El segle XVIII Dinastia Borbnica: Absolutisme i centralismeLa Guerra de Successi (1700-1715) Guerra de successi Mort Carles II sense descendncia els candidats eren Felip dAnjou (era Borb, net del rei de Frana i es va proclamar rei al 1700 com a Felip V) i Carles dAustria (fill de l'Emperador del Sacre Imperi) Quan mor en Carles II va deixar en el testament que el seu successor havia de ser en Felip d'Anjou per en Carles d'ustria no ho acceptava.Vessant europea de la guerra de successi Carles dustria tenia a favor: Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prssia, Portugal i ustria (Aliana de la Haya) Felip d'Anjou tenia a favor FranaVessant interna de la guerra de successi Corona Castella (amb Felip d'Anjou) Corona Arag (amb Carles dustria), per evitar la implantaci del centralisme i l'absolutisme

Fins al 1711 hi havia un equilibri de forces El 1711 mor en Josep I (emperador del Sacre Imperi) i Carles d'ustria s anomenat emperador, les potncies aliades varen veure que si a ms del sacre imperi, Carles tenia tamb el domini dels regnes hispnics llavors seria un perill per l'equilibri europeu, per aix es varen fer les negociacions de pau (per mantenir l'equilibri de poders i varen signar el Tractat dUtrech (1713) i el Tractat de Rastatt (1714) on es reconeix a Felip V com a rei per va haver de: Renunciar als drets successoris francesos Cessions territorials: Donar a ustria: Pasos baixos, part del Milanesat, Flandes, Npols i Sardenya Donar a Savoia: Milanesat i Siclia Donar a Anglaterra: Menorca, Gibraltar Cessions comercials a Anglaterra: Privilegis comercials amb Amrica: fi del monopoli comercial amb Amrica "Navo de permiso": Espanya autoritza a Anglaterra a enviar un barco a l'any per comerciar amb les colnies espanyoles "Asientos de Negros": Monopoli del trfic d'esclaus durant 30 anysCom a conseqncia de la Pau d'Utrecht i de la Pau de Rastatt: Espanya passa a ser una potncia de segon ordre Anglaterra s la primera potncia mundialA Espanya la guerra continua i Felip V: guanya a la Batalla de Almansa (Valncia), ocupa Barcelona (11 setembre de 1714) Mallorca es rendeix (1715)En represlia a la Corona d'Arag, per haver recolzat a Carles d'ustria, Felip V fa els Decrets de Nova Planta, que varen imposar: El centralisme: les lleis, decisions,... es prenen des de Castella Uniformisme de l'administraci i la legislaci: noms hi ha un estat Castellanitzaci: tot es fa en castellCom a conseqncia del Decret de Nova Planta a la Corona d'Arag: Es produeix una prdua de les institucions prpies de cada Regne (corts) i es fan les Corts Espanyoles. Es posen ajuntaments amb corregidors Derogaci dels furs propis (Lleis de Castella) Es posen funcionaris castellans a l'administraci El castell s la llengua oficial de l'administraciFelip V implanta el poder absolutista i centralista a Espanya: El poder del rei s illimitat (origen div de la monarquia), seguint el model francs de Lluis XIV ("L'estat soc jo"), el rei t els tres poders: Font de Llei: poder legislatiu Font de Justcia: poder judicial Emanen les institucions de govern: poder executiuAdministracions reformades (segons el model francs) Corts espanyoles: juren fidelitat al rei Consells: assessorament reial Secretaris: precedents dels actuals ministres Divisi provincial: capit general (governador), audincies (tribunal), corregidors, intendents (recaptaci d'imposts)Poltica interior de Carles III: Despotisme illustratEn Carles III va implantar un nou model que s el Despotisme illustrat o reformisme borbnicS'apliquen algunes mesures de la illustraci (liberalisme social i econmic), sense renunciar al poder absolut (Tot pel poble, sense el poble)Reformes illustrades: Millora del nivell educatiu: Reforma dels estudis primaris obligatoris) Fundaci d'escoles d'arts i oficis Feforma d'estudis universitaris: creaci de facultats tcniques (escoles de mines, navegaci) Reformes econmiques: Llibertat econmica (funcionament del sistema econmic sense la intervenci del govern) i fisiocrcia (tota la riquesa ve de la terra: agricultura) Limitaci dels privilegis de la Mesta Eliminaci d'Aranzels interiors Limitaci del poder dels Gremis (primeres fbriques de l'Estat) Implantaci de mesures proteccionistes