histÒria bombers voluntaris...

HISTÒRIABOMBERSVOLUNTARISORGANYÀ

Amb el nostre agraïment a totes les

persones que han estat o

han col· laborat amb els

Bombers Voluntaris d'Organyà

UNA MICA D’HISTÒRIAL’any 1 91 8 es va fundar a la nostra vila la “Sociedad deSeguros contra incendios de Orgañá”, que més tard tambéseria coneguda com la Mutualitat contra incendis d’Organyà.

3


En van ser directius, entre d’altres, JosepRemolins, Martí Betriu, Baldomero Roure,Antonio Caminal, Marcel•lí Rosell , JosepRamonet, Marià Benavent i Rossend Muntada.En sabem poca cosa, però tenim documentada lacompra d’un extintor l ’any 1 923, marca Minimax,model BGP, el qual està exposat al parc debombers actual.

Tot i això, quan a Organyà hi havia un foc en unacasa, en una era, o en algun altre l loc, les coseses feien com s’havien fet tota la vida: tocaven lescampanes amb el seu so característic i la gentsortia corrent de casa amb una galleda, un bugader, una escalao qualsevol estri que pogués servir per apagar el foc. Tothomes posava mans a la feina fins que el foc era apagat i el peri l lhavia desaparegut. Quant als focs de bosc, els veïns tambéagafaven eines i branques i anaven picant fins que les flamess’havien extingit. Mentre va haver-hi la serradora, la sevaalarma també va servir per alertar dels incendis.

4


Així va ser en el foc al pal ler de Cal Rafeló, al carrer de laVilanova, la nit del 20 de setembre de l’any 1 968. Es van ferdues cadenes humanes, una pujava galledes plenes d’aiguades de la secla i l ’altra les baixava buides, uti l i tzant també lesboques de rec i les mànegues, i així anar fent fins que vanarribar els bombers de la Seu d’Urgell i el foc es va extingir.Era el quart incendi en poc temps, en tres dels quals van haverde baixar els bombers de la Seu, tardant més d’una hora iquan les destrosses ja eren importants.

Al cap de pocs dies diversos joves del poble es van oferir aprestar un servei contra incendis de manera voluntària igratuïta. L’Ajuntament, encapçalat pel Joan Argerich, va agafarconsciència i el dia 28 de setembre va aprovar l ’adquisiciód’una moto-bomba. A finals d’octubre es nomenava el sr. JosepRosell Guiu com a conseller encarregat del servei contra

5


incendis, personal voluntari i material , enabsència seva l’encarregat seria el tinentd’alcalde sr. Pere Guàrdia Plans. El “parc” erasituat a la presó de l’Ajuntament; al là s’higuardava la moto-bomba, les mànegues, lesl lances, els cascos, etc. Van ser uns anys en quèben bé s’anava amb una sabata i unaespardenya, els mitjans eren molt escassos i lamoto-bomba fal lava molt sovint, com en el foc ala Borda, un dels més recordats.

El 1 977 es creava la Mancomunitat Intermunicipal del ServeiContra Incendis i de Salvaments de zones de l’Alt Urgell iCerdanya en la Província de Lleida, acord ratificat perl ’Ajuntament d’Organyà el jul iol de 1 980.

El 1 977, la mútua de la fàbrica Taurus va deixar-nos unaambulància marca Simca 1 200. Per conduir-la feia falta elcarnet de primera i diversos van ser els conductors que vatenir: Ramon Eril l , Jul io Campà, Josep Escales, Joan Esplugaetc. i el 1 978 la Diputació va cedir-nos un camió BRL (bombarural l leugera) marca Land Rover, dels quals ja en parlaremmés endavant.

6


7


LES PERSONESEl conveni de col•laboració entre l ’Ajuntament i la General itatdata del 31 de desembre de 1 982 i està signat pel Sr. AlfonsOrtí i Guàrdia, Director General de Prevenció i Extinciód’Incendis i de Salvaments, per part de la General itat, il ’alcalde d’Organyà, l ’ I l•lm. Sr. Antoni Vila i Baraut. Elsbombers d’Organyà passaven a dependre de la General itat deCatalunya. Els bombers que consta que en aquelles dates

. . . .

8


prestaven els seus serveis al Cos Municipal eren: Celestí VilàBetriu, Joan Espluga Graell , Josep Torruel la Vila, TomàsVilarrubla Tarrés, Josep Arajol Coll , Celestí Capdevila Fàbrega,Jul ià Lalinde Picón, Jordi Obiols Obiols, Jaume Espuga Tomàs,Josep Antoni Losada Pérez, Manel Losada Pérez, JosepBelmonte Rubio i Jesús María Bellón Galán.

Altres bombers que ens consta que també ho van ser són:Manel Vilel la, Josep Obiols Marsol, Joan Ubach i seguramentalgú altre, més algun bomber ocasional que es prestava adonar un cop de mà.

Durant els aiguats de novembre de 1 982, van col•laborar apassar alguns cotxes que es van quedar atrapats enesfondrar-se la carretera als Tres Ponts. De l’any 1 983 són elsfocs que hi va haver a Bassella, Peramola, Montanissel l ,Voloriu, un prop de Cal Noris etc.

El 1 984 van arribar els nomenaments oficials dels bombersque van voler continuar, després d’haver superat unes provesfísiques i un reconeixement mèdic. Joan Espluga Graell iCelestí Capdevila Fàbrega van ser els primers i Manel LosadaPérez, Jordi Obiols Obiols i Josep Belmonte Rubio van ser elssegüents cap a finals d’any. I l ’octubre de 1 985 entrava VicençLópez León.

