutetica meacutes afinada detectagrave en la seva obra el segell inconshyfusible dels creadors autegraventics Daquells qui creuen en allograve que fan Sarrengleragrave dentrada en el moviment de la nova figuracioacute creant amb els seus quadres uns clishymes i unes atmosferes de procedegravencies oniacuteriques poetitzades o literaturitzades fins a un cert punt al voltant de figures sempre condolgudes angoixades solitagraveries malenshyconioses entristides per una hiperestegravesia La crispacioacute de la sensibilitat etcegravetera Amb tegravecnica arrelada dins els fegravertils sembrats del barroquisme les imatges es detushyren estagravetiques Per immortalitzar-les el pintor vol que ens suggereixin un treball dintrospeccioacute malda per traslladar-nos la progravepia subjectivitat enriquida pel lirisme si no era ja tan personal Fa una pintura que actua a manera de metagravefora de lolor duna flor mortuograveria recuperada des del fons del pou dels records duna llunyana infagravencia Adolorida Aigua obscura i profunda
Les teles den Roca Fuster soacuten una font continua de suggeriments desordenats que en lenumeracioacute caogravetica dels seus continguts - gragravecies Dagravemaso Alonso - em fan rememorar roses marcides Dante Gabriele Rossetti i la Beata Beatrix una pagravegina de Carme Riera on es decreta lamor impossible versos de poetes romagraventics o simboshylistes que varen morir joves fregar de sedes i de guipurs randes de macetes lalfa-beguera al voltant de la Mare de Deacuteu dAgost les putes meacutes estilitzades de Boticelli
Jaume Pomar
Nuacutem 52 -11 egravepoca - Any IX SEsfffop
prosogravedia
ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy
des seves les hi posa cadascuacute
i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en
logos metaparadoxal diu
que vol dir comparegraveixer-hi per malshy
dar quegrave amb disgregacioacute persistent
corda lligada al
caramull de caixes d a ram i
de ferro encastades
a les de meacutes amunt
i embol icades amb un
teixit de sac exageradament
gruixut l api lament va ser hissat
i demagrave seragrave un altre dia
jac tan ci oacutes em pen yo rat
armadura sagrada de la sintaxi
retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave
de la defenestracioacute com a
contradiccions jeure a les totes
la sospita eacutes el rec borrombori i
nord privats d imatshy
ges de les fronteres dissecacioacute
d aquestes facilitats gragraveshy
cies a un estil fixacioacute
d esquena filada de malpensat
botiacute d un filibuster amb
prestigi altiacutessim
va morir
ben ennoblit
pel que fa a la sireshy
na escatxigada
de lasciacutevia i unes
senyoretes
que veacutenen i
remenen aixiacute
de costat
malament rai
l arrogagravencia
de la creu
de la moneda
Carles Hac Mor
(Inegravedits)
Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo
7
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
prosogravedia
ressuscita tot el fetitxisme superat vianshy
des seves les hi posa cadascuacute
i l accepcioacute recta hi ha parat forquilla en
logos metaparadoxal diu
que vol dir comparegraveixer-hi per malshy
dar quegrave amb disgregacioacute persistent
corda lligada al
caramull de caixes d a ram i
de ferro encastades
a les de meacutes amunt
i embol icades amb un
teixit de sac exageradament
gruixut l api lament va ser hissat
i demagrave seragrave un altre dia
jac tan ci oacutes em pen yo rat
armadura sagrada de la sintaxi
retroagravegores i agravegores ales ciutadagrave
de la defenestracioacute com a
contradiccions jeure a les totes
la sospita eacutes el rec borrombori i
nord privats d imatshy
ges de les fronteres dissecacioacute
d aquestes facilitats gragraveshy
cies a un estil fixacioacute
d esquena filada de malpensat
botiacute d un filibuster amb
prestigi altiacutessim
va morir
ben ennoblit
pel que fa a la sireshy
na escatxigada
de lasciacutevia i unes
senyoretes
que veacutenen i
remenen aixiacute
de costat
malament rai
l arrogagravencia
de la creu
de la moneda
Carles Hac Mor
(Inegravedits)
Escbp Nuacutem 52-H ipoca-AiumlPf IX ]uM bull Agoamp zmo
7
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Joan amp Pedroacute s AGITARI
ES TALLER
CANVI DOLI
ESPECIALISTES EN FRENS
CAgraveRREGUES DAIRE CONDICIONAT
POSTA A PUNT DE MOTOR
EQUILIBRATS IPNEMAgrave UTICS
FRENOgraveMETRE (ITV)
LI PASSAM LA ITV
SENSE CITA PREgraveVIA
Telegravefon i fax 971 75 53 65
Cl General Riera mim 28 baixos
07003 Palma
Servei de carretera 24 hores
telegravefon 971 47 15 38
www comercialmallorca com
I renta-cotxes
Al vostre servei sempre
- Neteja personalitzada i completa - Sistema ecologravegic i antiretxades
Ens trobareu a
AUTORENTAT Joan amp Pedroacute
Carrer Bartomeu Pou nuacutem 50 - 07003 Palma
telegravefon 971 - 75 53 65
Llibreria especialitzada en poesia
www llibreriasagitari com
Entri a la nostra web i conegui els serveis que posant a labast dels interessats en Poesia i Literatura
- Llistat per autors o tiacutetols - Llistat de novetats i
incorporacions ai nostre fons - Informacioacute telefogravenica
971 73 06 08 - Informacioacute i comandes per fax
971 28 33 88 - Informacioacute i comandes per
correu electrogravenic
xabrahamteleline es
Servei de venda amb lliurement contra reemborsament
Servei de recerca de tiacutetols de qualsevol especialitat
Carrer de Joan Miroacute 62 07015 Palma de Mallorca
Pagraverquing a 50 metres
I
Juliol - Agost zoio Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX fifscbp
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Pere Perelloacute fotografia Joan
Palma 2242010
salenguera EDITORIAL MOU
p e r e P e r e l l oacute i N o m d e d eacute u
p o l t r e ( s ) premi ciutat de palma Joan Alcover 2009
Eacute N G U E R A
laquomori]
RitlOUj
horses
coming in all directions
white shining siver studs with thev noses in flames
Patti Smilli
Apunts de poegravetica
Ninguacute no testimonia pel testimoni
Paul Celan
La violegravencia encapccedilala la bellesa
Agravengel Terron
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Obscura inquisicioacute
Al bell testimoni
De la llum
La paraula torturada
-No la tortuosa-
Sobre el poltre de tortura
De versificacioacute
No la paraula que diu
Aquest moacuten que el temps ja escriu
A la pell i a la memograveria
Ans la paraula que Es diu
Que sinscriu
Com a lagravembit de la llum
On tot esdeveacute visible
Tangible
I transformable
Recercant
La confessioacute
El poema esdeveacute
Violegravencia
Perquegrave el testimoni canti
La seva antiga raoacute
Pere Perelloacute i Nomdedeacuteu
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
V entrevista x Pau Vadell
Ester
Xargay
Sovint quan faig poemes megravetrics em ve al cap una tonada per cantar-los Ester Xargay fotografies Pau Vadel
Eacutes molt complicat demanar-te quegrave has publicat Aixiacute doncs quegrave et fa falta publicar
Doncs no eacutes gaire complicat
saber que he publicat tot plegat soacuten
uns quants llibres de poemes algushy
nes plaquettes i un munt de texts
sobre art esparsos en catagravelegs diaris
i revistes I pel que fa al que em falta
per publicar doncs espero que pugui
anar editant llibres de poemes com
he fet fins ara I val a dir que mashy
gradaria molt embrancar-me en fer
un llibre-joc electrogravenic interactiu en
la liacutenia del Salflorvatge -que es pot
llegir per les dues bandes- i del qual
vaig poder fer una petita versioacute elecshy
trogravenica simple que es pot penjar a
Internet Perograve el llibre que imagino
soacuten paraules majors ja que implica
treballar amb un programador inforshy
magravetic i un munt detcegraveteres com ara
els econogravemics que ho fan gairebeacute -
no perdem lesperanccedila- inabastable
Quin vincle hi ha entre la poeshysia i la vida
Doncs com que cada mot
expressa per si sol la seva represenshy
tacioacute linguumliacutestica del moacuten si verbalitshy
zem i conjuguem els mots aquests -
tal com indica el propi mot- implishy
cats en conjugar-se engendren l esshy
criptura de la vida
Fa temps que durant els recitals de poemes tambeacute cantes Ara sha posat de moda Es un pas posterior a la rapsogravedia
Siacute la Catalina Girona en diu xar-
gaiejarl El fet de cantar em ve de
petita de lescola de la Franccedila dels
anys 6070 on anava Un dels deures
que ens donaven era posar tonades
als poemes que estudiagravevem Sovint
quan faig poemes megravetrics em ve al
cap una tonada per cantar-los Al
comenccedilament els cantava a Carles
i ell em va insistir molt que els havia
de cantar en puacuteblic Daltra banda
reivindico el fet de que tothom sap i
pot cantar o entonar Abans es feia
molt I haig de dir que moltes vegashy
des al final dun recital mhan vinshy
gut a saludar persones que mho
confirmen -Siacute que eacutes cert aixograve que
tothom cantava I jo encara canto
fins i tot segons com quan vaig pel
carrer Em diuen
Juntament amb en Carles Hac
Mor heu potenciat un tipus de poeshysia que es veu poc en els circuits convencionals De quegrave va la cosa
Hem potenciat la poesia que ens
interessa diguem que eacutes una mena
de concepcioacute meacutes experimental de
la literatura Es una poesia que nega
el jo la representacioacute i el sentit per
tal de treure aquest llast al text i allishy
berar-lo de tota menes dimposta-
cions Aixograve suposa el fet de convershy
tir lescrit en un objecte linguumliacutestic
lautreamonianament textual El
sentit hi apareix com a recerca en
un proceacutes obert pel mateix acte d esshy
criptura meacutes que no pas com a punt
de partida o origen de lacte de creshy
acioacute Aixiacute eacutes com ho raona Ricard
Ripoll el traductor de Lautreacuteamont
al catalagrave
Heu portat aquesta poesia a molts llocs fora de Catalunya
Siacute hem anat a Franccedila Alemanya
Itagravelia i darrerament a Ucraiumlna perograve
cal dir que aquesta poesia sarrela en
la tradicioacute de les avantguardes que
ha donat fruit a molts corrents literashy
ris i moltes menes dexperimentashy
cions I el fet que aquiacute tingueacutessim la
juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX SEscbp
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
dictadura franquista fins ben entrats els anys setanta no
va deixar reeixir la petja de les avantguardes Tot i que
Joan Brossa i ben pocs meacutes siacute que ho van fer
Hi ha una avantguarda poegravetica en els Paiumlsos Catalans Es nomeacutes una ressonagravencia de la dels anys 60
Tal com planteges la pregunta suposo que quan dius avantguarda poegravetica vols dir experimentacioacute
Penso que cal insistir en que les avantguardes nomeacutes soacuten les dels segle passat el dadaisme i tot el que se n deriva fins a lart conceptual i el seu equivalent literari que seria el textualisme dels anys 60 i 70 I justament tocant a aixograve ara mateix mestic preparant una ponegravenshycia per a la presentacioacute del llibre La revolucioacute com a orishy
gen de lescriptura de Carles Hac Mor i lescriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolucioacute que acaba de publicar Jordi Marrugat un jove historiador de la liteshyratura que lencerta com ninguacute ho ha fet fins ara alhora de tractar la megravedula de lescriptura de Carles Hac Mor I justament en relacioacute al que et responc ara en Marrugat diu aixograve basant-se en un text d Hac Mor que ja ho posa sobre la taula
El concepte davantguarda implica eacutes clar que tothom avanccedila en el temps cap a una mateixa direccioacute Al davant daquest tothom hi ha un grup meacutes avanccedilat que eacutes l avantguarda Aquesta concepcioacute moderna del temps desapareix tot seguit despreacutes del textualisme ja no savanccedila endavant i per tant ja no hi ha avantguarda possible cadascuacute va a la seva cap laquoendavant o cap a un costat o cap enrereraquo i doncs poden haver-hi moltes avantguardes cosa que converteix en vacu el concepte davantguarda Aquesta eacutes una de les diferegravencies essenshycials entre la modernitat -quan encara hi havia grans relats generadors d una consciegravencia d egravepoca compartida-i la postmodernitat -quan shan diluiumlt nocions com esperit d egravepoca o consciegravencia d egravepoca vinculades a certs relats que permetien a la humanitat autorepresen-tar-se com un conjunt que avanccedilava unitagraveriament vers un futur daurat
La relacioacute de la poesia i de laudiovisual que fas estagrave relacionat amb la teva vida laboral
Si quan dius laboral vols dir crematiacutestica -o cremArtiacutestica- com li dic jo doncs no Costa molt perograve sempre he intentat viure treballant exclusivament amb el que minteressa i magrada El treball audiovisual fet lliurement tal i com jo el conreo mapassiona perquegrave ens obre les portes a un llenguatge de dimensioacute sinestegrave-sica que se suma al llenguatge purament literari Treballar en viacutedeo o en suport informagravetic permet a l esshycriptor de conjugar el text amb els llenguatges visual i sonor els quals requereixen unes altres eines de composhysicioacute i obliguen a dissenyar muntar tractar i programar entre moltes altres coses I dalguna manera el que
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
intento eacutes que tot plegat sumeixi la meva escriptura en
un enrenou de tegravecniques i destegravetiques progravepies daltres
camps immersioacute de la qual ben segur que no en sortireacute
il lesa sinoacute que en quedareacute tocada per sempre amb atacs
esquizofregravenics amb els quals espero poder descobrir tot
un altre plantejament de lobra
Creus que la poliacutetica cultural que es fa actualment eacutes ladequada
En relacioacute a aixograve tinc un poema que comenccedila aixiacute i
que em pot servir de resposta si meacutes no per evadir-la
La poliacutetica eacutes per lart el brogit del ciutadagrave a lestudi de
lartista dirigit a ocupar-se dallograve sentit al seu estudi ocushy
pat per convencions que preocupen la cultura que fa art
per compromiacutes contra lofensiva de la cultura que fa
inofensives les convencions de la poliacutetica que dirigeix la
cultura que compromet lartista i que ocupa el lloc de
lart a lestudi de lartista ( )
On eacutes el centre i on la perifegraveria
Sempre he pensat que aixograve del centre i la perifegraveria era
una mica com el discurs sobre el sexe dels agravengels Per
sort ara amb Internet aquesta discussioacute queda gairebeacute
obsoleta En el fons un es desplaccedila cap a on van els seus
interessos vitals siguin quines siguin les prioritats de
cadascuacute Quan vols alguna cosa de debograve ja ets al centre
daquesta
Quin dels projectes que has fet tha engrescat meacutes
Mapassiona i mobsessiona qualsevol cosa que
emprenc Hi poso en tot sempre el mateix grau d emshy
penta Es com si t hagueacutes de respondre quin dels meus
fills mest imo meacutes Tots conformen una famiacutelia I
diguem que luacuteltim arribat eacutes el que teacute meacutes atencions
Ara mateix minteressa molt treballar la imatge en direcshy
te i combinar-la mitjanccedilant una conneccioacute telemagravetica
amb altres espais simultanis eacutes com dotar les coses del
do dubiquiumltat
Aixograve de treballar sempre amb pintors
Siacute magrada de colmiddotlaborar amb muacutesics i amb artisshy
tes en general -que sovint no soacuten pintors- ho trobo molt
enriquidor Aixograve permet dendinsar-se en altres camps
que sempre eixamplen el teu propi llenguatge
Perquegrave els catalans sempre ens sentim menystin-guts
Crec que aixograve eacutes un togravepic Hi ha els catalans que se
senten menystinguts i els catalans que tenen coll avall
que ho tenen tot pagat vagin on vagin Jo particularment
no he sentit mai ni per un sol moment aquest menysshy
preu ni tant sols a Franccedila on he viscut com a filla d imshy
migrants catalans fins gairebeacute els divuit anys
En quins projectes treballes en aquests moments
Tinc diversos fronts oberts Pel que fa a llibres un canccediloner i un llibre de poemes que ara com ara eacutes diu El cos del text I pel que fa a lart doncs em porta de cap una obra que vull fer amb un robot aspiradora dashyquests rodons que netegen sols perograve no trobo la manera de tenir-ne un per poder fer la instalmiddotlacioacute de viacutedeo que tinc esbossada i que es diragrave No menys eacutes de meacutes parashyfrasejant -amb un joc pervers- el menys eacutes meacutes de Mies van der Rohe I tambeacute vaig al darrere de poder fer un recital audiovisual amb el do dubiquumlitat que t explishycava meacutes amunt bo i fusionant dos escenaris Un esceshynari podria ser a Palma per exemple i l altre a Barcelona Thi apuntes
Fet quan vulguis ho fem
Pau Vadell i Vallbona
Nuacutem 52 - SI egravepoca - Any IX Eschp
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
A D Eacute U TEMPS MODERNSI
THE END
t e m p s m o d e r n s t papers de cinema n
Catalina Aguiloacute Magdalena Aguiloacute Enric Alberic Miquel Alenyagrave Pere
Alberoacute Joan Andreu Ramon Bassa i Martiacuten Joan Bover Magdalena
Brotons Miquel Cardell Camilo J Cela Conde David Desola F J Diacuteaz
de Castro Pere Estelrich Joan Estrany Carles Cabrera Agravengela Coronado
Carles Fabregat Meritxell Farreacute Joan Ferrer Miserol Antoni Figuera Guillem
Fiol Xavier Flores Miquel S Font Josep Franco Ramon Freixas Rafel
Gallego Domegravenec Garcies Gabriel Genovart Elsa Gonzalez Hagravezael
Gonzalez Reynaldo Gonzalez Romagrave Gubern Joseacute Luis Gueacuterin Damiagrave
Huguet Francisco Jimeacutenez Xavier Jimeacutenez Eduardo Jordagrave Claudio
Klynhout Fernando Lara Miquel Loacutepez Crespi Joseacute Carlos Llop Xicu
Lluy Emili Manzano Jorge Martiacute Octavi Martiacute Ignacio Martiacuten Martiacute
Martorell Javier Matesanz JA Mendiola Fernando Merino Joseacute Enrique
Monterde Franciscagrave Niell Joan Obrador Antoni Oliver Jos Oliver Elena
Ortega Miquel Pasqual Senel Paz Sergio Pitol Antogravenia Pizagrave Sebastieacuten
Planas Jaume Pomar Juacutelia Pons Pere Antoni Pons Sergio Ramiacuterez Inaki
Revesado Ernest Riera Miquel Roca Toni Roca Josep C Romaguera
Josep J Rosselloacute Francesc M Rotger Jeroni Salom Jaume Salvagrave Fco
J Sagravechez Cuenca Joseacute Luis Sagravenchez Noriega Sebastiagrave Sansoacute Manel-
Claudi Santos Miquel Sbert Antoni Serra Antoni Maria Thomas Joseacute
Tirado Joan Tortellagrave Matiacuteas Valleacutes Jaume Vidal Jordi Vidal Luce Vigo
WObra Social SA NOSTRA Caiia oe Balears
T emps Moderns ha tancat les portes en la seva versioacute impresa Al llarg duna trajecshy
