L’evolució econòmica de les

democràcies populars

El món desprès de la Segona Guerra Mundial (1945-1989)

La situació dels països de l’Europa Central i de l’Europa Oriental en acabar la II Guerra Mundial era crítica. Lamajoria eren estats amb una estructura econòmica agrícola, tot i l'existència de regions industrials en països com RDA, Hongria, Txecoslovàquia i Polònia. Malgrat els ajuts de l’ UNRRA (Administració de les Nacions Unides per al Socors i Ajuda), destinat a posar en marxa mesures per la reconstrucció econòmica. El Pla Marshall va alentir larecuperació de les democràcies populars. Les primeres mesures preses pels governs van tendir a transformar lesestructures agràries tradicionals mitjançant el repartiment de terres, i a decretar nacionalització dels sectors econòmics amb especial incidència pel que fa a la industria d’equipament, la banca i els transports. Quan elspartits comunistes es van consolidar en el poder, van començar a aplicar el model soviètic (economia planificada i col·lectivització agrària). L’etapa de creixements (1950-1970)El 1950 la situació econòmica va millorar, es va produir la recuperació de gran part dels indicadors industrials que en alguns casos sobrepassaven els índex anteriors de la guerra. L’economia dels països socialistes va experimentar un canvi que els va portar a gaudir d’un notable creixement. El 1949 es va crear el COEM o COMECON aquest pretenia establir acords entre els diferents projectes d’economiaplanificada. Va funcionar com a un organisme que facilitava les transaccions econòmiques entre els soviètics i les democràcies popularsEl creixement econòmic es va fonamentar en l'explotació intensiva de primeres matèries, la major disponibilitat de mà d’obra i inversions estatals. Les reformes econòmiques anaven encaminades a disminuir les mesures centralitzadores del sistema. A finals del seixanta el creixement es va alentir i van començar a aparèixer les dificultats econòmiques.

L’evolució econòmica de les democràcies populars

Estancament i crisis (1970-1985)El creixement desequilibrat va arribar al seu límit a principis dels setanta. La rígida estructura delsplans quinquennals (modernitzar l’economia) es revelava d’ineficaç per plantar cara a la nova

situació econòmica. Cal afegir les conseqüències de la crisis del petroli que van ser molt negatives per als països que no disposaven de reserves energètiques pròpies. Durant els anys 80, a la difícil situació s’hi va sumar la crisis política que va portar la caiguda definitiva dels règims socialistes.

L’evolució econòmica de les democràcies populars

El món desprès de la Segona Guerra Mundial (1945-1989)

Opcions nacionals i divisions dins del bloc

socialista

El cas de Iugoslàvia i d’AlbàniaA Iugoslàvia els partisans (comunistes liderats per Josip Broz(Tito)) van desenvolupar un paper d'alliberament del país de la denominació nazi. A les eleccions de 1945, el Front Nacional, controlat per els comunistes, va obtenir gairebé el 90% dels vots. La nova Assemblea va proclamar laRepública Popular Federal de Iugoslàvia, Tito va ser proclamat president. Aquest govern va seguir un model econòmic i d’organització

política similar al soviètic.Les relacions amb la Unió Soviètica van començar a deteriorar-se, fins que l’any 1948 es van

trencar. El 28 de juny de 1948 es va fer publica l'expulsió de la Kominform del Partit Comunista Iugoslau ja que va ser acusat de mantenir una actitud hostil contra l’ URSS i de desviacionista ideològic

respecte els primers comunistes. A partir d’aquest moment es posarà en marxa un nou sistema conegut com titisme. L’element mes singular d’aquest model era la gestió de les empreses duta a terme pels obrers. Pel que fa a la política exterior va mantenir unes relacions fluides amb el bloc occidental i va ser un dels principals impulsors del Moviment de Països No Alineats (conferí un paper destacat aescala internacional).

A Albània a les eleccions de 1945 el partit comunista va obtenir majoria a la nova Assemblea i van neutralitzar la oposició política. El primer ministre (Enver Hoxha) va dissenyar un règim d'inspiraciósoviètic i d’una estricta ortodòxia stalinista, precisament quan va començar el període dedesestalinització, per aixó les relacions es van deteriorar.

Opcions nacionals i divisions dins del bloc

socialista

Hongria, 1956Imre Nagy substituïa a M. Rakosi (ferm stalinista), el 1953, com a primer ministre d’Hongria. Nagy va presentar al Parlament un programa de reformes politiques i va impulsar mesures liberalitzadores. Pero el 1955 Nagy va ser acusat de desviacionista i va tindre que abandonar el govern i el partit. Les propostes de Nagy van trobar un ressò entre els estudiants i intel·lectuals,que davant d’una forta tensió social, es va organitzar una manifestació el 23 d’octubre de 1956. Aquesta manifestació va ser realitzada per treballadors i estudiants que reclamaven una llibertat política i el retorn de Nagy al poder. Davant l’agitació al carrer van nomena a Nagy president del govern i van reclamar el suport de les tropes soviètiques per restablir l’ordre.En un primer moment les forces soviètiques es van allunyar de la capital però quan Nagy va anuncia la sortida del seu país del Pacte de Varsòvia, Moscou va decidir esclafar la revolta. El 4 de novembre de 1956 es va produir la intervenció militar del exercit soviètic on va tenir unes conseqüències molt tràgiques.

Opcions nacionals i divisions dins del bloc

socialista

Txecoslovàquia, 1968La situació socioeconòmica no evolucionava positivament ja que es va generalitzar el malestar entre la classe social treballadora i es van organitzar grups d'oposició a les directrius oficials emanades des del Partit Comunista, que aquest es vas dividir entre reformistes i els sectors defensors de l'ortodòxia marxistalinista. El 5 de gener de 1968 A. Dubcek va ser nomenat primer secretari del Partit Comunista i va establir mesures liberalitzadores, la llibertat d'expressió i la supressió de la censura. El mes d’abril de 1968, un cop Svoboda va substituir Novotny a la presidència de la república, Dubcek va anunciar la posada en marxa d’un ampli programa de reformes politiques, socials i econòmiques amb l'objectiu d'adaptar el socialisme als nous temps. L’ URSS amb el suport dels dirigents mes conservadors va decidir intervenir-hi militarment. La nit del 20 al 21 d’Agost de 1968, forces del Pacte de Varsòvia van entrar al país a ocupar la capital enmig de les innombrables protestes. Dubcek fou detingut i apartat del càrrec de primer secretari del partit. El home que el substituirà serà G. Husak que paralitzarà qualsevol procés de reforma i depurarà qualsevol sospitós de revisionisme.Les condemnes internacionals per l’actitud soviètica es deixaran sentir durant molt temps, fins i tot dins l’ ONU.

Opcions nacionals i divisions dins del bloc

socialista