En aquella època gairebé tots els serveis passaven perl ’alcalde, ja que si algú necessitava els bombers trucava al’Ajuntament. Llavors l ’alcalde havia de localitzar-los, a casa, al ’hort, al cafè o a la feina. Alguns dels bombers treballaven a lafàbrica Taurus i l lavors s’havia de demanar permís per sortir,pràcticament sempre per fer serveis d’ambulància. Quananaven a foc, sobretot, era per donar aigua als altres camions.

Durant aquells anys es feien pràctiques, almenys un cop almes.

El 21 de febrer de 1 986 s’elegia per unanimitat aJoan Espluga com a cap de parc.

El 1 3 de jul iol de 1 988, es va declarar un incendien un paller a Adral l . Van avisar els bombersd’Organyà, tot i que en principi no hi anaven per falta depersonal. Al final, Joan Espluga i Josep Belmonte hi van fercap. Quan van arribar els van dir que podien marxar, però tot iaixí van decidir col•laborar tot remullant la palla. Llavors vatenir l loc la catàstrofe. A Joan Espluga li va caure una biga asobre en desplomar-se el cobert del pal ler. Va morir a l ’hospitalde la Seu d’Urgell . Tenia 38 anys, estava casat i tenia un fi l l desis anys. L’endemà a l’enterrament hi van assistir molta gent,entre els quals el conseller de Governació de la General itat,Josep Gomis, i altres autoritats provincials, locals i bombersd’arreu de Catalunya i Espanya.

9


Va ser un cop molt dur. Els companysno van tenir ànims per continuar, elsaspirants interessats a entrar al parctampoc i l ’activitat del parc es va aturar.Per si amb aquesta desgràcia no n’hihagués prou, al cap d’un any,concretament el 1 6 de jul iol de 1 989,moria en accident de cotxe JordiObiols. Tenia 23 anys.

1 0


Per tal de recuperar els bombers, l ’alcalde, Antoni Vila, vaparlar amb Ferran Liesa (Cap de Brigada) i Manel Bosch (Capde Zona), aquest va convèncer a Joan Guàrdia Casanova, unjove que treballava a l’Ajuntament, que es fes bomber voluntarii s’ocupés personalment de portar el parc i del serveid’ambulància. Les perspectives no eren gaire alentadores, elsvehicles no tenien cap mena de manteniment, no hi haviamobil iari , ni eines, ni bombers… tot i així, va acceptar. Era latardor de 1 988. Dels bombers que hi havia, només VicençLópez va continuar i es van iniciar els contactes per trobar-nemés. Així, l ’abri l de 1 989, quatre nous bombers rebien elnomenament: Marcel Torner Vil lanueva i Xavier AlejandreSimón, que durant l ’estiu de l ’any anterior havien treballat al ’esquadra forestal de Coll de Nargó, Joan Guàrdia Casanova iFrancesc Gil Gómez, van haver de passar una sèries deproves mèdiques i físiques, com ara córrer 1 .000 metres l l isos,una prova de velocitat de 80 metres, pujar una corda, nedar 50metres, aixecar un pes…

Aquell any 1 989, hi va haver al parc una esquadra forestaldurant l ’estiu, formada per Rafael Farré Moreno (Coll de

1 1


Nargó), Jordi Jose Canut “Pasques” (Oliana), Josep M LeónPolonio (Coll de Nargó), Víctor Alejandre Simón (Organyà),Joan Ignasi Torner Vil lanueva (Organyà) i Marcel TornerVil lanueva (Organyà). Es va anar a combatre incendis a Tivissa(Ribera d’Ebre), Peramola i Coll de Nargó.

El mes de febrer de 1 990 rebia el nomenament VíctorAlejandre Simón i el desembre, Joan Ignasi Torner Vil lanueva.

Durant el 1 991 sis nous bombers que havien fet les proves all larg de 1 989 van rebre per fi el nomenament, van ser: DanielRoig Traveset, Josep M. Roig Vila, el mes de març; Lluís RoigTraveset, Josep M. Boix Majoral, Salvador Vilana Balletbò iJosep Coll Janot, a l ’octubre .

El febrer de 1 991 es va instal•lar el telèfon al parc (973383401 ). Es van comprar set walkie-talkies i la resta se’ls vanpagar de la butxaca els propis bombers. També es va adquirirun aparel l anomenat hot-l ine amb el qual es podia despenjar eltelèfon a través de les emissores. Aquest aparel l i els walkie-talkies, que cada bomber havia de portar sempre a sobrementre estiguessin al poble, van representar un gran pasendavant, ja que elsbombers van passar a estarlocalitzables totes les horesdel dia, va augmentar larapidesa i l ’eficàcia en lessortides i va representar, amés a més, un maldecapmenys per l ’alcalde il ’Ajuntament. A cadabomber se li va donar unnom clau a partir de la

1 2


1 3


paraula Víctor, la l letra V de l’alfabet fonètic internacional (Alfa,Bravo, Charl ie…la O d’Organyà, Òscar, l ’uti l i tzaven elsbombers d’Oliana). D’aquesta manera, Joan Guàrdia va serVíctor 1 ; Xavier Alejandre, Víctor 2; Vicenç López, Víctor 3;Josep Coll , Víctor 4; Josep M. Roig Vila, Víctor 5; SalvadorVilana, Víctor 7; Lluís Roig, Víctor 8; Daniel Roig, Víctor 9;Joan Ignasi Torner, Víctor1 0; Josep M. Boix, Víctor11 ; Marcel Torner, Víctor1 2 i Víctor Alejandre,Víctor 1 3.