tograveria editorial de setze anys sota la direcshy
cioacute de Jaume Vidal shan publicat 158
nuacutemeros de Temps Moderns Papers de cinema revista
editada por laquoSa Nostraraquo En aquest periacuteode Temps
Moderns ha comptat amb quasi un centenar de colmiddotlaboshy
radors i entre tantes de signatures no hi mancaren les de
reconeguts criacutetics com Roman Gubern Enric Alberich
ni les daltres escriptors de projeccioacute internacional com
Reynaldo Gonzalez Sergio Pitol i Sergio Ramiacuterez
Jaume Vidal recordava que la publicacioacute va neacuteixer
lligada a les projeccions cinematogragravefiques setmanals
que es feien en el Centre de Cultura del carrer Concepcioacute
de Palma En el centre cultural de laquoSa Nostraraquo shan
pogut seguir interessants cicles dedicats als Lumieacutere
Chaplin Jean Vigo Ford Griffith Renoir Hawks i
Huston entre molts altres dedicats a grans directors del
setegrave art Vidal rememorava la bona acollida que tengueacute
aquella activitat cinematogragravefica per part del puacuteblic
jove que potser veia per primera vegada cinema clagravessic
en blanc i negre i per les persones meacutes grans que recorshy
daven aquelles pelmiddotliacutecules que havien vist en la seva
joventut i tambeacute per les de mitjana edat que podien
gaudir de la visioacute de films en una gran pantalla que tal
vegada nomeacutes havien pogut veure per televisioacute
Temps Moderns incloiumla articles de fons i algunes
segraveries monogragravefiques com les dedicades als comenccedilashy
ments de la induacutestria cinematogragravefica a Mallorca i compshy
tagrave amb algunes aportacions importants com -ho recorshydava Jaume Vidal- la de J A Mendiola el qual descoshybriacute lantiga pelmiddotliacutecula mallorquina El secreto de lapedri-
za I -ja en la darrera egravepoca- el cinema fet a lIlla ha ocupat bona part dels seus continguts Mallorca compta amb llaquoArxiu del So i de la Imatgeraquo perograve degut a la manca de pressupost no es pot dir que sigui una filmoshyteca en el sentit meacutes ampli del terme De fet quant a proshyjeccions Temps Moderns Papers de cinema ha exercit la funcioacute que meacutes tost correspondria a una filmoteca perograve -com afirmava Jaume Vidal- la salvaguarda del patrimoni la investigacioacute i la proteccioacute de la produccioacute cinematogragravefica progravepia els ha excedit De les vuit pagravegishynes inicials Temps Moderns havia arribat a ser una publicacioacute de setanta-quatre pagravegines amb un tiratge de 1500 exemplars en cada edicioacute que es distribuiumla per Mallorca i en les universitats catalanes i a Madrid Jaume Vidal -en una entrevista a la premsa local en quegrave agraiumla la colmiddotlaboracioacute de tots els que hi havien particishypat- comentava el recent tancament de la revista en forshymat paper i anunciava una nova etapa en quegrave -segons deia fidels al nom de la capccedilalera de la revista soptaragrave pel format digital- tambeacute manifestagrave que es sentia orgushylloacutes d haver mantingut luacutenica publicacioacute dedicada al cinema i feta en catalagrave que ha tengut tan llarga vida i que ha cobert una fructiacutefera etapa que ara es tanca amb el darrer nuacutemero (158) i leditorial (Mourir daimer) que posa final a una egravepoca i com es diu a la contraportada de Temps Moderns Papers de cinema eacutes T H E E N D
Nuacutem sectz -11 egravepoca - Any Juliol - Agost 2010 R
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
SUTZURA 25 L A BRUTOR INTERIOR
COM A QUALITAT ESTEgraveTICA DEL POEMA
SUTZURA 25 Miquel Agravengel Mas
mm
i V i bull bull
Adesiara la poesia
deu al poeta que un
esclat vital s hagi
traduiumlt en versos
on dipositar la brutor que ens
acompanya com un llast incogravemoshy
de de vegades per a tota una vida
Aquest eacutes el cas del poemari de
Miquel Agravengel Mas Sutzura 25
Latractiu del tiacutetol es basa en la
recerca de lexcelsitud del vocable
buscada intencionadament per part
del poeta car en aquesta recerca es
fonamenta el principi estegravetic de la
poesia El lector queda sorpregraves per
la combinacioacute de la paraula i el
nombre talment com si fos un desshy
cobriment una troballa legravexica que
ens introduiragrave a un moacuten nou el de
Miquel Agravengel Mas Els poemes de
tiacutetol breu i entenedor copsen la
mirada daquest mestre amb estushy
dis de doctorat en una demostracioacute
de moderna observacioacute del moacuten que ens envolta de
vegades sense sortir de la Mallorca turiacutestica on ens desshy
criu per exemple la sograverdida mort d un estranger al
poema Paco nom que doacutena el tiacutetol al poema recrea
una atmosfera agredolccedila car un suiumlcidi es produeix menshy
tre sona alegrament Paco de Lucia i el narrador confessa
Nomeacutes seacute que les almiddotlotes segueixen jugant a volei-
bor Tambeacute les histograveries personals en les quals hi apareishy
xen amics i familiars conformen el gruix del poemari
Poemes de calfred final com el que du per tiacutetol En
vena on el narrador sidentifica amb lamic desapareshy
gut amb luacutes de la primera persona Jo Martiacute Horts i
Fuster moriacute als trenta-tres anys Lesclat produiumlt per la
mort propera es transforma en leclosioacute del poema
Rafel el primer poemari de Sebastiagrave Alzamora tambeacute
sorgiacute d una situacioacute vital semblant el traspagraves dun amic
i lefecte (tambeacute a la criacutetica literagraveria) va ser que shavia
arribat a una sinceritat compositiva que fins i tot a hores
dara ha estat difiacutecil de superar fins i tot per part del
propi autor
Al marge que la motivacioacute en lescriptura sigui proshy
duiumlda per un fet vital (no oblidem que la literatura eacutes la
vida i a linversa) eacutes l autoexigegravencia de lautor que el
duragrave a caminar pels llindars de la qualitat del poema
Miquel Agravengel Mas en una peccedila de cagraverrega erogravetica notashy
ble narra Pots riure tot el que vulguis ja hi arribaragraves i
segurament si ets honest aniragraves a les meves l escripshy
tura honesta fa que el poema guanyi en intensitat i augshy
menti la seva tensioacute dramagravetica Creu essencial dir la
veritat i la veritat meacutes ancorada
perograve no hem doblidar que a la poeshy
sia moderna amb el pes de l hipograveshy
crita lector baudeleriagrave i la nocioacute de
poeta com a fingidor de Fernando
Pessoa l autor tambeacute es veuragrave oblishy
gat per militagravencia poegravetica a dir allograve
que eacutes ver perograve sense evidentshy
ment dir Vestricta veritat per
deixar una escletxa a la ficcioacute del
poema
A Carreteres secundagraveries un
tiacutetol que ens pot recordar On the
road de Keruack com a altres poeshy
mes hi apareix el cotxe a manera
de motiu poegravetic (Tres amics dins
un cotxe vaig cap al cotxe un
megane 1500d c i mirarendashy
vant controlar el cotxe un
Donett Zedel de 1908 un seat
panda) la carretera com a teloacute
de fons la vida com a trajecte
sempre la situacioacute de moviment la
fugida amb amics o sol El poeta crea un siacutembol que teacute
molt a veure amb una situacioacute escegravenica i temporal que
succeeix ragravepidament i de la que el protagonista no teacute el
control suficient sobre els aconteixements i tampoc
sobre la consciegravencia dels fets aixiacute el punt de vista del
narrador interveacute uacutenicament com a testimoni dels fets i
brinda al lector la possibilitat dinterpretar-los
Ja hem dit que lhonestedat encertadament tambeacute
forma part de la poegravetica que presenta Miquel Agravengel Mas
aquesta sinceritat queda palesa en les reflexions metali-
teragraveries tema marcadament posmodern Aixiacute ho enteshy
nem en axiomes tan contundents com Forces els poeshy
mes violes els poemes o a quan escric un poema em
trec abans que res tres espines de pus A meacutes l autor
expressa el seu criteri i deixa clara la seva poegravetica a
meacutes pes de brutor meacutes qualitat del poema I podem
relacionar aquesta brutor del poema amb el realisme brut
dautors com Roger Wolfe citat pel mateix poeta
Charles Bukowsky etcegravetera Els elements que ho ratifishy
quen soacuten el tiacutetol dOrina o reflexions com la seguumlent
quan cavil perquegrave pens el que pens percep lacte sim-
pliacutessim duna rata que esqueixa una bossa de fems o
feixos de rotunda veritat bruta
En definitiva Sutzura 25 eacutes un llibre on lautor s esshy
forccedila en presentar una realitat gens agradable perograve meacutes
propera a la veritat on se noculta una altra de meacutes proshy
funda i personal marcada pel tint obscur de la tragegravedia
on lautor exorcisa la brutor dels seus mals mitjanccedilant la
seva escriptura
Joan Cabalgante Guasp
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
M I Q U E L Agrave N G E L M A S M A S va neacuteixer el 19 de
maig de 1972 a Maria de la Salut (nord de Mallorca) eacutes Diplomat en Educacioacute Primagraveria i Llicenciat en Pedagogia i teacute estudis de doctorat Actualment treballa com a mestre deducacioacute terashypegraveutica en una escola Ha publicat nombrosos artishycles en revistes dedicades a leducacioacute (Guix Tresquarts Pissarra i Revista Iberoamericana de Educacioacuten) i eacutes coautor del llibre Programa de conducta social Una experiegravencia des de lescola (Palma 2008) i lautor de Sutzura 25 (publicat dins la colmiddotleccioacute laquoMagatzem Can Toniraquo nuacutemero 52 per Edicions Documenta Balear Palma 2010)
UN CA AL BALCOacute
Segurament el propietari el duragrave a passejar vint o trenta minuts
cada dia
Llavors li resten vint-i-tres hores i trenta minuts
per poder mirar la seva taula i el seu possible hoste
Na Maria la cambrera em du la pizza
Pizza Funghi Porcini
- Maria una mica de tabasco
bullk-k-k
PEUS
Forces els poemes violes els poemes
em va fer avinent la meva esposa
La meva regraveplica
En el dia de cada dia no hi ha temps per escriure Ara
eacutes temps de fer-ho
El meu ca lladra nespera els peus La veiumlna escorxa un
conill al corral
Mentides Excuses de mal pagador
Estic violant moltes coses
No nomeacutes els poemes
EN VENA
Tres amics dins un cotxe
Em vaig ficar el cotxe en vena
Els tres amb el cap fora
CANTAgraveVEM
EM DIVERTIEN
Vagraverem fer pana
Poemes de Sutzura 25 J o Martiacute Horts i Fuster moriacute als trenta-tres anys
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
LA POESIA CONTEMPORAgraveNIA A LES BALEARS (I)
Bon dia i bona hora
En primer lloc permeteu-me agrair ben de cor la
convidada per aquesta xerrada d avui sobre la poesia
meacutes recent i actual a casa nostra La Universitat de
Lleida i molt especialment el vostre professor Joan
Ramon Veny i Mesquida soacuten els que ho han fet possishy
ble i no tenc meacutes que paraules de gratitud i estima per
poder compart ir aquests instants amb tots vosaltres
El que voldria es contagiar-vos la meva passioacute per
la poesia perograve com sempre passa d una manera subshy
ject iva Sobretot intentareacute acostar-vos al batec de cada
poema i nomeacutes transcriureacute aquells versos que a mi
m agraden que em transmeten emocions i sentiments
diversos que ens dibuixen paisatges amb solcs als
sementers o el besar suau de les ones quan moren a la
platja Potser l uacutenic megraverit que puc esgrimir eacutes haver
llegit poes ia Soacutec lector addic te i re incident
Magradar ia per tant poder seduir-vos i enganxar-
vos a aquest goig de les paraules amb ritmes i rimes
als seus sons i al seu bessoacute
Per aixograve la meva exposicioacute intentaragrave ser mengiacutevo-
la entremesclant aquells versos que m han cridat l ashy
tencioacute -i que desig mostrar per fer coacuterrer la veu dels
nostres poetes- amb fragments explicatius de tendegravenshy
cies generacions poegravetiques o llibres i publicacions
que cal tenir-hi esment Tambeacute si ens atenem a l epiacuteshy
graf La poesia contemporagravenia a les Balears eacutes per
fugir una vegada meacutes de tota casta de centralismes
Possiblement si pretengueacutes parlar uacutenicament de la
poesia a Mallorca seria meacutes senzill per a mi i per
ventura meacutes ric amb matisos aprofundint d una
forma meacutes acurada i amb els registres i exemples que
tenc meacutes a magrave Perograve no vull deixar de parlar de la poeshy
sia que s ha fet i de la que es fa ara a les illes germashy
nes de Menorca i Eivissa Com veureu nomeacutes ressenshy
yarem les primeres espases a meacutes d introduir alguna
veu novella que encara no sabem ben beacute si en un futur
fruitaragrave
Comenccedilam amb Eivissa Potser el poeta eivissenc
per excelmiddotlegravencia sigui M Vil langoacutemez (19132002)
Dell s ha dit que Les coincidegravencies entre algunes
caracteriacutestiques de lEscola Mallorquina i la poesia
de Villangoacutemez -com la temagravetica paisatgiacutestica la pulshy
critud linguumliacutestica i la preocupacioacute formal- han donat
peu a alguns criacutetics a adscriure el nostre poeta a lesshy
mentada Escola Es possible que aquelles caracteriacutesshy
tiques tinguin utilitat a lhora destablir les diferegravenshy
cies entre lactitud fundacional de lEscola
Mallorquina enfront dels poetes modernistes coetanis
en els quals predominen les preocupacions existenshy
cials o socials i la despreocupacioacute per la llengua i la
forma En canvi no semblen criteris vagravelids per a clashy
rificar la posicioacute descriptors com Villangoacutemez forshy
mats literagraveriament bastant despreacutes del triomf de lesshy
tegravetica noucentista (1) El 1989 rep el Premi d Honor
de les Lletres Catalanes i el 9 1 l editorial Co lumna
publica en tres volums les Obres Completes Versions
de poesia Del 1949 quan surt al carrer Elegies i paishy
satges dins el poema Canccediloacute de vesprada vegem-ne la
forccedila i la bellesa d aquest vers Voler limpossible
ens cal i no que mori el desig que -com a ressenya
curiosa- cal esmentar que el linguumlista Cosme Aguiloacute
amic de la famiacutelia Veny-Mesquida teacute gravats aquests
mateixos mots de Vil langoacutemez a la faccedilana de ca seva
alccedilada amb pedra de Santanyiacute Lobra de Vil langoacutemez
eacutes fecunda i no podem detallar-la fil per randa com
voldriacuteem De la seva aportacioacute assaborim l alegrave medishy
terrani i illenc quan escriu i entre ribera i ribera
amb un rosari partit dillots que treuen el pit resta
la mar presonera
Jean Serra nascut a l Alger el 1952 fill de pares
eivissencs exiliats eacutes un poeta d Eivissa amb tots els
drets No fareacute l exercici d enumerar la llarga trencafi-
la de les obres publicades per cada autor que citareacute
nomeacutes en veurem algunes De Serra del llibre Oberta
riba el tiacutetol sorgeix d un vers del mestre Vil langoacutemez
Com anomenar lombra des de loberta riba en
llegirem un fragment perograve abans recordem que
lombra eacutes la mort i la riba eacutes la vida(2)
Com degraveiem en feim un tast de Meditacioacute -en prosa
poegravetica- Es aquest Tanmateix m hauria agradat no
haver hagut de guerrejar No mhan complagut les
victograveries Ans el contrari he comptat amb tristesa les
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX 1 -
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
baixes i pegraverdues Mai no he humiliat als venccediluts
iQuin dret tenim a imposar els nostres costums i les
nostres lleis a altres pobles Als germagravenics els diem
bagraverbars nomeacutes perquegrave soacuten diferents No eacuterem
tambeacute nosaltres pagesos incultes abans daprendre
de Gregravecia
Tenia la idea de citar els poetes de manera cronoshy
logravegica partint de la seva data de naixenccedila i j a de bon
comenccedilament he romput aquest ordre per treure la
saga dels Mariacute tots a la vegada Desconec si tenen
parentiu entre ells perquegrave el seu primer llinatge eacutes
molt usual a Eivissa Aixiacute idograve hem de ressenyar
Antoni Mariacute (1944) Josep Mariacute (1948) Isidor Mariacute
(del 49) i Manel Mariacute (1975) Si parlam dIsidor s ha
de dir que de ben jove fou membre del grup musical
U C mostragrave les canccedilons tradicionals de lilla d Eivissa
i musicagrave poemes dels autors meacutes propers En el seu llishy
bre Enjogassats i dispersos (3) clou amb l apartat
Pansiments i penjaments (perquegrave com diu l autor
HO tenc la gosadia danomenar-los pensaments)
Veiem-ne aquest escandall
BODEGOacute
El sol eacutes un pa de pagegraves daurat
La lluna un formatge tendre
CONSOL
Lavantatge duna nit molt fosca
eacutes que ni tadones que hi ha nuacutevols
MONARQUIA
La meva sang blava eacutes la mar
Tancam el capiacutetol dels Mariacute amb en Manel ha
obtingut el Premi Miquel Agravengel Riera (1998) el
Premi Mallorca de Poesia 2005 i el Ciutat de Palma
Joan Alcover 2007 En aquest darrer l obra es titula
El Tagravelem i l autor ens apropa a un moacuten que rebutja
no perquegrave no lentengui sinoacute justament perquegrave lenshy
teacuten massa beacute (4)
Un altre punt a tenir en compte soacuten les edicions (en
paper i en agraveudio) que duu endavant la Fundacioacute A C A
(Agraverea de Creacioacute Acuacutestica) de Buacuteger (Mallorca) amb
l anual ll iurament del Solstici destiu que encetagrave el
1997 i encara continuen En un principi es dedicava
als joves poetes de les Illes Balears per a posteriorshy
ment abraccedilar als dels Paiumlsos Catalans Aquest apartat
potser interessi al vostre professor Joan Ramon Veny
i al seu colmiddot lega Jordi Male pel seu -i nostre i de tots-
Corpus Literari Digital que porten endavant amb
l laquoAula Magraverius Torresraquo perquegrave la fundacioacute A C A teacute la
colmiddotleccioacute Veu de Poeta que porta enregistrats a poetes
consagrats com el j a esmentat Mariagrave Villangoacutemez i
altres poetes mallorquins com Antoni Vidal Ferrando
Miquel Loacutepez Crespiacute o Biel Mesquida encara que
SLmiddotchp
aquest darrer nasqueacute circumstancialment a Castelloacute
de la Plana
Hauriacuteem d esmentar aixiacute mateix per cloure amb
els poetes eivissencs a Bartomeu Ribes Guasch el
qual hi neix l any 1959 i teacute varis llibres publicats
Guardonat amb el premi Vila de Martorell (2006) pel
recull Liacutenia de flotacioacute Es colmiddot laborador habitual de la
revista SEsclop Quadern cultural una publicacioacute de la
que en parlarem despreacutes
4e k
Abans d apropar-nos als poetes menorquins calshy
dria analitzar uns punts bagravesics perograve tambeacute alhora
