HISTÒRIA DE LES MENTALITATS

Francisco Expósito Vargas

Historiografia30/10/2016

EL CONCEPTE Va néixer del contacte dels historiadors amb altres ciències socials i especialment amb l'antropologia, d'aquí que els seus enfocaments presentin un marcat to antropològic. L'historiador de les mentalitats es proposa estudiar la dinàmica d'una societat a través de l'anàlisi de la 'mentalitat' de les classes o grups que la integren.

La mentalitat és part integrant de la cultura d'un grup humà i com a tal interessa a la història de les mentalitats. La mentalitat interessa en el que té ‘d'impersonal’ , és a dir, no en el que caracteritza a una persona, sinó en allò que és compartit pels individus del grup humà i els caracteritza com a grup social.

El concepte de mentalitat és encara imprecís. S'aproximava al que Althusser anomena 'ideologia pràctica': una complexa formació d'idees, a representacions o en imatges que es corresponen amb certs comportaments i actituds dels individus, de tal manera que en el seu conjunt funciona com la norma pràctica que regeix la posició concreta dels homes enfront de la seva història.

Louis Pierre Althusser.(Argelia francesa, 16 de octubre de 1918 - París, 22 de octubre de 1990).Filòsof marxista i considerat estructuralista.

CONTEXT Els antecedents de la història de les mentalitats es troben a ‘l‘Escola dels Annals’, una nova generació d'historiadors de 1969, creada per Marc Bloch i Lucien Febvre. Bàsicament comprèn i explica el passat de cada poble en totes les seves dimensions. Pretenien introduir-se al camp del mental, comportament, actitud i mecanismes.

En la tercera generació de l'escola, es va començar a estudiar la cultura, podem dir que és l'inici del corrent conegut com a història de les mentalitats, la qual basa els seus estudis en base a dades demogràfiques.

INICIS I DESENVOLUPAMENT El terme va ser proposat per Georges Duby i acceptat per Jacques Le Goff. És una obertura de la història a nous objectes, en tant sigui entesa com la possibilitat que sigui compresa pels nous horitzons de la historia de la societat. Té el desig de reviure les emocions, creences, comportaments d'una societat esvaïda. No ha de suposar un canvi apreciable d'una història tradicional del tipus idealista, que regularment busquen explicacions als fets socials i polítics.

Georges Duby

Jacques Le Goff

AQUESTA HISTORIA ÉS CLASSIFICA EN 3 ÈPOQUES:

Rellançament de la idea (anys 60): Vinculada a la història social, no era en realitat més que un aspecte, anomenat “social”.

George Duby va esmentar problemes i perspectives a la constitució històrica social de la lògica i de la ideologia.

El 1960 Alphonse Dupront utilitza la psicologia col·lectiva utilitzant científicament disciplines noves amb matèries i mètodes.

Alphonse Dupront1905-1990. Historiador i antropòleg francès.

SEGONA ÈPOCA

Impuls decisiu (anys 70) Jacques Le Goff, el 1974, va reconèixer aquesta història com una història ambigua. “Seria un error separar les estructures i la dinàmica social, al contrari, és element cabdal de lluites socials” .

TERCERA ÈPOCAArriba l'apogeu crític (anys 80) Entre 1965 i 1980 es van crear 7 centres de recerca, càtedres i seminaris d'història: Aix (Vovelle) Besancon (Leveque) Montpellier (Cholvy) Collehe de France (Delumeau) París Vill (Delot) Toulouse (Godechot) Tour (Chevalier)

MÀXIMS EXPONENTS Jacques Le Goff

Va néixer a França, l’ 1 de gener de 1924 i mor el 1 abril 2014. S’uneix a l‘Escola dels Annals a l'any 1962. Dóna el terme ‘mentalitat’. Les obres més conegudes són:

La Civilització de l’Occident Medieval (1964) ‘The Usurer and Purgatory’(1979) Les Intellectuels au Moyen Âge (1985)

Va acudir a l'antropologia i va agregar el concepte d'antropologia històrica per poder aprendre millor les relacions entre les diferents esferes de la societat medieval.

Crea un article amb Pierre Nora anomenat "Les mentalitats una història ambigua": Qualifica a aquesta història com un front pioner i la definia com un objecte d'estudi imprecís.

Michel De Certeau

Neix a Chambery, França, en 1925, i mor a París, el 9 de gener de 1986. La vida quotidiana és el gran escenari de pràctiques de cas no tan rutilants com les accions extraordinàries d'homes extraordinaris, però que posseeixen el seu propi resplendor: el de la vida quotidiana.

"Aquestes pràctiques produeixen cultura: una cultura múltiple, heterogènia i plural a la qual, justament, s'anomena cultura en plural i els que la produeixen són subjectes“

Sosté que l'esperit Polemològic, és un punt de partida que implica reconèixer la desigualtat social.

Les obres d’aquest autor són:

• La escritura de la historia (1975)

• La invención de lo cotidiano (1979)

• La fabula mística (1982)

ALTRES AUTORS Ronaldo Vainfas (1996) Tenia preocupació per lo popular i valorava les estratificacions i dels conflictes socioculturals com objecte d’investigació.

Saint Cloud De Mayo En 1967 va realitzar l’estudi de la mentalitat portant-lo a un nivell econòmic-social donant així el tercer nivell d’allò mental i afectiu.

M. Vouvelle Utilitza el mètode quantitatiu per analitzar les actituds en front la mort en un comportament religiós.

Ronaldo VainfasM. Vouvelle