El parc tornava a estar enple funcionament. Es vadonar molta importància ales pràctiques, se’n feienmolt sovint, moltesvegades impartides pelsmateixos membres del parc; altres vegades, organitzades desde Lleida juntament amb altres parcs. Un dia entre setmana, ala nit, es feien classes de teòrica. Es va instaurar un sistemade guàrdies: cada cap de setmana el bomber de guàrdia escomprometia a no sortir del poble i estar pendent del telèfondes del dissabte a migdia fins diumenge a la tarda. També esvan establir uns torns de guàrdia per a les sortides nocturnes,amb dos grups que sortien alternativament. De la mateixamanera, es feien guàrdies per la Festa Major. A més a més,cada setmana un bomber es comprometia a netejar el parc.

El 1 7 de novembre de 1 991 , Joan Guàrdia va ser elegit cap deparc, amb cinc vots a favor i dos vots en blanc. Fins l lavorshavia exercit el càrrec en funcions Vicenç López, quealeshores va passar a ser cap de sortida juntament amb Xavier

1 4


Alejandre.

El 1 993 es va decidir que cadabomber aportés un 1 5% delsdiners guanyats al fons del parc,més la quantitat a rebre per lespràctiques i els de les tasques demanteniment i administració. En lavotació per decidir-ho van quedarempatats els partidaris d’aportar el 1 0% i els partidaris del20%, l lavors es va decidir el terme mig. Fins l lavors cadabomber aportava una quantitat fixa pel finançament del parc,que servien per pagar sopars, però també per comprarmaterial que feia falta i que no teníem com ara cordes, estrisd’escalada, la “camil la” de rescat, una cadira especial per pujari baixar la gent per les escales… També aquell any tots elsbombers es van donar d’alta a la recent creada Associació deBombers Voluntaris de Catalunya (AS.BO.VO.CA), però l ’any1 996 es van donar tots de baixa de forma unànime i desprésd’un període de meditació.

El gener de 1 994 va començar la primera bombera, MariaÀngels Díaz Moliné, Víctor 6, com a metgessa de la seccióespecial, de tal manera que es va augmentarconsiderablement la qualitat dels serveis en accidents itrasl lats amb ambulància.

Aquell any van ser donats de baixa els primers bombers,Celestí Capdevila, Manel Losada, Josep Belmonte i tambéFrancesc Gil , que no feia cap sortida des de 1 991 .El març de 1 994 van fer la prova d’ingrés quatre nousbombers; a partir d’aquest any, bombers auxil iars: Josep LloretPeral lada, Víctor 1 4; Josep Obiols Pérez, Víctor 1 5; Josep M

1 5


Roig Traveset, Víctor 1 6 i Enric Vilana Costa, Víctor 1 7, tot ique no van rebre el nomenament fins al gener de 1 995. L’estiude 1 994, Josep Obiols va fer la primera de les moltescampanyes forestals en què va participar. Va ser al parc deColl de Nargó. El mes de jul iol va tenir un greu accident amb elcamió, a conseqüència del qual va estar de baixa uns vuitmesos.

Per ser bomber voluntari ja no n’hi havia prou amb passar lesproves físiques i el reconeixement mèdic. Els bombersauxil iars havien de fer un curs molt complet, que durava unany. Josep Obiols i Josep M. Roig Traveset van començar-lo,així com Marcel Torner, Lluís Roig, Josep M. Roig Vila i VicençLópez, els quals, tot i que ja eren bombers voluntaris i no elscalia, també s’hi van apuntar. El curs es feia a Lleida, baixavencada quinze dies, dissabte i diumenge alternativament. El1 995 aquests dos bombers auxil iars van aprovar el curs i vanpassar a ser bombers voluntaris de ple dret el maig de 1 996.Mentrestant, Josep Lloret va plegar i va marxar del pobleaquell mateix any i Enric Vilana hi va romandre fins el 1 998.

El mes de maig de 1 994 es va celebrar el desè aniversari delsBombers Voluntarisd’Organyà, començant acomptar des dels primersnomenaments oficials(1 984), amb un seguitd’actes que van tenirmolta acceptació. Un diaes va anar a l ’escola a ferun simulacre d’evacuació,se’ls va ensenyar algunanoció de primers auxil is i

1 6


d’autoprotecció i es van realitzar diverses demostracionspràctiques. Es va fer un simulacre d’accident de cotxe ambatrapats a la plaça de les Homil ies i, després, els Bombers delGrup de Rescat de Muntanya de la Seu d’Urgell van fer unademostració baixant fent ràpel pel campanar de l’església. Vavenir a fer una conferència Jordi Martínez Planas, president del ’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, amb el títol

“Els cossos de BombersVoluntaris de Catalunya”.També hi va haver unarecepció d’autoritats iconvidats al parc i unavisita a l ’exposiciófotogràfica a la sala deles Homil ies. Després,un dinar al menjador del’escola amb l’assistència

de diverses autoritats locals, comarcals i provincials, així comrepresentants d’altres parcs i els bombers i exbombersd’Organyà. Durant l ’acte es va retre homenatge als doscompanys morts, Joan Espluga i Jordi Obiols. A la nit es va ferun ball molt concorregut al Centre Cívic. A més a més, es vanconfeccionar uns pins amb l’escut dels bombers.