necessaris Aixiacute idograve La poesia de les Balears malgrat
la precarietat i la minoritzacioacute a quegrave la llengua catashy
lana ha estat sotmesa a les nostres Illes ha estat
durant molt de temps la punta de llanccedila de la nostra
cultura i de les nostres lletres Aixiacute mateix ha esdeshy
vingut el gegravenere literari meacutes innovador i el meacutes pershy
meable als canvis i a lexperimentacioacute aquell en quegrave
shan assajat les provatures formals i temagravetiques meacutes
avanccedilades Hem dafegir-hi unes consideracions per
ampliar el que degraveiem ara Dues liacutenies estegravetiques conshy
tribuiumlren a la modernitzacioacute de la poesia de les
Balears Per un costat des dels inicis dels anys 50 el
conreu per part del grup de postguerra duna poesia
que pren com a model principal la generacioacute casteshy
llana del 27 tendra la seva continuiumltat durant els anys
60 i fins el 70 No sols seguiran aquest model els poeshy
tes dels anys 50 sinoacute que en bona mesura molts dels
autors meacutes joves tambeacute continuaran aquesta liacutenia
Per un altre costat laparicioacute del realisme histograveric de
la literatura compromesa contribuiragrave a precipitar la
desaparicioacute de lEscola Mallorquina La poesia metashy
fograverica i la poesia realista malgrat eacutesser en principi
antagograveniques coexistiran uns anys i fins i tot en uns
mateixos autors (5)
El nostre viatge poegravetic ens porta ara desplegant
veles -i amb lajut dels vents- fins a Ciutadella on
neix el 1952 Joan Francesc Loacutepez Casasnovas proshy
fessor de Llengua i Literatura i amb una considerable
tasca poliacutetica Ha publicat mitja dotzena de llibres de
poesia i eacutes tambeacute impulsor de la colmiddotleccioacute menorshy
quina laquoXibauraquo Dos anys despreacutes el 54 neix a Alaior
Pere Gomila del que ara en veim uns versos Es pershy
sistent la fosca com una estranya nosa com un
malson llarguiacutessim Es profunda la soledat com la
grapa feridora dun desamor irogravenic Soacuten agres les
paraules eixides de tantes boques el renec i les-
Juliacuteuumll - AgUacuteSt 2M0 Nuacutem 52 - egravepoca - Any flX
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
carni Eacutes difiacutecil la histograveria compresa en nosaltres
com una saviesa inabastable Soacuten rares les canshy
ccedilons i rar el bes amable luacuteltim repograves i lagravenim
Els versos continuen perograve hem d escapccedilar per parshy
lar de meacutes poetes en aquest cas de Ponccedil Pons (1954)
l autor menorquiacute meacutes guardonat i del que recordam el
seu escriviure mot que neix de la seva ploma per
lligar viure i escriure perquegrave l un i l altre com el resshy
pirar soacuten funcions elementals per a l escriptor Dels
premis obtinguts cal esmentar entre d al tres el Ciutat
de Palma amb el recull On sacaba el sender Jocs
Florals de Barcelona i Premi de la Criacutetica amb
Estigma el Carles Riba amb Salobre el Premi Alfons
el Magnagravenim amb Pessoanes o Nura premi Ramon
Llull de les Illes Balears i Premi de la Criacutetica 2007 a
meacutes de novelmiddotles t raduccions i fins i tot una recent
incursioacute al teatre (Lokus) De Nura assaborim unes
mostres agafades d aquiacute i d enllagrave sense cap ordre en
concret
La bondat i el perdoacute seacute que ens poden fer lliures
Crec que Deacuteu meacutes que encens el que vol eacutes justiacutecia
Les gavines silents espicassen metagravefores
Larenal es va omplint desquelets blancs de versos
Els meacutes grans pensaments encoratgen la vida
La millor teoria ha estat sempre la pragravectica
La tria podria continuar perquegrave l anyada eacutes abunshy
dant i de bon gra Com hem vist la temagravetica eacutes divershy
sa i de calat Els mots a meacutes de bells ens poden
ensenyar a pensar i a destriar camins Podem cloure
el tast amb aquest altre vers magniacutefic de Ponccedil Pons
Som allograve que llegim i tenim el que dam
De Menorca hem de mencionar Damiagrave Borragraves
(Maoacute 1957) i Francesc Florit i Nin (Ciutadella
1960) perograve abans volem citar 2002 una antologia de
joves poetes menorquins dels laquoQuaderns Xibauraquo i
que aquella edicioacute seleccioacute i prograveleg fou a cura d Agravenshy
gel Mifsud Ciscar i del j a ressenyat Joan Francesc
Loacutepez Casasnovas en la que hi t robam un grapat de
joves que ara deuen tenir una trentena d anys Del ls
Oacutescar Bagur Pau Janer i Biel Pons Pons inclosos
tambeacute a part d aquest nuacutem 10 de laquoXibauraquo als exemshy
plars de Solstici dEstiu de la Fundacioacute A C A que j a
haviacuteem esmentat Els altres integrants d aques ta antoshy
logia menorquina soacuten Guillem Alfocea Joel Bagur
Sergi Cleofeacute Clara Elorduy Siacutelvia Pons i Tomeu
Truyol
El jovent potser teacute les emocions meacutes arran de pell
Els qui anam sumant anys -massa de pressa- probashy
blement j a no tenim les alegries ni les tristors tan pro-
1 0 d e m a r ccedil d e 2 0 1 0 a T e s 1 7 O O h
U N I V E R S I T A T D E L L E I D A
Edifici del Rectorat - Placcedila de Viacutector SiuranaTT mdash Departament de Filologia Catalana i Comunicacioacute
S e m i n a r i A c a d egrave m i c (Aula 2 2 8 )
- ^ uuml i J i gt i i ^ ^ ^ ^ t t ^ ^ ~ t y uacute - CTVm v m raquo mdash gt-i- Grup dc Recerca
fundes El pas del temps posa una pagravetina encara que
j o em rebel Aixograve vos ho deia perquegrave ara veurem dos
breus poemes un de simpagravetic i divertit mentre que
l altre eacutes ben beacute romagraventic El primer eacutes de Siacutelvia Pons
titulat Poetes fantasma Es aquest Caminaven al
ritme de New York New York perquegrave feien versos i
els vam descobrir Ara caminen amb el cul estret al
ritme duna marxa El segon eacutes d Oscar Bagur i diu
aixiacute Quan plou de nit a la mar quan la mar plora de
nit les teves besades veacutenen i se n van i tornen i
patroacute del vaixell del desig solc la mar amb estels a
popa i a dalt
Joan Pomar Mir
Ponegravencia llegida a la Universitat de Lleida (10-111-2010)
Notes bibliogragravefiques
(I) Paraula de Poeta laquoColmiddotleccioacute Poetes Essencialsraquo nuacutem 15 -
M A R I Agrave VILLANGOacuteMEZ LLOBET - del prograveleg Lobra de Mariagrave
Villangoacutemez - signat per ISIDOK M A R Iacute (editat per la Conselleria
dEducacioacute i Cultura - Govern de les Illes Balears) 2001 (2)
Oberta Riba de JEAN SERRA - Poesia10 - Lleonard Muntaner Ed
2003 (3) Enjogassats i dispersos d I s i n o R M A R Iacute - Publicacions
de lAcadegravemia Can Sifre laquoColmiddotleccioacute lArgenteraraquo 2008 (4) El
tagravelem de M A N E L M A R Iacute Editorial Moll laquoColmiddotleccioacute Balengueraraquo
nuacutem 142 2008 (5) La poesia a les Balears al final del milmiddotlenni
antologia poegravetica a cura de PERE ROSSELLOacute BOVER - Edicions
Documenta Balear - laquoColmiddotleccioacute Magatzem Can Toniraquo 14 2003
Juliol - Agost 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEscbp
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
1101
No eacutes una quumlestioacute de fe sinoacute de gregarisme de sentir-nos
Embolcallats per l horda que ens remolca i protegeix No
Es quumlestioacute de parlar d una persona uacutenica i irrepetible encara
Que abans de ser Papa sha de ser un zigot no
Es tracta demmirallar-nos en el Dirigent el que ens mena cap
A la pastura o el corral el Tiragrave generoacutes i esclau
Del nostre beacute de caps de ramat destinats a lescorxador Es
Tracta de sentir-nos precisament destinats a alguna cosa de
Formar part d un cabaloacutes corrent que va cap a alguna part
Passant ara per aquiacute Cada vegada que es mor un Papa
Un Dictador un President una Princesa o una
Desgraciada gran Actriu tenim a l abast una altra fita
Irrebatible per a la nostra erragravetica desarrelada successioacute
De saludables i terribles estones de vacuumliacutetat
De la l a part de Deep bllie
26
BERNAT MUNAR
D e e p b l u E
V EL TALL )
Quegrave hi tenen a veure aquiacute ni el context ni El punt de vista quan el que passa afecta una Persona uacutenica una uacutenica persona A mitjan Dels seixanta sonaven molt lluny el we shall overcome i el Blowing in the wind i se sentia molt lluny lolor De socarrat del napalm i aquiacute els dies eren meacutes blaus I profunds del que mai no tomaran a ser Sa Catalana
Curra i mengiacutevola corria per la voravia en Negligeacute darrere el primer menut el cridava Amb un falset com de mogravebil -Juan Francisco nene Ninguacute No se la prenia gaire seriosament Se separagrave de l home un voluminoacutes I flonjo oficinista de banca -que moriacute prest amb una Bossa de la compra a cada magrave Del primogegravenit ronda encara la vaga Figura d un jove esprimatxat i llargarut amb Barba clara que es va desintoxicar per decisioacute progravepia Definitivament als vint-i-tres La segona Filla amb un impressionant danegraves negre Voltant per allagrave intentava vendre el pis pudent On es refugiagrave el seu pare I encara queda un tercer fill Sa
Catalana eacutes ben malviva l han vist fa poc tancant la processoacute Del Divendres Sant taralmiddotlejant la marxa fuacutenebre darrere La banda municipal Sol assistir tambeacute als concerts patrocinats Per l ajuntament on la senten esgargamellar-se cridant
El Tall editorial Mallorca I ed abril 2010 Meacutes fort que el cor de torn Per la blogosfera circulen molt diverses
Coberta i ilmiddotlustracions dAliacutecia Llabreacutes Opinions sobre we shall overcome alguacute ja Prograveleg de Jeroni Salom En diu laquoaquesta cansada canccediloacuteraquo
Bernat Munar
De la segona part del llibre titulada
Suicidis i altres resurreccions ig
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
ENTRE EL DOLOR I LA LLUM
Voldria agrair al professor i poeta Diego
Sabiote que mhagi confiat la presentacioacute
del llibre de poemes iumlnfantaragrave la nit Que
un professor encomani la presentacioacute a
un alumne diu molt de la seva generositat Com a proshy
fessor teacute una qualitat meravellosa la de lacolliment
sap aturar-se pels passadissos de la Universitat i interesshy
sar-se per la trajectograveria de l alumne dit amb poques
paraules sap fer cas estar atent a leacutesser humagrave que veu
en cada alumne nou Tot plegat diu que ens trobam
davant un poeta de grandiacutessima qualitat humana I qui el
coneix sap que la seva poesia traspua la bondat exquisishy
da del mateix poeta En Diego Sabiote tot eacutes autegraventic
persona professor poeta
Daltra banda centrant-nos en el poemari vull desshy
tacar-ne uns punts la impressioacute fabulosa del llibre amb
la fotografia magniacutefica de Formentor de Lleonard
Muntaner Un Formentor que no cal dir-ho eacutes el referent
literari al que Diego Sabiote ha volgut agermanar-se El
tiacutetol molt bell del llibre iumlnfantaragrave la nit La noche encin-
ta Quegrave pot infantar la nit ens demanarem Veurem com
eacutes la llum la claredat l esperanccedila dun nou dia on els
conflictes es resolguin En aquesta aposta de futur del
tiacutetol hi ha moltes de les claus de la poesia de Diego
Sabiote
Pensam que es podria fer un estudi de la seva obra
partint nomeacutes dels seus tiacutetols pel significat que porten
Recordau-ne alguns La otra voz La cancioacuten de las ori-
llas Los hijos de ninguacuten tiempo La lituacutergia de los pagraveja-
ros La hora de la brisa i tants daltres Hi ha la lluita
entre la claror i la fosca la veu que sempre eacutes una altra
perquegrave eacutes meacutes fonda hi ha el desig de contemplar el vol
dels ocells i daturar-se en els petits elements de la natushy
ra per aprendre els secrets de la vida hi ha en definitishy
va una indagacioacute entorn del dolor del moacuten un cant a la
bellesa i la recerca de Deacuteu com a referent final
La traduccioacute de Nicolau Dols eacutes excelmiddotlent daltiacutessishy
ma elegagravencia i capaccedil de recrear el poema per fer que la
versioacute catalana prengui la seva progravepia volada Vegeu
aquest exemple en el poema Eco La cancioacuten del grillo
no se pierde en la noche su eco brilla en la htz de las
estrellas En la traduccioacute Dols diu El cant del grill dins
la nit no es desfagrave eacutes un eco que brilla en la llum dels
estels La seva traduccioacute ens ofereix musicalitat i ritmes
nous i savis
1 el prograveleg de Daniel Capoacute eacutes profund i bell i duu per
tiacutetol Linoblidable Mereix ser rellegit moltes vegades
recorda entre daltres punts i de manera encertada la
importagravencia que teacute el pensament d E Leacutevinas en lobra
de Diego Sabiote i la seva defensa del rostre de laltre
del desvalgut de lorfe i comunica que lhome existeix
perquegrave eacutes inoblidable per a Deacuteu malgrat es doni una
debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar
linoblidable I quan parla de la rellevagravencia de l amor
en l obra del poeta tambeacute ens diragrave que Leco de lamor
eacutes la gratitud
La dedicatograveria del llibre va endreccedilada a Alexandre Manuel al precioacutes neacutet del poeta el qual eacutes el protagoshynista principal dalguns dels poemes I del poema clau que tanca el llibre Aixiacute tot el poemari esdeveacute un cant a la vida a la vida que comenccedila i que es comunica a trashyveacutes de les vivegravencies del poeta Una vida i una altra queshyden entrellaccedilades per un intercanvi dafectes fondiacutessim Escoltau els versos seguumlents que emocionat adreccedila al seu neacutet Amb la teva la meva veu unides donaran nom i
vida a moltes coses que jo no he dit mai perograve les he
creat amb les mans maldestres amb tu per sempre resshy
taran cantant
Giuseppe Conte un dels poetes italians vius meacutes interessants diu Jo estic animat pel meacutes humil dels
propogravesits salvar allograve que hi ha dhumagrave a lhome allograve
que hi ha de diviacute a lunivers sencer i el llenguatge eacutes luacute-
nic mitjagrave que tinc per fer-ho Diego Sabiote fa el mateix i si obrim la mirada vers el paisatge concret del llibre podem contemplar-hi tres grans parts el dolor del moacuten el cant a la bellesa i el diagraveleg amb Deacuteu A meacutes hi trobam dos punts fonamentals la predileccioacute egravetica i l eleccioacute estegravetica Comencem per la segona en tota l obra de Sabiote hi ha una preferegravencia estegravetica la claredat comushynicativa Diego vol que el lector sigui co-partiacutecep del que diu per aixograve garbella molt beacute els seus continguts dotant-los de nuesa expressiva Fuig de qualsevol barroshyquisme i les paraules meacutes emprades soacuten les meacutes propeshyres a la parla quotidiana Ell mateix recomana a tot poeta que no maltracti al lector aixiacute ens comenta Poeta
no maltractis el lector Que el jou sigui suau i lleushy
gera la cagraverrega Els poemes soacuten entenedors Tambeacute ho demostra en leleccioacute del haikuacutes la composicioacute poegravetica japonesa caracteritzada per la brevetat concisioacute i intenshysitat Per tot plegat ve a dir-nos que el poeta no ha de capbussar-se per viaranys obscurs quan el que es pot dir teacute a labast caminois netejats La comprensioacute ha d ashycompanyar al lector a cada passa
Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Diego Sabiote
Infantaragrave la nit
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Traduccioacute de Nicolau Dols Prograveleg de Daniel Capoacute Coberta Formentor foto de Lleonard Muntaner
Com Umberto Saba poeta italiagrave del primer terccedil del
XX torna usar mots habituals que semblen nous com si
cap poeta els hagueacutes usat mai Aixiacute apareixen de bell nou
paraules com cor rosa agravenima terra
Un segon element a meacutes de la claredat eacutes l opcioacute
per la petitesa La preferegravencia pel petit en Diego Sabiote
teacute arrels franciscanes Daquiacute que no teacute cap problema en
quegrave el protagonista sigui un gorrioacute un grill o una fulla
digual manera que pel poeta franciscagrave Jacopone da Todi
ho era una modesta abella Diego tracta els elements de
la natura amb la mateixa delicadesa de Sant Francesc
que saturava pels camins a retirar els caragols per evitar
que els trepitjassin Cal insistir en quegrave l enorme interegraves
per la petitesa sempre vol representar molt meacutes I en la
liacutenia daquest poeta aixiacute mateix enalteix la universalitat
a partir dels elements meacutes insignificants Igual que el
poeta italiagrave que en el gemec duna cabra intuiumla tot el
dolor del moacuten Diego Sabiote -en una flor tallada d un
cop de magrave sense explicacioacute- veu tot allograve que es perd per
la insensibilitat incontrolada dels eacutessers humans hi veu
la dificultat que representa crear i la facilitat amb quegrave es
poden destruir les coses creades En els seus versos se
sembla a qualcuacute que ha recollit la flor tallada del camiacute i
mira al cel demanant explicacioacute com aquells primers
filogravesofs que no saturaven dobservar les estrelles
Presenta tota una exposicioacute de motius la fragilitat de tot
de nosaltres mateixos ens obliga a cercar suports ferms
La vida sempre eacutes fragravegil i per aixograve cal alccedilar la mirada
vers horitzons meacutes segurs No ens hem de quedar empeshy
rograve nomeacutes en l element petit sinoacute que hem de percebre
tambeacute la universalitat que porta Diego a meacutes de poeta
eacutes filogravesof Perquegrave ha tocat amb les seves mans les pedres
i ha respirat la seva pols la seva veu eacutes autegraventica sinceshy
ra lleugera com una fulla que el vent aixeca i la deixa
reposar en un brollador daigua cristalmiddotlina A meacutes a meacutes
el seu lector trobaragrave indefugible una preocupacioacute egravetica i
una aspiracioacute vers el sagrat Diego parla de Deacuteu fins i tot
quan no parla de Deacuteu En els seus versos sap que el camiacute
vers el sagrat l aspiracioacute cap a laltura que inunda la
totalitat de la seva poesia nomeacutes es pot fer si abans ens
aturam tambeacute davant el dolor del moacuten Es el que ell fa en
poemes com Agravefrica Sudan Holocaust a plena llum del
tot memorable al Tsunami dIndonegravesia i tants daltres on
intenta mostrar el patiment amb nuesa sense abillaments
innecessaris Tractam de demostrar que aquesta preocushy
pacioacute egravetica eacutes a dir aquest capficament insistent per la
justiacutecia per la sort del degravebils eacutes el que enllaccedila la seva
obra amb lespiritualitat No eacutes una espiritualitat que
