SISTEMA CANOVISTA: LA

CONSTITUCIÓ DE 1876 I EL TORN DE

PARTITS

Lourdes Tronchoni, Carles Escutia,

Salva Alifa, Sergio Gijón i Alberto Manzano.

2º batxillerat “A”

ÍNDEX

I. Introducció

II. Restauració Borbònica

III. Fonaments doctrinals del Sistema Canovista

Constitució Interna

Bipartidisme

Protagonisme civil i pacificació militar

IV. Constitució de 1876

V. Funcionament del Sistema del torn

VI. Conclusions

INTRODUCCIÓ

Restauració

Monarquica

Regnat de

Alfons XII

Sexenni

Democràtic

ALFONS XII

MEMBRES DEL GOVERN PROVISSIONAL 1869

LA GLORIOSA , SEPTIEMBRE 1868

FONAMENTS DOCTRINALS DEL

SISTEMA CANOVISTA

IMATGE GRÀFICA SOBRE EL BIPARTIDISME IMATGE GRÀFICA SOBRE GUERRES CIVILSv

DE ESQUERRA A DRETA : CANOVAS DEL CASTILLO Y ALFONS XII

CONSTITUCIÓ INTERNA

durant

Regnat d’Alfons XII segle XIX

es basaotorgar poder al rei i

a les corts per

damunt de la

Constitució restant-l’hi importància

les Corts

el rei

ALFONS XII

IMATGE DE LES CORTS

BIPARTIDISME

Renovació del

programa dels

moderats

com

Iniciar un sistema

bipartidista

Partit Conservador

Partit Liberal

Cànovas del Castillo

Práxedes Mateo Sagasta

Partits burgesos que pacíficament s’ anaren rellevant en el poder

CONSTITUCIÓ DE 1876

Constitució de

1876

basada En lo esencial de la

de 1945 y de

caràcter moderat

redactada per

Manuel Alfonso Martínez

• Sobirania compartida de Les

Corts amb el Rei

• Corts Bicamerals

• Enfortiment del poder de la

Corona

• Reconeixement teòric de

drets i llibertats

• No s’especifica el tipus de

sufragi per triar el Congrés

•Retall de la llibertat religiosa

CONSTITUCIÓ DEL 1876

FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DEL TORN

plantejá l'alternança

pacífica en el

poder

dos partits

principals

convertir Torn de

partits

Convoquen

eleccions

s’amañen per a llançar resultats

favorables al nou

partit que gobernaría

FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DEL TORN

Els dos partits es relleven en el poder de manera pacífica i es concedien terminis

raonables de govern

Tots dos accepten els canvis i es comprometen a mantenir-los quan ells

governessin

Quan un partit considerava que li havia arribat el moment de governar, ho

pactava amb l'altre partit i amb el rei

Pa

so

s

1

2

3

CONCLUSIONS

Organització de la societat per estaments:

Privilegiats----No privilegiats

Clero i noblesa, burguesia, llauradors, asalariats…

Economia basada en l’agricultura de subsistencia

Artesania organitzada en gremis.

ComerçPredomini del mercantilisme

Forma de governAbsolutisme:

El rei concentra els 3 poders

Institucions que aconsellaven al rei les Corts

ANTIC RÈGIM

Va posar fi als estaments

Societat de clases marcada per la capacitat económica

Diferenst clases socialsDiferenciada pel grau de riquessa

Un noupaper de la burguesía

Model económic Liberalisme:

Bassat en industries, oferta i demanda, el comerç i el lliurecanvi.

Igualtat jurídica---Desigualtat económica

Aprovació d’una nova constitució

Sobirania Recau en la nació (Sobirania nacional)

Separació de poders En diferents institucions

LIBERALISME

Classes socials diferenciadespel grau de riquessaDepenent del partit governant

Dues clases socials Burguesia propietaria dels mitjans de producció i la burguesía que ven el seu treball a canvi de salari.

Desenvolupament del comerç Gracies a l’aparicio del ferrocarril i el vaixell a vapor

Revolució Gloriosa Intent de democratitzar l’Estat

S’instarurà el dufragimasculí

Primer el sistema de govern fouMonarquia Parlamentaria

Després es proclamà la segona Republica

I més tard ens portaran a la Restauració Borbònica

SEXENI DEMOCRÀTIC