Aquell any es va crear l ’Associació Cultural dels BombersVoluntaris d’Organyà (ABVO) amb l’objectiu d’agrupar lespersones que han estat i són part del Cos de Bombers o béque en són col•laboradores. Les final itats de l’associació són,entre d’altres, col•laborar amb el municipi en totes les activitatspròpies de l’Associació i real itzar actuacions encaminades aconscienciar la societat envers la prevenció i la seguretat enmatèria d’incendis, d’accidents i sinistres; promoure activitatsculturals, recreatives, esportives i d’oci en general i sense

1 7


afany de lucre.

El desembre de 1 994, Joan Guàrdia vaser reelegit com a cap de parc, amb 1 2vots emesos, 1 0 a favor, 1 en blanc i 1 denul.

El 1 995 van entrar els primers objectorsde consciència a fer la prestació socialsubstitutòria (PSS) al parc. La seva feinaera la d’estar atent al telèfon i tenir el parcnet i en ordre. Els dos primers van serJoan Graell , de l ’Alzina; i Ivan Olivares, deCastel lciutat. Un venia al matí i l ’altre a latarda i cada setmana s’ho canviaven. Laseva plaça la van ocupar després JosepTraveset, del Vilar; i Eduard Obach, d’Organyà, el qual s’hiestava a les nits. Més endavant també van fer la PSS JosepFusté, de Fígols; Jordi Tarrés, Antoni Valls i Jordi Rojals,d’Organyà. Els bombers Enric Vilana i Francesc Espar tambévan fer la prestació social al parc.

El jul iol de 1 996 entrava com a bomber auxil iar FrancescEspar Sala, Víctor 1 8, després d’haver passat les provescorresponents.

L’agost de 1 997 hi va haver els transl lat al parc nou. L’octubred’aquell any, Joan Guàrdia va dimitir de cap de parc. Es vaobrir una crisi important, ja que ningú va voler substituir-lo.Després d’una votació, un grup de quatre persones es vacomprometre a dirigir el parc: Josep Coll , Josep M. Roig Vila,Francesc Espar i Marcel Torner. Tot i això el parc va tirarendavant.

1 8


El gener 1 998 van entrar dos nous auxil iars, Josep MoralesGuerreiro, Víctor 1 3; i l ’Abel Torner Domènech, Víctor 11 .

L’any 2000 es va crear l ’Associació de Bombers Voluntaris dela General itat d’Organyà amb els mateixos objectius quel’anterior asscociació l ’ABVO.

Entre 2001 i 2003, alguns bombers que feia anys que ho erenvan anar disminuint el número de sortides fins a deixar-ho deltot, per diversos motius, famil iars, laborals, personals, etc.Aquest va ser el cas de Joan Guàrdia, Salvador Vilana, VicençLópez, Xavier Alejandre, Joan Ignasi Torner, Maria Àngels Díazi també Josep Morales.

Durant els anys 2001 i2003, va ser bomberauxil iar Xavier Guil lamóCirera, Víctor 1 4, quedesprés d’aprovar lesoposicions, el març de2003, va aconseguir laplaça de bomberfuncionari.

El 2004 va entrar Jordi Balletbò Bull ich, Víctor 1 9. Vacomençar el curs, el va aprovar i finalment va passar lesproves físiques i mèdiques el jul iol de 2007, de tal manera queva passar a ser bomber de la secció activa.

El 2005 el Vicenç López va rebre la medalla de bronze perhaver estat 20 anys com a bomber voluntari.

L’agost de 2006, Manel Losada Tagua, Víctor 20; Antoni Sort

1 9


Vela, Víctor 21 ; i Francesc Codina Isidro, Víctor 22, vancomençar el curs per a bombers aspirants. Aquest curs hapassat a ser obligatori. Tots els aspirants tenen un temps perfer-lo. Es realitzava tots els caps de setmana a Lleida. El jul iolde 2007, Manel Losada Tagua passava a la secció activa,mentre que Antoni Sort no acabava el curs i plegava a principisde 2008.

L’estiu de 2007 vam tornar a tenir esquadra forestal. Hi haviaestablerts dos torns de quatre forestals i dos bombersvoluntaris, que treballaven en dies alterns. L’esquadra forestalla formaven Josep M. Carrera Alsina (Tremp), Eduard BastúsSegú (Pobla de Segur), Toni Hervil la Raja (Igualada) i GerardCarchat Obiols (la Seu d’Urgell) en un dels torns. L’altre tornestava integrat per Marc Alonso Roca (la Seu d’Urgell), AniolFerragut Cucala (Peramola), David Ponte Tri l la (Coll de Nargó)i Josep M. Solano Santaella (Puigcerdà). Com que només ambla gent d’Organyà no hauria estat possible, sobretot els dies decada dia, vam tenir la col•laboració dels bombers de Coll deNargó, un bomber d’Adral l i , si era necessari, baixava unbomber funcionari del parc de la Seu d’Urgell . L’estiu va sermolt tranquil i pràcticament no es va haver d’anar a capincendi.

L’any següent també vam tenir esquadra, que era formada perDavid Ponte Tri l la (Coll de Nargó), Gerard Mir Ferrera (Lleida),Jordi Puigfel Palacín (Vallfogona de Balaguer) i Martí CasorranBaró (Lleida), en un dels torns. A l’altre hi havia Manel LosadaTagua (Organyà), Marc Alonso Roca (la Seu d’Urgell), AntoniPuig Romero (Torregrossa) i Gerard Sans Canes (Bellvís).Com l’any anterior, també va ser un estiu molt tranquil .