fuig del moacuten sinoacute precisament perquegrave coneix el moacuten hi
injecta tota la seva forccedila esperanccedilada La seva poesia eacutes
especialment fonda perquegrave eacutes humanament sagravevia A parshy
tir daquiacute idograve la llum cobra sentit les agravensies espirituals
poden arrelar dins la vida de les persones Per aixograve
Diego Sabiote fuig de parlar de si mateix i es centra en
lunivers que lenvolta Lluita per establir un lligam de
bondat que curi les nafres del moacuten I emmarca molts dels
seus versos en una mena de diagraveleg entre les disciplines
que han segellat la seva trajectograveria intelmiddotlectual filosofia
i teologia Els filogravesofs tenen veu per mitjagrave d un poeta-
filogravesof que parla de Deacuteu amb finesa Ens filtra el pensashy
ment de Sant Agustiacute quan ens adverteix que eacutes prioritari
seguir la magravexima Estima i fes el que vulguis
I acabam en aquest poemari el lector trobaragrave alens
de bondat un bagravelsam dun silenci viscut com esperanccedila
No es estrany que el nostre poeta es fixagraves en un poema
primordial de Giacomo Leopardi passem solitario
Locell de Leopardi contemplava entotsolat la vida des
d una torre perograve anhelava participar de la vida no sols
viure allunyat de les emocions Diego ens diu participa
de la vida contempla la bellesa com un impuls cap el beacute
que pots oferir compregraven el dolor del moacuten i tracta de
curar-lo no et conformis en viure en la indiferegravencia pershy
quegrave hi ha molt per fer
Llegiu la transparegravencia dels seus versos i trobareu
paraules plenes de coratge i un cor inquiet que mentre
cerca Deacuteu lestima en els altres Llegiu Infantaragrave la nit
de Diego Sabiote us ajudaragrave de bon de veres a estimar
la bellesa i la veritat a lhora a ser meacutes savis i a creacuteixer
en esperanccedila
Lluiacutes Servera Sitjar
(Paraules de presentacioacute de Lluiacutes Servera Sitjar del poemari
Infantaragrave la nit La noche encinta de Diego Sabiote en el
Centre de Cultura laquoSa Nostraraquo el dia 25 de maig d enguany)
SEscbp Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX juliol - Agost imo
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
ANDREU VIDAL (1959-1998)
Vaig conegraveixer Andreu Vidal arran de la publicacioacute del seu primer llibre Xicriaini Nit de Portes Cremades Daquest poemari me n havia parlat
abans el pintor Ramon Canet qui -en companyia de Joan
Mas i Vives- havia detectat en un alumne de formacioacute
professional amb actituds poc participatives l embrioacute
dun bon poeta Per subscripcioacute popular entre els alumshy
nes del colmiddotlegi Sant Josep Obrer li varen publicar el llishy
bre a la impremta dun amic Lautor tenia disset anys
quan el llibre va veure la llum Era lany 1977
El llibre em va interessar era irregular perograve indubshy
tablement tenia una forccedila enorme Vaig conegraveixer lautor
crec que per mediacioacute de Ramon Canet a la llibreria de
poesia laquoCavall Verdraquo regentada per l amic i poeta Rafel
Jaume El seu interegraves per la poesia era total com tambeacute
ho era el meu Aixiacute vagraverem debatre moltes coses durant
molts anys
Junts fegraveiem lectures conjuntes de poetes de diverses
literatures Jo li deixava llibres meus que sempre em torshy
nava Aixiacute vagraverem llegir Trakl Celan els expressionistes
alemanys Ell em parlava de Mircea Eliade de lalquiacuteshy
mia psicologravegica de Jung i daltres autors de la mateixa
liacutenia com Cirlot
Jo vaig publicar laquoBlanc d Ouraquo -manuscritaimpresa
i de confeccioacute manual i sense correccioacute derrates- revisshy
ta en la que ell colmiddotlaboragrave Per a la colmiddotleccioacute deplaquet-
tes que ell va inaugurar amb Aixall Hiacutectic amb els seus
preciosos dibuixos on es vislumbrava una musa sense
cap li vaig suggerir el tiacutetol de laquoLa Musa Decapitadaraquo
Despreacutes vagraverem crear la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo entre tots
dos ja que en aquells moments era molt difiacutecil publicar
en llengua catalana especialment per als autors joves
Primer amb un anagrama dAndreu Terrades que represhy
sentava un cograveccix i posteriorment amb el dibuix dun
llibre obert dissenyat per Miquel Barceloacute Ambdoacutes eren
amics nostres i companys dinspiracions etiacuteliques en
tuguris com el Black Sheep El contacte entre Andreu i jo
es veia facilitat pel fet que eacuterem veiumlnats Viviacuteem pels
tombants del mercat de la Placcedila Pere Garau i ens vegraveiem
Juliol - AgOSt 2M0
cada dia per prendre el cafegrave despreacutes de dinar al bar Jumbo Tot ha canviat Ara aquesta cafeteria la regenta una parella de xinesos
Andreu tenia una enorme timidesa introversioacute que de vegades el feia semblar dur o agressiu a qui no el coneixia beacute Aquella cuirassa amagava una enorme tenshydresa interior La nostra amistat mai no fou fagravecil Jo aspi-
1 ANDREU VIDAL I SASTRE
rava a ser professor duniversitat de Quiacutemica Inorgagravenica
i ell mai no va voler acabar el tercer i darrer curs de delishy
neant perquegrave havia de danar a lInstitut Politegravecnic
Andreu odiava els docents i qualsevol estructura de
poder El poder sempre lacerava la seva pell psicologravegica
amb una severitat que a mi em sorprenia Li encantava
posar-ho tot en quumlestioacute era un magniacutefic polemista a
vegades defensava la idea contragraveria que representava pel
pur plaer de la discussioacute i de la paraula
Aixiacute mateix tenia una enorme capacitat de concenshy
tracioacute Es pot comprovar en qualsevol dels seus dibuishy
xos fins i tot els professionals com a delineant o en la
meticulositat del disseny i l edicioacute dels llibres de
laquoTafalraquo Ell era qui anava preferentment a la impremta
Tenia tambeacute una enorme capacitat verbal curiosament
aixograve debilitava els seus poemes Al Jumbo i altres bars
com La Gagravebia de Santiago Carbonell on vagraverem manteshy
nir una tertuacutelia jo sempre li reprenia luacutes dimatges i de
versos innecessaris ell els defensava a mort A partir del
1987 quan ja ens vegraveiem menys Andreu va anar polint la
seva manera descriure i va donar a llum els seus llibres
meacutes madurs i corregiacute el Llibre de les Virtuts en el senshy
tit que jo sempre li havia pregat Perograve fou progravepia la seva
decisioacute en la soledat absoluta de la creacioacute Abans havia
obtingut el Premi Ciutat de Palma de Poesia (1983) amb
Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Necrogravepsia publicat el 1984 un llibre molt especial ja eacutes un poemari madur que conteacute tots els elements espirituals de la seva manera meacutes personal dentendre la poesia El dia de la concessioacute del guardoacute vagraverem celebrar una gran festa eacuterem molt feliccedilos tots dos i tots els amics que ens envoltaven El meu pobre Renault 4 -Jordi era el seu nom- va patir una rascada considerable a la Placcedila de la Quartera de Palma degut a la meva poca periacutecia al volant exalccedilada per lesperit espirituoacutes
ANDREU VIDAL
NECROgravePSIA
Malgrat els pocs recursos econogravemics que teniacuteem -jo
com ajudant duniversitat i ell com delineant- editagraverem
sense cap tipus de suport ni ajuda la colmiddotleccioacute laquoTafalraquo
Quan mir els llibres i els autors publicats record les disshy
cussions inacabables per decidir la publicacioacute dun poeshy
mari la condicioacute era que tingueacutes el vot favorable dels
dos i aixograve era molt difiacutecil Ara estic corpregraves per la persshy
pectiva Crec que ens vagraverem avanccedilar uns trenta anys al
gust poegravetic Ara comencen a entendrens els joves
Voliacuteem dues coses escriure poesia en catalagrave per a tot
l agravembit territorial de la llengua (Catalunya Valegravencia i
Balears) i vagraverem editar autors daquest gran espai de la
llengua catalana i voliacuteem escriure com ho havien fet T
S Eliot en anglegraves o G Benn en alemany sense cap altre
liacutemit que la nostra possible manca de talent
La colmiddotleccioacute laquoTafalraquo la vagraverem comenccedilar Andreu
Cloquell Andreu Vidal i jo El suiumlcidi de Maria Antogravenia
Padroacute i Andreu Cloquell el juliol de 1979 ens va omplir
d amargor i va canviar les nostres vides Vidal i jo vagraverem
haver de comenccedilar de nou despreacutes shi va incorporar
Joan Mas i Vives el qual sempre va tenir cura de la
correccioacute ortogragravefica i estiliacutestica dels llibres Joan Mas
no va poder entendre la nostra radicalitat mai li vagraverem
acceptar cap proposta de llibre per editar Eacuterem joves i
cregraveiem en la vida i en la bellesa
Per la nostra tertuacutelia va passar Miquel Bauccedilagrave quan
va viure a Palma meacutes o manco lany 1978 Els debats es
perllongaren pels altres bars de Palma i a la discoteca
Yesterday on tocava Gato Peacuterez Aquests debats algunes
vegades duraven dies o quasi vint-i-quatre hores conseshy
cutives Com em va dir la mare dAndreu vagraverem tenir
una bona egravepoca I aixiacute fou Lany 1982 vagraverem publicar
luacuteltim nuacutemero de laquoTafalraquo perquegrave es venien molt poc
(entre 150 i 360 exemplars honestament venuts a les llishy
breries) i patiacuteem unes pegraverdues immenses Tambeacute shavia
posat de moda en el seu segon brot el que anomenen
poesia de l experiegravencia i no ens agradava A mi m a shy
gradaven Gabriel Ferrater o Paco Brines i Andreu resshy
pectava ambdoacutes poetes perograve no enteniacuteem aquests poeshy
mes de perfil baix i quotidiagrave Farts de descartar llibres
vagraverem deixar de publicar Jo me nhavia danar a l esshy
tranger a fer el meu post-doctorat i preparava les meves
oposicions per a Professor Titular Aixograve ens va distanciar
inconscientment Despreacutes de que guanyagraves el premi
laquoCarles Ribaraquo el 1992 Andreu entra en una fase obscushy
ra en la que feia gran abuacutes dalcohol i daltres drogues
Per a mi durant aquella egravepoca fou difiacutecil parlar amb ell
les converses eren disputes contiacutenues i doloroses
Tanmateix gragravecies al suport de persones que el varen
estimar -com Karen Muller- aconseguiacute sortir daquell
pou i tornar a ser lluminoacutes va lliuragrave les seves traducshy
cions de Paul Celan i va preparar ledicioacute del seu uacuteltim
llibre que finalment fou pogravestum Ad Vivum Vaig poder
xerrar de nou amb ell i discutiacuterem daspectes com el meu
paternalisme (que com a docent no puc evitar) perograve ell
va entendre que la nostra amistat sempre havia sigut
complexa i profunda No puc acceptar que el seu cor no
volgueacutes bategar meacutes just en el moment en quegrave lau
Fegravenix remuntava el vol de bell nou Sols despreacutes de conshy
templar la magniacutefica edicioacute de la seva Obra Poegravetica i
altres escrits -editada per Margalida Pons i Karen
Muller- s ha pogut mitigar en part el meu dolor
Crec que Andreu Vidal era un daquests almiddotlots
superdotats que el sistema aiumllla i no vol utilitzar perquegrave
soacuten polegravemics i molt poc obedients Pens que lobra poegraveshy
tica dAndreu li sobreviuragrave molts anys Al meu parer eacutes
densa i d una enorme qualitat Em sembla molt complishy
cat traduir-lo no sols per les seves idees sinoacute tambeacute per
la seva musicalitat trencada Un altre motiu que ho difishy
culta eacutes l uacutes que fa dels arcaismes que dificulten la troshy
balla dun joc dequivalegravencies en una altra llengua com
tambeacute la recerca que realitzava de sinogravenims rars en
desuacutes i obscurs Tot aixograve comporta un gran repte per al
traductor En qualsevol cas estam davant una gran obra
equiparable per la seva ambicioacute a la de Vladimir Holan
Claudio Rodriacuteguez o Ted Hughes Lobra dAndreu
Vidal aspira al magravexim que la poesia pot donar de si
Agravengel Terron
Text llegit al laquoCentre Cultural Blanquernaraquo de Madrid dia 23 dabril de 2010 amb motiu de la presentacioacute de Huesos de sol (Rosa Cuacutebica Barcelona 2010) antologia de poemes i dietaris dAndreu Vidal traduiumlda al castellagrave per Joan BufiII (poemes) i per Karen Muller (proses)
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
CAMPOS EacuteS POESIA
Celebrats els quatre actes en quegrave es va conshy
figurar el primer cicle poegravetic i musical
CAMPOS Eacutes POESIA volem deixar-ne consshy
tagravencia en aquest quadern Preteniacuteem lligar
paraula i muacutesica la veu del propi poeta i daltres musishy
cats en els pentagrames per la passioacute del muacutesic La poeshy
sia els versos per ells mateixos el ritme i els sons de
cada paraula solen tenir musicalitat i a part del missatshy
ge de la bellesa o la cruesa dels poemes estan impregshy
nats de melodia progravepia
Aquestes reflexions (encara que antigues perquegrave
sempre al meu parer aquestes dues parentes -pobres o
riques- quan sagafen de la magrave indueixen als miracles)
han sorgit de nou a lhora de configurar el nou nat cicle
CAMPOS EacuteS POESIA que ha comenccedilat a caminar amb
fermesa De totes maneres degut a la resposta
excepcional del puacuteblic assistent a tots els recitals i
per la qualitat i varietat lloables dels mateixos tal
vegada -des de fora i amb la distagravencia que marca
el temps- pens que qualcuacute amb imparcialitat
hauragrave de parlar-ne i valorar les passes fetes i veure
quin eacutes el camiacute a seguir en anys vinents
A la primera cita del 16 dabril sota l epiacutegraf
Poetes de Mallorca tingueacuterem el privilegi de reushy
nir quatre autors de prestigi Gabriel Florit Lluiacutes
Maicas Antoni Vidal Ferrando i Antogravenia Vicens
No crec que sigui necessari aprofundir en la seva
obra perquegrave sovint des de SEscbp se n ha parlat i
mostrat els seus versos o les seves proses Volem
ressenyar que Gabriel Florit llegiacute els poemes Dir
cirera Eacuterem tan joves Reincidegravencia Manifest Esperar
Trist i Nosaltres fent un recorregut per tota la seva trashy
jectograveria poegravetica molt variada perograve sempre amb el seu
propi segell En canvi Maicas feacuteu lofrena dels versos
d un sol recull el titulat Sidi-bu-Said plens de matisos
fruit de la coneixenccedila daltres terres -en aquest cas les
de Tuniacutesia- en quegrave el poeta dibuixa les portes del
mateix color de la mar i la negror de les cabotes les
parets blanques o el muetziacute cridant a loracioacute mentre
que Antogravenia Vicens -tot un prodigi de memograveria i de
bona diccioacute- recitagrave sense cap text a la magrave alguns bells
poemes del seu fins ara uacutenic recull Lovely a meacutes del
Judes lIscariot va dir Tancagrave la vesprada Antoni Vidal
Ferrando amb poemes o proses poegravetiques- tant se val-
Neix lescriptura Lestornell Solstici Lhivern i La
bellesa Vidal Ferrando va llegir els seus versos fent
unes acurades introduccions breus i concises amb una
veu cagravelida que convida a assaborir tots els paladars de les
paraules
Voldria fer lelogi de forma merescuda de Victograveria
Salvagrave una almiddotlota -que encara no teacute cap disc enregistrat-
a la qual hem tengut la sort descoltar en presentacions
de llibres i recitals o en altres actes semblants i hem
observat la seva progressioacute aclaparadora amb un registre
de veu potent i dolccedil a la vegada que cerca la melodia
adient en cada poema per a cada lletra feta canccediloacute Es
dadmirar que despreacutes de la convidada a participar del
CAMPOS EacuteS POESIA i amb nomeacutes un mes i mig musicagraves
de manera brillant i emotiva els poemes Confidegravencia de
Gabriel Florit i Cel de Lluiacutes Maicas estrenats expressashy
ment aquell vespre per fer-los coincidir i compartir-los
amb ambdoacutes poetes El seu repertori fou variat i de quashy
litat i la seva sensibilitat musical i creativa es feacuteu encara
meacutes palesa escoltant Canccediloacute de fer camiacute de Maria Mercegrave
Marccedilal Viurem amb lletra i muacutesica de la progravepia cantau-
tora i Desolacioacute de Joan Alcover amb la que guanyagrave el
certamen de muacutesica de Vilafranca en la categoria de
millor poema musicat
Hem de ressenyar -i de bon grat- la segona diada del
cicle celebrada el 23 dabril festa de sant Jordi en quegrave
Joan Pomar Mir Joan Juan Victograveria Salvagrave Antogravenia Vicens Lluiacutes Maicas Gabriel Florit Antogravenia Sitjar i Antoni Vidal Ferrando (desquerra a dreta) Fotografia Catalina Gomis
gaudiacuterem del concert de Llunagravetiques Daquesta formashy
cioacute -composta per Xisca Artigues (piano i veu) Maria
Caldentey (flauta travessera) Raquel Hernagravendez (capse-
tes xineses i caixoacute) Glograveria Juliagrave (veu) Joseacute Martiacutenez
(congues) Catalina Perelloacute (veu i guitarra) i Juanjo (baix
i percussioacute)- fent-ne memograveria conveacute dir que en els seus
inicis Llunagravetiques fou la conjuncioacute de dues veus i dues
guitarres personificades en Glograveria Juliagrave i Catalina
Perelloacute Daquells comenccedilaments s ha arribat a un notashy
ble canvi en el grup quan la suma de tants instruments
fa que les canccedilons els versos musicats sonin plens i
amb molts meacutes matisos Si beacute anteriorment Glograveria i
Catalina eren les que posaven muacutesica als poemes ara la
que en du el pes daquesta lloable curolla eacutes Xisca
Artigues la qual ha musicat la meitat dels catorze textos
que ens oferiren a Campos inclosos en un CD editat per
Produccions Blau lany passat que du per tiacutetol dilluns
Els autors de les lletres -poemes esdevinguts canccedilons-
soacuten Joan Salvat-Papasseit Blai Bonet Maria Mercegrave
Marccedilal Antoni Vidal Ferrando Vicent Andreacutes Estelleacutes i
Miquel Bauccedilagrave aixiacute mateix nhi ha altres tres signades
per Glograveria Juliagrave
A la tercera vesprada del cicle poegravetic (el 30 dabril i
amb lafegit de la sorpresa) gaudiacuterem duna seleccioacute de
viandes peixos i tota casta daliments de la terra suada
per pagesos que configuraren un menuacute degustacioacute (de
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem sect2 - SI egravepoca - Any IX SEscbp
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
