històries de tocador. paula vela

15
HISTÒRIES DE TOCADOR El cabell, una imatge acurada. Paula Vela González 1 batxillerat C Curs 2012/2013

Upload: can-planas-classiques

Post on 27-Jun-2015

296 views

Category:

Education


7 download

DESCRIPTION

Treball sobre l'exposició "Històries de tocador" del MAC de Paula Vela. Institut Can Planas (Barberà del Vallès) 1r de batxillerat curs 12-13. Departament de clàssiques. Per Càstor i Pòl·lux!: http://percstoripllux.blogspot.com.es/

TRANSCRIPT

  • 1. HISTRIES DE TOCADOR El cabell, una imatge acurada.Paula Vela Gonzlez 1 batxillerat C Curs 2012/2013

2. La bellesa Els grecs sempre buscaven la perfecci i la bellesa humana. Per a ells all bell era all bo. La bellesa estava simbolitzada per la deessa Afrodita. Per per als Romans, la bellesa va perdre el carcter div i es va associar a laparena. Va esdevenir una qualitat que intervenia en la vida diria.DEESSA AFRODITA Font: http://verdades-antiguas.blogspot.com.es 3. Una imatge acurada Tant per als homes i dones, la seva imatge mostrava el seu estatus social.La cura dels cabells i de la barba era un element essencial de laparena i shavia de confiar a mans expertes.PERRUQUERES ROMANES, LES ORNATRIX Font: http://arquehistoria.com 4. Pentinats de les dones Les dones de classe benestant portaven sempre els cabells recollits i augmentaven el seu volum amb postissos i trenes. Mai duien el cabell curt.Aquestes dones disposaven dun servei de personal que les pentinava. Contra ms sofisticat fos un pentinat ms classe tenien. Les criades que feien els pentinats shi estaven hores, i si desprs el resultat no era lesperat les seves mestresses ho pagaven amb elles. PENTINATS SOFISTICATS Font: museu 5. Pentinat de la dama flviaCAP DUNA DONA FLVIA Font: museuAquest s el pentinat que duien les dames flvies, les dones nobles de lalt imperi. Flavia Julia, filla de lemperador Tito, ho va posar de moda i va ser molt acollit per les dones en lmbit privat. El pentinat sanomenava niu dabelles. 6. Pentinat de les divinitats Aquest s el pentinat que lluen les imatges divines de lpoca arcaica. Portaven la stephane, una faixa estriada, daspecte metllic, que est guarnida amb flors i pedres precioses. Les llargues cabelleres queien per lesquena i per davant de les espatlles en forma de tirabuixons o rnxols.CAP DATENEA Font: museu 7. Pentinat de les dones vdues Les dones vdues romanes portaven un mocador al cap lligat sobre la nuca, que no deixava veure el cabell.CAP DANCIANA MATRONA VDUA Font: museu 8. El pentinat nodus Aquest pentinat consistia en la formaci duna baga de cabells sobre el front, el nodus, recollida en una trena que baixava per darrera de les orelles i que es recollia en un monyo sobre la nuca.CAP DE DONA AMB EL PENTINAT DE NUS Font: museu 9. Accessoris pel cabell Sutilitzaven molt els accessoris per ornamentar els pentinats. Hi havien tot tipus daccessoris pel cabell com pintes, agulles, lliga cues, rets, cintes, aplics, postissos, perruques, etc.PENTINATS I OBJECTES ROMANS Font: museuAGULLES DE CAP Font: museu 10. PINTES EGPCIES UTILITZADES PER PENTINAR-SE I PER ELIMINAR ELS PARSITS Font: museuAGULLES DE CAP I LLIGA CUES Font: museuMIRALL ETRUSC Font: museu 11. Tints i postissos A l'poca romana era habitual tenyir-se els cabells, tant per gust com per dissimular els cabells blancs. El negre i el castany simbolitzaven castedat, era el color de les matrones i les vestals. El ros era el color preferit entre les dones benestants, per aconseguir-lo es decoloraven les cabelleres amb safr o portaven perruques. El blau i el roig era el color que sutilitzava per tenyir les cabelleres dels prostbuls i de les obres teatrals.PENTINATS ROMANS Font: http://arquehistoria.com 12. Els pentinats dels homes Els homes duien els cabells curts i ben pentinats, i el rostre afaitat. Igual que les dones, ells tamb dedicaven fora temps a la cura del seu aspecte.CAP DADRI AMB BIGOTI Font: museuCAP DUN HOME AFAITAT Font: museu 13. Lafaitat Per als homes el primer afaitat era molt important a les seves vides, marcava el pas de ladolescncia al mn adult. Els joves es deixaven crixer la barba fins que estigus ben formada i aleshores la tallaven i la consagraven a Apollo, Jpiter o Venus. El procs de lafaitat era lent, delicat i dolors.Van ser els romans els qui van expandir el costum de lafaitat, per la comoditat alhora de lluitar en les batalles.SOLDAT ROM SENSE BARBA Font: http://es.123rf.comNAVALLA ROMANA Font: museu 14. Les barberies Els barbers, anomenats tonsores, anaven pels carrers i les tavernes buscant clients. Per tamb existien les tonstrinae, establiments on treballaven de manera fixa.Els emblemes distintius de les barberies eren les bacines o plat barber. Per ms tard van ser substitudes per rtols amb els colors de la bandera de Frana, que indicaven que a dins shi podia parlar malament del rei.RTOL DE PERRUQUERIA/ BARBERIA Font: museu 15. Treball del Museu dArqueologia de Catalunya:HISTRIES DE TOCADOR, COSMTICA I BELLESA A LANTIGUITAT Banda sonora: Ancient Roman Music- Synaulia VIII Autora: Paula Vela Gonzlez