El 2008 van entrar més aspirants: Patrícia Mazzochetti

20


Rodríguez, Víctor 23, al jul iol ; i Josep Ramon Torruella Muñoz,Víctor 24, i Ivan Vigo Babot, Víctor 25, a l ’octubre, els quals,juntament amb Ana Simoes Ferreira, que encara no tenia elnomenament i que va plegar abans de tenir-lo, van començarel curs que es feia entre Sort i Lleida.

Durant el 2009 vam celebrar els 25 anys. El primer actes’havia fet durant la fira, el novembre de 2008. En un estandvam vendre samarretes i loteria, vam fer fotos vestits debombers a tothom que ho volgués, vam informar dels actesque teníem previstos i es va presentar la pàgina web:www.bombersorganya.cat. El mes de maig hi va haver el gruixdels actes. El dia 23 va venir el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol,que va visitar el parc i va fer una conferència amb el títol : “Elsinicis dels Bombers de la General itat de Catalunya”. El dia 29,el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri ens va fer una xerradasobre el canvi cl imàtic. L’endemà el dia va començar amb unesmorzar popular. Tot seguit va començar la primera edició del’Arruix de Santa Fe, una cursa a peu des d’Organyà fins al ’ermita de Santa Fe. Va ser un èxit de participació, ambgairebé 1 00 inscrits. Havent dinat es va fer una gimcana per ala canalla al parc de bombers i, després, una demostració de

rescat en accident de trànsit a la plaça de les Homil ies. L’últimacte del dia va ser el sopar popular que va tenir una granacceptació, l làstima que a mig sopar es va posar a ploure i la

21


gent va acabar de sopar sota cobert o sota el paraigua i es vahaver de suspendre el bal l que hi havia previst. El 1 9 desetembre es va fer un torneig de futbol 7 entre bombers dediferents parcs i altres cossos de seguretat i emergències de lacomarca i al vespre es va fer una paella popular i el bal l que vaquedar pendent per la pluja. Els actes s’acaben el 26 desetembre amb la conferència del Sr. Pedro Anitua, Director deSeguretat Ciutadana de Vitoria-Gasteiz (Euskadi), titulada:“Bombers voluntaris: una aposta de futur?”. Finalment, el dinarcommemoratiu amb l’assistència de bombers, antics bombers,autoritats… i entrega d’obsequis.

L’esquadra de 2009 va canviar una mica. Els torns, en l loc deformar-los quatre auxil iars forestals i dos bombers, van passara estar integrats per tres auxil iars forestals i dos bombers. Elsforestals van ser: en un grup, Antoni Puig Romero(Torregrossa), Andreu Quílez Vila (Rialp) i Manel LosadaTagua (Organyà) i, en l ’altre, Marc Alonso Roca (la Seud’Urgell), David Palau Coma (la Seu d’Urgell) i Raül RuizMallofré (la Seu d’Urgell). Van participar en l’extinció delsincendis que hi va haver el mes de jul iol a les comarques de laNoguera i la Segarra.

22


EL PARCEl parc vell estava situat a l ’edifici de l ’Escola Vella, s’entravapel carrer Travessera de les Escoles. Primer només s’uti l i tzavael garatge de dalt, on s’aparcava l’ambulància i el BRL L-546.Quan va arribar el BRP Egipci L-234, l ’ajuntament va fer obres,va tirar un envà i, a l ’altre garatge, es van condicionar unslavabos i una sala de control.

23


Amb el temps, a la sala de control, a més de les emissores i elmobil iari necessari, s’hi van instal•lar un televisor i un aparel lde vídeo. A l’armari s’hi guardaven la camisa i els pantalons.En un racó de la cotxera hi havia un parel l de l l iteres i unestaquil les amb els jaquetons i les botes i, al fons, un petit tal leramb les eines més imprescindibles. El camió entrava tan justque s’havien de plegar els miral ls per passar i eren freqüentsles rascades a la paret.

Quan es va donar de baixa el BRL, el seu l loc al garatge el vaocupar el tot terreny Land Rover, L-903.

A finals dels vuitanta ja es va començar a gestionar laconstrucció d’un parc nou, però no va ser fins el 1 995 que vancomençar les obres en un terreny propietat de l ’Ajuntament,

finançades pelsBombers de laGeneral itat i elPla d’Obres iServeis de laGeneral itat.

Finalment,l ’agost de 1 997ens vamtrasl ladar al parc

nou, situat entre el cementiri i el camp de futbol, en el carrerque més endavant va batejar-se com carrer Bomber JoanEspluga. El parc havia de tenir una inauguració solemne ambla presència d’alguna autoritat, però al seu dia no va serpossible i es va deixar córrer.

24


El parc consta d’una gran cotxera per a tres vehicles. Es vadecidir que l’ambulància quedés a l’esquerra, el l loc mésproper als vestidors per perdre el menor temps possible en lessortides més urgents; al mig, el camió i, a la dreta, el totterreny. Dins la cotxera també hi ha un tal ler, un fossat per ferels canvis d’ol i als vehicles, unes taquil les amb la robad’intervenció, les botes, les bosses… A costat de les taquil leshi ha un moble amb les l lanternes i els seus carregadors.

A més a més, hi ha la vivenda. Consta d’una sala amb unapetita cuina i un menjador-sala d’estar, amb uns sofàs, unescadires, una taula, unes poselles i un moble pel televisor i elvídeo. Al costat hi ha la sala de control, amb les emissores, eltelèfon (des del canvi de parc, 9733821 80) i l ’ordinador. Hi haun lavabo petit i un de més gran, amb un parel l de dutxes. Unvestidor amb unes taquil les que ens vam fabricar els mateixosbombers on hi guardem la roba i les botes. Al pis de dalt hi hauna altra gran sala que amb el temps s’ha convertit en gimnàsi sala de formació. S’han anat comprant diversos aparel ls degimnàstica i una taula de ping-pong per a ús de tots els

25


bombers que ho desitgin. Al costat hi ha un despatx, undormitori amb dues ll iteres i la sala de la caldera de lacalefacció.