paraules i versos) on els cambrers de Fart dArt ens sershyviren plats exquisits en un restaurant habilitat a l Auditograverium campaner acompanyats pels muacutesics Javier Sotos al piano i Joan Cagravenoves el saxo que feren del sopar -tan especial- una vertadera delicatessen per a tots els comensals La maitre Sole Trapero que donagrave la benvinguda a tots els convidats fou la que ens guiagrave a l hora descollir un plat o un altre i com a bon professhysional ens assabentava de la riquesa culinagraveria dels menshyjars preparats en els que Aina Ferrer havia ficat cullerashyda enllestint els texts explicatius de tan selecta i extensa carta Entre els primers plats pogueacuterem triar entre una panada pancuit pasta el paradiacutes de larrograves o sopa desshytrelles amb texts de Miquel Colom Guillem dEfak Andreu Vidal Roni Someq i Lluiacutes Maicas Els segons plats tambeacute foren saborosos i amb el punt de sal i les tex-
Es vins afruitats i amb aromes de roure envellit eren subministrats per la bodega Campos eacutes poesia
Fotografia Joan Pomar
tures adients Degustagraverem truita pebres torrats sardines
o un tast de carn amb el farciment de les paraules de
Miquel Martiacute i Pol Damiagrave Huguet Agravengels Cardona
Josep Pla i Maria Victograveria Secall Les darreries foren
obra dels mestres artesans Maria Antogravenia Salvagrave Marcel
Proust i Agravengel Lluiacutes Merlo que ens prepararen un plat de
cireres gelat macedogravenia de fruites una magdalena i el
cafegrave Tampoc no hi mancagrave a la carta de vins una
excelmiddotlent collita de Vicent Andreacutes Estelleacutes i dun bagravelsam
d Homar Kayam En el transcurs del sopar es feren dos
brindis salccedilaren les copes oportunament als desitjoacutes
dAntoni Joan Fuster i de Maria Victograveria Secall Els vins
afruitats i amb aromes de roure envellit eren subminisshy
trats per la bodega Campos eacutes poesia etiquetats amb
l anyada els graus i la varietat dels raiumlms cabernet mer-
lot callet i (sobretot escolta)
Verbes a part fou un sopar per a recordar i en el volshy
gut context de lligar poesia i muacutesica es tancagrave el cicle
amb lacte Poetes de Campos i el muacutesic Miquel Nigorra
(nascut a la mateixa vila) ens oferiacute una tria de composishy
cions recents de la seva ploma i guitarra De les peces
que interpretagrave destacaren sobretot les que duen per tiacutetol
Blanc Pariacutes i Dissabte horabaixa especialment la
segona tendra i plena de colors dedicada a una jove
criatura nascuda recentment i que l ha fet pare
Coneixent la vagravelua de Miquel Nigorra (muacutesic de professhy
sioacute de carrera i muacutesic de vocacioacute) eacutes ben segur que
continuaragrave lliurant amb el coacuterrer del temps un ramell de
canccedilons seves que amb tota certesa com sempre ens
meravellaran Els poetes daquella nit (el 7 de maig) tots
ells de Campos foren Rafel Creus Juliagrave Obrador Joan
Perelloacute i el que subscriu aquests mots Rafel Creus ha
obtingut el reconeixement als Premis de Creacioacute
Literagraveria per a Persones Majors en la modalitat de poeshy
sia en les convocatograveries de 2008 i 2009 publicats dins
una Antologia poegravetica per 1TEB i el Consell de
Mallorca que arreplega en un sol volum els autors guarshy
donats per a cada una de les edicions esmentades Els
altres tres hem guaitat amb meacutes o manco continuiumltat a
SEsclop i per tant els lectors ja tenen referegravencies de l oshy
bra de cadascun dells Juliagrave Obrador guardonat en
diversos certagravemens llegiacute alguns dels poemes que ha anat
bastint des de la seva jubilacioacute dels que cal ressenyar
entre daltres Ara dorm poc Catalagrave de Mallorca Amor
de tardor I la mar encara eacutes blava Joan Perelloacute feacuteu un
recorregut dels poemes meacutes significatius del seus llibres
Carasses La set del viatger Sal de Migjorn Manual
dagravensia Quadern de Manobre i del meacutes recent A recer
I ens recordagrave que El poeta eacutes el tipogravegraf de la fosca I
larquitecte de la soledat 11acrogravebata de la por 11arshy
queograveleg del silenci De Joan Perelloacute no crec necessari
parlar-ne amb meacutes extensioacute perquegrave la seva obra guarshy
donada i de qualitat eacutes ja prou coneguda Pel que resshy
pecta a la meva aportacioacute nomeacutes ressenyar que vaig lleshy
gir en primer lloc el poema Els versos mai no moren
escrit (ja fa uns anys) i dedicat a la memograveria de Damiagrave
Huguet i que vaig oferir als presents com a homenatge
permanent i de gratitud al gran poeta que ha donat la
terra de Campos A continuacioacute vaig acudir a l agraiumlda
magravegia de mostrar alguns dels poemes meacutes estimats dels
meus llibres El solc dels anys Llacorar els sentits
Tacats de sang i Les veus que callen I per a cloure vaig
llegir dos poemes inegravedits d un proper recull
Aquests primers cicles poegravetics i musicals de CAMPOS
EacuteS POESIA soacuten per tant -ho han volgut eacutesser- un argushy
ment meacutes de que el maridatge entre la paraula i la muacutesishy
ca eacutes un prodigi de bellesa un tresor replegrave de joies o una
quimera feta realitat que ens fa gaudir amb els cinc senshy
tits 1 a l espera de properes edicions -si els deacuteus i el seny
ho permeten- recordam uns versos de Lluiacutes Maicas
expressats per la veu captivadora de Victograveria Salvagrave tot
imaginant el poeta i el muacutesic quan parlen amb els seus
propis llenguatges i ens diuen fluixet -amb estima- a loiumlshy
da No podria perograve viure sense tu I car nomeacutes on tu ets
el cel eacutes cel
Joan Pomar Mir
SEschp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX juliol - AgOSt 2010
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
GABRIEL DE LA SANTIacuteSSIMA TRINITAT SAMPOL FULLANA
malgrat haver nascut -accidentalment- a Palma el 1967 es
considera natural dAlaroacute (Mallorca) astrologravegicament el
seu signe eacutes lleoacute (amb ascendent descorpiacute) Va fer el batshy
xillerat en el Colmiddotlegi dels Germans de les Escoles
Cristianes de Palma i es llicenciagrave en Filologia Catalana a la
Universitat de les Illes Balears (UIB) Teacute iniciats estudis de
Teologia i es dedica a la docegravencia actualment imparteix
classes de Llengua i Literatura Catalana en el Centre
dEnsenyament dAdults Francesc de Borja Moll dInca
(Mallorca) i eacutes professor associat de Literatura Portuguesa
a la UIB
Gabriel de la S T Sampol ha publicat els llibres de poeshy
sia Difiacutecil naufragi (1997) Apocatagravestasi (2001) i Vulgata
(2004) Amb la seva traduccioacute de Fra Luiacutes de Sousa
dAlmeida Garrett va obtenir el Premi laquoJosep Maria de
Sagarraraquo de traduccioacute teatral 1995 (Institut del Teatre) i
per la seva versioacute del Llibre del desassossec de Fernando
Pessoa va ser guardonat amb el Premi laquoCriacutetica Serra dOrraquo
de traduccioacute poegravetica 2002 i per la traduccioacute de Fetge de
Tigre de Francisco Gomes de Amorim se li concediacute el VII
Premi laquoGiovanni Pontieroraquo (Instituto Camogravees i Facultat de
Traduccioacute i Interpretacioacute de la Universitat Autogravenoma de
Barcelona) Ha estudiat editat i prologat diverses obres
poegravetiques entre daltres Via Crucis i Flos Sanctorum de
Llorenccedil Moya (2000) i la Poesia completa de Miquel Costa
i Llobera (2004) Tambeacute ha investigat la literatura de vamshy
pirs les traduccions del portuguegraves al catalagrave i la relacioacute inter-
textual dobres poegravetiques mallorquines amb la Biacuteblia
Gabriel de la S T Sampol fou vice-president entre 2005
i 2007 -per les Illes Balears- de lAssociacioacute dEscriptors
en Llengua Catalana i de lany 2007 al 2008 va ser
Delegat de Literatura de la Conselleria dEducacioacute i
Cultura del Govern Balear
Sampol ha traduiumlt obres del francegraves Voltaire Memograveries
[Meacutemoires] Muro Ensiola 2005 Staegravel Madame de [Anne-
Louise-Germaine Staegravel] Reflexions sobre el proceacutes de la
Reina [Reflexions sur leproceacutes de la Reine] Muro Ensiola
2006 La Rochefoucauld Franccedilois duc de Magraveximes
[Magraveximes] Muro Ensiola 20081 del portuguegraves ha traduiumlt
Botto Antoacutenio Les canccedilons [As canccedildes] Muro Ensiola
2004 Ferreira Antoacutenio Castro Tragegravedia [Castro
Tragegravedia] (juntament amb Nicolau Dols) Palma UIB
1990 Garrett Almeida Fra Luiacutes de Sousa [Frei Luiacutes de
Sousa] Barcelona Institut del Teatre 1997 Gomes de
Amorim Francisco Fetge de tigre [Fiacutegados de tigre]
Pollenccedila El Gall Editor 2005 Pessoa Fernando Llibre del
desassossec [Livro do desassossego] Barcelona Quaderns
Crema 2002 (traduiumlt tambeacute amb Nicolau Dols) [Premi
laquoCriacutetica Serra dOrraquo de traduccioacute] Pina Manuel Antoacutenio
Els llibres [Os livros] Vic Ed Eumo 2006 Saramago
Joseacute Objecte quasi [Objecto quase] Barcelona Proa 2000
Viera Antoacutenio Sermons [Senndes] Barcelona Proa 1994
aixiacute com ha traduiumlt poesies esparses i fragments del portushy
guegraves Almeida Joseacute Antoacutenio Carn de porc Argos
Contradiccioacute Sodoma i Gomorra Pina Manuel
Antoacutenio En una estacioacute de metro Esplanada Dapregraves
D Francisco de Quevedo Totes les paraules en el IX
Festival de Poesia de la Mediterragravenia a Palma Consell de
Mallorca 2007 Quevedo Francisco de Al certamen en la
canonitzacioacute de sant Ramon SEsclop [Palma] nuacutem 31
(gener-febrer 2007) Usque Samuel Conhortament a les
tribulacions dIsrael (Quatre fragments) laquoSegellraquo
(Revista dHistograveria i Cultura Jueves) [Palma] nuacutem 2
(gener-juny 2006) Viegas Francisco Joseacute Poemes nogravershy
dics
Sampol tambeacute ha fet traduccions de lalemany Novalis
[Georg Friedrich Philipp von Hardenberg] Coneix-te a tu
mateix i de langlegraves Marlowe Christopher Eduard II
Monograveleg de Gaveston Shaw Aiden Una vegada qualcuacute
em va demanar SEsclop [Palma] nuacutem 32 (marccedil-abril
2007) I ha traduiumlt del castellagrave Graciagraven Baltasar Art de
prudegravencia [Oragraveculo manual y arte de prudegravencia]
Barcelona Olafieta 2000 I ha fet traduccions de litaliagrave
Agostinacchio Marina (Claredat que resisteix) Eacutesser
aquiacute allagrave SEsclop [Palma] nuacutem 26 (marccedil-abril 2006) i
del llatiacute el llibre Concert de lharmonia de les revelacions
celestes dHildegarda de Bingen [Symphonia harmoniae
revelationum caelestium] Barcelona Publicacions de
lAbadia de Montserrat 1997 i algunes poesies esparses
Marcial Marc Valeri Versioacute dalguns epigrames erogravetics
de M V Marcial laquoLletra de Canviraquo [Barcelona] nuacutem 44
(1997) Oh Fortuna [Poema dels Carmina Burana] Aixiacute
mateix ha realitzat traduccions del catalagrave al castellagrave Bonet
Blai Antologia poegravetica [Edicioacute bilinguumle] ( J u n t a m e n t amb
Nicolau Dols seleccioacute i introduccioacute de Margalida Pons)
Madrid Calambur 2003 Llompart Josep M Antologia
poegravetica [Edicioacute bilinguumle] (juntament amb Nicolau Dols
amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Cegravelia Riba) Madrid
Calambur 2003 Veinte poetas de las Baleares (Antologia
del siglo XX) [Edicioacute bilinguumle] (realitzada juntament amb
Nicolau Dols amb seleccioacute i introduccioacute a cagraverrec de Pere
Rosselloacute Bover) Madrid Calambur 2002
R
juliol - Agost 2amp10 Nuacutem 52 - IS egravepoca - Any IX Siacuteschp
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Praccedila do Comercio Si hi ha llocs on cal tornar
aquest neacutes un
El Terreiro do Paco eacutes un escenari
on la quarta paret eacutes el Tejo
El Tejo que tant cantaren els poetes
el Tejo que els mariners i els exiliats tant enyoraren
aquest mateix Tejo tambeacute em fa que el canti i que lenyori
tot i que el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Aquiacute desquena a Viriat i al Marquegraves de Pombal
mir aquest riu que comenccedila a morir
i no enyor els turons i serres desiguals
que alliacute en la pagravetria mia
he deixat o em deixen
No em sent exiliat tot i ser-ho quinze dies o tres
aquesta placcedila maculi i cal que hi torni
i cal que fugi de lilla que es mor
i cal que oblidi ni que sigui quinze dies o tres
lagonia dun paiacutes estrany amb el nom en plural
No tot eacutes fugida tambeacute hi ha retrobament
de mar a mar
de sol a boira
de mort a set
de pagravetria a pagravetria
No hi ha pagravetria sense dol
no hi ha amor sense pagar el mossatge de la fam
perograve hi ha pagravetries que fan meacutes mal
i hi ha amors amb fam de llop
Aquiacute he fugit sovint de la primera pagravetria
i de vegades del darrer amor
Hi torn sempre hi torn
Perquegrave el Tejo no eacutes el torrent que passa pel meu poble
Lelia doura
Gabriel de la S T Sampol
52
Sim hagrave lligares onde precisamos voltar
este eacute um deies
O Terreiro do Paco eacute um palco
onde a quarta parede eacute o Tejo
O Tejo que tanto cantaram os poetas
o Tejo de que os marinheiros e os exilados tantas saudades tiveram
este mesmo Tejo tambeacutem faz que o cante e que dele tenha saudades
apesar do Tejo nagraveo ser a torrente que corre pela niinha aldeia
Aqui de costas para Viriato e o Marquegraves de Pombal
olho este riacuteo que comeccedila a morrer
e nagraveo tenho saudades das colinas e serras desiguais
que ali na pagravetria minha
deixei ou me deixam
Nagraveo me sinto exilado embora o seja quinze dias ou tres
esta praccedila acolhe-me e preciso voltar
e preciso fugir da ilha que morre
e preciso esquecer nem que seja quinze dias ou tres
a agonia dum paiacutes estranho com um nome em plural
Nem tudo eacute fuga tambeacutem hagrave reencontro
de mar a mar
de sol a neacutevoa
de morte a sede
de pagravetria a pagravetria
Nagraveo hagrave pagravetria sem luto
nagraveo hagrave amor sem passar a experiegravencia da fome
mas hagrave pagravetrias que doem mais
e hagrave amor com fome de lobo
Para aqui fujo amiuacutede da primeira pagravetria
e agraves vezes do ultimo amor
Volto cagrave volto sempre
Porque nagraveo eacute o Tejo a torrente que corre pela minha aldeia
Lelia doura
Traduccioacute dAna Sofia Guerreiro Henrique i Anna Cortils Munneacute
2 9ca bull Juliol - Agost 2010
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
MARIA ANTOgraveNIA PERELLOacute FEMENIA va neacuteixer el 1957 a
Inca (Mallorca) Es llicenciada en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del maig del 2010
Doctora en Llengua i Literatura catalanes amb la tesi Itinerari
poegravetic de Joan Alcover Actualment exerceix com a professoshy
ra de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat
Es l autora de la novelmiddotla El crepuscle dun home (2006)
amb la que va quedar finalista del Premi Extraordinari de
Narrativa X anys dels Premis laquoMiquel Agravengel Rieraraquo publicashy
da per laquoSa Nostraraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTiagrave de sa Realraquo
Com a poeta ha publicat el llibre Regravequiem esfullat (2009)
En el camp dels estudis literaris ha tengut cura dels reculls
darticles de Josep M Llompart aplegats en tres volums difeshy
rents de la colmiddotleccioacute Tomir de lEditorial Moll Els Nostres
Escriptors (1996) El llac i la flama (1998) i Paisatges poegravetics
del Romanticisme al Noucentisme (2003) En colmiddotlaboracioacute
amb Cegravelia Riba Viiiumlas va elaborar el contingut sobre Josep M
Llompart per a la pagravegina web de l Associacioacute dEscriptors en
Llengua Catalana httpwwwpartalaellcescriptors
En aquest camp ha elaborat diverses antologies poegravetiques
de Miquel Costa i Llobera aparegudes en diversos llibres amb
els tiacutetols La veu de linefable (La Magrana 1999) Un vol dishy
nefable poesia (edicioacute castellana laquoCalamburraquo 2002) (edicioacute
catalana laquoSa Nostraraquo 2003) i Antologia poegravetica (Hora Nova
2005)
Tambeacute eacutes l autora dels reculls poegravetics Jardiacute desolat de Joan
Alcover (La Magrana 2000) de l Antologia poegravetica de Miquel
Costa i Llobera i Joan Alcover (laquoSa Nostraraquo 2004) i de lashy
plec Els poetes de lEscola Mallorquina (Hora Nova 2005)
Ha colmiddotlaborat al Nou Diccionari 62 de Literatura Catalana
(2002) i al primer volum de Carrers de frontera (Institut
Ramon Llull 2007) Ha tengut cura de la Poesia Completa de
Joan Alcover amb un profuacutes estudi de 166 pagravegines (El Gall
editor 2006) i de Cap al tard amb prograveleg i propostes didagravectishy
ques (Edicions 62 2007) Ha confeccionat la biografia ilmiddotlusshy
trada Joan Alcover El poeta humagrave colpit per la dissort (coedi-
tada per l Obra Cultural Balear (OCB) i Editorial Moll 2008)
I el 2008 es va fer cagraverrec de l assessorament literari de
l exposicioacute permanent de la Casa-museu de Can Alcover
Espai de Cultura amb motiu de la inauguracioacute de l antiga
casa del poeta Joan Alcover i Maspons avui seu de l OCB
I ha elaborat el contingut de la pagravegina de Joan Alcover i
Maspons per a la web Ilmiddotlustres de Balears de l OCB
(httpibalearscatjoanalcoverindexhtm)
Maria Antogravenia Perelloacute Femenia ha publicat alguns articles a
les revistes Estudis Baleagraverics Lluc El Mirall Cala Murta
Pissarra Revista de Catalunya al suplement de cultura del
diari Avui i a SEscbp
R
La consciegravencia de Viacutector Hugo
La consciegravencia de Victor Hugo eacutes
una composicioacute egravepica de seixanta-
vuit versos alexandrins inclosa en la
segona part (DEva a Jesuacutes) del
primer volum de La llegenda dels
segles obra que sinscriu en el gust
per l orientalisme i per les egravepoques
remotes de les cultures antigues que
tant agradaven als romagraventics El
poema evoca el crim de Caiacuten i el
sentiment de culpabilitat que el pershy
segueix arreu agravedhuc dins la tomba
Viacutector Hugo recrea el capiacutetol IV del
Gegravenesi en quegrave Caiacuten emportat per un
rapte denveja mata el seu germagrave
Abel i doacutena entrada a la primera
mort violenta a la terra Caiacuten estig-
matitzat i maleiumlt per Deacuteu eacutes conshy
demnat a viure fugitiu i errant
Bandejat de la terra fegravertil ha d amashy
gar-se de la mirada omnipresent del
Totpoderoacutes Encara que Victor
Hugo fidel al text biacuteblic parteix del
cagravestig que Deacuteu imposagrave al fratricida
enfila amb gran mestria narrativa el
perfil psicologravegic i els sentiments de
perseguit que acoren aquest persoshy
natge miacutetic el qual no sols fuig de la
mirada sotjadora de Deacuteu lUll acushy
sador sinoacute sobretot de la progravepia
consciegravencia dhaver fet el mal pershy
quegrave el protagonista no pot fugir dell
mateix ni dels seus remordiments
Tanmateix el tiacutetol de La consciegravenshy
cia evocacioacute del crim de Caiacuten indishy