Bona part del manteniment del parc ens el fem els mateixosbombers. A més a més de fabricar-nos les taquil les, ens hemposat el parquet del gimnàs, hem fet uns porticons de lesfinestres nous, obres a la cuina, pintar, la fabricació del’expositor on hi guardem objectes curiosos i records, la taula ila barbacoa que tenim al carrer per fer dinars i sopars…

26


VEHICLESL’any 1 977, l ’Ajuntament ve demanar a la fàbrica Taurus sipodrien aconseguir una ambulància com havien fet a Oliana.Al cap de poc temps, la Taurus, a través de la seva mútuaMapfre, va cedir-ne una, marca Simca 1 200 famil iar, matrículaB-0785-C. Els serveis es cobraven a tant el qui lòmetre per ferfront a les despeses de manteniment i combustible, de lesquals se n’havia de fer càrrec l ’Ajuntament. Els serveisd’ambulància eren principalment per portar gent cap al’hospital de la Seu d’Urgell , encara que alguna vegada s’haviaanat més lluny, la majoria de vegades amb el conductor solencara que algun cop, si era greu, també hi viatjava personalmèdic. La gestió del servei d’ambulància va passar del’Ajuntament a Bombers el 1 991 . El 1 992, amb l’arribada de lanova ambulància, l ’antiga va ser retornada a la mútua.

L’any 1 978, la Diputació va comprar un camió, conegut comBRL (bomba rural l leugera), marca Land Rover, que més tardva ser batejada com L-546. La seva matrícula era L-8408-F. Elmanteniment i l ’assegurança eren a càrrec de l’Ajuntament. Vaser donat de baixa el 1 995 degut a l ’alt preu que costava laseva reparació.

27


L’any 1 987, l ’Ajuntament, a través de l’Associació de DefensaForestal (ADF), va comprar un camió, marca Pegaso 2223,més conegut com “egipci”, perquè Pegaso els havia fabricatper l ’exèrcit d’Egipte, però finalment es va trencar l ’acord il lavors se’ls va oferir als ajuntaments. El seu codi era L-234 i laprimera matrícula PMM-1 606-H, el 1 999 es va canviar per L-5390-AH. L’Ajuntament el va cedir als Bombers de laGeneral itat. Alguns bombers com Jordi Obiols, Vicenç López iJoan Espluga van anar a Madrid a rebre unes classes perconduir-lo. El 2003 dos accidents dels “egipcis” a la provínciade Lleida amb el greu resultat de dos bombers morts, enrebentar-se una roda, van evidenciar la seva falta deseguretat. Primer es va canviar el model de roda i es vanrestringir les seves actuacions en serveis a menys de 30 km

28


del parc i en cas que fos estrictament necessari. Poc despréses van anar substituint per altres vehicles i a Organyà ens vandeixar temporalment un camió Pegaso procedent del parcd’Agramunt, el L-220, fins a l ’arribada definitiva d’un altrevehicle, el L-251 .

El 1 992, l ’Ajuntament va cedir a Bombers una ambulànciaPeugeot, la L-679, matrícula L-4563-V, que va costar unsquatre mil ions de pessetes. Aquesta ambulància substituïa elvel l Simca 1 200. Amb l’entrada en vigor del servei privatd’ambulàncies, l ’any 2003, el nombre de sortides que es feienamb el nostre vehicle va caure en picat i només se sortia en

29


algun accident de trànsit o parapent i si se’ns demanavaexpressament. El 2004 van voler retirar les ambulànciesd’Organyà, Coll de Nargó i una de les dues d’Oliana, perquètenien més de vuit anys, tot i que portaven ben pocsquilòmetres i estaven en molt bon estat. Això va provocar lesprotestes dels alcaldes d’aquests pobles, més els de Cabó,Fígols i Al inyà i Peramola. Finalment no es van retirar, però esvan restringir molt les seves actuacions. El 2007 es va canviarel codi pel 3.23.62, en què el 3 significa brigada de Lleida i el23 és el número d’Organyà. El febrer de 2009 arribava unacarta en la qual la General itat obl igava a donar de baixal ’ambulància i retornar-la a l ’Ajuntament, que finalment se la vavendre el mes de jul iol .

El 1 993 Bombers ens va entregar un tot terreny Land Roverprocedent d’Oliana, el L-903, amb matrícula L-81 48-I .

El 1 996 el L-903 va ser enviat al parc de la Seu i a Organyàens van donar un Land Rover Defender nou, el L-947,matrícula L-8409-Y. El nou codi que se li va donar el 2007 vaser el 3.23.90.

3 0


A començaments de 2004 ens arribava el nou camió, L-251 ,marca Iveco, amb matrícula B-6589-PZ, procedent del parc dePonts i que anteriorment havia estat a Tàrrega. El seu nou codiés 3.23.30.

3 1


SERVEISEls bombers voluntaris d’Organyà hem fet tota classe desortides, moltes en cap de setmana, però també els dies decada dia, al matí, a la tarda, a la nit i força vegades dematinada. De vegades hem actuat sols, en molts casos hemtreballat colze a colze amb els bombers de Coll de Nargó,Oliana, la Seu d’Urgell , Montferrer i alguna vegada de méslluny i sovint ha hagut de venir l ’hel icòpter a carregar algunferit, a ajudar en alguna recerca o a apagar algun foc, igualque els hidroavions, encara que amb menys freqüència.També ens hem relacionat amb els Mossos d’Esquadra, laGuàrdia Civi l , la Creu Roja, el Servei d’Assistències Mèdiques(SEM), els guardaboscos, els conductors de les grues… Aquítenim una colla d’exemples de la nostra feina.

Evidentment hem anat a focs forestals. A la nostra zona: aNarieda el setembre de 1 994; a Santa Fe durant les dates deNadal de 2004 – 2005. A la resta de la comarca, com els focsde Sallent, al municipi de Coll de Nargó, que entre 1 990 i 1 995va patir una bona colla d’incendis, segurament tots provocats ique podrien ser deguts a disputes veïnals; a Peramola el

3 2


1 991 ; a Coll de Nargó en un incendi provocat per un soldadorel 1 994; a Arsèguel el 1 995; a Bellpui, municipi de les Vallsd’Aguilar, dues vegades el 1 997 i una altra el 2003; a Novesde Segre el 2003. A la resta de província, com el foc a Torà eljul iol de 1 998, en un estiu especialment dur; a Artesa de Segrel’octubre d’aquell mateix any; al Solsonès el 1 994; en elsincendis que van afectar sobretot sembrats de cereals a lescomarques de la Noguera i la Segarra el jul iol de 2009. I a laresta de Catalunya a Begues (Baix Llobregat) durant els gransincendis que van afectar la zona del Garraf l ’abri l de 1 994.

També hem actuat en molts focs de marges, sobretot abansque arribi la primavera i es faci efectiva la prohibició de fer foc,quan algun pagès aprofita per cremar rostol ls i males herbes.

Focs d’habitatge. Com endues cases juntes al carrerdels Vilansats l ’abri l de1 990; la cuina d’unrestaurant molt conegutd’Organyà el maig de1 991 ; el de gener de 1 992en un pis a la plaça de lesHomil ies; en el magatzemd’un restaurant de Coll deNargó el 1 995; el d’unacasa a Os de Civís el dia de Nadal de 1 999; una cuina d’unacasa a la Travessera del Camp de Futbol el jul iol de 2001 ; unacasa a Alàs el maig de 2008 i altres.

Són molt comuns els ensurts que provoquen les xemeneies laprimera vegada que s’encenen després de l’estiu, quan arribenels primers freds.

3 3


Hem intervingut en l ’ incendi d’unagranja de pollastres a Organyà, duesvegades el mateix any, el gener il ’octubre de 1 998, provocant la mortde centenars de pollets.

En un paller a Adral l el 1 988 amb elfinal tràgic que ja coneixem; un altrepaller a Arfa el juny de 1 997; un altre paller a vora la Seud’Urgell l ’estiu de 2008 en què s’hi va anar amb l’esquadraforestal.

En un garatge d’autocars a Organyà el desembre de 2000. Enuna gravera pròxima al poble el maig de 2005.

Un foc a l’ermita de Santa Fe, el maig de 1 997, pocs diesdesprés de l’aplec per culpa d’uns ciris encesos que vancaure.

De tant en tant també hem hagut d’intervenir per apagar alguncontenidor, normalment quan algú hi ha l lençat les cendres del’estufa encara calentes, fins i tot una vegada vam haverd’anar a apagar-ne un dels destinats al paper després quealgun brètol hi hagués tirat una cigarreta encesa.

La carretera ens ha fet treballarmolt, sobretot la C-1 4, abans C-1 31 3 i d’aquesta ha estatespecialment confl ictiu el puntnegre del pont de Fontanet.

Accidents de cotxe de tota mena,alguns de mortals; altres amb ferits

3 4


l leus, en què tant sols hem hagut de pujar-los cap a la Seud’Urgell ; uns amb ferits més greus, amb atrapats, en què hemhagut de tal lar el cotxe amb l’equip d’escarceració; alguns enquè tant sols se’ns ha necessitat per netejar la carretera, tirarsepiol ita sobre les taques d’ol i i gasolina i ajudar a carregar elcotxe a la grua; en algun cas fins i tot hem hagut de baixar fentràpel fins al riu per rescatar el conductor.

Molts accidents de moto, de tota mena, de l leus, de greus imassa sovint de mortals.

Els accidents d’autocar són molt espectaculars, com el demaig de 1 995 a Canturri on hi va haver tres víctimes mortals;el de Coll de Nargó el febrer de 2006, on va morir un nen petit ihi va haver gran quantitat de ferits, havent de fer diversosviatges cap a l’hospital de la Seu d’Urgell i fins i tot a Lleida; unaltre accident a la frontera d’Andorra el jul iol de 1 993.

Fins i tot accidents d’hel icòpters, com el d’Estana el desembrede 1 993, amb el resultat de tres morts, dos d’el ls bombers; eldesembre de 2006 un altre helicòpter que controlava el trànsitva topar amb un cable i per poc no s’estavella contra lacarretera, tot i que, per sort, va poder aterrar enmig de la C-1 4a l’ indret dels Tres Ponts.

3 5


També hem intervingut en accidents de bicicleta, de camió, detractor, de quad i en més d’un atropellament.