ca que el criminal no estagrave irremeiashy
blement perdut sinoacute que conscient
dels seus actes pot aspirar al perdoacute
En aquest univers miacutetic el mal ve
representat per tot allograve que oprimeix
l agravenima de l home Eacutes el mal que teacute
consciegravencia de ser mal Victor Hugo
com a pintor de les emocions meacutes
intenses de l home enfoca des
duna perspectiva humana i espirishy
tual el terror del fugitiu -que no
troba la pau enlloc perquegrave eacutes absent
de la seva agravenima- i la pietat de la
seva famiacutelia que l acompanya en
un afany de trobar-li una mica de
conhort
Daltra banda tambeacute assistim a
la construccioacute de la primera ciutat la
llegendagraveria Henoc d on sorgiacute la prishy
mera civilitzacioacute miacutetica que iniciagrave el
creixement i el progreacutes material que
no sempre anagrave acompanyat del proshy
greacutes moral i espiritual tan anhelat
pels romagraventics
La llegenda dels segles eacutes una
llarga epopeia repartida en dos
volums de caire filosogravefic i humagrave El
primer aplec de poemes egravepics que
configura La llegenda dels segles va
veure la llum el setembre de 1859
En aquesta obra Victor Hugo es proshy
posava retratar l evolucioacute de l home
des dels inicis de la creacioacute fins a
l era contemporagravenia en ple
Romanticisme Lautor francegraves amb
la voluntat de completar aquestes
evocacions miacutetiques multiplicagrave
Juliol - Agost 2010 Nuacutem sect2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
aquestes petites epopeies en dos intervals meacutes que sorgiren el 1877 i el 1883 Amb aquestes noves segraveries egravepiques culminava un missatge de gran abast filosograveshyfic poegravetic i humanista Perograve el que preval en aquests dos volums de La llegenda dels segles (que abasta des de la creshyacioacute de la terra i les primeres civilitzacions fins a assolir la-bisme i el judici final en una mena dApocalipsi) eacutes laspecte miacutetic que deixa fluir la veu de la Histograveria explicada rere el cristall de la llegenda
La llegenda dels segles eacutes un gran poema egravepic comparable a les grans epopeies d Homer (amb la Iliacuteada i VOdissea) de Dante (amb la Divina comegravedia) o de Milton (amb El Paradiacutes perdut) Meacutes enllagrave d un agravelbum d epopeies La llegenda dels segles eacutes un llibre que extreu una filosofia de levolucioacute de la Humanitat Amb els mites llegendashyris que li ofereix la tradicioacute biacuteblica
SL A
Albert Duumlrer Cain mata el seu germagrave Abel (1511)
la grecollatina la musulmana i liacutenshydia Victor Hugo basteix La llegenshyda dels segles que eacutes l epopeia filoshy
sogravefica del gegravenere humagrave El poeta francegraves dibuixa les passhyses de la humanitat i mostra com l home en el curs de la vida que es mou entre el beacute i el mal entre lagravengel i la begravestia safanya per sortir de les teneshybres i assolir lideal La ploma de Viacutector Hugo ressegueix la solitud de l home immers en l onatge de la Humanitat del Mal i de lInfinit i copsa els seus liacutemits i el seu anhel de progreacutes que per als romagraventics implicava un guany no nomeacutes material sinoacute sobretot moral i espiritual Aixiacute l heroi d ashyquesta epopeia eacutes l Home i lescenari eacutes tot el moacuten
Baudelaire que era gran admirador de La llegenda dels segles assenyalagrave que Victor Hugo havia creat l uacutenic poema egravepic que podia haver escrit un home del seu temps per als lecshytors del seu temps
Ma A Perelloacute Femenia
La conscience
Lorsque avec ses enfants vegravetus de peaux de betes Echeveleacute livide au milieu des tempegravetes Caiumln se fut enfui de devant Jeacutehovah Comme le soir tombait l homme sombre arriva Au bas d une montagne en une grande plainej Sa femme fatigueacutee et ses fils hors dhaleine Lui dirent mdash Couchons-nous sur la terre et dormons -Caiumln ne dormant pas songeait au pied des monts Ayant leveacute la tegravete au fond des cieux fuacutenebres II vit un ceil tout grand ouvert dans les tenebres Et qui le regardait dans l ombre fixement mdash Je suiacutes trop pres dit-il avec un tremblement II reacuteveilla ses fils dormant sa femme lasse Et se remit agrave fuir sinistre dans lespace II marcha trentegrave jours il marcha trentegrave nuits II allait muet pagravele et freacutemissant aux bruits Furtif sans regarder derriegravere lui sans tregraveve Sans repograves sans sommeil II atteignit la gregraveve Des mers dans le pays qui fut dcpuis Assur mdash Arregravetons-nous dit-il car cet asile est suumlr Restons-y Nous avons du monde atteint les bornes mdash Et comme il sasseyait il vit dans les cieux mornes Lceil agrave la megraveme place au fond de l horizon Alors il tressaillit en proie au noir frisson mdash Cachez-moi cria-t-il et le doigt sur la bouche T o u s ses fils regardaient trembler laiumleul farouche Caiumln dit agrave Jabel pegravere de ceux qui vont Sous des tentes de poil dans le desert profond mdash Etends de ce coacuteteacute la toile de la tente mdash Et lon deacuteveloppa la muraille flottante Et quand on leut fixeacutee avec des poids de plomb Vous ne voyez plus rien dit Tsilla lenfant blond La fille de ses fils douce comme l aurore Et Caiumln reacutepondit mdash Je vois cet ceil encore mdash Jubal pegravere de ceux qui passent dans les bourgs Soufflant dans des clairons et frappant des tambours
Cria mdash Je saurai bien construireacute une barriegravere mdash II fit un m u r de bronze et mit Caiumln derriegravere Et Caiumln dit mdash Cet ceil me regarde toujours Heacutenoch dit mdash II faut faire unc enceinte de tours Si terrible que rien ne puisse approcher delle Bagravetissons une ville avec sa citadelle Bagravetissons une ville et nous la fermerons mdash Alors Tubalcaiumln pegravere des forgerons Construisit une ville enorme et surhumaine Pendant quil travaillait ses fregraveres dans la plaine Chassaient les fils d Enos et les enfants de Se th Et lon crevait les yeux agrave quiconque passait Et le soir on lanccedilait des flegraveches aux eacutetoiles Le granit remplaccedila la tente aux murs de toilcs On lia chaque bloc avec des noeuds de fer Et la ville semblait une ville denfer L ombre des tours faisait la nuit dans les campagnes lis donnegraverent aux murs l eacutepaisseur des montagnes Sur la porte on grava laquo Deacutefense agrave Dieu dentrer gt Quand ils eurent fini de clore et de murer On mit laiumleul au centre en une tour de pierre Et lui restait luacutegubre et hagard mdash O mon pegrave re Lceil a-t-il disparu dit en tremblant Tsilla Et Caiumln reacutepondit mdash N o n il est toujours lagrave Alors il dit mdash Je veux habiter sous la terre Comme dans son sepulcre un homme solitaire Rien ne me verra plus je ne verrai plus rien mdash On fit donc une fosse et Caiumln dit Cest bien Puis il descendit seul sous cettc vouumlte sombre Quand il se fut assis sur sa chaise dans l ombre Et qu on eut sur son front fermeacute le souterrain Lceil eacutetait dans la tombe et regardait Caiumln
Victor Hugo
SLmiddotchf Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
La consciegravencia Poruc amb sos infants vestits amb pells de begravesties
descabellat i liacutevid enmig de les tempestes
Caiacuten 1 de la mirada de Jehovagrave fugia
Quan el capvespre queia l home erriacutevol arriba
a baix duna muntanya en una gran planura
Sa dona fatigada i els seus fills sense alegrave
li digueren -Jaiem-nos sobre terra i dormim-
Caiacuten ben deixondit vetllava al peu del puig
Havent alccedilat el cap al fons dels cels funests
hi veu un ull ben gran obert dins les tenebres
que un pic i un altre el mira dins l ombra fixament
-Estic massa prop dEll diu amb un tremolor
Vetlla sos fills que dormen la seva dona lassa
i es disposa a fugir sinistre dins lespai
Marxa errant trenta dies i marxa trenta nits
Anava pagravelmiddotlid mut i a cada so fremia
furtiu sense mirar rere seu sense treva
sense son ni repograves Allagrave veu larenal
dels mars en el paiacutes que succeiacute a Assur
-Aturem-nos diu ell car eacutes asil segur
Quedem-nos-hi Del moacuten sols tocam els confins
I quan ell sassegueacute veieacute dins els cels llogravebrecs
lull al mateix racoacute al fons de lhoritzoacute
Llavors sestremiacute pres per un obscur terror
-Cobriu-me -exclamagrave- i el dit sobre la boca
tots els seus fills miraven tremolar lavi esquerp
Caiacuten diu a Jabel ^ pare daquells que van
sota tendes de pegravel dins el desert profund
-Esteacuten daquest costat la lona de la tenda-
1 al punt desenvolupa la murada flotant
I quan l hagueacute fixada amb dos pesos de plom
-Avi veieu res meacutes - diu Silmiddotlagrave linfant ros
la filla del seu fill dolccedila com una aurora
I Caiacuten respongueacute - Veig aquest ull encara-
Jubal pare daquells que van per dins els pobles
fent sonar els clarins i tocant els tambors
exclama -Jo sabria bastir una barrera
Al punt fa un mur de bronze posa Caiacuten darrere
I Caiacuten diu -Aquest ull gros me mira sempre
Henoc ^ diu -conveacute fer entorn una murada
tan terrible que res no shi pugui acostar
-Bastim-nos la ciutat amb la seva talaia
-Bastim-nos la ciutat i ferms la tancarem
Llavors Tubalcaiacuten ^ pare dels forjadors
construiacute la ciutat sobrehumana i gegant
Quan joioacutes treballava sos germans dins la plana
engegaven els fills d Enos ^ i els nins de Set
I sos ulls es creuaven amb cada u que passava
AI capvespre llanccedilaven fletxes a les estrelles
Els murs fragravegils de lona passaren al granit
i es fermagrave cada bloc amb nusos de metall
i la ciutat semblava una ciutat dinfern
Lombra de les torrasses de fosca omplia els camps
ells donaren als murs espessor de muntanya
sobre la porta es grava -Vedat el pas a Deacuteu
Quan ells han acabat de cloure i tapiar
es posa lavi al centre de la torre de pedra
Hi restagrave consiroacutes i luacutegubre -Mon pare
has perdut lull de vista -diu temorosa Silmiddotlagrave
I Caiacuten respongueacute -No ell sempre eacutes allagrave
Llavors eixut digueacute -Vull viure sota terra
com viu dins son sepulcre un home solitari
ninguacute no em veuragrave meacutes jo no veureacute res pus-
Aixiacute es cavagrave una fossa Caiacuten digueacute Va beacute
Despreacutes ell baixagrave sol en el fosc cobricel
Quan s hagueacute assegut dins l ombra de sa fossa
i quan son front quedagrave tancat dins les tenebres
lull era dins la tomba i mirava Caiacuten
Victor Hugo
Versioacute de Maria Antogravenia Perelloacute Femenia
^ Caiacuten Eacutes el primer fill dAdam i dEva que en un rapte denveshy
ja matagrave el seu germagrave Abel (Gegravenesi 4 16) ^ Jabel Era el fill que
Adagrave havia infantat de Lagravemec Jabel besneacutet de Caiacuten va ser el pare
dels pastors nogravemades (Gegravenesi 4 19-20) Silmiddotlagrave Eacutes una de les
esposes de Lagravemec que era el neacutet de Caiacuten Laltra esposa de Lagravemec
fou Adagrave que infanta Jabel (Gegravenesi 4 19-20) Jubal Eacutes el
germagrave de Jabel al qual sel considera el precursor dels qui toquen
la citaragrave i el flabiol (Gegravenesi 4 21) Henoc Eacutes el fill primogegraveshy
nit de Caiacuten Aquest fundagrave la primera ciutat amb el nom del seu fill
Henoc (Gegravenesi 417) Tubalcaiacuten Eacutes el fill que Lagravemec va tenir
amb Silmiddotlagrave Sel considera el forjador de tota casta deines i darshy
mes de tall tant de bronze com de ferro (Gegravenesi 4 22) ^ Enos
Eacutes el fill de Set el darrer 1111 dAdam i dEva nascut -segons la
seva mare- per substituir Abel mort per Caiacuten (Gegravenesi 4 25-26)
juliol - Agost zom Nuacutem 5 2 - egravepoca - Any IX SEscbp
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
JAUME OLIVER FERRAgrave va neacuteixer lany 1963 a Soacuteller Eacutes llicenshy
ciat en Filologia Catalana Ha publicat els poemaris Mar endins dins
laquoDiacutepticraquo (1993) Sis poemes de linstant (1993) -premi Llorenccedil
Moya- Naufragi amb pluja (1995) Val meacutes riure (1995) -premi Vall
dOr- Postals crepusculars (1999) Carta sense adreccedila (2000) -
premi Vila de Lloseta- Escolis a Blai Bonet (2000) -premi Rei en
Jaume- Meacutes enllagrave de la porta de Tanhagraveusser (2002) Els cicles de
laigua (2005) Lituacutergia de la llum (2006) Al cor de la Balena (2007)
-premi Baladre- i Port dexili -premi Rei en Jaume- (2008) i ha
publicat el llibre de relats Nit de zagraveping (2007) tambeacute eacutes lautor de
les lletres del disc Lenyor del paradiacutes (2002) musicades per Tomeu
Planells i ha participat en diverses exposicions artiacutestiques Meacutes enllagrave
de la porta de Tanhagraveusser (2002) Lituacutergia de la llum (2006) i Lluna
daigua (2006-2007) i colmiddotlabora habitualment en el setmanari
laquoSoacutellerraquo La seva darrera obra Amb un mapa del tresor -guardonashy
da amb el Premi Pollenccedila de Poesia- ha estat publicada per laquoEl gall
Editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo ( l a ed marccedil de 2010)
VIII
(el cofre del tresor)
Roman encara submergit
el cofre del tresor
que llanccedilagraverem al mar des del vaixell
pirata que envelagraverem
amb vells llenccedilols apedaccedilats
i botagraverem de nit secretament
contra l opinioacute del pares
a la cerca dun altre paradiacutes
a les palpentes mar endins
com cal perseguir tots els paradisos
Aquella nit guanyagraverem la partida
el dret inexhaurible a l entusiasme
en la recerca tremolosa dels camins
que menen al desig
amb un aties sempre net entre les mans
Encara coneixem precisament
el punt exacte del tresor
De la ribera estant el vigilam
tot sovint ufanosos de saber
que podem recobrar-lo si ho volem
Si ens assetja la tristesa nomeacutes cal
de bell nou envelar el vaixell pirata
i de nit embarcar-nos i salpar
Posar el rumb definitiu cap al tresor
i submergir-nos a la fi
i nedar a pulmoacute lliure fins al fons
i tan senzillament recuperar-lo
ix
Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
(el salconduit)
Em trec els ulls lluents de la butxaca
i els dispograves a les conques obscurides
dels meus dies balders abans de tu
I eacutes de veure com torna la claror
dels teus dies oberts plens de futur
encara plens de llum
Les paraules
colpeixen contra els murs del meu cervell
embogides per ser mans sobre el teu cos
i percudir-te cordes de la pell
fins enlairar-te al cel de les tempestes
innogravecues del plaer sobre el plaer
-si no som carn sols som
eixorca xerrameca de sermoacute
en una esgleacutesia buida que no teacute
ni orgue per cantar-nos lalegria
La vida es tan senzilla com aixograve
tenir un mirall obert on reflectir-hi
tota la llum del temps que ens han lliurat
I emplenar aquelles conques obscurides
que un dia ens regalaren amb plaer
netiacutessim sense trampa un salconduit
a la felicitat fins que el mirall
es trenqui en mil bocins de tanta llum
XI
(amb un mapa del tresor)
Envelares un passat
que encara era dins meu i ja ignorava
Tragueres del paregraventesi
del temps extraviat aquell grumet
que navegava al rai de lentusiasme
quan no hi havia boira en lhoritzoacute
i els dies eren llargs i no existia
la por dels anys ni la recanccedila
de cap tresor perdut sense excavar
Envelares de bell nou
amb llenccedilols apedaccedilats
la bandera amb les rutes del viatge
els camins tremolosos dins la mar
que esborren el fastig i la peresa
i menen al tresor que tots tenim
a dins per descobrir per no malaguanyar
l obsequi precioacutes dels deacuteus propers
que ens estimen sincerament si ens veuen
feliccedilos amb un mapa del tresor
Jaume Oliver Ferragrave
Poemes dAmb un mapa del tresor Premi Pollenccedila de Poesia
publicat per laquoEl gall editorraquo dins la colmiddotleccioacute laquoTrucs i baldufesraquo
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
PLUTARC - CONTRA EL FET DE MENJAR CARN
P lutarc escriptor grec degravepoca romana va viure entre els segles I i II dC La seva obra meacutes coneguda soacuten les Vides paralmiddotleles on equipara les biografies de personatges grecs i
romans Perograve tambeacute eacutes autor dun gran nombre dopuscles de tema variat reunits sota el tiacutetol de Moralia o sigui Obres morals i de costums que constitueixen lanteceshydent de lassaig modern Presentam aquiacute alguns passatges de dos daquests que desaconsellen el consum de carn per diverses raons per eacutesser contrari a la fisiologia humana perjudicial per a la salut fiacutesica i tambeacute moral i sobretot per
un deure de respecte cap als animals que tenen sentiments i una intelmiddotligegravencia comparables als humans
Amb aquest antic almiddotlegat heus aquiacute una petita contrishybucioacute a la defensa dels animals i de la supressioacute de tot allograve que signifiqui maltractar-los
Com ens ve a dir Plutarc el menyspreu pels eacutessers vius condueix a la crueltat contra les persones
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll
1 Sobre el fet de menjar carn
Perograve res no ens transtorna ni laspecte lluent de la pell ni la persuasioacute duna veu melodiosa ni les aptituds de lesperit ni la netedat del regravegim de vida ni la singularitat de la intelmiddotligegravencia dels pobres animals Al contrari pel gust dun bocinet de carn els privam de lalegrave de la llum del sol de la durada de la vida coses per a les quals van neacuteixer i creacuteixer I eacutes aixiacute que creim veus inarticulades els crits que emeten i llancen no pregagraveries peticions i demandes de jusshytiacutecia de cada un dient no intent salvar-me de la teva necessitat sinoacute del teu exceacutes mata per menjar perograve no em capturis per menjar meacutes de gust Quina crueltat Duna banda eacutes terrible veure parada una taula dhomes rics que utilitzen carnissers i cuiners com a arranjadors de morts perograve encara eacutes meacutes terrible veure la taula ja llevada soacuten meacutes les deixalles que el que sha menjat En consequumlegravencia aquests animals han mort debades Per altra part nhi ha alguns que sabstenen dels plats cuinats i no deixen que tallin i esbocinin els animals perquegrave refusen els eacutessers morts perograve quan eren vius no els planyien
Que el menjar carn no eacutes dacord amb la naturalesa humana es demostra en primer lloc per la disposicioacute del cos ja que en res no sassembla el cos humagrave al dels animals que han nascut per menjar carn no teacute corbatura als llavis ni les ungles esmolades ni dents dures ni estoacutemac resisshytent ni la calentor del seu alegrave eacutes capaccedil de transformar ni delaborar els aliments feixucs a base de carn Al contrari en aquest punt la naturalesa rebutja la ingestioacute de carn degut a les nostres dents planes la petitesa de la nostra boca la delicadesa de la llengua i la feblesa de lalegrave per a la digestioacute Mes si dius que tu mateix estagraves fet per a aquesta casta de menjar primer mata tu mateix allograve que vols menshyjar perograve pels teus propis mitjans sense utilitzar ganivet ni maccedila ni destral tal com els llops els onsos i els lleons maten ells mateixos tot quant es mengen caccedila un bou a mossegades o un porc amb la boca o esqueixa un anyell o un conill i menja-tels despreacutes datacar-los quan encara soacuten vius com fan aquells animals Ara beacute si esperes que el que menges sigui cadagravever i la presegravencia de la seva vida timpeshydeix disfrutar-ne la carn per quegrave menges contra natura allograve que no teacute vida
(Llibre I 4- 5)
Per tot aixograve eacutes ben evident que ni per aliment ni per necessitat ni de manera forccedilosa sinoacute per fartura exceacutes i dispendi han convertit en plaer una pragravectica ilmiddotlegiacutetima [] Perquegrave els sentits semmalalteixen els uns amb els altres es corrompen i sentreguen al llibertinatge a la vegada sense poder controlar la mesura de les coses naturals Aixiacute loiumlshyda quan emmalalteix desvirtua la muacutesica i enervada i dis-soluta desitja tocaments vergonyosos i cossigolles efemi-nades Aquestes coses han ensenyat la vista a no gaudir amb danses guerreres ni pantomimes ni balls refinats ni amb escultures o pintures sinoacute a considerar matanccedila morts de persones ferides i lluites com lespectacle meacutes esplegravendid
(Llibre II 2)
Juliol bull Agost 2010 Nuacutem sectz - II egravepoca - Any IX SEsclop
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
2 Els animals soacuten intelmiddotligents o Grilmiddotlos
En aquest opuscle inspirat en un conegut passatge de VOdissea dialoguen Ulisses i Grilmiddotlos un dels guerrers que Circe ha convertit en porcs Per la seva fina ironia i la defensa de la superioritat dels animals ve a eacutesser un remot precedent de La disputa de lase dAnselm Turmeda
ULISSES- Allibera aquests homes i entrega-mels fes-los aquest favor
CIRCE- No eacutes tan senzill per Hegravecate Perquegrave no soacuten uns qualssevol Demanals primer si ho volen I si diuen que no discuteix amb ells gran home i convenccedil-los I si no els convenceacutes sinoacute que fins i tot et guanyen amb els seus arguments tingues-ne prou amb el fet que has decidit malashyment sobre tu mateix i sobre els teus amics
UL- Per quegrave ten rius de mi benaurada Com poden enraonar o comprendre els meus arguments mentre soacuten ases porcs i lleons
CIR- Agravenim home ambicioacutes meacutes que cap altre Jo en posareacute a la teva disposicioacute uns que no sols puguin entendre sinoacute parlar Perograve meacutes aviat un sol bastaragrave per enraonar i comprendre els teus arguments en nom de tots Mira parla amb aquest
UL- I qui eacutes aquest amb qui parlareacute Circe O qui era aquest entre els homes
CIR- Quegrave teacute a veure aixograve amb la quumlestioacute Perograve si vols anomenal Grilmiddotlos I jo menretirareacute de vosaltres que no sembli que ell parla contra la seva progravepia opinioacute per agrashydar-me
GRILmiddotLOS- Salut Ulisses UL- Per Zeus a tu tambeacute Grilmiddotlos GRI- Quegrave vols demanar
UL- Jo seacute que vosaltres sou homes i us compatesc a tots perquegrave estau aixiacute perograve com eacutes natural encara minte-ressau meacutes tots els que essent grecs heu caigut en aquesta dissort En consequumlegravencia ara acab de fer una suacuteplica a Circe que a aquell de vosaltres que vulgui lalliberi el torni al seu antic aspecte i el deixi anar amb nosaltres
GRI- Atura Ulisses no diguis res meacutes Has de saber que tambeacute nosaltres et menyspream a tu perquegrave pensam que debades tanomenaven hagravebil i semblaves molt superior en intelmiddotligegravencia als altres homes tu que vas tenir por daishyxograve mateix -el canvi dun estat pitjor a un altre millor- sense haver-ho reflexionat Car tal com els nins temen les medishycines dels metges i fugen de les lliccedilons -coses que canshyviant-los de malalts i ignorants els fan meacutes sans i intelmiddotligents- aixiacute tu has descartat passar duna manera deacutesser a una altra i ara convius amb Circe tremolant de por que damagat et converteixi en porc o en llop I a nosaltres que vivim en labundagravencia de beacutens tractes de convegravencer-nos que abandonem amb ells a la que ens els dispensa i partim navegant amb tu esdevinguts altra vegada els eacutessers amb meacutes fatigues i meacutes infortunats de tots els eacutessers humans
(Apartats 1- 2)
Maria Rosa Llabreacutes Ripoll traductora
SEsclop Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
El pont de la mar blava
Devers els anys noranta va retirar-se a viure al Port de Soacuteller Josep Maria Boix com Miquel Ferragrave poeta poc proliacutefic i exquisit cegravelebre per la seva versioacute al
catalagrave dels meacutes de deu mil versos decasiacutelmiddotlabs dEl parashy
diacutes perdut de John Milton Casualitats de la vida -o no tanta casualitat- ens conegueacuterem a la consulta del metge de capccedilalera 1 despreacutes se succeiumlren les visites a casa seva on asseguts a la camilla passagravevem hores i hores parlant de literatura Josep Maria Boix fregant la vuishytantena havia conegut tots els autors importants de la literatura catalana (i molts de la castellana) i era un pou divertidiacutessim dinformacioacute i anegravecdotes I quegrave ens conta aquest ara us preguntareu Idograve dic aixograve perquegrave la lectushyra dEl pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave m ha transportat a aquell temps al llargs horashybaixes tan decisius en la meva vida hores i hores plenes daprenentatge de revelacions de complicitat de gaudi i damistat
Passareacute a comentar lobra i veureu per quegrave Vet aquiacute la histograveria dun home fidel a la seva terra
al seu paiacutes i a les seves idees Aixiacute comenccedila El pont de
la mar blava I continua La vida i lobra dun personatshy
ge que va decidir dedicar la seva existegravencia a millorar
Mallorca i a integrar-la en la gran empresa cultural i
universal Deacuteu n hi do
I per quegrave Deacuteu n hi do Perquegrave ha passat meacutes de mig segle de la mort de Miquel Ferragrave i uns propogravesits que ja haurien destar assolits ens semblen avui meacutes vigents i necessaris que mai
El pont de la mar blava eacutes la histograveria d una dedicashycioacute absoluta a fer paiacutes A veure aquesta obra (en Xesc lautor amb tota la modegravestia del moacuten en diu aproximashycioacute a la vida i l obra de Miquel Ferragrave) eacutes justificaria pleshynament com a biografia Vull dir que la importagravencia de la figura de Miquel Ferragrave com a intelmiddotlectual i com a escriptor la fan imprescindible Perograve aixograve a banda aquest llibre ens ofereix tambeacute un retrat de la societat mallorshyquina (i per relacioacute catalana i espanyola) del temps en quegrave va viure Ferragrave un retrat enfocat a traveacutes dels proshyblemes que li importaven i el preocupaven I ja ho hem vist la quumlestioacute que meacutes importava a Ferragrave era integrar la seva terra Mallorca en la gran empresa cultural i unishy
versal Aquest llibre que avui presentam ens mostra la tasca gegantina de Ferragrave per dur endavant aquesta empresa Una tasca que ja comenccedila de ben jove i que eacutes plena de coneixences i mestratges Aixiacute veim com desshyfilen per aquestes pagravegines els fets socials poliacutetics i culshyturals que es van produir en vida de Miquel Ferragrave de 1885 a 1947 La Restauracioacute La Setmana Tragravegica la Dictadura de Primo de Rivera la II Repuacuteblica la Guerra Civil la Segona Guerra Mundial i els primers anys de la Dictadura de Franco es presenten com un rerefons que eacutes la realitat sobre la qual Ferragrave vol incidir i que com no alhora incideix en la seva manera de pensar i dactuar
Juliol - AgOSt 2traquo10
Presentacioacute del llibre
EL P O N T DE LA MAR BLAVA
VIDA I OBRA DE M I Q U E L FERRAgrave
de Francesc Lladoacute i Rotger
Dimecres 1 9 de maig a les 20 hored
Ala sala d actes de La Misericograverdia Via Roma 1
Presentaragrave el llibre Jaume Oliver Ferragrave poeta
Intervindran Joan Mjlt i Vives i lautor
Acte organitzat per lAssociacioacute Cultural S Esclop Edicions UIB i llibreria Illa de Llibres ^
Al llarg del llibre tambeacute apareixen en major o menor mesura els escriptors i intelmiddotlectuals amb qui Ferragrave eacutes va relacionar -que foren molts- i el paper que tengueren en aquests fets els mallorquins Miquel Costa i Llobera Joan Alcover Maria Antogravenia Salvagrave Mossegraven Alcover Llorenccedil Riber i Bartomeu Rosselloacute Pogravercel o els catalans Josep Carner Jaume Bofill i Matas o Josep Maria de Segarra en soacuten potser els meacutes rellevants
Francesc Lladoacute ens retrata lactivista cultural que durant tots aquest anys i en qualsevol circumstagravencia lluita per canviar la realitat de Mallorca amb tots els mitshyjans possibles amb ilmiddotlusioacute sovint de vegades amb desshyagravenim amb els vents de la realitat gairebeacute sempre en conshytra perograve de vegades tambeacute amb ragravefegues doratge a favor
Es interessantiacutessima la lectura dels capiacutetols que fan referegravencia a lesclat de la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura de Franco fins a la mort de Ferragrave lany 47 Veim en aquestes pagravegines el paper que hi va fer cadascuacute la premsa illenca els germans Miquel i Llorenccedil Villalonga Llorenccedil Riber els signants del Manifest de contestacioacute als catalans (que se nhagueren de retractar) Gabriel Alomar Francesc de Borja Moll Foren moments difiacutecils i perillosos durant els quals Miquel Ferragrave va haver de lluitar per no perdre la vida (planava sobre ell com no la acusacioacute de separatista) i per no renunciar a les seves conviccions meacutes profundes i la seva integritat moral Pensau que la censura fins i tot va proshyhibir-li escriure en catalagrave les cartes tan habituals amb Maria Antogravenia Salvagrave Miquel Ferragrave va aconseguir sor-tir-sen amb vida i continuagrave escrivint a na Maria Antogravenia
SEscbp Nuacutem $2 - II egravepoca - Any IX
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
en catalagrave per conductes no oficials evidentment Tambeacute va aconseguir esquivar els requeriments oficials de lloshyances literagraveries en castellagrave al Regravegim Puacuteblicament optagrave pel silenci i per una labor semisecreta i fonamental de mestratge En efecte una nova generacioacute de poetes li hauran dagrair la seva tasca de guia i els seus valuosos consells Soacuten Miquel Dolccedil Llorenccedil Moya Miquel Gayagrave i uns joves Mariagrave Villangoacutemez i Josep Maria Llompart Cal dir doncs que tot i les desgragravecies vitals daquell periacuteode -la mort del germagrave i de la mare- Miquel Ferragrave va viure els darrers anys de la seva vida amb esperanccedila veient que els seus afanys no havien estat debades i comenccedilaven a donar fruit en noves generacions i nous projectes que potser no tot estava perdut i tal vegada un dia Mallorca i per extensioacute Balears i la llengua i cultura catalanes tendrien a la fi un lloc digne a la gran empreshysa cultural universal
Evidentment el retrat de la ideologia de Ferragrave eacutes molt complex
Francesc Lladoacute ens mostra tots els aspectes i canvis daquesta ideologia Quant al Miquel Ferragrave poliacutetic van apareixent a l obra conceptes com regionalisme i nacioshynalisme mallorquinisme i catalanisme conservadorisme i regeneracionisme elitisme i parlamentarisme I quant a lideal estegravetic de Ferragrave hi apareix el concepte dEscola Mallorquina els preceptes de la qual Ferragrave va fer seus Aixiacute trobam a la seva produccioacute literagraveria de creacioacute bagravesicament poegravetica classicisme contencioacute rigor i exishygegravencia elegia i paisatge i una saviesa tegravecnica i perfeccioacute en la forma i l uacutes del llenguatge que malgrat la seva breu produccioacute el fan un dels poetes que millor ha envellit de l Escola Mallorquina
Hem fet esment de la breu produccioacute poegravetica de Ferragrave i potser sigui aquiacute que l hem de relacionar amb els seus afanys pedagogravegics i dactivista En efecte Miquel Ferragrave es va trobar immers dins una societat endarrerida autocomplaent i immogravebilista i plena dinteressos i preshyjudicis que xocaven frontalment amb els seus ideals de
regeneracioacute Davant aquest paisatge nomeacutes hi havia dos camins levasioacute mitjanccedilant la creacioacute literagraveria o lintent de combatre la ignoragravencia i els prejudicis amb totes les armes que podia fer servir (bagravesicament la paraula perograve tambeacute laccioacute poliacutetica i social) Miquel Ferragrave va escollir el segon camiacute Aixiacute el Ferragrave poeta va haver de deixar pas al Ferragrave activista polemista possibilista al Ferragrave que va lluitar de totes les maneres possibles per canviar la socieshytat mallorquina i dur endavant la seva integracioacute cultural al moacuten
Laltre dia conversant amb Francesc Lladoacute em va dir que trobava que els nostres autors i la nostra literatushyra no tenien el lloc que es mereixien al nostre agravembit social cultural i educatiu I ho va fer amb una comparashycioacute del tot encertada Em va dir que aixiacute com en les ciegravenshycies socials l aprenentatge va de la nostra geografia a la universal i dels fets meacutes propers als meacutes generals de la mateixa manera convendria fer-ho en literatura Que hauriacuteem de recuperar i reivindicar la nostra tradicioacute liteshyragraveria meacutes propera i treure de l ombra autors tan imporshytants com Miquel dels Sants Oliver Llorenccedil Riber Gabriel Maura Guillem Colom o el mateix Miquel Ferragrave
Francesc Lladoacute tambeacute em va parlar un poc daquest llibre Em va dir que era el resultat descapccedilar la seva tesi doctoral (amb meacutes de mil quatre-cents fulls) i conshyvertir-la en una obra de divulgacioacute de dues-centes setanshyta pagravegines Una feina agraverdua i delicada que Lladoacute ha aconseguit dur endavant satisfactograveriament En efecte en Xesc ens ha regalat una obra amena pedagogravegica i entreshytinguda destil no gens difiacutecil i de llenguatge viu i plashyner allunyat de retograveriques i tecnicismes una obra no nomeacutes per a erudits i estudiosos de la literatura sinoacute dirishygida a tothom que estigui interessat pel passat recent dashyquest paiacutes Pens que la inclusioacute equilibrada de cites de documents personals de lautor -sobretot cartes- intercashylades al llarg de l obra ens apropen duna manera afable a la intimitat -i a la integritat- meacutes valuosa de Miquel Ferragrave i porten el lector irremissiblement cap a l admirashycioacute i la complicitat
Aixiacute que per acabar no puc meacutes que fer un doble agraiumlment a Francesc Lladoacute El primer perquegrave la lectura daquesta obra mha transportat a uns moments precioshysos els llargs horabaixes de lhivern assegut a la cami-11a amb Josep Maria Boix i Seva quan li escoltava ple dadmiracioacute i complicitat els fets socials del seu temps i les histograveries literagraveries i personals que em contava de gaishyrebeacute tots els autors de la nostra literatura I el segon l ashygraiumlment meacutes general i potser meacutes important que de segur Miquel Ferragrave aplaudiria per contribuir amb El
pont de la mar blava Vida i obra de Miquel Ferragrave a la tasca avui meacutes necessagraveria que mai de continuar integrant Mallorca i els Paiumlsos Catalans a la gran empresa cultural universal
Jaume Oliver Ferragrave Palma 19 de maig de 2010
egravepoca - Any IX juliol - Agost 2010 SEschp Nuacutem 52 -
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Una certa lectura histograverica El jove que nomeacutes veu la ruta del llauumlt del que eacutes timoner n estima la proa erecta i la vela salvatge i atrevida
que saferren al cel i al vent com si shi haguessin de fondre
Lhome poruc de tantes nafres sofertes del vaixell sencer
n adora les fustes i els pals que el conformen
i el fan navegar sense enfonsar-se i morir
sota la pegraverfida aigua negra i assassina
Perograve el vell mariner ja no mira el bot ni l armadura
ni tan sols se sent una part de la lona que lestira
perquegrave ha aixecat els ulls
ell nomeacutes estima el mar i el vent invisible
i aquella gavina amb la que un dia
formaragrave una ona
Aleshores clou els ulls i somriu quan ell el llauumlt i el mar es confonen
i la por sofega sota el gran oceagrave habitat per la vida
3reg
(Inegravedit)
jUacutelid bull AgOSt 2MQ
Guillem Rosselloacute Bujosa
Nuacutem 5 2 - II egravepoca - Any IX SEscbp
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Prega
Prega per mi
Prega per tots nosaltres
Mai no sereacute salvat Mai no serem salvats
Abans que no sigui massa tard
deixam parlar
Abans que els estuacutepids idogravelatres
ens facin empassar les notiacutecies davui deixam parlar
Tal vegada ninguacute no trobaragrave
lalegrave per continuar endavant
lalegrave per continuar lluitant
Algun dia cauragrave la llosa sobre nosaltres
Hem daprendre del vogravemit
Coulrofogravebia 0 Aquest moment mai no passaragrave
La vida
eacutes un muntatge posat
en escena
Els pallassos no fan gragravecia
i laire eacutes avorrit
Shan perdut els trucs de lofici
Diu cl torturador meacutes jove al que teacute meacutes edat
com una projeccioacute tendra esmoladora multicairada
que talla els degravebils fils que ens converteixen en persones
Obscures burocragravecies meacutes enllagrave de linescrutable diluiumldes
Dissolucions
duna humanitat grotesca
agressiva mesquina risible
La vida es converteix al final en un trist homenatge als clowns
Joan Alfons Mariacute i Torres
(Poemes inegravedits per a SEscbp)
Llaunes de conserva
en lectura poliegravedrica
que potser el vent o l aigua o el foc
redescobriran