Amb la moda del parapent, que va començar a Organyà cap aprincipis dels anys noranta, han estat molts els accidents onhem hagut d’intervenir. Hi ha hagut accidents mortals com eld’un parapentista madri leny el 1 992 o el d’un noi de Barcelonael maig de 2006; altres de més lleus, bastants ossos trencats oalgun que s’havia perdut. També hem sortit en algun accidentd’ala delta.

El trasl lats de malalts i accidentats amb l’ambulància sobretotcap a l’hospital de la Seu d’Urgell , però també alguna vegadacap a Andorra, Lleida, Barcelona, etc. , van ser el nostre pa decada dia fins l ’any 2003, quan va començar el Serveid’Emergències Mèdiques (SEM). A partir de l lavors aquesttipus de servei gairebé va desaparèixer.

La recerca de boletaires és un clàssic de totes les tardors, esdesorienten enmig del bosc, se’ls fafosc i l lavors donen l’alarma,normalment apareixen de seguida,però en algun cas han hagut depassar la nit al bosc i fins l ’endemà nose’ls ha trobat. També hem hagut debuscar gent que s’havien perdut fentuna excursió o gent que s’haviaescapat. El gener de 1 996 vam ajudara buscar un cotxe amb una parel ladins que havia caigut al riu a Tragó ique va acabar amb tragèdia.

Hem hagut de rescatar algun caçador

3 6


enmig de la muntanya. I treure algun animal mort del riu.

Desembossar canonades i treure aigua de baixos i cel lers ambla moto-bomba és un servei molt habitual. Per exemple, en unrestaurant del Pla de Sant Tirs el setembre de 1 992. L’estiu de2008 vam ajudar a netejar la duana d’Andorra després que elriu Runer es desbordés i la deixés plena de fang i arbres.

Hem portat aigua als dipòsits de Cabó durant les gelades del’hivern de 2001 . Durant l ’estiu de 1 991 es va subministraraigua a la casa de l’Oliva diverses vegades.

Hem hagut d’obrir portes de gent que s’ha quedat tancada alcarrer. En alguna ocasió, alertats per algun veí, hem entrat enun pis i ens hi hem trobat el propietari mort a dins.

Hem tirat sal al carrer per evitar gelades.

Hem ajudat gent atrapada en ascensors.

Hem regat la zona lúdica de Font Bordonera i el camp defutbol quan era de terra per evitar la pols durant el partit.

Hem fet tota mena de prevencions, cada any fem acte depresència en l’aplec de Santa Fe el di l luns de la SegonaPasqua i també moltes vegades al de Santa Pelàia el dissabteanterior. Per la revetl la de Sant Joan anàvem a mirar si lesfogueres eren ben apagades. Hi som, per si fa falta, en cursesde bicicletes (per exemple la cursa de BTT la Nargona a Collde Nargó); de motos (com quan teníem el circuit de moto-cross fins que el riu se’l va endur o el campionat del mónd’enduro a Oliana el 1 991 ); hem estat alerta en alguncampionat de parapent per si algun participant s’accidentava;

3 7


en dies de molt vent, com el gener de 2009 en què vam haverd’anar a Abrera (Baix Llobregat) a treure arbres caiguts. Quanhi ha prevista una gran nevada com la de gener de 2006; endies en què s’espera un gran moviment de gent, com per laFira, per Setmana Santa; el dia que va venir el president JordiPujol a inaugurar l ’alberg el maig de 1 996; durant tots els diesque van durar els Jocs Olímpics de Barcelona 1 992; la triatlóde la Festa Major… també per la Festa Major s’ha col•laboraten festes de l’escuma, remullant la canalla després de lagimcama i del correfoc. Per prevenir al•lèrgies, l ’any 1 990 esvan netejar amb aigua a pressió les volves dels clops. Hemrevisat més d’una vegada les boques de rec del poble. Hemanat a cobrir parc a la Seu d’Urgell quan els bombers d’al làvan curts de personal.

A finals de 2001 , després dels atemptats terroristes de l’1 1 desetembre als Estats Units i amb la psicosi que això va generar,se’ns va fer arribar un equip per si es rebien cartes o paquetsamb àntrax: per sort, encara no l’hem hagut d’uti l i tzar mai.

3 8


FORMACIÓLes pràctiques i els cursos de formació sempre s’hanconsiderat molt importants. Des del primer moment es vananar fent pràctiques com a mínim un cop al mes. Des de faalguns anys, només començar, els bombers aspirants han defer “el curs bàsic de Bomber Voluntari” d’una duradaaproximada de 1 80 hores. Entre 1 997 i 1 998, Marcel Torner iJosep M. Roig Vila van fer i aprovar “el curs de caporals deBombers Voluntaris” que es va realitzar a Bellver de Cerdanyai Mollet del Vallès i que va durar 1 51 hores. El 2001 algunsbombers van fer els cursos de “Transport Sanitari” de 21 horesi el “d’Atenció Sanitària Immediata” de 56 hores que es va fer al ’escola d’Organyà. Altres sessions de formació han estat: elcurs de conducció 4x4 en vehicle pesat; curs de coducció 4x4en vehicle l leuger; curs d’excarceració; curs sobre metodologiaen incendis forestals; curs sobre Suport Vital Bàsic (SVB) iDesfibri lador Extern Automàtic (DEA); Rescat aquàtic encanals; tècniques de rescat urbà; incendis en vehicles; curssobre ascensors; curs sobre condicions de seguretat en lesactuacions; curs sobre reanimació cardio-pulmonar (RCP);curs de guia de navegació, cartografia i sistema d’informaciógeogràfica (SIG); equips de respiració autònoma (ERA); etc.

www.bombersorganya.cat

histÒria bombers voluntaris...

Documents