en un camiacute iniciagravetic
SEscbp 52 - II egravepoca - Any
Fogravebia o por irracionals als pallassos i clowns
juliol - Agost 2010
37
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
ELS MIRALLS ESPILLS PORCS
PORCELLS DE LIMPOSSIBLE
El poder i la fortor de Joan Tomagraves Martiacutenez Jaume C Pons i Pau Vadell yviiacuteh amp versus Un Nu de Josep Palacios
1 Introduccioacute La literatura ha volgut fer coinshy
cidir en el temps la publicacioacute de
dos volums de poesia que comparshy
teixen el mateix espill poegravetic i que
increiumlblement posseeixen una segraverie
de caracteriacutestiques comunes Estic
convenccedilut que aixograve no obeeix sols a
una casualitat sinoacute tambeacute a una
casuiacutestica soacuten el mirall d un mateix
temps i d unes sensibilitats comunes
que reaccionen de forma paralmiddotlela
davant la mateixa realitat vivencial i
poegravetica que estem vivint avui en dia
Estic parlant dels volums El poder i
la fortor 1 (Triallibres 2009) i Un
nu 2 (Publicacions de la Universitat
de Valegravencia 2009) Ambdoacutes poema-
ris soacuten dos llargs poemes egravepico-
1 iries de 3333 versos El primer fou
escrit durant tres dies per tres poetes
El poder i la fortor i Un nu soacuten
dues aventures salvatges El primer
eacutes un pelegrinatge atiacutepic en forma
de crogravenica-collage a traveacutes dels neo-
llocs colonitzats de Mallorca (perograve
tambeacute de la resta del cosmos ja que
Mallorca eacutes sols el punt de fuga no
un liacutemit definitiu) mentre que
Palacios es dedica a transgredir els
camins de la llengua per tal de
menar-la fins a noves contrades de
significacioacute inventa nous itineraris
Daquiacute l esment constant a la veloshy
citat i a les diferents geografies fiacutesishy
ques i metafiacutesiques que ambdues
obres conreen Lespai esdeveacute una
plataforma des don el cos i la ment
construeixen dos universos fasci-
nants i rocambolescos poblats de
personatges divertidiacutessims fasci-
nants i repugnants
que es configura amb total llibertat i
sense cap tipus de por que eacutes semshy
pre com ha de crear un creador
Aixiacute el lector tambeacute participa amb
humor i morbositat daquesta festa
orgiagravestica de carn i paraules on el
reconeixement i la identificacioacute proshy
voquen instants de lucidesa
Al mateix temps els quatre
autors tampoc no defugen de recurshy
sos estiliacutestics similars com les rimes
fagravecils io evidents les canccedilonetes de
tall folklograveric la tegravecnica de la divagashy
cioacute barroquismes excelsos o neoloshy
gismes creats per a l ocasioacute per tal
daconseguir el mot just o el feeling
preciacutes un ordenat caos esbojarrat i
divertidiacutessim que desperta eufograveria
rialla i ilmiddotluminacioacute No es tracta de
frivolitat sinoacute meacutes beacute d una follia
lluminosa al nivell de Jonathan
Tots quatre autors fan que la llengua catalana es contorsioni duna manera que fins ara molt poques vegades shavia pogut contemplar
imprescindibles del panorama poegraveshy
tic actual i sota trenta-tres condishy
cions concretes tal i com ells mateishy
xos expliquen a l epiacuteleg de l esmenshy
tat volum Un nu en canvi ha
requerit anys de produccioacute per part
d un dels autors meacutes magnes que la
llengua catalana teacute el privilegi de
tenir entre les seves files Josep
Palacios De Riba a Riba de banda i
banda de les dues perifegraveries del
mapa geoliterari catalagrave tots quatre
autors han coincidit en un exercici
fascinant i han portat la poesia fins a
nous liacutemits fronteres i qualitats que
intentarem comentar en aquest artishy
cle
2 La ferocitat dels versos (Caracteriacutestiques comunes) 21 El viatge permanent
22 La parogravedia com a forma Ambdoacutes volums fan uacutes permashy
nent de recursos histriogravenics La
parogravedia eacutes constant ja sigui en
forma de ritmes i rimes impossibles
(tots quatre autors fan que la llengua
catalana es contorsioni d una maneshy
ra que fins ara molt poques vegades
shavia pogut contemplar) o a traveacutes
de referegravencies contiacutenues a caricatushy
res macabres deacutessers i monstres
humans (fins i tot d una manera
intuiumltiva coincideixen en alguns
personatges com Santa Magdalena
Arnold Schwarzenegger o Rita
Barberagrave) La galeria de resta de pershy
sonatges eacutes perograve immensa I els fan
comparegraveixer amb criacutetiques blasfeshy
mes que adquireixen registres quasi
insultants Perograve tot sota la proteccioacute
de la ficcioacute i del gaudi de la creacioacute
Swift Lewis Carroll o encara un
exemple meacutes clar Laurence Sterne
sembla com si els quatre autors
haguessin decidit realitzar un estudi
tristramshandiagrave dels seus particulars
universos poegravetics 3 Perograve amb aixograve
no estem dient que es perdin en el
camiacute ans al contrari els teixits que
els quatre autors van filant al final es
manipulen de tal manera que conshy
clouen en una estranya perfeccioacute
conclusiva (Estaragrave aixograve meacutes penshy
sat del que es pensen) diuen quasi
al final de la travessia JTMG JCPA
i PVV mentre que JP expressa
tambeacute al final Tot estagrave beacute
23 El passat sevidencia El poder i la fortor beu dun
dels llibres meacutes excegraventricament anishy
mosos dels darrers anys Akbar
Juliol - AgOSt 2010 Nuacutem 52 - II egravepoca - Any IX SEsclop
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
JilllllH1 ( Il l l is
Pau Vadell Joan Tomagraves Martiacutenez
(aparegut a la Cantagraverida de poeshy
sia de Documenta Balear 2009) de
PVV que a la vegada salimenta del
mateix esperit dun altre text quasi
inegravedit pel poc ressograve que va tenir
Lagravetex en Gai Saber tambeacute de PVV
inclograves dintre YAntologia de Joves
Narradors de Mallorca editada per
Sebastiagrave Bennasar per a laquoDiari de
Balearsraquo antologia de joves narrashy
dors com el seu nom indica on
tambeacute participaren JTMG i JCPA
amb uns contes bastant estrafolaris
de tiacutetol i contingut Per altra banda
Un nu beu de tot el Palacios que fins
ara ens ha sigut donat perograve sobretot
dels textos dAlfabetalfAbet (edicioacute
dautor) i alfaBet (Empuacuteries 1989) i
dels textos inclosos dins del volum 1
de la Segona Egravepoca de Literatures
No manquen tampoc algunes estroshy
fes egravepiques molt a la manera de
Devastacioacute (edicioacute dautor)
Es veu molt clarament que tant
El poder i la fortor com Un nu soacuten
les respectives culminacions de tota
una segraverie de trajectograveries humanes i
literagraveries que finalitzen dins dun
mateix esclat dins d uns mateixos
espills miralls cegraventrics que reflecteishy
xen i que a la vegada sinterroguen
muacutetuament Cosa que no significa
que aixograve sigui el final de les obres
daquests autors el destiacute assolit res
de tot aixograve tots quatre autors han
arribat a un cim poegravetic de proporshy
cions insospitades en efecte perograve
ara toca pujar encara meacutes amunt
3 Divergegravencia Q )
I una uacuteltima caracteriacutestica comuna com a colofoacute final El poder i la fortor eacutes un joc de
rol un desafiament de creacioacute in
extremis una escorreguda conjunta
entre tres autors poegravetics de moda
una excusa per fer una festa dalcoshy
hol i follia (O no) Un nu en canvi
eacutes com tota lobra de Palacios un
cant d amor i desesperacioacute una
declaracioacute d amor i dolor a la paraushy
la una excavacioacute en el clot del mot
( 0 no) No es tracta sols d una quumlesshy
tioacute autorial ni d intencions soacuten
dues obres fetes amb un continent
diferent perograve amb contingut idegraventic
la mateixa agravenima un esperit sagravedic
humoriacutestic precioacutes profund i salshy
vatge I en aquesta divergegravencia
neix una uacuteltima caracteriacutestica comushy
na El poder i la fortor i Un nu soacuten
un crit animal propulsat a la resta de
lunivers per captar l atencioacute del
cosmos un exercici immens per
magnificar la poesia amb nous
espais i forats i ampliacions Dos llishy
bres fabulosos iconoclastes energegraveshy
tics viscerals fulgurants interes-
santiacutessims i molt originals tot i les
seves semblances comunes que
haurien de generar debat (amb
detractors i epiacutegons) i que de ben
segur marcaran un punt dinflexioacute
no nomeacutes en les respectives obres
dels quatre autors sinoacute tambeacute de la
poesia catalana actual
Arthur Rippendorf
Notes
1 De Joan Tomagraves Martiacutenez Grimalt (JTMG) Jaume C Pons Alorda (JCPA) i Pau Vadell i Vallbona (PVV) En conjunt els tres autors formen part del colmiddotlectiu laquoPegravel capellraquo i han estat responsables de la notable Pedra foguera Antologia de poeshy
sia jove dels Paiumlsos Catalans Per separat han publicat diversos poemaris i han aconshyseguit alguns premis de prestigi JTMG Els jorns (Edicions del Salobre Premi Miquel Costa i Llobera) i Proegravetica dels
plaers (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) JCPA Els estris de la llum
(Documenta Balear) Cilici (Moll Premi Ciutat de Palma) i Carn vol dir desaparishy
cions (Labreu) entre daltres Aquests tres volums aplegats conformen la trilogia Tots
els sepulcres PVV Quan salives (Moll Premi Bernat Vidal i Tomagraves) Convit al
silenci (Viena Premi Josep Maria Loacutepez Picoacute) i Temple (Edicions del Salobre Premi Miquel Agravengel Riera) entre daltres JCPA i PVV han publicat tambeacute plaquet-
tes conjuntes El cercle del triangle Avi
Pau Tonico Julio Zabato i El tapiacutes de la
creacioacute aquesta darrera a Cafegrave Central
2 De Josep Palacios (JP) Ha particishypat amb nombrosos articles a diferents revistes representatives com laquoLespillraquo i laquoLiteraturesraquo Ha editat amb Francesc Peacuterez i Moragoacuten un inegravedit de Joan Fuster Bestiari a Publicacions de la Universitat de Valegravencia lany 2005 Es autor $ alfaBet
(Empuacuteries) i de tota una segraverie dobres emblemagravetiques de colmiddotleccionista que ha elaborat de forma privada amb la inestishymable colmiddotlaboracioacute de lartista Manuel Boix Ocells Miralls Devastacioacute o El
laberint i les nostres ombres sobre el mur
Amb el memorable Un nu ha tornat a publicar en circuit comercial despreacutes de vint anys
i Si busquem referents encara meacutes propers podriacuteem parlar del gran poema egravepic UH dEnric Casasses (Pagegraves Editors 2008) que tambeacute participa de la inventiva linguumliacutestica de labsurd del surrealisme de la parogravedia i de la creacioacute desbordada
SEscbp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Fusioacute en maragda Cara a mar una dona mira
Sorolla o els impressionistes
Picasso i la dona a la finestra
els homes de Friedrich guaitant l eternitat
Una dona mira asseguda sobre l arena
arena que furga els dits dels peus
que violenta els dits de la magrave
algues aferrades a les cames nues
rodonesa del cul deixant petjada
fent el buit que eacutes mirall del buit que mira
La dona tresca en el record altres platges
la vela suspesa dins l aire
el peix que recorre agravevidament la fam
un cadagravever emmascarat en un nacre de conquilla
la sageta del corb mariacute
obrint ferida
Seu sobre l arena
Recorda
mira
Fins que l instant es desfagrave com un miracle
fins que l espai pren la mesura de la utopia
fins que l hori tzoacute ocorre escletxa
punt de fuga
fins que el ritme de l onada s agermana
A m b l Univers fet batec harmonia
Tota ella esdeveacute fondagraveria
tota ella esdeveacute petxina
temps de sol sobre l arena
des d on una dona mira
mira el que j a no veu
mira la immensitat
Es mira
(inegravedit) Agravengels Cardona
Agrave N G E L S C A R D O N A P A L M E R ha participat en molts de recitals poegravetics i activitats culturals El Pinzell Palma 1998 a
Porto Petro (Felanitx) 1999 a Maria de la Salut 1999 a l Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger 2003 en el II Vespre
de poesia a Valldemossa 2004 en el IV encontre de poetes dels Paiumlsos Catalans Ajt des Castell (Menorca) 2003 en el
Recital de l Aula Cultural a laquoSa Nostraraquo Palma 2006 en la Primera Trobada poegravetica a Consell 2006 amb Francesca Pujol
en el recital Veu de dona a Illa de llibres Palma 2007 en els recitals poegravetics Homenatge a Josep Maria Llompart Buacuteger
2007 i Contra la violegravencia de gegravenere a La Misericograverdia Palma 2008 Ha pres part en tallers cursos activitats i accions poegraveshy
tiques Taller de poesia a l escola per a l alumnat de Secundagraveria 2001 Fou colmiddotlaboradora del professor Gaspar Valero en
lactivitat Palma ciutat de poesia organitzada pel Centre de professores i professors de Palma en els anys 2000 2001 i 2002
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Marquet Pasqual Quan la llibertat era banyar-se nua
M A R Q U E T PASQUAL va neacuteixer lany 1942 a Pollenccedila i
des dels nou anys va comenccedilar a pintar i ja des de molt
jove va sentir especial atraccioacute per lart en general i en
especial pels pintors de lEscola Pollencina que meacutes
endavant serien els seus mestres El 1953 siniciagrave en el
dibuix amb Montserrat Amengual i a partir de 1956 fou
deixeble del pintor catalagrave Carles Got el 1959 i 1960
estudiagrave a lEscola dArts i Oficis de Palma de Mallorca
i el 1961 completagrave la seva formacioacute a lEscola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 per
primera vegada mostragrave la seva obra a Pollenccedila en una
exposicioacute a la sala Estudi dArt del mestre Got i a partir
daquell any participagrave i realitzagrave distintes mostres per
Mallorca i mantingueacute contactes amb alguns dels mestres
que admirava entre dells Dioniacutes Bennagravessar i Anglada
Camarasa a meacutes del mestre Carles Got visitagrave els seus
estudis i nescoltagrave els seus consells i a la vegada comenshy
ccedilagrave a relacionar-se amb altres joves pintors de Mallorca i
Catalunya I des de 1990 va mostrar les seves obres en
galeries de Barcelona Valegravencia Muacutercia Andalusia i
Madrid Aixiacute mateix a partir daquell any exposa repetishy
dament en importants galeries de Franccedila Suiumlssa
Alemanya Dinamarca i Suegravecia Lany 1991 va realitzar
uns murals al Monestir de Saint Sever a Franccedila pocs
anys despreacutes en va fer una altra segraverie de tres murals en el
teatre daquell poble francegraves i lany 2000 -formant grup
amb altres quinze artistes europeus- fou seleccionat per
elaborar un altre muraln en el castell de Hackeberga
(Suegravecia) Al llarg del seu periple plagravestic la tasca pictograverishy
ca de Marquet Pasqual ha estat comentada per prestigioshy
sos criacutetics comentaristes de premsa i revistes especialitshy
zades que han mostrat molt dinteregraves per la seva obra
SEscbp Nuacutem sect2-11 egravepoca - Any IX
41 Juliol - Agost 2010
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
El tren silent Sempre esperam el darrer moment per a dir el que voldriacuteem haver dit tota la vida Salvador amor de nAnna a Massa temps sense piano
Alexandre Bal lester
El tren silent de n Anna
el tren que no va poder agafar
eacutes el tren de la utopia
el tren de via estreta i malmenada
que somnia un moacuten millor
i per aquest moacuten lluita
El tren d en Salvador
eacutes el tren dels utogravepics
el tren de l aniragraves i no tornaragraves
irreversible viatge
nomeacutes per als herois
Sol ser un tren de perdedors
de cagraverrega a la curta
N o m eacute s amb el temps
s hi poden veure les lluiumlssors
dels tresors que ens oculta
El tren den Salvador
teacute cinc estacions
Penagreu que t espera
com l Anna Politkoacutevskaia
si denuncies els tirans
i els tuacutenels d hores fosques
Sonrebel que t esperona
a no restar mans plegades
davant les injustiacutecies
Viumllafuet que et castiga
per aplacar les ires
de roiumlns malfactors
Llocbarrat que s enduu la llibertat
al moacuten de la utopia
i t escarneix tornant-la impossible
Maitornar de la lluita clandestina
deixar-hi la pell i la vida
Als petits cossos nostres
mandrosos i porucs
nomeacutes ens resta dir
abandonant l andana
curull el nostre cor
de la llavor com el fill
que resta al ventre de n Anna
conrearem la pagravetria
Sempre esperem el darrer moment
per a dir el que voldriacuteem haver dit
tota la vida
Maria Victograveria Secall tardor 2007
De laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo
Marquet Pascual i Joan Font Conseller de Cultura i Patrimoni presentaren a la capella de La Misericograverdia de Palma lexposicioacute titulada laquoRessonagravencies poegravetiques i pictograveriques del moacuten femeniacute a lobra teatral dAlexandre Ballesterraquo que es pogueacute veure fins el 20 de febrer A lacte dinauguracioacute hi hagueacute un recital poegravetic a cagraverrec de les veus dAgravengels Cardona Soledad Trapero i Maria Victograveria Secall Marquet Pasqual en aquesta mostra senshydinsa en lunivers dAlexandre Ballester i mostra els seus personatges literaris Marquet Pascual sacosta a lobra de Ballester des duna perspectiva plagravestica que es veu complementada amb els versos de Maria Victograveria Secall La presentacioacute del catagraveleg de lexposicioacute eacutes a cura de lescriptora Antogravenia Vicens i ha estat editat pel Departament de Cultura i Patrimoni conjumina harmogravenicament tres moacutens artiacutestics el teatre la pintura i la paraula la llum i els colors de lobra de Marquet Pasqual (hi sorgeixen dones que imaginen ocells i soacuten observades per cavalls) van acompanyats per la poesia de Maria Victograveria Secall (poemes com Luacutenica mort que mata Com un raig de sol dins un mirall Quan la llibertat era banyar-se nua Canccediloacute de Mogravenica El tren silent i Petita canccediloacute de Beatriu) que conviuen amb fragments dalgunes obres del dramaturg Alexandre Ballester (Luacutenica mort de Marta Cincinnati Les llagravegrimes del Vienegraves Siau benvingut Fins al darrer mot Massa temps sense piano i Un bagul groc per a Nofre Taylor) que soacuten el punt de partida per a la poetessa que crea set poemes per als set noms de dona a les es refereix Alexandre Ballester Marta Cincinnati Aliacutecia Beatriu Marta Coloma Cincinnati Mogravenica i Anna
juliol - Agost 2010 Nuacutem sectz-ll egravepoca - Any IX SEscbp
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
SLmiddotchp Nuacutem 52 - egravepoca - Any IX Juliol - Agost 2010
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)
Tolo Bauzagrave Racoacute de Raixa (2009)